El pessebre vivent de Corbera

Si no heu anat mai a veure un pessebre vivent, els dies de Nadal, no sabeu el que us perdeu. I si us n’hem de recomanar algun, bonic, ben fet, amb molts anys d’experiència, i a més molt a prop de Barcelona, la nostra recomanació serà el de Corbera de LLobregat. Precisament és el de Corbera, en el seu escenari natural de la Penya del Corb, el primer pessebre vivent que va existir a Catalunya. El vestuari, ric i variat, la música, la il·luminació ben pensada, resalten les estampes teatralitzades: l’Anunciació, pastors i ramats, els Reis d’Orient, boscos i rius, i un poble, amb mercat i artesans o, fins i tot, un caga tió, entre molts d’altres. Aquest pessebre va rebre la Creu de Sant Jordi, l’any 1992. Estarà obert  tots els caps de setmana de desembre, i fins mitjans de gener, des de la posta de sol, en dues representacions. Els infants petits no paguen. Si el de Corbera us agafa lluny, o no us fa el pes, trieu un dels molts pessebres vivents de Catalunya. Tots són molt bonics. Alguns quasi tan antics com el de Corbera. La gent dels pobles s’hi esmerça i només per això val la pena assisstir a una aquestes representacions. Ideal pels infants.

Si no ha ido Vds. nunca a ver un pesebre viviente, en los días de Navidad, no saben lo que se pierden. Y si hemos de recomendar alguno, bonito, bien hecho, con muchos años de experiencia, y además muy cerca de Barcelona, nuestra recomendación será el de Corbera de LLobregat. Precisamente es el de Corbera, en su escenario natural de la Penya del Corb, el primer belén viviente que existió en Cataluña. El vestuario, rico y variado, la música, la iluminación bien pensada, resaltan mucho las estampas teatralizadas: la Anunciación, pastores y rebaños, los Reyes Magos, bosques y ríos, y un pueblo, con mercado y artesanos o, incluso, un caga tió, entre muchos otros. Este pesebre recibió la Creu de Sant Jordi, en 1992. Estará abierto todos los fines de semana de diciembre, y hasta mediados de enero, desde la puesta de sol, en dos representaciones. Los niños pequeños no pagan. Si el de Corbera les coge lejos, o no les gusta, elijan uno de los muchos pesebres vivientes de Cataluña. Todos son muy bonitos. Algunos casi tan antiguos como el de Corbera. La gente de los pueblos se dedica en cuerpo y alma a ellos,  y por eso sólo ya vale la pena asistir a una estas representaciones. Ideal para los niños.

Aplec del caragol a Lleida

Us volem parlar avui d’una bonica festa: l’aplec del cargol de Lleida. Aquesta trobada és, sobretot per la gent de la terra ferma, quelcom més que un aplec o una festa. És un ritual. És un ritual de germanor, d’identificació col·lectiva. És festa grossa a Lleida. I no representa només una mostra gastronòmica. Al voltant de l’aplec del cargol gravita tota la vida de la ciutat, de les seves associacions cíviques, i està oberta a totes les edats, dels més menuts als més grans. Per tot aquest ambient, per la gran varietat d’actes programats, l’aplec del cargol esdevé una possibilitat molt interessant com a sortida familiar el cap de setmana de maig que es celebra, que aquest any és el darrer de maig. Tot comença divendres a la nit, i s’estén fins el diumenge a la nit. Impossible detallar totes les activitats, però no ens podem estar de senyalar-vos-en unes quantes. Com ara el parc infantil instal·lat a la Glorieta dels Camps Elisis. O bé la festa de l’escuma. o els tallers de bombolles o d’argila. També nombroses exhibicions folklòriques, algunes d’arreu de l’estat. Concursos variats, curses de cargols, concerts, animació, música, jocs i berenar per a la mainada. Tot això, normalment, al pavelló de vidre. També sardanes, castells, revetlla popular, i una cercavila pels carrers de la ciutat.
L’Aplec del Caragol ha estat declarada festa d’interès turístic nacional. I no estareu sols. Els Camps Elisis acullen, durant aquests tres dies, més de 12.000 persones. Els visitants, que no tenen penya ni colla on menjar, poden anar a un espai de restauració on s’ofereixen diversos menús, així com la possibilitat de fer un tast a preus molt populars. No us perdéssiu les curses de caragols o l’estirada de corda. Us animaran les típiques xarangues, i la magna desfilada de les colles, l’últim dia de la festa, que és molt xula. Per a més informació de la festa i de la programació mireu aquesta web. si bé és cert que alguns actes, com ara dinars i sopars de germanor, es fan als espais que cada colla cargolaire te assignats, però no ho és menys que la gent de Lleida és molt oberta. No us sentireu estranys a la festa del cargol, i tindreu moltes oportunitats de sentir-vos una família més. Si us agraden els cargols, encara raó de més. És molt senzill dinar a la festa, o fer un pic-nic al magnífic parc dels Camps Elisis. A més, ara podeu anar fins a Lleida en el vostre cotxe o el tren. Ll’Avant de Barcelona a LLeida és molt econòmic i divertit!. La ciutat, un cop viscuda la fira, no te desperdici. Ideal per un cap de setmana curt. La capital del Segre ens ofereix tota mena d’atraccions turístiques, molt bons hotels, i els serveis d’una veritable capital. Hi ha un castell templer, Gardeny, que trobareu dalt del turó del mateix nom. Fàcil aparcament. Hi ha visites guiades, i moltes activitats pels infants al llarg de l’any. Informeu-vos-en a la web de l’oficina de turisme. A Lleida podeu veure també la Seu Vella, imposant dalt del seu turó, i la maravella del Museu Diocesà, amb art romànic i gòtic de primera línia mundial. Per menjar i dormir us recomanarem alguns hotels i restaurants molt bons. Per butxaques potents la Finca Prats a les afores. Nosaltres som més pobres, aprofitem les ofertes de l’Hotel AC, un bon lloc, amb atencions a les famílies. A la Carretera d’Osca, just al km. 2,5 , hi ha Casa Nastasi, un restaurant afamat i un complex hoteler amb SPA. També teniu un establiment de la cadena Zenit Hoteles, i un de la cadena NH hotels on també hem dormit molt bé. Per dinar us recomanarem un seguit de llocs. Per exemple el restaurant Ferreruela, tradicional però amb gust. Bona carn. Fantàstic també El Petit Català, menú diari sense competència. Bo, típic i tradicional Els Trulls. Ben ecnòmics: el Click Menú, especialitzat en menú del dia, on pots personalitzar el que menges i el què pagues, o bé el restaurant Piñana, on hem menjat de fàbula i bé de preu, i les bones pizzes i pastes de la pizzeria Aggio, al carrer dels Templers, 3. Tel. :  973.26.61.55.  Apa, cap a Lleida a viure l’Aplec del Caragol!. Per a més informació consulteu la web de turisme de la ciutat!.

