Sierra Cebollera


Avui us descobrirem un dels secrets més ben guardats de la bellíssima terra que és la Rioja. Tots asociem aquest nom a una terra plana, a la Vall de l’Ebre, plena de vinyes que ofereixen un vi, dels millors d’Europa. I aquesta imatge és certa. Com també ho és que s’hi menja de fàbula, que les seves ciutats són monumentals, que la gent és molt amable i que sempre t’en vas amb ganes de tornar-hi. I pels iniciats, pels amants de l’art, potser també coneixeu els seus monestirs: Suso i Yuso a San Millán de la Cogolla, Cañas, Nájera… o les catedrals, com Santo Domingo de la Calzada. O la zona dels dinosaures, amb les petjades i el parc temàtic a la localitat d’Enciso. Però avui us volem parlar de la Rioja més natural i aventurera. De la Rioja amagada, la Rioja de les altes serres, amb rius joganers que baixen de les altes penyes d’Urbión. I entre totes elles hem escollit la millor. La Serra Cebollera, a la preciosa vall de Cameros, a mig camí de Logroño i Soria, on neix el riu Iregua. No us podeu imaginar què és allò. S’ha de veure, s’ha de disfrutar. No hi ha paraules. Pugeu des de Logroño per la N-111 cap a Sòria, com si anèssiu a passar el port de Piqueres. A dalt de tot de la bellíssima comarca de Cameros, a uns 60 kms. de la capital, trobareu la desviació, a mà dreta, cap a Villoslada de Cameros. És aquesta una típica població serrana, fresca, a gran altura, amb cases de pedra que s’estenen per la vessant del riu Major i l’Iregua. Esplèndida vila montanyesa que mereix per ella mateixa una visita. Allà trobareu el centre d’interpretació del Parc de Sierra Cebollera, amb professionals joves i competents, que estimen la seva feina, que et donen tota mena d’indicacions, t’informen i et mimen. És molt probable que us suggereixin anar fins l’àrea de La Blanca, amb tots els serveis de picnic, i una natura desbordada. I un cop en aquest indret, us diran de fer un petit recorregut ben marcat, amb tota la família. feu-lo. És molt bonic i molt fàcil. La trobareu camí de l’ermita de la Verge de Lomos de Orios. El camí forestal, prou bo, asfaltat, tot i que estret, remunta l’Iregua des del mateix centre d’interpretació. Si voleu caminar més heu de saber que hi ha tota mena d’itineraris, llargs, curts, possibles i impossibles, que porten a racons d’una ferotge bellessa. Faig, roures, pins de tota mena, vegetació exhuberant, fauna increible. A la tardor, una passada. Colors que no hem vist enlloc més. A l’hivern la neu ho cobreix tot d’un mantell silenciós. A la primavera la natura esclata. A l’estiu, les cascades de Puente Ra (a la foto), o els senzills rius del territori, conviden a la banyada en els seus gorgs. Ideal per un pont llarg, o unes vacances curtes, a 400 kms. de Barcelona. I des de Villoslada podeu descobrir, a més, els altres pobles de muntanya: Lumbreras, San Andrés, Venta Piqueras, o per l’altra costat, Montenegro o els dos Viniegras. També possible remuntar el port de Santa Inés per anar a la serra de Sòria, camí de Vinuesa, per descobrir la màgica Laguna Negra. Mil indrets a quin més fantàstic. I, per sort, no és la única serra de La Rioja. Teniu la de la Demanda, pujant el Najerilla, o per damunt d’Ezcaray. Podeu menjar a molts llocs a tota la zona. Al mateix Villoslada ens recomanen el restaurant Coron. La Venta Piqueras és també un clàssic comarcal. Nosaltres ho varem fer a la Venta de Goyo, pel costat del riu Najerilla, a la carretera que va de Nájera a Salas de los Infantes. De fet està un pèl lluny de Sierra Cebollera, però el paisatge perrribar-hi, passant el port de Montenegro, és ben magnífic també. Carta i menú. Cuina de prestigi, des de fa molts anys. També és un hotelet rural senzill i amb encant, a tocar d’una àrea recreativa i amb un entorn natural bonic. Bon lloc per descansar, fer picnic i banyar-se al riu. També molt bons allotjaments, com ara la Hoz del Encinedo, a Ortigosa, un altre poble maravellós, amb unes coves esplèndides. O el Camero Viejo, hostal rural. Bona taula també, a tots dos llocs. Nosaltres vam dormir a l’Hotel AC de Logroño, de somni, amb bones ofertes i tracte professional. Bona estada a la Sierra Cebollera!.

