Font de la O, Aramunt, barbacoes.


Aramunt és un poble amagat darrera el pantà de Sant Antoni, a l’altra banda d’on passa la carretera que va de Tremp, cap a la Pobla de Segur, i a Sort, i a la Vall d’Àneu. La gent no va a Aramunt, ni el coneix, malgrat que la zona és bonica. I per allà podeu arribar fins la reserva natural de Boumort, on el cèrvols bramen i que no convé que esdevingui massa turística. Per això és un lloc una mica secret. En aquest petit poble del Pallars Jussà, no lluny de la Pobla de Segur, hi ha un seguit de coses interessants, que mereixen ser descobertes. Per exemple el poble vell, abandonat, que ens mira des de dalt d’un turó. O bé el llac, el pantà, prop del poble nou. O bé les les trinxeres i els búnquers de Sant Corneli, muntanya on hi va haver una de les batalles més sagnants de la guerra civil. Si l’Aramunt nou no té res a oferir, el poble vell era un bonic indret medieval, ara abandonat, amb cases de pedra que fan de muralla, amb portalades del segle XI i les restes d’una torre de vigilància. Encara queden ruïnes del castell d’Aramunt, dalt d’un turonet, i de l’antiga església parroquial romànica. En l’aspecte natura teniu quatre fonts, de les que avui descriurem la Font de la O, perquè hi ha una àrea de barbacoes que pot interessar les famílies que els agrada sortir a dinar carn a la brasa. S’hi arriba per una pista forestal, en bon estat que surt d’Aramunt mateix, pregunteu al poble. Hi ha taules de pedra i bona ombra, espai per jugar i còrrer, contenidors per reciclar, bon aparcament i el bosc envolta el lloc. Hi passa un rierol que forma boniques cascades, on els infants podran jugar amb l’aigua. Hi ha barbacoes amb graella incorporada, y també una font. Per anar fins aquesta àrea recreativa i de pícnic cal arribar al poble d’Aramunt i, només d’entrar-hi, girar a mà dreta per una pista asfaltada. Seguiu una estona endavant i, en el següent encreuament girem a la esquerra, en baixada, per una pista primer asfaltada i després no, però amb indicacions a la font de la O, Montesquiu, Orcau i Tremp. Podeu passar un cap de setmana per aquí, visitant altres llocs bonics dels voltants. El Pallars Jussà és una comarca desconeguda però amb racons molt macos. Per dinar a Aramunt teniu el restaurant Lo Blau, 973 680 141 o bé 696 370 241. O el restaurant nomenat Xiringuito a la mateixa carretera de la Pobla de Segur. A Aramunt hi ha cases rurals boniques com la residencia de pagès Can Pereforn o Casa Julià. Si voleu un hotel, per dormir bé a la zona, aneu sense cap mena de dubte a l’Hotel Solé, amb apartaments i habitacions, piscina i tracte molt familiar. Maco i bé de preu. Bon menjar també. Està situat a la Pobla de Segur, just davant l’estació de tren. Bon cap de setmana i bona barbacoa a Aramunt!

Aramunt es un pueblo escondido detrás del pantano de San Antonio, al otro lado de donde pasa la carretera que va de Tremp, hacia la Pobla de Segur, Sort, y el Valle de Àneu. La gente no va a Aramunt, ni lo conoce, a pesar de que la zona es bonita. Y por allí puede llegar hasta la reserva natural de Boumort, donde el ciervos braman y que no conviene que sea demasiado turística. Por eso es un lugar un poco secreto. En este pequeño pueblo del Pallars Jussà, no lejos de la Pobla de Segur, hay una serie de cosas interesantes, que merecen ser descubiertas. Por ejemplo el pueblo viejo, abandonado, que nos mira desde lo alto de una colina. O bien el lago, el pantano, cerca del pueblo nuevo. O bien las las trincheras y los bunkers de San Cornelio, montaña donde hubo una de las batallas más sangrientas de la guerra civil. Si el Aramunt nuevo no tiene nada que ofrecer, el pueblo viejo era un bonito lugar medieval, ahora abandonado, con casas de piedra que hacen de muralla, con portadas del siglo XI y los restos de una torre de vigilancia. Aún quedan ruinas del castillo de Aramunt, sobre una colina, y de la antigua iglesia parroquial románica. En el aspecto naturaleza tiene cuatro fuentes, de las que hoy describiremos la Fuente de la O, porque hay un área de barbacoas que puede interesar las familias a las que les gusta salir a comer carne a la brasa. Se llega por una pista forestal, en buen estado, que sale de Aramunt mismo, pregunten en el pueblo. Hay mesas de piedra y buena sombra, espacio para jugar y correr, contenedores para reciclar, buen aparcamiento y el bosque rodea el lugar. Pasa un arroyo que forma hermosas cascadas, donde los niños podrán jugar con el agua. Hay barbacoas con parrilla incorporada, y también hay una fuente. Para ir hasta esta área recreativa y de picnic hay que llegar al pueblo de Aramunt y, sólo entrar, girar a la derecha por una pista asfaltada. Sigan un rato adelante y, en el siguiente cruce giramos a la izquierda, en bajada, por una pista primero asfaltada y luego no, pero con indicaciones a la fuente de la O, Montesquiu, Orcau y Tremp. Pueden pasar un fin de semana por aquí, visitando otros lugares bonitos de los alrededores. El Pallars Jussà es una comarca desconocida pero con rincones muy bonitos. Para comer en Aramunt tienen el restaurante Lo Azul, 973680141 o bien 696 370 241. O el restaurante nombrado Chiringuito en la misma carretera de la Pobla de Segur. A Aramunt hay casas rurales bonitas como la residencia de campo Can Pereforn o Casa Julián. Si desean un hotel, para dormir bien en la zona, vayan sin lugar a dudas en el Hotel Solé, con apartamentos y habitaciones, piscina y trato muy familiar. Bien de precio. Buena comida también. Está situado en la Pobla de Segur, justo frente a la estación de tren. ¡Buen fin de semana y buena barbacoa en Aramunt!

