Corpus a Badalona


 

El dissabte 15 de juny començarà el Corpus Badalona 2019 al Dalt la Vila amb el tradicional “Ou com balla” a la Rectoria de Santa Maria. Però la festa grossa serà diumenge 16 de juny, durant tot el dia, amb les tradicionals catifes que lluiran una desena de carrers del barri antic de la nostra ciutat. La festa acabarà el dia 20 de juny amb el Concert de Corals de la gent gran de Badalona.  La Parròquia de Santa Maria de Badalona serà el centre d’aquests actes, començant a les 7 del matí amb la confecció de les tradicionals catifes que cada any podem gaudir. Una desena de carrers aquest any. A la tarda, a les 19 hores, acabat l’Ofici Solemne, el seguici i la processó, desfaran les catifes posant punt i final a la diada de #Corpus. Si esteu interessats en participar i fer una catifa només cal que us adreceu a l’Associació de Catifaires de Dalt la Vila de #Badalona. Arribeu-vos-hi amb els  vostres nens i nenes. Podreu fer, o veure, els deliciosos dibuixos fets amb serradures de colors. Es fan per ser trepitjades per allà on passarà el seguici. I, malgrat que no només a Badalona es celebra el Corpus, si que la festa és aquí molt participativa. Així, si no podeu anar a La Garriga, on fan boniques catifes florals i enramen els carrers, o a Sitges o a Sallent, on també fan catifes de flors. Apa doncs!, el cap de setmana cap a Badalona, i podeu aprofitar el dia i, si fa bona temperatura, banyar-vos els peus a la platja, o alguna cosa més. O bé visitar el Museu de Badalona, que és una passada, amb una ciutat romana a sota. Arribar a Badalona és molt senzill, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre mateix, no lluny de la platja, ni del Dalt la Vila. També podeu agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat. O el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i cerqueu aparcament. Estarà difícil, però n’hi ha un parell de subterranis, molt grans, a la Plaça Pompeu Fabra, i a la Plana. Per dinar podeu fer pic-nic al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. Ara bé, és una mica lluny de tot arreu, a l’altra punta de la ciutat. Si preferiu restaurants, direm que hi ha bons llocs on dinar a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla. Teniu, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, no gaire lluny de Canyadó, Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar, o al Rafael Hoteles, aquest darrer amb un bon restaurant i bon menú. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Veniu a Badalona a gaudir del Corpus!.