Hoy os descubriremos uno de los secretos mejor guardados de la bellísima tierra que es La Rioja. Todos asociamos este nombre a una tierra llana, en el Valle del Ebro, llena de viñedos que ofrecen un excelente vino, de los mejores de Europa. Y esta imagen es cierta. Como también lo es que se come de fábula, y que las ciudades son monumentales, que la gente es muy amable y que siempre te vas con ganas de volver. Y para los iniciados, para los amantes del arte, quizás también porque se conocen sus monasterios: Suso y Yuso en San Millán de la Cogolla, Cañas, Nájera … o las catedrales, como Santo Domingo de la Calzada. O la zona de los dinosaurios, con las huellas y el parque temático en la localidad de Enciso. Pero hoy os queremos hablar de la Rioja más natural y aventurera. De la Rioja escondida, La Rioja de las altas sierras, con ríos juguetones que bajan de las altas peñas de Urbión. Y entre todas ellas hemos elegido la mejor. La Sierra Cebollera, en el precioso valle de Cameros, a medio camino de Logroño y Soria, donde nace el río Iregua. No os podéis imaginar qué es aquello. Debe verse, hay que disfrutarlo. No hay palabras. Subid desde Logroño por la N-111 hacia Soria, como si fuerais a pasar el puerto de Piqueras. En lo alto de la bellísima comarca de Cameros, a unos 60 kms. de la capital, encontreis la desviación a mano derecha, hacia Villoslada de Cameros. Es esta una típica población serrana, fresca, a gran altura, con casas de piedra que se extienden por la ladera del río Mayor y el Iregua. Espléndida villa montana que merece por sí misma una visita. Allí encontrareis el centro de interpretación del Parque de Sierra Cebollera, con profesionales jóvenes y competentes, que aman su trabajo, que te dan todo tipo de indicaciones, te informan y te miman. Es muy probable que se sugieran ir hasta el área de La Blanca, con todos los servicios de picnic, y una naturaleza desbordada. Y una vez en este lugar, os dirán de hacer un pequeño recorrido marcado, con toda la familia. Hacedlo. Es muy bonito y muy fácil. La encontraréis camino de la ermita de la Virgen de Lomos de Orios. El camino forestal, bastante bueno, asfaltado, aunque estrecho, remonta el Iregua desde el mismo centro de interpretación. Si deseais caminar más debeis saber que hay todo tipo de itinerarios, largos, cortos, posibles e imposibles, que llevan a rincones de una feroz belleza. Hayas, robles, pinos de todo tipo, vegetación exuberante, fauna increíble. En otoño, una pasada. Colores que no hemos visto en ninguna otra parte. En invierno la nieve lo cubre todo de un manto silencioso. En primavera la naturaleza estalla. En verano, las cascadas de Puente Ra (en la foto), o los sencillos ríos del territorio, invitan a la bañada en sus pozas. Ideal para un puente largo, o unas vacaciones cortas, a 400 kms. de Barcelona. Y desde Villoslada puede descubrir, además, los otros pueblos de montaña: Lumbreras, San Andrés, Venta Piqueras, o por el otro lado, Montenegro o los dos Viniegras. También és posible remontar el puerto de Santa Inés para ir a la sierra de Soria, camino de Vinuesa, para descubrir la mágica Laguna Negra. Mil lugares a cual más fantástico. Y, por suerte, no es la única sierra de La Rioja. Tenéis la de la Demanda, subiendo el Najerilla, o por encima de Ezcaray. Pueden comer en muchos lugares en toda la zona. Nosotros lo hicimos en Venta Goyo, por el lado del río Najerilla, algo lejos de aquí. También muy buenos alojamientos. Nosotros lo hemos hecho en el Hotel AC de Logroño, de ensueño, pero hay muchos otros.