Anuncis

L’endimoniada a Badalona


Badalona, al final de les seves famoses festes de maig, fan una cursa nocturna per les muntanyes de Serralada de Marina. Serà aquest proper dissabte, 9 de juny de 2018. Ideal si sou uns apassionats del running i us agraden els nous reptes podeu venir a Badalona i participar en l’Endimoniada. És molt més que una simple cursa nocturna. Es tracta de fomentar el contacte amb la natura i el coneixement de l’entorn, corrent en bona companyia. Les inscripcions es fan en línia a la web: endimoniada.org. L’horari de la cursa és de 21.30 a 12  hores aproximadament. La distància del circuit son uns 18 km, amb un desnivell acumulat de 570 m positius. Es corre per superfície de terra i una mica per l’asfalt de la ciutat. Hi ha un temps màxim per completar l’itinerari, que son 2:30 hores. El CEB (Centre Excursionista de Badalona), entitat fundada l’any 1925, és l’organitzadora de l’acte. No és una cursa a mort, és més aviat un esdeveniment festiu i una activitat de competició responsable, sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Ideal per famílies amb nois i noies grans que vulguin compartir una nit d’esport a la muntanya, sense riscos. Arribar a Badalona és molt senzill: amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre mateix, a tocar del mar i de la Rambla. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat. O el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i cerqueu aparcament. Estarà difícil, però n’hi ha un parell de subterranis, molt grans, a la Plaça Pompeu Fabra, i a la Plana. Hi ha bons llocs on sopar aquella nit a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla. Teniu, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar un parell de pizzeries, com ara La piccola Roma. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, no gaire lluny de Canyadó, Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Veniu a Badalona a gaudir de l’endimoniada!.

Nos complace de nuevo invitaros a venir hasta Badalona, lo hemos hecho muchas veces y lo haremos aún muchas más. Y hoy os proponemos una carrera de montaña nocturna, muy chula. Os lo pasareis en grande, corriendo por la naturaleza a la luz de la luna. De 9 de la noche a las 12 horas. 18 kms. Salida desde la Rambla, al lado del mar, en pleno centro de la ciudad. Llegar a Badalona es muy sencillo: con el tren de la línea C-1. La estación queda en el centro mismo, cerca del mar y de la Rambla. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona hasta el centro de la ciudad. O el metro de la línea 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, otra vez el centro. Si venís en coche, siga la C-32 hasta la salida Badalona Centre y busque aparcamiento. Estará difícil, pero hay un par de subterráneos, muy grandes, en la Plaza Pompeu Fabra, y la Plana. Si se deciden a pasar todo el día en la ciudad con la familia, os queremos recordar que hay una playa muy bonita. Y un Museo con una ciudad romana abajo, muy interesante de verdad. Y todo muy cerca de Barcelona. Para comer puede hacer pic-nic en el parque de Can Solei-Ca l’Arnús, donde los niños tendrá mucho lugar para correr, y unas atracciones para niños muy divertidas. Si prefiere ir de restaurante le recomendamos, cerca del centro, La Lagartija, alternativo, pequeño y coqueto. El Sotavento es el restaurante del Club Naútico, junto al mar. Buen menú. Moderno el CAOLILA, en la calle León, 79 Telf: 93.464.27.30. CA L’Arqué, buena carne a la brasa, en la calle Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. También CAN QUIM, tradicional catalán, marinero. O bien Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel.. 93.384.07.18. Buena cocina. La Barlet es un local pequeño, tipo bistrot. Una buenísima pizzería es el CAÑO 14. Tapas y raciones de ensueño en LA BOTA DE ARAGÓN, a lado del mar, calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. También italiano el MIRANAPOLI, en la calle de Ribes y Perdigó, 28. Tel. 93.464.22.07. Modernísimo, japonés y catalán, en dos ambientes: Aroma, un lujo asiático. Platos romanos en Nero, calle de Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallego de lujo: El PAZO RIBEIRO, en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasco de mucho prestigio TXISTU, en la calle de San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. De gran categoría el Micaco’S, de precios y calidad elevados. En Rafael Hoteles podrá dormir, y tiene un buen restaurante con menú diario. En el Hotel Miramar también noches de fábula, y cerca del mar. ¡Venid a Badalona a disfrutar de la endimoniada!.

