Torna el Cau de bruixes a Centelles


Sempre tornem, cada any, al Cau de Bruixes a Centelles. Perquè els nostres infants en gaudeixen, ho demanen, s’ho passen molt bé, i els agrada.  El poble de Centelles, que ja és prou bonic per ell mateix, es transforma en lloc diabòlicament divertit. Els carrers i cases s’engalanen amb temàtica terrorífica, amb motius de por, i en certs espais concrets la por encara s’acumula més. Pasatges mig amagats, racons sepulcrals, carrerons de mala mort… S’organitzen un munt d’actes molt ben pensats per petits i grans. Per petits sense gaire por volem dir, perquè l’ambient general del poble fa una mica de basarda, està molt aconseguit, ja us ho avancem. Hi ha cercaviles que recorreran tots els espais embruixats del centre del poble. Trobadors, un gran Mercat Màgic a la porta medieval i les muralles. Actuació de gegants, de tabalers, de diables. Espectacles teatrals i musicals, dances i ballades. Exposicions i tallers per infants i grans. Us tiraran el tarot, o us faran la lectura de mans. Rituals per donar i per vendre, també per aprendre, i rutes per l’entorn del poble, a llocs més que màgics. En suma, diversió garantida, sorpreses assegurades. Us ho volem tornar a repetir. Si la vostra canalla petita és poruga, pot patir una mica, perquè l’ambientació és molt bona. Vosaltres decidiu. A banda de la festa de les bruixes, una anada a Centelles és molt recomanable. És una noble població medieval de la comarca d’Osona, molt fàcilment accessible des de Barcelona, ja que està situada al costat de l’autovia C-17, la que va a Vic, just a la sortida del congost de Tagamanent. Anant-hi per l’autovia de l’Ametlla, es tracta d’una hora de cotxe. Centelles te moltíssim atractius turístics, com per exemple el seu casc  antic, amb la plaça major, on hi ha el palau dels comtes de Centelles, i que és el centre de la festa de les bruixes. La vila antiga de Centelles conserva els portals de les muralles, just on hi ha el mercat medieval esotèric. Els embotits de Centelles són legendaris, i boníssims. A les afores es poden visitar els molins fariners, com el Molí de la Llavina, on podeu veure com es fan formatges, i comprar-ne, anar a cavall o visitar el molí. Si us agrada molt caminar podreu accedir des de Centelles al seu antic castell roquer, situat dalt d’un escarpat turó. I fins arribar a l’indret conegut com a la Sauva Negra, impressionant vall amb una fageda. Per dinar per allà teniu moltíssim bars i restaurants. Recomanem Les Brases, al carrer  Tarragona, 27, Tel 938 811 086. Cuina casolana de mercat i brasa. També el restaurant El Racó del Pi al carrer de la Font Calenta, 8, Tel 938 810 450, on fan una especialitat de Centelles, ancestral i per estòmacs forts: la Samfaina de Centelles, que és sang i perdiu. Si us van coses més convencionals teniu una pizzeria a l’avinguda Ildefons Cerdà, 41-43, Tel 938 813 265 on trobareu les típiques pizzes i pastes italianes, de tota la vida. Aquest primer cap de setmana de febrer: cap a Centelles!.

Normalmente no solemos recomendar dos veces una salida familiar, pero hacemos una excepción en hitos muy interesante, como por ejemplo el Cau de Bruixes en Centelles. Esta es una fiesta especial. El pueblo entero se transforma en lugar diabólicamente divertido. Habrá calles engalanadas con motivos de miedo, y espacios concretos donde el miedo todavía acumula más. También habrá pasacalles que recorrerán todos los espacios embrujados del centro del pueblo. Trovadores, un gran Mercado Mágico, actuación de gigantes, de tamborileros, de diablos. Espectáculos teatrales y musicales, danzas y bailes. Exposiciones y talleres. Un callejón donde os echarán el tarot, o os harán la lectura de manos. Rituales para aprender, y rutas por el entorno del pueblo, a lugares más que mágicos. En suma, diversión garantizada, sorpresa asegurada. Los niños pueden sufrir un poco de miedo, porque la ambientación es muy buena. Además de la fiesta de las brujas, ir a Centelles es muy recomendable. Es una noble población medieval de la comarca de Osona, muy fácilmente accesible desde Barcelona, ya que está situada junto a la autovía C-17, la de Vic, justo a la salida del desfiladero de Tagamanent. Yendo por la autovía de la Ametlla teneis una hora de coche. Centelles tiene muchísimos atractivos turísticos, como por ejemplo su casco antiguo, con la plaza mayor, donde está el palacio de los condes de Centelles, y que es el centro de la fiesta de las brujas. La villa antigua de Centelles conserva los portales de las murallas, justo donde está el mercado medieval esotérico. Los embutidos de Centelles son legendarios, y buenísimos. En las afueras se pueden visitar los molinos harineros, como el Molino de la Llavina, donde podrán ver cómo se hacen quesos, y comprarlos, ir a caballo o visitar el molino. Si les gusta caminar se puede acceder desde Centelles a su antiguo castillo roquero, situado sobre un escarpado cerro. Y hasta llegar al lugar conocido como la Sauva Negra, impresionante valle con un hayedo. Para comer tienen muchísimos bares y restaurantes. Recomendamos Las Brasas, en la calle Tarragona, 27, Tel. 938 811 086. Cocina casera de mercado y brasa. También el restaurante El Racó del Pi en la calle de la Fuente Caliente, 8, Tel. 938 810 450, donde hacen una especialidad de Centelles, ancestral y para estómagos fuertes: la Samfaina de Centelles, que es sangre y perdiz. Si os van las cosas más convencionales hay una pizzería en la avenida Ildefons Cerdà, 41-43, Tel. 938 813 265 donde encontrareis las típicas pizzas y pastas italianas, de toda la vida.

La Candelera a Molins de Rei


La Fira de la Candelera de Molins de Rei es celebra aquest proper cap de setmana, el primer de febrer. I ja van més de 160 edicions, que son moltes!. Us assegurem que val la pena agafar el tren i anar a veure-la, a viure-la. Places i carrers, molts carrers completament ocupats per una gran fira pagesa. No ho heu vist mai, ni podeu imaginar el què us volem dir. És gran, és bonica i està molt bé. I tot a tocar de Barcelona, fàcil d’arribar-hi per la AP-2, encara que molt millor si hi aneu en tren, perquè hi ha molta, molta gent i l’aparcament és difícil, difícil. Gran part de la ciutat de Molins està tallada, és zona peatonal, ocupada per les casetes de tota mena, que venen tota mena d’articles. Trobareu arbres, plantes, maquinaria, aparells pel camp, bestiar, coses que són, precisament, els orígens de la trobada. Perquè la fira s’arrossega de quan Molins era un centre agrícola de primer ordre, a la vall del Llobregat, al servei de Barcelona. Però avui dia no només trobareu aquesta arrel pagesa. La cosa s’ha modernitzat, diversificat i extès. Ara abarca plantes, però també jardineria i decoració. Hi ha maquinària de camp i molt de bestiar, però també oli, vi, cava i gastronomia. Cavalls però també automòbils. I, naturalment, no podien pas faltar els antiquaris, brocanters, artesans, oficis i altres. Però el què més ens interessa és que hi ha moltes coses pels infants. Hi ha una granja amb animalons, una mena de petit zoo pagés. També molta música i animació, teatre, gegants, la fira infantil, atraccions i parc lúdic. Ja veieu que els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé. Ah! i pels que us agrada el menjar de pagès, no us perdeu l’esmorzar dels traginers o la botifarrada popular. Si no heu pensat res millor pel matí, o la tarda, del primer dissabte i diumenge de febrer, Molins de Rei pot ser una bona alternativa. Vinga!.

La super, maxi, mega feria de la Candelera de Molins de Rei se celebra desde hace 161 años. (2012). Siempre impresiona ir a ver una feria que hace más de siglo y medio que dura. Y más si és en una población tan grande como el actual Molins de Rei, y esta se vuelca. Plazas y calles ocupadas por una gran feria campesina. No lo han visto nunca. Y junto a Barcelona, por la AP2. Aunque casi mejor se va en tren. Encontrarán árboles, plantas, maquinaria, aparatos para el campo, ganado, cosas que son, precisamente, los orígenes del encuentro. La feria se arrastra por la historia desde que Molins era un centro agrícola de primer orden, en el valle del Llobregat, al servicio de Barcelona. Pero hoy día no sólo encontrará esta raíz campesina. La cosa se ha modernizado, diversificado y extendido. Ahora abarca plantas, pero también jardinería y decoración. Hay maquinaria de campo y mucho ganado, pero también aceite, vino, cava y gastronomía. Caballos pero también automóviles. Y, naturalmente, no podían faltar los anticuarios, almonedas, artesanos, oficios y otros. Hay que subrayar que se realizan encuentros de coleccionismo, como la de chapas de cava. Y para los niños hay mucha música y animación, teatro, gigantes, la feria infantil, atracciones y parque lúdico. Ya veis que vuestros hijos e hijas se lo pasarán muy bien. ¡Ah! y si os gusta la comida de campo, no os perdáis el desayuno de los arrieros o la butifarrada popular. Si no han pensado nada mejor para hacer por la mañana o la tarde, del primer sábado y domingo de febrero, Molins de Rei puede ser una buena alternativa.

