Lincoln

Lincoln és una altra bella ciutat medieval anglesa, amb un casc antic preciós, i una altra catedral de somni. Nosaltres vam tenir la sort de poder-la visitar i, a més, assistir a les unes vespres cantades per una coral meravellosa. Es tracta del popular Evensong, que a mitja tarda solen ser cantades pel cor de la catedral de cada vila anglesa. Lincoln conserva, a més de la seva fabulosa catedral, una de les més maques del món pel nostre gust, un casc antic ple de cases molt antigues, algunes del segle XII, una portalada, i muralles. Podeu fer com nosaltres i dormir un xic als afores, en L’Ibis Lincoln de color vermell. Bon hotel. I bé de preu!. Nosaltres vam sopar al costat de l’hotel, en un típic pub anglés, fantástic. Es diu Windmill farm i també és un hotel. No deixeu de visitar Lincoln, i de dormir-hi, en una ruta de Londres cap a Escòcia, o si feu un volt per terres angleses. Val molt la pena aquesta bella ciutat medieval. I no deixeu de parar abans a Peterborough que és una bonica vila medieval que haureu hagut de creuar per arribar fins a Lincoln. Ja n’hem parlat abans. I no oblideu la fastuosa Cambrigde, ni Ely, que te una catedral preciosa.

Lincoln es otra bella ciudad medieval inglesa, con un casco antiguo precioso, y otra catedral de sueño. Nosotros tuvimos la suerte de poder visitar y, además, asistir a las unas vísperas cantadas por una coral maravillosa. Se trata del popular Evensong, que a media tarde suelen ser cantadas por el coro de la catedral de cada ciudad inglesa. Lincoln conserva, además de su fabulosa catedral, una de las más bonitas del mundo por nuestro gusto, un casco antiguo lleno de casas muy antiguas, algunas del siglo XII, una portada, y murallas. Puede hacer como nosotros y dormir un poco a las afueras, en el Ibis Lincoln de color rojo. Buen hotel. Y bien de precio !. Nosotros cenamos junto al hotel, en un típico pub inglés, fantástico. Se dice Windmill farm y también es un hotel. No deje de visitar Lincoln, y de dormir, en una ruta de Londres hacia Escocia, o haciendo una vuelta por tierras inglesas. Vale mucho la pena esta hermosa ciudad medieval. Y no deje de parar antes en Peterborough que es una bonita villa medieval que deberá tenido que cruzar para llegar hasta Lincoln. Ya hemos hablado antes. Y no olvide la fastuosa Cambrigde, ni Ely, que tiene una catedral preciosa.

Lincoln is another beautiful medieval English city, with a precious old quarter, and another dream cathedral. We were fortunate enough to be able to visit it and, in addition, to attend the evenings sung by a wonderful coral. This is the popular Evensong, which in the afternoon is usually sung by the heart of the cathedral in each English town. Lincoln conserves, besides its fabulous cathedral, one of the most beautiful in the world for our taste, an old town full of very old houses, some of the 12th century, a portal, and walls. You can do as we do and sleep a little on the outskirts, in the red Ibis Lincoln. Good hotel And well priced! We dine next to the hotel, in a typical English pub, fantastic. It’s called Windmill Farm and it’s also a hotel. Do not forget to visit Lincoln, and to sleep there, on a London route to Scotland, or if you travel around English lands. It is well worth this beautiful medieval city. And do not stop before Peterborough, which is a beautiful medieval village that you had to cross to get to Lincoln. We’ve talked about it before. And do not forget the lavish Cambridge, or Ely, who has a beautiful cathedral.

Lincoln est une autre belle ville anglaise médiévale, avec un vieux quartier précieux et une autre cathédrale de rêve. Nous avons eu la chance de pouvoir le visiter et, en plus, d’assister aux soirées chantées par un magnifique corail. C’est le populaire Evensong, qui dans l’après-midi est généralement chanté par le cœur de la cathédrale dans chaque ville anglaise. Lincoln conserve, en plus de sa fabuleuse cathédrale, une des plus belles au monde à notre goût, une vieille ville regorgeant de très vieilles maisons, dont certaines datant du XIIe siècle, d’un portail et de murs. Vous pouvez faire comme nous et dormir un peu à la périphérie, dans l’Ibis Lincoln rouge. Bon hôtel Et bien trop cher! Nous dînons à côté de l’hôtel, dans un pub anglais typique, fantastique. Cela s’appelle Windmill Farm et c’est aussi un hôtel. N’oubliez pas de visiter Lincoln et d’y dormir, sur une route reliant Londres à l’Ecosse, ou si vous voyagez sur des terres anglaises. Cela vaut bien cette belle ville médiévale. Et ne vous arrêtez pas avant Peterborough, un magnifique village médiéval que vous avez dû traverser pour vous rendre à Lincoln. Nous en avons parlé auparavant. Et n’oubliez pas le somptueux Cambridge ou Ely, qui a une belle cathédrale.

Peterborough

Peterborough és una bonica vila medieval convenientment situada en la ruta de Londres cap al nord, per exemple cap a Escòcia. També està idealment emplaçada si el que voleu fer és una volta per les ciutats més boniques de l’Anglaterra medieval, com ara Cambrigde, Ely, Lincoln o York. Peterborough te una catedral preciosa, amb una portalada que us deixarà bocabadats. Dins l’art normand més pur es barreja amb la fantàstica bogeria de la capella perpenticular de Nostra Senyora. Enterrada aquí podeu veure la reina Catalina d’Aragó, muller de Enric VIII. També hi havia trobat repòs la reina Maria d’Escòcia. El poble, una vila gran, te alguns edificis preciosos, com ara l’edific del mercat, al mig de la plaça, o cases amb entramat de fusta. No hem dormit mai a Peterborough, només hi hem estat de pas, però si que hi hem dinat a la pizzeria Pizza Parlour, molt bé. Molt recomanable. Visiteu aquesta bella ciutat medieval en el decurs d’una ruta per Anglaterra, camí d’Escòcia potser. No us en penedireu!

 

I ja que esteu per aquesta zona encantadora de la campinya anglesa, un lloc adorable, no deixeu de fer els pocs kms. que separen la soberbia catedral que heu vist de la no menys bonica que hi ha al poble de Ely, a uns 25 kms. I no lluny de totes dues hi ha Cambrigde, un repòker d’asos. A Ely teniu una fantàstica catedral normanda, poderosa, ferrenya, excelsa, increible, que en cap cas heu de deixar de visitar en una ruta per Anglaterra, per Londres o pels voltants. Anglaterra no és només Londres. També heu de veure joies com Peterborough o Ely, i les seves catedrals portentoses. A Ely també hi vam dinar molt bé, al Pub de l’Hotel The Lamb, al bell mig del poble. Ideal per dormir-hi, amb habitacions senzilles però ben muntades.

Peterborough es una bonita villa medieval convenientemente situada en la ruta de Londres hacia el norte, por ejemplo hacia Escocia. También está idealmente emplazada si lo que desea hacer es una vuelta por las ciudades más bonitas de la Inglaterra medieval, como Cambrigde, Ely, Lincoln o York. Peterborough tiene una catedral preciosa, con una portada que os dejará boquiabiertos. Dentro del arte normando más puro se mezcla con la fantástica locura de la capilla perpenticular de Nuestra Señora. Enterrada aquí puede ver la reina Catalina de Aragón, esposa de Enrique VIII. También había encontrado reposo la reina María de Escocia. El pueblo, una villa grande, tiene algunos edificios preciosos, como el edifico del mercado, en medio de la plaza, o casas con entramado de madera. No hemos dormido nunca en Peterborough, sólo hemos estado de paso, pero si que hemos comido en la pizzería Pizza Parlour, muy bien. Muy recomendable. Visita esta hermosa ciudad medieval en el transcurso de una ruta por Inglaterra, camino de Escocia quizás. No se arrepentiran.

Peterborough is a beautiful medieval village conveniently located on the London route to the north, for example to Scotland. It is also ideally located if what you want to do is a tour of the most beautiful cities of medieval England, such as Cambridge, Ely, Lincoln or York. Peterborough has a beautiful cathedral, with a portal that will leave you breathless. Within the purest Norman art, it mixes with the fantastic madness of the Perpetic Chapel of Our Lady. Buried here you can see Queen Catherine of Aragon, wife of Henry VIII. Queen Maria of Scotland was also found resting. The town, a large town, has some beautiful buildings, such as the market building, in the middle of the square, or houses with wooden frames. We have never slept in Peterborough, we have only been through, but we have eaten at Pizza Parlor, very well. Highly recommended Visit this beautiful medieval city during a route to England, perhaps on the way to Scotland. Do not regret it!

Peterborough est un magnifique village médiéval idéalement situé sur la route londonienne au nord, par exemple en Écosse. Il est également idéalement situé si vous souhaitez visiter les plus belles villes de l’Angleterre médiévale, telles que Cambridge, Ely, Lincoln ou York. Peterborough a une belle cathédrale, avec un portail qui vous laissera à bout de souffle. Dans le plus pur art normand, il se mêle à la folie fantastique de la chapelle Perpetic de Notre-Dame. Enterré ici, vous pouvez voir la reine Catherine d’Aragon, épouse d’Henry VIII. La reine Marie d’Ecosse a également été trouvée au repos. La ville, une grande ville, a quelques beaux bâtiments, tels que le marché, au milieu de la place, ou des maisons avec des cadres en bois. Nous n’avons jamais dormi à Peterborough, nous n’avons fait que passer, mais nous avons très bien mangé au Pizza Parlour. Fortement recommandé Visitez cette belle ville médiévale lors d’une route vers l’Angleterre, peut-être sur le chemin de l’Écosse. Ne le regrettez pas!

Medina del Campo

Medina del Campo és una de les grans ciutats medievals de Castellà, ara vinguda a menys, però encara potent, amb els seus 20.000 habitants. Medina del Campo va ser la seva fira, internacional durant segles, de les més importants d’Europa, ara també decaiguda, tot i que la vila encara és un nucli de comerç molt important. Medina és, sobretot, el seu casc antic, amb la gran plaça major, on s’hi feien les fires medievals, i que concentra els grans edificis renaixentistes i barrocs: la Casa Consistorial, la Colegiata de San Antolín, i el Palacio Real. De fet tot Medina és visitable, perquè el seu casc històric és conjunt històric-artístic. I Medina també és el seu impresionant castell de la Mota, magnífic, amb la seva torre de l’homenatge, poderosa. Per dormir, i per menjar, teniu l’Hotel Reina Isabel, en ple centre de la ciutat. Un hotel de tota la vida, habitacions senzilles, clàssiques, netes. Te un restaurant de menú al servei dels hostes. Una mica més allunyat teniu l’Hotel La Mota, típic hotel de viatjants de negocis. Modern sense ser nou, net, una mica de poble. Bon restaurant també.  Ens va agradar molt dinar a El Mortero, restaurant típic castellà però molt modern, posat al dia, gastronomia d’alçada, plats molt preparats, innovadors. Bons menús. Molt més tradicional és la Taberna Mohino, de tota la vida, típica. Menjar de Castella, taules de fusta. Bona carta. Al bar Casino també fan bona teca. Medina es pot visitar tot fent ruta per Castella, pels voltants de Valladolid, al mateix temps que Olmedo, bonica ciutat, o la fabulosa Tordesillas, amb el convent de Santa Clara, o bé Madrigal de las Altas Torres o Arévalo, amb les seves esglésies i el seu castell. Com veieu una terra de grans edificis, de places, d’esglésies i de castells, com el de la Mota, a Medina mateix, o com el de Coca, no gaire lluny.