Aunque el Corpus siempre es un jueves, la vida moderna ha hecho que los actos públicos menos religiosos se trasladen al domingo. Así, el próximo domingo numerosas alfombras de flores, primorosamente confeccionadas por los vecinos y vecinas de los pueblos donde se festeja esta solemnidad, adornarán plazas y calles. Son deliciosos espacios adornados con toda clase de pétalos, o más modernas, con serrín de colores. Se hacen para ser pisadas por donde pasará el cortejo. Es totalmente imposible hacer referencia a todos los actos programados por el Corpus en los pueblos, villas y ciudades de nuestra tierra. Hay lugares donde la tradición es muy importante, como La Garriga, y hacen bonitas alfombras florales y enraman las calles. ¿Qué decir de las fastuosas alfombras Sitges?. En nuestro blog también hemos hablado de Sallent, a medio camino de Berga, en el Bages. Pero hoy os queremos invitar a vivir el domingo de Corpus en Badalona. Una celebración sencilla pero que nos dejó boquiabiertos por su originalidad. A partir de las siete de la mañana, y durante toda la jornada, niños y niñas del barrio antiguo de Dalt la Vila de Badalona, confeccionan hermosas alfombras con serrín de colores, y otros materiales. No son muy extensas, pero sí muy bonitas y entrañables. No dudamos que os dejarán participar si venís. A media mañana las visitan las autoridades y, por la tarde, a las 18,30 horas, las deshace la procesión. Arte poco duradero, encantador. Y el jueves de Corpus podeis acercaros para ver la tradición del huevo que baila, y oir un bonito concierto coral en la iglesia de Santa Maria. Muy interesante, ¿verdad?. Pueden aprovechar el día y, si hace buena temperatura, bañarse los pies en la playa, o algo más. O bien visitar el Museo de Badalona, que es una pasada, con una ciudad romana bajo él. Llegar a Badalona es muy sencillo, con el tren de la línea C-1. La estación queda en el centro mismo, no lejos de la playa, ni del Dalt Vila. También se puede tomar el bus B-25 desde la plaza Urquinaona hasta el centro de la ciudad. O el metro de la línea 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, otra vez el centro. Si vienen en coche, sigan la C-32 hasta la salida Badalona Centro y busquen aparcamiento. Estará difícil, pero hay un par de subterráneos, muy grandes, en la Plaza Pompeu Fabra, y en la Plana. Para comer se puede hacer pic-nic en el parque de Can Solei-Ca l’Arnús, donde los niños tendrán mucho lugar para correr, y unas atracciones muy divertidas. Ahora bien, está un poco lejos de todas partes, en la otra punta de la ciudad. Si prefieren restaurantes, diremos que hay buenos lugares donde comer en la ciudad, y la mayoría están en el centro, por los alrededores de la calle del Mar, el eje comercial por antonomasia o por la Rambla. Tienen, junto a la plaza de la villa, el Café de las Antípodas, un bar con buenas propuestas, agradable y acogedor. Hay un par de pizzerías, La piccola Roma y La Gondola, buenos lugares ambos. En la calle del mar el bistrot del Horno Bertran, una panadería que tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes. El Caolila, tampoco queda alejado. Un local moderno. Tapas bien buenas: La Bota de Aragón. A quien le gusten las pastas, la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción muy céntrica, o el Miranapoli es una muy buena pizzería familiar. Puede ser interesante el Sotavento, que es el restaurante del Club Naútico. En la Rambla tienen Il Vizio. Cocina italiana. También por allí, en la calle de San Pedro, se encuentra Can Quim, buenísima cocina, los mejores, tradicional catalán, marinero. O bien Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro. Otra buenísima pizzería es el Caño 14, al lado de la Rambla. Modernísimo, japonés y catalán, en dos ambientes: Aroma, un lujo asiático. Ca L’Arqué, en la calle de Arnús, tiene buena carne a la brasa. Tradicional el Nero, o un gallego de lujo: Pazo Ribeiro. Exótico: Tariq, un paquistaní muy interesante. No necesitarán quedarse a dormir, pero si vienen de muy lejos y están cansados pueden hacerlo en el Hotel Miramar, o en el Rafael Hoteles, este último con un buen restaurante y buen menú. Hay un par de hostales de precio más módico y buena acogida: el Hostal Badaloní, limpio y moderno, o el Solimar, un clásico de toda la vida. ¡Vengan a Badalona a disfrutar del Corpus!.