Les Baux de Provence


El fascinant poblet medieval de Les Baux, està situat a la bellíssima Provença, al sud de França. Corona un pitó rocós, calcari, enfilat damunt la plana del Rhone, no gaire lluny d’Arles, de Nîmes i Avignon, en ple cor del Parc Natural des Alpilles. Un caos de roca, amb quatre pins i matolls, i moltíssimes cigarres que canten sota un sol enlluernador. Està declarat com un dels pobles més bonics de França, i podeu creure que és veritat. Pocs llocs hem visitat que mereixin més aquest títol. Un castell poderós es situa dalt del penyal, (visita privada i pagant). És una fortalessa medieval, un niu d’àligues, un laberint de torres i panys de muralla. Des del cim de la torre més alta, on oneja l’estel de Nadal, símbol dels senyors feudals des Baux, la vista no te aturador, és impressionant. Des dels Alps al mar de la Camarga. Els carrers estrets, plens de cases i palaus de pedra, de cases nobles, de botigues, bars i restaurants, s’enfilen buscant l’altura. Miradors extraordinàris. En un d’ells trobareu la petita església de Sant Vicenç, mig romànica, mig renaixentista, una mica troglodita. Tot és bonic a Les Baux. Però atenció: aquest poblet està de moda. Riuades de gent hi pugen, tot l’any. A l’estiu la cosa és ja una bogeria. Galeries d’art, caríssimes, museus, delicatessen, olí verge d’oliva a preu d’or líquid, vins de renom, lavanda arreu, moda, festivals de música a les antigues canteres d’on sortí la pedra daurada de les cases… tot convida a la bona vida, al luxe i la desmesura. Jet set. Però malgrat tot, us el recomanem. Intenteu trobar un forat als aparcaments al peu del poble, al coll de la carretera d’accés. Tots pagant, és clar, i tots plens. Us el recomanem perquè és un altre d’aquells racons de la Mediterrània que ens encanten, com Grècia, l’Empordà, la Toscana o Nàpols. Hi ha hotels decadents, de regust antic, en edificis trets d’una pel·lícula de Fellini. En villes, palauets, o cases fortes dins el poble. Tots de gran categoria. Com ara l’Ostau de Baumaniere, dels Relais&Chateaux, tota una provocació per la butxaca. O el bucòlic Mas d’Aigret, al peu de la penya. O cases rurals amb molt d’encant, com Le Prince Noir, a tocar del castell. Més clàssic, de gust francés, amb un restaurant realment molt bo, un hotel dels de tota la vida: La Reina Joana. Trobareu Les Baux, esperant-vos, a 20 km d’Arles, 25 km d’Avignon i 50 km de Nimes, deixant l’autopista A7 a la sortida 25 i agafant la departamental D99. O bé l’autopista A54, sortida 12 i prenen la D27. Ideal per unes vacances familiars molt agradables. Podeu visitar Fontvieille amb el seu moli on va viure l’escriptor Alphonse Daudet. O bé Saint-Rémy-de-Provence, amb la ciutat romana de Glanum. Molt properes estan Arles o Nîmes, bellíssimes ciutats romanes també. El Pont du Gard, un aqueducte maravellós. Al nord Avignon, amb el palau dels Papes, medieval, increible. O els poblets de la Provença, del Luberon, de colors pastel. O la maravella natural de la Camarga, amb els flamencs i els cavalls, les maresmes, els estanys i la natura, a la vostra disposició. Fantàstic!.

El fascinante pueblecito medieval de Les Baux, está situado en la bellísima Provenza, al sur de Francia. Corona un pitón rocoso, calizo, encaramado sobre la llanura del Rhone, no muy lejos de Arles, de Nimes y Avignon, en pleno corazón del Parque Natural desde Alpilles. Un caos de roca, con cuatro pinos y matorrales, y muchísimas cigarras que cantan bajo un sol deslumbrante. Está declarado como uno de los pueblos más bonitos de Francia, y pueden creer Vds. que es verdad. Pocos lugares hemos visitado que merezcan más este título. Un castillo poderoso se sitúa arriba del peñasco, (visita privada y pagando). Es una fortaleza medieval, un nido de águilas, un laberinto de torres y lienzos de muralla. Desde la cima de la torre más alta, donde ondea la estrella de la Natividad, símbolo de los señores feudales de Baux, la vista no tiene freno, es impresionante. Desde los Alpes al mar de la Camarga. Las calles estrechas, llenas de casas y palacios de piedra, de casas nobles, de tiendas, bares y restaurantes, suben buscando la altura. Miradores extraordinarios. En uno de ellos encuentra la pequeña iglesia de San Vicente, medio románica, medio renacentista, algo troglodita. Todo es bonito en Les Baux. Pero atención: este pueblecito está de moda. Riadas de gente suben, todo el año. En verano la cosa es ya una locura. Galerías de arte, carísimas, museos, delicatessen, aceite virgen de oliva a precio de oro líquido, vinos de renombre, lavanda partes, moda, festivales de música en las antiguas canteras de donde salió la piedra dorada de las casas. .. todo invita a la buena vida, el lujo y la desmesura. Jet set. Pero a pesar de todo, os lo recomendamos. Intenten encontrar un hueco en los aparcamientos al pie del pueblo, o en la collada de la carretera de acceso. Todos pagando, claro, y todos llenos. Os lo recomendamos porque es otro de esos rincones del Mediterráneo que nos encantan, como Grecia, el Empordà, la Toscana o Nápoles. Hay hoteles decadentes, de regusto antiguo, en edificios sacados de una película de Fellini. En villas, palacetes, o casas fuertes en el pueblo. Todos de gran categoría. Como el Ostau de Baumanière, de los Relais & Chateaux, toda una provocación para el bolsillo. O el bucólico Mas de Aigret, al pie de la peña. O casas rurales con mucho encanto, como Le Prince Noir, junto al castillo. Más clásico, de gusto francés, con un restaurante realmente muy bueno, un hotel de los de toda la vida: La Reina Juana. Encontrarán Les Baux, esperandoles, a 20 km de Arles, 25 km de Avignon y 50 km de Nimes, dejando la autopista A7 en la salida 25 y tomando la departamental D99. O bien la autopista A54, salida 12 y tomando la D27. Ideal para unas vacaciones familiares muy agradables. Podéis visitar Fontvieille con su molino donde vivió el escritor Alphonse Daudet. O bien Saint-Rémy-de-Provence, con la ciudad romana de Glanum. Muy cercanas están Arles o Nimes, bellísimas ciudades romanos también. El Pont du Gard, un acueducto maravilloso. Al norte, Avignon, con el palacio de los Papas, medieval, increíble. O los pueblos de la Provenza, del Luberon, de colores pastel. O la maravilla natural de la Camarga, con los flamencos y los caballos, las marismas, los lagos y la naturaleza, a su disposición.

El Museu Blau de Barcelona


Un dia de pluja?. Fa fred?. Una ventada que no convida a passejar amb els nens pel carrer?. Penseu en el Museu Blau. El nou museu de les ciències naturals de Barcelona. Està situat en aquell grandiós edifici blau que es va construir amb motiu del Fòrum de les Cultures, i que ningú no va saber bé ben per a què servia, exactament. Ara, mal que bé, s’ha pogut donar sortida a 9.000 m2 molt mal distribuïts, i pitjor aprofitats. El resultat és un museu curiós, un xic decimonònic malgrat l’aire modern. I és que animals dissecats, fòsils i pedres son difícilment conjugables amb disseny. Però s’ha intentat. No és el Cosmocaixa, però mereix una visita. És curiós. Te espais per a exposicions temporals, una mediateca i una sala, molt xula, on fan tallers pels infants de 0-6 anys, anomenada el niu. En algún lloc que no vàrem visitar hi ha un bar i un restaurant. Sortint una botiga. L’exposició principal es diu Planeta Vida, i no està malament. Te alguns atractius per la canalla, de caire tecnològic, com ara les pantalles lupes d’informació, que son molt aparents. El Museu Blau és, doncs, una bona alternativa a quedar-se avorrit a casa. Obert de dimarts a divendres de 10 a 19 hores. Dissabtes i diumenges fins les 20 h. Els primers diumenges de mes, o els diumenges a la tarda, gratuït. L’entrada val 7 €, (2012), amb reduccions per famílies, per petits i grans. Gratuïta pels menors de 16 anys. Ja veieu que donen moltes facilitats. I, a més, l’entrada serveix per veure també el Jardí Botànic de Barcelona, que està a Montjuïc. Podeu arribar-hi molt fàcilment en metro de la L4, la groga, baixant a Maresme-Fòrum, millor la sortida Rambla Prim. També amb el tram T4, parada Fòrum, o en els busos 43, 41, 7, 141, 36, 99 i B23. En cotxe el millor fora utilitzar els aparcaments del centre comercial de Diagonal Mar, que donen tres hores gratuïtes i son molt grans. Una bona idea si fa fred, plou o fa mal temps!.

