Irati per Irabia


Irati és el bosc més gran de tota l’Europa Occidental. L’extensió arbrada més imponent d’Europa, sense quasi presència humana, salvatge, verge, en estat pur. Un bosc de pi negre, però sobretot un bosc de faig. Una fageda que ocupa valls i muntanyes, a cavall entre França i Navarra. Una zona natural fantàstica, ideal per passejar-hi, per anar-hi en bici, per fer senderisme o per banyar-s’hi. El riu Irati creua aquest terreny idílic. Un riu poderós, d’aigües ràpides, netes, fresques. Caminant una estona pels camins d’Irati, prop del riu, trobareu allò que tots cerquem: pau, tranquil·litat, repós… Hi ha tres maneres d’aproprar-se al bosc d’Irati en cotxe. La més fàcil, la més planera, possiblement sigui remuntar la vall bellíssima d’Aezkoa, seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta. També és fàcil arribar-hi des de Roncesvalles, o d’Isaba o Otsagabia, per la NA-140, fins Aribe, i pujar a Orbaiceta. Des d’aquest petit poblet agafeu la pista, en molt bon estat, que penetra al Parc Natural, i que arriba fins l’embassament d’Irabia. Bon parquing. A l’estiu la Diputació Foral cobra peatge als cotxes. No podeu passar d’allà amb el vostre vehicle. Però a peu podeu arribar fins on vulgueu. Vorejar el pantà és molt bonic. A la tardor la sortida millora indescriptiblement. Tots els colors de una paleta de pintor estan als arbres: vermells, grocs, torrats, marró, verds. Aquests valls tenen molts allotjaments rurals de tota mena. Molt bonics i molt ben condicionats. També restaurants de bona gastronomia. Nosaltres varem dinar a Otsagabia, a l’asador Kixkia. Carns increibles, bacallà de tota mena i bons vins. Molt recomanable. A Irati també s’hi pot accedir des del costat francés, o des del mateix Otsagabia, però això us ho explicarem més endavant.

Irati es el bosque más grande de toda Europa Occidental. La extensión arbolada más imponente de Europa, sin apenas presencia humana, salvaje, virgen, en estado puro. Un bosque de pino negro, pero sobre todo un bosque de haya. Un hayedo que ocupa valles y montañas, a caballo entre Francia y Navarra. Una zona natural privilegiada, ideal para pasear, para ir en bici, para hacer senderismo o para bañarse. El río Irati cruza este terreno idílico. Un río poderoso, de aguas rápidas, limpias, frescas. Caminando un rato por los caminos de Irati, cerca del río, encontrarán lo que todos buscamos: paz, tranquilidad, reposo … Hay tres maneras de acercarse al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. También es fácil llegar desde Roncesvalles, o de Isaba o Ochagavía, por la NA-140, hasta Aribe, y subir a Orbaiceta. Desde este pequeño pueblo tomen la pista, en muy buen estado, que penetra en el Parque Natural, y que llega hasta el embalse de Irabia. Buen parking. En verano la Diputación Foral cobra peaje a los coches. No pueden pasar de allí con su vehículo. Pero a pie pueden llegar hasta donde quieran. Bordear el pantano es muy bonito. En otoño la salida mejora indescriptiblemente. Todos los colores de una paleta de pintor están los árboles: rojos, amarillos, tostados, marrón, verdes. Estos valles tienen muchos alojamientos rurales de todo tipo. Muy bonitos y muy bien acondicionados. También restaurantes de buena gastronomía. Nosotros comimos en Ochagavía, en el asador Kixkia. Carnes increíbles, bacalao de todo tipo y buenos vinos. Muy recomendable. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, o desde el mismo Ochagavía, pero eso os lo explicaremos más adelante.

Tombes reials a Santes Creus


El monestir cistercenc de Santes Creus està molt a prop de Barcelona, de Tarragona o Valls. Podeu arribar-hi agafant l’autopista AP-2, en direcció Lleida, i deixant-la a la sortida 11. Aneu llavors cap a Vendrell i Vilarodona. A uns 10 quilòmetres de l’autopista, en la una vall riallera creuada pel riu Gaià, veureu imponent el monestir de Santes Creus, a la vostra dreta. La visita al monestir és obligatòria, sobretot ara que han estat restaurades les tombes reials de Pere el Gran, i de Jaume el Just, així com la de la seva esposa, Blanca d’Anjou. L’obra que s’ha fet és fantàstica. Les tombes llueixen els nous colors. L’entrada no és gaire cara, i és gratuïta els dimarts. Si voleu fer un bon estalvi preneu la combinada de la ruta del Císter: tres monestirs en una sola entrada: Poblet, Vallbona i Santes Creus. Previ a la visita podeu veure un audiovisual molt interessant. L’esglèsia restaurada també és una maravella. Hi havia altars que ni els coneixiem. Han recobrat nova llum. Del claustre i de les altres dependències no cal dir-ne res de mou. La sala capitular és una passada, el dormitori una peça essencial del cister en estat pur. El rentamans, una delícia. Obra de randa en pedra. El poblet de Santes Creus, voltant del monestir, és molt bonic. Podeu veure-hi el palau de l’Abad i cases del segles XVII i XVIII. Hi ha botigues d’artesania força xules. A més del monestir, Santes Creus té un paratge d’interès natural a tocar del poble: l’albareda. Podeu fer-hi carn a la brassa, o pic-nic. Bona somra. Bon lloc per passejar-hi una estona i gaudir de la font. A la tardor les vores del riu Gaià s’omplen de colors. Si no us tempta menjar a l’aire lliure podeu fer una volta pels restaurants de Santes Creus. Tots molt bons. Hem dinat a tots. A l’Hostal Grau, Tel: 977638311, gran i cassolà. A Cal Mosso, tel: 977638484 – 696964363, o bé al tradicional Catalunya, Tel: 977638432, un clàssic. Entreu a la agrobotiga o bé a la de Vilarodona, tornant. Podeu comprar-hi excel·lents productes de la terra, a molt bon preu: vins i caves, oli o fruits secs.

El monasterio cisterciense de Santes Creus está muy cerca de Barcelona, de Tarragona o Valls. Pueden llegar tomando la autopista AP-2, dirección Lleida, y dejándola en la salida 11. Vayan entonces hacia Vendrell y Vilarodona. A unos 10 kilómetros de la autopista, en la un valle risueño que cruza el río Gaià, verán imponente el monasterio de Santes Creus, a su derecha. La visita al monasterio es obligatoria, sobre todo ahora que han sido restauradas las tumbas reales de Pedro el Grande, y de Jaime el Justo, así como la de su esposa, Blanca de Anjou. La obra que se ha hecho es fantástica. Las tumbas lucen los nuevos colores. La entrada no es muy cara, y es gratuita los martes. Si desean ahorrar tomen la combinada de la ruta del Císter: tres monasterios en una sola entrada: Poblet, Vallbona y Santes Creus. Previo a la visita pueden ver un audiovisual muy interesante. La iglesia restaurada también es una maravilla. Había allí altares que ni los conocíamos. Han recobrado nueva luz. Del claustro y de las demás dependencias nada nuevo que decir: una joya. La sala capitular es una pasada, el dormitorio una pieza esencial del cister en estado puro. El lavamanos, una delicia. Obra de encaje en piedra. El pueblo de Santes Creus, alrededor del monasterio, es muy bonito. Pueden ver el palacio del Abad y casas de los siglos XVII y XVIII. Hay tiendas de artesanía muy chulas. Además del monasterio, Santes Creus tiene un paraje de interés natural interesante cerca del pueblo: la arboleda. Allí pueden hacer su buena carne a la brasa, o un pic-nic. Buen lugar para pasear un rato y disfrutar de la fuente. En otoño las orillas del río Gaià se llenan de colores. Si no les tienta comer al aire libre pueden dar una vuelta por los restaurantes de Santes Creus. Todos son muy buenos. Está el Hostal Grau, Tel: 977638311, grande y casero. O Cal Mosso, tel: 977638484-696964363, o bien el tradicional Catalunya, Tel: 977638432, un clásico. Entrad en la agrotienda o bien en la de Vilarodona, que encontrareis volviendo hacia la autopista. Pueden comprar allí excelentes productos de la tierra, a muy buen precio: vinos y cavas, aceite o frutos secos.

