Fira Candelera de Claramunt

La Pobla de Claramunt és una vila propera a Igualada, de la comarca de l’Anoia, celebra la tradicional festa de la Candelera. Divendres 2 de febrer hi ha Missa solemne cantada per la  Schola Cantorum d’Igualada en honor a la patrona de la Pobla de Claramunt i benedicció de candeles  Hora: 2/4 de 12 del matí, a l’església de Santa Maria. Després de la missa, la Schola Cantorum oferirà una cantada. A la tarda espectacle infantil: Disco Pinky amb la discomòbil, a 2/4 de 6 de la tarda al Teatre Jardí. El dissabte 3 de febrer un taller de bodegó, de les 10 del matí a les 2 del migdia, al Teatre Jardí. El dia fort, diumenge 4 de febrer de 2018, hi ha mercat de productes artesanals i d’alimentació, amb una mostra d’oficis antics, de les 9 a les 2 del migdia, situat al nucli antic. I també espectacle infantil: somnis. A més globoflexia i pinta-cares, de les 11 del matí a les 2 del migdia, a la plaça de l’Ajuntament. Arribeu-vos fins La Pobla de Claramunt, gaudiu de les parades amb embotits, formatges, coques… o dels bunyols de la Candelera. Una bona manera de passar el diumenge!. A més, per justificar ben justificat el dia i el viatge, podeu programar una sortida al castell de Claramunt, un dels millors, sinó el millor, de Catalunya.  El castell de Claramunt, que ja hem descrit en aquest bloc, és una fita imprescindible pels viatgers familiars. Un castell esplèndit, ben conservat, poderós, altaner, que controla els camins del Penedès, de Lleida, de Barcelona i de l’Anoia. La millor pista per arribar-hi surt, precisament, des de la Pobla de Claramunt. Per anar-hi el més fàcil és agafar l’autopista sense peatge, l’A2, camí de Lleida. Sortiu-ne abans d’Igualada, just passar el túnel del Bruc, a l’alçada de La Pobla de Claramunt, tot anant en direcció Capellades per la C-15. Tot ben indicat. Al poble hi ha alguns restaurants i bars on podeu dinar. També teniu restaurants al poble de Carme, com el Racó de Carme. O bé a La Pobla de Claramunt, on hi ha la Fonda Robert, un lloc excel·lent, amb bones habitacions per si us cal dormir. A Capellades hi trobareu la seva tradicional Fonda de Capellades, de tota la vida, o el restaurant El Tall de Conill, que pertany a un hotel del mateix nom, o l’Hostal Can Carol. Un ambient refinat: l’Equilibri. Pizzes i menús, al Dalt i Baix. Bona Candelera a la Pobla de Claramunt!.

La Pobla de Claramunt es una villa próxima a Igualada, en la comarca de la Anoia, donde se organiza una fiesta por la virgen de la Candelaria. El domingo es el dia fuerte con mercado tradicional de artesanos y gastronómico, talleres para los crios y demostración de oficios. Vale la pena subir hasta Claramunt, y no solo por esta fiesta, sino porque en sus proximidades se situa una joya medieval increíble: el castillo de Claramunt, uno de los mejores, sino el mejor, de Cataluña. El castillo de Claramunt, ya descrito en este blog, es un hito imprescindible para los viajeros familiares. Un castillo espléndido, bien conservado, poderoso, que controla los caminos del Penedès, de Lleida, de Barcelona y de la Anoia. Fcilmente accesible desde el pueblo. Llegareis a la Pobla de Claramunt por la autovía A-2, libre de peaje, camino de Lleida. Salgan a la altura de Igualada, yendo luego en dirección Capellades por la C-15. Hay buenos restaurantes en el pueblo o en los vecinos, como el Racó de Carme. Pensamos ahora en la Fonda Robert, un lugar excelente, con buenas habitaciones por si necesitan dormir. En Capellades encontraréis otra fonda, la Fonda de Capellades, y restaurantes como El Tall de Conill, con un hotel del mismo nombre, o el hostal Can Carol. Un ambiente refinado: el Equilibrio. Pizzas y menús, en Dalt y Baix. ¡Buena Candelaria!.

