Festa del pi de Centelles


Pi_Centelles

A la bonica vila de Centelles, per la Diada de Santa Coloma, celebren la festa del Pi. Si us agradaria anar-hi preneu l’autovia de l’Ametlla, en direcció Vic, i en una horeta ja hi sereu. La festa del Pi és molt fàcil de descriure, tot i que abarca diferents dies, perquè segueix un patró immutable. El dia de Sant Esteve, 26 de desembre, a les nou del matí, la gent va al bosc a escollir el pi. El 27 es fan els ramells de pomes i neules. El 29 es reparteix la pólvora entre els galejadors (trabucaires). El 30 de desembre, a les set del matí, missa i primers dels galejadors. Es va al bosc i es fa un esmorzar de pa i botifarra. Tot seguit es talla el pi a cops de destral. Un cop tallat es baixa al poble en un carro tirat per bous. A les 12 del migdia, s’entra per la porta de l’església. Sonen fort els petards i les traques a la plaça Major i es balla el ball del pi. L’arbre acaba penjat cap per avall sobre l’altar major amb uns poms de pomes i neules lligats a la brancada.El darrer dia de l’any, 31 de desembre, hi ha un ofici solemne amb l’assistència dels galejadors, que a la sortida disparen fins acabar la pólvora. El dia de Reis, 6 de Gener, en sortir de la missa es despenja el pi i es reparteixen branques i pomes entre els galejadors. Es tracta d’una festa bonica i tradicional, declarada d’Interés Nacional per la Generalitat de Catalunya. Recomanem que porteu taps per a les orelles. A més, Centelles és una població antiga que te moltíssim atractius turístics. Teniu per exemple la vila antiga, que conserva força sabor medieval, amb la plaça major, on s’alça el palau dels comtes de Centelles, una família noble catalana. És un gran edifici del segle XVI, un senyorial palau molt semblant als que podeu trobar per terres de les Espanyes, poc habitual a casa nostra. La vila antiga de Centelles conserva trams de les muralles, i els seus portals. A les afores hi ha diverses rutes per fer, en cotxe, bici o a peu. O bé de manera mixta. Per exemple la que us portarà, després d’una forta pujada, a l’antic castell de Centelles, enlairat dalt d’un turó que domina la plana. També són molt coneguts els molins fariners, com el Molí de la Llavina, on podeu veure com es fan formatges, i comprar-ne, anar a cavall o visitar el molí. Són bonics també alguns dels grans masos del terme. Podeu accedir des de Centelles a la Sauva Negra, impressionant vall amb una fageda. Si teniu vacances per Nadal, no oblidéssiu pas de pujar fins Centelles i gaudir-la. Per dinar al poble teniu moltíssim bars i restaurants. Recomanem les Brases, al carrer  Tarragona, 27, Tel 938 811 086. Cuina casolana de mercat i brasa. També el restaurant El Racó del Pi al carrer de la Font Calenta, 8, Tel 938 810 450, on fan una especialitat de Centelles, ancestral i per estómacs forts: la Samfaina de Centelles, que és sang i perdiu. Si us van coses més convencionals teniu una pizzeria a l’avinguda Ildefons Cerdà, 41-43, Tel 938 813 265 on trobareu les típiques pizzes i pastes italianes, de tota la vida. Si us cal dormir teniu alguns allotjaments rurals, com ara el Mas Vinyoles.

Recordad que en Centelles, se celebra la fiesta del Pi. Sino. Subir a Centelles es muy fácil por la autovia de l’Ametlla, en dirección Vic. Una hora. Los trabucos dispararan sin parar. Tomad precauciones para los oidos. Básicament e la cosa consiste en cortar un pino y meterlo dentro de la iglesia, donde quedará colgado. Centelles és una población antigua que tiene muchos atractivos turísticos. Para más información sobre esta fiesta, para comer o dormir allí, os rogamos mirar la entrada en nuestro bloc.