Mercat Medieval a Calafell


Calafell és una preciosa vila de la Costa Daurada. Està situada a uns seixanta kms. de Barcelona, al sur de Sitges i de Vilanova. Hi podeu accedir per les costes del Garraf o per l’autopista Pau Casals o, també, per l’AP-7, direcció Tarragona amb sortida al Vendrell. La població te un bonic antic dominat pel castell de la Santa Creu, i l’esglèsia. Aquest nucli medieval és el marc incomparable on es desenvolupa una de les més boniques fires i mercats d’època que us podem recomanar. És normalment el primer cap de setmana de setembre. Les paradetes, realment molt ben muntades, s’estenen pels entorns del castell, el carrer Església, el carrer Principal, el carrer Marquès de Samà i les plaçes de Catalunya, de Mariano Soler, de la Constitució i de Cal Cubano. Cal dir que és un mercat medieval molt lograt, ben ambientat i dels més ben aconseguits de Catalunya. La característica més peculiar és el fet d’estar dividit en tres zones: cristiana, jueva i musulmana. Naturalment hi haurà parades d’oficis, com arreu, però també tallers que mai no heu vist, com ara el de fosa de metall o el d’elaboració de paper. També són divertits el forn de pa artesà i la fàbrica d’espelmes. També s’oferiran espectacles que reproduiran la vida a l’edat mitjana en un poble de frontera com ho fou Calafell, amb teatrelitzacions de lluites de cavallers, campaments, cercavila soldats, repobladors cristians, l’abat del Bojos, la bruixa visionària, ballarines zíngares, fakir i fins un domador de serps. També faran les delícies de petits i grans l’exposició d’aus rapinyaires, els rucs, o els jocs i tallers infantils. I un cop vist el mercat, podeu recòrrer el terme de Calafell. Visitar el castell o anar a veure la magnífica ciutadella ibera completament reconstruida, situada al barri mariner de Segur de Calafell, a tocar de l’antiga N-340. O bé, si sou afeccionats a la cultura, la casa museu Barral, situada al barri de mar, a tocar de l’aigua. Per això us recomanem que no us oblideu a casa el banyador. De ben segur trobareu un moment per fer una remullada en les aigües blaves i manses del Mediterrà tarragoní. Podeu completar l’excursió amb una anada a Sant Salvador, vora Comarruga, a veure la casa i el museu Pau Casals, i amb una visita a Sitges, (Cau Ferrat) i també a Vilanova i la Geltrú (Museu del Ferrocarril i Museu Romàntic). No direu que no hi ha coses per fer!. Per dormir i menjar trobareu molts i molts hotels i restaurants, sobretot arran de platja. Nosaltres, però, us recomanem un establiment just al poble antic, a tocar de l’ajuntament i l’esglèsia. Una casa fonda anomenada “Antiga”. Bon cap de setmana medieval a Calafell. (Imatge obtinguda a http://www.penedesfera.cat.).

Calafell es una preciosa villa de la Costa Dorada. Está situada a unos sesenta kms. de Barcelona, en el sur de Sitges y de Vilanova. Podéis acceder por las costas del Garraf o por la autopista Pau Casals o, también, por la AP-7, dirección Tarragona con salida en El Vendrell. La población tiene un bonito antiguo dominado por el castillo de la Santa Cruz, con la iglesia. Este núcleo medieval es el marco incomparable donde se desarrolla una de las más bonitas ferias y mercados de época que os podemos recomendar. Tiene lugar, normalmente, el primer fin de semana de septiembre. Los puestos estan realmente muy bien montados, y se extienden por los alrededores del castillo, la calle Iglesia, la calle Principal, la calle Marqués de Samà y las plazas de Cataluña, de Mariano Soler, de la Constitución y de Cal Cubano. Hay que decir que es un mercado medieval muy logrado, bien ambientado y de los mejores de Cataluña. La característica más peculiar es el hecho de estar dividido en tres zonas: cristiana, judía y musulmana. Naturalmente habrá paradas de oficios, como en todos los mercados de este tipo, pero también talleres que nunca habéis visto, como el de fundición de metal o el de elaboración de papel. También son divertidos el horno de pan artesano y la fábrica de velas. También se ofrecerán espectáculos que reproducirán la vida en la Edad Media en un pueblo de frontera como lo fue Calafell, con luchas de caballeros, campamentos, pasacalles, soldados, repobladores cristianos, el abad de los Locos, la bruja visionaria, bailarinas zíngaras, un fakir y hasta un domador de serpientes. También harán las delicias de pequeños y grandes la exposición de aves rapaces, los burros, o los juegos y talleres infantiles. Y una vez visto el mercado, pueden recorrer el término de Calafell. Visitar el castillo o ir a ver la magnífica ciudadela ibera completamente reconstruida, situada en el barrio marinero de Segur de Calafell, junto a la antigua N-340. O bien, si sois aficionados a la cultura, la casa museo Barral, situada en el barrio de mar, al lado de el agua. Por eso les recomendamos que no se olviden en casa el bañador. Seguramente encontrarán un momento para hacer un remojón en las aguas azules y mansas del Mediterráneo tarraconense. Podéis completar la excursión con una ida a San Salvador, cerca de Comarruga, a ver la casa y el museo Pau Casals, o con una visita a Sitges, (Cau Ferrat) y también a Vilanova i la Geltrú (Museo del Ferrocarril y Museo Romántico ). ¡No diréis que no hay cosas para hacer!. Si quereis dormir y comer encontraréis muchos hoteles y restaurantes, sobre todo en la playa. Nosotros, sin embargo, os recomendamos un establecimiento justo en el pueblo antiguo, cerca del ayuntamiento y la iglesia. Una casa fonda llamada “Antigua”. Buen fin de semana medieval en Calafell. (Imagen obtenida en la web http://www.penedesfera.cat.)

Fira d’indians a Begur


A Begur, bellíssim poble de la Costa Brava més genuïna, fan una fira d’indians molt lluïda, diferent, exòtica i colorista.  Es celebra el primer cap de setmana de setembre, i és una ocasió única per poder visitar aquesta maravellosa vila, recòrrer els seus carrers plens de parades, de productes vinguts de les Amèriques, del Càrib, de sentir aquells sons i ballar aquells balls embriagadors, representacions de teatre de carrer, festa i gresca. Begur recorda aquests dies el seu passat indià, aquells que va fer de Cuba i les Antilles un referent a casa nostra. Consulteu el programa i escolliu la vostra raó per arribar-vos fins Begur. I agafeu el banyador, perquè des del poble s’arriba a cales d’ensomni, a platges maravelloses, com Sa Riera, Aiguablava, Fornells, Aiguafreda o Sa Tuna. Llocs mítics. Indrets d’una bellessa salvatge.  Disfruteu de la Fira d’Indians de Begur i de les aigües transparents, blau turqueses, de les seves cales. Passegeu per Begur, un poblet encantador, pels seus carrers medievals, plens de festa i de vida. Els vostres fills i filles gaudiran d’una fira poc coneguda. Si us cal podeu dormir a molt bons hotels a Begur. Com l’Hotel Rosa. Us el recomanem. Si us agrada més el càmping, us en recomanarem un que està a les afores de Begur, però només a uns 4 Kms. Un càmping familiar on els nostres infants han disfrutat molt: El mas Patotxas. Tota mena de serveis. Perfecte. Més a prop teniu el càmping Begur. Per dinar nosaltres anem al mateix restaurant de l’hotel Rosa, la Fonda Caner. Però això si, us assegurem que és molt difícil menjar malament a Begur, ho feu on ho feu.