El encuentro del caracol de Lleida es, sobre todo para la gente de la tierra, algo más que una fiesta. Es un ritual. Es un ritual de hermandad, de identificación colectiva. Es fiesta en todo Lleida. Y no representa sólo una muestra gastronómica. Alrededor de la fiesta gravita toda la vida de la ciudad, de sus asociaciones cívicas y todas las edades, de los más pequeños a los mayores. Por eso, por ese ambiente, por la gran variedad de actos programados, el “aplec del cargol” se convierte en una posibilidad muy interesante como salida familiar del fin de semana de mayo en que se celebra. Todo empieza el viernes por la noche, y se extiende hasta el domingo por la noche. Imposible detallar todas las actividades, pero no podemos dejar de señalar unas cuantas. Como el parque infantil instalado en la Glorieta de los Camps Elisis. O bien la fiesta de la espuma. O los talleres de burbujas o de arcilla. También numerosas exhibiciones folklóricas. Concursos variados, carreras de caracoles, conciertos, animación, música, juegos y merienda para los niños. Todo ello, normalmente, en el pabellón de cristal. También sardanas, castillos, verbena popular, y un pasacalles por la ciudad. Es cierto que algunos actos, como comidas y cenas de hermandad, se hacen en los espacios que cada grupo cargolaire tiene asignados, pero no lo es menos que la gente de Lleida es muy abierta. No sereis extraños en la fiesta del caracol, y tendreis muchas oportunidades de sentiros una familia más. Si os gustan los caracoles, aún razón de más para ir. Es muy sencillo comer en la fiesta, o hacer un pic-nic en el magnífico parque de los Campos Elíseos. De todos modos Lleida tiene muchos, y buenos, lugares para comer. Y también muchos y buenos hoteles, entre ellos uno de la cadena AC hoteles y otro de hoteles NH. Consulten la web de turismo de la ciudad.