Anuncis

Recordeu: Aplec de Sant Gil a Núria


Sant Gil és el segon patró de la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria, un indret maravellós on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casaderes cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. En aquest ambient pastoril i agradable, les famílies tenim una cita el dia 31 d’ Agost, i l’1 de setembre, per la festa del sant. El 31 a la nit, vespres de la solemnitat de Sant Gil, amb una espectacular processó de torxes. Escenogràfic espectacle. Després foc de camp i rom cremat amb vetllada musical. El primer de setembre, esmorzar popular amb coca i fuet, una cercavila i sardanes. A migdia missa solemne presidida per l’Arquebisbe d’ Urgell  i processó dels pastors. A la tarda, havent dinat, exhibició de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pujeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, l’herba, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns maravellosos. Mireu-vos la web: Vallderibes.cat. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria, ben fresquets!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita el día 31 de Agosto, y el 1 de septiembre, por la fiesta del santo. El 31 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El primero de septiembre, desayuno popular con torta y látigo, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.

Aplec als Arcs de Santa Pau


Ahir us dèiem com era d’agradable pujar a la Garrotxa, sobretot per a uns gironíns com nosaltres. Per això us proposem treure els infants de casa i empendre l’agradable aventura de tornar, una vegada més a Santa Pau. Mireu el programa a la web del poble o a la nostra imatge. Aquesta vegada amb motiu de l’Aplec al Santuari dels Arcs, situat al bell mig de la zona volcànica de la Garrotxa, a uns 2 kms. del poble. Es tracta d’una bonica construcció medieval, una gran ermita amb església, casa dels ermitans, murada i prats amplis, rodejada de bosc i natura. Un indret maravellós, gran, que funciona com a casa de colònies. En aquest paratge idílic la gent de la contrada s’hi trobarà en un esperit gran de germanor. Tothom hi és benvingut. No us sentireu estranys. Hi haurà missa, sardanes, balls i cançons populars. Porteu-vos la taula, la teca i les ganes de gaudir. Una diada increible, aquest primer cap de setmana de setembre. I aprofiteu per visitar Santa pau mateix, una vila completament medieval, amb un castell ferreny, una plaça porxada de pessebre i un casc antic de somni, de pessebre. Proveu i compreu allà la típica i preuada mongeta de la zona. Si no voleu dinar a l’aplec podeu tastar la cuina d’algun dels diferents restaurants de Santa Pau i entorns, que són tots boníssims. Podeu aprofitar per fer una volt, o passar el cap de setmana als volcans d’Olot, per exemple el de Santa Margarida, amb el seu conus perfectament conservat. O el Croscat, amb el tall geològic. O bé passejar per la maravellosa fageda d’en Jordà, que jka groguejarà. Per dormir i menjar bé, Cal Sastre. De qualitat. Amb encant. Preus en consonància. El restaurant a la mateixa plaça. L’hotel, amb habitacions familiars, sota el poble. Reserva imprescindible. També hem menjat al curiós El Fesol, molt apropiat. Tel. 972 680 256. Un restaurant molt atípic al mig de Santa Pau. Portal de Mar és un restaurant sofisticat i acollidor, al casc medieval també. A la carretera teniu El Mas Nou. Un restaurant típic, cuina casolana. El Bellavista ofereix menú, i un allotjament en una casa de colònies amb habitacions familiars. Sense pretensions, ben senzill. A les afores de Santa Pau, en un entorn natural idílic, a peu dels volcans i de la carretera que va, o ve, de Olot, teniu Can Xel. Un restaurant de tota la vida, amb un jardí magnífic, camp per còrrer i molt de bosc. També ofereix allotjament en habitacions i apartaments. Un clàssic. Bon aplec dels Arcs de Santa Pau!.

Siempre es especialmente agradable subir a la Garrotxa, sobre todo para un gerundense como yo. Y más aún com motivo del tradicional aplec dels Arcs. Un santuario grande, en un paraje hermoso, con praderias y bosques, en la zona volcánica de la Garrotxa, a unos dos kilómetros de Santa Pau. Habrá misa, bailes y canciones. Coged la comida y las ganas de divertirse.  Hay que sacar a los niños de casa, y les proponemos hoy la agradable aventura de volver, una vez más a Santa Pau. Esta villa increible, con un castillo roquero, una plaza porticada de pesebre y un casco medieval de ensueño. Si no os apetece comer en la feria, podeis hacerlo en Santa Pau o en sus entornos, donde hay restaurantes que son todos buenísimos, y ofrecen una degustación de cocina volcánica. Podéis aprovechar para dar una vuelta, o pasar el fin de semana en los volcanes de Olot. El Santa Margarita, con su cono perfectamente conservado. El Croscat, con el corte geológico. O bien pasear por la maravillosa Fageda d’en Jordà. Para dormir y comer bien, Cal Sastre. De calidad. Con encanto. Precios en consonancia. El restaurante en la misma plaza. El hotel, con habitaciones familiares, bajo el pueblo. Reserva imprescindible. También hemos comido en el curioso El Fesol, nombre muy apropiado. Tel. 972 680 256. Un restaurante muy atípico en medio de Santa Pau. Portal de Mar es un restaurante sofisticado y acogedor, en el casco medieval también. En la carretera tiene El Mas Nou. Un restaurante típico, cocina casera. El Bellavista ofrece menú, y un alojamiento en una casa de colonias con habitaciones familiares. Sin pretensiones, muy sencillo. En las afueras de Santa Pau, en un entorno natural idílico, a pie de los volcanes y de la carretera que va o viene, de Olot, tiene Can Xel. Un restaurante de toda la vida, con un jardín magnífico, mucho campo para correr y mucho bosque. También ofrece alojamiento en habitaciones y apartamentos. Un clásico.