Festa del Timbaler al Bruc


Pel poble del Bruc tots i totes hi passem sovint. Anem camí de Lleida per la A-2. No hi parem esment. El túnel del Bruc fa anys que ens va alliberar de la penosa pujada al coll. Ja no circulen gaires vehicles per davant de l’escultura que abans tots els automobilistes coneixien. Doncs, aquí, al Bruc, els amants de les reconstruccions històriques, i els seus fills i filles, poden passar una tarda de dissabte, i un diumenge molt entretinguts. amb la Festa del Timbaler. Des de fa molts anys, el primer cap de setmana de juny, al poble del Bruc recordem els fets històrics del 1808. Ho fem sempre des de la cultura de la pau i de la solidaritat. Si vens a la Festa del Timbaler, hi trobaràs teatre popular al carrer, firaires, jocs tradicionals per a nens, mercat d’època, desfilada de grups de recreació històrica, trabucaires, timbalers, fira de la cervesa… I, sobretot, gent de totes les edats amb moltes ganes de gaudir d’un dia inoblidable. A la tarda de dissabte, a partir de les quatre, ja s’hi ha muntat el campament, la fira i el bar. A les sis hi haurà el timbaler infantil, i a la nit sopar i ball. El diumenge a les vuit del matí, al Coll de Can Massana, homenatge i, en tornar al poble, esmorzar gratuït al Bar del Sometent. A les 10 del matí comencen els actes del Timbaler al monument. Seguirà la galejada Trabucaire des del monument fins el pont i, a mig matí, teatre popular al carrer on es recrea la història del timbaler. Abans dinar teniu la guerra teatrelitzada davant de l’Església, seguit d’un dinar gratuït pels trabucaires al Bar del Sometent. Aquest any participaran als actes els Mossos d’Esquadra. No us perdeu el campament militar dels francesos, i el mercat del 1808, amb gran presència de firaires i artesans. També xula la fira de pagès, amb taller d’olis aromàtics i ratafies. Hi haurà molta trabucada, porteu taps per les orelles!. Bona beguda a la fira de la cervesa artesanal. Divertit pels infants el corral de gallines i altres animals de granja. No hi falta un rocòdrom d’escalada per valents i valentes: els nois i noies podran escalar en un espai adaptat. Pugeu i veureu canons, soldats, trabucaires, miquelets, sometents i fins divisions senceres vingudes de França i de l’Aragó. Tots, vestits d’època, amb casaques napoleòniques, que es faran un fart de cremar pólvora i fer soroll. El Bruc és bonic de paisatge. Teniu Montserrat al vostre abast. Pugeu al Bruc aquest cap de setmana de juny i gaudiu de la festa del timbaler. Al Bruc hi ha molts restaurants, a peu de l’autovia A-2 o bé al carrer del mig, on teniu Cal Noio, força bo, recomanable. Si hi mengeu ja ens direu el què us ha semblat. Bona festa al Bruc!.

Por El Bruc todos pasamos a menudo. Vamos camino de Lleida por la A2. No prestamos atención. El tunel del Bruc hace años que nos liberó de la penosa subida al puerto. Ya no circulan muchos vehículos por delante de la escultura que antes todos los automovilistas conocían. Pues, aquí, en el Bruc, los amantes de las reconstrucciones históricas, y sus hijos e hijas, pueden pasar un día muy entretenido. En junio se hace una reconstrucción histórica de las batallas del Bruc. Cañones, soldados, trabucaires, Migueletes, Somatenes y hasta divisiones enteras venidas de Francia y de Aragón. Todos, vestidos de época, con casacas napoloniques, se lian a quemar pólvora y hacer ruido. Además hay muchos actos paralelos: ferias, encuentros … El Bruc es bonito de paisaje. Montserrat tiene buenas rutas. Además está la Iglesia de Santa Maria, con sus pinturas góticas del primer gótico, o mansiones como Can Casas o Can Díez, el castillo de la Guàrdia o Sant Pau Vell como atractivos turísticos suplementarios. Subid al Bruc el segundo fin de semana de junio y disfrutéis de la fiesta del timbaler. No hemos comido ni dormido nunca en el Bruc, porque sólo hemos ido a la fiesta una mañana o una tarde. Pero hay muchos restaurantes, a pie de la autovía A2. En la calle del mig están Can Noio y Cal Xico. Si comeis allí ya nos comentareis.

Fira dels Matiners a Avinyó


 