Barbacoes a Vilanova de Prades


vilanova

Al poble de Vilanova de Prades, situat al cor de les esplèndides serres de Prades, a la intersecció de la Conca de Barberà, el Baix Camp i Les Garrigues, amb el Priorat, hi ha dues àrees de pícnic amb barbacoes. Una està al darrera de l’ermita de Sant Antoni. En aquesta hi ha un bloc de quatre barbacoes, taules i una font. N’hi ha una altra a l’espai de la Font Vella, que compta amb taules, font, bancs i un gran bloc de barbacoes molt ben pensat. Des d’aquesta darrera la vista damunt del poble és molt bonica. S’hi arriba per pistes forestals curtetes que surten del poble, ben indicades. Hi ha poca vegetació, però amb els anys els arbres creixeran. No hi ha gespa, però si espai per jugar i córrer. Just sota el pícnic hi ha la espai d’aparcament, i baixant per unes escales està la font i un abeurador per animals. Les Serres de Prades i de Poblet son un espai natural fantàstic que la vostra família està desitjant conèixer sense saber-ho. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de Lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera TV-7004 en direcció a Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades. La ruta potser també assenyala Ulldemolins o Vallclara, aneu bé, tranquils. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, i molt bonica, però amb moltes més corbes, la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, que ja us hem dit que és molt bonica, és millor fer-la de baixada. En arribar a Vilanova de Prades hi ha una rotonda que heu d’agafar en direcció Prades. En aquesta mateixa rotonda de l’entrada s’alça l’ermita de Sant Antoni, amb accés des de la mateixa rotonda, (tres quarts de volta). Aparqueu davant l’ermita i la zona de pícnic està al darrera. Per anar a la Font Vella heu de girar la rontonda i agafar la carretera TV-7500 cap a Pardes, però, uns metres més endavant cal girar per agafar el camí de Cornudella del Montsant, a mà dreta pel carrer de les Pruneres, ben indicat. També indica la font Vella. Seguiu la pista cap a la font. Veureu l’àrea a mà esquerra a sobre vostre al cap de 100 metres. Si hi aneu a passar el dia no deixeu d’arribar-vos fins a la vila vermella de Prades que és esplèndida. Travessareu boscos increibles. És com un Montseny al sud de Catalunya. Si ja creieu que coneixeu tots els espais naturals del nostre país, però no heu estat a Prades, us recomanem vivament el viatge. Descobriu-ne la tardor multicolor. Per dinar, si no voleu fer pícnic, aneu al restaurant Els Ceps, de cuina mediterrània, que està situat dins el recinte del magnífic càmping de Vilanova, el Serra de Prades. També podeu menjar senzill i bé al Ca La Montserrat, a l’avinguda Sant Antoni, 30. Tel. 977 86 90 18. O al Casal, Sant Antoni, 42. Tel. 977 86 90 21. Però si us agrada menjar carn a la brasa, una calçotada, o fer un bon pícnic, heu d’anar a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua o a l’espai de lleure a la Font Vella. Si no sabeu on és pregunteu al poble. Per dormir a Vilanova teniu Cal Català, que és una casa de colònies per a escoles però també familiar. La porten en Josep i la Gemma. Fan tallers per a famílies o grups i també excursions guiades. Cuinen ells a la mateixa casa, calçotades, carns a la brasa i cassoles de tros, boníssimes, per encàrrec. Es fan també menús vegetarians. Organitzen convits de casament, batejos, comunions, aniversaris… Una opció a tenir molt en compte és visitar aquestes terres durant un cap de setmana o unes petites vacances. Dormint a Cal Català, o al càmping, que disposa de bons bungalows. També a la vila medieval de Prades on hi ha alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hostal Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si definitivament passeu allà un, dos o més dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Podeu anat també a l’Espluga de Francolí, a visitar la cova de la Font Major, o el Museu de la Vida Rural. No gaire lluny hi ha la vila medieval de Montblanc o el Museu del Vidre de Vimbodí. No descuideu el senderisme per les muntanyes de Prades. Que us hem de dir d’aquelles terres de meravella?. Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increïbles, de poblets medievals amagats, de monestirs i de paisatges fabulosos. Bona calçotada o parrillada a Vilanova de Prades!.

Dos zonas de pícnic con barbacoas os esperan en Vilanova de Prades, cerca del monasterio de Poblet y de la sierra y el pueblo de Prades. Se trata de la zona de la ermita de San Antonio, en la misma rotonda de entrada al pueblo, y de la Font Vella, un poco más arriba. Todas con mesas de piedra, bloques de barbacoas y servicios. No os perdais esta zona desconocida y muy bonita de Cataluña.

