Fira dels Matiners a Avinyó


Avinyó és un municipi situat al nord de la comarca del Bages, a la vall de la Riera Gavarresa, en un entorn rural, molt poc tocat pel turisme, poc conegut. S’hi arriba des de Barcelona amb facilitat agafant l’autovia C-16, que va a Sabadell i Terrassa, i continuant cap a Manresa. Un cop passat Manresa deixem l’autopista C-16, que ara va cap al túnel del Cadí i Berga per prendre la C-25, l’eix transversal, en direcció Vic i Girona. Uns kms. més enllà tenim la sortida 151, que va cap a Avinyó per la carretera B-431, que comunica Avinyó amb Prats de Lluçanès i Artés. Aquest diumenge te lloc a Avinyó una representació històrica, una fira temàtica centrada en la Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina, que va tenir lloc a Catalunya entre els anys 1846 i 1849. A Avinyó hi ha dos records emblemàtics d’aquella època. En primer lloc, el Combat d’Avinyó, que el 16 de novembre de 1848 va enfrontar l’exèrcit isabelí amb un nombrós grup de partides carlines que s’havien concentrat als voltants del poble. El resultat de l’enfrontament va ser una de les poques victòries dels matiners sobre les tropes isabelines. En segon lloc, la Torre dels Soldats, una torre de telegrafia òptica construïda en l’època de la revolta dels matiners, que formava part de la xarxa de comunicacions que l’exèrcit isabelí va estendre per tot Catalunya. El diumenge 13 de maig de 2018, podeu anar fins Avinyó per veure la Fira dels Matiners i les diverses representacions de caire històric que hi haurà pels carrers d’Avinyó amb l’objectiu de mostrar les raons de la revolta dels matiners i explicar què va passar en aquelles dates. Al mateix temps, els carrers del centre, amb una ambientació pròpia de mitjans del segle XIX, s’omplen de parades de tota mena. En particular s’hi poden tastar els productes típics d’aquelles contrades: el vi i el porc. Si voleu dinar, o dormir, al poble i està tot ple, o res no us agrada prou, heu de saber que no lluny d’Avinyó teniu un gran i bon hotel, de categoria: l’Hotel Urbisol. Molt recomanable. Prop de la vila, per dinar i dormir també, teniu la masia Abadal, restaurant i casa rural, a la Carretera d’Artés a Prats de Lluçanès, al km 48,8. Tel: 93 820 25 22. Si voleu dinar al poble aneu al Frankfurt Manà, que està prou bé, al Carrer Berga, 9. Tel: 646 919 519. També teniu un seguit de bars com el del pavelló esportiu, tel: 678 73 30 12, o el Nou Mesón, a la Carretera de Prats, 18, tel: 93 838 74 04, La Sardana, el Café de Baix o La Teca al Passeig Maragall,1. Tel: 93 838 70 92. Al Carrer Major, 23 hi ha una fonda, la Fonda Maria, prou bona, tel: 93 838 74 35. El terme està ple de fonts, ermites, poblets agregats, boscos i camins que conviden a una passejada o una pedalada. Ja ho sabeu, si us agraden les reconstruccions històriques en teniu una de ben xula a Avinyó aquest diumenge!.