En Begur, bellísimo pueblo de la Costa Brava más genuina, celebran una feria de indianos muy lucida, diferente, exótica y colorista. Se celebra el primer fin de semana de septiembre, y es una ocasión única para poder visitar esta maravillosa villa, recorrer sus calles llenas de paradas, puestos, y oficios, con de productos venidos de las Américas, del Caribe. Una gran ocasión para sentir aquellos sonidos y bailar aquellos bailes embriagadores, ver representaciones de teatro en la calle, vivir la fiesta y la diversión. Begur recuerda estos días su pasado indiano, aquel que hizo de Cuba y las Antillas un referente en nuestro país. Consulten el programa y elijan su razón para acercarse hasta Begur. Y tomen el bañador, porque desde Begur se llega a calas de ensueño, playas maravillosas, como Sa Riera, Aiguablava, Fornells, Aiguafreda o Sa Tuna. Lugares míticos. Lugares de una belleza salvaje. Disfrutad de la Feria de Indianos de Begur y de las aguas transparentes, azul turquesa, de sus calas. Paseen por Begur, un pueblo encantador, por sus calles medievales, llenas de fiesta y de vida. Sus hijos e hijas disfrutarán de una feria poco conocida. Si necesitan puede dormir en muy buenos hoteles en Begur. Como el Hotel Rosa. Os lo recomendamos. Si os gusta más el camping, os recomendaremos uno que está a las afueras de Begur, pero sólo a unos 4 Kms. Un camping familiar donde nuestros niños han disfrutado mucho: El mas Patotxas. Todo tipo de servicios. Perfecto. Para comer nosotros vamos al mismo restaurante del hotel Rosa, la Fonda Caner. Pero eso si, os aseguramos que es muy difícil comer mal, lo hagan donde lo hagan.

Cremona


Cremona ens encanta. Hi tornaríem mil vegades. Estem enamorats de la llum d’aquesta ciutat pagesa, plana, al marge del riu Po, en el bell mig de l’extensa depressió de la Padania. Cremona no te paisatge, però el crea ella mateixa. El crea la seva increible catedral, romànica, imponent, bellíssima. El creen els tallers dels luthiers, artesans de la música, que produeixen des de fa segles, tota mena d’instruments musicals. Però sobretot violins. Stradivàrius, Guarneri… mestres de l’art de fer els millors instruments de corda. Un art que perdura, ben viu, avui. Trobareu artesans, artistes luthiers treballant als seus tallers, de cara al públic. Els veureu a través dels seus aparadors, des del carrer, o mitjançant les portes de les botigues, generosament obertes. Us ensenyaran el què fan sense recança. És màgic. Cremona te l’escola oficial europea de luthiers. Arribeu-vos fins el cor de la vila, la Piazza del Comune. Allà admirareu sense voler-ho la sobèrbia façana de la catedral romànica. Impossible apartar la vista. Amb el seu poderós, frenètic, bestial campanar, anomenat el Torrazzo, el més gran de tota Itàlia, de 112 metres d’altura. Al costat un bonic baptisteri, separat, isolat, al mig de la plaça. Completen el decorat, tan escenenogràfic com el de totes les places italianes, el palau comunal, del XIII, i el Palau Municipal, on trobareu l’oficina de turisme i un museu de violins, amb un parell de Stradiuvarius, autèntics, i molts altres instruments de gran valor. La ciutat no te gaire més coses a veure: una quants palaus, i un parell d’esglèsies més. És fàcil de recòrrer, i fàcil aparcar-hi. Hi ha molts bons llocs per menjar. Bona gastronomia. Si teniu diners, aneu a La Sosta. Una maravella. N’hi ha molts d’altres, de tota mena i preu. Si voleu quelcom desenfadat, plats frescos, d’altíssima qualitat, sense gaires complicacions, aneu al Bar Latte…Lier, a la Via Mercatello, 46, darrera la catedral. Només és un bar, recordeu. No hem dormit a Cremona, però la llista i la qualitat dels hotels que vam veure, son per quedar bocabadats. Des de Cremona, tota la plana del riu Po al vostre abast. Ciutats bellíssimes com ara Piacenza, Pavia, Parma, o la Cartoixa de Pavia. Ideal per un cap de setmana. Si aneu a Itàlia de vacances, podeu fer Cremona com alternativa a Genova i la costa, en una ruta per la Padània, des de Milà.

Cremona nos encanta. Volveríamos mil veces. Estamos enamorados de la luz de esta ciudad campesina, llana, situada cerca del río Po, en medio de la extensa depresión de la Padania. Cremona no tiene paisaje, pero lo crea ella misma. Lo crea con su increíble catedral, románica, imponente, bellísima. Lo crean los talleres de los luthiers, artesanos de la música, que aquí producen, desde hace siglos, todo tipo de instrumentos musicales. Pero sobre todo violines. Stradivarius, Guarneri … maestros del arte de hacer los mejores instrumentos de cuerda. Un arte que perdura, muy vivo, hoy. Encontraréis artesanos, artistas luthiers trabajando en sus talleres, de cara al público. Los vereis a través de sus escaparates, desde la calle, o a las puertas de las tiendas, generosamente abiertas. Os enseñarán lo que hacen sin pesar. Es mágico. Cremona tiene la escuela oficial europea de luthiers. Acercaos hasta el corazón de la villa, la Piazza del Comune. Allí admirareis sin quererlo la soberbia fachada de la catedral románica. Imposible apartar la vista. Con su poderoso, frenético, bestial campanario, llamado el Torazzo, el más grande de toda Italia, de 112 metros de altura. Al lado un hermoso baptisterio, separado, aislado, en medio de la plaza. Completan el decorado, tan escenenográfico como el de todas las plazas italianas, el palacio comunal, del XIII, y el Palacio Municipal, donde encontrareis la oficina de turismo y un museo de violines, con un par de Stradiuvarius, auténticos, y muchos otros instrumentos de gran valor. La ciudad no tiene mucho más que ver: unos cuantos palacios, y un par de iglesias más. Es fácil de recorrerla, y fácil aparcar en ella. Hay muchos buenos lugares para comer. Buena gastronomía. Si tienen dinero, vayan a La Sosta. Una maravilla. Hay muchos otros, de todo tipo y precio. Si desea algo desenfadado, platos frescos, de altísima calidad, sin muchas complicaciones, vayan al Bar Latte … Lier, en la Via Mercatello, 46, detrás de la catedral. Sólo es un bar, recuerden. No hemos dormido en Cremona, pero la lista y la calidad de los hoteles que vimos, son para quedarse boquiabiertos. Desde Cremona, toda la llanura del río Po está a su alcance. Ciudades bellísimas como Piacenza, Pavía, Parma, o la Cartuja de Pavía. Ideal para un fin de semana. Si van a Italia de vacaciones, puede pasar por Cremona como alternativa a Genova y la costa, en una ruta por la Padania, desde Milán.