¿Un día de lluvia?. ¿Hace frío?. ¿Un viento que no invita a pasear con los niños por la calle?. Piensen en el Museo Azul. El nuevo museo de las ciencias naturales de Barcelona. Está situado en ese grandioso edificio azul que se construyó con motivo del Fórum de las Culturas, y que nadie supo bien bien para qué servía, exactamente. Ahora, mal que bien, se ha podido dar salida a 9.000 m2 muy mal distribuidos, y peor aprovechados. El resultado es un museo curioso, un poco decimonónico a pesar del aire moderno. Y es que animales disecados, fósiles y piedras son difícilmente conjugables con diseño. Pero se ha intentado. No es el Cosmocaixa, pero merece una visita. Es curioso. Tiene espacios para exposiciones temporales, una mediateca y una sala, muy chula, donde hacen talleres para los niños de 0-6 años, llamada el nido. En algún lugar que no visitamos hay un bar y un restaurante. Saliendo una tienda. La exposición principal se llama Planeta Vida, y no está mal. Tiene algunos atractivos para los niños, de carácter tecnológico, como las pantallas lupas de información, que son muy aparentes. El Museo Azul es, pues, una buena alternativa a quedarse aburrido en casa. Abierto de martes a viernes de 10 a 19 horas. Sábados y domingos hasta las 20 h. Los primeros domingos de mes, o los domingos por la tarde, gratuito. La entrada vale 7 €, (2012), con reducciones para familias, para peques y mayores. Gratuita para los menores de 16 años. Ya veis que dan muchas facilidades. Y, además, la entrada sirve para ver también el Jardín Botánico de Barcelona, que está en Montjuïc. Pueden llegar muy fácilmente en metro de la L4, la amarilla, bajando en Maresme-Fòrum, mejor la salida Rambla Prim. También con el tram T4, parada Forum, o en los buses 43, 41, 7, 141, 36, 99 y B23. En coche hay que utilizar los aparcamientos del centro comercial de Diagonal Mar, que dan tres horas gratuitas y son muy grandes.

Recordeu a Vilademuls: l’Aplec de Sant Mer


Sempre us hem comentat com ens encanten els aplecs a les ermites de les comarques de Girona. aquell ambient festiu, les sardanes, l’aire de germanor. Ens agrada escoltar les sardanes de fons, més que ballar-les, mentre encenem una bona brasa, parem la taula i començen a fer la carn o les botifarres, tot petant la xerrada amb la colla o els veïns. Ens agrada molt veure la nostra canalla còrrer lliurament amunt i avall, fer amics i amigues, gaudir de la gresca general, en fi, campar. Us ho vàrem recomanar l’any passat. Us la recomanem aquest i sempre: l’aplec de Sant Mer a prop del poblet de Vilademuls, o qualsevol altre aplec popular a Girona. Aprofiteu per passar un dia de natura i festa, i conèixer la bellíssima comarca del Pla de l’Estany. Els pobles petits de la zona, rústics, autèntics, medievals, com ara Ollers, Terradelles o Sant esteve de Guialbes. Arribeu-vos a l’ermita de Sant Mer el dia 27 de gener, quan s’escau la diada del sant, o el diumenge posterior més proper, sigui gener o sigui febrer. Però atenció: si plou no faran l’aplec fins dues setmanes després.  Trobareu molta gent, de tota la comarca, sobretot de Banyoles. Veureu com es celebra el divertit concurs “l’home més fort de Sant Mer”. Hi ha ballada de sardanes i missa solemne. També podeu gaudir d’una fira de productes artesans. De vegades hi ha actuacions folklòriques, de gegants o castellers. Si us decidiu a pujar-hi, pregunteu el camí a Vilademuls, a Sant Esteve o als pobles del costat. És planer, està asfaltat, tot i que és estret i enrevessat. Sense guia serà difícil trobar l’ermita. Si no arribeu aviat haureu d’aparcar lluny, i caminar. Vilademuls mateix també és una població bonica. Ho arribareu seguint la carretera N-II, o la AP-7 fins la sortida 5, la d’Orriols. Alla agafarem la GI-513 o la 623, en direcció Banyoles. La zona disposa de moltes cases rurals i hotels amb encant per passar-hi un bon cap de setmana. Ens agrada Can Fort, a Sant Esteve, o  el Mas Alba, que te una granja en funcionament i una formatgeria artesana. També Can Miquelet. Ideals per a les famílies són els apartaments del golf rural Mas Pagés. Podeu jugar a golf tota la colla!. Bons dinars a la Masia de Can Ferrer, a Terradelles, a les afores del nucli urbà. Tel. 972560153. Mòbil: 607 58 43 39. És una zona ideal per anar amb bici, passejar o no fer res de res. Camps i boscos, camins plans, naturalessa a dojo!.

Nos encantan los encuentros multitudinarios en las ermitas de las comarcas de Girona. El ambiente festivo, el aire de hermandad. Nos gusta oír tocar sardanas mientras encendemos una buena brasa, preparamos la mesa y empezamos a hacer la carne o las butifarras. Nos complace ver a nuestros hijos correr arriba y abajo, hacer amigos y amigas, disfrutar de la fiesta. En medio de una naturaleza fantástica, no lejos del pueblo de Vilademuls, y cerca también de otros pueblos de la bellísima comarca del Pla de l’Estany, como Ollers, Terradelles o San esteve de Guialbes. Allí, en un entorno idílico se levanta la construcción graciosa de la ermita de San Mer, el patrón de Banyoles. Justamente el día 27 de enero es la fiesta del santo, y el domingo posterior más cercano, sea enero o sea febrero, tiene lugar la romería a la ermita. Suele haber mucha gente de la comarca, sobre todo bañolenses. Pronto el entorno del templo y los bosques cercanos se llenan de grupos de amigos, de familias, que montan sus mesas y sillas formando un comedor de hermandad al aire libre. Se celebra el divertido concurso “el hombre más fuerte de San Mer”. Hay baile de sardanas, que da el aire festivo, y misa solemne. También pueden disfrutar de una feria de productos artesanos. A veces, según el año, hay actuaciones folclóricas, de gigantes o castellers. Si se deciden a ir, pregunten por el camino en Vilademuls, en Sant Esteve o los pueblos de al lado. Es llano, está asfaltado, aunque es estrecho y enrevesado. Sin guía será difícil encontrar la ermita. Si no llegáis pronto debereis aparcar lejos, y caminar. Si llueve no habrá romeria. Entonces la trasladan 15 días, dos domingos después. Vilademuls es una población bonita. El término municipal acoge otros núcleos muy interesantes. Nos gustaría destacar el pueblecito de Ollers, medieval, encantador. Llegarán hasta Vilademuls y San esteve de Guialbes siguiendo la N-II, o la AP-7 hasta la salida 5, la de Orriols. Allà hay que tomar la GI-513 o la 623, en dirección Banyoles. La zona dispone de muchas casas rurales y hoteles con encanto para pasar un buen fin de semana. Nos gusta Can Fort, en Sant Esteve. Una casa para alquilar, muy chula. Como también lo es, y mucho, el Mas Alba, que tiene una granja en funcionamiento y una quesería artesana. También Can Miquelet. Ideales para las familias, o grandes grupos, son los apartamentos del golf rural Mas Pagés, una propuesta bien divertida. ¡Pueden jugar al golf todo el grupo!. Animaos. Banyoles y el Pla de l’Estany está repleto de pueblos maravillosos. Es una zona ideal para ir en bici, pasear o no hacer nada de nada. Campos y bosques, caminos llanos, naturaleza a raudales. Buenas comidas en la Masia Can Ferrer, en Terradelles, a las afueras del núcleo urbano. Tel. 972 56 01 53. Móvil: 607 58 43 39.

Any nou xinès a Barcelona


A Barcelona es celebrarà aquest proper cap de setmana de gener l’Any Nou Xinès. Serà al Moll de la Fusta, organitzat per La Casa Àsia i l’Ajuntament de Barcelona. Com ja sabeu comença l’any de drac, un dels dotze animals del calendari xinès, un animal sinònim de felicitat, vitalitat i èxit. Es tracta d’una de les festivitats més importants a la Xina i per 1.300 milions de persones a tot el món. Si us hi arribeu amb els vostres fills i filles, qualsevol matí o tarda, o tots els dies, podreu degustar la gastronomia xinesa i catalana, gaudir de la dansa, de demostracions d’arts marcials, viure la rica cultura xinesa i tot a un pas de casa. El divendres, a partir de les 10.00 del matí, s’obren les paradetes. A les 11.00 hores hi ha cercavila i comencen els actes i les actuacions. Igual a la tarda. La fira tanca a les 22.00 hores. El dissabte a les 12.00 hores teniu una gran trobada de dragons catalans i de dracs i lleons xinesos al Pla de l’Os, a la Rambla, amb cercavila fins el port. A la tarda teatre i dansa. El diumenge al matí, actuacions, desfilades de dracs, danses de lleons, gastronomia i visita a un temple budista, on es farà una cerimonia per a demanar bons auguris. A la tarda hi haurà una lluïda cerimònia de clausura. Tots els actes són completament gratuïts!. Ideal per passar un bon cap de setmana. No us ho perdeu!.