Calp/Calpe

Calp és una joia de la Costa Blanca. Una de les poblacions turístiques més boniques de la província d’Alacant. Sí,  Ja sabem que massificada, plena de turistes, de residents estrangers, que res no te a veure amb aquella coquetona vila que estenia les seves cases blanques a tocar del mar, damunt d’un turó, entre les salines i el Morro de Toix, als peus del penyal imponent d’Ifach. Ja sabem que els edificis de primera línia han destrossat el seu ski-line. Que s’ha construït molt i malament. Però, que voleu… ens agrada Calp. Ens xifla la penya bestial d’Ifach, daurada a la posta, esvelta al matí. Ens perd la seva platja llarga, l’Arenal-Bol, o la de llevant, la Fossa. I també les seves cales i caletes d’aigües manses i càlides, fantàstiques per als nens. Ens fascinen les salines, plenes de flamencs quan és l’època, i les postes de sol darrera el Toix. I el petit poble blanc de carrers costeruts que encara queden, amagats, entre l’església i el castell. Calp te un clima excepcional. Us banyareu des de l’abril fins el novembre. I un ambient molt familiar. I oblidem voluntàriament els carrers més turístics a tocar del mar, les discoteques, els bars i els restaurants. Calp també te altres atractius. Unes runes romanes envaïdes per l’aigua marina. Un complex anomenat “Els Banys de la Reina Mora” que eren unes termes marines, o una piscifactoria, o tot a la vegada. Us hi podeu banyar, si voleu. I el penyal d’Ifach, que ho emmarca tot. Ara és un parc natural, una reserva terrestre i marina, amb una aula de natura. Es pot pujar dalt del penyal, per un camí de muntanya i un túnel excavat en la roca. Atenció, és una bona caminada, i te 343 metres d’alt. Les salines sovint acullen ànecs i flamencs, quan és la temporada. Amants dels ocells… ja ho sabeu!. Us recomanem anar a Calp fora de temporada, pel maig, el juny, setembre, l’octubre o novembre. Us banyareu igual i el disfrutareu molt. Per dinar o sopar ens agrada molt un local de tapes, senzill, amable, on fan uns menjars deliciosos. Racions i tapes molt bones. Personal amable. Menú molt bo per poquíssim diner. Estem parlant de La PIcaeta, al carrer Blasco Ibáñez 10, tel: 965.04.06.34, o mòbil 626764822. un lloc on segur que tornarem. També ens va agradar la Casa o la Casita, un restaurant encantador, coquetó, d’especialitats suisses al casc antic, al carrer del mar. Tel: 965 83 06 06. La Llar de Barbara també és molt bonic, i s’hi menja molt bé. Al carrer Major 10, al casc antic també, Tel: 965830160. Per allà també hi ha una pizzeria diferent, senyora, ben muntada i ben decorada, gens vulgar. Bona cuina italiana: El Borgo Antico. A la zona de baix a mar, al costat de la Picaeta, hi ha la pizzeria rusticana, al carrer pintor Sorolla, 5. Bones pizzes, a bon preu. Servei amable. Tel: 965 874 520. Finalment us recomanem de veritat el millor hotel de la Costa Blanca. Habitacions grans, a tocar de la platja, algunes amb vistes impagables al Mediterrà. La foto està presa des de l’habitació de l’hotel. I, a més, tocant al centre de Calp. Un quatre estrelles que en mereix cinc. Piscina oberta al mar, beach club i spa admirable, que cal pagar, és clar. Però solen fer ofertes. Admeten nens, i fora de temporada van gratis. Buffet per desdejunar, espectacular. Fora de l’estiu el preu és increïble, si pensem la qualitat que et donen. Us l’aconsellem sense cap mena de dubte. És el Gran Hotel Solymar. És gran, de veritat, és molt bo. Personal acollidor, que es desviu pels clients. No podem dir més!. I ara parlarem dels voltants de Calp. A nosaltres ens mola Altea. Ens agrada. Com Calp, Teulada o Moraira, pels carrers estrets i costeruts, o les cúpules blaves. Evocant la Grècia llunyana. Calp, Altea, Teulada o Moraira ens recorden pobles d’una illa de les Cíclades. Sempre ho han fet. Ens sedueixen les seves platges d’aigües blaves i verdes. Les seves nits. La llum. I també ens agrada el paisatge interior, com la vila castell de Guadalest, amb les seves serres, els tarongers. Aquesta costa és un miracle. Bona estada a la acollidora Calp!.

Calpe es una joya de la Costa Blanca . Una de las poblaciones turísticas más bonitas de la provincia de Alicante . Sí , ya sabemos que masificada , llena de turistas , de residentes extranjeros , que nada tiene que ver con aquella coquetona villa que extendía sus casas blancas junto al mar , sobre una colina , entre las salinas y el Morro de Toix , a los pies del peñón imponente de Ifach . Ya sabemos que los edificios de primera línea han destrozado su ski- line. Que se ha construido mucho y mal . Pero… nos gusta Calpe. Nos encanta la peña bestial de Ifach , dorada en la puesta, esbelta por la mañana. Nos pierde su playa larga , el Arenal -Bol , o la de levante , la Fossa . Y también sus calas escondidas de aguas mansas y cálidas , fantásticas para los niños . Nos fascinan las salinas , llenas de flamencos cuando es la época , y las puestas de sol detrás del Toix . Y el pequeño pueblo blanco de calles empinadas que aún quedan algunas , escondidas , entre la iglesia y el castillo . Calpe tiene un clima excepcional . Bañense desde abril hasta noviembre. Y un ambiente muy familiar . Y olvidamos voluntariamente las calles más turísticas cerca del mar , las discotecas , los bares y los restaurantes . Calpe también tiene otros atractivos . Unas ruinas romanas invadidas por el agua marina . Un complejo llamado ” Los Baños de la Reina Mora ” que eran unas termas marinas , o una piscifactoría , o todo a la vez. Os podéis bañar , si deseais, donde lo hacian los romanos. Y el peñasco de Ifach, que lo enmarca todo. Ahora es un parque natural , una reserva terrestre y marina , con un aula de naturaleza. Se puede subir por un camino de montaña y un túnel excavado en la roca . Atención , es una buena caminata , y tiene 343 metros de alto . Las salinas a menudo acogen patos y flamencos , cuando es la temporada . Amantes de los pájaros … ¡ya lo sabéis ! . Recomendamos ir a Calpe fuera de temporada , en mayo , en junio, septiembre , octubre o noviembre. Os bañareis igual y disfrutaréis mucho. Para comer o cenar nos gusta mucho un local de tapas , sencillo, donde hacen unas comidas deliciosas . Raciones y tapas muy buenas . Personal amable . Menú muy bueno por poquísimo dinero . Estamos hablando de La Picaeta , en la calle Blasco Ibáñez 10, tel : 965.04.06.34 , o móvil 626764822 . Un lugar donde seguro que volveremos . También nos gustó la Casa o la Casita , un restaurante encantador , coqueto , de especialidades suizas en el casco antiguo , en la calle del mar. Tel: 965 83 06 06 . Por allí también hay una pizzería diferente, muy señora , bien montada y bien decorada , nada vulgar . Buena cocina italiana : El Borgo Antico . En la zona de abajo a mar, junto a la Picaeta , está la pizzería Rusticana , en la calle pintor Sorolla , 5 . Buenas pizzas , a buen precio . Servicio atento. Tel : 965 874 520 . Finalmente le recomendamos de verdad el mejor hotel de la Costa Blanca . Habitaciones grandes , muy cerca de la playa , algunas con vistas impagables al Mediterráneo. La foto está tomada desde la habitación del hotel . Y, además , junto al centro de Calpe . Un cuatro estrellas que merece cinco . Piscina abierta al mar , beach club y spa admirable , aunque hay que pagarlo, claro. Pero suelen hacer ofertas . Admiten niños , y fuera de temporada van y comen gratis. Buffet para desayunar , espectacular . Fuera del verano el precio es increíble , si pensamos la calidad que te dan . Os lo recomendamos sin duda . Es el Gran Hotel Solymar . Es grande , de verdad , es muy bueno . Personal acogedor , que se desvive por los clientes . ¡No podemos decir más ! . Y ahora hablaremos de los alrededores de Calpe . A nosotros nos mola Altea . Nos gusta. Como Calpe, Teulada o Moraira , por las calles estrechas y empinadas , o las cúpulas azules . Evocando la Grecia lejana . Calpe, Altea , Teulada o Moraira nos recuerdan pueblos de una isla de las Cícladas . Siempre lo han hecho. Nos seducen sus playas de aguas azules y verdes . Sus noches . La luz . Y también nos gusta el paisaje interior, como la villa castillo de Guadalest , con sus sierras , los naranjos . Esta costa es un milagro . ¡Buena estancia en Calpe ! .