L’Hort del Tona


hort del Tona

Al poblet de Figuerola del Camp, a la comarca tarragonina de l’Alt Camp, hi ha una bonica àrea de pícnic amb barbacoes per fer-hi una bona carn a la brasa o uns calçots de la terra. Figuerola del Camp és petit, molt petit, i està isolat, perdut, als peus de la vessant marítima de la serra de Miramar, que separa la Conca de Barberà, capital Montblanc, de l’Alt Camp, capital Valls. La millor manera d’arribar-hi és agafar l’autopista AP-2, la de peatge que va cap a Lleida, i deixar-la a la sortida 10, al Pla de Santa Maria. Agafeu en direcció Valls i a l’arribar al Pla trobareu una rotonda. Està indicat Cabra del Camp i Sarral per la carretera T-2004, que voreja el poble. Preneu aquesta direcció. A la sortida del Pla, veureu, a mà esquerra, la indicació de Figuerola del Camp en un trencall. Agafeu aquesta carretera. Passareu al costat de la magnífica església de Sant Ramon, romànica, preciosa, visiteu-la. Val la pena. Seguiu per la TV-2001 cap a Figuerola. Son pocs kms. En arribar a Figuerola seria prudent demanar als veïns per la zona de pícnic. Amb el cotxe podreu arribar a l’aparcament que queda al darrera l’església i que està proper a l’anomenada Font de la Vila. De fet està ben indicat si us hi fixeu: “Font de la Vila” o demaneu per la zona d’aparcament municipal. D’allà, baixant unes escales, arribareu fàcilment al pícnic. És una àrea molt ben cuidada, només la coneixen els veïns i la gent de la comarca, com nosaltres. Hi ha taules de fusta, les barbacoes, i també una pila d’artefactes per petits i nens, com ara una taula de ping pong, pista de patanca, gronxadors, tobogan, taula de jocs, una font d’aigua potable, (l’anomenada font de la vila, a l’entrada), amb uns arbres i bancs de pedra. Hi ha rètols orientadors, no us podeu perdre. La zona és seca, però com de mitja muntanya, bonica, diferent. El poblet agradable, tot i que no te res, excepte una torre medieval als afores, anant cap a Miramar. Aquest agregat, Miramar, si que mereix una petita explicació. Es tracta d’un grup de cases enfilades dalt la serra de Miramar. Si pot arribar fàcilment en cotxe des de Figuerola per una carretera estreta però asfaltada. La millor manera de fer-ho és sortir de Figuerola pel costat contrari a on heu entrat, anant cap a Montblanc i Valls, camí de N-240. Al cap de 4 kms. trobareu la N-240. Agafeu-la en sentit Montblanc, (obligatori, no es pot girar), i pocs metres més amunt trobareu la pista asfaltada que us porta a Miramar. Admireu les vistes fins el mar. Des de Miramar una pista de terra, en bon estat, puja fins el Tossal Gros, on hi ha un repetidor de TV. Es pot fer a peu, 2 kms. en pujada, on en cotxe. Vistes panoràmiques de mitja Catalunya, del Pirineu al Mar. No us ho perdeu. Al poble veï del Pla de Santa Maria no deixeu de visitar la ja mencionada església romànica de Sant Ramon, magnífica, o de voltar per la ruta de les cabanes de pedra seca. Per dormir al mateix poble hi ha una bonica casa rural anomenada Mas Sans. Al Pla teniu Ca la Lola, telèfon: 977631840, Cal Vidal, telèfon: 605013369, La Placeta, telèfon: 977631124, o la Masia del Pla. A Valls, l’Hotel Class. Bona Barbacoa!.

En el Alt Camp, en Tarragona, está el pequeño pueblo de Figuerola del Camp, con un área de pícnic con barbacoas muy familiar y interesante. Buén aparcamiento cercano, mesas, barbacoas y juegos para los chiquillos. Entorno muy cuidado. Posibilidad de bonitas excursiones a Miramar, la sierra que cierra la vista al norte y al Pla de Santa María donde se puede visitar la iglesia románica de Sant Ramon, magnífica, o ir de turismo por la ruta de las cabañas de piedra seca. Llegaran fácilmente a esta bonita área de pícnic desde Barcelona por la AP-7, la autopista de Lleida, salida 10, El Pla, para seguir luego por la carretera que va a Sarral y Cabra del Camp. A la izquierda desvio para Figuerola. Un centenar escaso de kilómetros, una hora larga sin correr.