El Pi de Centelles


Pi_Centelles

A la bonica vila de Centelles, per la Diada de Santa Coloma, celebren la festa del Pi. Si us agradaria anar-hi preneu l’autovia de l’Ametlla, en direcció Vic, i en una horeta ja hi sereu. La festa del Pi és molt fàcil de descriure, tot i que abarca diferents dies, perquè segueix un patró immutable. El dia de Sant Esteve, 26 de desembre, a les nou del matí, la gent va al bosc a escollir el pi. El 27 es fan els ramells de pomes i neules. El 29 es reparteix la pólvora entre els galejadors (trabucaires). El 30 de desembre, a les set del matí, missa i primers dels galejadors. Es va al bosc i es fa un esmorzar de pa i botifarra. Tot seguit es talla el pi a cops de destral. Un cop tallat es baixa al poble en un carro tirat per bous. A les 12 del migdia, s’entra per la porta de l’església. Sonen fort els petards i les traques a la plaça Major i es balla el ball del pi. L’arbre acaba penjat cap per avall sobre l’altar major amb uns poms de pomes i neules lligats a la brancada.El darrer dia de l’any, 31 de desembre, hi ha un ofici solemne amb l’assistència dels galejadors, que a la sortida disparen fins acabar la pólvora. El dia de Reis, 6 de Gener, en sortir de la missa es despenja el pi i es reparteixen branques i pomes entre els galejadors. Es tracta d’una festa bonica i tradicional, declarada d’Interés Nacional per la Generalitat de Catalunya. Recomanem que porteu taps per a les orelles. A més, Centelles és una població antiga que te moltíssim atractius turístics. Teniu per exemple la vila antiga, que conserva força sabor medieval, amb la plaça major, on s’alça el palau dels comtes de Centelles, una família noble catalana. És un gran edifici del segle XVI, un senyorial palau molt semblant als que podeu trobar per terres de les Espanyes, poc habitual a casa nostra. La vila antiga de Centelles conserva trams de les muralles, i els seus portals. A les afores hi ha diverses rutes per fer, en cotxe, bici o a peu. O bé de manera mixta. Per exemple la que us portarà, després d’una forta pujada, a l’antic castell de Centelles, enlairat dalt d’un turó que domina la plana. També són molt coneguts els molins fariners, com el Molí de la Llavina, on podeu veure com es fan formatges, i comprar-ne, anar a cavall o visitar el molí. Són bonics també alguns dels grans masos del terme. Podeu accedir des de Centelles a la Sauva Negra, impressionant vall amb una fageda. Si teniu vacances per Nadal, no oblidésseu pas de pujar fins Centelles i gaudir-la. Per dinar al poble teniu moltíssim bars i restaurants. Recomanem les Brases, al carrer  Tarragona, 27, Tel 938 811 086. Cuina casolana de mercat i brasa. També el restaurant El Racó del Pi al carrer de la Font Calenta, 8, Tel 938 810 450, on fan una especialitat de Centelles, ancestral i per estómacs forts: la Samfaina de Centelles, que és sang i perdiu. Si us van coses més convencionals teniu una pizzeria a l’avinguda Ildefons Cerdà, 41-43, Tel 938 813 265 on trobareu les típiques pizzes i pastes italianes, de tota la vida. Si us cal dormir teniu alguns allotjaments rurals, com ara el Mas Vinyoles.

Recordad que en Centelles, se celebra la fiesta del Pi. Sino. Subir a Centelles es muy fácil por la autovia de l’Ametlla, en dirección Vic. Una hora. Los trabucos dispararan sin parar. Tomad precauciones para los oidos. Básicament e la cosa consiste en cortar un pino y meterlo dentro de la iglesia, donde quedará colgado. Centelles és una población antigua que tiene muchos atractivos turísticos. Para más información sobre esta fiesta, para comer o dormir allí, os rogamos mirar la entrada en nuestro bloc.