Aviñó es un municipio situado al norte de la comarca del Bages, en el valle de la Riera Gavarresa, en un entorno rural, muy poco tocado por el turismo, poco conocido. Se llega desde Barcelona con facilidad cogiendo la autovía C-16, que en Sabadell y Terrassa, y continuando hacia Manresa. Una vez pasado Manresa dejamos la autopista C-16, que ahora va hacia el túnel del Cadí y Berga para tomar la C-25, el eje transversal, en dirección Vic y Girona. Unos kms. más allá tenemos la salida 151, que va hacia Aviñó por la carretera B-431, que comunica Aviñó con Prats de Lluçanès y Artés. Este domingo tiene lugar en Aviñó una representación histórica, una feria temática centrada en la Segunda Guerra Carlista, que tuvo lugar en Cataluña entre los años 1846 y 1849. En Aviñó hay dos recuerdos emblemáticos de aquella época. En primer lugar, el Combate de Aviñón, que el 16 de noviembre de 1848 enfrentó el ejército isabelino con un numeroso grupo de partidas carlistas que se habían concentrado en los alrededores del pueblo. El resultado del enfrentamiento fue una de las pocas victorias sobre las tropas isabelinas. En segundo lugar, la Torre de los Soldados, una torre de telegrafía óptica construida en la época, y que formaba parte de la red de comunicaciones que el ejército isabelino extendió por toda Cataluña. El domingo 13 subid a Avinyó para ver la Feria y también las representaciones de carácter histórico por las calles de Aviñó con el objetivo de mostrar las razones de la revuelta y explicar qué pasó en aquellas fechas. Al mismo tiempo, las calles del centro, con una ambientación propia de mediados del siglo XIX, se llenan de paradas de todo tipo. En particular se pueden probar los productos típicos de aquellas tierras: el vino y el cerdo. Si quiere comer, o dormir, en el pueblo y está todo lleno, o nada os gusta lo suficiente, debeis saber que no lejos de Avinyó tienen un gran y buen hotel, de categoría: el Hotel Urbisol. Muy recomendable. Cerca de la ciudad, para comer y dormir también, tienen la masía Abadal, restaurante y casa rural, en la Carretera de Artés en Prats de Lluçanès, en el km 48,8. Tel: 93 820 25 22. Si desean comer en el pueblo vayan al Frankfurt Maná, que está bastante bien, en la Calle Berga, 9. Tel: 646 919 519. También tienen una serie de bares como el del pabellón deportivo, tel: 678 73 30 12, o el Nuevo Mesón, en la Carretera de Prats, 18, tel: 93 838 74 04, la Sardana, el Café de Abajo o la Teca en el Paseo Maragall, 1. Tel: 93 838 70 92. En la Calle Mayor, 23 hay una fonda, la Fonda María, bastante buena, tel: 93 838 74 35. El término está lleno de fuentes, ermitas, pueblos agregados, bosques y caminos que invitan a una paseo o una pedalada. Ya lo sabéis, si os gustan las reconstrucciones históricas tenéis una muy chula en Aviñón este domingo.

Anuncis

Toro, revisitada


Toro, a les vores del riu Duero, damunt d’una talaia, anclada encara en el seu brillant passat medieval, mira ara passar la història que tantes vegades li ha fet el salt. Perquè aquesta vila poderosa, seu de reis i de corts, entrà venuda pels polítics a la modernitat i fou durament castigada. Perduda una capitalitat que reclamava, s’adormí fins avui. Toro conserva el sabor de l’autèntica Castella, amb uns monuments fabulosos, però sobretot amb la seva espectacular colegiata. Una església potent i poderosa, d’un romànic pur, que no podeu deixar-vos perdre en una volta per l’interior d’Espanya, o bé camí de Portugal, o en una ruta seguint el curs del pare Duero, el riu de la Castella eterna i verídica. La Colegiata de Toro s’aixeca damunt el riu, a un extrem de la vila. La seva cúpula destaca damunt els absis turgents. Dins, una maravella: la portada central coberta per un atri, inaccessible des de l’exterior. Una maravella en pedra policromada. Una fita mundial de l’escultura romànica. Tampoc la nau deixa indiferent. Més art, més escultura, més arquitectura sense artifici, directa i sòbria. Genial. La resta de la ciutat no pot mantenir aquest llistó però la torre del rellotge, les portes de la muralla, els carrers i places, les casones amb entramats de fusta, els palaus amb escuts, les esglésies són boniques. A més Toro disfruta d’una gastronomia única, deliciosa i contundent. Amb uns vins, poc coneguts, que poca cosa tenen a envejar als Ribera de Duero veïns. Toro val una parada. I te bons hotels, gens espectaculars però agradables, on fer-la. Com el Hotel Maria de Molina, a la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palau de Rejadorada, tot caràcter. També interessant el clàssic Juan II, un hotel dels de sempre. Finalment el funcional Zaravencia, una opció molt a tenir en compte. Per dinar, fora d’aquests hotels, que tenen bona cuina, passejeu pel carrer major i la plaça de l’ajuntament. Bars, tasques, tapes… un món de sensacions. Escolliu el vostre. Nosaltres vam dinar al restaurant Castilla, prou bé.