Parc de Sant Salvador, ermita i castell de Farners


sant_salvador

Els entorns de Santa Coloma de Farners, capital de la comarca gironina de La Selva, son preciosos i estan plens de llocs que mereixen una visita familiar. Un d’ells és el meravellós parc de Sant Salvador, un gran pulmó verd quasi verge, que està situat tot al llarg de la frescal riera de Sta. Coloma, on sovint podreu fer un bany, i de la bonica riera dels Frares. Tot aquest parc està ple de fonts, com ara, la font de Sant Salvador i la Font Picant, i també farcit d’arbres i aigua, essent ideal per fer una estada amb els infants, que poden jugar i córrer per l’indret.

farners

Però avui us volem parlar de l’ermita de la Mare de Déu de Farners, i del seu proper castell, dalt d’un turó. Un lloc fabulós, amb molt de bosc i terreny per saltar, amb paisatges de fàbula, aeris, i unes bones barbacoes per fer-hi una carn a la brasa o uns calçots. Ara bé, això si, la taula i les cadires us caldrà portar-les, perquè no n’hi ha. És paradoxal, increïble però així és, només barbacoes. Es pot pujar fàcilment amb el cotxe fins a l’ermita de Farners, que està situada al peu del castell, seguint una pista ample, en bon estat. Si veniu des de Barcelona podeu anar per l’autopista AP-7, camí de Girona, i sortir a Maçanet. Allà preneu l’antiga N-II fins l’encreuament de Sils. Passeu Sils i Riudarenes i arribeu a Santa Coloma. També possible agafar la C-17 i seguir fins a enllaçar amb la C-25 passat Vic. Llavors cal continuar per la C-25, l’anomenat Eix Transversal uns 45 km més, i prendre la sortida 225, la que porta a Santa Coloma de Farners i seguir per la C-63. Un cop a Santa Coloma de Farners, cal situar-se al començament del passeig del parc de Sant Salvador, al costat de la riera de Santa Coloma. Veureu el pont de Sant Salvador, que cal travessar. Just creuar la riera per sobre i es gira a la dreta. Cal creuar el bonic parc que us hem explicat al principi d’aquesta narració i prendre una pista asfaltada que al cap de poc temps serà de terra. S’arriba en uns 5 kms. a l’ermita de la Mare de Déu de Farners des de on es pot contemplar un ampli panorama, que serà encara més grandiós si pugeu fins el castell que està a uns 5 minuts a peu, per un camí, no apte per a vehicles, en forta pujada. Tota la ruta està indicada prou ben indicada i no té pèrdua: seguir el camí més ample, el millor, fins que, indicat també, cal deixar-la en un encreuament a mà dreta, al km. 3,5 aprox. Per les famílies que prefereixin deixar el cotxe al Parc de Sant Salvador, i fer el camí a peu o en bici, hi ha dreceres prou ben senyalitzades, que us estalviaran recorregut, però que son més empinades. A l’ermita, que es pot visitar per dins, i que és molt xula, hi ha uns lavabos, les barbacoes que us hem dit, molt espai, i molt de bosc. El castell normalment també es visita, està obert, i està molt ben restaurat. Les vistes son impressionants. Des del parc de Sant Salvador es pot fer una ruta per les ermites de Santa Coloma de Farners, (ruta de les 10 ermites), i des de Farners una ruta de gorgs que està ben descrita en un plafó. Si penseu en un àpat familiar, pícnic, costellada o dinar, Santa Coloma de Farners, amb el parc de Sant Salvador i l’Ermita de Farners pot ser un bon destí. Si voleu fer una ruta, o diverses rutes a peu, o en bici de muntanya, o banyar-vos en les rieres de la zona, també heu escollit bé. I si voleu passar un cap de setmana familiar, encara millor. La desconeguda comarca de la Selva us espera. Si us quedeu el cap de setmana podreu gaudir de esplèndid paisatge de les Guilleries, prenent les carreteres que van fins Sant Hilari i Osor. Una natura en estat pur. Visitareu indrets tan pregons i bonics com els edificis romànics del monestir de Sant Pere Cercada o Santa Victòria de Sauleda. O bé Sant Miquel de Cladells, Santa Margarida de Vallors, la Santa Creu d’Horta, amb la masia més poderosa de Catalunya, l’ermita de Santa Bàrbara o Sant Andreu de Castanyet. Per altra la Selva és coneguda com “La comarca de l’aigua”. Us proposem una estada d’aigua, a Santa Coloma mateix, resseguint fonts, rieres i rierols a la muntanya, o gaudint de les seves aigües termals, dels Balneari i el centre lúdic termal Magma, un descans merescut en aquest món de bojos. Per dormir a la vila teniu hotels molt bons i molt familiars, com ara el Mas Solà, gran i modern. Tot un senyor hotel. O el seductor Hotel Pinxo, que malgrat el seu nom està molt bé. Més de poble i casolà és Can Gurt o la fonda senzilla de tota la vida: Can Joan. També un hostal modern, bonic, amb bon restaurant: L’Argolla. Us recomanem alguns restaurants tot i que els hotelets mencionats tenen una cuina meravellosa deliciosa i interessant. Teniu, alegre, modern, desenfadat, al centre del poble, L’Agora. En canvi, fora del casc urbà podeu anar a la Masia Gallart. Carn a la brasa. Bona estada a Farners!.