Schwäbisch Hall


Schwäbisch Hall és una preciosa, bellíssima i fantàstica ciutat de segona categoria alemana. Ho diem sense cap mena de sentit pejoratiu. Evidentment, el primer que cal visitar a Alemania són llocs internacionals de primer ordre, com Berlín, Munich, Colonia, Nüremberg, Dresden, Leipzig… Però un cop hagueu satisfet aquesta necessitat, us recomanem que imagineu noves rutes per una Alemania menys coneguda, però que amaga joies petitones, boniques com una randa. Schwäbisch Hall és una d’aquestes petites joies. Pertany a l’Estat Federat de Baden-Württemberg, un territori a tocar de Baviera, i que cal visitar amb detenció. La vila te monuments fantàstics, com aquest fabulós ajuntament barroc, (a la foto), o bé l’esglèsia de Sant Miquel, amb la seva monumental escalinada rodona, que als estius funciona com a teatre i centre de concerts i dança a l’aire lliure. Però malgrat aquests monuments importants, no només les grans construccions són l’objecte d’atracció. Tot el poble és un festival de carrers medievals, amb cases d’entramats de fusta, façanes i teulades d’ensomni i placetes recoletes plenes de flors. Us assegurem que el paisatge i l’escongrafia són molt bonics i molt diferents. Com la esplèndida posada en escena de les cases damunt del meandre del riu Kocher, amb el parc i els anecs banyant-s’hi. De postal. I el més interessant és que Schwäbisch Hall forma part d’una ruta de pobles amb encant que pot ser un objectiu d’una escapada o unes vacances familiars. Llocs com Bad Wimfen, ciutat medieval a tocar, o la incomparable i fastuosa Rothenburg ob der Tauber, la més increible vila fortificada de tota Alemania estan a tocar de Schwäbisch Hall. La vila te bons hotels i restaurants de categoria, entre ells, per exemple, el Kronprinz, el de l’Àguila Dorada, o l’Hotel Scholl, tots instal·lats en boniques casones del centre.

Schwäbisch Hall es una preciosa, bellísima y fantástica ciudad de segunda categoría alemana. Lo decimos sin sentido peyorativo. Evidentemente, lo primero que hay que visitar en Alemania son hitos internacionales de primer orden, como Berlín, Munich, Colonia, Nüremberg, Dresden, Leipzig … Pero una vez que hayan satisfecho esta necesidad, les recomendamos que imaginen nuevas rutas para recorrer una Alemania menos conocida, pero que esconde joyas pequeñas y bonitas. Schwäbisch Hall es una de estas pequeñas joyas. Pertenece al Estado Federado de Baden-Württemberg, un territorio cerca de Baviera, y que hay que visitar con detención. La villa tiene monumentos fantásticos, como este fabuloso ayuntamiento barroco, (en la foto), o bien la iglesia de San Miguel, con su monumental escalinada redonda, que en los veranos funciona como teatro y centro de conciertos y danza al aire libre. Pero pese a estos monumentos importantes, no sólo las grandes construcciones son objeto de atracción. Todo el pueblo es un festival de calles medievales, con casas de entramados de madera, fachadas y tejados de ensueño y plazas recoletas llenas de flores. Os aseguramos que el paisaje y el escongrafia son muy bonitos y muy diferentes. Como la espléndida puesta en escena de las casas sobre el meandro del río Kocher, con el parque y los patos bañándose en él. De postal. Y lo más interesante es que Schwäbisch Hall forma parte de una ruta de pueblos con encanto que puede ser un objetivo de una escapada o unas vacaciones familiares. Lugares como Bad Wimfen, ciudad medieval cercana, o la incomparable y fastuosa Rothenburg ob der Tauber, la más increíble villa fortificada de toda Alemania, están cerca de Schwäbisch Hall. La villa tiene buenos hoteles y restaurantes de categoría, entre ellos, por ejemplo, el Kronprinz, el del Águila Dorada, o el Hotel Scholl, todos instalados en hermosas casonas del centro.

Los Mallos de Riglos


Pujant la carretera que des d’Osca va cap a Pamplona, i que porta al Pirineu Aragonés, veureu a mà dreta, un espectacle natural inaudit: uns grans pans de pedra, gegantins, s’alçen damunt d’un poble de cases blanques. Val la pena aturar el cotxe per fer-hi una ullada i pendre quatre fotos. Però encara millor si preneu la desviació fins el poble que jau als seus peus, o si seguiu el sender senyalitzat fins la base d’aquests col·lossos. Heu de saber que cada mallo te un nom propi. Així teniu el Firé, el Pisón, el Puro, Castilla, los Volaos, Cuchillo, Melchor, Visera o del Agua. Els més petits també tenen el seu nom. El poblet de Riglos és pintoresc, sense més. Naturalment el major interés és dels Mallos, sobretot si us agraden els esports d’aventura, que podeu parcticar a la zona, com ara l’escalada, la bici, o el piragüisme al riu Gàllego, que corre sota els Mallos. Perdre uns dies aquí és interessant. Prop teniu el pantà de la Peña. Ayerbe, Bolea i la seva col·legiata, Murillo el Gállego i el seu romànic, o Loarre amb el seu imponent castell, són bons motius per una aturada. Si voleu dormir o menjar prop dels Mallos us recomanem a Murillo el Gállego, un poblet preciós amb una esglèsia romànica al·lucinant, la Real Posada de Liena. A Loarre, l’Hospederia de Loarre. A Ayerbe, l’hotel on es van allotjar les estrelles de Hollywood durant el rodatge del “Regne dels Cels”: L’Hotel Ayerbe. Com veieu un bon motiu per descansar en el vostre viatge per la N-240 camí de Pamplona o el Pirineu.

Subiendo la carretera que desde Huesca va hacia Pamplona, y que lleva al Pirineo Aragonés, encuentran a su derecha, un espectáculo natural inaudito: unos grandes bloques de piedra, gigantescos, que se alzan encima de un pueblo de casas blancas. Vale la pena detener el coche para hacer un vistazo y tomar cuatro fotos. Pero aún mejor si toman la desviación hasta el pueblo que yace a sus pies, o si siguen el sendero señalizado hasta la base de estos colosos. Deben saber que cada mallo tiene un nombre propio. Así tiene el Fire, el Pisón, el Puro, Castilla, los Volaos, Cuchillo, Melchor, Visera o del Agua. Los más pequeños también tienen su nombre. El pueblo de Riglos es pintoresco, sin más. Naturalmente el mayor interés es de los Mallos, sobre todo si os gustan los deportes de aventura, que se puede parcticar en la zona, como la escalada, la bici, o el piragüismo en el río Gállego, que corre bajo los Mallos. Perder unos días aquí es interesante. Cerca está el pantano de la Peña. Ayerbe, Bolea y su colegiata, Murillo el Gállego y su románico, o Loarre con su imponente castillo, son buenos motivos para un paro. Si quieren dormir o comer cerca de los Mallos les recomendamos Murillo el Gállego, un pueblecito precioso con una iglesia románica alucinante. Allí está la Real Posada de Liena. En Loarre, tienen la Hospederia de Loarre. En Ayerbe, el hotel donde se alojaron las estrellas de Hollywood durante el rodaje del “Reino de los Cielos”: El Hotel Ayerbe. Como veis un buen motivo para descansar en su viaje por la N-240 camino de Pamplona o el Pirineo.

Lectoure


Lectoure és una antiga bastida, una ciutat de colonització al mig de la Gascunya, al sud de França, prop de Toulouse, 80 kms. i no lluny de la Vall d’Aran, a uns 150 kms. Una vila que te un llarg historial de guerres i batalles entre francesos i anglesos. Potser per això Lectoure es va fundar dalt d’un promontori que domina la vall del riu Gers. Potser per aquesta raó la torre de la seva catedral és com la d’una fortalessa. Passats ja els temps convulsos, la vila ens ofereix avui la seva cara més amable. Carrers polits i ordenats, plens de flors. Cases totes iguals, petits palaus. Una sobirana catedral, potent, rotunda, gran, amb uns vitralls sorprenents. Bonics jardins, com ara el del palau del bisbe, amb miradors que mostren tota la bellessa del Pirineu llunyà, i tota la verdor d’aquesta vall del Gers, plena de boscos i riuets, de granges que crien oques. Perque Lectoure és la capital del paté de foie, d’oca, autèntic. La ciutat te altres motius per una visita: el seus museus, com ara l’arqueològic, o la curiosa Royal Tannerie. També és ideal per un cap de setmana llarg o un pont, com a centre per visitar la Gascunya, la Lomagne o el Gers. Pobles medievals com Condom, Larresingle, Saint-Clar, Fleurance, Monfort i molts altres, són a tocar. Auch, la capital, amb la seva catedral. Abadies com Flaran o La Romieu. Castells com el de Gramont. I la natura incomparable d’aquestes terres ondulades plenes de vida. Per dormir i menjar a Lectoure, i a la zona, trobareu molts llocs, i ben bons. Teniu, per exemple, un lloc de típic gust francés, L’Hotel de Bastard, a tocar de la catedral, al centre del poble.