Medina del Campo es una de las grandes ciudades medievales de Castilla, quizás ahora venida a menos, pero todavía potente, con sus 20.000 habitantes. Medina del Campo fue su feria, internacional durante siglos, de las más importantes de Europa, ahora también decaída, aunque la ciudad todavía es un núcleo de comercio muy importante. Medina es, sobre todo, su casco antiguo, con la gran plaza mayor, donde se hacían las ferias medievales, y que concentra los grandes edificios renacentistas y barrocos: la Casa Consistorial, la Colegiata San Antolín, y el Palacio Real. De hecho todo Medina es visitable, porque su casco histórico es conjunto histórico-artístico. Y Medina también es su impresionante castillo de la Mota, magnífico, con su torre del homenaje, poderosa. Para dormir, y para comer, tienen el Hotel Reina Isabel, en pleno centro de la ciudad. Un hotel de toda la vida, habitaciones sencillas, clásicas, limpias. Tiene un restaurante de menú al servicio de los huéspedes. Un poco más alejado tienen el Hotel La Mota, típico hotel de viajantes de negocios. Moderno sin ser nuevo, limpio, un poco de pueblo. Buen restaurante también. Nos gustó mucho la comida en El Mortero, restaurante típico castellano pero muy moderno, puesto al día, gastronomía de altura, platos muy preparados, innovadores. Buenos menús. Mucho más tradicional es la Taberna Mohino, de toda la vida, típica. Comida de Castilla, mesas de madera. Buena carta. En el bar Casino también hacen buena comida. Medina se puede visitar haciendo ruta por Castilla, por los alrededores de Valladolid, al tiempo que Olmedo, Tordesillas, Madrigal de las Altas Torres o Arévalo. Tierra de grandes edificios, de plazas, de iglesias y de castillos, como el de la Mota, en Medina mismo, o como el de Coca, no muy lejos.

 

Festa petita a Sarrià

Com cada mes de gener torna la Festa petita de Sant Vicenç de Sarrià, la coneguda “Festa d’hivern”. Per aquest dissabte hi ha preparada una ruta cultural que començarà a les 10.00 hores a la seu del Districte, i a les 12.00 hores podreu gaudir de teatre per a tota la família. A les 14.00 hores gaudireu jugant a l’aire lliure amb jocs tradicionals com ara un dòmino gegant o unes grans bitlles. Hi haurà un dinar comunitari, i per a berenar hi haurà xocolatada infantil i, en acabar, un correfoc. A entrada de fosc hi ha preparats un sopar i diferents concerts, que s’allargaran fins ben entrada la matinada. El diumenge hi ha una ofrena floral a sant Vicenç i una cercavila amb els Gegants de Sarrià i altres entitats del barri. Un concurs de truites i una ballada clouran la festa. Podreu conèixer indrets tan bonics com ara l’ajuntament antic, amb la sala de plens, la placa del Consell de la Vila, la placa Sarrià, els carrers Major de Sarrià, Pare Miquel, Dalmàcia, Duquessa d’Orleans, Pedró de la Creu, Cornet i Mas i la plaça Sant Vicenç. També el centre cívic situat a la meravellosa Casa Orlandai. tots ho compartim. El dinar popular és gratuït, cadascú porta el seu menjar, però hi haurà servei de begudes. Serà a la Placa Sant Vicenç. La xocolatada infantil a la Placa del Consell de la Vila. El correfoc, a quarts de vuit, va pels carrers del barri des de la placa del Consell de la Vila, passant pels carrers Major de Sarrià, Jaume Piquet, Cornet i Mas fins la placa Sant Vicenç. El diumenge 24, a les 11.45 hores serà l’ofrena floral a Sant Vicenç, amb representació de la cultura popular de Sarrià, a la parròquia. Hi haurà un cercavila a quarts d’una, amb els Gegants de Sarrià, El Bastó de Sarrià, Tabalers de Sarrià, Drac de Sarrià, Percutàber, Gegantons del Tàber, Gegants Monterols, amb el mateix recorregut que el correfoc de dissabte. Si voleu participar al concurs de truites, cal que envieu el vostre nom a: festasantvicens@gmail.com. La ballada intergeneracional serà a les cinc de la tarda. Ballarem sardanes, danses populars, jotes… No importa l’edat, a la plaça de Sant Vicenc. Fàcil d’arribar-hi amb els ferrocarrils de la Generalitat, totes les línies paren a l’estació de Sarria, S1, S2, L6… A Reina Elisenda només la L6. Sortida des de Plaça Catalunya, a Barcelona i de l’estació de Provença, línia blava. Valen les tarjes T-10 del metro. Xulo!. No us ho perdeu.

Sarrià, barrio de Barcelona, celebra este fin de semana su fiesta mayor pequeña, de invierno con actos sencillos, de pueblo pequeño, pero bonitos y entrañables. Subid con los niños hasta este barrio peculiar y con sabor y participad en el correfoc, la cercavila, la comida popular, la chocolatada o el baile. Todos los trenes de los ferrocarriles catalanes paran en la estación de Sarrià. Fàcil.

Bayeux

Bayeux és una vila gran del nord de França, de la Normandia. La ciutat en si és molt cuca, amb una catedral interessant, molt gran, i carrers plens de cases de fang, pedra i fusta, medievals, precioses. O els canals, amb els molins i les cases dels tintorers penjades damunt l’aigua. En fi, Bayeux, és una vila divertida, desenfadada, on la gent es veu alegre, els carrers animats, amb botigues i restaurants. Però de tot el què guarda aquesta bella ciutat una cosa sobresurt d’entre totes les altres i la fa ser molt especial. És el famós tapís de Bayeux, brodat per una reina, i que relata la conquesta d’Anglaterra per part del Duc de Normandia, Guillem. És romànic, molt antic i ben conservat. És troba a la seu de l’antic bisbat i ocupa una immensa sala fosca de més de 70 metres de llarg on s’exposa el tapís. Potser fareu cua, possiblement no entendreu res, malgrat el servei d’audioguia, però fins i tot els més profans en la matèria quedareu bocabadats davant d’aquesta tela llarguíssima, brodada en llana de més de mil anys d’antiguitat. Acompanyen la peça, que és patrimoni de la humanitat de la UNESCO, una biblioteca de més de 30.000 volums, un museu arqueològic i un centre d’interpretació amb audiovisuals i tota mena de serveis, inclosa una botiga de records. Encara que potser els nens i nenes s’avorriran de valent, altres quedaran impressionats per l’envergadura de l’obra que tindran al davant dels seus ulls. Però no aneu a Normandia i Bretanya només pel tapís de Bayeux, ni tan sols per la ciutat. Veniu-hi i admireu les seves costes retallades, amb platges plenes de petxines. La meravella sense parangó del Mont Saint Michel, increïble. Ciutats pirates com Saint Maló, medievals com Fougueres o Vitré. Capitals grans, boniques, plenes d’art, com Nantes, Rennes, Caen o Rouen. Les platges del desembarcament del dia D, durant la segona guerra mundial, tan instructives. Els immensos cementiris militars, tan emotius. El paisatge amable i ondulat, els penya-segats que cauen a l’Atlàntic ferotge, els fars davant l’abisme, les vaques que fan el camembert, o les galetes de sarraï, pizzes bretones de pobre. Per dinar us proposem algunes opcions. Ens va agradar molt Le Volet qui Penche, un petit, minúscul restaurant, a tocar d’un canal, a l’impasse de l’Islet al  centre de la ciutat. Certament una finestra està que cau!. Carta curta, molt curta, ambient bohemi. El Moulin de la Galette, a la Rue de Nesmond, 38, proposa cuina bretona: galetes i creps també, és clar. Més prestigiós, car, de qualitat, menjar molt més refinat: La Rapière. Una pizza?: Al Fred’Au, al carrer dels Tintorers, davant del canal. Fantàstiques pizzes!. Un de gust francés? Au Petit Bistrot o  Chez Paulette, deliciosos. A Bayeux varem dormir al Novotel, cadena que admet families senceres, ideal per parelles amb nens, que dormen i esmorzen gratis!. Ens van semblar bonics, tot passejant, el Reina Matilde, o el clàssic D’Argougues, tan francés, tan cuidat. I, sobretot, el Villa Lara, a la plaça on vam aparcar el cotxe, coquetó, i que semblava molt acollidor. Una volta per Normandia i Bretanya, amb l’excusa de Bayeux, una idea fantàstica per unes vacances!.

Bayeux, en la Normandia francesa, cerca de Bretaña, és un destino claro para las famílias enamoradas del arte y la historia. Y no por su catedral, o sus casas medievales, sus canales o su animado centro peatonal. Sinó por su tapiz, el tapiz de la Reina Matilde, patrimonio de la humanidad. Una pieza de lana brodada, románica, de más de 70 metros de largo y 1.000 años de antiguedad. No os lo podeis perder. Y ya que vais a ir, dedicad unas vacaciones a recorrer Normandia y Bretaña, a ver maravillas como el Mont Saint Michel o Saint Maló. A disfrutar de sus paisajes, sus acantilados, los faros, las playas, las ciudades medievales como Fougueres, Vitre, Rennes, Nantes o Rouen. Una ideal genial.