Santuari de la Salut a Sant Feliu

L’ermita de la Salut, situada en un bonic paratge del parc natural de Collserola, a la banda que mira la vall del Llobregat, és un indret tradicional de trobades, aplecs i romiatges. El conjunt es composa d’una capella, (a la foto), i una gran casa, anomenada precisament “La Casa gran de la Gleva”. És en aquest casalot on hi ha instal·lat el restaurant “Masia la Salut”, on s’hi fan menjars, hi ha servei de bar i allà mateix us vendran llenya per les barbacoes.  Més informació al tel: 93 685 26 18). L’adreça és Riera de la salut s/n de Sant Feliu de Llobregat. (W 2.057265º / L  41.395644º). Des d’aquesta masia davallen les antigues feixes de conreu que ara serveixen a l’oci en família, o bé per un picnic amb els amics, per jugar, o passar el diumenge. A l’ermita de la Salut s’hi arriba des de Sant Feliu de Llobregat, de diverses maneres, i per diversos camins. Així podeu pujar-hi per la riera de la Salut, pel camí de Dalt, del carrer de Frederica Montseny al Mas Lluhí, per la carretera que puja a la fàbrica de ciment Sanson, i trencat pel carrer Teixidores fins a la riera de la Salut, o bé per la carretera Sanson fins arribar just abans de la fabrica de ciment, i agafant allà un camí de terra que trenca a la dreta fins a la riera de la Salut. En arribar a la riera cal creuar-la i seguir el camí que porta directament a l’ermita. Precisament és venint per la riera de la Salut, quan es troba una l’àrea d’esbarjo i de picnic equipada amb barbacoes i l’aparcament per a vehicles. També s’hi pot anar a peu des de Sant Just Desvern, passant per la urbanització de la Plana Pedrosa i Can Solanes. Us ho explicarem millor pels qui venint de Barcelona voleu arribar-hi en cotxe. Preneu l’autopista AP-7 fins la sortida 8. A la primera rodona cal girar a la dreta, seguidament trobareu una altra rodona on haureu de girar també a la dreta. A la pròxima rodona cal girar a l’ esquerra, per iniciar la marxa en direcció a la Cimentera Sanson. Aneu tot dret, passeu un parell de semàfors, i creueu la carretera principal. Un cop passada trobareu una petita rodona que cal creuar recte, sense desviar-se. Passareu un túnel i trobareu una nova rotonda. Sortiu-ne per la segona sortida, deixant una benzinera a la dreta. Llavors, una mica més endavant trobareu un cartell, a mà dreta, que indica l’ermita de la Salut. En arribar a la riera haureu de continuar tot recte amunt. Trobareu les barbacoes. Continueu i, en arribar a l’encreuament gireu a mà dreta, si voleu arribar fins arribar l’aparcament de més amunt. A més de jugar, còrrer, fer carn a la brasa, picnic i divertir-vos, us proposem també una visita a la Casa Gran de la Gleva, que és del segle XV. I, si la trobeu oberta, a l’ermita de La Salut, que és del segle XVIII. Si sou caminadors podeu enfilar-vos fins arribar a Santa Creu d’Olorda, on hi ha una altra ermita, una pedrera plena d’ocells, molt de bosc, un bar i una altra àrea de pícnic amb fogons i barbacoes. No arriba a una hora de camí, amb infants. També es pot anar fins Santa Margarida de Valldonzella, mitja hora llarga. O fins la Penya del Moro, una hora llarga amb infants, on hi ha les restes d’un poblat iber. Per aquells entorns hi ha l’anomenada font de Santa Margarida. Més curta pot ser una senzilla passejada per la torrentera, que pot durar uns 15 minuts. La Salut és una de les moltes portes d’entrada del Parc Natural de Collserola. No us penedireu d’anar-hi. Molta natura, tot i que poca vegetació, perquè tot està orientat cap a mar, a solei. Hi ha conreus d’ametllers, oliveres i garrofers i petits boscos de pins i alzines, que s’espesseixen si rondeu pels turons propers. La fàbrica de ciment pot ser una visió molesta. Bona estada a la Salut!.