Avinyó és un municipi situat al nord de la comarca del Bages, a la vall de la Riera Gavarresa, en un entorn rural, molt poc tocat pel turisme, poc conegut. S’hi arriba des de Barcelona amb facilitat agafant l’autovia C-16, que va a Sabadell i Terrassa, i continuant cap a Manresa. Un cop passat Manresa deixem l’autopista C-16, que ara va cap al túnel del Cadí i Berga per prendre la C-25, l’eix transversal, en direcció Vic i Girona. Uns kms. més enllà tenim la sortida 151, que va cap a Avinyó per la carretera B-431, que comunica Avinyó amb Prats de Lluçanès i Artés. Aquest diumenge te lloc a Avinyó una representació històrica, una fira temàtica centrada en la Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina, que va tenir lloc a Catalunya entre els anys 1846 i 1849. A Avinyó hi ha dos records emblemàtics d’aquella època. En primer lloc, el Combat d’Avinyó, que el 16 de novembre de 1848 va enfrontar l’exèrcit isabelí amb un nombrós grup de partides carlines que s’havien concentrat als voltants del poble. El resultat de l’enfrontament va ser una de les poques victòries dels matiners sobre les tropes isabelines. En segon lloc, la Torre dels Soldats, una torre de telegrafia òptica construïda en l’època de la revolta dels matiners, que formava part de la xarxa de comunicacions que l’exèrcit isabelí va estendre per tot Catalunya. El diumenge 12 de maig de 2019, podeu anar fins Avinyó per veure la Fira dels Matiners i les diverses representacions de caire històric que hi haurà pels carrers d’Avinyó amb l’objectiu de mostrar les raons de la revolta dels matiners i explicar què va passar en aquelles dates. Al mateix temps, els carrers del centre, amb una ambientació pròpia de mitjans del segle XIX, s’omplen de parades de tota mena. En particular s’hi poden tastar els productes típics d’aquelles contrades: el vi i el porc. Si voleu dinar, o dormir, al poble i està tot ple, o res no us agrada prou, heu de saber que no lluny d’Avinyó teniu un gran i bon hotel, de categoria: l’Hotel Urbisol. Molt recomanable. Prop de la vila, per dinar i dormir també, teniu la masia Abadal, restaurant i casa rural, a la Carretera d’Artés a Prats de Lluçanès, al km 48,8. Tel: 93 820 25 22. Si voleu dinar al poble aneu al Frankfurt Manà, que està prou bé, al Carrer Berga, 9. Tel: 646 919 519. També teniu un seguit de bars com el del pavelló esportiu, tel: 678 73 30 12, o el Nou Mesón, a la Carretera de Prats, 18, tel: 93 838 74 04, La Sardana, el Café de Baix o La Teca al Passeig Maragall,1. Tel: 93 838 70 92. Al Carrer Major, 23 hi ha una fonda, la Fonda Maria, prou bona, tel: 93 838 74 35. El terme està ple de fonts, ermites, poblets agregats, boscos i camins que conviden a una passejada o una pedalada. Ja ho sabeu, si us agraden les reconstruccions històriques en teniu una de ben xula a Avinyó aquest diumenge!.

Aviñó es un municipio situado al norte de la comarca del Bages, en el valle de la Riera Gavarresa, en un entorno rural, muy poco tocado por el turismo, poco conocido. Se llega desde Barcelona con facilidad cogiendo la autovía C-16, que en Sabadell y Terrassa, y continuando hacia Manresa. Una vez pasado Manresa dejamos la autopista C-16, que ahora va hacia el túnel del Cadí y Berga para tomar la C-25, el eje transversal, en dirección Vic y Girona. Unos kms. más allá tenemos la salida 151, que va hacia Aviñó por la carretera B-431, que comunica Aviñó con Prats de Lluçanès y Artés. Este domingo tiene lugar en Aviñó una representación histórica, una feria temática centrada en la Segunda Guerra Carlista, que tuvo lugar en Cataluña entre los años 1846 y 1849. En Aviñó hay dos recuerdos emblemáticos de aquella época. En primer lugar, el Combate de Aviñón, que el 16 de noviembre de 1848 enfrentó el ejército isabelino con un numeroso grupo de partidas carlistas que se habían concentrado en los alrededores del pueblo. El resultado del enfrentamiento fue una de las pocas victorias sobre las tropas isabelinas. En segundo lugar, la Torre de los Soldados, una torre de telegrafía óptica construida en la época, y que formaba parte de la red de comunicaciones que el ejército isabelino extendió por toda Cataluña. El domingo 13 subid a Avinyó para ver la Feria y también las representaciones de carácter histórico por las calles de Aviñó con el objetivo de mostrar las razones de la revuelta y explicar qué pasó en aquellas fechas. Al mismo tiempo, las calles del centro, con una ambientación propia de mediados del siglo XIX, se llenan de paradas de todo tipo. En particular se pueden probar los productos típicos de aquellas tierras: el vino y el cerdo. Si quiere comer, o dormir, en el pueblo y está todo lleno, o nada os gusta lo suficiente, debeis saber que no lejos de Avinyó tienen un gran y buen hotel, de categoría: el Hotel Urbisol. Muy recomendable. Cerca de la ciudad, para comer y dormir también, tienen la masía Abadal, restaurante y casa rural, en la Carretera de Artés en Prats de Lluçanès, en el km 48,8. Tel: 93 820 25 22. Si desean comer en el pueblo vayan al Frankfurt Maná, que está bastante bien, en la Calle Berga, 9. Tel: 646 919 519. También tienen una serie de bares como el del pabellón deportivo, tel: 678 73 30 12, o el Nuevo Mesón, en la Carretera de Prats, 18, tel: 93 838 74 04, la Sardana, el Café de Abajo o la Teca en el Paseo Maragall, 1. Tel: 93 838 70 92. En la Calle Mayor, 23 hay una fonda, la Fonda María, bastante buena, tel: 93 838 74 35. El término está lleno de fuentes, ermitas, pueblos agregados, bosques y caminos que invitan a una paseo o una pedalada. Ya lo sabéis, si os gustan las reconstrucciones históricas tenéis una muy chula en Aviñón este domingo.