Fira Candelera de Molins de Rei

Un any més arriba la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Concretament es celebra aquest proper cap de setmana, el 2, 3 i 4 de febrer de 2018. I ja van més de 167 edicions!. Val la pena agafar el tren i anar a veure-la amb la vostra canalla. Son moltes places i carrers completament plens de parades de la més gran fira pagesa que hem vist mai. A més, està molt a prop de Barcelona, i és facilíssim arribar-hi en tren. En cotxe no ho intenteu: l’aparcament és molt difícil, hi ha pilons de carrers tallats i manca aparcament. A la fira hi trobareu tot alló relacionat amb l’agricultura i la ramaderia: arbres, plantes, maquinaria, aparells pel camp, bestiar, jardineria, decoració, oli, vi, cava, antiquaris, brocanters, artesans, oficis i moltes d’aquelles coses que fan la delícia dels infants. Entre el més bonic us direm que hi ha una granja amb animalons, una mena de petit zoo pagés. També hi trobareu molta música i animació, teatre, gegants, la fira infantil, atraccions i parc lúdic. Ja veieu que els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé. Ah! i pels que us agrada el menjar de pagès, no us perdeu l’esmorzar dels traginers o la botifarrada popular. Si no heu pensat res millor, Molins de Rei pot ser una bona alternativa. Per dinar hi ha desenes de bars i restaurants. És tradicional, de tota la vida, el café del Foment. Bon lloc. Tapes bones al Gato Negro. Més clàssics teniu El Tast, o al centre també l’Àpat. Vinga, cap a Molins!.

La super, maxi, mega feria de la Candelera de Molins de Rei se celebra desde hace 167 años. (2018). Siempre impresiona ir a ver una feria que hace más de siglo y medio que dura. Y más si és en una población tan grande como el actual Molins de Rei, y esta se vuelca. Plazas y calles ocupadas por una gran feria campesina. No lo han visto nunca. Y junto a Barcelona, por la AP2. Aunque casi mejor se va en tren. Encontrarán árboles, plantas, maquinaria, aparatos para el campo, ganado, cosas que son, precisamente, los orígenes del encuentro. La feria se arrastra por la historia desde que Molins era un centro agrícola de primer orden, en el valle del Llobregat, al servicio de Barcelona. Pero hoy día no sólo encontrará esta raíz campesina. La cosa se ha modernizado, diversificado y extendido. Ahora abarca plantas, pero también jardinería y decoración. Hay maquinaria de campo y mucho ganado, pero también aceite, vino, cava y gastronomía. Caballos pero también automóviles. Y, naturalmente, no podían faltar los anticuarios, almonedas, artesanos, oficios y otros. Hay que subrayar que se realizan encuentros de coleccionismo, como la de chapas de cava. Y para los niños hay mucha música y animación, teatro, gigantes, la feria infantil, atracciones y parque lúdico. Ya veis que vuestros hijos e hijas se lo pasarán muy bien. ¡Ah! y si os gusta la comida de campo, no os perdáis el desayuno de los arrieros o la butifarrada popular. Si no han pensado nada mejor para hacer por la mañana o la tarde, del primer sábado y domingo de febrero, Molins de Rei puede ser una buena alternativa.