La ermita de la Salud, situada en un bonito paraje del parque natural de Collserola , en el lado que mira al valle del Llobregat , es un lugar tradicional de encuentros y romerías . El conjunto se compone de una capilla , ( en la foto ) , y una gran casa , llamada precisamente “La Casa grande de la Gleva ” . Es en este caserón donde hay instalado el restaurante donde hacen comidas y también tienen servicio de bar, y donde les venderán leña para las barbacoas . Más información en el tel : 93 685 26 18. La dirección es Riera de la Salud s/n de Sant Feliu de Llobregat . ( W 2.057265 º / L 41.395644 º ) . Desde esta masía descienden las antiguas terrazas de cultivo que ahora sirven al ocio en familia , o bien por un picnic con los amigos , para jugar , o pasar el domingo . Hasta la ermita de la Salud se llega desde Sant Feliu de Llobregat , de diversas maneras , y por diversos caminos . Así puede subir por el arroyo de la Salud, por la calle de Federica Montseny y el Mas Lluhí, o bien por la carretera Sanson hasta llegar justo antes de la fabrica de cemento, y cogiendo allí un camino de tierra que gira a la derecha hasta la riera de la Salud. Al llegar al torrente es necesario cruzarlo y seguir el camino que lleva directamente a la ermita . Precisamente es viniendo por la riera de la Salud , cuando se encuentra el área de recreo y el picnic equipado con barbacoas y el aparcamiento para vehículos . También se puede ir a pie desde Sant Just Desvern , pasando por la urbanización de la Plana Pedrosa y Can Solanas. Os lo explicaremos mejor para quienes viniendo de Barcelona deseais llegar en coche. Tomen la autopista AP-7 hasta la salida 8 . En la primera redonda hay que girar a la derecha , seguidamente encontrarán otra redonda donde se debe girar también a la derecha . En la próxima redonda hay que girar a la izquierda, para iniciar la marcha en dirección a la Cementera Sanson . Sigan recto, pasen un par de semáforos , y cruzad la carretera principal . Una vez pasada encontrarán una pequeña redonda que hay que cruzar recto , sin desviarse. Pasaréis un túnel y encontrareis una nueva rotonda . Salid por la segunda salida , dejando una gasolinera a la derecha . Entonces , un poco más adelante encontrarán un cartel , a mano derecha , que indica la ermita de la Salud. Al llegar al torrente deberán continuar todo recto hacia arriba . Encontrarán las barbacoas . Continúen y, al llegar al cruce, giren a la derecha, si es que se desea llegar hasta el aparcamiento de más arriba . Además de jugar , correr, hacer carne a la brasa , picnic y divertirse , os proponemos también una visita a la Casa Grande de la Gleva , que es del siglo XV . Y , si la encuentran abierta, a la ermita de La Salut , que es del siglo XVIII . Si sois caminantes podeis enfilar hasta llegar a Santa Cruz de Olorda , donde hay otra ermita , una cantera llena de pájaros , mucho bosque , un bar y otra área de picnic con fogones y barbacoas . No llega a una hora de camino , con niños. También se puede ir hasta Santa Margarita de Valldonzella , media hora larga . O hasta la Peña del Moro , una hora larga con niños, donde están los restos de un poblado íbero . Por aquellos entornos existe la llamada fuente de Santa Margarita . Más corta puede ser una sencilla paseada por la torrentera , que puede durar unos 15 minutos . La Salud es una de las muchas puertas de entrada del Parque Natural de Collserola . No os arrepentiréis de ir. Mucha naturaleza, aunque poca vegetación , porque todo está orientado hacia mar , a la solana . Hay cultivos de almendros , olivos y algarrobos y pequeños bosques de pinos y encinas , que se espesan si se ronda por las colinas cercanas. La fábrica de cemento puede ser una visión molesta . ¡Buena estancia en la Salud ! .