Mercat de Nadal a Madrid

Madrid és una gran ciutat i ofereix, com totes les capitals i les grans ciutats d’Europa, múltiples possibilitats de lleure i cultura a les famílies amb nens, durant tot l’any. Però avui ens volem centrar en una sortida familiar que alguna vegada tots hauríem de fer: visitar Madrid per Nadal. A la capital d’Espanya el Nadal es viu amb intensitat. Els carrers son plens de gent amb ganes de divertir-se, families amb infants que gaudeixen de l’ambient i jovent esbojarrat amb els darrers gadgets dalt del cap. Passejar per Madrid durant el Nadal és viure la màgia. La gent porta banyes de ren, perruques de colors, llumetes, llaços fosforescents i intermitents. Tot per cridar l’atenció. No ho recordem enlloc del món. Fa bonic, es disbauxat però bonic. Ho treuen tot del mercat de Nadal de la plaça major, bellíssima, renaixentista, amb més de 100 casetes de tota mena d’artefactes nadalencs. Poc menjar, poca artesania i gens de vi calent. Però molt divertides. Pels més petits hi ha sempre un carrusel. Obert cada dia però amb data de caducitat: el 31 de desembre. De dilluns a divendres de 10 del matí fins quarts de deu de la nit. Cap de setmana fins quarts d’11. A la plaça de Santa Creu, on hi ha el sever edifici del ministeri d’exteriors, hi ha el mercat d’articles de broma. No us el perdeu!. L’artesania està a la plaza de Benavente, a tocar, aquest obert fins el 10 de gener de 10 a 22 hores. Podeu patinar damunt de gel a la plaza Santa Maria Soledad Torres Acosta, obert de 10 a 24 horas fins passat Reis. Naturalment seria un clàssic quedar-se a veure les campanades a la Puerta del Sol, on hi ha el mateix arbre, molt lleig, cada any. Una escapada nadalenca a Madrid és el què, ara mateix, us estem proposant. Un cap de setmana llarg. A Madrid, a més teniu el Parc Warner, per anar-hi amb la canalla, per exemple. O bé l’impressionant Museu del Prado, una pinacoteca a l’alçada de les millors del món. O també visitar la col·lecció Thyssen Bornemisza, un museu carregat de pintures delicades i delicioses, fites de l’art, o el Museu Reina Sofia, cúlmen de l’art modern espanyol, amb el Guernica de Picasso, que justifica ell sol una sortida familiar. Dins aquests museus teniu excel·lents restaurants, per cert, amb un menú interessant. Madrid mateix també és un destí. El seu casc antic, amb la plaça major on fan la fira, amb les esglèsies, els carrers dels Austries… o els parcs, com el Retiro, o la Casa de Campo. Fins un temple Egipci!. Però Madrid és molt més. És un centre cultural de primer ordre. Teatres que ofereixen primícies. És inaudita la quantitat de teatres, i d’estrenes, que trobareu a Madrid. De tot tipus: musicals, clàssic, infantil, comèdia…  Madrid, a més, és un fantàstic punt de partida per fer excursions per la part central de Castella. Toledo a 90 Kms. El Escorial, a 60 Kms. Àvila, Segovia, a 80 Kms. El Valle de los Caidos, Navacerrada, la Sierra a 50 Kms, plena de neu. Podeu passar tranquil·lament la setmana de Nadal a Madrid i no us faltaran coses per veure. Per dormir, sense cap mena de dubte, nosaltres anem a un Novotel. N’hi ha tres, però el més ben comunicat, amb el metro al costat, és el del Campo de Las Naciones. Allunyat del centre, però bé de preu. Amb el metro, a una mitja hora de la Puerta del Sol. També hi ha les grans cadenes d’hotels de negocis que us obriran les portes a les famílies aquestes vacances de Nadal, i us oferiran habitacions amb totes les comoditats a preus rebentats. Mireu-vos els NH Hoteles, o bé la cadena d’AC Hoteles, o els Holiday Inn. I Madrid és a només 600 Kms. de Barcelona en cotxe. I en tren podeu anar-hi amb l’AVE en tres hores. I en avió, darrerament, quasi volareu gratis. Animeu-vos a fer una sortida familiar de Nadal a Madrid, no us en penedireu!. És un destí ideal per nens, petits i grans…

Madrid es una gran ciudad y ofrece, como todas las capitales y las grandes ciudades de Europa, múltiples posibilidades de ocio y cultura para las familias con niños. Y en Navidad es un encanto de ciudad, con sus mercados navideños, como el de la plaza Mayor, sus luces, su pista de patinaje sobre hielo… Una escapada navideña a Madrid es el que, ahora mismo, os vamos a proponer. Y por supuesto, una visita navideña alternada con otras opciones, como el Parque Warner, por ejemplo. O una visita al impresionante Museo del Prado, una pinacoteca a la altura de las mejores del mundo, del Heremitage, del Louvre o los Uffizzi. O la colección Thyssen Bornemisza, un museo cargado de pinturas delicadas y deliciosas, hitos del arte. También gratuito para los niños y con un restaurante fabuloso, cuidado, de cocina muy profesional. O del Museo Reina Sofía, cúlmen del arte moderno español, con el Guernica de Picasso, que justifica él solo una salida familiar, con un excelente restaurante, menú muy interesante y novedoso. Madrid aún tiene más para daros, más para visitar durante estas vacaciones de Navidad. Para dormir, sin lugar a dudas, un Novotel. Hay tres, pero el mejor comunicado, con el metro al lado, es el del Campo de Las Naciones. Alejado del centro, pero bien de precio. Con el metro, a una media hora de la Puerta del Sol.  Animaros a hacer una salida familiar navideña a Madrid, no se arrepentirán.

Calp/Calpe

Calp és una joia de la Costa Blanca. Una de les poblacions turístiques més boniques de la província d’Alacant. Sí,  Ja sabem que massificada, plena de turistes, de residents estrangers, que res no te a veure amb aquella coquetona vila que estenia les seves cases blanques a tocar del mar, damunt d’un turó, entre les salines i el Morro de Toix, als peus del penyal imponent d’Ifach. Ja sabem que els edificis de primera línia han destrossat el seu ski-line. Que s’ha construït molt i malament. Però, que voleu… ens agrada Calp. Ens xifla la penya bestial d’Ifach, daurada a la posta, esvelta al matí. Ens perd la seva platja llarga, l’Arenal-Bol, o la de llevant, la Fossa. I també les seves cales i caletes d’aigües manses i càlides, fantàstiques per als nens. Ens fascinen les salines, plenes de flamencs quan és l’època, i les postes de sol darrera el Toix. I el petit poble blanc de carrers costeruts que encara queden, amagats, entre l’església i el castell. Calp te un clima excepcional. Us banyareu des de l’abril fins el novembre. I un ambient molt familiar. I oblidem voluntàriament els carrers més turístics a tocar del mar, les discoteques, els bars i els restaurants. Calp també te altres atractius. Unes runes romanes envaïdes per l’aigua marina. Un complex anomenat “Els Banys de la Reina Mora” que eren unes termes marines, o una piscifactoria, o tot a la vegada. Us hi podeu banyar, si voleu. I el penyal d’Ifach, que ho emmarca tot. Ara és un parc natural, una reserva terrestre i marina, amb una aula de natura. Es pot pujar dalt del penyal, per un camí de muntanya i un túnel excavat en la roca. Atenció, és una bona caminada, i te 343 metres d’alt. Les salines sovint acullen ànecs i flamencs, quan és la temporada. Amants dels ocells… ja ho sabeu!. Us recomanem anar a Calp fora de temporada, pel maig, el juny, setembre, l’octubre o novembre. Us banyareu igual i el disfrutareu molt. Per dinar o sopar ens agrada molt un local de tapes, senzill, amable, on fan uns menjars deliciosos. Racions i tapes molt bones. Personal amable. Menú molt bo per poquíssim diner. Estem parlant de La PIcaeta, al carrer Blasco Ibáñez 10, tel: 965.04.06.34, o mòbil 626764822. un lloc on segur que tornarem. També ens va agradar la Casa o la Casita, un restaurant encantador, coquetó, d’especialitats suisses al casc antic, al carrer del mar. Tel: 965 83 06 06. La Llar de Barbara també és molt bonic, i s’hi menja molt bé. Al carrer Major 10, al casc antic també, Tel: 965830160. Per allà també hi ha una pizzeria diferent, senyora, ben muntada i ben decorada, gens vulgar. Bona cuina italiana: El Borgo Antico. A la zona de baix a mar, al costat de la Picaeta, hi ha la pizzeria rusticana, al carrer pintor Sorolla, 5. Bones pizzes, a bon preu. Servei amable. Tel: 965 874 520. Finalment us recomanem de veritat el millor hotel de la Costa Blanca. Habitacions grans, a tocar de la platja, algunes amb vistes impagables al Mediterrà. La foto està presa des de l’habitació de l’hotel. I, a més, tocant al centre de Calp. Un quatre estrelles que en mereix cinc. Piscina oberta al mar, beach club i spa admirable, que cal pagar, és clar. Però solen fer ofertes. Admeten nens, i fora de temporada van gratis. Buffet per desdejunar, espectacular. Fora de l’estiu el preu és increïble, si pensem la qualitat que et donen. Us l’aconsellem sense cap mena de dubte. És el Gran Hotel Solymar. És gran, de veritat, és molt bo. Personal acollidor, que es desviu pels clients. No podem dir més!. I ara parlarem dels voltants de Calp. A nosaltres ens mola Altea. Ens agrada. Com Calp, Teulada o Moraira, pels carrers estrets i costeruts, o les cúpules blaves. Evocant la Grècia llunyana. Calp, Altea, Teulada o Moraira ens recorden pobles d’una illa de les Cíclades. Sempre ho han fet. Ens sedueixen les seves platges d’aigües blaves i verdes. Les seves nits. La llum. I també ens agrada el paisatge interior, com la vila castell de Guadalest, amb les seves serres, els tarongers. Aquesta costa és un miracle. Bona estada a la acollidora Calp!.