farners_castell

Los entornos de Santa Coloma de Farners, capital de la comarca gerundense de La Selva, son preciosos y están llenos de lugares que merecen una visita familiar. Uno de ellos es el maravilloso parque de San Salvador, un gran pulmón verde casi virgen, que está situado a lo largo de la fresco arroyo de Santa Coloma, donde a menudo se puede dar un baño. Todo este parque está lleno de fuentes, tales como, la fuente de San Salvador y la Fuente Picante, y también lleno de árboles y agua, siendo ideal para una estancia con los niños, que pueden jugar y correr por el lugar. Pero hoy os queremos hablar también de la ermita de la Virgen de Farners, y de su cercano castillo, en lo alto de una colina. Un lugar fabuloso, con mucho bosque y terreno para saltar, con paisajes de fábula, aéreos, y unas buenas barbacoas para hacer una carne a la brasa o unos calçots. Ahora bien, eso si, la mesa y las sillas necesitarán llevarlas, porque no hay. Es paradójico, increíble pero así es, sólo barbacoas. Se puede subir fácilmente con el coche hasta la ermita de Farners, que está situada al pie del castillo, siguiendo una pista ancha, en buen estado. Si vienen desde Barcelona pueden tomar la C-17 y seguir hasta enlazar con la C-25 pasado Vic. Entonces hay que continuar por la C-25, el llamado Eje Transversal unos 45 km más, y tomar la salida 225, la que lleva a Santa Coloma de Farners y seguir por la C-63. También possible por la AP-7, hasta Maçanet, y luego por la antigua N-II hasta el cruze de Sils. Pasamos Sils y Riudarenes, y llegamos a Santa Coloma de Farners. Una vez en Santa Coloma de Farners, hay que situarse al comienzo del paseo del parque de San Salvador, junto a la riera de Santa Coloma. Verán el puente de San Salvador, que hay que atravesar. Justo cruzar el arroyo por encima y se gira a la derecha. Hay que cruzar el bonito parque que os hemos explicado al principio de esta narración y tomar una pista asfaltada que al poco tiempo será de tierra. Se llega en unos 5 kms. en la ermita de la Virgen de Farners desde donde se puede contemplar un amplio panorama, que será aún más grandioso si subir hasta el castillo que está a unos 5 minutos a pie, por un camino, no apto para vehículos, en fuerte subida. Toda la ruta está indicada bastante bien indicada y no tiene pérdida: seguir el camino más ancho, lo mejor, hasta que, indicado también, hay que dejarla en un cruce a mano derecha, en el km. 3,5 aprox. Para las familias que prefieran dejar el coche en el Parque de San Salvador, y hacer el camino a pie o en bici, hay atajos bastante bien señalizadas, que le ahorrarán recorrido, pero que son más empinadas. En la ermita, que se puede visitar por dentro, y que es muy chula, hay unos lavabos, las barbacoas que os hemos dicho, mucho espacio, y mucho bosque. El castillo normalmente también se visita, está abierto, y está muy bien restaurado. Las vistas son impresionantes. Desde el parque de San Salvador se puede hacer una ruta por las ermitas de Santa Coloma de Farners, (ruta de las 10 ermitas), y desde Farners una ruta de pozas que está bien descrita en un panel. Si piensa en una comida familiar, picnic, barbacoa o comida, Santa Coloma de Farners, con el parque de San Salvador y la Ermita de Farners puede ser un buen destino. Si desea hacer una ruta, o varias rutas a pie o en bicicleta de montaña, o bañarse en los arroyos de la zona, también ha elegido bien. Y si desea pasar un fin de semana familiar, aún mejor. La desconocida comarca de la Selva os espera. Si os quedáis el fin de semana podrá disfrutar de espléndido paisaje de las Guilleries, tomando las carreteras que van hasta Sant Hilari y Osor. Una naturaleza en estado puro. Visitaréis lugares tan profundos y bellos como los edificios románicos del monasterio de San Pedro Cercada o Santa Victoria de Sauleda. O bien San Miguel de Cladells, Santa Margarita de Vallors, la Santa Cruz de Horta, con la masía más poderosa de Cataluña, la ermita de Santa Bárbara o San Andrés de Castanyet. Por otra la Selva es conocida como “La comarca del agua”. Os proponemos una estancia de agua, en Santa Coloma mismo, siguiendo fuentes, arroyos y riachuelos en la montaña, o disfrutando de sus aguas termales, los Balneario y el centro lúdico termal Magma, un descanso merecido en este mundo de locos. Para dormir en la villa tiene hoteles muy buenos y muy familiares, como el Mas Solà, grande y moderno. Todo un señor hotel. O el seductor Hotel Pinxo, que a pesar de su nombre está muy bien. Más de pueblo y casero es Can Gurt o la fonda sencilla de toda la vida: Can Joan. También un hostal moderno, bonito, con buen restaurante: La Argolla. Recomendamos algunos restaurantes aunque los hotelitos mencionados tienen una cocina maravillosa deliciosa e interesante. Tiene, alegre, moderno, desenfadado, en el centro del pueblo, El Agora. En cambio, fuera del casco urbano puede ir a la Masía Gallart. Carne a la brasa. ¡Buena estancia en Farners!.

