Festes de la Laia de Barcelona


Per Santa Eulàlia, a Barcelona, fan molta festa. La patrona de la ciutat, encara que sigui la petita, atreu moltes famílies amb nens i ganes de passar-s’ho bé. Perquè la festa de la Laia és una festa per anar-hi acompanyats dels més petits de la casa. I és que la Laia és la festa familiar per excel·lència del calendari barceloní. En honor de santa Eulàlia, copatrona de Barcelona, els carrers de Ciutat Vella s’omplen de gegants i gegantes, diables, dracs, àligues, lleons, castellers, dansaires i molts altres personatges i expressions de la cultura popular que formen part d’una tradició festiva que compta amb segles d’història. A la Festa Major d’hivern d’enguany hi participa el Seguici de Manresa, la ciutat convidada, i es presenta, com a novetat, la colla Ball de Bastons de Barcelona, una formació creada per totes les colles bastoneres de la ciutat perquè tot Barcelona pugui estar representada en un sol conjunt bastoner. A més a més, l’associació de recreació històrica La Coronela de Barcelona ha confeccionat una reproducció de la bandera de Santa Eulàlia per oferir-la a la ciutat. Però serà durant el cap de setmana quan tindran lloc el gruix dels actes. La tradició de les Laies es remunta a centenars d’anys a Barcelona. Son unes festes entranyables, que ofereixen a les famílies tota mena de propostes lúdiques. Escolliu del ampli programa d’actes i gaudiu-ne!.

La tradición de las Fiestas de Santa Eulalia se remonta a cientos de años atras en Barcelona. Son unas fiestas entrañables, que ofrecen a las familias todo tipo de propuestas lúdicas para los pequeños y para los adultos. Las fiestas de Laia, sencillas y familiares, las fiestas de invierno de Barcelona, son una propuesta que no podemos dejar de haceros. La mayoría de actividades tienen por escenarios los magníficos espacios de la Barcelona gótica, de Ciutat Vella, de las Ramblas. Plaza Sant Jaume, Catedral … un privilegio, un lujo. Durarán todo el fin de semana. Mirad el programa y eligid.

Tres tombs de Begues


Begues és una bonica població a l’interior del Parc Natural del Garraf. És una vila prou gran, en mig de la muntanya, i prou desconeguda. Aquest proper diumenge, dia 2 de febrer de 2020, hi fan els tres tombs, cap al migdia. Una bona ocasió per gaudir amb els infants, els carros, els cavalls i burros… i per fer un volt per aquelles terres aspres del sud de Barcelona. Si voleu arribar a Begues aneu cap a Gavà, per l’autovia de l’aeroport, o l’autopista, i un cop en aquesta població, agafeu la carretera BV-2411, en direcció a Begues mateix, ben senyalitzat. I per dinar… potser us ve de gust fer una barbacoa?. Doncs a Begues hi ha un bon lloc per fer-ho. A la web trobareu tota la informació que necessiteu. I si no us agrada menjar a l’aire lliure, o plou, podeu anar a Ca na Maria, un bonic restaurant on es menja molt bé. O a l’Arrels també amb bona cuina. Ja ens direu que us ha semblat la passada de Sant Antoni a Begues, i el parc del Garraf. Sabem que la zona és molt peculiar. Molt seca. Plena de roques. La vegetació és el típic pi blanc, esparsa, sense gaire ombra. Però és que el Parc Natural del Garraf és així. Una cosa molt diferent de Girona o el Montseny. Terra agreste, blanca, com feta per les cabres. Però no deixa de tenir el seu encant. O agrada o no agrada. Ara bé, els nens s’ho passen de fàbula. Animeu-vos a sortir a veure els burros a Begues, en realitat a quatre passes de casa!.

Begues está en la zona del Parque Natural del Garraf. Se llega desde Barcelona si vais hacia Gavà, por la autovía del aeropuerto, o la autopista, y una vez en esta población, hay que tomar la carretera BV-2411, en dirección al pueblo. Allí tiene lugar este fin de semana la pasada de San Antonio, con los caballos, carros y burros, al mediodia. La zona es muy peculiar. Muy seca. Llena de rocas. La vegetación es el típico pino blanco, disperso, sin mucha sombra. Pero es que el Parque Natural del Garraf es así. Algo muy diferente de Girona o el Montseny. Tierra agreste, blanca, como hecha para las cabras. Pero no deja de tener su encanto. O gusta o no gusta. Para comer por allí hay una zona de barbacoas. O buenos restaurantes, como Ca Na Maria o Arrels, en el centro del pueblo. Aunque parezca lejos, en realidad, Begues está bien cercana a Barcelona, en un entorno natural original y poco conocido.