La Setmana Santa de Mataró


Encara que no us ho cregueu, la Setmana Santa de Mataró, capital del Maresme, és una de les més grans, impressionants, amb més actes diferents i conjuntades que es fan a Catalunya. És difícil de seguir-los tots, de referenciar-los tots, de no deixar-se’n cap. Per això us recomanem una visita a la web que agrupa totes les confraries. Mireu la web per si hi ha canvis de darrera hora. Divendres i Dissabte Sant, hi ha processons, una del Silenci, i una altra des de la parròquia de l’Esperança, al barri de Cirera. Bones processons a Mataró!.

Aunque no os lo creáis, la Semana Santa de Mataró, capital del Maresme, es una de las más grandes, impresionantes, con más actos diferentes y conjuntadas que se hacen en Cataluña. Es difícil de seguirlos todos, referenciar a todos, de no dejarse alguno. Por eso os recomendamos una visita a la web que agrupa todas las cofradías. De todos modos intentaremos haceros en un resumen. El Viernes i el Sábado Santo, hay nuevas procesiones, una desde la parroquia de la Esperanza, en el barrio de Cirera, con Nuestra Señora de la Soledad y el Cristo Yacente.

La processó del Silenci a Badalona


Per veure meravelles no cal anar gaire lluny. Per veure relíquies que ens arriben de la nit dels segles no cal esmerçar gaires kilòmetres conduint. Per veure processons que facin posar la pell de gallina no heu de viatjar a l’altra costat del planeta. A Badalona, a tocar de Barcelona, teniu la meravellosa Processó del Silenci, el dijous sant, al Dalt la Vila, el barri antic que rodeja l’església de Santa Maria. Us corprendrà pel seu silenci, el seu misteri, la seva cerimònia i la gran emotivitat. Us seduirà el ritme constant dels tambors. La màgia hipnòtica de la lletania constant cantada per les veus infantils. Les torxes. El vent entre silenci total, absolut, aclaparador, a pesar de la gran gentada que la segueix. Una processó tradicional que ens arriba intacta des del segle XVII. De les més antigues de Catalunya. Aquest any fa 390 anys!, Amb els armats, aquí anomenats Estaferms, de la Confraria de Sant Anastasi. Amb els portants de la Santa Creu del Sant Crist de Can Cabanyes, que acompanyen el Sant Sepulcre des de la Parròquia de Santa Maria, al Dalt la Vila, pels carrers costeruts del casc antic de Badalona. En tornar a casa segur que taral·larejareu: “Record i memòria, de la passió, que va patir, Déu nostre senyor, Jesucrist!”. I acabareu la frase amb aquest final sec, dur, tallant, com un fuet. A les 17,30 hores de la tarda de dijous sant surten els misteris de l’església de Santa Maria per fer la dita “Processó petita” per la plaça Barbarà, carrer de la Costa, plaça de la Font, Constitució, Barcelona, Quintana Alta, Lladó i retorn a l’església de St. Maria. A les 21 hores surt del mateix temple la Processó dels Misteris pel carrer de la Costa, Plaça , carrer de Barcelona, Rector, Santa Bàrbara, Plaça Alcalde Xifré, carrer de la Creu, Francesc Layret i Temple. Us esperem a Badalona, i en silenci!.