75 anys de Traginers a Balsareny

La festa dels traginers de la població de Balsareny, s’ha fet molt popular i, avui en dia és espectacular la quantitat de gent que arriba a aquesta vila del Bages provinent d’arreu de Catalunya. Va ser declarada Festa d’Interès Turístic Nacional ja l’any 1970 i Festa Tradicional d´Interès Nacional a Catalunya el 1999. Se celebra sempre el diumenge abans de Carnaval, aquest any el dia 4 de febrer de 2018, i arriba a la 75 edició. La festa tradicional consisteix en una missa i la benedicció dels animals típica de qualsevol Sant Antoni. Segueix una cercavila pels carrers del poble, convertida ja fa uns anys en una veritable cavalcada històrica en honor dels antics traginers medievals que feien el camí ral de Barcelona, a Manresa i Berga.  En aquesta bella desfilada hi van també elements folklòrics d’aquell que agraden tan la canalla, com ara el Ball de Bastons, els components del Ball de la Faixa o els de l’Esbart de Sant Esteve, a més dels trabucaires, els gegants i nans, bandes i conjunts musicals. Després teniu una competició de rucs, mules i cavalls en la pujada del castell, i un ball de tarda i de nit. No us enganyem, la Festa dels Traginers a la vila de Balsareny, és aquesta una de les festes més interessants, boniques i divertides que podeu trobar a Catalunya. Una sortida ben adient per a fer en família. També podreu podreu gaudir del Mercat del Traginer que estarà instal·lat a plaça de la Mel, tot el diumenge. Depenen de l’any s’hi afegeixen altres actes diversos i interessants per a les famílies amb nens i nenes, nois i noies, com ara el correfoc infantil i per als grans, passejades amb ruc, música i concerts, traginers infantils, gegants, focs d’artifici, ball pel jovent, i per els seniors, trabucaires, esmorzar popular de pa torrat amb all i oli, demostracions d’oficis relacionats amb els cavalls. No us perdeu la passada i cavalcada dels traginers, diumenge al matí, amb els banderers, animals, carros i demés. No us perdeu, havent dinat, l’espectacular cursa de cavalls, mules i ases en la pujada que porta al castell. És aquesta una cita obligada, una festa molt familiar i molt bonica, però amb molta, molta gent. Ja us avisem. No s’hi cap!. Podeu arribar fins Balsareny per la C-58, passat ja Manresa, tot anant cap a túnel del Cadí per la C-16. Sortida: Balsareny. A més de la festa dels Traginers cal que us deixeu un temps per veure el seu magnífic castell, dalt d’un turó, perfectament conservat i ambientat, amb mobles d’època. Ara bé, potser aquest cap de setmana no és el més adient per fer aquesta visita, perquè estarà a reventar de públic. Per dinar teniu moltes opcions. La primera son la taverna dels traginers i els altres bars de la fira. També hi ha uns quants restaurants al poble, tots cassolans, tots bons. Però haureu d’encomanar. Teniu el Rosamar, Carrer de la Creu 16, Tel: 93 820 02 51. O Els Traginers, al Carrilet, 105. Tel: 93 820 00 96. També el restaurant El Jardinet, al Carrilet, 95, Tel: 93 839 65 35. Finalment Cal Rufino, al carrer de Sant Domènec, 12. Tel: 93. 820 05 87. Si tot el poble, i els restaurants, estan impossibles, o cerqueu quelcom més glamurós, aneu fins a Puig-Reig, a 8 kms. Allà teniu el Sant Marçal, un hotel preciós amb un bon restaurant. I camí de Barcelona, de tornada, a Sallent, trobareu l’hotel i restaurant l’Hostal del Camp, amb menú i calçotades. Balsereny us espera, aquest cap de setmana amb la seva festa dels Traginers!.