La Nit Viva de la Fonollosa


Els pobles petits, allunyats dels grans nuclis urbans, perduts en mig de Catalunya, han d’inventar continuament esdeveniments que els facin atractius al turisme. Alguns pobles ho fan molt bé, com és el cas de La Fonollosa, un petit municipi proper a Manresa. Ja us en hem parlat en ocasió de fires i altres actes lúdics. Els poblets que formen la Fonollosa, com ara Fals o la mateixa Fonollosa, son pobles medievals molt bonics. L’ambient rural, aquí, no és inventat. Doncs bé, en aquest marc tan autèntic s’ha organitzat la super interessant Nit Viva, un itinerant que aprofita les mateixes cases per representar-hi escenes de la vida pagesa. Aquest any compleix el seu 10è aniversari!. Hi veureu oficis antics, combinats amb altres de nadalenques, que és, i no és, un pessebre vivent. L’espectacle te lloc alguns dies de gener, mireu-vos el web de l’Associació cultural que l’organitza, encara que sabem que aquest Nadal serà l’1 de gener de 2020, en horaris de 1/4 de 7 i 2/4 de 8 del vespre. Els preus son 7 € pel adults i menors de 4 anys gratuït. Fins a 14 anys: 5 €. Per a descomptes de grups, consulteu a: faltagent@gmail.com. Les entrades només es poden adquirir directament a taquilla una estona abans de cada sessió. També us animem a anar-hi abans, de dia, perquè us agradarà recórrer el poble. Arribareu a la Fonollosa per l’autovia C-18, fins Manresa, per agafar en direcció a Lleida l’Eix Transversal, C-25.  Sortiu a Aguilar de Segarra, i seguiu les indicacions. Aprofiteu per passar el dia allà i feu un volt per les esglésies i ermites dels agregats a La Fonollosa: Sant Andreu, Sant Mamet de Bacardit, Santa Maria de Caselles, Santa Maria del Grau, Sant Vicenç de Fals o Santa Maria de Camps. Fals te unes torres medievals que recorden la Toscana. Camps unes sepultures. El paisatge és increible, i l’indret molt poc conegut. Per dormir teniu cases rurals precioses, com ara Cal Teixidór, o bé  Cal Escloper.  Tota la Serra de Castelltallat està plena de cases rurals i activitats per la canalla. A dinar podeu anar a Cal Calet, Tel: 93 8366130, a Cal Joan o al Molí de la Boixeda, Tel: 93 8368126. Bona nit viva!.

Los pueblos pequeños, alejados de los grandes núcleos urbanos, perdidos en medio de Cataluña, tienen que inventar continuamente eventos que los hagan atractivos al turismo. Algunos pueblos lo hacen muy bien, como es el caso de La Fonollosa, un pequeño municipio cercano a Manresa. Ya os hemos hablado de el en ocasión de ferias y otros actos lúdicos. Los pueblos que forman la Fonollosa, como Fals o Camps son pueblos medievales muy bonitos. El ambiente rural, aquí, no es inventado. Pues bien, en este marco tan auténtico, han organizado Noche Viva, un itinerario que aprovecha las mismas casas del pueblo para representar en ellas escenas de la vida campesina. Veréis oficios antiguos, combinados con otros de navideñas, en lo que es, y no es, un pesebre viviente. El espectáculo tiene lugar algunos días de enero, vean horarios en la web de la Asociación cultural que lo organiza, normalmente por la tarde. Os gustará recorrer el pueblo y poder enseñar a vuestros hijos como trabajaba un cestero, el campesino, o el cantero por citar oficios masculinos, o bien la modista, la hilandera o un ama de casa. Llegarán a la Fonollosa por la autovía C-18, hasta Manresa, para tomar en dirección a Lleida el Eix Transversal, C-25.  Salgan en Aguilar de Segarra, y sigan las indicaciones. Aprovechad para pasar el día allí y haga una vuelta por las iglesias y ermitas de los agregados de La Fonollosa: Sant Andreu, Sant Mamet de Bacardit, Santa María de Casillas, Santa María del Grao, Sant Vicenç de Fals o Santa María de Camps.  Fals tiene unas torres medievales que recuerdan la Toscana. Camps unas sepulturas. El paisaje es increíble, y el lugar muy poco conocido. Para dormir tienen casas rurales preciosas, como Cal Teixidor, o bien Cal Escloper. Toda la Sierra de Castelltallat está llena de casas rurales y actividades para los niños. A comer puede ir a Cal Calet, Tel: 93 8366130, en Cal Joan o el Molino de la Boixeda, Tel: 93 8.368.126.