En Barcelona se celebrará este próximo fin de semana de enero el Año Nuevo Chino. Será en el Moll de la Fusta, organizado por La Casa Asia y el Ayuntamiento de Barcelona. Como ya sabéis comienza el año de dragón, uno de los doce animales del calendario chino, un animal sinónimo de felicidad, vitalidad y éxito. Se trata de una de las festividades más importantes en China y también para 1.300 millones de personas en todo el mundo. Si os llegais con vuestros hijos e hijas, cualquier mañana o tarde, o todos los días, podreis degustar la gastronomía china y catalana, disfrutar de la danza, de demostraciones de artes marciales, vivir la rica cultura china y todo a un paso de casa. El viernes, a partir de las 10.00 de la mañana, se abren los puestos del mercadillo. A las 11.00 horas hay pasacalles y empiezan los actos y las actuaciones. Igual a la tarde. La feria cierra a las 22.00 horas. El sábado a las 12.00 horas tiene un gran encuentro de dragones catalanes y de dragones y leones chinos en Pla de l’Os, en la Rambla, con pasacalles hasta el puerto. Por la tarde teatro y danza. El domingo por la mañana, actuaciones, desfiles de dragones, danzas de leones, gastronomía y visita a un templo budista, donde se hará una ceremonia para pedir buenos augurios. Por la tarde habrá una lucida ceremonia de clausura. ¡Todos los actos son completamente gratuitos!. Ideal para pasar un buen fin de semana. ¡No os lo perdáis!.

Sant Antoni a Rubí


Al municipi de Rubí, al Vallés, molt proper a Barcelona, amb un accés senzill en cotxe, tren o bus, s’hi celebren el darrer cap de setmana de gener les Festes de Sant Antoni Abat. Aquestes celebracions son molt lluïdes, i molt festejades a la vila. Fa ja més de 150 anys que tenen lloc. Podeu imaginar-vos, doncs, amb quina fe les fan. Divendres a la nit es dona el tret de sortida amb un ofici solemne en honor del sant, a la parroquial de Sant Pere, amb repartiment de la típica coca beneïda. El dissabte, molt d’hora al matí, plantada de la bandera, repicada de campanes i explosió dels tradicionals tres morterets, que marquen l’inici. A la tarda del dissabte cercavila a cavall, fins l’ajuntament, amb la Banda de Cornetes i Tambors de Can Ros de Cabrera d’Igualada. A la nit, al Casino Espanyol, concert i ball. Ball dels d’abans. Ball imperial. Ball com els de les corts d’Europa al segle XIX. Ball de princeses. Toca l’Orquestra maravella, ja està tot dit!. Però el dia gran és el diumenge. S’inicia al Passeig de la Riera amb un esmorzar de traginer, potent, consistent: botifarra, cansalada a la brasa, pa, vi, olives… Cal adquirir els tiquets, però no son cars. Acabat el tiberi els carros i cavalleries marxen en rua pels carrers. Hi ha un gran desplegament de bandes de música, cornetes, agrupacions: Associació Musical Ciutat de les Roses, de Sant Feliu, de Badalona, de Montjuïc, de Cabrera, de Mollet, de Rubí… i els tambors, i els trabucaires!. A migdia passat benedicció. Arribareu a Rubí si agafeu l’autopista B-30, anant per la C-16 o pels tunels de Vallvidrera. A partir de la B-30 teniu diverses possibilitats d’entrada. Vint minuts llargs. Els Ferrocarrils de la Generalitat que van a Terrassa i Sabadell paren a Rubí. Rodalies te l’estació un xic lluny del centre, de la línia R7 i C7. Però a l’estació trobareu autobusos municipals. Tot i que Rubí, dissortadament, forma part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i ha crescut desmesuradament, conserva un casc antic agradable i un castell, restaurat, reformat i convertit en museu, dalt d’un turó, que mereix la vostra atenció. També és interessant la cooperativa agrícola, modernista, l’esglèsia de Sant Pere, reedificada moltes vegades, i les cases modernistes, per exemple, del carrer de Xile. Hi ha bons llocs si voleu dinar a Rubí. Una franquicia de pasta italiana, La Tagliatella, que està força bé. Pizzes i pasta. Carrer d’en Prim, 33. Tel: 935873535. A tocar del castell, a la plaça marqués de Barberà, el restaurant el Castell, tel: 935884058. A la carretera de Terrassa, el Xamfrà, tot un luxe, o bé El Racó de la Sidra, més desenfadat. Al carrer Penedés, el clàssic Don Pepone, una institució al poble. Tel: 936990086. Molt bé el Plats, del carrer Llobateras, 61, tel: 935882822. Delicatessen. Les tapas de Los Camioneros, tel: 936993973 eren legendàries. No lluny, L’Atelac, proposa cuina de mercat. Tel:  935874100. Animeu-vos. ‎ ‎ Els vostres infants gaudiran d’un matí agradable veient la passada de Sant Antoni a Rubí. A tocar de casa.

En el municipio de Rubí, en el Vallés, muy cercano a Barcelona, ​​con un acceso sencillo en coche, tren o bus, se celebran el último fin de semana de enero las Fiestas de San Antonio Abad. Estas celebraciones son muy lucidas, y muy festejadas en la villa. Hace ya más de 150 años que tienen lugar. Podéis imaginaros, pues, con qué fe las hacen. El viernes por la noche se da el pistoletazo de salida con un oficio solemne en honor del santo, en la parroquial de San Pedro, con reparto de la típica torta bendecida. El sábado, muy temprano por la mañana, plantada de la bandera, repique de campanas y explosión de los tradicionales tres morteretes, que marcan el inicio. Por la tarde del sábado pasacalles a caballo, hasta el ayuntamiento, con la Banda de Cornetas y Tambores de Can Ros de Cabrera d’Igualada. Por la noche, en el Casino Español, concierto y baile. Baile de los de antes. Baile imperial. Baile como los de las cortes de Europa en el siglo XIX. Baile de princesas. Toca la Orquesta Maravella, ¡ya está todo dicho!. Pero el día grande es el domingo. Se inicia en el Paseo de la Riera con un desayuno de arriero, potente, consistente: morcilla, tocino a la brasa, pan, vino, aceitunas … Es necesario adquirir los tickets, pero no son caros. Terminado el festín, los carros y caballerías marchan en desfile por las calles. Hay un gran despliegue de bandas de música, cornetas, agrupaciones: Asociación Musical Ciudad de las Rosas, de Sant Feliu, de Badalona, ​​de Montjuïc, de Cabrera, de Mollet, de Rubí … y los tambores, ¡y los trabucaires!. A mediodía bendición. Llegareis hasta Rubí si cogéis la autopista B-30, yendo por la C-16 o por túneles de Vallvidrera. A partir de la B-30 tienen varias posibilidades de entrada. Veinte minutos largos. Los Ferrocarriles de la Generalidad que van a Terrassa y Sabadell paran en Rubí. Cercanías tiene la estación un poco lejos del centro, de la línea R7 y C7. Pero en la estación encontrarán autobuses municipales. Aunque Rubí, desgraciadamente, forma parte del Área Metropolitana de Barcelona, ​​y ha crecido desmesuradamente, conserva un casco antiguo agradable y un castillo, restaurado, reformado y convertido en museo, en lo alto de una colina, que merece su atención . También es interesante la cooperativa agrícola, modernista, la iglesia de San Pedro, reedificada muchas veces, y las casas modernistas, por ejemplo, de la calle de Chile. Hay buenos lugares si se desea comer en Rubí. Una franquicia de pasta italiana, La Tagliatella, que está bastante bien. Pizzas y pasta. Calle de Prim, 33. Tel.: 935873535. Cerca del castillo, en la plaza Marqués de Barberà, el restaurante el Castell, tel: 935884058. En la carretera de Terrassa, el Xamfrà, todo un lujo, o bien El Rincón de la Sidra, más desenfadado. En la calle Penedés, el clásico Don Pepone, una institución en el pueblo. Tel.: 936990086. Muy bien el Plats, de la calle Llobateras, 61, tel: 935882822. Delicatessen. Las tapas de Los Camioneros, tel: 936993973 eran legendarias. No lejos, el Atelac, propone cocina de mercado. Tel.: 935874100. Animaros. Sus niños disfrutarán de una mañana agradable viendo los burros de San Antonio en Rubí. ¡Junto a casa!.

L’Espluga de Francolí


Que una fira arribi a tocar del mig mil·leni te molt de mèrit. I justament això és el que passa amb la fira de Sant Vicenç de l’Espluga de Francolí. Es tracta en realitat d’un mercat medieval. Volem dir d’un mercat que s’arrossega, viu, des de temps medievals. Llavors s’hi venien burros, vaques, menjar… Avui dia s’hi venen tractors, aparells de tota mena, gastronomia i artesania. S’inaugura el dissabte i dura tot el cap de setmana. A més del mercat, de les paradetes, hi ha de tot. Ball, esmorzar de pagés per molt pocs euros, animació infantil, tallers de tota mena, demostració d’oficis artesans, concursos de dibuix… Aprofiteu per passar un dia, o millor el cap de setmana sencer, a la Conca de Barberà. Visiteu l’Espluga, gaudiu del mercat, gaudiu de la fira. Pero visiteu també el Museu de la Vida Rural, preciós i molt interessant. Visiteu la seva increible cova prehistòria, amb riu inclòs. Arribeu-vos fins Poblet, amb el seu magnífic monestir del Císter, la joia més important d’aquesta mena que hi ha a Catalunya, a Espanya i a Europa. Una abadia viva, amb els seus monjos, en un entorn monumental. I tot a només un parell de kms de l’Espluga. Podeu anar-hi caminant!. Recorreu també el bosc. El bosc de Poblet, un espai natural dels menys coneguts de Catalunya. Molt injust, perque és preciós, diferent i únic. Aneu fins Vimbodí, el poble veï, a veure el seu museu del vidre. Visiteu Montblanc, a 8 kms. amb les seves muralles imponents. Arribeu-vos a peu, si voleu, al castell de Milmanda, on veureu com es cultiva la vinya, s’elabora el vi. Com veieu, hi ha un munt de coses a fer als voltants de l’Espluga. Per dinar, i dormir bé, nosaltres us recomanem anar a l’Ocell Francolí. Una fonda de les de sempre. També al costat del Casal teniu l’Hostal del Senglar, un lloc ben tradicional, potser un xic anticuat. O a tocar de poblet la masia del Cadet, un “Relais du Silence“, taula de categoria. O pels voltants de Poblet, on hi ha un munt d’hotels de tota categoria i raça, trobareu l’Alberg Jaume I, un alberg juvenil de la Generalitat, com un cuartel antic, però renovat, un lloc molt gran, apte per famílies molt grans, o per a grups d’amics. Us convidem a passar  un cap de setmana diferent en una terra diferent!. Fàcil accés per l’autopista AP-2, la que porta a Lleida per Vilafranca del Penedés, sortida Montblanc. A la rotonda preneu la N-240 en direcció a Lleida. A vuit kms. desviació, ben senyalitzada, a la dreta, per anar a l’Espluga i Poblet. Atenció amb el radar just en aquest enllaç d’entrada al poble, en el sentit contrari. Vigileu-lo al sortir. Recordeu: una bona sortida familiar, el darrer cap de setmana de gener a l’Espluga de Francolí.  La Conca de Barberà us espera amb totes les seves atraccions, que per sort no son poques!.