Atenció: a Besalú fan mercat medieval!


Sempre fa molt de goig pujar a les terres de Girona amb motiu de qualsevol cosa. Però encara en fa més si l’excusa és bona. I aquest primer cap de setmana de setembre, al maravellós poble medieval de Besalú hi te  lloc el seu animat mercat. És molt fàcil arribar a Besalú, que està situat a pocs kms. al nord de Girona i de Banyoles, ben comunicat per autovia gratuïta amb la capital del gironés. Besalú és una vila que s’ha conservat íntegre, com vinguda del passat. El pont, els palaus, el monestir i les esglèsies medievals, les cases i places, els banys jueus, els carrers empedrats… tot evoca el passat, tot és medieval de veritat. Els actes i jocs de la fira medieval aporten encara més realisme a l’escenari. Mireu-vos els actes programats, que solen ser de categoria. Per dormir us recomanem els hostals i hotels de Besalú. Una cucada. Des de la mateixa Fonda Siqués fins a hotels com el Tallaferro, o Spa’s com Can Güell, tots del mateix amo: els de Cal Parent. O coses tan exclusives com el Sant Ferriol. La Garrotxa us espera!. No us ho penseu gaire i aneu a passar el cap de setmana a la Garrotxa. Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Teniu el Mas Sordet, a la carretera de Sant Joan les Fonts a Castellfollit de la Roca, o el Restaurant Falguera. També Ca la Nasia, a la carretera N-260, km 80, a l’alçada de Begudà.  Molt bó la Font del Grèvol, a la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cuina de la Masia de l’Anna, al carrer Mestre Josep M. Gratacós,  tel: 972 29 04 30 al nucli de La Canya. De fet, escampats per la Garrotxa, trobareu noms mítics de la taula catalana, com ara La Deu, per exemple. Si encara voleu més propostes, us suggerim que us mireu la web de l’hosteleria de la Garrotxa. Un cap de setmana a les terres dels volcans, amb la fira medieval de Besalú com a centre, quina idea més fabulosa. Bona fira medieval!.

Hoy os queremos hablar de una fiesta medieval que tiene lugar este primer fin de semana de setiembre, una fiesta con valores añadidos. Primero porque se desarrolla en un auténtico y maravilloso marco medieval, fiel  y poderoso. Besalú, a pocos kms. al norte de Girona y de Banyoles, bien comunicado por autopista y autovia, es una villa que se ha conservado íntegra, como recién llegada del pasado. El puente, los palacios, el monasterio y las iglesias medievales, las casas y plazas, los baños judíos, las calles … todo evoca, todo es medieval de verdad. Si no hicieran una feria valdría igualmente la pena pasearse por Besalú. La feria le aporta aún más realismo al escenario. Y los actos programados suelen ser de categoría.