Sant Cristòfol del Bosc


sant_cristofol_bosc

Sant Cristòfol del Bosc és una bonica ermita situada al massís de Les Gavarres, al petit poblet de Llambilles, molt a prop de Girona. Està emplaçada sobre un turó i envoltada de boscos de suros i pins. Al voltant del temple, completament restaurat fa uns anys, hi ha una zona de lleure molt maca, amb taules i barbacoes, on sempre hi ha molta gent, principalment famílies gironines o senderistes que recorren els magnífics boscos de l’entorn, i els petits poblats de la contrada. S’hi arriba per la carretera C-65 la que va de Cassà de la Selva a Girona, abans de passar pel poble ceramista de Quart, a la rotonda de l’entrada del poble de Llambilles. Des de Barcelona nosaltres hi aniríem per la AP-7 o bé per la N-II fins arribar a la sortida de l’aeroport de Girona, agafant llavors la C-25 en direcció Riudellots, Cassà, Sant Feliu de Guixols. Passarem el poblet de Campllong i arribarem a una rotonda amb la C-65, molt a prop de Llambilles. Fem 3/4 de volta, en direcció Girona, cap al nord i tot seguit serem a la rotonda de Llambilles. En la mateixa rotonda, y en un camí una mica més endevant, a mà dreta, apareix indicada l’ermita. Allà comença una pista forestal en bon estat, d’uns 3 kms, fins el temple. La zona de pícnic te unes 10 taules, repartides en diferents espais, unes més a tocar de les barbacoes, i altres més lluny. Atenció: no hi ha lavabos, ni font d’aigua potable, ni contenidors de brossa, ni servei de neteja. Per dinar per allà, sense fer servir el pícnic, teniu el restaurant L’Escón. Fa temps que no hi hem anat. A Campllong teniu Can Barris, que està molt bé, especialistes en cargols, és clar. No és barat. I si voleu quedar-vos el cap de setmana, endavant. Podeu anar a dormir i visitar Girona, amb el seu barri gòtic, la Força, o el Call jueu, la catedral… Hi ha hotels de fàbula a Girona, i bons restaurants, com ara Casa Marieta que mai defrauda. Cuina de mercat. O el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força.  El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea quedar-se a Girona també. Ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé al Carlemany, en ple centre, o a l’hotel Històric, al barri antic, prop de la catedral, o al Ciutat de Girona. Bon pícnic o barbacoa a Sant Cristòfol!.

San Cristóbal del Bosque es una bonita ermita situada en el macizo de Les Gavarres, en el pequeño pueblo de Llambilles, muy cerca de Girona. Está emplazada sobre una colina y rodeada de bosques de alcornoques y pinos. Alrededor del templo, completamente restaurado hace unos años, hay una zona de ocio muy bonita, con mesas y barbacoas, donde siempre hay mucha gente, principalmente familias gerundenses o senderistas que recorren los magníficos bosques del entorno, y los pequeños poblados de la región. Se llega por la carretera C-65 la que va de Cassà de la Selva en Girona, antes de pasar por el pueblo ceramista de Quart, en la rotonda de la entrada del pueblo de Llambilles. Desde Barcelona nosotros iríamos por la AP-7 o por la N-II hasta llegar a la salida del aeropuerto de Girona, cogiendo entonces la C-25 en dirección Riudellots, Cassà, Sant Feliu de Guixols. Pasaremos el pueblo de Campllong y llegaremos a una rotonda con la C-65, muy cerca de Llambilles. Hacemos 3/4 de vuelta, en dirección Girona, hacia el norte y luego estaremos ya en la rotonda de Llambilles. En la misma rotonda, y en un camino un poco más adelante, a mano derecha, aparece indicada la ermita. Allí comienza una pista forestal en buen estado, de unos 3 kms, hasta el templo. La zona de picnic tiene unas 10 mesas, repartidas en diferentes espacios, unas más cerca de las barbacoas, y otras más lejos. Atención: no hay aseos, ni fuente de agua potable, ni contenedores de basura, ni servicio de limpieza. Para comer por allí, sin utilizar el picnic, tienen el restaurante L’Escon. Hace tiempo que no hemos ido. En Campllong tiene Can Barris, que está muy bien, especialistas en caracoles, claro. No es barato. Y si queréis quedaros el fin de semana, adelante. Pueden ir a dormir y visitar Girona, con su barrio gótico, o el barrio judío, la catedral … Hay hoteles de fábula en Girona, y buenos restaurantes, como Casa Marieta que nunca defrauda. Cocina de mercado. O el restaurante Boira junto, con vistas al río y las casas de colores. O el Pozo del Call, ya llegando a las escaleras de la Catedral. O en el colegio de arquitectos, en la Pia Almoina, en la misma plaza de las escaleras de la catedral. El Museo del vino, mucho más popular y desenfadado, ideal para carnes a la brasa y para hacer jolgorio. Para dormir, fuera una buena idea quedarse en Girona también. Nos gusta ir al hotel de la cadena AC Hoteles, o bien al Carlomagno, en pleno centro, o en el hotel Histórico, el casco antiguo, cerca de la catedral, o al Ciudad de Girona. ¡Buen picnic o barbacoa en San Cristóbal !.