De nuevo os proponemos que vengais a ver la Procesión del Silencio de Badalona. Una procesión fantástica por su ceremonia y emotividad. Por el ritmo constante de sus tambores. Por la letanía que voces infantiles van pregonando entre el silencio total, absoluto, abrumador de la gente que la sigue. Esta procesión es un fósil histórico. Una reliquia viviente del siglo XVII. Una de las más antiguas de Cataluña. Los soldados romanos, los Estaferms de la Cofradía de Sant Anastasi, los costaleros de la Santa Cruz del Santo Cristo de Can Cabanyes, acompañan al Santo Sepulcro desde la Parroquia de Santa María, en Dalt Vila, hasta volver, una hora después al mismo templo. Es todo un placer sumergirse de noche, a la luz de cirios, velas y antorchas, en las calles medievales del Dalt Vila de Badalona. Voces blancas, vestidas de época, de un negro riguroso, y con golilla, cantan tozudamente la canción: “Recuerdo y memoria, de la pasión, que sufrió, Dios nuestro señor, Jesucristo!”. Un final seco, duro, cortante , como el aire fresco de la noche. La noche del Jueves Santo. A las 21 horas, puntualmente, os esperamos a las puertas de la iglesia mayor de Badalona, la de Santa María.

La Moixiganga a Badalona


 

Les Moixiganges són representacions ballades, dansades o construides de la Passió que es representen per Setmana Santa. N’hi ha que ho fan el dissabte de Glòria, o el diumenge. D’altres el dissabte o diumenge de Rams. En tots els casos és sempre una escenificació de la Passió amb construccions fetes per colles de castellers i esbarts dansaires. N’hi han a Castellterçol, el Dissabte de Glòria abans de la Vetlla Pasqual, o bé a Lleida. També a Tàrrega, el dissabte de Rams, a l’esglèsia de l’Alba, i a altres llocs de Catalunya. Però nosaltres us volem convidar a veure la de Badalona, que es representa aquest cap de setmana els dies 13 i 14 d’abril. Aquest any, a més, la Colla Badalonina de la Moixiganga celebrarà la que serà la seva 29ena representació de La Moixiganga a la ciutat de Badalona, obrint així al seguit d’actes programats per Setmana Santa d’aquest 2019. La bona nova és que enguany l’acte podrà veure’s en dues ocasions, el dissabte 13 a l’Església de Sant Josep amb motiu dels actes commemoratius del 150è aniversari del temple, i també el diumenge 14, Diumenge de Rams, com ja és tradició, a l’Església de Santa Maria. En aquesta ocasió, i com ja ve succeint els darrers anys, les setze figures escèniques dels que consta actualment la representació aniran acompanyats de l’actuació dels Estaferms de la Confraria de Sant Anastasi, les saetas de El Rincón del Arte, els cants de la Capella de Música de Badalona, les cançons de Lluís PLATERO, i la música en viu de La Bossa Verda que, mesclant-se entre passatge i passatge, aporten a l’acte un atractiu escenogràfic i una solemnitat molt alts. L’acte estarà conduït i narrat per components del grup El Nucli Teatre. ENTRADA LLIURE. DONACIÓ VOLUNTÀRIA. Per a més informació: Orfeó Badaloní, telèfon: 933843713. Correu electrònic: info@orfeobadaloni.cat. Web. www.orfeobadaloni.cat  No podeu faltar. Cal seguir amb la vostra canalla més grandeta, aquesta mostra del folklore popular, fatigosament recuperada de les nostres tradicions.