Atenció!: Mercat Medieval a Calafell


Si és el primer cap de setmana de setembre, vol dir que a Calafell, una preciosa vila medieval de la Costa Daurada, celebren el seu mercat medieval. Calafell està situada a uns seixanta kms. de Barcelona, al sur de Sitges i de Vilanova. Hi podeu accedir per les costes del Garraf o per l’autopista Pau Casals o, també, per l’AP-7, direcció Tarragona amb sortida al Vendrell. La població te un bonic antic dominat pel castell de la Santa Creu, i l’esglèsia, que val la pena visitar. És en aquest nucli medieval on es desenvolupa una de les més boniques fires i mercats d’època que us podem recomanar el primer cap de setmana de setembre. Les paradetes, realment molt ben muntades, s’estenen pels entorns del castell, el carrer Església, el carrer Principal, el carrer Marquès de Samà i les plaçes de Catalunya, de Mariano Soler, de la Constitució i de Cal Cubano. Cal dir que és un mercat medieval molt lograt, ben ambientat i dels més ben aconseguits de Catalunya. La característica més peculiar és el fet d’estar dividit en tres zones: cristiana, jueva i musulmana. Naturalment hi haurà parades d’oficis, com arreu, però també tallers que mai no heu vist, com ara el de fosa de metall o el d’elaboració de paper. També són divertits el forn de pa artesà i la fàbrica d’espelmes. També s’oferiran espectacles que reproduiran la vida a l’edat mitjana en un poble de frontera com ho fou Calafell, amb teatrelitzacions de lluites de cavallers, campaments, cercavila soldats, repobladors cristians, l’abat del Bojos, la bruixa visionària, ballarines zíngares, fakir i fins un domador de serps. També faran les delícies de petits i grans l’exposició d’aus rapinyaires, els rucs, o els jocs i tallers infantils. I un cop vist el mercat, podeu recòrrer el terme de Calafell. Visitar el castell o anar a veure la magnífica ciutadella ibera completament reconstruida, situada al barri mariner de Segur de Calafell, a tocar de l’antiga N-340. O bé, si sou afeccionats a la cultura, la casa museu Barral, situada al barri de mar, a tocar de l’aigua. Per això us recomanem que no us oblideu a casa el banyador. De ben segur trobareu un moment per fer una remullada en les aigües blaves i manses del Mediterrà tarragoní. Podeu completar l’excursió amb una anada a Sant Salvador, vora Comarruga, a veure la casa i el museu Pau Casals, i amb una visita a Sitges, (Cau Ferrat) i també a Vilanova i la Geltrú (Museu del Ferrocarril i Museu Romàntic). No direu que no hi ha coses per fer!. Per dormir i menjar trobareu molts i molts hotels i restaurants, sobretot arran de platja. Nosaltres, però, us recomanem un establiment just al poble antic, a tocar de l’ajuntament i l’esglèsia. Una casa fonda anomenada “L’Antiga”. Bon cap de setmana medieval a Calafell.

Calafell es una preciosa villa de la Costa Dorada. Está situada a unos sesenta kms. de Barcelona, en el sur de Sitges y de Vilanova. Podéis acceder por las costas del Garraf o por la autopista Pau Casals o, también, por la AP-7, dirección Tarragona con salida en El Vendrell. La población tiene un bonito antiguo dominado por el castillo de la Santa Cruz, con la iglesia. Este núcleo medieval es el marco incomparable donde se desarrolla una de las más bonitas ferias y mercados de época que os podemos recomendar. Tiene lugar, normalmente, el primer fin de semana de septiembre. Los puestos estan realmente muy bien montados, y se extienden por los alrededores del castillo, la calle Iglesia, la calle Principal, la calle Marqués de Samà y las plazas de Cataluña, de Mariano Soler, de la Constitución y de Cal Cubano. Hay que decir que es un mercado medieval muy logrado, bien ambientado y de los mejores de Cataluña. La característica más peculiar es el hecho de estar dividido en tres zonas: cristiana, judía y musulmana. Naturalmente habrá paradas de oficios, como en todos los mercados de este tipo, pero también talleres que nunca habéis visto, como el de fundición de metal o el de elaboración de papel. También son divertidos el horno de pan artesano y la fábrica de velas. También se ofrecerán espectáculos que reproducirán la vida en la Edad Media en un pueblo de frontera como lo fue Calafell, con luchas de caballeros, campamentos, pasacalles, soldados, repobladores cristianos, el abad de los Locos, la bruja visionaria, bailarinas zíngaras, un fakir y hasta un domador de serpientes. También harán las delicias de pequeños y grandes la exposición de aves rapaces, los burros, o los juegos y talleres infantiles. Y una vez visto el mercado, pueden recorrer el término de Calafell. Visitar el castillo o ir a ver la magnífica ciudadela ibera completamente reconstruida, situada en el barrio marinero de Segur de Calafell, junto a la antigua N-340. O bien, si sois aficionados a la cultura, la casa museo Barral, situada en el barrio de mar, al lado de el agua. Por eso les recomendamos que no se olviden en casa el bañador. Seguramente encontrarán un momento para hacer un remojón en las aguas azules y mansas del Mediterráneo tarraconense. Podéis completar la excursión con una ida a San Salvador, cerca de Comarruga, a ver la casa y el museo Pau Casals, o con una visita a Sitges, (Cau Ferrat) y también a Vilanova i la Geltrú (Museo del Ferrocarril y Museo Romántico ). ¡No diréis que no hay cosas para hacer!. Si quereis dormir y comer encontraréis muchos hoteles y restaurantes, sobre todo en la playa. Nosotros, sin embargo, os recomendamos un establecimiento justo en el pueblo antiguo, cerca del ayuntamiento y la iglesia. Una casa fonda llamada “Antigua”. Buen fin de semana medieval en Calafell.