Lectoure es una antigua bastida, una ciudad de colonización en medio de la Gascuña, no lejos de Toulouse, en el sur de Francia. Una villa que tiene un largo historial de guerras y batallas entre franceses e ingleses. Quizá por eso Lectoure se fundó sobre un promontorio que domina el valle del río Gers. Quizá por esta razón la torre de su catedral es como la de una fortaleza. Pasados ya los tiempos convulsos, la villa nos ofrece hoy su cara más amable. Calles ordenadas, llenas de flores. Casas todas iguales, como pequeños palacios. Una soberana catedral, potente, rotunda, grande, con unos vitrales sorprendentes. Jardines, como el del palacio del obispo, con miradores que muestran toda la belleza del Pirineo lejano, y toda el verdor de este valle del Gers, lleno de bosques y riachuelos, y de granjas que crían gansos. Porque Lectoure es la capital del paté de foie, de oca, auténtico. La ciudad tiene otros motivos para merecer una visita: sus museos, como el arqueológico, o la curiosa Royal Tannerie. También es ideal para un fin de semana largo o un puente, como centro para visitar la Gascuña, la Lomagne o el Gers. Pueblos medievales como Condom, Larresingle, Saint-Clar, Fleurance, Monfort y muchos otros, estan bién cerca. Auch, la capital, con su catedral. Abadías como Flaran o La Romieu. Castillos como el de Gramont. Y la naturaleza incomparable de estas tierras onduladas llenas de vida. Para dormir y comer en Lectoure, y en la zona, encontrarán muchos lugares, y buenos. Tienen, por ejemplo, un hotel de típico gusto francés, el Bastard, junto a la catedral, en el centro del pueblo.

Cortona


Cortona és una apacible, petita i deliciosa vila toscana enfilada a mig aire d’un d’aquells turons amables d’aquesta terra beneida dels Deus. No és la Toscana turística de Florencia o Siena. És la Toscana amagada dels petits poblets encisadors. La trobareu si aneu camí de Perugia o Assís, cap a la maravellosa Umbria, des de Florència. O bé si aneu cap a Roma. Està propera a l’autopista A1, l’espina dorsal de la península italiana, al sur d’Arezzo, abocada a la planura suau del llac Trasimè, tan històric. Cortona és un lloc d’aquells que inciten a tornar-hi, a recòrrer sense presses els seus carrers quiets, encara no destrossats pel turisme. Naturalment te el seu palau del poble, i el dels capitans, amb la seva torre. També te un duomo. Però no és això el més bonic del poble. Són els carrers enfilant-se muntanya amunt, plens d’escales. Els carrers petits i estrets, buits de gent. Però també els carrers comercials del centre, plens de botigues senzilles, de records i de menjar, de bars i de restaurants, de galeries d’art i d’hotels. És la llum, la lluminositat increible d’aquest racó de la Toscana. Són les oliveres que s’enfilen cap a munt, com les cases. És la seva esglèsia de Santa Maria del Calcinaio, a uns kms. del nucli urbà, arribant-hi. Una impresionant, però recoleta i un xic destartalada obra mestra del primer renaixement. L’hem volgut fer servir de portada per aquest article, amb el seu interior nu, blanc, concís, perfecte. Aparqueu el cotxe a l’entrada de les muralles. Pugeu carrer enlaire fins la plaça major. Després perdeu-vos pel didal de carrerons medievals. Assaboriu l’aire toscà, pur, embriagador. Veieu caure la nit damunt la plana. Cortona te una posta de sol fantàstica. Per dinar i per dormir bé heu vingut al lloc perfecte.  Si disposeu de bon gust i força calers, el Sant Michele és el vostre destí. Un hotel amb molt d’encant, dins la ciutat murada, en un carrer principal. Ens va agradar molt. Però tranquils, n’hi ha molts més, i de molts preus. De restaurants n’hi ha tants que no sabríem dir-vos. Passejeu i mireu. Trobareu el vostre. Si voleu anar-hi des de Florència, ànims, només està a una hora llarga en cotxe. Podeu dormir al Novotel de Florència i fer una escapada a Cortona, que inclogui una parada a Arezzo, en una excursió d’un dia. La Toscana més desconeguda al vostre abast!.

Cortona es una apacible, pequeña y deliciosa villa toscana subida a media altura de uno de esos cerros amables de esta tierra bendecida de los dioses. No es la Toscana turística de Florencia o Siena. Es la Toscana escondida de los pequeños pueblos encantadores. La encontraréis si vais camino de Perugia o Asís, hacia la maravillosa Umbria, desde Florencia. O bien si vais hacia Roma. Está próxima a la autopista A1, la espina dorsal de la península italiana, al sur de Arezzo, abocada a la llanura suave del lago Trasimeno, tan histórico. Cortona es un lugar de aquellos que incitan a volver, a recorrer sin prisas sus calles quietas, no destrozadas aún por el turismo. Naturalmente tiene su palacio del pueblo, y el de los capitanes, con su torre. También tiene un duomo. Pero no es eso lo más bonito del pueblo. Son las calles trepando montaña arriba, llenas de escaleras. Las calles pequeñas y estrechas, vacías de gente. Pero también las calles comerciales del centro, llenas de tiendas sencillas, de tiendas de recuerdos y de comida, de bares y de restaurantes, galerías de arte y de hoteles. Es la luz, la luminosidad increíble de este rincón de la Toscana. Son los olivos que trepan hacia arriba, como las casas. Es su iglesia de Santa María del Calcinaio, a unos kms. del núcleo urbano, llegando al pueblo. Una impresionante, pero recoleta y un poco destartalada obra maestra del primer Renacimiento. La hemos querido utilizar de portada para este artículo, con su interior desnudo, blanco, conciso, perfecto. Aparquen el coche en la entrada de las murallas. Hay que subir calle arriba hasta la plaza mayor. Tras ello, perderse por el dédalo de callejuelas medievales. Saboreen el aire toscano, puro, embriagador. Veran caer la noche sobre la llanura. Cortona tiene una puesta de sol fantástica. Para comer y para dormir bien han venido al lugar perfecto. Si disponen de buen gusto y bastante dinero, el Sant Michele es su destino. Un hotel con mucho encanto, en la ciudad amurallada, en una calle principal. Nos gustó mucho. Pero tranquilos, hay muchos más, y de muchos precios. De restaurantes hay tantos que no sabríamos decirles cual nos gustó más. Hay que pasear y ver. Encontraréis el vuestro. Si desean ir desde Florencia, ánimos, sólo está a una hora larga en coche. Pueden dormir en el Novotel de Florencia y hacer una escapada hasta Cortona, que incluya una parada en Arezzo, en una excursión de un día. La Toscana más desconocida a su alcance.