Barbastro

La ciutat de Barbastro, a l’Aragó, està situada ben bé a mig camí entre Lleida i Osca. És una vila gran, històrica i, si m’apureu, bonica. La travessa el riu Vero, un fil d’aigua net i graciós, que uns kms. més amunt ha excavat en les muntanyes de la Serra de Guara, uns canyons fabulosos, natura pura, que val la pena anar a descobrir. Barbastro és la capital de la maravellosa i poc coneguda comarca del Somontano. Regió dura i rècia, amb uns vins que van guanyant adeptes. Barbastre exerceix de centre comercial i de serveis d’una àmplia zona de l’Alt Aragó, i de clau de l’accés al Pirineu. És una parada obligada si aneu de ruta cap a Ordesa, Benasque o Osca. Una parada per descansar del cotxe vosaltres i els nens. Perquè a la vila no li manca patrimonio cultural. El monument més interessant és la magnífica catedral gotica i plateresca. Un temple lluminós, ampli, amb planta de saló, típicament aragonés, amb decoració que avança ja el renaixement. No us perdèssiu les creueries de la bóveda, pura filigrana. I algunes de les portes de les capelles, barroc de pel·lícula. El retaure també és una maravella. Obra d’un artista que ens agrada molt particularment: Damià Forment, autor dels retaures de Poblet, Osca o El Pilar de Saragossa. Atenció a l’horari de visites, reduidíssim. Cada dia de 11 a 13,30 i de 18 a 19,30. És poca estona. Dilluns tancat. Però obren per la missa i toleren visitants. Podeu visitar també el Museu Diocesà, amb una bona colecció d’art. El casc antic, situat més avall de la catedral, està dominat per la plaça del mercat, porxada, i els carrers dels voltants, medievals, comercials, plens de vida.  Hi trobareu algunes boniques cases palau amb impressionants ràfecs, “aleros” volats, característics d’Aragó. Els voltants i les seves possibilitats d’excursions familiars són increïbles. Podeu anar de Barbastro a Torreciudad, santuari marià de l’Opus Dei. A Graus, bonic poble amb una plaça major fantàstica, hi ha una esglèsia troglodita. A Alquèzar una vila medieval d’ensomni, amb una colegiata dalt d’una penya, i el riu Vero encaixonat als seus peus. Pareu-vos a veure el castell de Monzón. O pujeu al santuari del Pueyo, mirador del Pirineu. O aneu a resseguir els canyons i espais naturals de la Sierra de Guara, una aventura fabulosa. Casbas i el seu monestir. Huesca amb la catedral i els museus. Foces amb una esglèsia plena de pintures. Ja veieu que és un centre boníssim d’activitats familiars. Per dormir no hi ha dubte possible: el San Ramón del Somontano, al centre.  Car, però no desorbitat. Ofereix luxe i el fa pagar, però no abusa. Encant per tot arreu. Spa i habitacions amb molt de glamour. Permet dos infants per habitació a les suites, pagant supletòria, i te una suite comunicada amb una doble, ideal per famílies. Bon restaurant.  El Gran Hotel de Barbastro és còmode i funcional. Està a la mateixa plaça del mercat, al mig del poble, amb restaurant obert a la plaça.  A les afores, direcció Huesca, teniu el Sancho Ramírez, una opció molt interessant. Y també recomanem el Mi Casa, modern i amb un restaurant on es menja bé. Com veieu no us faltaran opcions per passar un bon cap de setmana a Barbastro.  Per dinar, a més dels restaurants dels hotels que hem citat, que son molt bons, us recomanem La Brasería, en una cantonada de la plaça del Mercat, tel: 974 31 07 57.  ‎ I no deixeu de probar els vins del Somontano, espectaculars!. D’aquí uns anys en parlaran com dels Rioja o Ribera del Duero. Bona visita a l’Alt Aragó!.

La ciudad de Barbastro, en Aragón, está situada exactamente a medio camino entre Lleida y Huesca. Es una villa grande, histórica y, si me apuráis, bonita. La atraviesa el río Vero, un hilo de agua limpio y gracioso, que unos kms. más arriba ha excavado en las montañas de la Sierra de Guara, unos cañones fabulosos, naturaleza pura, que vale la pena ir a descubrir. Barbastro es la capital de la maravillosa y poco conocida comarca del Somontano. Región dura y recia, con unos vinos que van ganando adeptos. Barbastro ejerce de centro comercial y de servicios de una amplia zona del Alto Aragón, y de llave del acceso al Pirineo. Es una parada obligada si vais de viaje hacia Ordesa, Benasque o Huesca. Una parada para descansar del coche, vosotros y los niños. Porque a esta villa no le falta patrimonio cultural. El monumento más interesante es la magnífica catedral gótica y plateresca. Un templo luminoso, amplio, con planta de salón, típicamente aragonés, con decoración que avanza ya el renacimiento. No os perdiérais las crucerías de la bóveda, pura filigrana. Y algunas de las puertas de las capillas, barroco de película. El retablo también es una maravilla. Obra de un artista que nos gusta mucho: Damián Forment, autor de los retablos de Poblet, Huesca o El Pilar de Zaragoza. Atención al horario de visitas, reducidísimo. Cada día de 11 a 13,30 y de 18 a 19,30. Es poco rato. Lunes cerrado. Pero abren para la misa y toleran visitantes. Pueden visitar también el Museo Diocesano, con una buena colección de arte. El casco antiguo, situado más abajo de la catedral, está dominado por la plaza del mercado,  con sus porches, y las calles de los alrededores, medievales, comerciales, llenas de vida. Encontraréis algunas bonitas casas palacio con impresionantes aleros, característicos de Aragón. Los alrededores y sus posibilidades de excursiones familiares son increíbles. Pueden ir de Barbastro a Torreciudad, santuario mariano del Opus Dei. Graus és un bonito pueblo con una plaza mayor fantástica y una iglesia troglodita. En Alquézar, villa medieval de ensueño, teneis una colegiata en lo alto de una peña, y el río Vero encajonado a sus pies. Parad a ver el castillo de Monzón. Subid al santuario del Pueyo, mirador del Pirineo. Recorred los cañones y espacios naturales de la Sierra de Guara, una aventura fabulosa. Casbas y su monasterio. Huesca con la catedral y los museos. Foces con una iglesia llena de pinturas. Ya veis que es un centro buenísimo de actividades familiares. Para dormir no hay duda posible: el Hotel San Ramón del Somontano, en el centro. Caro, pero no desorbitado. Ofrece lujo y lo hace pagar, pero no abusa. Encanto por todas partes. Spa y habitaciones con mucho glamour. Permite dos niños por habitación en las suites, pagando supletoria, y tiene una suite comunicada con una doble, ideal para familias. Buen restaurante. El Gran Hotel de Barbastro es cómodo y funcional. Está en la misma plaza del mercado, en medio del pueblo, con restaurante abierto en la plaza. En las afueras, dirección Huesca, tenéis el Hotel Sancho Ramírez, una opción muy interesante. Y también recomendamos el Mi Casa, moderno y con un restaurante donde se come bien. Como veis no faltarán opciones para pasar un buen fin de semana en Barbastro. Para comer, además de los restaurantes de los hoteles que hemos citado, que son muy buenos, os recomendamos La Brasería, en una esquina de la plaza del Mercado, tel: 974 31 07 57. Y no dejes de probar los vinos del Somontano, ¡espectaculares!. Dentro de unos años se hablará de ellos como hoy de los Rioja o Ribera del Duero.