Toro, a orillas del río Duero, anclada en su pasado, mira pasar la historia que tantas veces le ha dado la espalda. Esta villa poderosa, sede de reyes y de cortes, entró vendida por los políticos en la modernidad y fue duramente castigada. Perdida una capitalidad que reclamaba, se durmió hasta hoy. Toro conserva el sabor de la auténtica vida castellana, con unos monumentos fabulosos, pero sobre todo con su espectacular colegiata. Una iglesia potente y poderosa, de un románico puro, que no se pueden perder en una vuelta por el interior de España, o bien camino de Portugal, o en una ruta siguiendo el curso del padre Duero, el río de la Castilla eterna y verídica. La Colegiata de Toro se levanta sobre el río, en un extremo de la villa, con unas líneas claras y magníficas. Su cúpula destaca sobre los ábsides turgentes. En el interior una maravilla: la portada central cubierta por un atrio, inaccesible desde el exterior. Una poesia en piedra policromada. Un hito mundial de la escultura románica que, si fuera francesa, veríamos reproducida en todo el mundo. Tampoco la nave deja indiferente. Más arte, más escultura, más arquitectura sin artificio, directa y sobria. Genial. El resto de la ciudad no puede mantener este listón pero la torre del reloj, las puertas de la muralla, las calles y plazas, las casonas con entramados de madera, los palacios con escudos, las iglesias son muy, muy bonitas. Además Toro disfruta de una gastronomía única, deliciosa y contundente. Con unos vinos, poco conocidos, que nada tienen que envidiar a los Ribera de Duero vecinos, y que pronto serán famosos. Y si no lo creen, ¡al tiempo!. Toro vale una parada. Y tiene buenos hoteles, nada espectaculares pero agradables, donde hacerla. Como el Hotel María de Molina, en la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palacio de Rejadorada, todo carácter. También interesante el clásico Juan II, un hotel de los de siempre. Finalmente el funcional Zaravencia, una opción muy a tener en cuenta. Para comer, fuera de estos hoteles, que tienen buena cocina, queda pasear por la calle mayor y la plaza del ayuntamiento. Bares, copas, tapas … un mundo de sensaciones. Elija la suya. Nosotros ya lo hicimos: el restaurante Castilla, no lejos de la Plaza Mayor.

Una volta pel Bages


Encara que no ho creieu, el Bages és una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes. I dins del Bages, la subcomarca del Moianès potser encara ho és una mica més, de desconeguda i de bonica. En aquestes comarques hi ha un munt de pobles que podrien figurar dins un llistat dels pobles més bonics de Catalunya, i també més desconeguts. Avui us proposem una ruta per aquesta zona, que podeu fer en un parell o més de dies, o en un de sol. Del dret, o a la inversa. Parant aquí i allà, o només allà.

Des de Barcelona podeu anar cap a Granollers per l’AP7, i desviar-vos a l’alçada de Mollet cap a Caldes de Montbui. Podeu parar a Palau Solità i Plegamans, poble amb un bonic castell que és el Museu Folch i Torres. Caldes de Montbui, amb les fonts d’aigua calenta i les termes romanes, també mereix una parada. Seguim fins Sant Feliu de Codines, i continuem cap a Moia, una vila molt bonica, amb un casc antic xulo. Un xic més amunt, arribareu al fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Una joia del romànic català. Podeu gaudir del temple, del claustre, preciós i del poble, molt bonic.