Calpe es una joya de la Costa Blanca . Una de las poblaciones turísticas más bonitas de la provincia de Alicante . Sí , ya sabemos que masificada , llena de turistas , de residentes extranjeros , que nada tiene que ver con aquella coquetona villa que extendía sus casas blancas junto al mar , sobre una colina , entre las salinas y el Morro de Toix , a los pies del peñón imponente de Ifach . Ya sabemos que los edificios de primera línea han destrozado su ski- line. Que se ha construido mucho y mal . Pero… nos gusta Calpe. Nos encanta la peña bestial de Ifach , dorada en la puesta, esbelta por la mañana. Nos pierde su playa larga , el Arenal -Bol , o la de levante , la Fossa . Y también sus calas escondidas de aguas mansas y cálidas , fantásticas para los niños . Nos fascinan las salinas , llenas de flamencos cuando es la época , y las puestas de sol detrás del Toix . Y el pequeño pueblo blanco de calles empinadas que aún quedan algunas , escondidas , entre la iglesia y el castillo . Calpe tiene un clima excepcional . Bañense desde abril hasta noviembre. Y un ambiente muy familiar . Y olvidamos voluntariamente las calles más turísticas cerca del mar , las discotecas , los bares y los restaurantes . Calpe también tiene otros atractivos . Unas ruinas romanas invadidas por el agua marina . Un complejo llamado ” Los Baños de la Reina Mora ” que eran unas termas marinas , o una piscifactoría , o todo a la vez. Os podéis bañar , si deseais, donde lo hacian los romanos. Y el peñasco de Ifach, que lo enmarca todo. Ahora es un parque natural , una reserva terrestre y marina , con un aula de naturaleza. Se puede subir por un camino de montaña y un túnel excavado en la roca . Atención , es una buena caminata , y tiene 343 metros de alto . Las salinas a menudo acogen patos y flamencos , cuando es la temporada . Amantes de los pájaros … ¡ya lo sabéis ! . Recomendamos ir a Calpe fuera de temporada , en mayo , en junio, septiembre , octubre o noviembre. Os bañareis igual y disfrutaréis mucho. Para comer o cenar nos gusta mucho un local de tapas , sencillo, donde hacen unas comidas deliciosas . Raciones y tapas muy buenas . Personal amable . Menú muy bueno por poquísimo dinero . Estamos hablando de La Picaeta , en la calle Blasco Ibáñez 10, tel : 965.04.06.34 , o móvil 626764822 . Un lugar donde seguro que volveremos . También nos gustó la Casa o la Casita , un restaurante encantador , coqueto , de especialidades suizas en el casco antiguo , en la calle del mar. Tel: 965 83 06 06 . Por allí también hay una pizzería diferente, muy señora , bien montada y bien decorada , nada vulgar . Buena cocina italiana : El Borgo Antico . En la zona de abajo a mar, junto a la Picaeta , está la pizzería Rusticana , en la calle pintor Sorolla , 5 . Buenas pizzas , a buen precio . Servicio atento. Tel : 965 874 520 . Finalmente le recomendamos de verdad el mejor hotel de la Costa Blanca . Habitaciones grandes , muy cerca de la playa , algunas con vistas impagables al Mediterráneo. La foto está tomada desde la habitación del hotel . Y, además , junto al centro de Calpe . Un cuatro estrellas que merece cinco . Piscina abierta al mar , beach club y spa admirable , aunque hay que pagarlo, claro. Pero suelen hacer ofertas . Admiten niños , y fuera de temporada van y comen gratis. Buffet para desayunar , espectacular . Fuera del verano el precio es increíble , si pensamos la calidad que te dan . Os lo recomendamos sin duda . Es el Gran Hotel Solymar . Es grande , de verdad , es muy bueno . Personal acogedor , que se desvive por los clientes . ¡No podemos decir más ! . Y ahora hablaremos de los alrededores de Calpe . A nosotros nos mola Altea . Nos gusta. Como Calpe, Teulada o Moraira , por las calles estrechas y empinadas , o las cúpulas azules . Evocando la Grecia lejana . Calpe, Altea , Teulada o Moraira nos recuerdan pueblos de una isla de las Cícladas . Siempre lo han hecho. Nos seducen sus playas de aguas azules y verdes . Sus noches . La luz . Y también nos gusta el paisaje interior, como la villa castillo de Guadalest , con sus sierras , los naranjos . Esta costa es un milagro . ¡Buena estancia en Calpe ! .

San Adrián de Sásabe

L’antiga església del monestir visigòtic de San Adrián de Sásabe no denota la gran importància que va tenir en la història d’Aragó. Avui dia és una petita joia romànica, preciosa, cuca, en un indret màgic, en plena natura, en un lloc recòndit del Pirineu Aragonés més salvatge i desconegut. Sásabe està situat a uns 22 kms. al nord de la vila de Jaca, capital d’aquestes contrades. Si voleu anar-hi us cal agafar la carretera N-330 en direcció a França, a Somport i Canfranc. Travessareu el poblet de Castiello de Jaca, i uns 3 Kms. més endavant trobareu, molt ben indicat, a mà esquerra, la desviació que porta al petit llogarret d’Aratorés, molt maco, molt rural. Passareu aquesta petita població, enfilareu uns turons i baixareu cap al vall i el poble de Borau, on està situada l’ermita. Cal travessar Borau en direcció Aisa. La carretera, fins ara ampla i ben condicionada, es transforma en una pista asfaltada, però estreta i en males condicions, que remunta el riu Lubierre, un encant de riu, pujant vall amunt. En un parell de kms. trobareu, ara a mà dreta una nova pista asfaltada, ni millor ni pitjor que la que porta a Aisa, que en un parell de kms. més ens porta a un aparcament, petit, però suficient. A l’altra banda del riu, que es passa saltant pedres, o per una passera improvisada, ja veureu el temple. Tot el que queda d’una abadia poderosa, que fou la primera seu del bisbat d’Osca. Ja diu una pedra del temple: “tres bisbes estan enterrats aquí”. El lloc és líric, bucòlic, encisador. Situat al punt d’unió de dos torrents, l’església fou literalment desenterrada. Fins el punt que la finestra damunt el pòrtic fou durant anys la porta d’entrada a l’ermita. Sota estaven esperant 4 metres de temple més. No fou fins l’any 1962, que l’ICONA buida la construcció, retornant-li l’aspecte original. De tota manera, la natura reclama el que és seu. Tothora raja aigua de les parets de la nau, de l’àbsis. Un enginyós sistema la treu a l’estiu. En època de fortes pluges, el terra sembla una cisterna. La remor del riu subterrani omple tot l’espai, acaronant-nos, convidant-nos, bressolant-nos. La màgia de les coses senzilles. Indret iniciàtic, fantàstic per fer una ruta a peu o en bici per les muntanyes que l’envolten. Preneu el cotxe i pugeu a Aisa, o fins i tot feu la gran ronda fins Aragüés del Puerto o Jasa. Per obtenir qualsevol mena de servei a la zona, la referència és la vila de Jaca, des d’on es te accés a la majoria de grans valls de la Serralada Pirenaica. Remunteu en el curs d’un pont, o unes vacances fins el Port de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, on encara es pot agafar el telecadira que puja als llacs. Arribeu-vos fins les amagades i increibles valls d’Ansó o Hecho, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. Descobriu l’ermita germana d’Igualcel, bellíssima també. Aneu a San Juan de la Peña. Jaca mateix és preciosa amb la seva catedral, el museu diocesà, el casc antic, la ciutadella militar. Gaudiu de les pistes d’esquí a tocar, del palau de gel, de la piscina coberta, feu bici de muntanya, senderisme, rafting, muntanyisme… Però no us oblideu d’incloure San Adrián de Sásabe en la vostra ruta. En qualsevol època de l’any, amb neu o sense, amb la vegetació nua, verda o de colors. Al poblet d’Aisa teniu l’únic restaurant de la zona, en un hostalet de muntanya senzill. Es diu Valle de Aisa, i és casolà, sense pretensions. També a Jaca mateix hi ha molts hotels, tots bonics. I restaurants amb una excel·lent gastronomia. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartaments Peña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu Sásabe!.

La antigua iglesia del monasterio visigótico de San Adrián de Sasabe no denota la gran importancia que tuvo en la historia de Aragón . Hoy en día es una pequeña joya románica , preciosa , en un lugar mágico , en plena naturaleza , en un lugar recóndito del Pirineo Aragonés más salvaje y desconocido. Sasabe está situado a unos 22 kms . al norte de la villa de Jaca , capital de esta región. Si deseais ir necesitais tomar la carretera N -330 en dirección a Francia , hacia Somport y Canfranc . Atravesaréis el pueblo de Castiello de Jaca , y unos 3 kms. más adelante encontrareis , muy bien indicado , a mano izquierda , la desviación que lleva a la pequeña aldea de Aratorés , muy bonita, muy rural . Pasaréis esta pequeña población , trepareis colinas y bajaréis hacia el valle y el pueblo de Borau , donde está situada la ermita . Hay que atravesar Borau en dirección Aisa . La carretera , hasta ahora ancha y bien acondicionada , se transforma en una pista asfaltada , pero estrecha y en malas condiciones , que remonta el río Lubierre , un encanto de río , subiendo valle arriba . En un par de kms . encontrareis , ahora a mano derecha una nueva pista asfaltada , ni mejor ni peor que la que lleva a Aisa , que en un par de kms . nos lleva a un aparcamiento , pequeño , pero suficiente . Al otro lado del río, que se pasa saltando piedras , o por una pasarela improvisada , ya veréis el templo . Todo lo que queda de una abadía poderosa , que fue la primera sede del obispado de Huesca . Ya dice una piedra del templo : ” tres obispos están enterrados aquí ” . El lugar es lírico , bucólico , encantador. Situado en el punto de unión de dos torrentes , la iglesia fue literalmente desenterrada . Hasta el punto de que la ventana sobre el pórtico fue durante años la puerta de entrada a la ermita . Bajo ella estaban esperando 4 metros de templo más. No fue hasta el año 1962 , que el ICONA vacía la construcción de tierra, devolviéndole el aspecto original . De todos modos , la naturaleza reclama lo que es suyo . Constantemente mana agua de las paredes de la nave , del ábside . Un ingenioso sistema la va evacuando en verano. En época de fuertes lluvias , el suelo parece una cisterna . El rumor del río subterráneo llena todo el espacio , mimandonos , invitándonos , meciendonos . La magia de las cosas sencillas . Lugar iniciático , fantástico para hacer una ruta a pie o en bici por las montañas que la rodean.  Tomen pués el coche y suban a Aisa , o incluso hagan la gran ronda hasta Aragüés del Puerto o Jasa . Para cualquier tipo de servicio en la zona , la referencia es la villa de Jaca , desde donde se tiene acceso a la mayoría de grandes valles de la Cordillera Pirenaica . Subid a Sásabe en el curso de un puente , o unas vacaciones y llegaros hasta el Puerto de Somport , con las estaciones de esquí de Candanchú , o la de Astún , donde todavía se puede coger el telesilla que sube a los lagos . Debemos ir hasta las escondidas y increíbles valles de Ansó o Hecho, con espacios naturales como la Selva de Oza , o la iglesia magnífica de Siresa , románico puro . Descubrid la ermita hermana de Igualcel , bellísima también. Vayan a San Juan de la Peña . Jaca mismo es preciosa con su catedral , el museo diocesano , el casco antiguo , la ciudadela militar . Disfruten de las pistas de esquí cerca, del palacio de hielo , de la piscina cubierta , hagan bicicleta de montaña, senderismo , rafting , montañismo … Pero no se olviden de incluir San Adrián de Sasabe en su ruta. En cualquier época del año , con nieve o sin ella, con la vegetación desnuda, verde o de colores . En la aldea de Aisa tienen el único restaurante de la zona , en un hostal de montaña sencillo . Se llama Valle de Aisa , y es casero , sin pretensiones . También en Jaca mismo hay muchos hoteles, todos bonitos. Y restaurantes con una excelente gastronomía . Nosotros hemos estado en el hotel Mur, sencillito , en el centro , y en los apartamentos Peña Oroel . centricos también. Pero son un poco antiguos , los dos. Ahora se puede disfrutar de establecimientos más nuevos, como el Apartotel Jacetania , novísimo , que ofrece apartamentos para familias de 4 miembros , o de 6 , a precios competitivos , o el Hotel Reina Felicia , con habitaciones familiares dúplex, dos buenas opciones que recomendamos. Para cenar vayan de tapas , a la Tasca de Ana , fabuloso , pero para estar de pie . Siempre lleno . Si deseais tapas , o platos de calidad , a precios de risa , sentados a la mesa , id a Las Tres Ranas. Personal joven y competente , tapas de sueño . Recomendable 100% . Más restaurantes típicos: el Portón , o bien La Cadiera , dos buenos lugares donde comer . ¡Disfrutad Sasabe ! .