Las Moixigangas son representaciones con bailes, danzas, o construcciones, sobre la Pasión, que se representan en Semana Santa. Hay quienes lo hacen el sábado de Gloria, o el domingo. Otros el sábado o domingo de Ramos. En todos los casos es siempre una escenificación de la Pasión con construcciones hechas por grupos de castellers y grupos de danza. Hay en Castellterçol, el Sábado de Gloria antes de la Vigilia Pascual, o bien en Lleida. También en Tàrrega, el sábado de Ramos, en la iglesia de Alba, y en otros lugares de Cataluña. Pero nosotros os queremos invitar a ver la de Badalona, que se representa el sábado y el domingo de Ramos, en la Iglesia de San José i en la de Santa Maria de Badalona. Participan y organizan la Colla Badalonesa de la Moixiganga del Orfeó Badaloní, los Estaferms de la Cofradía de San Anastasio, (un grupo de soldados romanos, armats  o manaies), los músicos de La Bossa Verda…

El Divendres de Dolors a Perelada


A la vila de Perelada, a l’Empordà etern, tindrà lloc aquest proper divendres 12 d’abril de 2019 la tradicional Processó dels Dolors. En els diferents passos d’aquesta processó es poden veure els tresors de l’església, como ara la Mare de Déu dels Dolors, la creu processional i el Sant Crist Negre, entre d’altres. Es tracta d’una de les processons més antigues de la Catalunya. Surt a les 21 hores, després de missa, com a processó solemne pels carrers del centre històric. Passa des de l’Església de Sant Martí cap a la Plaça Gran · Plaça Sant Domènec · Carrer Burriana · Carrer del Forn · Plaça de Sant Antoni · Plaça del Carme · Carrer de l’Hospital · Costa de les Monges · Plaça Ramon Muntaner per tornar a la Plaça de l’Església. A més, Peralada és una ciutat medieval amb molts atractius. Un destí fabulós per un viatge familiar. Amb el seu fastuós castell, antiga residència del llinatge Rocabertí, convertit en un graciós palau renaixentista. S’hi pot visitar l’església gòtica, la biblioteca, amb més de 80.000 volums, entre ells molts incunables. Quedareu bocabadats amb la col·lecció de ceramica i disfrutareu de la visita als cellers i les caves. El poble medieval, fet de carrers i places amb cases de pedra és una cucada. També podeu veure el claustre de Sant Domènech, que pertanyia al desaparegut convent del Roser dels agustins, avui museu de la vila. És una joia romànica del segle XI. Més difícil de veure son les pintures murals de l’església de Santa Eulàlia, romàniques. Perelada és a 140 kms de Barcelona, seguint l’autopista AP-7, sortint a Figueres, i continuant en direcció Llançà i Port-Bou. Trobareu la desviació a mà esquerra, a uns kms. de Figueres, cap al nord. Si voleu rondar per aquelles terres per setmana santa, fora una molt bona idea, descobrireu que l’Empordà és una terra de tradicions populars molt arrelades, a més d’un paisatge maravellós, i d’un conjunt de pobles medievals magnífics. Per dinar a Perelada hi ha bons restaurants: mireu la web de l’oficina de turisme. Per dormir a Perelada també hi ha molts, i molt bons llocs: mireu altre cop la web de turisme. Si voleu rondar aquests dies per l’Empordà, una idea genial, us hem de dir que és espectacular també la processó del poble de Verges, un xic lluny de Peralada. Deixant els actes pietosos, a tocar de Perelada teniu destins més que suficients per passar unes bones vacances: la vila de Vilabertran és coneguda per la seva bellíssima colegiata. A Figueres teniu el Museu del Joguet de Catalunya i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. I, segons l’edat de la vostra canalla podeu fer una visita al Teatre Museu Dalí.  En aquesta ciutat podeu dormir, i dinar, a l‘Hotel Duran. També recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Hi ha un Hotel Sidorme, del grup dels hotels baratets i senzills. Al nord de Perelada s’alçen els Pirineus, el Cap de Creus, amb Sant Pere de Rodes, fantàstic monestir romànic, el poble mariner de Cadaqués, i la brillant vila de Roses, amb les seves platges familiars. Si voleu dormir per aquí, estareu de fàbula a l’Hotel Mediterráneo, a l’entrada de Roses, a uns 10 kms. de Perelada. També és molt bonic, i interessant, veure Castelló d’Empúries, amb la seva catedral, els museus, la vila medieval i els Aiguamolls de l’Empordà, un indret molt bonic, ideal per passejar amb els infants, admirant la natura que reneix. Per dormir per Castelló, teniu  l’Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si voleu dinar a Perelada, us recomanem Ca la Maria, un clàssic. Per dormir-hi, dins del poble, l’Hotel de la Font, molt coquetó. En plan casa rural teniu Can Genís. Ens deixem innombrables pobles i poblets, esglésies, platges de somni… Ja ho veieu, podeu començar per la processó dels Dolors i, ja veurem com acabem!.