El Barranco Perdido


El Barranco Perdido és el nom d’un parc d’aventures, casolà, divertit i molt interessant que podeu trobar a la bellíssima població d’Enciso, a La Rioja. Com ja sabeu, Enciso, Yanguas i la zona que les envolta, dins les províncies de Logroño i Soria, és el centre mundial de les petjades de dinosaures. A Enciso mateix, a Munillas, a pocs kms, a Yanguas i en un radi de 20 kms al voltant d’aquests pobles, teniu més de 20 jaciments d’icnites, (petjades de dinosaure). Alguns d’ells, com a Enciso mateix, o a Valldecivillo, molt aprop, amb reproduccions a tamany natural dels animals que allà varen viure fa 110 mil·lions d’anys. Aprofitant tota aquesta fauna prehistòrica, han tigut la bona idea de muntar un bonic parc de diversió, El Barranco Perdido, amb restaurants, tirolines, piscines, bar, i un petit museu. No gens car, no gens complicat, ben senyalitzat, a la sortida de la població en direcció Sòria, passant el pont damunt el riu Cidacos. Bon aparcament. Una proposta lúdica i divertida per a la canalla, en un entorn molt didàctic i pedagògic, i també d’una natura desbordant. A Enciso mateix també trobareu el magnífic centre d’interpretació dels dinosaures, un museu que val la pena de veure, i tocar!. Completeu la visita fer un volt pels carrers medievals i pujant fins l’esglèsia romànico – gòtica de la vila. Admireu-ne la torre, d’una alçada sorprenent. Per dormir podeu allotjar-vos en una de les cases rurals de la zona, fantàstiques, com ara el Casino de Munillas, o anar a Logroño o Tudela, on hi ha molts hotels. A Arnedillo, un poble de la mateixa vall, podeu allotjar-vos i fer-vos un massatge a l’SPA. Per dinar, a Enciso mateix, no podeu perdre-us els plats opípars que us prepararan, per molts pocs diners, l’Ernest i la Marisa al seu restaurant “La Fábrica de Harinas“. Encant i bon menjar. A Logroño tota mena d’hotels, hostals i apartaments. Bona aventura al barranc perdut d’Enciso!.

En la bellísima población de Enciso, en La Rioja, han abierto un parque jurásico en miniatura. Con piscina, bar, restaurante, tirolinas y atracciones para los más peques de la casa. Fàcil de encontrar, buén aparcamiento y entradas no muy caras. No és demasiado grande, pero eso puede ser una ventaja. Enciso es, junto con Yanguas en Soria, el centro mundial de las huellas de dinosaurios. En Enciso mismo, en Munillas, en Yanguas, y en un radio de 20 kms alrededor de estos pueblos, existen más de 20 yacimientos de icnitas (huellas de dinosaurio). Algunos de ellos, como el de Valldecivillo, con reproducciones a tamaño natural de los animales que allí vivieron hace 110 millones de años. En Enciso también encontraréis el magnífico centro de interpretación de los dinosaurios, un museo que vale la pena ver, y ¡tocar!. Finalizad la visita dando una vuelta por las calles medievales y subiendo hasta la iglesia románico – gótica de la villa. Contemplen la torre, de una altura sorprendente. Para dormir pueden alojarse en una de las casas rurales de la zona, fantásticas, como el Casino de Munillas, o ir a Logroño o Tudela, donde hay muchos hoteles. En Arnedillo, un pueblo del mismo valle, pueden disfrutar y darse un masaje en el SPA. Al mediodía, a Enciso mismo, no pueden perderse los platos opíparos que prepararán, por poco dinero, Ernesto y Marisa en su restaurante “La Fábrica de Harinas”. Encanto y buena comida. Buen alojamiento también en Logroño capital.