L’Estany, amb quatre carrers medievals que envolten la seva joia romànica increïble, també és bonic. Al poble dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata.

Continuem en direcció a la C25, l’eix transversal de Catalunya, en la zona entre Vic i Manresa. L’agafem cap al sud, fins Santa Maria d’Oló, un poblet molt petit i bonic. Als afores hi ha la curiosa església romànica de Sant Feliu de Terrassola, integrada en una masia. Molt interessant.

Ara podeu baixar cap a Manresa, però abans d’arribar-hi, podeu anar a veure el magnífic monestir de Sant Benet de Bages, que no decepciona gens.

Aquest meravellòs monestir benedictí del segle XII ha renascut espectacularment de les seves centres. Integrat dins un itinerari de Món Sant Benet, és una visita familiar que no us heu de deixar escapar. Tot i que un pèl cara, la durada i els audiovisuals i recursos emprats justifiquen la despesa. Veureu un dels més bonics monestirs romànics de Catalunya.

Per aquí podeu dinar anem a Navarcles, a l’Hostal Muntané, fantàstic. Molt bé. Val la pena per preu, i per qualitat. De tornada podeu anar a veure la bonica, i molt poc coneguda ciutat de Manresa, que és molt gran, amb la Catedral, la Seu gòtica, magnífica. Podeu dormir a l’Hotel Manresa 1948, al centre de la ciutat moderna, allunyat del barri medieval, però ben condicionat. Modern i preparat. A la circumvalació, prop dels centres comercials i els cinemes, lluny també de la catedral, hi ha l’Hotel Els Noguers. Força bé. Per menjar teniu tota mena de llocs. Ens agrada el Raviolo, un italià que vam provar quan vam anar-hi aquest estiu. Modern però no trinxeraire, divertit, bona teca, menú a poc preu per la gran qualitat. La Tina de les Faves també és molt bo, amb una relació qualitat i preu interessant. Ca l’Spagetti, que malgrat el nom no està especialitzat en pastes, està molt bé també. Si preferiu clàssics, de tota solvència, de tota la vida, esteu pensant en el restaurant Aligué. També podeu gaudir de bons restaurants de peix, com La Cuina. Finalment, al centre històric teniu el Canonge, més informal però amb bon ambient, fantàstic.

De tornada cap a Barcelona aneu en direcció Terrassa per la carretera local BV-1221, i podeu parar a veure el castell del petit poble medieval de Talamanca, xulo. I un xic més endevant, amb desviació a mà dreta, teniu un altre lloc molt bonic de veure, el poblet de Mura. Sortint de Mura us trobareu al bell mig de la serra de l’Obac, al Parc Natural de Sant Llorenç, a pocs kms. de Terrassa per la carretera que puja al Coll d’Estenalles. Natura i entorns molt bonics. Possibilitat de rutes i passejades. Si voleu dinar per la zona de Mura teniu un fantàstic pícnic, amb barbacoes a la sortida del poble, a la Riera de les Nespres. Xulo. D’entre els restaurants us reconamem l’Hostal de Mura, on sempre anem nosaltres, al carrer Alavedra, 5. Telèfon: 93 831 80 40. També es menja bé a Cal Carter, més gran, al carrer Tomàs Viver, 1. Telèfon: 93 831 70 36. No lluny de Mura, a sota una balma increible, molt i molt rústic, teniu El Puig de la Balma, espectacular. A mig del bosc. Telèfon: 937433274. Travessant el Coll d’Estenalles, camí de Terrassa, fareu ja el camí cap a casa.