Lizara

En un racó amagat del Pirineu Aragonès més recòndit trobareu el refugi de Lizara, que dona accés a la capçalera del vall del riu Osia, als peus del mític cim de Bisaurín, de 2.676 metres d’alçada. Aquesta soberbia mole, i unes altres quantes, fan de teló de fons. majestuós, d’un dels paisatges més bonics d’alta muntanya que mai haureu vist. I malgrat no ser gens conegut no és difícil arribar a Lizara. Haureu de anar per l’AP-7 fins a Lleida, per agafar després la A-22 fins Osca i d’aquí la N-330 cap a Jaca. Arribats a Jaca cal prendre la N-240 en direcció a Pamplona. En entrar a Puente la Reina preneu la carretera A-176 en direcció al bellíssim Val d’Echo, que també mereix una visita detinguda. A l’arribar al km. 15 hi ha una desviació, a mà dreta, que porta fins a Jasa i Aragüés del Puerto tot seguit la local HU-212. El vall d’Aragüés-Jasa és Parc natural des de l’any 2006. I no és gens estrany. la natura és verge i bonica. Des d’Aragüés cal seguir la carretera, en molt bon estat. que condueix fins el refugio de Lizara, situat a a 9 km. La ruta puja suaument, encaixada al riu Osia, que ofereix bons racons per a la banyada, i travessa boscos de faig que, a la tardor, estan preciosos. Més amunt surten els prats, amb tota mena d’animals pasturant. Unes voltes finals i arribareu al refugi de Lizara, propietat de la Federación Aragonesa de montañismo, i bastit l’any 1993. Aquí podeu trobar tot el què necessiteu. Te habitacions, de refugi, per a 75 persones. Bàsiques, amb lliteres, bé de preu, per a 8 persones, i una de doble, per a 16, amb bany. També ofereix servei de bar i de menjars, bàsics, o bé podeu cuinar vosaltres. Lloguen taquilles i armaris, raquetes de neu, llençols, si no heu portat els vostres, Ideal per pujar a veure la primavera, l’estiu, o la tardor multicolor. Ideal també per a famílies senderistes. Magnífica la pujada a l’Ibon d’Estanés. o travesses fins el Llano de los Sarrios. O ascensions, ja més fortes, al Bisaurin, al Napazal o a Bernera. Hi ha zona d’escalada, barrancs com el del Oso, o el de l’Osía. Hi ha coves i simes pels amants de l’espeleologia. El refugi ofereix un programa, anomenat de multiaventura, per a infants i adolescents, que podreu adaptar a les vostres necessitats. Finalment, a l’hivern, ofereix neu intocada per fer esquí de fons, o caminades amb raquetes, a les pistes de fons de Lizara mateix. Fantàstic per a famílies que busquen bona neu sense aglomeracions. Aragües i Jasa son uns típics poblets del Pirineu d’Aragó, de pastors i ramaders, amb un casc urbà de grans casones fortes, algunes del siglo XVI, amb escuts, Si us decidiu a pujar-hi un cap de setmana, en qualsevol època de l’any, podeu fer centre a Jaca, una vila gran, amb tota mena de serveis. Allà trobareu una maravellosa catedral romànica, amb el seu museu diocesà, ple de pintures romàniques de la Jacetània, imprescindibles. Però, a més, des de Jaca es te accés a la majoria de grans valls de la serralada Pirenaica, a banda del d’Aragües-Jasa, com ara els del que porten fins la població de Sallent de Gàllego, amb Formigal, Panticosa i el seu balneari, preciosos. O el que remunta fins el Port de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, on es pot agafar el telecadira que puja als llacs. O les amagades i increibles valls d’Ansó o Echo, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. O les amagades valls d’Aisa, o l’ermita d’Igualcel. També está molt a prop de San Juan de la Peña. Pels amants de l’esport és una cita ineludible: pistes d’esquí a tocar, palau de gel, piscina coberta, rafting, muntanyisme… A Jaca hi ha molts hotels, tots bonics. I restaurants amb una excel·lent gastronomia. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartamentsPeña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu de la vall amagada de Lizara, aigües amunt del riu Osia!.

En un rincón recondito y precioso del Pirineo Aragonés encontrareis Lizara. Con su refugio, con las altas cumbres del Bisaurin esperando. Para llegar a Lizara hay que subir hasta Huesca  y Jaca por cualquier carretera, por ejemplo la N-330. De allí coger hacia Pamplona por la N-240 y llegarse a Puente la Reina. Desde este cruce de caminos coged la carretera A-176 hacia Hecho, capital del hermosísimo valle del mismo nombre. Atención al desvio, unos 15 kms más arriba, a la derecha, por la HU-212, subiendo por el valle del rio Osia, hacia Jasa y Aragüés del Puerto. De Aragüés hay que remontar la cabecera del Osia hasta el puerto, de Lizara, claro. Un valle verde, con bosques de haya y abetos, magnífico. Con pozas donde remojarse. Con cuevas para adentrarse. Del refugio teneis muchas posibilidades para divertiros. Caminar, subir picos, llegarse hasta lagos preciosos. Allí os informaran. Y os daran comida, sencilla, bebida, y habitaciones, de refugio, sin comodidad supérfula, para 8 o más personas. A precios de risa. En invierno nieve, mucha nieve. Por eso hay allí una estación de esquí de fondo, familiar, muy familiar, sin aglomeración ninguna. Os alquilaran en el refugio de Lizara raquetas para que vuestros hijos e hijas descubran la maravilla de caminar por la nieve. O bién subid a gozar del paisaje, solo a eso. Fantástico. Y ya que estais quedaros unos dias en Jaca, la capital indiscutible del Pirineo de Aragón. Viendo su casco histórico, su catedral románica, su museo diocesano, con pinturas espléndidas. O visitad otros grandes valles de la cordillera pirenáica, como el del Gállego, con Formigal, o el de Somport, con Candanchú, o bién los de Ansó o Hecho. También está muy cerca de San Juan de la Peña. Los amantes del deporte amaran Jaca también: pistas de esquí, palacio de hielo, rafting, montañismo … En Jaca teneis todo tipo de servícios, y muchos hoteles, todos bonitos. Excelente gastronomía. Nosotros hemos estado en el hotel Mur y los apartamentos Peña Oroel. Pero ahora hay hoteles más nuevos como el Apartotel Jacetània, novísimo, con apartaments para familias o el Hotel Reina Felicia, cn habitaciones familiares dúplex. Para comer de tapas, id a la Tasca de Ana, fabuloso, como también lo és Las Tres Ranas. Personal joven y competente. Recomendable 100%. También el Portón, o La Cadiera, son dos buenos lugares. No olvideis los valles escondidos de Aragón:¡ Lizara, al final del Valle del Osia, pasado Aragüés!. 

Santa Maria d’Iguacel

Santa María de Iguácel és una petita ermita situada al cor del Pirineu aragonès, al final d’un vall ferèstec i deshabitat que s’anomena, curiosament, amb el nom de valle de la Garcipollera. Està a poc kms. de la vila de Jaca, pujant cap a Canfranc i el port de Somport, per la N-330. A l’entrar en el poble de Castiello de Jaca, trobareu una carretera que surt, a mà dreta, en direcció a Bescós i Villanovilla. Aquesta carretera ressegueix el vall de la Garcipollera, seguint el riu Ijuez, durant una desena de kms. Just quan ja veieu, a la vostra dreta, a l’altre costat del riu, les cases de Villanovilla, trobareu una pista forestal, a mà esquerra. De fet la carretera creua el riu per anar cap al poble, i nosaltres seguirem rectes, pel costat del Ijuez. La pista és ampla, no fa pujada i no fa por, però està plena de pedres soltes, i en condiciones variables segons l’època de l’any, i les pluges. Nosaltres hi hem arribat en 8 kms interminables, amb un cotxe turisme normal, però si sou d’aquells que mimen els vehicles passareu angúnies. Al cap de 4 kms. arribareu a una zona de picnic, amb bones sombres, taules i bancs, on hi ha també bons gorgs del riu per banyar-vos. Allà la pista travessa l’Ijuez per un gual encimentat, com una petita presa, i continua amunt, deixant el riu a la vostra esquerra. Al final de la pista, amb bon aparcament, teniu ja l’ermita a uns 200 mts. Quan ja s’hi ha arribat tot l’esforç sembla justificat. Una impressionant construcció del primer romànic s’aixeca davant vostre, en mig d’un bosc magnífic i d’una prada sempre verda. La gent de la contrada assegura que el lloc és màgic, i ens ho creiem. L’església és el darrer edifici que resta d’un dels més antics monestirs d’Aragó. La solitud extrema, les línies elegants, la bellessa de l’indret, senzillament, corprenen. L’edificació és molt maca per fora, amb les seves portes i finestres, l’absis i la petita torre. Però encara és més bonica per dins, amb la teulada de fusta i l’àbsis semicircular, amb els tres finestrals i les maravelloses pintures del darrer gòtic, però que semblen talment romàniques també, que conté. L’estiu és bona època per arribar-s’hi, el segon diumenge de juliol s’hi fa un gran aplec. Podeu veure el temple cada dia, fins les 18,30 hores, gràcies a que l’associació d’amic d’Iguacel manté oberta la porta i cuidat l’entorn. La tardor també és preciosa, i llavors l’església està oberta dissabtes i diumenges. A l’hivern la neu cobreix els paratges d’Iguacel i tot adopta un aire místic. La primavera és un esclat de flors, de natura. Si feu una ruta per el Pirineu Aragonès, so us esteu a Jaca, si aneu a esquiar a Candanchú o Astún, o bé camí de França, i podeu desviar-vos de la ruta, aneu a Iguacel. També ideal per famílies caminaires, per fer rutes de natura, o en bici. Si us decidiu a descobrir aquesta joia amagada podeu fer centre operatiu a Jaca. Una vila amable, agradable, gran. Amb una catedral que cal veure, i un museu diocesà, ple de pintures romàniques de la Jacetània, imprescindible. Des de Jaca teniu accés a la majoria de grans valls de la serralada Pirenaica, com el de Sallent de Gàllego, amb Formigal, Panticosa i el seu famós balneari, preciosos. o el de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, que ja us hem citat abans. O les amagades i increibles valls d’Ansó o Hecho, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. O les amagades valls d’Aisa, i Jasa. També está molt a prop de San Juan de la Peña, fita monumental del romànic d’Aragó. Les pistes d’esquí son a tocar. Si voleu fer picnic us recomanem l’àrea de descans que hi ha a mig camí d’Iguacel, però a Jaca teniu bons restaurants amb una excel·lent gastronomia, i hotels on dormir de fàbula. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartaments Peña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu la ruta fins Santa Maria d’Iguacel, que val la pena!.