Pessebre vivent de Martorelles


 

A Martorelles, un poblet de la comarca del Vallès Oriental, a tocar de Mollet i molt a prop de Barcelona, hi fan un entranyable pessebre vivent. El fan a les afores del poble, costa d’arribar-hi, en un lloc anomenat “Els Pins d’en Rabasa”. Bon aparcament pels carrers de la urbanització. Serà el 22, 25, 26, 28 i 29 de desembre de 2019 i 1 de gener de 2020. a les 18:15 i 19:30 hores. Val, els adults 6€ i els infants 4€, però amb el carnet del Club Super3, l’entrada és gratuïta. Tot el què voleu saber ho teniu a la imatge del cartell que hem penjat i també a la web pessebre vivent Martorelles. El poble de Martorelles està incrustat a la Serralada Litoral, molt a prop de Sant Fost de Campsentelles, que també fa un lluït i bonic pessebre vivent, i de Santa Maria de Martorelles. Per arribar a Martorelles podeu agafar l’autopista AP-7 i sortir a Mollet del Vallès, per pendre la B-500, camí de Badalona, i girar tot seguit per la carretera que va des de Santa Coloma de Gramanet fins a La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentment també podeu anar-hi per  Badalona, travessant La Conreria amb la B-500, o des de Santa Coloma, per la 5001, Besós amunt. El pessebre és molt clàssic, amb vestuari d’època, textos bíblics i la música clàssica. Caminareu un quilòmetre dins el bosc de pins d’en Rabasa. Hi ha bons efectes de llum i so. A la sortida podreu catar un bon pa torrat amb all i oli i vi. Podeu fer un doblet i anar a veure també el pessebre vivent de Sant Fost, al municipi veï, a poc més d’un parell de kms. Tarda complerta. Us agradarà, qualsevol dels dos pessebres, us agradarà, i tots dos encara més. Una sortida ben bonica i familiar!.

En Martorelles, un pueblecito de la comarca del Vallés Oriental, cerca de Mollet y muy cerca de Barcelona, hacen un entrañable belén viviente. El pueblo está incrustado en la Cordillera Litoral, muy cerca de Sant Fost de Campsentelles, que también hace un lucido y bonito pesebre viviente, y de Santa Maria de Martorelles. Para llegar a Martorelles se puede tomar la autopista AP-7 y salir en Mollet del Vallès, para tomar luego la B-500, camino de Badalona, y girar a continuación por la carretera que va desde Santa Coloma de Gramanet hasta La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentemente también se puede ir por Badalona, atravesando La Conreria con la B-500, o desde Santa Coloma, por la 5001, Besós arriba. El belén es muy clásico, con vestuario de época, textos bíblicos y la música clásica. Caminareis un kilómetro dentro del bosque de pinos de En Rabasa. Hay buenos efectos de luz y sonido. A la salida podrán catar un buen pan tostado con ajo y aceite y vino. Pueden hacer un doblete e ir a ver también el pesebre viviente de Sant Fost, en el municipio vecino, a poco más de un par de kms. Tarde completa. Os gustará, cualquiera de los dos pesebres, os gustará, y ambos aún más.

Concert a Santa Maria de Badalona


Aquest dissabte hi ha un concert xulo a Santa Maria de Badalona. Segons la web del Conservatori, que organitza l’acte, serà  19 hores, però hem trucat i, ens han dit que serà a les 21 hores. Es tracta d’un concert gratuït, sota el lema “Non ti bastava amore” a càrrec d’Aurora Peña i The Ministers of Pastime. Una delicatessen que no podem deixar passar els amants de la bona música,

Fira de Sant Andreu a La Llacuna


 

La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa 40 anys. Tot això serà el diumenge 1 de desembre de 2019, quan fan la 40a Matança del Porc. A partir de les 8,30 hores, a la Plaça Major, podreu veure una demostració de com es fa la bona botifarra i tothom podrà esmorzar i degustar l’autèntic entrepà de botifarra, amb o sense allioli, acompanyat de porrons de vi del poble. A més, durant tot el matí, pel nucli del poble, hi haurà una fira comercial i artesanal. Podreu passejar pels carrers del poble, descobrint la seva història i comprant els productes d’altura. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Rocaguinarda a Olost