Toulouse, Cordes, Albí, Montauban…


IMG_6394

Avui us proposem una excursió pel sud de França, visitant una sèrie de pobles i viles medievals ben xules. Podeu sortir de Barcelona, i via Perpinyà i Narbona, dues ciutats que podeu valorar si voleu visitar o no, arribareu a Carcasona, una bellíssima ciutat occitana, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. Li diuen La Cité, i és una impressionant vila medieval de Carcasona. La vila moderna ha crescut als seus peus. Per dormir prop de la Cité teniu Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. Deixem Carcasona i anem fins Toulouse, el centre de la nostra excursió. Toulouse, la occitana Tolosa de Llenguadoc, és una ciutat molt maca, discreta i amable. Tolosa te monuments esplèndits. Com ara l’esglèsia dels Jacobins. Art en maó. Puresa quasi espiritual de l’edificació.  O la catedral gòtica, torta, inacabada però poderosa. O bé la fita de tot el romànic del migdia: la basílica de Sant Serni, referent en la història de l’art, il·lustració de qualsevol llibre d’aquesta matèria. O els ponts damunt la Garona, com aquells del Sena, a París. O el museu d’art nacional, instal·lat als Agustins, un antic convent ple d’obres d’art, algunes disposades com ara fa 200 anys!. O el museu del Palau Assezat, amb una altra col·lecció artística única, instal·lada en una mansió del renaixement. O el super interessant museu de Ciències Naturals, didàctic fins a l’extrem. I deixem pel final la guinda del pastís, la Cité de l’Espace, a les afores, un dels destins més bonics i clars per a les famílies. Per dormir teniu diversos hotels de grans cadenes, com els Crowne, Holiday Inn, Campanile, i tres Novotel, interessants aquests darrers perque ofereixen habitacions per a quatre persones, nens inclosos i gratuïts, fins els 16 anys. Per dinar trobareu un munt de llocs. Ens agrada la pizzeria de la cadena Pino, a la place de Wilson, al mig de la ciutat. Des de Toulouse us proposem una descoberta de la regió. Primer podem anar a Cordes sur Ciel que és un bonic poblet medieval penjat dalt d’un turó, murallat i ple de palaus quasi florentins. A l’hivern tot està tancat i barrat, desert. A l’estiu no pots ni caminar. Per dinar podeu anar al millor lloc possible: Le Bistrot Cordais. Quines pizzes, sobretot la de formatge!. Podeu fer una bonica ruta per la regió, visitant pobles molt xulos, com ara Castelnau de Montrail, Puycelsi, Bruniquel o Penne, amb els seus castells, carrers estrets, cases de pedra. A la tornada, o a l’anada podeu passar per Albí, la roja, voltada pel riu Tarn. Quina imatge més preciosa!. I veure la seva imponent catedral de Santa Cecília, el museu Toulouse-Lautrec i les cases de totxo vermell. I no gaire lluny de tot això, i de Toulouse, teniu la ciutat de Montauban, amb la seva curiosa plaça National, i el museu Ingres. Montauban, a tocar de la imponent Toulouse, no pot oferir-vos res més, però ja és prou. Castres s’assembla a Girona. Te un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. Ideal per unes curtes vacances!.

La zona de los alrededores de la ciudad occitana de Toulouse, en el sur de Francia es ideal para unas vacaciones cortas. Ya a la ida podeis parar en Carcasonne para visitar esta joya medieval, la famosa “Cité”. Des de Toulouse estan a mano ciudades bién bonitas, como Albí, con su catedral, o Cordes, medievo puro. Tampoco está mal Montauban o los pequeños pueblos de su alrededor: Puicelsi, Bruniquel, Castelnau, Gaillac, Castres…

 