Este próximo fin de semana no podeis perderos la Fiesta de los Traginers que tiene lugar en la villa de Balsareny, a medio camino de Manresa a Berga. Es una de las fiestas más interesantes, bonitas y divertidas que podéis encontrar, bien adecuadas para la familia, en toda Cataluña. La juerga empieza por la mañana con la torrada popular. Hay un montón de hogueras donde hacer un buen desayuno. Pan tostado y butifarras. También se puede disfrutar de una feria de productos de la tierra, gastronómicos y artesanos. Y una demostración de oficios antiguos. El plato fuerte de la feria es la gran cabalgata. Desfilan por las calles de Balsareny todo tipo de carros y animales relacionados con el transporte de mercancías. Después de comer tiene lugar una espectacular carrera de caballos, mulas y asnos en la subida que lleva al castillo. Una fiesta muy familiar y muy bonita, pero con mucha gente. ¡Ya os avisamos desde ahora!. Pueden llegar hasta Balsareny por la C-58, pasado ya Manresa, yendo hacia el túnel del Cadí por la C-16. Salida: Balsareny. Además de la fiesta de los Traginers hay que dejar un tiempo para ver su magnífico castillo, sobre una colina, perfectamente conservado y ambientado, con muebles de época. Ahora bien, tal vez este fin de semana no es el más adecuado para hacer esta visita, porque estará a reventar de público. Para comer tienen muchas opciones. La primera los bares de la feria, con la famosa “mezcla”, el restaurante del porteador. También hay varios restaurantes en el pueblo, todos caseros, todos buenos. Pero debe reservar. Está el Rosamar, Calle de la Cruz 16, Tel: 93 820 02 51. O Los Arrieros, el Carrilet, 105. Tel: 93 820 00 96. También el restaurante El Jardinet, al Carrilet, 95, Tel: 93 839 65 35. Finalmente Rufino, en la calle de Santo Domingo, 12. Tel: 93. 820 05 87. Si todo el pueblo, y los restaurantes, están imposibles, o buscan algo más glamuroso, vayan hasta Puig-Reig, a 8 kms. Allí tienen el Sant Marçal, un hotel precioso con un buen restaurante. Y camino de Barcelona, ya de vuelta, en Sallent, encontrarán el hotel y restaurante del Hostal del Camp, ¡con menú y calçotades!.

Concert ajornat a Sant Jeroni de la Murtra

En primer lloc, us demanem disculpes per no haver pogut comunicar-vos, perquè ningú no ens va informar, que el Concert de DEXCOR programat pel passat 14 de gener es va haver de suspendre a última hora, a causa de una indisposició de la direcció musical. Sembla ser que, ara sí, aquest proper diumenge 4 de febrer de 2018 a les 18 hores, i al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona, podrem gaudir d’un concert amb obres de J.S.Bach i Benjamin Britten a càrrec del cor DEXCOR del Conservatori Professional de Música de Badalona acompanyats al piano per Anna Puigmartí, sota la direcció de Montserrat Pi. No deixeu pas d’assistir a aquest bellíssim aconteixement cultural i musical en un dels racons més bonics de la ciutat de Badalona: el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, situat a la muntanya, a la Serralada de Marina, a mig camí entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet. És aquest un conjunt monàstic poc conegut malgrat estar molt a prop de Badalona i Barcelona, que conserva un claustre espectacular i un refetor molt bonic, on tindrà lloc el concert. Els seus voltants, tot i que agredits per la gran ciutat, encara són aptes per fer-hi una passejada tranquil·la si us decidiu a pujar-hi unes hores abans i aprofitar la tarda. Lamentablement a Sant Jeroni cal anar-hi en cotxe particular o bé caminar una bona estona. Hi ha prou aparcament en diverses clarianes habilitades, no lluny del monestir. Des de Barcelona podeu arribar-hi de dues maneres. Per l’autopista C-31, la que va a Mataró, fins la sortida 4, Badalona Centre. Preneu el lateral i gireu a l’esquerra en el segon semàfor, passant per sota de l’autopista mateixa. Pugeu pel carrer Independència, que és la carretera que va a Montcada i Reixac, la BV 5011. En el sisè semàfor es passa el pont sobre la B-20. Cal continuar recte per la BV-5011 fins trobar, a uns 500 metres, un stop, a mà esquerra, al punt km. 2. S’anuncia Canyet i el propi monestir. Gireu a l’esquerra per un carrer molt estret, (Ca Tiano) fins trobar la riera. Baixem Riera avall fins trobar un encreuament a mà dreta, estret també. Atenció!: hi ha rètols indicatius, però cal buscar-los bé. S’inicia una pista forestal, que es fa de sorra, puja i serpenteja fins a arribar al Monestir. També podeu anar-hi per la Ronda de Dalt, o la Ronda de Litoral, fins l’anomenat “Nus de la Trinitat”, i allà agafar la B-20 en direcció Badalona i Mataró. Cal sortir a la sortida 19, la de Santa Coloma de Gramenet, i continuar recte per la Avinguda de la Pallaresa. En el sisè semàfor girar a la dreta pel carrer Gaspar i, tot seguit, en el primer encreuament girar a l’esquerra, pel carrer Prat de la Riba. El carrer puja i a uns 250 metres, trobareu, a mà esquerra la pista no asfaltada. Veureu la Torre Pallaresa, magnífic casal renaixentista, i després, a un parell de kms. Sant Jeroni de la Murtra. Ja ho sabeu, cap a Sant Jeroni!.