Olost de Lluçanès és prepara per acollir l’11a Fira d’en Rocaguinarda aquest primer diumenge de novembre de 2019. Els carrers del poble es tornaran a omplir amb espectacles al carrer protagonitzats per més de 100 actors i actrius locals. Aquest any serà una fira de por. El 3 de novembre Olost tornarà a retrocedir al s.XVII per reviure una època en què la palla omplia els carrers juntament amb bandolers, barjaules, bruixes i capellans. El poble farà un pas enrere per tornar a l’època del bandoler del Lluçanès Perot Rocaguinarda i ho farà amb molt d’espectacle i humor al carrer, parades, foodtrucks i molt més. No hi faltaran les escenes més habituals i també més esperades de la fira com l’escena de les vidents, l’escena de la tortura o la baralla dels Nyerros i Cadells, que tindrà lloc a la plaça a la 1 del migdia. La fira està dedicada a Perot Rocaguinarda, que era originari del Lluçanès, i s’amagava als fabulosos boscos dels voltants d’Olost. Aquesta és una altra bona raó per pujar al Lluçanès, una terra verge, plena d’espais naturals magnífics amb boscos de roures i de pi roig, solcat de l’aigua de mil rieres frescals com ara la Gavarresa, la més gran d’aquesta terra. Un indret molt acollidor i fantàstic per una escapada familiar. Si voleu aprofitar per assar un bonic cap de setmana al Lluçanès, fareu molt bé!. Us recomanem molt especialment visitar el monestir romànic de Santa Maria de Lluçà. Un desconegut cenobi de la Catalunya més amagada, amb unes pintures fabuloses. O passejar pels entorns de la riera de Merlés amb el seus espais naturals tan bonics com desconeguts.  Arribareu a Olost de Lluçanés via Vic, per l’autovia de l’Ametlla, en poc més d’una hora. Per dinar, i per dormir, us recomanem la Fonda Sala. Un d’aquells llocs que donen sentit a la paraula fonda. Bona cuina, familiar i innovadora, habitacions netes. Carta de temporada, excepcional, i menú cuidat. Fora d’Olost podeu anar a Prats on, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Hi va molta gent, massa, però tenen molta traça a manejar-la. És força especial perquè fan i serveixen només un menú, sobretot els festius. Preu elevat i únic. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats també hi ha bons allotjaments. Tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’Hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Hi ha moltes cases rurals a la zona:mireu-vos la web de turisme. També hi ha un parell de bons càmpings, un a Olost mateix, i l’altre al capdemunt de la riera de Merles, on nosaltres hi hem estat i hem dinat també. Olost, el Lluçanès i l’espai Perot Rocaguinarda son una bona destinació de cap de setmana!.

En Olost de Lluçanès, en el corazón del Lluçanès, tendrá lugar una feria de bandoleros, dedicada a Perot Rocaguinarda. Es uno de los primeros fines de semana de noviembre. Olost es la capital real de una comarca que existe, pero no está reconocida por la ley. Sin embargo, el Lluçanès es una comarca bellísima. Por eso os recomendamos que la visitéis, con ocasión de la feria en Olost. La feria contempla muchísimos actos y actividades para todas las edades, pero principalmente para nuestros niños. Títeres, música, espectáculos de calle, teatro, acción … También una feria artesanal. Todo esto el domingo. El sábado por la tarde, correfoc. Ved el programa en la web del ayuntamiento. Seguro os gustará. Si la feria se acaba pronto, o si quereis pasar un bonito fin de semana lejos de los nervios de la ciudad, podeis aprovechar para rondar por la comarca. Os recomendamos muy especialmente el monasterio románico de Santa Maria de Lluçà. Un desconocido cenobio de la Cataluña más escondida, con unas pinturas fabulosas. O el entorno de la riera de Merlés con sus espacios naturales. Llegareis hasta Olost de Lluçanès vía Vic, en poco más de una hora, por la autovía de la Ametlla. Para comer os recomendamos la Fonda Sala. Uno de esos lugares que dan sentido a la palabra fonda. Buena cocina, familiar e innovadora, habitaciones limpias. Carta de temporada, excepcional, y menú cuidado. Fuera de Olost, o por si está lleno, se puede ir a Prats donde, en las afueras, tienen Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado en BBC. (Bodas, bautizos y comuniones). Cabe mucha gente, demasiada, pero tienen mucha habilidad en manejarla. Es bastante especial porque hacen y sirven sólo un menú, sobre todo los festivos. Precio elevado y único. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va de Prats a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. En Prats también hay buenos alojamientos. Tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante y un hostal rural con encanto: el hotelet. Hay buenos campings en Olost y en la riera de Merles.