El Sant Sebastià de Matadepera


sebastia_matadepera

Les Festes de Sant Sebastià, a la vila de Matadepera, molt a prop de Terrassa i de Barcelona, son d’aquelles que heu d’anar a veure amb la família. Son unes festes grans, sonades, en que participa tot el poble, i plenes d’actes ben espectaculars. Comencen el divendres amb una espectacular cercavila, i l’encesa de fogueres a la Riera. Seguirà una batucada i un concert de nit pel jovent. El dissabte repicada de campanes, seguit d’ofici solemne, i una gran fira d’artesans, que aquest any serà medieval en honor que el poble fa 1000 anys. Tothom, visitants inclosos, anirà vestit d’època. Amb mostra d’oficis artesans. La cosa promet. També hi ha mostra gastronòmica. Cap al tard es tallarà un pi al bosc, i es baixarà i passejarà pels carrers. Hi haurà sopar i ball fins la matenada. El diumenge és el dia d’escorxar el pi. Finalment es planta al centre de la plaça del poble. Hi haurà diverses demostracions tradicionals. La gresca continua tota la setmana fins el cap de setmana següent, en que encara hi haurà, el dissabte, una xocolatada i jocs pels infants, i el diumenge, ofici i cercavila. El darrer dia, es balla, a la plaça, el “Ball de l’arbre” i el “Ball del Tortell”. S’anomena així pel tortell que es reparteix en sortir de missa. Disfruteu i gaudiu d’unes festes que abarquen un parell de caps de setmana, l’anterior i posterior, a la diada de Sant Sebastià, i que Matadepera celebra com una de les seves principals diades. Arribareu a Matadepera, des de Barcelona, per l’autopista gratuïta C-18, la que va a Manresa i el túnel del Cadí. Sortiu a Terrassa i seguiu els indicadors. Matadepera està al nord de Terrassa, al peu de la carretera que porta al Coll d’Estenalles, en ple parc natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de lObac, una visita que podeu també és ben bonica de fer. Són 30 minuts en cotxe. Mireu-vos el programa a la web de la Germandat de Sant Sebastià, o també a la web del poble, o bé a la web de la Diputació de Barcelona, i no us perdeu l’especial ambient que hi ha a Matadepera per Sant Sebastià. Si us cal dinar, us recomanem alguns llocs com una fantàstica pizzeria, amb forn de llenya, amanides i pasta. O un restaurant de sempre Can Vinyers, molt recomanable, o bé el  esplèndit Celler de Matadepera, un restaurant que es fa dir “si senyor!”. Bon Sant Sebastià a Matadepera!.

Las Fiestas de San Sebastián, en Matadepera, son de aquellas que sientan bien. En medio del invierno, una vez pasadas las festividades navideñas, en el páramo larguísimo y desértico de los largos meses invernales, enero y febrero. Va bien animarse en esta época con estas fiestas tradicionales. Los actos con motivo de San Sebastián, en Matadepera, empiezan ya el viernes de la semana antes de la festividad del santo, con una espectacular pasacalles, y el encendido de hogueras en la Riera. El sábado repique de campanas, seguido de oficio solemne. También empieza ese día una feria de artesanos, que es gastronómica. Habrá un montón de embutidos, quesos, vinos y golosinas. Cena y baile cierran el día. El domingo es el día del pino. Se escoge el árbol, se corta y se planta en el centro de la plaza del pueblo. Habrá varias demostraciones de oficios tradicionales. La juerga continúa toda la semana hasta el fin de semana siguiente, en que todavía habrá, el sábado, una chocolatada y juegos para los niños, y el domingo, oficio y pasacalles. El último día, se baila, en la plaza, el “Baile del árbol” y el “Baile del Roscón”. Se llama así por el roscón que se reparte al salir de misa. Disfrutad de unas fiestas que abarcan un par de fines de semana, el anterior y posterior, a la fiesta de San Sebastián, y que Matadepera se celebran como una de las principales. Llegareis a Matadepera, desde Barcelona, por la autopista gratuita C-18, la que va hacia Manresa y el túnel del Cadí. Salgan en Terrassa y sigan los indicadores. Matadepera está al norte de Terrassa, al pie de la carretera que lleva al Coll de Estenalles, en pleno parque natural de Sant Llorenç del Munt y la sierra de l’Obac, una visita que es bien bonita. Son 30 minutos en coche. Vean el programa de los actos en la web del pueblo, o bien en la web de la Diputación de Barcelona, y no os perdáis el especial ambiente que hay en Matadepera por San Sebastián. Para comer, les recomendamos algunos lugares como Can Vinyals, o bien el Celler, en la calle Gaudí, 2. Tel: 93.7 87. 08. 57.