Aquelarre de Cervera


Es podria pensar que l’Aquelarre de Cervera no és una festa adequada per infants i famílies amb infants. Això no és exàctament cert. Perquè si bé els actes nocturns, més esbojarrats i perillosos, són territori poc adient, l’ambient de la vila durant aquests dies, i altres actes diürns, resulten molt recomanables, especialment per pares i mares amb nois i noies ja més grans. A més, darrerament, s’han programat un seguit de manifestacions expressament pensades per la canalla, anomenades l’Aquelarret. El famosíssim Aquelarre de Cervera te lloc l’últim cap de setmana d’agost. És una festa consolidada, esperada, amb una gran experiència acumulada i una assistència de públic increïble. Cal tenir-ho en compte. De fet, hi és tothom, els carrers van plens de gom a gom, i certs aconteixements són, planerament, impossibles de ser visionats per gent “normal”. Ara bé, val la pena anar-hi i viure el que bonament es pugui d’una festa veritablement bonica i diferent. La gresca consisteix, bàsicament en magnífics correfocs, i molts espectacles i música, sempre relacionats amb temes de bruixeria, màgia i esoterisme. Paral·lelament hi trobareu fires temàtiques com ara la Fira del Gran Boc, cercaviles pensades pels més petits i un aquelarret, com ja hem dit, particularment dissenyat per als infants. A més, anar fins a Cervera compensa. La trobareu al bell mig de les terres interiors de Catalunya, prop de Lleida. És la capital de La Segarra, una comarca amb uns atractius molt importants. Per arribar-hi cal que aneu per la A-2, camí de Lleida. Podeu aprofitar l’estada a la vila per visitar la seva universitat barroca, amb una interessant portalada. També és molt bonic el campanar de la colegiata gòtica i la façana de l’ajuntament, gòtic també. De fet és una de les joies del gòtic civil català, amb una balconada molt potent. També teniu la casa museu de la família Duran. Però aquests dies el que més us agradarà, i el que més agradarà als vostres nens i nenes, sera el llarg, fosc, tètric i tenebròs carreró de les bruixes. No us el perdeu. Es tracta d’un carrer cobert, metres i metres d’autèntic carrer medieval. Un carrer que amaga secrets inconfesables. Molt diferent del carrer Major, paral·lel a aquest, tot porticat, ple de cases senyorials i convents. Just per aquestes dates, coincidint amb l’Aquelarre, és quan estarà més fantasmagòric i embruixat. Per dinar a Cervera hi ha molt on escollir. Mireu-vos el Fiol o el Casal. No hi ha molts llocs per dormir a dins mateix de Cervera, però si hostals i algunes cases rurals als voltants i la Segarra. Mireu-vos l’apartat “serveis” dins la web de l’Aquelarre. Ens agrada, prop de Cervera,  l’Hostal La Savina.

Se podría pensar que el Aquelarre de Cervera no es una fiesta adecuada para niños y familias. Esto no es exactamente cierto. Porque si bien los actos nocturnos, más alocados y peligrosos, son territorio poco adecuado, el ambiente de la villa durante estos días, y otros actos diurnos, resultan muy recomendables, especialmente para padres y madres con chicos y chicas ya mayores. Además, últimamente, se han programado una serie de manifestaciones expresamente pensadas para los niños, llamadas el Aquelarret. El famosísimo Aquelarre de Cervera tiene lugar el último fin de semana de agosto. Es una fiesta consolidada, esperada, con una gran experiencia acumulada y una asistencia de público increíble. Hay que tenerlo en cuenta. De hecho, está allí todo el mundo, las calles van llenas hasta los topes, y ciertos acontecimientos son, llanamente, imposibles de ser visionados por gente “normal”. Ahora bien, vale la pena ir y vivir, lo que buenamente se pueda, de una fiesta verdaderamente bonita y diferente. Esta consiste, básicamente, en unos magníficos correfocs, y muchos espectáculos y música, siempre relacionados con temas de brujería, magia y esoterismo. Paralelamente encontraréis ferias temáticas como la Feria del Gran Boc, pasacalles pensados para los más pequeños y un Aquelarret, como ya hemos dicho, particularmente diseñado para los niños. Además, ir hasta Cervera compensa. La encontrará en medio de las tierras interiores de Cataluña, cerca de Lleida. Es la capital de La Segarra, una comarca con unos atractivos muy importantes. Para llegar es necesario ir por la A-2, camino de Lleida. Pueden aprovechar su estancia en la villa para visitar a su universidad barroca, con una interesante portalada. También es muy bonito el campanario de la colegiata gótica y la fachada del ayuntamiento, gótico también. De hecho es una de las joyas del gótico civil catalán, con un balcón muy potente. También tienen allí la casa museo de la familia Duran. Pero estos días lo que más les gustará, y lo que más gustará a sus niños y niñas, será el largo, oscuro, tétrico y tenebroso callejón de las brujas. No os lo perdáis. Se trata de un camino cubierto, metros y metros de auténtica calle medieval. Una calle que esconde secretos inconfesables. Muy diferente de la calle Mayor, paralela a ésta, toda porticada, llena de palacios y conventos. Justo por estas fechas, coincidiendo con el Aquelarre, es cuando el callejón de las brujas estará más fantasmagórico y embrujado. Para comer en Cervera hay mucho donde elegir. Pensad en el restaurante Fiol o el Casal. No hay muchos lugares para dormir en Cervera, pero si hostales, y algunas casas rurales en las afueras y la Segarra. Vean el apartado “servicios” en la web del Aquelarre. Nos gusta, cerca de Cervera, el Hostal La Savina.

Padova


En una sortida a Itàlia, quasi bé ningú deixa de banda Venecia. La ciutat dels canals és una maravella indiscutida i indiscutible. Res no se li assembla. Res no arriba a la seva sublím maravella. Però si us queden dies o hores disponibles després d’haver fet al vostre gust Venecia i les illes, Burano, Murano i Torcello, penseu en Padova, en Pàdua, que està a menys de 40 kms. de la ciutat dels canals. Padova és una ciutat encantadora que visqué sempre a l’ombra de Venecia, i encara avui dia ho fa. La gent hi passa necessàriament camí de la Sereníssima República. Tantmateix son poquíssims els automovilistes que deixen l’autovia que els porta de Florència, Roma o Milà per dedicar un temps a Padova. Ara us en donarem les raons. Padova és una ciutat tranquil·la, peatonal, on la gent i les bicicletes son els amos del carrer. Cap soroll, cap estridència. Te un casc antic obert i escenogràfic, amb un palau, un mercat, una logia senzillament genials. A la foto podeu veure el rellotge astronòmic, davant del palau del poble, i la columna amb el lleó de Sant Marc, insignia del domini de Venecia sobre la ciutat. Per si aquestes maravelles no fossin suficients, el pintor renaixentista Giotto va deixar a la vila una de les seves obres mestres més mundialment reconeguda. Es tracta dels magnífics frescos de la capella dels Scrovegni. Fantàstica, no hi han paraules per descriure aquesta joia. És interessant reservar per internet o per telèfon, per no tenir sorpreses de darrera hora. Per descomptat la vila també te un Duomo, i una esglèsia molt singular dedicada al seu Sant més famós, Sant Antoni de Pàdua. La Basílica del Santo. Una curiositat devota, gran i impressionant com un pastís de nata. Ja veieu que val la pena parar un momentet a Pàdua. Impossible detallar-vos un restaurant a Padova, n’hi ha desenes i, segurament estareu allotjats a Venecia, i serà una matinal o una tarda el que passareu a la vila. El mateix passa a l’hora de dormir. De tota manera us podem recomanar un hotel que ens va agradar, molt ben situat, prop de centre històric, en una zona tranquil·la on es pot arribar en cotxe. Es tracta de l’Hotel Giotto.