Que una feria llegue cerca del medio milenio de vida tiene mucho mérito. Y justamente eso es lo que pasa con la feria de San Vicente de L’Espluga de Francolí. Se trata en realidad de un mercado medieval. Queremos decir de un mercado que se arrastra, vive, desde tiempos medievales. Entonces se vendían burros, vacas, comida … Hoy en día se venden tractores, aparatos de todo tipo, gastronomía y artesanía. Se inaugura el sábado y dura todo el fin de semana. Además del mercado, de los puestos, hay de todo. Baile, desayuno de payés por muy pocos euros, animación infantil, talleres de todo tipo, demostración de oficios artesanos, concursos de dibujo … Aprovechen para pasar un día, o mejor el fin de semana entero, en la Conca de Barberà. Visitando la Espluga, disfrutando del mercado, disfrutando de la feria. Pero visiten también el Museo de la Vida Rural, precioso y muy interesante. Visiten su increíble cueva prehistoria, con río incluido. Deben de ir también hasta Poblet, con su magnífico monasterio del Cister, la joya más importante de este tipo que hay en Cataluña, en España y en Europa. Una abadía viva, con sus monjes, en un entorno monumental. Y todo a sólo un par de kms de l’Espluga. ¡Se puede ir andando!. Recorran también el bosque. El bosque de Poblet, un espacio natural de los menos conocidos de Cataluña. Muy injusto, porque es precioso, diferente y único. Id hasta Vimbodí, el pueblo vecino, a ver su museo del vidrio. Visitad Montblanc, a 8 kms. con sus murallas imponentes. Se puede ir también a pie, si se quiere, al castillo de Milmanda, donde veréis como se cultiva la vid, y como se elabora el vino. Como veis, hay un montón de cosas que hacer en los alrededores de L’Espluga. Para comer, y dormir bien, nosotros os recomendamos l’Ocell Francolí. Una fonda de las de siempre. También junto al Casal tienen el Hostal del Senglar, un lugar bien tradicional, quizás un poco anticuado. O la masía del Cadet, un “Relais du Silence”, con mesa de categoría. O por los alrededores de Poblet, donde hay un montón de hoteles de toda condición, encontrarán el Albergue Jaume I, un albergue juvenil de la Generalitat, como un cuartel antiguo, pero renovado, un lugar muy grande, apto para familias numerosas o para grupos de amigos. ¡Os invitamos a pasar un fin de semana diferente en una tierra diferente!. Fácil acceso por la autopista AP-2, la que os lleva en Lleida por Vilafranca del Penedés, salida Montblanc. En la rotonda tomar la N-240 en dirección a Lleida. A ocho kms. desviación, bien señalizada, a la derecha, para ir a L’Espluga y Poblet. Cuidado con el radar justo en este enlace de entrada al pueblo, en el sentido contrario. Vigilenlo al salir. Recuerden: una buena salida familiar, el último fin de semana de enero en l’Espluga de Francolí. La Conca de Barberà les espera con todas sus atracciones, ¡que no son pocas!.

De nou arriba la calçotada a Valls!


De nou arriba el gran dia d’aquelles famílies que ens agraden els calçots, la salsa de calçots, el ritual dels calçots o, senzillament, la gresca de menjar calçots tota la colla, en un restaurant, en una masia, al camp o a casa. Força gent, bon ambient, bona materia primera, carn i botifarres en abundància i vi que corri, si pot ser de Tarragona millor. El podeu comprar a la Cooperativa de Nulles, una visita us recomanem. Només us faltarà el pitet. Els infants també disfruten i petits i grans retornem a l’època anyorada en que, menjant, porquejaves, t’embrutaves i feies les mil marranades. La llarga sobretaula convida a la flaneria i l’arcàdia, ben arrapapat, envoltat de bona gent, mentre la canalla campa i fa de les seves. Ni es nota el fred!. Doncs bé, de nou, puntual, com cada any, complint el cicle etern de la terra, a finals de gener, i durant tot el febrer, arriben les calçotades. Se’n fan arreu de Catalunya, i fins i tot més lluny. Però cal que quedi clar: el calçot és de Valls. I és en aquesta bella ciutat, la  capital de l’Alt Camp, on el darrer diumenge de gener, o els primers de febrer, te lloc la gran festa de la calçotada. Una festa gastròmica, lúdica, divertida, plena d’olors i de sabors. Agafeu la canalla, el cotxe i l’autopista AP2, en direcció Lleida, i sortiu a la sortida 11: Vilarodona i Valls. Us endinsareu en el paisatge reci, dur i captivador de l’Alt Camp. D’aquesta terra noble en els maravellosos calçots. Us esperem a Valls, no hi falteu. Mireu-vos el programa de la festa. Veureu que hi ha activitats per totes les edats, familiars també. Cercavila, parades d’artesania, concursos, demostracions, cuina de calçots. L’ambient no surt al programa, i és una llàstima. Perquè és molt festiu. Podeu adquirir veritables calçots de Valls a les parades de la fira. Per emportar-vos-els, o ja cuinats a foc viu, sobre vergues de vinya, a la plça de l’oli, amb la seva salsa. Aquestes dates multitud de restaurants ofereixen bons calçots en aquesta zona. Comencem amb la Masia Bou. Allò és com la internacional de la calçotada. Un espai gegantí que serveix calçots a tota hora. Molta gent. Reserveu. Seguim amb un hotel de tota la vida, on podreu menjar calçots, i dormir molt bé: Casa Fèlix. A Nulles, després de visitar la cooperativa, podeu menjar calçots al restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel: 977 60 35 96. Molt recomanable. Més elegant, a Nulles mateix, La Casa Vermella. A Bellavista, un petit poblet que està en la carretera que va de Nulles a Valls, hi ha El Caliu. Tel: 977 61 38 95. A Alió teniu Cal Mont, dins el poble: Telf. 977 60 03 71. A Rodonya, El Mas Pagés. Hi hem menjat bons calçots allà. Tel: 977 62 80 08. Finalment a Vilabella del Camp, teniu Les Arades, un petit restaurant que tot just comença i va amunt. O a Santes Creus, on podeu passar el dia visitant el maravellós monestir, i degustar els calçots fantàstics de l’Hostal Grau. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Hi ha hotels molt ben condicionats, com ara l’Hotel Class, a l’entrada de Valls. I també cases rurals maravelloses, com les Vinyes a Vilardida, o les de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una passada. Un munt de possibilitat de visites i d’excursions. Per exemple podeu anar a Santes Creus, on us espera un fastuós monestir del Císter, o fer la ruta dels castells del Gaià. Us recomanem només tot allò que coneixem en aquesta terra. I de veritat que val la pena. No hi falteu!.