La festa del Pi de Centelles!


Pi_Centelles

A la bonica vila de Centelles, per la Diada de Santa Coloma, celebren la festa del Pi. Si us agradaria anar-hi preneu l’autovia de l’Ametlla, en direcció Vic, i en una horeta ja hi sereu. La festa del Pi és molt fàcil de descriure, tot i que abarca diferents dies, perquè segueix un patró immutable. El dia de Sant Esteve, 26 de desembre, a les nou del matí, la gent va al bosc a escollir el pi. El 27 es fan els ramells de pomes i neules. El 29 es reparteix la pólvora entre els galejadors (trabucaires). El 30 de desembre, a les set del matí, missa i primers dels galejadors. Es va al bosc i es fa un esmorzar de pa i botifarra. Tot seguit es talla el pi a cops de destral. Un cop tallat es baixa al poble en un carro tirat per bous. A les 12 del migdia, s’entra per la porta de l’església. Sonen fort els petards i les traques a la plaça Major i es balla el ball del pi. L’arbre acaba penjat cap per avall sobre l’altar major amb uns poms de pomes i neules lligats a la brancada.El darrer dia de l’any, 31 de desembre, hi ha un ofici solemne amb l’assistència dels galejadors, que a la sortida disparen fins acabar la pólvora. El dia de Reis, 6 de Gener, en sortir de la missa es despenja el pi i es reparteixen branques i pomes entre els galejadors. Es tracta d’una festa bonica i tradicional, declarada d’Interés Nacional per la Generalitat de Catalunya. Recomanem que porteu taps per a les orelles. A més, Centelles és una població antiga que te moltíssim atractius turístics. Teniu per exemple la vila antiga, que conserva força sabor medieval, amb la plaça major, on s’alça el palau dels comtes de Centelles, una família noble catalana. És un gran edifici del segle XVI, un senyorial palau molt semblant als que podeu trobar per terres de les Espanyes, poc habitual a casa nostra. La vila antiga de Centelles conserva trams de les muralles, i els seus portals. A les afores hi ha diverses rutes per fer, en cotxe, bici o a peu. O bé de manera mixta. Per exemple la que us portarà, després d’una forta pujada, a l’antic castell de Centelles, enlairat dalt d’un turó que domina la plana. També són molt coneguts els molins fariners, com el Molí de la Llavina, on podeu veure com es fan formatges, i comprar-ne, anar a cavall o visitar el molí. Són bonics també alguns dels grans masos del terme. Podeu accedir des de Centelles a la Sauva Negra, impressionant vall amb una fageda. Si teniu vacances per Nadal, no oblidésseu pas de pujar fins Centelles i gaudir-la. Per dinar al poble teniu moltíssim bars i restaurants. Recomanem les Brases, al carrer  Tarragona, 27, Tel 938 811 086. Cuina casolana de mercat i brasa. També el restaurant El Racó del Pi al carrer de la Font Calenta, 8, Tel 938 810 450, on fan una especialitat de Centelles, ancestral i per estómacs forts: la Samfaina de Centelles, que és sang i perdiu. Si us van coses més convencionals teniu una pizzeria a l’avinguda Ildefons Cerdà, 41-43, Tel 938 813 265 on trobareu les típiques pizzes i pastes italianes, de tota la vida. Si us cal dormir teniu alguns allotjaments rurals, com ara el Mas Vinyoles.