Pessebre vivent a Corbera

Si no heu anat mai a veure un pessebre vivent, els dies de Nadal, no sabeu el que us perdeu. I si us n’hem de recomanar algun, bonic, ben fet, amb molts anys d’experiència, i a més molt a prop de Barcelona, la nostra recomanació serà el de Corbera de LLobregat. Precisament és el de Corbera, en el seu escenari natural de la Penya del Corb, el primer pessebre vivent que va existir a Catalunya. El vestuari, ric i variat, la música, la il·luminació ben pensada, resalten les estampes teatralitzades: l’Anunciació, pastors i ramats, els Reis d’Orient, boscos i rius, i un poble, amb mercat i artesans o, fins i tot, un caga tió, entre molts d’altres. Aquest pessebre va rebre la Creu de Sant Jordi, l’any 1992. Estarà obert  tots els caps de setmana de desembre, i fins mitjans de gener, des de la posta de sol, en dues representacions. Els infants petits no paguen. Si el de Corbera us agafa lluny, o no us fa el pes, trieu un dels molts pessebres vivents de Catalunya. Tots són molt bonics. Alguns quasi tan antics com el de Corbera. La gent dels pobles s’hi esmerça i només per això val la pena assisstir a una aquestes representacions. Ideal pels infants.

Si no ha ido Vds. nunca a ver un pesebre viviente, en los días de Navidad, no saben lo que se pierden. Y si hemos de recomendar alguno, bonito, bien hecho, con muchos años de experiencia, y además muy cerca de Barcelona, nuestra recomendación será el de Corbera de LLobregat. Precisamente es el de Corbera, en su escenario natural de la Penya del Corb, el primer belén viviente que existió en Cataluña. El vestuario, rico y variado, la música, la iluminación bien pensada, resaltan mucho las estampas teatralizadas: la Anunciación, pastores y rebaños, los Reyes Magos, bosques y ríos, y un pueblo, con mercado y artesanos o, incluso, un caga tió, entre muchos otros. Este pesebre recibió la Creu de Sant Jordi, en 1992. Estará abierto todos los fines de semana de diciembre, y hasta mediados de enero, desde la puesta de sol, en dos representaciones. Los niños pequeños no pagan. Si el de Corbera les coge lejos, o no les gusta, elijan uno de los muchos pesebres vivientes de Cataluña. Todos son muy bonitos. Algunos casi tan antiguos como el de Corbera. La gente de los pueblos se dedica en cuerpo y alma a ellos,  y por eso sólo ya vale la pena asistir a una estas representaciones. Ideal para los niños.

Virgen de la Peña

L’ermita de la Virgen de la Peña està a Graus. Graus poble ja mereix una visita ben detinguda. La seva plaça barroca i porxada, amb les cases decorades amb esgrafiats de colors, i els “aleros aragonesos” de fusta negra treballada, justifiquen un viatge. A més teniu a l’abast tot un complex de carrerons medievals amb portalades i cases fortes. Pujant cap a la penya que domina el poble, penjat a mig aire del no res, teniu aquest santuari troglodita, amb la seva altiva torre campanar, la galeria renaixentista, (a la foto), i l’esglèsia. Una bellessa. Des del santuari la vista se’n va fins el Pirineu, a tocar, i les valls de l’Isàbena i l’Èsera, dos rius cantaires, o cap el pantà de Joaquin Costa, navegable, d’un color verd blau, com tots els rius d’Aragó. Passeu per Graus camí del Pirineu. Camí de Benasc, on fa de bon passar l’estiu, o camí de l’Ainsa, amb una petita desviació. Naturalment a Graus, on no hem dormit, ni menjat mai, teniu tota classe de serveis. Compreu bon embotit a casa Melsa: llangonisses i xoriços dels bons.

La ermita de la Virgen de la Peña está en Graus. Graus pueblo ya merece una visita bien detenida. Su plaza barroca y con soportales, y las casas decoradas con esgrafiados de colores, y los “aleros aragoneses” de madera negra trabajada, justifican un viaje. Además su centro és todo un complejo entramado de callejuelas medievales con portales y casas fuertes. Subiendo hacia la peña que domina el pueblo, colgado en medio aire, en medio de la nada, tienen este santuario troglodita, con su altiva torre campanario, la galería renacentista, (en la foto), y la iglesia. Una belleza. Desde el santuario la vista se va hasta el Pirineo, a un paso y los valles del Isábena y el Esera, dos ríos cantores, o hacia el pantano de Joaquin Costa, navegable, de un color verde azulado, como todos los ríos de Aragón. Pasad por Graus camino del Pirineo. Camino de Benasque, donde se hace mucho más llevadero pasar el verano, o camino del Ainsa, con solo una pequeña desviación. Naturalmente en Graus, donde no hemos dormido ni comido nunca, tiene toda clase de servicios. Comprar buen embutido en casa Melsa: longanizas y chorizos de los buenos.