En una salida a Italia, casi nadie deja de lado Venecia. La ciudad de los canales es una maravilla indiscutida e indiscutible. Nada se le parece. Nada llega a su sublime maravilla. Pero si les quedan días u horas disponibles después de haber hecho a su gusto Venecia y las islas, Burano, Murano y Torcello, pensad en Padova, en Padua, que está a menos de 40 kms. de la ciudad de los canales. Padova es una ciudad encantadora que vivió siempre a la sombra de Venecia, y aún hoy día lo hace. La gente pasa necesariamente por ella camino de la Serenísima República. Sin embargo son poquísimos los automovilistas que dejan la autovía que les lleva desde Florencia, Roma o Milán hasta Venecia, para dedicar un tiempo a Padova. Ahora les daremos las razones para hacerlo. Padova es una ciudad tranquila, peatonal, donde la gente y las bicicletas son los dueños de la calle. Ningún ruido, ningún estridencia. Tiene un casco antiguo abierto y escenográfico, con un palacio, un mercado, y una logia sencillamente geniales. En la foto podéis ver el reloj astronómico, ante el palacio del pueblo, y la columna con el león de San Marcos, insignia del dominio de Venecia sobre la ciudad. Por si estas maravillas no fueran suficientes, el pintor renacentista Giotto dejó en la villa una de sus obras maestras más mundialmente reconocida. Se trata de los magníficos frescos de la capilla de los Scrovegni. Fantástica, no hay palabras para describir esta joya. Es interesante reservar por internet o por teléfono, para no tener sorpresas de última hora. Por supuesto la villa también tiene un Duomo, y una iglesia muy singular dedicada a su Santo más famoso, San Antonio de Padua. La Basílica del Santo. Una curiosidad devota, grande e impresionante como un pastel de nata. Ya veis que merece la pena parar un momentito en Padua. Imposible detallar un restaurante en Padua, hay decenas y, seguramente estaréis alojados en Venecia, y será una mañana o una tarde lo que pasareis en la villa. Lo mismo ocurre a la hora de dormir. De todos modos os podemos recomendar un hotel que nos gustó, muy bien situado, cerca de centro histórico, en una zona tranquila donde se puede llegar en coche. Se trata del Hotel Giotto.

FAV: Antiguitats a Vic


Tota la darrera setmana d’agost podeu trobar al recinte firal el Sucre, a Vic, la Fira d’Antiguitats (FAV). No es tracta d’una fira qualsevol. És la més gran de tot Catalunya, i una de les més importants de l’Estat espanyol. Es tracta d’un aconteixement que interessarà als entessos i aficionats a les antiguitats, però hem volgut aconsellar-vos-la perquè lluny de ser una mostra pedant, sofisticada i elitista, aquesta trobada pot molt bé resultar divertida pels vostres infants, i molt didàctica. Passejar-se entre les parades us permetrà ensenyar els vostres fills i filles objectes preciosos: rellotges de paret, pintures i escultures, però tanmbé objectes que fins fa poc foren quotidians, i ara són veritables fòssils, com rellotges de butxaca, sifons, cassettes… A més, la fira preveu una cacera del tresor, i una part dedicada als infants expresament, una àrea, com una guarderia, on podran dibuixar i passar-ho bé. Aprofiteu l’avinantessa que sou a la ciutat dels Sants per fer un volt pel casc antic de Vic. Viureu l’experiència del seu temps barroc, de la vila closa de sants i capellans, veureu palaus, temples, com la catedral, amb les pintures maravelloses de Sert. Al costat, el museu episcopal guarda el millor de l’art romànic català. O el deliciós temple romà, extret de l’època dels cèsars. Per no fer menció de l’esplèndida plaça del mercadal. Si us agrada gaudir de una bon taula, a Vic  ho teniu fàcil. Hi ha molta oferta, sobretot al casc antic. Si voleu un que ens han recomanat, aneu al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. També hem anat a un que es troba en els baixos d’un casalot, a la placeta que es forma el carrer Dues Soles, en ajuntar-se amb el carrer de Cardona. Tot un restaurant amb encant. Però no recordem el nom. Per dormir teniu un hotel NH, que també te un bon menú al migdia.

La última semana de agosto encontrarán en el recinto ferial el Sucre, en Vic, la Feria de Antigüedades (FAV). No se trata de una feria cualquiera. Es la más grande de toda Cataluña, y una de las más importantes del Estado Español. Se trata de un acontecimiento que interesará a los aficionados a las antigüedades, por supuesto, pero lo hemos incluido en nuestras visitas familiares porque, lejos de ser una muestra pedante, sofisticada y elitista, este encuentro puede muy bien resultar divertida para los niños y muy didáctica . Pasearse entre las paradas les permitirá enseñar a vuestros hijos e hijas objetos preciosos: relojes de pared, pinturas y esculturas, pero tanmbé objetos que hasta hace poco fueron cotidianos, y ahora son verdaderos fósiles, como relojes de bolsillo, sifones, cassettes. .. Además, la feria prevé una caza del tesoro, y una parte dedicada a los niños expresamente, un área, como una guardería, donde podrán dibujar y pasarlo bien. Aprovechen que se encuentra en la ciudad de los Santos para dar una vuelta por el casco antiguo de Vic. Vivirán la experiencia de su tiempo barroco, de la villa cerrada de santos y curas, veréis palacios, templos, como la catedral, con las pinturas maravillosas de Sert. Al lado, el museo episcopal guarda lo mejor del arte románico catalán. O el delicioso templo romano, extraído de la época de los césares. Por no hacer mención de la espléndida plaza del Mercadal. Si os gusta disfrutar de una buena mesa, en Vic lo teneis muy fácil. Hay mucha oferta, sobre todo en el casco antiguo. Nos han recomendado el restaurante Basset, en la Calle Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. También hemos ido a uno que se encuentra en los bajos de un caserón, en la plazoleta que se forma la calle Dos Soles, al juntarse con la calle de Cardona. Todo un restaurante con encanto. Pero no recordamos el nombre. Para dormir tienen un hotel NH, que también tiene un buen menú al mediodía.

Larresingle


Larresingle és un cop de puny. Un poblet diminut, petitó, perdut en els confins de la Gascuña, al sud de França, prop de Toulouse. És un dels pobles més bonics de França, tot i que no son més que un parell de carrers, una plaça, una esglèsia i quatre mansions medievals, envoltats tots ells per una muralla i un fossat. L’entrada es fa per una torre, com cal. (A la foto). S’assembla una mica a Peratallada, però infinitament més petit. Evidentment no us estem recomanant que feu 400 kms. per veure aquest poblet, tot i que és realment bonic. Però el que si us recomanem és que penseu en dedicar unes curtes vacances, un pont llarg, a aquesta regió molt desconeguda del gran públic i amb uns atractius, culturals i naturals, molt i molt notables. La Gascunya és com una Toscana francesa. Te viles medievals increibles, com Condom, Lectoure, Montfort i moltes altres. Monestirs com ara Flaran, castells com Lavarderns o Gramont, i desenes de petites bastides, poblets de l’edat mitjana com Larresingle. Tants que no podem citar-los. Però no ens estarem de recomanar, a tocar de Larresingle, Montreal i Fources, altres dos llocs companys dels Pobles més bonics de França. Tots amb la seva plaça porxada, amb carrers i places bellíssims. Ja sabeu. La Toscana francesa us espera, no gaire lluny. Se’ns oblidava, prop del poble, un petit, petitíssim, parc temàtic sobre l’època medieval. Ens va semblar poca cosa. Valoreu vosaltres pels vostres fills. Podeu dinar i dormir molt bé a “La Ferme de Flaran“, un bellíssim hostalet rural a tocar de l’abadia de Flaran, no lluny de Larresingle. Però també menjareu senzill, bo i baratet, si aneu al restaurant “Le Massalet”, a la propera vila de Valence sur Baïse, una bastida típica de la zona. Servei atent, menú sense complicacions. Si necessiteu més hotels, i restaurants, a Condom en trobareu. Per exemple “Le Logis des Cordeliers“. Un hotel amb molt d’encant.