A finales de enero, y durante todo febrero, llegan las calçotades. Se hacen toda Cataluña, e incluso por Aragón, Mallorca, Valencia y Francia, pero el origen del calçot tiene un nombre muy claro: Valls. Esta ciudad, capital del Alt Camp, y toda su comarca, es la cuna del calçot, de la cultura que lo acompaña y de la tradición. Y precisamente en Valls, a finales de enero o inicios de febrero, tiene lugar la fiesta de la calçotada. Una fiesta gastrómica, lúdica, divertida, llena de olores y sabores. Tome los niños, el coche y la autopista AP2, en dirección Lleida, y salga en la salida 11: Vilarodona, Valls. Os adentraréis en un paisaje duro, salvaje, potente y cautivador. En una tierra de hombres curtidos al sol, el frío y el campo. De allí, de los trozos minerales de esta pequeña patria, salen los maravillosos calçots. Si os gustan, seréis rápidamente fanáticos. Si no los habeis probado, os animamos. Poneros el babero, el calçot caliente en la salsa, en la celestial salsa de calçots, y comed. Regados con un buen vino de la denominación de origen Tarragona, por ejemplo de la Cooperativa de Nulles, están fantásticos. Acompañados de un buen cordero, superiores. Vean el programa de la fiesta. Verán que hay actividades para todas las edades, familiares también. Pasacalles, paradas de artesanía, concursos, demostraciones, cocina de calçots. El ambiente no sale en el programa, y es una lástima. Es festivo, alegre, de lujo. Para comer calçots tienen muchas posibilidades. En las paradas, dentro de Valls, encontraréis. Para llevar, o cocinados a fuego vivo, sobre vergas de viña, con su salsa. Como debe ser. Multitud de restaurantes abren sus puertas. En Valls o los entornos. Reservad. Empezamos con la Masía Bou, la internacional de la calçotada. Un espacio gigantesco que sirve calçots en todo momento. Seguimos con un hotel de toda la vida, donde podréis comer calçots y dormir muy bien: Casa Félix. O El Tast. En Valls, en temporada, hacen calçots en todas partes. Hasta los restaurantes del Polígono industrial, un recurso a tener en cuenta si no encuentra mesa, porque la calidad no desmerece el espacio. Tel.: 629 669 167. A la entrada del Pla de Santa Maria, a 7 kms de Valls, tienen La Masia del Pla. En Fontscaldes, junto a Valls, La Masia de Fontscaldes. En Nulles le recomendamos mucho el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel.: 977 60 35 96. Más elegante, en Nulles mismo, La Casa Roja. En Bellavista, El Caliu. Tel.: 977 61 38 95.  En Alió, la Pallissa, o Cal Mont, dentro del pueblo: Telf.. 977 60 03 71. A Picamoixons, El Esportell del Bou. En Rodonya, El Mas Pagés. Hemos comido buenos calçots allí. Tel.: 977 62 80 08. Finalmente en Vilabella del Camp, tiene Las Arades, un restaurante que empieza y va hacia arriba. Si desean pasar el fin de semana por estas tierras seréis muy bien recibidos. Hoteles muy bien acondicionados, como el Class, y casas rurales maravillosas, como las Viñas en Vilardida, o las de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una pasada. Posibilidad de excursiones a Santes Creus, fastuoso monasterio del Císter, y a Tarragona, patrimonio de la humanidad por los restos romanes. Le recomendamos sólo todo lo que conocemos. Vale la pena. No faltéis.

Cervià de Ter


Al Gironès, a l’Empordà, al Pla de l’Estany, a les terres de Girona, eternes, seductores, magnífiques, son molts els pobles que mereixen una visita. Nosaltres hi som sovint per allà dalt, ens crida, ens sedueix. Ja us hem explicat en aquest nostre bloc les maravelles dels conjunts medievals més bonics d’aquelles terres: Pals, Peralada, Peratallada… Però Girona és inesgotable, inmens. Cada localitat que qualitat de sobra per justificar una sortida familiar. Avui us volem parlar del petit poble de Cervià de Ter, arranglerat en la vall baixa d’aquest riu, al nord de Girona. Es tracta d’una acollidora població, que conserva alguns vestigis de la seva importància a l’època medieval. Podeu arribar-hi amb facilitat si preneu l’’autopista AP-7 en direcció a França i la deixeu a la sortida 6, prenent la C-66 fns l’antiga N-II fins trobar l’encreuament amb la GI-633 que va de Medinyà a Torroella de Montgrí passant per dins de Cervià de Ter. Una hora i mitja. Cervià conserva restes d’un poderós castell, la torre mestra, un xic de muralla i poc més, enlairat dalt del turó que domina la vila. El nucli antic és bonic, amb certs panys de muralla i la torre de les hores, amb el rellotge. Però la perla que no us esperàveu trobar entre aquestes quatre cases, de la que no havíeu sentit parlar mai, és el seu monestir. Romànic, molt coquetó, amb l’església, fotogènica, amb l’absis i part del claustre, avui ocupat per l’Ajuntament i un centre cultural. Informeu-vos de quan està oberta. El temple romànic del segle XI és molt bonic, també per dins. No gaire lluny de Cervià mereix una visita l’agregat de Raset, amb una bella casa forta. També els voltants son esplèndits. La plana del Ter us rebrà amb aquella llum tan seva, boira tamissada, arbres llargs i prims. Podreu passejar entre les masies, opulentes, (no us perdeu Can Santamaria), o baixar al riu, als arenys sembrats de pollancres. Ideal per fer-hi rutes ornitològiques a peu, o en bici, baixant el Ter, ple d’ocells en aquesta zona. Mireu-vos aquest fabulós bloc. Al poble hi ha bars, com ara Can Franc, i restaurants, que no hem provat i, a Raset, una casa rural que ofereix apartaments familiars amb molt d’encant. Bon cap de setmana a Cervià!.

En las tierras de Girona, seductoras y magníficas, son muchos los pueblos que merecen una visita. Nosotros estamos a menudo por allí arriba, porque esa tierra nos llama, nos seduce. Ya os hemos contado en este nuestro blog las maravillas de los conjuntos medievales más bonitos de aquellas tierras: Pals, Peralada, Peratallada … Pero Girona es inagotable, inmensa. Cada localidad tiene calidad de sobra para justificar una salida familiar. Hoy os queremos hablar del pequeño pueblo de Cervià de Ter, en el valle bajo de este río, al norte de Girona. Se trata de una acogedora población, que conserva algunos vestigios de su importancia en la época medieval. Pueden llegar con facilidad si toman la autopista AP-7 en dirección a Francia y la dejan en la salida 6, tomando la C-66 y la antigua N-II hasta encontrar el cruce con la GI-633 que va de Medinyà a Torroella de Montgrí pasando por Cervià de Ter. Una hora y media. Cervià conserva restos de un poderoso castillo, la torre maestra, muralla y poco más, elevados en la colina que domina la villa. El casco antiguo es bonito, con calles antiguas y la torre de las horas, con el reloj. Pero la perla que no os esperabais encontrar entre estas cuatro casas, de la que no habíais oído hablar nunca, es su monasterio. Románico, muy coqueto, con la iglesia, fotogénica, con el ábside y parte del claustro, hoy ocupado por el Ayuntamiento y un centro cultural. Infórmense de cuando está abierta. El templo románico del siglo XI es muy bonito, también por dentro. No lejos de Cervià merece una visita el agregado de Raset, con una hermosa casa fuerte. También los alrededores son espléndidos. La llanura del Ter os recibirá con esa luz tan suya, de niebla tamizada, árboles largos y delgados. Podrán pasear entre las masías, opulentas, (no os perdáis Can Santamaria), o bajar al río, a los arenales sembrados de chopos. Ideal para hacer rutas ornitológicas a pie, o en bici, bajando el Ter, lleno de pájaros en esta zona. En el pueblo hay bares, como Can Franc, y restaurantes, que no hemos probado, y en Raset, una casa rural que ofrece apartamentos familiares con mucho encanto.

La Torre del Comte


La Torre del Comte és un poblet situat a la comarca del Matarranya, al Baix Aragó, a la província de Terol. És una vila petitona, de només 160 ànimes. Malgrat això, son nombrosos els motius que ens impulsen a recomanar-vos vivament una visita a La Torre. La natura, excepcional, bellíssima, de tota la comarca creuada pel riu Matarranya. Un riu d’aigües netes, que forma gorg magnífics, com els del Parrisal, a Beseit. La muralla dels Ports de Beseit, que serveix de teló de fons. La vía verde, fantàstica per aquelles famílies que gaudeixin usant la bici, o caminant. Els altres pobles i ciutats del Matarranya, amb castells, palaus, esglésies i ajuntaments medievals i renaixentistes, com ara la capital Vallderoures, o la capital del Baix Aragó, Alcañiz, amb el seu castell templer. Però parlem del patrimoni propi de La Torre del Comte. Dels seus carrers rústics, medievals, carregats d’història. Del discret i sublim encant de la seva arquitectura popular. De la magnificiència de les façanes renaixentistes de l’ajuntament, de les cases nobles dels Ferrer i dels Bergós. Del petit detall del rellotge de sol de la plaça, a la façana de la casa gran. De les arcades, de les placetes, de l’església, de l’armonia del conjunt, del plaer de passejar-hi. Aneu a La Torre, al Matarranya tot a gaudir dels rius, dels arbres esvelts de la seva ribera, de l’oli de les oliveres centenaries, dels ametllers en flor al febrer. Arribeu-vos fins l’anomenat “Pont de la vía”, l’antic pont del tren, ara de la via verda. Feu servir La Torre del Comte com a centre d’unes vacances familiars, d’un pont, d’un cap de setmana llarg. Podeu dormir a la casa rural “El Niño” o si sou més sibarites,  a l’hotel rural amb molt d’encant anomenat  La Parada del Compte, ubicat en l’antiga estació del poble, atrevit i original, amb habitacions temàtiques. O més senzill, a l’Hostal “Racó dels Torrats”. I si no voleu dormir a La Torre, visiteu-la tot passant. Visiteu-la quan aneu a Vallderoures, o a veure la cascada del Salt, a la Portellada, o a caminar pels carrers empedrats de la Fresneda. Aquesta terra verge us espera. Les famílies amb nens podem gaudir del Vilar Rural d’Arnes, un hotel preparat pels infants, tot i que un pèl car. Més econòmic, a Vallderroures l’hotel El Salt, en honor de la cascada descrita, o la familiar i senzilla Fonda Querol, amb una bona cuina, i bon menú. També podeu anar a la Posada de la Plaça, un hostal antic, d’època, en un palau de Vallderoures, a tocar del riu. Menjars de la terra, saborosos i potents. L’Hotel Miralles, pioner del turisme a la zona, està un xic més lluny, a Horta de Sant Joan, però és un clàssic. Visiteu La Torre del Comte i el Matarranya, no us en penedireu. Turisme familiar de veritat!.