Recordad que en Centelles, se celebra la fiesta del Pi. Sino. Subir a Centelles es muy fácil por la autovia de l’Ametlla, en dirección Vic. Una hora. Los trabucos dispararan sin parar. Tomad precauciones para los oidos. Básicament e la cosa consiste en cortar un pino y meterlo dentro de la iglesia, donde quedará colgado. Centelles és una población antigua que tiene muchos atractivos turísticos. Para más información sobre esta fiesta, para comer o dormir allí, os rogamos mirar la entrada en nuestro bloc.

Barbacoes de la Creu del Codó


picnic_creu_codo

Si sortiu des de Solsona, camí de Sant Llorenç de Morunys i el Port del Comte, per l’antiga carretera que puja el Coll de Jou, una mica abans de coronar el coll mateix, veureu que surt, ma dreta,  una petita carretera asfaltada, molt estreta que ens porta a una zona de lleure preciosa, un pícnic increible, amb barbacoes i molt d’espai per gaudir d’una natura ben espectacular, de muntanya. Bon aparcament pels cotxes. A l’àrea de pícnic hi ha molt de lloc i hi cap moltíssima gent. No us podem dir quantes taules hi ha escampades per un bosc de pins rojos centenaris, potser una vintena llarga. També ha moltes barbacoes de ferro, d’un disseny espectacular, repartides per tot l’espai. És un lloc ideal per arribar-hi amb la família o els amics a fer una bona carn a la brasa, o a gaudir de la natura. I si sou amants de les passejades, de les rutes o el senderisme, no us podeu perdre l’excursió fins el fantàstic i super espectacular Mirador de la Creu del Codó, que és el que dona nom a l’àrea de pícnic que avui us presentem. Per anar-hi cal seguir el sender que surt de l’àrea, ben indicat en un pal a la sortida. El primer que trobarem serà la font de la Creu del Codó, entre uns bonics boixos. Seguirem el sender guiats per les estaques de fusta, creuant una gran esplanada. de nou trobareu un poste indicador amb la direcció del mirador. Arribarem al peu d’una penya que cal remuntar seguint les fletxes vermelles, primer en llaçades i després pujant graons. S’arriba a una balma i cal continuar amunt. Ara serem a una cruïlla de camins. Cal continuar per un caminet pla, que va seguint la carena fins a arribar al mirador. Tindreu als vostres peus tota la vall de Lord en una vista aèria, de vertígen. Al fons la serra del Verd, i la de Busa. Els voltors son amos del cel. L’estació d’esquí del Port del Compte, bona neu familiar a l’hivern i primavera, està molt aprop d’aquí, a uns 10 kms en cotxe. Baixant el coll de Jou podeu anar fins el poble Sant Llorenç de Morunys, medieval, amb una església romànica que dins te una capella barroca que us deixarà bocabadats. De Sant Llorenç, agafant la carretera que va a La Coma i La pedra, i puja al Port del Comte pel darrera, podeu visitar les fonts del riu Cardener, amb una altra àrea de lleure fatàstica. La Vall de Lord te racons fabulosos, d’una natura verge. Reculant cap a Barcelona, baixant el Coll de Jou per on haureu arribat, hi ha la meravellosa ciutat episcopal de Solsona, capital de la comarca màgica del Solsonès, increiblement maca. Al coll de Jou s’hi arriba, com hem dit des de Solsona. I a Solsona s’hi arriba anat per la C-58, o per l’autopista C-16, i després per la C-55 fins a Manresa, per continuar després en direcció Cardona i, finalment, Solsona per la mateixa C-55. La ruta és preciosa. Si podeu pareu a Cardona, amb les mines de sal i el seu castell medieval fabulós, una passada de fortalessa, grandiosa. O potser a Súria, per veure’n el casc antic. L’excursió és ideal per un cap de setmana o pont. La increïble Vall del Lord us espera. Per menjar informalment a Sant Llorenç aneu a la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!.  Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el tradicional Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari. També podeu pujar, passat el Port del Comte, fins la vall de Tuixen-Lavansa, i dormir o dinar a Cal Gabriel, un restaurant a preus modestos i amb habitacions familiars. Tuixent poble també us agradarà molt, intocat, sense xalets, ni urbanitzacions, només cases de poble, tot rústic i natural. Podeu pujar amb els nens a tocar la neu de l’estació d’esquí de Tuixent-Lavansa. A la primavera i la tardor espectacle natural. A l’estiu: aigües de riu i nits fresques. A l’hivern, neu. A Tuixent, un altre restaurant que ens agrada molt és El rebost del Pirineu. Cuina cuidada. Tracte molt familiar. Bon preu. També tenen habitacions. Visiteu el museu de les trementinaires. Us agradarà. Però el millor hotel de la zona està al costat mateix de l’àrea de pícnic que us hem dit de la Font del Cardener i es diu així, tal cual: Hotel Fonts del Cardener. Una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa VilasalóCan Martí, o bé Cal Saragossa. Per tornar podeu canviar de ruta, i fer la que ressegueix el embasament de la Llosa del Cavall, que és molt bonica, El ferm està en molt bones condicions i no hi ha moltes corbes. A partir d’aquí podeu inventar-vos fabuloses rutes circulars que no oblidareu mai, i anar cap a Berga, o cap a La Seu d’Urgell travessant el Cadí per carreteres i pistes de muntanya. No oblideu dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant La Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, i a l’àrea de barbacoes de la Creu de Codó que us estem explicant, però dins del poble encara. Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Per cert, hi ha molt bons allotjaments a Solsona. Recomanem el Sant Roc. Una delicadessa sense límits, amb un restaurant de fàbula. Bona botifarrada o calçotada a la Vall del Lord!.