Hoy os proponemos una ruta familiar visitando el Bages, una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, así como la subcomarca del Moianès. En esta zona hay algunos de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Por ejemplo Estany, con cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Bages o el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios como Sant Benet de Bages, pueblos medievales como Mura o Talamanca o castillos. Al Bages y al Moianés hemos ido por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià i el Estany. Para bajar luego por la C25 hasta cerca de Manresa, por el eje transversal, y acabar subiendo desde Navarcles hasta Terrassa por el Coll d’Estenalles. Una ruta que os recomendamos.

Passió 2018 a Cervera


Cervera és un dels conjunts medievals més importants de Catalunya. La gent ara ja no hi passa, no s’hi atura, com ho feiem bans, camí de Lleida, perquè la moderna autovia passa a les afores de la vila. Molt mal fet. Perquè Cervera és una població molt atractiva. Una de les ciutats més importants de les terres interiors de Catalunya. A més, és la capital de La Segarra, una comarca bonica, amb atractius turístics molt importants. Plena de monuments, com ara l’esglèsia gòtica de Santa Maria, la Universitat, el carreró de les bruixes, el carrer major i les cases nobles i burgueses, algunes convertides en bonics museus. I, a més, està molt ben comunicada. S’hi pot arribar des d’arreu del país. L’autovia A-2, l’antiga carretera N-II, la deixen a poc més d’una hora llarga des de Barcelona, pels túnels del Bruc. La B-25, el modern eix transversal, també us deixa a les portes de Cervera, si veniu de la Catalunya interior o de Girona. Avui us volem donar un motiu més per visitar aquesta vila i, de passada, fer una visita a la Segarra. Es tracta de la representació de La Passió. Un espectacle majestuós, fantàstic, una obra de teatre descomunal que no us podeu perdre. Per horaris i preu, consulteu el web de la passió de Cervera. Allà teniu tot el que us cal saber sobre aquesta magna obra sacra. Nosaltres l’hem gaudit molt, tot i que és un tema religiós, complicat, per a nois i noies grans, i una representació que dura tres o quatre hores, amb descansos. Per dinar, i dormir, a la vila hi ha molt on escollir. Com ara l’Hostal Bonavista, un referent, al centre, amb bon restaurant i habitacions.  O L’Antic Forn, en un raconet de la plaça major, 18. 973 53 31 52. Teniu també Cal Guim, a l’avinguda de Catalunya,192. Tel: 973 53 04 94. No lluny hi ha Les Forques, avinguda Catalunya, 4. Tel: 973 53 15 22‎. El Bona Teca està a l’avenida Mil·lenari, 49, tel: 973 53 19 16. El Marinada el trobareu al carrer Victòria 9, telèfons: 973 533 324  /  627 422 011. Cal Lluis està a la Rambla Lluís Sanpere, 18 i el seu telèfon és el 973 530 942. També hi ha el Fiol, o el mateix bar del Casal, on us faran alguna cosa de menjar. No hi ha grans hotels a dins mateix de Cervera, però si alguna casa rural amb molt d’encant, com ara La Casa de Baix, una preciositat, encantadora. Hi alguna més per la Segarra, com l’Hostal La Savina. Bona passió a Cervera!.

Quizás no habéis parado en Cervera, o habéis parado poco, sin prestar demasiada atención. Mal hecho. Porque Cervera es una bonita población. Una de las ciudades más importantes de las tierras interiores de Cataluña, de Lleida. Cervera es la capital de La Segarra, una comarca bonita, con atractivos muy importantes. Cervera es una villa muy antigua. Llena de monumentos. Se pasa siempre cerca de esta ciudad, para ir al Pirineo, para ir a Madrid. La autovía A-2, la antigua carretera N-II, y hasta la B-25, el moderno eje transversal, se dan cita en las puertas de Cervera. Está muy bien comunicada, ya lo podéis ver, pero poca gente para en Cervera. Hoy os daremos un motivo para visitar esta villa y, de paso, hacer una visita a la Segarra. La celebración de las representaciones de la pasión de Jesús, que este año cumplen su 75 aniversario. Un gran espectáculo. Más información en el web de la pasión de Cervera. Para comer hay mucho donde elegir. Como el Hostal Bonavista, un referente, en el centro de la villa, con buen restaurante y habitaciones. También el Fiol o el mismo bar del Casal. No hay grandes hoteles en el centro de Cervera, pero si alguna casa rural bién bonita y acogedora, como La Casa de Baix. Y alguna otra en los alrededores y por la Segarra, como el Hostal La Savina.