Esta vez parece que si, este próximo domingo 4 de febrero de 2018, a las 18 horas, hay un extraordinario concierto de música coral de Dexcor, bajo la dirección de Montserrat Pi, con obras de Bach, en Sant Jeroni de la Murtra. Este cenobio está en un valle escondido, recóndito, y poco conocida, de la Serralada de Marina. Justo junto a Barcelona, ​​Badalona y Santa Coloma de Gramanet. Ahora está en reconstruccion, y recuperando cierto esplendor, muy lejano, del que tenía cuando se hospedaban allí los Reyes Católicos. Fué aquí donde Isabel y Fernando recibieron Cristóbal Colón al regresar de su primer viaje a América. San Jerónimo conserva un claustro espectacular y un refectorio muy bonito. Sus alrededores, agredidos por la gran ciudad, permiten un paseo tranquilo. Pueden pasar el día en el Valle de Belén, en San Jerónimo. Recorrer los caminos del Parque Natural de la Sierra de Marina y hacer picnic, jugar a pelota y correr con los niños. Si no pueden subir el día del concierto, recuerden que el monasterio abre los primeros domingos de mes. Llegaran al cenobio, en coche, desde Barcelona, por Santa Coloma de Gramanet. Vayan hasta la salida 19 y sigan por el lado de la B-20 hasta encontrar un camino de tierra que les lleva hasta el monasterio. También se puede subir desde Badalona, dejando la autopista en la salida Badalona Centro, y girando a la izquierda ​​por la BV-5011 hasta el barrio de Canyet. Indicado pero habrá que buscarlo bién. Se puede dejar el coche cerca, hay suficiente lugar para aparcar. Les deseamos un buén concierto en Sant Jeroni.

Montalcino

Montalcino és un poble medieval gros, amb un castell imponent, una plaça coquetona i meravelloses vistes sobre la Vall d’Orcia, a la Toscana més rural. És fàcil aparcar-hi, és bonic i s’hi pot dinar molt bé, en els molts restaurants que hi ha. Nosaltres ho vam fer a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. A més, Montalcino té reputació de vins i bodegues, i amb molta raó. Hi ha bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile… Cars però molt bons. A Montalcino s’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar per una petita carretera que va en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Aparqueu, pugeu a la vila y gaudiu d’uns carrers plens de cases de pedra, de les esglésies, dels palaus rurals i de les vistes. El cor és la plaça del Popolo, amb el palau comunal i la seva torre. Podeu incloure aquesta vila grossa en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una altra ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Hi si aneu a Sant’Antimo, abadia fantàstica, o visiteu la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials, segurament podeu quedar-vos a dinar o a dormir a Montalcino. Està a tocar d’aquestes meravelles!. La zona és tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Parar en Montalcino si hacéis la Toscana del Sur es bastante lógico. Es una ciudad grande y está situada muy convenientemente para comer o dormir por allí. El pueblo es resultón, con su castillo, la plaza mayor, las iglesias y palacios. Montalcino, además, produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Fortanete

Fortanete és un dels petits poblets del Maestrat de Terol, que podeu trobar anant cap a Terol, o tornant cap a Morella. Fortanete és petit, amb una església graciosa i un parell de cases fortes. És tan poca cosa que no passaria res si no hi paressiu. Ningú no se’n adonaria. Però si voleu degustar el silenci, el gust de l’autèntic, la realitat d’un poble petit en un territori dur, aparqueu davant l’església i baixeu del cotxe. El castell, enrunat domini un tossal. No en queda res. Caminant pels carrers de la vila veureu alguns edificis notables, com ara el palau de Villasegura, el de Medinaceli, al carrer Benón, o el palau Llorca. També és xulo l’ajuntament, i l’església parroquial, barroca del XVII.