Hay un valle escondido en una zona ignota de nuestro Pirineo. Un valle poco visitadado, poco conocido. Se trata del valle donde nace el río Cardener, el valle del Lord, el de la Coma i la Pedra, a la sombra del Port del Comte. Y en este valle remoto, bonita, bien conservado, tienen un lugar espectacular para hacer un buén pícnic o una buena barbacoa. Un lugar en medio del bosque, impresionante, dentro de un bosque de pinos rojos increible. Un lugar muy agradable para pasar un día en familia haciendo una buena carne a la brasa. Se trata del área de pícnic y barbacoas de la Creu del Codó, muy cerca del Coll de Jou, que desde Solsona da acceso a la Vall del Lord, a Sant Llorenç de Morunys y a la estación de esquí familiar del Port del Comte. Al coronar el puerto, o casí, viniendo de Solsona, miren a mano derecha la carreterita que lleva al àrea. Buén aparcamiento, muchas mesas y barbacoas de diseño moderno. Es un lugar muy adecuado para que los niños corran y salten, esperando la comida familiar. El bosque és frondoso, maravilloso, fantástico para preparar allí una buena carnada o unos calçots. Y si subís un fin de semana no dejeis de visitar otros lugares de la increíble Valle del Lord, como la locura barroca de la capilla de la Virgen de los Colls en la iglesia de Sant Llorenç de Morunys. Una obra maestra del arte catalán. Para comer informalmente, fuera del pícnic, vayan a la pizzería “El Cau”,  en Sant Llorenç de Morunys. Sólo pizzas caseras y ensaladas, pero… ¡qué pizzas!. Para dormir está el Hostal Piteus, con un pequeño spa, o el tradicional Hostal Casa Juan. También los apartamentos de Cal Nassari. Pero el mejor hotel de la zona está al lado de las Fuentes del Cardener y se llama así, tal cual: Hotel Fuentes del Cardener. Una verdadera cucada. Muy familiar. Trato excelente a los niños ya los padres. Cocina selecta de verdad. No lejos tienen también el Hotel y restaurante L’Avet, que también nos gusta, o el coqueto hotel rural Can Joan del Batlle. Por el valle hay casas rurales fantásticas, como la Casa Vilasaló, Can Martí, o bien Cal Zaragoza. La estación de Port del Comte es otro destino familiar muy claro, la estación de esquí más cercana a Barcelona. O otra área de pícnic de ensueño, la de las fuentes del Cardener. Si pasan el fin de semana por allí, una buena idea, se pueden inventar fabulosas rutas circulares que no olvidaréis nunca, e ir hacia Berga, o hacia La Seu d’Urgell atravesando el Cadí por carreteras y pistas de montaña. Pueden dedicar un tiempo a visitar Solsona, capital de las tierras pre-pirenaicas. Es una villa bonita, con una catedral románica, muy reformada, un museo de arte episcopal que está muy bien y un casco antiguo, barroco, fastuoso. Para dormir y para comer en Solsona tiene muy buenos hoteles y restaurantes: por ejemplo el glamuroso hotel Sant Roc caro pero que lo vale, sólo un niño por habitación, o el restaurante la Cabaña de en Geli, en la misma carretera que sube al pícnic de la Creu de Codó y que luego baja a Sant Llorenç de Morunys. Pero atención, está dentro del pueblo todavía. Tel. 973 48 35 82. Buena comida y lugar selecto. ¡Buena estancia en el pícnic más chulo de todo el Valle del Lord!.