Les processons a Barcelona


A Barcelona també hi ha processons de Setmana Santa. Però no tenim molt clar on, com i qui. El Divendres Sant sembla que hi ha una processó que surt de la Parròquia de Sant Agustí, a prop de les Rambles, al Raval, cap a les 17 hores, amb entrada cap a les 22.30 hores. Porta el pas processional del Jesús del Gran Poder i Maria Santíssima de l’Esperança Macarena. Per altra banda sembla que la germandat del Crist de la Bona Mort i la Germandat de Nostra Senyora de les Angoixes han recuperat la tradicional processó de Divendres Sant de Barcelona, ​​incorporant, juntament amb el Crist de la Bona Mort i La nostra Senyora de les Angoixes, la imatge de Jesús Natzarè. Serà a les 18:30 hores, amb sortida de la Parròquia de Santa Anna, al barri gòtic, no lluny de plaça Catalunya. Des de la Parròquia de Santa Santa Anna, van al Portal de l’Àngel, Portaferrissa, Petritxol, Plaça del Pi, carrer de la Palla, Catedral a les 21:00 hores i pel carrer del Bisbe al Carrer Ferran, per entrar, cap a les 22:00 hores, a la Parròquia de Sant Jaume. La Germanor i Confraria de Nostra Senyora de les Angoixes de la Parròquia de Sant Jaume també desfila, amb sortida a les 18.45 hores, de la Parròquia de Sant Jaume, pel carrer Ferran, Plaça Sant Jaume, Bisbe, Avinguda de la Catedral, Boters, Pi, Plaça del Pi, Cardenal Casañas, Boqueria, Rambles i Ferran. A veure si hi ha sort!.

En Barcelona también hay procesiones de Semana Santa. El Viernes Santo hay procesión que sale de la Parroquia de San Agustín, cerca de las Ramblas, en el Raval, sobre las 17 horas, con entrada sobre las 22.30 horas. Lleva el paso procesional del Jesús del Gran Poder y María Santísima de la Esperanza Macarena. La hermanadad del Crist de la Bona Mort y la Hermandad de Nuestra Señora de las Angustias han recuperado la tradicional procesión de Viernes Santo de Barcelona, incorporando, junto con el Crist de la Bona Mort y Nuestra Señora de las Angustias, la imagen de Jesús Nazareno. Será a las 18:30 horas, con salida de la Parroquia de Santa Ana, en el barrio gótico, no lejos de plaza Catalunya. Des de la Parroquia de Santa Santa Ana, van al Portal de l’Àngel, Portaferrisa, Petritxol, Plaza del Pi, calle de la Palla, Catedral a las 21:00 horas y por la calle del Bisbe a la Calle Ferran, para volver a las 22:00 horas a la Parroquia de Sant Jaume. La Hermandad y Cofradía de Nuestra Señora de las Angustias de la Parroquia de Sant Jaime también desfila, con salida a las 18.45 horas, de la Parroquia de San Jaime, por la calle Ferrán, Plaza San Jaime, Bisbe, Avenida de la Catedral, Boters, Pi, Plaza del Pi, Cardenal Casañas, Boquería, Ramblas y Ferrán. Habrá un encuentro en la Catedral con la Hermandad de la Macarena sobre las 20 horas.