Larresingle es un pueblo diminuto, pequeño, perdido en los confines de la Gascuña, en el sur de Francia, cerca de Toulouse. Es uno de los pueblos más bonitos de Francia, aunque no son más que un par de calles, una plaza, una iglesia y cuatro mansiones medievales, rodeados todos ellos por una muralla y un foso. La entrada se hace por una torre, como es debido. (En la foto). Se parece un poco a Peratallada, pero infinitamente más pequeño. Evidentemente no estamos recomendando que haga 400 kms. para ver este pueblo, aunque es realmente bonito. Pero lo que si le recomendamos es que piense en dedicar unas cortas vacaciones, un puente largo, a esta región muy desconocida del gran público y con unos atractivos, culturales y naturales, muy notables. La Gascuña es como una Toscana francesa. Tiene villas medievales increíbles, como Condom, Lectoure, Montfort y muchas otras. Monasterios como Flaran, castillos como Lavarderns o Gramont, y decenas de pequeños pueblos de la Edad Media como Larresingle. Tantos que no podemos citarlos. Pero no nos estaremos de recomendar, junto a Larresingle, Montreal y Fources, otros dos lugares compañeros de los Pueblos más bellos de Francia. Todos con su plaza porticada, con calles y plazas bellísimos. Ya sabéis. La Toscana francesa les espera, no muy lejos. Se nos olvidaba, cerca del pueblo, un pequeño, pequeñísimo, Parque Temático sobre la época medieval. Nos pareció poco. Calificadlo vosotros para vuestros hijos. Pueden comer y dormir muy bien en “La Ferme de Flaran”, un bellísimo hostal rural junto a la abadía de Flaran, no lejos de Larresingle. Pero también comer sencillo, bueno y barato, si vais en el restaurante “Le Massalet”, en la próxima villa de Valence sur Baïse, una población típica de la zona. Servicio atento, menú sin complicaciones. Si necesitais más hoteles, y restaurantes, en Condom los encontraréis. Por ejemplo “Le Logis des Cordeliers”. Un hotel con mucho encanto.

Toca-sons a Taradell


Taradell és una bonica població d’Osona, a peus del Montseny, a tocar de Seva. S’hi arriba molt fàcilment per l’autovia de l’Ametlla, desviant-se abans d’arribar a Vic. A Taradell fan una magnífica festa major a finals d’agost, amb una esplèndida programació d’actes i activitats per la canalla. El punt àlgid és la diada i la Festa dita d’en Toca-sons, famós bandoler de la contrada. Aquella jornada tot volta sobre aquesta figura mítica, que ronda, trabuc en mà, pels carrers del poble. Però tota la setmana hi haurà un munt d’activitats de tota mena. Mercat medieval, jornada d’intercanvi de jocs i joguines alternatives, espectacles, animació de carrer, música i concerts, els típics balls de festa major, circ, gegants… Entreu a la web del municipi i mireu la programació de la seva bullanguera festa major. Al poble hi ha uns quants restaurants, tots molt recomanables, com ara el Terra Endins, o el La Roca. També algunes pizzeries i una brasseria. Si us calgués dormir heu de saber que Taradell disposa d’alguns allotjaments rurals i d’un magnífic càmping, molt familiar, el La Vall.

Taradell es una bonita población de Osona, a pies del Montseny, cerca de Seva. Se llega muy fácilmente por la autovía de la Ametlla, desviándonos antes de llegar a Vic. En Taradell gozareis de una magnífica fiesta mayor a finales de agosto, con una espléndida programación de actos y actividades para los niños. El punto álgido es el día y la Fiesta llamada de  Tocasons, un famoso bandolero de la zona. Aquella jornada todo gira sobre esta figura mítica, que ronda, trabuco en mano, por las calles del pueblo. Pero toda la semana habrá un montón de actividades de todo tipo. Mercado medieval, jornada de intercambio de juegos y juguetes alternativos, espectáculos, animación en la calle, música y conciertos, así como los típicos bailes de fiesta mayor, espectáculos de circo, o gigantes…  Entrad en la web del municipio y ved la programación de su bullanguera fiesta mayor. En el pueblo hay varios restaurantes, todos muy recomendables, como el Terra Endins, o La Roca. También algunas pizzerías y una braseria. Si os fuera necesario dormir aquí debeis saber que Taradell dispone de algunos alojamientos rurales y de un magnífico camping, muy familiar, el La Vall.

Mercat medieval a Castell d’Aro


Tothom coneix Platja d’Aro. Tothom ha gaudit una vegada a la seva vida de la magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, llarga… O bé de les delícies que pot oferir-nos les seves nits calentes, sensuals i marxoses. Però això és un bloc de sortides familiars, per troneres ja retirats, i avui us volem oferir la possibilitat de passar un bonic cap de setmana a l’Empordà, que sempre agrada, de gaudir de la Platja d’aro, més familiar que no es pensa la gent, i de descobrir el maravellós poblet de Castell d’Aro, situat un xic a l’interior, a mig camí de Santa Cristina i de Platja d’Aro. No us podeu imaginar l’encant d’aquest llogarret medieval, perfectament conservat, que esdevé quasi sense voler-ho, el marc ideal per a la celebració del seu mercat medieval. El Mercat Medieval de Castell d’Aro te lloc sempre el tercer, o quart cap de setmana d’agost. El poble dona una ambientació sublím a l’aconteixement. Com és evident la vostra canalla s’ho passarà molt bé. Una banyada a la Costa Brava, a la Platja d’Aro, o en qualsevol caleta del camí de ronda que porta a Calonge: Treumal, Sant Jordi… I, abans o després, un recorregut pel bellíssim poble de Castell d’Aro, que us encantarà, i al seu mercat d’artesania i art. Hi haura mestres artesans que mostraran els secrets dels seus oficis, caravana d’ases i espectacle de titelles. Naturalment no hi faltarà la música, els joglars, la cercavila, i tots els elements que mai poden excusar-se en una fira d’aquesta mena. No us hi resistiu. Si no sabeu què fer, arribeu-vos a l’Empordà, a gaudir de l’aigua del mar més blau, i descobriu Castell d’aro. Tota una troballa.

Todo el mundo conoce Platja d’Aro. Todo el mundo ha disfrutado una vez en su vida de la magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, larga … O bien de las delicias que pueden ofrecernos sus noches calientes, sensuales y marchosas. Pero esto es un bloque de salidas familiares, para trasnochadores ya retirados, y hoy os queremos ofrecer la posibilidad de pasar un bonito fin de semana en el Empordà, que siempre gusta, donde disfrutar de la Playa de aro más familiar, más de lo que piensa la gente, y de descubrir el maravilloso pueblo de Castell d’Aro, situado un poco hacia el interior, a medio camino entre Santa Cristina y Platja d’Aro. No os podéis imaginar el encanto de esta aldea medieval, perfectamente conservada, que se convierte casi sin quererlo, en el marco ideal para la celebración de su mercado medieval. El Mercado Medieval de Castell d’Aro tiene lugar siempre el tercer, o cuarto fin de semana de agosto. El pueblo da una ambientación sublime al acontecimiento. Como es evidente sus hijos e hijas se lo pasarán muy bien. Un baño en la Costa Brava, en la Playa d’Aro, o en cualquier caleta del camino de ronda que lleva a Calonge: Treumal, Sant Jordi … Y, antes o después, un recorrido por el bellísimo pueblo de Castell d’Aro, que os encantará, y por su mercado de artesanía y arte. Habrá maestros artesanos que mostrarán los secretos de sus oficios, caravana de burros y espectáculo de títeres. Naturalmente no faltará la música, los juglares, el pasacalles, y todos los elementos que nunca pueden excusarse en una feria de este tipo. No os resistáis. Si no sabeis donde ir, acercaos al Empordà, a disfrutar del agua del mar más azul, y descubrireis Castell de Aro. Todo un hallazgo.