Santa María de Iguácel es una maravillosa ermita románica, resto de un monasterio medieval, situada en el fondo del hoy deshabitado valle de la Garcipollera, un entorno natural magnífico, en pleno pirineo aragonés. A ella se accede por la carretera N-330, que va de Jaca a Canfranc y al puerto de Somport, desviándonos a la derecha, nada más entrar en el pueblo de Castiello de Jaca, bién señalizado, hacia el pueblo de Bescós y Villanovilla. Justo a l’entrada de este último pueblo, antes de cruzar el rio Ijuez, una pista forestal que continua por el margen izquierdo del rio, nos lleva a Iguacel. Esta pista es bastante ancha, no sube, no da curvas, pero está llena de guijarros sueltos, i no siempre se encuentra en buenas condiciones. Pero se puede pasar, si no sois muy maniáticos, con vuestro turismo. Son unos 8 kms interminables de botes y piedras. A medio camino encontrareis un área de picnic, con mesas y bancos, con buenos lugares para pegar un baño en el rio. Justo allí se cruza el Ijuez sobre un vado o presa de cemento, seguiendo ahora por el margen derecho del valle. Hasta llegar a la ermita. El lugar es realmente mágico. El bosque frondoso, la pradera verde, el aire, el magnífico templo románico. Valia la pena el esfuerzo de subir hasta aquí. Gozad de las portadas, los ventanales, el ábside, de su tejado de madera, de las bellas pinturas murales del ábside, del siglo XV. Si subís en verano está abierta cada dia hasta las 18.30 horas. Si vais el segundo domingo de Julio coincidiréis con la romeria. En otoño abren los fines de semana. Llegaros a Iguacel en el curso de una salida por el Pirineo de Aragón. Podeis dormir en Jaca, visitando su casco histórico, su catedral, su museo con pinturas románicas de primer orden. O subid a Formigal, a Somport, a Candanchú, o a Astún, a esquiar en invierno, cuando Iguacel está misterioso, cubierto por el blanco manto de la nieve. O pasead por los valles de Ansó o Hecho. O acercaros hasta San Juan de la Peña, maravilla románica de Aragón. En Jaca hay muchos hoteles, todos bonitos. Excelente gastronomía. Nosotros hemos estado en el hotel Mur y los apartamentos Peña Oroel. Pero ahora hay hoteles más nuevos como el Apartotel Jacetània, novísimo, con apartaments para familias o el Hotel Reina Felicia, cn habitaciones familiares dúplex. Para comer de tapas, id a la Tasca de Ana, fabuloso, como también lo és Las Tres Ranas. Personal joven y competente. Recomendable 100%. También el Portón, o La Cadiera, son dos buenos lugares. Buena visita a Santa Maria de Iguacel. 

Mercat Medieval a Jaca

La capital indiscutible del Pirineu d’Aragó és Jaca. Una vila amable, agradable, gran. Una ciutat a la que sempre vols tornar, perquè et captiva. Avui us volem donar una bona excusa per agafar la canalla i pujar a Jaca aquest darrer cap de setmana d’estiu, a fer un resopó de vacances, la darrera oportunitat de gaudir del que ja s’acaba. Es tracta del Mercat Medieval de Jaca, anomenat el de les tres cultures, o també del Camí de Sant Jaume. Jaca te un casc històric molt bonic, autèntic, robust, de pedra i cases baixes, amb torres i esglèsies, que es transformarà en un mercat medieval els dies 30, 31 de agost i 1 de setembre. Hi haurà tallers, mostres d’oficis, acròbats, figurants, espectacles de carrer, mags i música. Tot al voltant de la seva fascinant i maravellosa catedral romànica, impressionant, imponent, que no podeu deixar de veure. Com tampoc us pot passar que oblideu el museu diocesà, ple de pintures romàniques de la Jacetània, imprescindible. Però, a més, des de Jaca es te accés a la majoria de grans valls de la serralada Pirenaica, com ara el del que porta fins la població de Sallent de Gàllego, amb Formigal, Panticosa i el seu balneari, preciosos. O el que remunta fins el Port de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, on encara es pot agafar el telecadira que puja als llacs. O les amagades i increibles valls d’Ansó o Hecho, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. O les amagades valls d’Aisa, o l’ermita d’Igualcel. També está molt a prop de San Juan de la Peña. Però, recordeu, que Jaca és bonica en ella mateixa. Una catedral, un casc antic i una ciutadella militar de primer ordre, no completen totes les ofertes turístiques que podeu gaudir.  Pels amants de l’esport és una cita ineludible: pistes d’esquí a tocar, palau de gel, piscina coberta, rafting, muntanyisme… Aneu a Jaca en qualsevol època de l’any, amb neu o sense, verda o de colors, però potser aquesta setmana, de fira medieval, és una bona ocasió. A Jaca hi ha molts hotels, tots bonics. I restaurants amb una excel·lent gastronomia. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartaments Peña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu Jaca!.

La capital indiscutible del Pirineo de Aragón es Jaca. Y alli, en su casco histórico se desarrollará un mercado medieval los días 30, 31 de agosto y 1 de septiembre. La cita es una de las más concurridas del Pirineo y se articulará en tres zonas distintas, cristiana, judia y árabe, que se organizarán el las inmediaciones de las plazas de la Catedral, Biscós y del Marqués de la Cadena. El mercado recuerda la incesante actividad mercantil que hubo en la ruta jacobea, creando importantes centros económicos en las localidades más importantes del Camino. Así, el mercado de Jaca contará tanto con artesanos gastronómicos como maestros de antiguos oficios. En total un centenar de puestos y paradas, con venta de productos y degustaciones, pero también se mostrarán aspectos exclusivos de cada una de las culturas.  El mercado contará con diversos talleres que harán demostraciones y trabajos en directo, para poder apreciar las habilidades de estos antiguos oficios, muchos, casi extinguidos. Alfareros, picapedreros, hilanderas, escribanos, espectáculos de magia, acróbatas y faquires conformarán este mercado medieval. Además, desde Jaca se tiene acceso a la mayoría de grandes valles de la cordillera pirenáica, como el del Gállego, con Formigal, o el de Somport, con Candanchú, o bién los de Ansó o Hecho. También está muy cerca de San Juan de la Peña. Pero, además, Jaca es bella ella misma. Una catedral gótica, un museo con pinturas románicas bellísimas, un casco antiguo agradable y una ciudadela militar de primer orden, muy cara de visitar, completan las ofertas turísticas. Para los amantes del deporte es una cita ineludible: pistas de esquí, palacio de hielo, rafting, montañismo … Id a Jaca en cualquier época del año, con nieve o sin, verde o de colores. Muchos hoteles, todos bonitos. Excelente gastronomía. Nosotros hemos estado en el hotel Mur y los apartamentos Peña Oroel. Pero ahora hay hoteles más nuevos como el Apartotel Jacetània, novísimo, con apartaments para familias o el Hotel Reina Felicia, cn habitaciones familiares dúplex. Para comer de tapas, id a la Tasca de Ana, fabuloso, como también lo és Las Tres Ranas. Personal joven y competente. Recomendable 100%. También el Portón, o La Cadiera, son dos buenos lugares.

Montanejos

A la zona interior de Castelló de la Plana, seguint la corrent del riu Millars des de la vila d’Onda, hi ha una comarca desconeguda, molt desconeguda. Son un seguit de petits pobles que s’aboquen al riu des de les seves talaies a mitja muntanya. Estan rodejats de natura, de boscos mediterranis, de pi, olorosos. És un relleu abrupte, potent, torturat. Seguint aquesta ruta arribareu fins el poble de Montanejos, ja proper a Terol. Allà el riu és diu Mijares, però els voltants son, encara, més bonics. I a la sortida d’aquesta vila, a un km. escàs, trobareu un parquing que anuncia la Fuente de los Baños. Ature-vos-hi. Esteu a punt de contemplar, i disfrutar, d’un dels llocs naturals més fabulosos d’Espanya. Si fos a l’estranger estaria publicitat arreu. Aquí el coneix la gent de la zona i les famílies de València i Castelló. En aquest indret privilegiat de la serra d’Espadà, el riu forma un canyó angost, d’altes parets, on hi desemboquen les aigües d’una font medicinal. Es diu que fou un rei moro de Valencia, Abu Zeit, qui va descobrir els banys. I que ell mateix s’hi banyava amb les seves favorites. Ho creiem. Perquè el lloc te quelcom de conte de les mil i una nits, un aire oriental, africà. La font vessa al riu Millars uns 5.000 litres d’aigua per minut, que no es poca cosa, a una temperatura constant, estiu i hivern, de 25º C. No és gaire, cert, però no està gens freda. Us hi podeu banyar tot l’any. El riu forma una piscina natural, on s’ha habilitat una platja amb tots els serveis, bar, picnic, WC i parking de pagament, però baratet. I la piscina és apta per infants, cobreix molt poc, i hi ha instal·lat un tobogan petitó. La bassa s’allarga dins del barranc, aquí l’aigua adquireix tons balus preciosos, i cobreix. Podeu resseguir, a peu, o nedant, el corrent fins arribar a la cova on neix la font. Ideal per fer una banyada en aigües de riu incontaminades, minerals, medicinals i a temperatura constant. Cristal·lines i puríssimes. Sense perill. I, si us agrada la natura, després de dinar de picnic i jugar allà mateix, potser voleu remuntar la carretera cap a Rubielos de Mora, per trobar paratges tan bells com el barranco de la Maimona, la Cueva Negra, la fuente de la Zorrica, o els sorprenents i fantàstics estrechos de Chillapájaros. El pantà de Arenós tanca les terres valencianes i dona pas a Rubielos de Mora, ja a Terol. Poble medieval, de casones antigues i carrers de pedra. I encara més enllà Mora de Rubielos, amb el seu castell. Però això ja és una altra història. Nosaltres només volíem que sabèssiu que, a Montanejos, al Castelló interior, hi ha un riu maravellós, amb una font termal inaudita, on la canalla pot remullar-se tot l’any en unes aigües d’ensomni. Ja està dit!. Arribareu a Montanejos des de Barcelona si aneu per l’autopista AP-7 fins la sortida 47 (Castelló Sud). A la rotonda preneu la direcció Onda. Un cop a Onda seguiu les indicacions cap a Montanejos, a uns 40 km. per la CV-20. Per dormir a la zona us recomanarem tres llocs, molt diferents. El balneari la Rosaleda de Montanejos és un hotel familiar, situat al poble, que te habitacions senzilles, i un spa amb les mateixes aigües de la font termal. També està molt bé la casa rural, l’hostalet rural, Piedra del Mediodia. Habitacions ben cuidades, bé de preu, i un restaurant que us recomanem vivament. Cuina de qualitat a un preu d’escàndol. Menú de campanetes per pocs euros. Finalment també podeu aprofitar les ofertes que fa l’Hotel Luz de Castelló. Un quatre estrelles fantàstic, amb habitacions super grans per a les famílies. Son com uns apartaments, ideals per estar-s’hi un pont, o unes vacances, recorrent les platges idíl·liques de la Costa del Azahar, i els rius encantadors que formen piscines naturals a l’interior.