La villa de Perelada, en el Empordà eterno, no necesita muchos actos de promoción. Es una ciudad medieval con muchos atractivos. Un destino fabuloso para un viaje familiar. Empezamos por su fastuoso castillo, antigua residencia del linaje Rocabertí, convertido en un gracioso palacio renacentista. Se puede visitar la iglesia gótica, la biblioteca, interesantísima, con más de 80.000 volúmenes, entre ellos muchos incunables. Quedaréis boquiabiertos con la colección de cerámica y disfrutaréis de la visita a las bodegas y las cavas. El pueblo medieval, hecho de calles y plazas con casas de piedra, es una cucada. También se puede ver el claustro de Sant Doménech, que pertenecía al desaparecido convento del Roser, de los agustinos, hoy museo de la villa. Es una joya románica del siglo XI. Más difícil de ver son las pinturas murales de la iglesia de Santa Eulalia, románicas. Perelada está a 140 kms de Barcelona, siguiendo la autopista AP-7, saliendo en Figueres, y continuando en dirección Llançà y Port-Bou. Encontrarán la desviación a mano izquierda, a unos kms. de Figueres. Si quieren rondar por aquellas tierras esta semana santa, cosa que fuera o fuese una muy buena idea, descubrirán que el Empordà es una tierra de tradiciones populares muy arraigadas, además de un paisaje maravilloso, y de un conjunto de pueblos medievales magníficos. También se puede pasar allí un fin de semana, por ejemplo el del Domingo de  Ramos. El viernes por la noche habrá en Perelada la tradicional Procesión de los Dolores, muy parecida a la que podéis ver en Bellpuig, cerca de Lleida. Es, quizás, el acto más relevante de la Semana Santa, con una antigüedad de 800 años. Se trata de una procesión silenciosa por las calles del casco antiguo. En el Empordà es espectacular también la procesión del pueblo de Verges, aunque un poco lejos de Peralada. Dejando los actos piadosos, muy cerca de Perelada tienen destinos más que suficientes para pasar unas buenas vacaciones: la villa de Vilabertran es conocida por su bellísima colegiata. En Figueres tienen el Museo del Juguete de Cataluña y también un poderoso castillo, el Castillo de San Fernando, la fortificación más grande, de Cataluña, de España y de Europa. Y, según la edad de sus hijos e hijas, se puede hacer una visita al Teatro Museo Dalí. En esta ciudad pueden dormir, y comer, en el Hotel Duran. También recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Hay un Hotel Sidorme, del grupo de los hoteles baratos y sencillos. Al norte de Perelada se alzan los Pirineos, el Cap de Creus, con Sant Pere de Rodes, fantástico monasterio románico, el pueblo marinero de Cadaqués, y la brillante villa de Roses, con sus playas familiares. Si quieren dormir por allí, estarán de fábula en el Hotel Mediterráneo, a la entrada de Roses, a unos 10 kms. de Perelada. También es muy bonito, e interesante, ver Castelló d’Empúries, con su catedral, los museos, la villa medieval y los Aiguamolls de l’Empordà, un lugar muy bonito, ideal para pasear con los niños, admirando la naturaleza que renace . Para dormir por Castelló, está el Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si quieren comer en Perelada, le recomendamos Ca la María, un clásico. Para dormir, dentro del pueblo, el Hotel de la Fuente, muy coqueto. En plan casa rural tienen Can Genís. Nos dejamos innumerables pueblos y aldeas, iglesias, playas de ensueño … Ya lo veis, se puede empezar por la procesión de los Dolores y, ¡ya veremos como acabamos!.