À Barcelone, il y a aussi des processions de la Semaine Sainte. Le Vendredi Saint, il y a une procession qui part de la Parroquia de San Agustín, près de Las Ramblas, au Raval, vers 17h00, avec entrée à 22h30. Il prend la marche processionnelle de Jésus de la Grande Puissance et de Sainte Marie de l’Espérance Macarena. Le hermanadad de Crist Bona Mort et la Confrérie de Notre-Dame des Douleurs ont récupéré la traditionnelle procession du Vendredi saint de Barcelone, constituée, avec Crist Bona Mort et Notre-Dame des Douleurs, l’image de Jésus Nazareno . Il sera à 18h30, laissant la paroisse de Santa Ana, dans le quartier gothique, non loin de la Plaza Catalunya. Des Paroisse de Saint-Santa Ana, allez à Portal de l’Angel, Portaferrisa, Petritxol, Plaza del Pi, rue de la Palla, la cathédrale à 21:00 h et de la rue Bisbe Calle Ferran, pour revenir à 22:00 heures à la paroisse de Sant Jaume. Fraternité et Confrérie de Notre-Dame des Douleurs paroisse de Sant Jaime également des défilés, au départ à 18h45, paroisse de Saint-Jacques, dans la rue Ferrán, Plaza San Jaime, Bisbe, Avenida de la Catedral, Boters , Pi, Plaza del Pi, Cardenas Casañas, Boquería, Ramblas et Ferrán. Il y aura une réunion dans la cathédrale avec la Confrérie de la Macarena vers 20h00.

In Barcelona there are also Holy Week processions. On Good Friday there is a procession that departs from the Parroquia de San Agustín, near Las Ramblas, in El Raval, around 5:00 pm, with entrance at 10:30 pm. It takes the processional step of Jesus of the Great Power and Holy Mary of Hope Macarena. The sisterhood of Crist de la Bona Mort and the Brotherhood of Our Lady of Sorrows have recovered the traditional procession of Good Friday in Barcelona, ​​incorporating, along with Crist de la Bona Mort and Our Lady of Sorrows, the image of Jesus Nazareno . It will be at 18:30, leaving the Parish of Santa Ana, in the Gothic quarter, not far from Plaza Catalunya. From the Parish of Santa Santa Ana, go to Portal de l’Àngel, Portaferrisa, Petritxol, Plaza del Pi, Calle de la Palla, Cathedral at 9:00 p.m. and from Calle del Bisbe to Calle Ferran, to return at 22:00 hours at the Parish of Sant Jaume. The Brotherhood and Brotherhood of Our Lady of Sorrows of the Parish of Sant Jaime also parades, leaving at 6:45 pm, the Parish of San Jaime, by Ferrán Street, Plaza San Jaime, Bisbe, Avenida de la Catedral, Boters , Pi, Plaza del Pi, Cardenal Casañas, Boquería, Ramblas and Ferrán. There will be a meeting in the Cathedral with the Brotherhood of the Macarena around 8:00 p.m.

La Setmana Santa a Mataró


Encara que no us ho cregueu, la Setmana Santa de Mataró, capital del Maresme, és una de les més grans, impressionants, amb més actes diferents i conjuntades que es fan a Catalunya. És difícil de seguir-los tots, de referenciar-los tots, de no deixar-se’n cap. Per això us recomanem una visita a la web que agrupa totes les confraries. Mireu la web per si hi ha canvis de darrera hora. Normalment el Dijous Sant surt la Processó del Silenci, de la plaça de Santa Maria, a les 21.30 hores. L’acompanyaran els Armats de Mataró. La Hermandad de Nuestro Padre Jesús Nazareno i Nuestra Señora de la Esperanza proposa, també el Dijous Sant, una altra processó. Sortirà de la parròquia de Maria Auxiliadora. Divendres i el Dissabte Sant, hi ha una nova processó del Silenci, i una altra des de la parròquia de l’Esperança, al barri de Cirera. Bones processons a Mataró!.