Restaurant Europa barbacoes


mapa

Cada vegada és més difícil trobar barbacoes lliures, les estan tancants totes, però no així llocs on fer foc en recintes privats. Avui us volem presentar l’Europa Barbacoa Restaurant, un establiment hoteler, situat en plena pineda de Gavà Platja, en un entorn privilegiat, molt proper a Barcelona. Pins parasols magnífics, terreny pla, espai, tot molt agradable. Allà trobareu, a més d’un restaurant clàssic, tres zones de barbacoes on podreu reunir-vos amb familiars o amics i fer una bona carnada o calçotada. També hi ha una zona de pícnic amb tots els serveis. Podeu demanar l’espai per grups, empreses, festes infantils… L’empresa que ho gestiona, la del restaurant, ofereix a més el lloguer de cadires, de taules, i la venda de llenya o carbó. També hi ha, és clar, servei de restaurant, de bar, una zona infantil, l’àrea de picnic, les barbacoes, un bon aparcament, lavabos i dutxes. Evidentment cal pagar entrada per accedir a tot això. Està a l’Avinguda Europa 92-102, a Gavà Mar. El telèfon de contacte és el 936330677. L’email: info@europabarbacoa.es. El lloc està obert tot l’any, estiu o hivern, de dilluns a dijous, i els diumenges, de 8.30 del matí a 19 hores, i els divendres, dissabte i vigilies de festius de 8.30 a 12 de la nit. A l’estiu lñ’horari s’amplia molt més. Cada dia obert fins la mitja nit. Per la revetlla de Sant Joan, per cap d’any, i quan fan una festa medieval, els horaris son especials. Arribareu per la C-32 o la C-31, passat Castelldefels, fins la sortida del centre comercial “Barnasud”, a Gavà, i agafant en direcció al mar. (Mireu mapa). Bona barbacoa!.

Una zona de barbacoas y picnic cerca de Barcelona. Eso es Europa Park Restaurant Barbacoas. Es privado. Para acceder al recinto debe pagarse entrada. Pero está muy bien acondicionado. En medio de un bosque de pinos, del típico pinar mediterráneo que llena las playas de Gavà Mar. Allí encontrareis tres zonas de barbacoas y una zona para hacer picnic con todos los servicios: restaurante, bar, WC, alquiler de sillas, de mesas, venta de leña o carbón. Esto está en la Avenida de Europa 92-102 de Gavà Mar. Para más información llamad al 936330677, o escribid: info@europabarbacoa.es. Está abierto todo el año, en invierno de lunes a jueves y los domingos de 8.30 a 19.00 horas. Los viernes, sábados y vísperas de festivos de 8.30 a 12 de la noche. Y en verano abierto todos los días de 8.30 a 12 de la noche. Hay horarios más ámplios la noche de San Juan y en nochevieja, y también cuando hacen una fiesta medieval.