Winchester


Anglaterra no només és Londres, tot i que Londres sigui la fita més codiciada d’Anglaterra, i del Regne Unit, i potser de tota Europa. Però Anglaterra és també la seva campinyia suau, de turons arrodonits plens d’arbres, i rius cabalosos, sota la pluja impenitent. I també son les seves fantàstiques catedrals normandes, llargues, impressionants, de pedra desgastada pel pas dels segles. Estan situades sovint en maravellosos pobles, viles i ciutats petites, que conserven encara tot l’aire britanic i tot l’esplendor de l’edat mitjana. Estan situades, per exemple, en localitats tan magnífiques com Winchester, una joia portada directament al segle XXI des dels temps en que Robin Hood corria pels camins anglesos. És un plaer, i una lliçó d’història a l’aire lliure, passejar pels carrers medievals del centre de Winchester. Admirar les seves cases amb entramats de fusta, els seus palaus, torres, i restes de muralles. Xafardejar les boniques botigues del seu carrer major, que serpenteja al cor de la vila. I el plaer més gran és accedir al parc que envolta la seva magnífica catedral gòtica, recinte de pau, amb la gespa, els arbres centenaris. Cal contemplar una estona aquesta increible estructura estirada al mig del prat que l’envolta. Els seus pilars, les torres, els contraforts, les vidrieres… per arribar-nos a la porta, entrar i gaudir de la prerspectiva al·lucinant de la nau llarga i estreta, alta, elevada, al cel com una plegaria ruda, feta de pedra. Com Exeter, Lincoln, Wells, Ely, Salisbury, la seva veïna, com totes les catedrals angleses, us assegurem que hi ha quelcom d’excels en aquestes obres humanes amb vocació celestial. Com celestial és el millor restaurant de la vila, el Chesil Rectory. Per a butxaques preparades. També molt bé el The Black Rat. Més econòmics, els restaurants i pizzeries de cadena, com ara els Prezzo o els Loch Fyne, especialistes en peix. Un hotelet tradicional i comfortable per dormir molt bé: el Old Vine. Bon restaurant també. Winchester és aquella Anglaterra rural que sempre havíeu imaginat!.

Inglaterra no sólo es Londres, aunque Londres sea el hito más codiciado de Inglaterra, y del Reino Unido, y quizás de toda Europa. Pero Inglaterra es también su campiña suave, de cerros redondeados llenos de árboles, y ríos caudalosos, bajo la lluvia impenitente. Y también son sus fantásticas catedrales normandas, largas, impresionantes, de piedra desgastada por el paso de los siglos. Están situadas a menudo en maravillosos pueblos, villas y en ciudades pequeñas, que conservan aún todo el aire británico y todo el esplendor de la Edad Media. Están situadas, por ejemplo, en localidades tan magníficas como Winchester, una joya llegada directamente al siglo XXI desde los tiempos en que Robin Hood corría por los caminos ingleses. Es un placer, y una lección de historia al aire libre, pasear por las calles medievales del centro de Winchester. Admirar sus casas con entramados de madera, sus palacios, torres, y restos de murallas. Cotillear en las bonitas tiendas de su calle mayor, que serpentea en el corazón de la villa. Y el placer más grande es acceder al parque que rodea su magnífica catedral gótica, recinto de paz, con el césped, los árboles centenarios. Hay que contemplar un rato esta increíble estructura en medio del prado que le rodea. Sus pilares, las torres, los contrafuertes, las vidrieras … para llegar a la puerta, entrar y disfrutar de la prerspectiva alucinante de la nave larga y estrecha, alta, elevada al cielo como una plegaria ruda, hecha de piedra. Como Exeter, Lincoln, Wells, Ely, Salisbury, su vecina, como todas las catedrales inglesas. Os aseguramos que hay algo de excelso en estas obras humanas con vocación celestial. Como celestial es el mejor restaurante de la villa, el Chesil Rectory. Para bolsillos preparados. También muy bien el The Black Rat. Más económicos, los restaurantes y pizzerías de cadena, como los Prezzo o Loch Fyne, especialistas en pescado. Un hotelito tradicional y confortable para dormir muy bien: el Old Vine. Buen restaurante también. ¡Winchester es aquella Inglaterra rural que siempre habíais imaginado!.