La Torre del Conde es un pueblecito situado en la comarca del Matarraña, en el Bajo Aragón, en la provincia de Teruel. Es una villa pequeña, de sólo 160 almas. Sin embargo, son numerosos los motivos que nos impulsan a recomendaros vivamente una visita a La Torre. La naturaleza, excepcional, bellísima, de toda la comarca cruzada por el río Matarraña. Un río de aguas limpias, que forma pozas magníficas, como las del Parrisal, en Beceite. La muralla de los Puertos de Beceite, que sirve de telón de fondo. La vía verde, ideal para aquellas familias que disfruten usando la bici, o caminando. Los otros pueblos y ciudades del Matarraña, con castillos, palacios, iglesias y ayuntamientos medievales y renacentistas, como la capital Valderrobles, o la capital del Bajo Aragón, Alcañiz, con su castillo templario. Pero hablemos del patrimonio propio de La Torre del Conde. De sus calles rústicos, medievales, cargadas de historia. Del discreto y sublime encanto de su arquitectura popular. De la magnificencia de las fachadas renacentistas del Ayuntamiento, de las casas nobles de los Ferrer y los Bergós. Del pequeño detalle del reloj de sol de la plaza, en la fachada de la casa grande. De las arcadas, de las plazuelas, de la iglesia, de la armonía del conjunto, del placer de pasear. Ir a La Torre, ir al Matarraña nos lleva a disfrutar de los ríos, de los árboles esbeltos de su ribera, del aceite de los olivos centenarios, de los almendros en flor en febrero. Id hasta el llamado “Puente de la vía”, el antiguo puente del tren, ahora de la vía verde. Usad La Torre del Conde como centro de unas vacaciones familiares, de un puente, de un fin de semana largo. Pueden dormir en la casa rural “El Niño” o, si sois más sibaritas, en el hotel rural con mucho encanto llamado La Parada del Compte, ubicado en la antigua estación del pueblo, atrevido y original, con habitaciones temáticas. O más sencillo, en el Hostal “Rincón de los Torrats”. Y si no quieren dormir en La Torre, visitenla pasando por allí. Visitenla cuando vayan a Valderrobles, o cuando vayan a ver la cascada del Salt, en la Portellada, o cuando vayan a caminar por las calles empedradas de La Fresneda. Esta tierra virgen les espera. Las familias con niños podemos disfrutar del Vilar Rural de Arnes, un hotel preparado para los niños, aunque un poco caro. Más económico, en Vallderroures está el hotel El Salto, en honor de la cascada descrita, o la familiar y sencilla Fonda Querol, con una buena cocina, y buen menú. También se puede ir a la Posada de la Plaza, un hotel antiguo, de época, en un palacio de Valderrobles, junto al río. Comidas de la tierra, sabrosas y potentes. El Hotel Miralles, pionero del turismo en la zona, está un poco más lejos, en Horta de Sant Joan, pero es un clásico. Visitad La Torre del Conde y el Matarraña, y no os arrepentireis.

Aplec de Sant Sebastià a Llavaneres


Sant Andreu de Llavaneres és un poble coquetó, amable i residencial, situat entre el mar i la muntanya, a només 35 quilòmetres de Barcelona, a la maravellosa comarca del Maresme. S’hi arriba fàcilment per l’autopista C-32, sortint passat Mataró, sense pèrdua. Si us citem a Llavaneres, aquest fred mes de gener, és per convidar-vos a l’aplec de Sant Sebastià, a l’ermita del sant, dalt d’un petit turó, a un km. escàs del centre urbà de dalt. La trobada te un vessant solidari, que no és altra que impedir la ruïna total d’aquesta graciosa ermita. L’aplec s’inscriu, doncs, en el marc de la campanya “Salvem l’ermita” que la secció de cultura del Casal de Llavaneres està portant a terme. Els actes comencen sobre les onze del matí amb missa, sardanes al mateix pla de l’ermita, i la saborosa i tradicional coca amanida amb bon vi moscatell. No és un acte multitudinari, però si molt agradable i familiar. Per més informació mireu la web municipal.  Podeu arrodonir el dia voltant pel poble, per la riera, i treure el nas a Ca l’Alfaro, una casa amb parc del XIX,  i a l’església parroquial. També algunes cases modernistes. En un recorregut per la vall de la riera amunt podreu veure també boniques masies dels segles XVII i XVIII, i espais naturals boscosos, al peu dels tres turons, molt bonics. Si us calgués dinar, malgrat que Sant andreu de Llavaneres està a només mitja hora de Barcelona per l’autopista C-32,  podeu gaudir del molts restaurants de la vila, una dotzena ben llarga. Nosaltres anem a Can Morera dels Tarongers, una delícia. Una matinal de diumenge ben familiar!.

Sant Andreu de Llavaneres es un pueblo coqueto, amable y residencial, situado entre el mar y la montaña, a sólo 35 kilómetros de Barcelona, ​​en la maravillosa comarca del Maresme. Se llega fácilmente por la autopista C-32, saliendo pasado Mataró, sin pérdida. Hoy citamos Llavaneres, en este frío mes de enero, para invitaros a la romería de San Sebastián, en la ermita del santo, sobre una pequeña colina, a un km. escaso del centro urbano de arriba. El encuentro tiene una vertiente solidaria, que no es otra que impedir la ruina total de esta graciosa ermita. El encuentro se inscribe, pues, en el marco de la campaña “Salvemos la ermita” que la sección de cultura del Casal de Llavaneres está llevando a cabo. Los actos comienzan sobre las once de la mañana con misa, sardanas en el mismo llano de la ermita, y la sabrosa y tradicional coca con buen vino moscatel. No es un acto multitudinario, pero si muy agradable y familiar. Para más información consultad la web municipal. Pueden redondear el día con un paseo por el pueblo, por la riera, y ver Ca l’Alfaro, una casa con parque del XIX, y también la iglesia parroquial y algunas casas modernistas. En un recorrido por el valle de la riera arriba podréis ver también bonitas masías de los siglos XVII y XVIII, y espacios naturales boscosos, al pie de los típicos tres cerros, muy bonitos. Por si os fuera necesario comer allí, aunque Sant andreu de Llavaneres está a sólo media hora de Barcelona por la autopista C-32, decir que hay muchos restaurantes en la villa, una docena bien larga. Nosotros vamos a Can Morera, una delicia.

Cor Aurica a Badalona


El Cor Aurica, un cor 100% badaloní, de socarrel, com La Penya, és un cor petit, de cambra, de qualitat, amb un repertori preciós que abasta del renaixement més delicat a la música contemporània, tot passant pel barroc més florit. A més, si t’agrada cantar, si tens veu o vocació, aptituds i saps una mica de solfeig, pots contactar amb ells i elles. Et rebran amb els braços oberts. A la seva adreça electrònica: aurica@aurica.org o al telèfon: 674007834, preguntant per l’Aleix Oliveras. (Això l’any 2012). Sempre estareu a temps d’escoltar aquest maravellós conjunt de música clàssica, però aquest proper cap de setmana, el quart del mes de gener de 2012, ho teniu fàcil, si us bé de gust. Interpreten un programa que han titulat “O magnum mysterium”, i que inclou peces tan celestials com la Missa brevis en si bemoll KV 275 de Mozart, o els Responsoris de Matines de Nadal MH 639 de Haydn, així com el seu Te Deum en do major. El programa és fantàstic, no podreu negar-ho. El podeu escoltar el 21 de gener de 2012 a les 21 hores a l’església de Santa Maria de Badalona, a tocar del metro Pompeu Fabra, parada final de la línia 2, o bé el diumenge 22 de gener de 2012 a les 18:30 hores a la Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona, en el cor de la ciutat comtal. Venta d’entrades per endavant a http://www.ticketea.com/cor-aurica.  Sigui ara, o un altre dia, no deixeu d’estar a l’aguaït de les novetats del Cor Aurica, sobretot si sou una família de melòmans.

El Cor Aurica, 100% badalonés, como La Peña, es un coro pequeño, de cámara, de calidad, con un repertorio precioso que abarca del renacimiento más delicado hasta la música contemporánea, pasando por el barroco más florido. Además, si te gusta cantar, si tienes voz o vocación, aptitudes y sabes un poco de solfeo, puedes contactar con ellos. Te recibirán con los brazos abiertos. En su dirección electrónica: aurica@aurica.org o al teléfono: 674007834, preguntando por Aleix Oliveras. (Esto en 2012). Siempre estareis a tiempo de escuchar este maravilloso conjunto de música clásica, pero este próximo fin de semana, el cuarto del mes de enero de 2012, lo tenemos fácil, si os apetece. Interpretan un programa que han titulado “O magnum mysterium”, y que incluye piezas tan celestiales como la Misa brevis en si bemol KV 275 de Mozart, o los Responsorios de Maitines de Navidad MH 639 de Haydn, así como su Te Deum en do mayor. El programa es fantástico, no se puede negar. Y se podrá escuchar el 21 de enero de 2012 a las 21 horas en la iglesia de Santa María de Badalona, junto al metro Pompeu Fabra, parada final de la línea 2, o bien el domingo 22 de enero de 2012 a las 18: 30 horas en la Basílica de Santa María del Pi de Barcelona, en el corazón de la ciudad condal. Venta de entradas por adelantado en http://www.ticketea.com/cor-aurica. Sea ahora, u otro día, no dejéis de estar informados de las novedades del Cor Aurica, sobre todo si sois una familia de melómanos.