Aunque no os lo creáis, la Semana Santa de Mataró, capital del Maresme, es una de las más grandes, impresionantes, con más actos diferentes y conjuntadas que se hacen en Cataluña. Es difícil de seguirlos todos, referenciar a todos, de no dejarse alguno. Por eso os recomendamos una visita a la web que agrupa todas las cofradías. De todos modos intentaremos haceros en un resumen. El Jueves Santo sale la Procesión del Silencio, i la de la Hermandad de Nuestro Padre Jesús Nazareno y Nuestra Señora de la Esperanza. El Viernes i el Sábado Santo, hay nuevas procesiones, una desde la parroquia de la Esperanza, en el barrio de Cirera, con Nuestra Señora de la Soledad y el Cristo Yacente.

La processó del Silenci de Badalona


Per veure maravelles no cal anar gaire lluny. Per veure relíquies que ens arriben de la nit dels segles no cal esmerçar gaires kilòmetres conduïnt. Per veure processons que facin posar la pell de gallina no heu de viatjar a l’altra costat del planeta. A Badalona, a tocar de Barcelona, teniu la maravellosa Processó del Silenci, el dijous sant, al Dalt la Vila, el barri antic que rodeja la parroquia de Santa Maria. Us corprendrà pel seu silenci, el seu misteri, la seva cerimònia i la gran emotivitat. Us seduirà el ritme constant dels tambors. La magia hipnótica de la lletania constant cantada per les veus infantils. Les torxes. El vent entre silenci total, absolut, aclaparador, a pesar de la gran gentada que la segueix. Una processó tradicional que ens arriba intacta des del segle XVII. De les més antigues de Catalunya. Aquest any fa 390 anys!, Amb els armats, aquí anomenats Estaferms, de la Confraria de Sant Anastasi. Amb els portants de la Santa Creu del Sant Crist de Can Cabanyes, que acompanyen el Sant Sepulcre des de la Parròquia de Santa Maria, al Dalt la Vila, pels carrers costeruts del casc antic de Badalona. En tornar a casa segur que tararejareu: “Record i memòria, de la passió, que va patir, Déu nostre senyor, Jesucrist!”. I acabareu la frase amb aquest final sec, dur, tallant, com un fuet. A les 17,30 hores de la tarda de dijous sant surten els misteris de l’església de Santa Maria per fer la dita “Processó petita” per la plaça Barbarà, carrer de la Costa, plaça de la Font, Constitució, Barcelona, Quintana Alta, Lladó i retorn a l’església de St. Maria. A les 21 hores surt del mateix temple la Processó dels Misteris pel carrer de la Costa, Plaça , carrer de Barcelona, Rector, Santa Bàrbara, Plaça Alcalde Xifré, carrer de la Creu, Francesc Layret i Temple. Us esperem a Badalona, i en silenci!.

De nuevo os proponemos que vengais a ver la Procesión del Silencio de Badalona. Una procesión fantástica por su ceremonia y emotividad. Por el ritmo constante de sus tambores. Por la letanía que voces infantiles van pregonando entre el silencio total, absoluto, abrumador de la gente que la sigue. Esta procesión es un fósil histórico. Una reliquia viviente del siglo XVII. Una de las más antiguas de Cataluña. Los soldados romanos, los Estaferms de la Cofradía de Sant Anastasi, los costaleros de la Santa Cruz del Santo Cristo de Can Cabanyes, acompañan al Santo Sepulcro desde la Parroquia de Santa María, en Dalt Vila, hasta volver, una hora después al mismo templo. Es todo un placer sumergirse de noche, a la luz de cirios, velas y antorchas, en las calles medievales del Dalt Vila de Badalona. Voces blancas, vestidas de época, de un negro riguroso, y con golilla, cantan tozudamente la canción: “Recuerdo y memoria, de la pasión, que sufrió, Dios nuestro señor, Jesucristo!”. Un final seco, duro, cortante , como el aire fresco de la noche. La noche del Jueves Santo. A las 21 horas, puntualmente, os esperamos a las puertas de la iglesia mayor de Badalona, la de Santa María.