En la zona interior de Castellón de la Plana, siguiendo la corriente del río Mijares desde la villa de Onda, hay una comarca desconocida, muy desconocida. Son una serie de pequeños pueblos que se asoman al río desde sus atalayas a media montaña. Están rodeados de naturaleza, de bosques mediterráneos, de pino, olorosos. Es un relieve abrupto, potente, torturado. Siguiendo esta ruta llegará hasta el pueblo de Montanejos, ya próximo a Teruel. Allí el río se llama Mijares, pero los alrededores son, todavía, más bonitos. Y a la salida de esta villa, a un km. escaso, encontrarán un parking que anuncia la Fuente de los Baños. Paren en ella. Están a punto de contemplar, y disfrutar de uno de los lugares naturales más fabulosos de España. Si fuese en el extranjero estaría publicitado en todas partes. Aquí lo conoce la gente de la zona y las familias de Valencia y Castellón. En este lugar privilegiado de la Sierra de Espadán, el río forma un cañón angosto, de altas paredes, donde desembocan las aguas de una fuente medicinal. Se dice que fue un rey moro de Valencia, Abu Zeit, quien descubrió los baños. Y que él mismo se bañaba con sus favoritas. Lo creemos. Porque el sitio tiene algo de cuento de las mil y una noches, un aire oriental, africano. La fuente vierte al río Mijares unos 5.000 litros de agua por minuto, que no es poca cosa, a una temperatura constante, verano e invierno, de 25 º C. No es mucho, cierto, pero no está nada fría. Os podéis bañar todo el año. El río forma una piscina natural, donde se ha habilitado una playa con todos los servicios, bar, picnic, WC y parking de pago, pero barato. Y la piscina es apta para niños, cubre muy poco, y hay instalado un tobogán pequeñito. La balsa se alarga dentro del barranco, y aquí el agua adquiere tonos azul preciosos, y cubre. Pueden seguir, a pie, o nadando, subiendo la corriente arriba hasta llegar a la cueva donde nace la fuente. Ideal para hacer un baño en aguas de río incontaminadas, minerales, medicinales ya temperatura constante. Cristalinas y purísimas. Sin peligro. Y, si os gusta la naturaleza, después de comer de picnic y jugar allí mismo, tal vez quieran remontar la carretera hacia Rubielos de Mora, para encontrar parajes tan bellos como el barranco de la Maimona, la Cueva Negra, la fuente de la Zorrica , o los sorprendentes y fantásticos estrechos de Chillapájaros. El pantano de Arenós cierra las tierras valencianas y da paso a Rubielos de Mora, ya en Teruel. Pueblo medieval, de casonas antiguas y calles de piedra. Y aún más allá Mora de Rubielos, con su castillo. Pero eso ya es otra historia. Nosotros sólo queríamos que supieran que, en Montanejos, en Castellón interior, hay un río maravilloso, con una fuente termal inaudita, donde los niños puede remojarse todo el año en unas aguas de ensueño. ¡Ya está dicho!. Llegarán a Montanejos desde Barcelona si van por la autopista AP-7 hasta la salida 47 (Castellón Sur). En la rotonda hay que tomar la dirección de Onda. Una vez en Onda sigan las indicaciones hacia Montanejos, a unos 40 km. por la CV-20. Para dormir en la zona les recomendaremos tres lugares, muy diferentes. El balneario La Rosaleda de Montanejos es un hotel familiar, situado en el pueblo, que tiene habitaciones sencillas, y un spa con las mismas aguas de la fuente termal. También está muy bien la casa rural, un hostalillo rural, llamado la Piedra del Mediodia, en el pueblo de Cirat. Habitaciones bien cuidadas, bien de precio, y un restaurante que os recomendamos vivamente. Cocina de calidad a un precio de escándalo. Menú de campanillas por pocos euros. Finalmente también pueden aprovechar las ofertas que hace el Hotel Luz de Castellón. Un cuatro estrellas fantástico, con habitaciones super grandes para las familias. Son como unos apartamentos, ideales para estar un puente, o unas vacaciones, recorriendo las playas idílicas de la Costa del Azahar, y los ríos encantadores que forman piscinas naturales en el interior.

Les Baux de Provence

El fascinant poblet medieval de Les Baux, està situat a la bellíssima Provença, al sud de França. Corona un pitó rocós, calcari, enfilat damunt la plana del Rhone, no gaire lluny d’Arles, de Nîmes i Avignon, en ple cor del Parc Natural des Alpilles. Un caos de roca, amb quatre pins i matolls, i moltíssimes cigarres que canten sota un sol enlluernador. Està declarat com un dels pobles més bonics de França, i podeu creure que és veritat. Pocs llocs hem visitat que mereixin més aquest títol. Un castell poderós es situa dalt del penyal, (visita privada i pagant). És una fortalessa medieval, un niu d’àligues, un laberint de torres i panys de muralla. Des del cim de la torre més alta, on oneja l’estel de Nadal, símbol dels senyors feudals des Baux, la vista no te aturador, és impressionant. Des dels Alps al mar de la Camarga. Els carrers estrets, plens de cases i palaus de pedra, de cases nobles, de botigues, bars i restaurants, s’enfilen buscant l’altura. Miradors extraordinàris. En un d’ells trobareu la petita església de Sant Vicenç, mig romànica, mig renaixentista, una mica troglodita. Tot és bonic a Les Baux. Però atenció: aquest poblet està de moda. Riuades de gent hi pugen, tot l’any. A l’estiu la cosa és ja una bogeria. Galeries d’art, caríssimes, museus, delicatessen, olí verge d’oliva a preu d’or líquid, vins de renom, lavanda arreu, moda, festivals de música a les antigues canteres d’on sortí la pedra daurada de les cases… tot convida a la bona vida, al luxe i la desmesura. Jet set. Però malgrat tot, us el recomanem. Intenteu trobar un forat als aparcaments al peu del poble, al coll de la carretera d’accés. Tots pagant, és clar, i tots plens. Us el recomanem perquè és un altre d’aquells racons de la Mediterrània que ens encanten, com Grècia, l’Empordà, la Toscana o Nàpols. Hi ha hotels decadents, de regust antic, en edificis trets d’una pel·lícula de Fellini. En villes, palauets, o cases fortes dins el poble. Tots de gran categoria. Com ara l’Ostau de Baumaniere, dels Relais&Chateaux, tota una provocació per la butxaca. O el bucòlic Mas d’Aigret, al peu de la penya. O cases rurals amb molt d’encant, com Le Prince Noir, a tocar del castell. Més clàssic, de gust francés, amb un restaurant realment molt bo, un hotel dels de tota la vida: La Reina Joana. Trobareu Les Baux, esperant-vos, a 20 km d’Arles, 25 km d’Avignon i 50 km de Nimes, deixant l’autopista A7 a la sortida 25 i agafant la departamental D99. O bé l’autopista A54, sortida 12 i prenen la D27. Ideal per unes vacances familiars molt agradables. Podeu visitar Fontvieille amb el seu moli on va viure l’escriptor Alphonse Daudet. O bé Saint-Rémy-de-Provence, amb la ciutat romana de Glanum. Molt properes estan Arles o Nîmes, bellíssimes ciutats romanes també. El Pont du Gard, un aqueducte maravellós. Al nord Avignon, amb el palau dels Papes, medieval, increible. O els poblets de la Provença, del Luberon, de colors pastel. O la maravella natural de la Camarga, amb els flamencs i els cavalls, les maresmes, els estanys i la natura, a la vostra disposició. Fantàstic!.

El fascinante pueblecito medieval de Les Baux, está situado en la bellísima Provenza, al sur de Francia. Corona un pitón rocoso, calizo, encaramado sobre la llanura del Rhone, no muy lejos de Arles, de Nimes y Avignon, en pleno corazón del Parque Natural desde Alpilles. Un caos de roca, con cuatro pinos y matorrales, y muchísimas cigarras que cantan bajo un sol deslumbrante. Está declarado como uno de los pueblos más bonitos de Francia, y pueden creer Vds. que es verdad. Pocos lugares hemos visitado que merezcan más este título. Un castillo poderoso se sitúa arriba del peñasco, (visita privada y pagando). Es una fortaleza medieval, un nido de águilas, un laberinto de torres y lienzos de muralla. Desde la cima de la torre más alta, donde ondea la estrella de la Natividad, símbolo de los señores feudales de Baux, la vista no tiene freno, es impresionante. Desde los Alpes al mar de la Camarga. Las calles estrechas, llenas de casas y palacios de piedra, de casas nobles, de tiendas, bares y restaurantes, suben buscando la altura. Miradores extraordinarios. En uno de ellos encuentra la pequeña iglesia de San Vicente, medio románica, medio renacentista, algo troglodita. Todo es bonito en Les Baux. Pero atención: este pueblecito está de moda. Riadas de gente suben, todo el año. En verano la cosa es ya una locura. Galerías de arte, carísimas, museos, delicatessen, aceite virgen de oliva a precio de oro líquido, vinos de renombre, lavanda partes, moda, festivales de música en las antiguas canteras de donde salió la piedra dorada de las casas. .. todo invita a la buena vida, el lujo y la desmesura. Jet set. Pero a pesar de todo, os lo recomendamos. Intenten encontrar un hueco en los aparcamientos al pie del pueblo, o en la collada de la carretera de acceso. Todos pagando, claro, y todos llenos. Os lo recomendamos porque es otro de esos rincones del Mediterráneo que nos encantan, como Grecia, el Empordà, la Toscana o Nápoles. Hay hoteles decadentes, de regusto antiguo, en edificios sacados de una película de Fellini. En villas, palacetes, o casas fuertes en el pueblo. Todos de gran categoría. Como el Ostau de Baumanière, de los Relais & Chateaux, toda una provocación para el bolsillo. O el bucólico Mas de Aigret, al pie de la peña. O casas rurales con mucho encanto, como Le Prince Noir, junto al castillo. Más clásico, de gusto francés, con un restaurante realmente muy bueno, un hotel de los de toda la vida: La Reina Juana. Encontrarán Les Baux, esperandoles, a 20 km de Arles, 25 km de Avignon y 50 km de Nimes, dejando la autopista A7 en la salida 25 y tomando la departamental D99. O bien la autopista A54, salida 12 y tomando la D27. Ideal para unas vacaciones familiares muy agradables. Podéis visitar Fontvieille con su molino donde vivió el escritor Alphonse Daudet. O bien Saint-Rémy-de-Provence, con la ciudad romana de Glanum. Muy cercanas están Arles o Nimes, bellísimas ciudades romanos también. El Pont du Gard, un acueducto maravilloso. Al norte, Avignon, con el palacio de los Papas, medieval, increíble. O los pueblos de la Provenza, del Luberon, de colores pastel. O la maravilla natural de la Camarga, con los flamencos y los caballos, las marismas, los lagos y la naturaleza, a su disposición.