Vallirana


Vallirana és una vila carrer situada a la històrica ruta que anava de Barcelona a Tarragona travessant el port de l’Ordal. Abans que l’autopista AP-7 fos una realitat, tots els conductors que anàvem camí de València, o senzillament del Penedés, travessàvem per força aquest poble allargassat i estirat al llarg de la carretera nacional 340. Amb els anys les cues es feren monumentals, sobretot els caps de setmana, i encara ho son, mentre l’autovia cria malves, les obres aturades, burlant-se dels qui cregueren que qualsevol govern gosaria desafiar el poder de les autopistes i els suculents peatges. Si el casc urbà no compta amb cap atractiu notable, la serra de l’Ordal tampoc no és cap gran maravella. Algunes coves i avencs interesants, pels qui aïment ficar-se sota terra, masies i boscos de pi blanc. Però la seva situació, propera a Barcelona la fa un bon destí familiar quan s’hi fan festes, com ara la de Sant Sebastià, un clàssic i típic vot de poble contra la pesta. Es celebra el cap de setmana més proper a la festivitat del sant, que s’escau el dia 20. El divendres hi haurà Ofici Solemne, cercavila i sardanes. A la tarda cinema. L’endemà dissabte es podrà gaudir d’activitats com la diablestiada, cant coral i el popular ball de Sant Sebastià. El diumenge 22 trobareu una hora del conte, pels més petits, i teatre a la tarda. Ja ho sabeu, si voleu una mica de gresca i festa, cap a Vallirana, a passar una bona matinal!.

Vallirana es una villa calle situada en la histórica ruta que va de Barcelona a Tarragona atravesando el puerto del Ordal. Antes de que la autopista AP-7 fuera una realidad, todos los conductores que íbamos camino de Valencia, o sencillamente del Penedés, atravesábamos necesariamente este pueblo alargado y estirado a lo largo de la carretera nacional 340. Con los años las colas se hicieron monumentales, sobre todo los fines de semana, y todavía lo son, mientras la autovía cría malvas, las obras paradas, burlándose de quienes creyeron que cualquier gobierno osaría desafiar el poder de las autopistas y los suculentos peajes. Si el casco urbano no cuenta con ningún atractivo notable, la sierra del Ordal tampoco es ninguna gran maravilla. Algunas cuevas y simas interesantes, para los que amen meterse bajo tierra, y algunas masías y bosques de pino blanco. Pero su situación, cercana a Barcelona la hace un buen destino familiar cuando hay allí fiestas, como la de San Sebastián, un clásico y típico voto de pueblo contra la peste. Se celebra el fin de semana más próximo a la festividad del santo, el día 20 de enero. El viernes habrá Oficio Solemne, pasacalles y sardanas. Por la tarde cine. Al día siguiente, sábado, se podrá disfrutar de actividades como la diablestiada, canto coral y el popular baile de San Sebastián. El domingo 22 encontrarán una hora del cuento, para los más pequeños, y teatro por la tarde. Ya lo sabéis, si queréis un poco de fiesta, ¡hacia Vallirana!.

Fira i tombs a Arenys de Munt


Per Sant Antoni molts pobles celebren la típica passada dels tres tombs. Aquest cap de setmana ho faran Sant Cugat, Barcelona ciutat i Arenys de Munt. Aquest simpàtic poblet del Maresme, molt proper a Barcelona, ho fa a la seva riera, ànima del municipi. Mireu-vos la informació que hi ha penjada a la web del poble, tot i que és més aviat poca. El diumenge, a partir de les 10 del matí, hi haurà paradetes a la bonica plaça de l’església. Paradetes artesanes i gastronòmiques, amb molta animació. Des d’allà mateix, sense moure-us gaire, podreu veure la benedicció d’animals i passar els tradicionals Tres Tombs, que baixen riera avall. En aquest punt, el cor del poble, hi haurà molta, molta gent. Si voleu que la canalla disfruti la festa, us sugerim que aneu un xic més amunt, o més avall, fins trobar un bon lloc. Anar amb els vostres infants a Arenys de Munt serà sempre tot un encert. Com passar-hi tot el dia. La gent és oberta, amable, amigable. No us sentireu gens estranys. Arribareu a Arenys de Munt molt fàcilment des de Barcelona per la C-31, o la C-32, fins la sortida Arenys. Després cal pendre la carretera cap a Sant Celoni que us portarà a l’entrada del poble. Aparqueu a la riera, a la zona on és permés, als pàrquings municipals o on pugueu dels carrers interiors. No serà fàcil, però no creiem que sigui impossible. Si de cas us caldrà caminar, però és molt agradable fer-ho per la Riera, ja ho descobrireu.  Si us decidiu a passar el dia sencer al poble, i esteu farts de la festa dels burros, us recomanem dues grans atraccions pels infants, tot i que estan a l’entrada del municipi, una mica lluny del centre. Es tracta dels Rucs del Far, una empresa que lloga burrets per fer-hi passejades, i de Jalpíaventura, una altra empresa d’esports d’aventura dins el bosc, amb tirolines i tota la resta d’aparells d’aquesta mena. Estan inclosos en un parc molt bonic, amb llac, castell, esplanades, camins i bosc. De fet, si sou amants de la natura esteu en bon lloc. Us proposem una passejada tranquil·la pel poble, i pels seus voltants. Recordeu que són dins el Parc del Montnegre i Corredor. Si voleu dinar i sou partidaris del picnic, aneu al Parc de Lourdes, a les afores del poble, en direcció nord, cap a la muntanya, riera amunt. Us espera una àrea especialment pensada per fer-ne, amb camp per còrrer, lloguer de fogon, llenya i taules de pedra. Si preferiu anar de restaurant, us en podem recomanar un munt. Teniu l’Era, a l’entrada del poble, molt aprop del parc Jalpí, on hi ha el burrets i els esports d’aventura. Inclou un servei de ludoteca per la canalla. Cal reservar però!. També n’hi ha dins de la vila, o bé els que hi ha a l’abans esmentat Santuari de Lourdes, situats al mig del bosc. Si aneu per allà us recomanem el Subirants, molt cassolà, de brassa. Bona matinal a Arenys de Munt!.

San Antonio se celebra en muchos pueblos con la típica pasada. Este fin de semana lo harán Sant Cugat, Barcelona ciudad y Arenys de Munt. Este simpático pueblo del Maresme, muy cercano a Barcelona, ​​lo hace en su riera, alma del municipio. Consulten la información que hay colgada en la web del pueblo, aunque es más bien poca. El domingo, a partir de las 10 de la mañana, habrá puestos de venta en la bonita plaza de la iglesia. Paradas artesanas y gastronómicas, con mucha animación. Desde allí mismo, sin moverse mucho, podran ver la bendición de animales y pasar los tradicionales Tres Tombs, que bajan riera abajo. En este punto, el corazón del pueblo, habrá mucha, mucha gente. Si quieren que los niños disfruten la fiesta, les sugerimos que vayan un poco más arriba, o más abajo, hasta encontrar un buen lugar. Ir con sus niños a Arenys de Munt será siempre todo un acierto. Como pasar todo el día allí. La gente es abierta, amable, amigable. No se sentirán nada extraños. Llegarán hasta Arenys de Munt muy fácilmente desde Barcelona por la C-31, o la C-32, salida Arenys. Después hay que tomar la carretera hacia Sant Celoni que os llevará a la entrada del pueblo. Aparcad en la riera, en la zona donde está permitido, en los parkings municipales o donde se pueda de las calles interiores. No será fácil, pero no creemos que sea imposible. Si acaso necesitarán andar, pero es muy agradable hacerlo por la Riera, ya lo descubriréis. Si os decidís a pasar el día entero en el pueblo, y estáis hartos de la fiesta de los burros, os recomendamos dos grandes atracciones para los niños, aunque están a la entrada del municipio, un poco lejos del centro. Se trata de los Burros del Faro, una empresa que alquila burritos para hacer paseos, y de Jalpiaventura, otra empresa de deportes de aventura en el bosque, con tirolinas y todo el resto de aparatos de este tipo. Están incluidos en un parque muy bonito, con lago, castillo, explanadas, caminos y bosque. De hecho, si sois amantes de la naturaleza están en un buen lugar. Os proponemos un paseo tranquilo por el pueblo, y por sus alrededores. Recuerden que pertenece al Parque del Montnegre y Corredor. Si queréis comer y sois partidarios del picnic, id al Parque de Lourdes, a las afueras del pueblo, en dirección norte, hacia la montaña. Os espera un área especialmente pensada para hacer picnic, con campo para correr, alquiler de fogones, leña y mesas de piedra. Si prefieren ir de restaurante, os podemos recomendar un montón. Tienen la Era, a la entrada del pueblo, muy cerca del parque Jalpí, donde está el burritos y los deportes de aventura. Incluye un servicio de ludoteca para los niños. Hay que reservar. También los hay buenos dentro de la villa, o bien los del propio Santuario de Lourdes, situados en medio del bosque. Si vais por allí os recomendamos el Subirants, muy casero, de brasa.