Sant Miquel del Fai

Tot i que Sant Miquel del Fai és un lloc molt turístic, en el pitjor sentit d’aquestes paraules. Tot i que totes i tots l’associem al turisme caspós i cutre, a aquelles enganxines que portaven el 600 els avis. Tot i que el preu de l’entrada és elevat. Tot i que avui dia és un lloc de BBC, (bodas, bautizos y comuniones), a pesar de tot això, Sant Miquel del Fai mereix una visita, una matinal. Les raons són tan poderoses com els inconvenients que he desgranat. Sant Miquel és bonic. Turístic però bonic. La cinglera amb la riera del Tenes saltant, despenyant-se, despentinant-se en la caiguda en cabelleres platejades, sobretot en època de pluja recent. El vell monestir romànic, molt transformat però que conserva encara l’aire eremític. Les baumes, el recorregut de natura sota la cascada, els llacs, romantics tot i artificials, la piscina, les vistes des dels miradors… en fi, un lloc on els vostres fills i filles poden entrar amb descompte amb el carnet del club Super3, (i això fa més passable el preu de l’entrada), i on poden entusiasmar-se amb el laberint de l’aigua i la pedra. Aneu a Sant Miquel una matinal de diumenge. No sempre és obert. Consulteu els horaris. Hi arribareu des de Mollet per Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines. En aquest darrer poble seguiu la carretera, ben indicada, que us porta a Sant Miquel del Fai, i enlloc més. Aparcament al final del recorregut. També podeu anar-hi caminant, des de Bigues i Riells, al fons de la vall, o crestejant els cingles. Els dimenges hi arriba un bus de l’empresa Sagalés. No hem dinat mai a Sant miquel, tot i que hi ha tota mena de serveis turístics, bars i restaurants. De fet és tan a prop de casa que no cal quedar-se allà. També podeu fer picnic, a dins, o a fora del recinte.

Aunque Sant Miquel del Fai es un lugar muy turístico, en el peor sentido de estas palabras. Aunque todas y todos asociamos este nombre al turismo casposo y cutre, a aquellas pegatinas que llevaba el 600 de los abuelos. Aunque el precio de la entrada es elevado. Aunque hoy día es un lugar de BBC  (bodas, bautizos y comuniones), a pesar de todo eso, Sant Miquel del Fai merece una visita, una matinal. Las razones son tan poderosas como los inconvenientes que he desgranado. Sant Miquel es bonito. Turístico pero bonito. Sus riscos con la riera del Tenes saltando, despeñandose, despeinandose en la caída, abriendo sus cabellos plateados, sobre todo en época de lluvia reciente. El viejo monasterio románico, muy transformado pero que conserva todavía el aire eremítico. Las balmas y cuevas, el recorrido de naturaleza bajo la cascada, los lagos, romanticos a pesar de ser artificiales, la piscina, las vistas desde los miradores … en fin, un lugar donde sus hijos e hijas pueden entrar con descuento con el carnet del Club Super3, (y esto hace más pasable el precio de la entrada), y donde pueden entusiasmarse con el laberinto del agua y la piedra. Id a Sant Miquel una matinal de domingo. No siempre está abierto. Consulte los horarios. Se llega desde Mollet por Caldes de Montbui y Sant Feliu de Codines. En este último pueblo siga la carretera, bien indicada, que os llevará a Sant Miquel del Fai, y solo allí. Aparcamiento al final del recorrido. También puede llegar caminando, desde Bigues i Riells, por el fondo del valle, o cresteando los riscos. Los domingos llega un bus de la empresa Sagalés. No hemos comido nunca en Sant Miquel, aunque hay todo tipo de servicios turísticos, bares y restaurantes. De hecho está tan cerca de casa que no hay que comer allí. También se puede hacer picnic, dentro, o fuera del recinto.

San Juan de la Peña

El monestir de San Juan de la Peña és el bressol d’Aragó. Per arribar-hi cal agafar des de Jaca la carretera que va en direcció Pamplona i, abans d’arribar a Puente la Reina, trobareu el desviament cap a Santa Cruz de la Seros, amb una esglèsia romànica magnífica, i cap a San Juan. Des de baix ja veureu la gran penya que protegeix el cenobi, i li fa de teulada. Una balma de proporcions gegantines. El claustre romànic és d’una gran bellessa. La resta d’edificis són quasi troglodítics i guarden les despulles dels reis d’Aragó. A sobre, en una gran plana, entre prats i boscos, hi ha el monestir nou, neoclàsic, ara convertit en un hotel de disseny. http://www.monasteriosanjuan.com/. Per dormir podeu fer servir Jaca com a centre de serveis. Mireu-vos l’hotel Mur, sobretot les famílies, (te habitacions múltiples). http://www.hotelmur.com/

El monasterio de San Juan de Peña es la cuna de Aragón. Para llegar hace falta coger, desde Jaca, la carretera que va en dirección a Pamplona y, antes de llegar a Puente la Reina, encontraréis el desvío hacia Santa Cruz de la Seros, con una esglèsia románica magnífica, y San Juan. Desde abajo ya veréis la gran peña que protege el cenobio, y le hace de tejado. Una balma de proporciones gigantescas. El claustro románico es de una grand belleza. El resto de edificios son casi troglodíticos y guardan los despojos de los reyes de Aragón. Encima, en una llanura, entre prados y bosques, está el monasterio nuevo, neoclásico, ahora convertido en un hotel de diseño. http://www.monasteriosanjuan.com. Para dormir podéis usar Jaca como centro de servicios. Miraos el hotel Mur, sobre todo las familias, (por las habitaciones múltiples). http://www.hotelmur.com/