De museus per Madrid

Madrid és una gran ciutat i ofereix, com totes les capitals i les grans ciutats d’Europa, múltiples possibilitats de lleure i cultura a les famílies amb nens. Una escapada cultural a Madrid és el què, ara mateix, us anem a proposar. I potser direu: quin avorriment per a la canalla!. No estem parlant de nens i nenes petits, sinó de nois i noies més grans, adolescents amb inquietuds, que ja facin les primeres incursions en l’art i la història. Tampoc no parlem d’una visita exhaustiva. Una visita triada, alternada amb altres opcions, com el Parc Warner, per exemple. Una selecció d’obres. Parlem de l’impressionant Museu del Prado, una pinacoteca a l’alçada de les millors del món, de l’Heremitage, del Louvre o els Uffizzi. On podreu gaudir dels mestres flamencs, del Bosco, de Durer, de Velazquez, Murillo o Goya. De les més grans obres mestres d’aquests pintors. Entrada gratuïta a menors de 18 anys i bon self-service per dinar, dins mateix del museu. O parlem també de la col·lecció Thyssen Bornemisza, un museu carregat de pintures delicades i delicioses, fites de l’art. També gratuït pels infants i amb un restaurant fabulós, cuidat i curat, de cuina molt professional. O del Museu Reina Sofia, cúlmen de l’art modern espanyol, amb el Guernica de Picasso, que justifica ell sol una sortida familiar. Ara renovat per Jean Nouvel, amb un edifici atrevit i etèri, majestuós i futurista, (a la foto). També amb un excel·lent restaurant, de menú molt interessant i novedós. Madrid encara te més per donar-vos, més per visitar. Us ho explicarem en altres entrades d’aquest mateix bloc, ben aviat. Per dormir, sense cap mena de dubte, un Novotel. N’hi ha tres, però el més ben comunicat, amb el metro al costat, és el del Campo de Las Naciones. Allunyat del centre, però bé de preu. Amb el metro, a una mitja hora de la Puerta del Sol. Animeu-vos a fer una sortida familiar cultural a Madrid, no us en penedireu!.

Madrid es una gran ciudad y ofrece, como todas las capitales y las grandes ciudades de Europa, múltiples posibilidades de ocio y cultura para las familias con niños. Una escapada cultural en Madrid es el que, ahora mismo, os vamos a proponer. Y quizás diréis: ¡qué aburrimiento para los niños!. No estamos hablando de niños y niñas pequeños, sino de chicos y chicas mayores, adolescentes con inquietudes, que ya hagan las primeras incursiones en el arte y la historia. Tampoco hablamos de una visita exhaustiva. Una visita elegida, alternada con otras opciones, como el Parque Warner, por ejemplo. Una selección de obras. Hablamos del impresionante Museo del Prado, una pinacoteca a la altura de las mejores del mundo, del Heremitage, del Louvre o los Uffizzi. Donde podrán disfrutar de los maestros flamencos, de El Bosco, de Durero, de Velazquez, Murillo o Goya. De las más grandes obras maestras de estos pintores. Entrada gratuita a menores de 18 años y buen self-service para comer, dentro mismo del museo. O hablamos también de la colección Thyssen Bornemisza, un museo cargado de pinturas delicadas y deliciosas, hitos del arte. También gratuito para los niños y con un restaurante fabuloso, cuidado, de cocina muy profesional. O del Museo Reina Sofía, cúlmen del arte moderno español, con el Guernica de Picasso, que justifica él solo una salida familiar. Ahora renovado por Jean Nouvel, con un edificio atrevido y etéreo, majestuoso y futurista, (en la foto). También con un excelente restaurante, menú muy interesante y novedoso. Madrid aún tiene más para daros, más para visitar. Os lo contaremos en otras entradas de este mismo blog, muy pronto. Para dormir, sin lugar a dudas, un Novotel. Hay tres, pero el mejor comunicado, con el metro al lado, es el del Campo de Las Naciones. Alejado del centro, pero bien de precio. Con el metro, a una media hora de la Puerta del Sol.  Animaros a hacer una salida familiar cultural en Madrid, no se arrepentirán.

Puente la Reina / Gares

Puente la Reina, en euskera Gares, és Camí de Sant Jaume, pas cap a Compostela, facilitat, via, unió, amabilitat. Una població que no és res més, ni res menys, que un llarg, llarguíssim carrer, un lloc de trànsit, de peregrinatge. El punt on s’ajunten els dos camins més importants del camí de Santiago: el que arriba de Somport, i el que baixa de Roncesvalles. Lloc de trobada doncs. Amb vocació d’ajuntar, d’encaminar. Gares és el seu pont sobre l’Arga, bellíssim, únic, fastuós. D’un romànic insultant en la seva senzillessa i sabiduria. Ens agrada molt Puente la Reina. La trobareu a només 23 kilòmetres de Pamplona, comunicada per autopista, camí de Logroño, seguint la via compostelana. Gares te moltes obres d’art, edificis que la història ha anat regalant a la vila. Com l’església del Crucifijo, l’Hospital de peregrins, o l’església de Santiago. Tot el carrer major, llarg com un dia sense pa, està ple de convents, palaus i cases fortes, medievals, renaixentistes o barroques, com ara la “Casa de los Cubiertos” o la del Vínculo, a tocar ja del pont, al final del carrer major, on hi ha l’oficina de turisme. També és agradable la plaça, molt bonica. Però l’estrella és el pont. Aquest pont romànic, del XI, ens agrada molt. I ens agrada també el riu, l’Arga, tranquil, majestuòs, lent. Amb el parc a les seves ribes, que convida a baixar-hi i descansar o jugar. Per tornar allà on haureu deixat el cotxe, guanyeu la carretera, (segur que haureu aparcat aquí). No marxeu sense fer una nova ullada al pont vell, des del pont nou, de la carretera. I si teniu uns minuts feu uns metres fins el Convent de les Comendadores del Sancti Spiritus, del XIII, al barri de Zubiurrutia, a l’altre costat de l’Arga. Si teniu ocasió, arribeu-vos a Gares el dia de les festes, del 24 al 30 de juliol, per Sant Jaume, evidentment!. Música, toros pels carrers, ball, tota mena d’espectacles familiars i pels infants. Puente la Reina ens va agradar molt. Es nota?. I els voltants encara tenen més sorpreses. Teniu a tocar l’església templera d’Eunate, misteriosa. O la joia romànica de Cirauqui. O Estella, capital del vi, medieval i formosa. O Torres del Rio amb un altre temple romànic secret. Olite amb el seu palau reial de conte de fades. Artajona amb les seves muralles, Ujué dalt del seu turó, el Monestir de la Oliva, Tudela, Pamplona, Logroño, Viana… què més voleu?. Podeu dinar al restaurante La Plaza, al mig del poble, típic i tradicional, menú i carta. O a La Conrada, al paseo de los fueros, 17. Tel: 948340052. A tocar de Puente la Reina teniu el poblet d’Obanos, amb el restaurant Ibarberoa, Tel: 94834 41 53. ‎ Per dormir podeu probar el fantàstic, exclusiu Hotel del Peregrino, que només hem vist per fora. Preus poc peregrins, però luxe a tot tren. Si no voleu una cosa tan espectacular, llavors aneu a l’Hotel Jakue, que sembla més senzill. Hi ha cases rurals amb molt d’encant, com l’hotelet El Cerco, dins del poble.  També teniu un càmping.

Puente la Reina, en euskera Gares, es Camino de Santiago, paso hacia Compostela, facilidad, vía, unión, amabilidad. Una población que no es nada más, ni nada menos, que un largo, larguísimo callejón, un lugar de tránsito, de peregrinaje. El punto donde se juntan los dos caminos más importantes del Camino de Santiago: el que llega de Somport, y el que baja de Roncesvalles. Lugar de encuentro pues. Con vocación de juntar, de encaminar. Gares es su puente sobre el Arga, bellísimo, único, fastuoso. De un románico insultante en su senzilla sabiduría. Nos gusta mucho Puente la Reina. La encontraréis a tan sólo 23 kilómetros de Pamplona, ​​comunicada por autopista, camino de Logroño, siguiendo la vía compostelana. Gares tiene muchas obras de arte, edificios que la historia ha ido regalando a la villa. Como la iglesia del Crucifijo, el Hospital de peregrinos, o la iglesia de Santiago. Toda la calle mayor, larga como un día sin pan, está llena de conventos, palacios y casas fuertes, medievales, renacentistas o barrocas, como la “Casa de los Cubiertos” o la del Vínculo, a tocar ya del puente, al final de la calle mayor, donde está la oficina de turismo. También es agradable la plaza, muy bonita. Pero la estrella es el puente. Este puente románico, del XI, nos gusta mucho. Y nos gusta también el río, el Arga, tranquilo, majestuoso, lento. Con el parque a sus orillas, que invita a bajar y descansar o jugar. Para volver allí donde deberán haber dejado el coche, junto a la carretera, (seguro que habréis aparcado aquí), bajen al puente nuevo. Y no se vayan sin hacer una nueva ojeada al puente viejo, desde el puente nuevo, de la carretera. Y si tenéis unos minutos haced unos metros hasta el Convento de las Comendadoras del Sancti Spiritus, del XIII, en el barrio de Zubiurrutia, al otro lado del Arga. Si tienen ocasión, deben ir a Gares el día de las fiestas, del 24 al 30 de julio, por Santiago, ¡evidentemente!. Música, toros por las calles, bailes, todo tipo de espectáculos familiares y para los niños. Puente la Reina nos gustó mucho. ¿Se nota?. Y los alrededores todavía tienen más sorpresas. Tienen cerca la iglesia templaria de Eunate, misteriosa. O la joya románica de Cirauqui. O Estella, capital del vino, medieval y hermosa. O Torres del Río con otro templo románico secreto. Olite con su palacio real de cuento de hadas. Artajona con sus murallas, Ujué alto de su colina, el Monasterio de la Oliva, Tudela, Pamplona, ​​Logroño, Viana … ¿qué más quieren?. Pueden comer en el restaurante La Plaza, en medio del pueblo, típico y tradicional, menú y carta. O en La Conrada, en el paseo de los fueros, 17. Tel.: 948340052. Junto a Puente la Reina tienen el pueblo de Obanos, con el restaurante Ibarberoa, Tel.: 94 834 41 53. Para dormir puede probar el fantástico, y exclusivo, Hotel del Peregrino, que sólo hemos visto por fuera. Precioso pero poco para peregrinos, de un lujo a todo tren. Si no quieren algo tan espectacular, entonces vayan al Hotel Jakue, que parece más sencillo. Hay casas rurales con mucho encanto, como el hotelito El Cerco, en el pueblo. También tiene un camping.