La Font de les Coves al Lluçanès


coves

Avui us proposem una sortida familiar a una zona molt desconeguda de Catalunya, però molt bonica, per descobrir tota una comarca natural: el Lluçanés, però també un bon lloc per fer pícnic, y una bona barbacoa de carn o calçotada, sota el sostre d’una bauma, una gran cornisa de pedra que us donarà un sentit troglodític, y divertirà d’allò més la canalla, sorprenent els amics. Aquesta àrea recreativa, anomenada de la Font de les Coves pertany a la Generalitat, que fa poc temps en va millorar els serveis, aplanant i endreçant l’accés des de la carretera, fent les escales de fusta que permeten baixar als diferents nivells on hi ha les taules, i substituint les tanques de fusta. També, l’any 2010, es van canviar les pròpies taules de fusta i es van construir unes noves barbacoes, d’obra, obrint una franja de protecció contra incendis de 25 metres al voltant de tota l’àrea recreativa. Al mateix temps es va portar aigua des de Prats mitjançant un kilòmetre de canonada, fet que assegura l’existència permanentment d’aigua potable a l’àrea de pícnic sigui quina sigui l’època de l’any. Aquesta meravella de l’esbarjo familiar la trobareu sortint de Prats de Lluçanès per la carretera C-62 sentit cap a Gironella. Tot passat el camp de fútbol de la població de Prats, a uns 500 mts, arrenca a mà dreta una pista forestal ampla, fàcil, de terra però en bones condicions que us porta a un aparcament en uns 100 mts. Hi ha un poste amb un indicador molt petit, el típic indicador de les masies i camins de la zona, impossible de veure des del cotxe, i menys de llegir-lo. Des de l’aparcament heu de baixar per un camí gran, que s’enfonsa en la pared de roca, en mig d’una vegetació ombrívola, que no hauríeu mai sospitat que existís des de la carretera. L’indret és humid, misteriós, molt encisador, com un conte de bruixes. Hi ha una gran balma que ressegueix un munt de metres, creant espais dins i fora la cova, com una mena de feixes i terrasses superposades on hi ha distribuides les taules i les barbacoes. No hi ha molt d’espai per còrrer, però si per fer l’indi, i un camp de futbol, petit. El lloc està ben indicat des de la zona d’aparcament perquè queda ensotada i amagada, però està molt a tocar. Us aconsellem vivament una visita a aquesta comarca natural, i al poble mateix de Prats de Lluçanès, que és com la capital d’aquesta d’aquesta zona natural i rural, ben poc coneguda del gran públic. El Lluçanes és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. Ens agrada molt el Lluçanès perquè és una terra molt autèntica, natural, rural i encara ferèstega, desconeguda. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlés, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables sobretot a l’estiu. A Prats de Lluçanès s’hi va per Vic. Trigareu tot plegat una hora, i una mica més, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar, si no voleu fer pícnic, us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit molt. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat noces, bateigs i comunions. Hi va molta gent, però tenen traça a manejar-la tota. És força especial perquè serveixen només un menú únic, sobretot si és dia festiu. A més, és un pèl car, però de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia de Lluçà. Telf: 93 8530075. És molt rar i contracultural, però us agradarà. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert avui el vostre allotjament rural preferit al Lluçanès… una comarca que val la pena descobrir!.

En medio de la bellísima comarca natural del Lluçanès, a la salida de Prats, teneis una zona de pícnic muy bonita y atípica, metida en el fondo de una cueva natural, con buén aparcamiento, mesas, barbacoas, agua potable y mucho sitio para jugar y correr. Y la zona también és muy bonita. Nos gusta mucho el Lluçanès porque es una tierra muy auténtica, natural, rural y todavía agreste, desconocida. Os recomendamos que, si os gusta el arte, os llegueis hasta el monasterio de Santa María de Lluçà, una pequeña joya románica, guapísima, con unas pinturas murales fabulosas. O que sigan hasta las orillas frescas de la riera de Merlés, con sus pozas aptas para el baño, muy agradables, sobre todo en verano. A Prats de Lluçanès se va por Vic. Tardarán todo lo más una hora y media, quizás un poco más, por la autovía de la Ametlla. Para comer, si no vais a utilizar las barbacoas o el pícnic, os recomendamos dos lugares muy diferentes, pero que hemos disfrutado mucho. En Prats, a las afueras, está Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado bodas, bautizos y comuniones. Allí va mucha gente, pero tienen habilidad para manejarla toda. Es muy especial porque sirven sólo un menú único, sobre todo si es día festivo. Además, es un poco caro, pero de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va hasta Sant Quirze. Tel.: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Baumer” y un hostal rural con encanto: el Hotelito. El otro restaurante que os queríamos recomendar está situado fuera de Prats. Pero os lo recomendamos muy vivamente. Se trata de un restaurante bien atípico: La Primitiva. Justo enfrente de la iglesia de Lluçà. Telf: 93 8.530.075. Es muy raro y contracultural, pero os gustará. Mirad sus habitaciones en la web. Quizá habéis descubierto hoy su alojamiento rural preferido el Lluçanès.