Aquestes cases de pedra que hem mencionat, els carrers medievals, son tot el que Fortanete us pot oferir. Però de veritat que, més enllà d’un poble sol, la zona mereix una visita. Pot ser en un cap de setmana, llarg o curt, o unes vacances en família sense sortir del país. Perquè si hi ha una zona maravellosa, molt desconeguda, força despoblada, massa oblidada i perduda, però encantadora, sense cap mena de dubte que és aquesta, el Maestrat. Muntanya agreste, pobles autèntics, gent magnífica, natura esplèndida, rius d’aigües cristal·lines, nets, fabulosos. Kilòmetres de paisatge. Tot el Maestrat és bonic. El de Castelló, amb Morella com a cap i casal, o el Maestrazgo de Terol amb Cantavieja per capital. Tota aquesta terra, i les comarques veïnes del Matarranya o els Ports, son lloc de naixement i curs alts de rius bellíssims, que travessen serres espectaculars. Rius com el Matarranya, l’Algars, el Guadalope…

Una terra d’una rusticitat històrica i una bellessa estranya. Espais naturals inabastables, conservats des de fa segles. Monumentals pobles i referències naturals de primer ordre: Ejulve i els pernils, Molinos, amb la cova de cristall, l’inaudit parc paleontológico de Galve, amb els seus dinosaures, el fastuós naixement del riu Pitarque, Cantavieja dalt de la peña, Vallderoures o Morella amb els seus castells, Beceite amb el Parrisal, o Villarluengo… o els órganos de Montoro de Mezquita. No pararíem de recomanar-vos llocs i més llocs, poblets extraordinaris d’aquesta terra. I per dormir per, a Molinos per exemple, teniu l’Hostal de la Villa, al carrer Major. I per dinar el restaurant “El Fontanal”, a la plaça major del mateix Molinos, on us atendran molt bé. El millor allotjament de la comarca, on hem dormit de fàbula, és l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. Ja més allunyat del Maestrat estricte teniu el Vilar Rural d’Arnes, ideal per famílies, i tot que no és barat, o bé, a Vallderroures l’hotel El Salt. Més lluny encara l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan. Animeu-vos a passar uns dies al bellíssim Maestrat!.

Estas casas de piedra, medievales, únicas, magníficas, son de Fortanete. Este pueblo diminuto pertenece al Maestrazgo, una comarca llena de pueblos pequeños y lindos como este, con palacios, castillos y iglesias. Fortanete en si no merece que salgais de casa. Aislado no vale mucho la pena, a pesar de su ayuntamiento, su plaza o su iglesia, a pesar de sus palacios de piedra. Salid e id a Fortanete porque la zona se lo merece. Vale una visita, un fin de semana, largo o corto, o unas vacaciones en familia sin salir del país. Porque si hay una zona maravillosa, muy desconocida, despoblada, demasiado olvidada y perdida, pero encantadora, sin duda que es ésta. Montaña agreste, pueblos auténticos, gente magnífica, naturaleza espléndida, ríos de aguas cristalinas, limpios, fabulosos. Kilómetros de paisaje. Todo el Maestrazgo es bonito. El de Castellón, con Morella como capital, o el Maestrazgo de Teruel con Cantavieja por abanderado. Toda esta tierra, y las comarcas vecinas del Matarraña o los Puertos, son lugar de nacimiento y curso alto de ríos bellísimos, que atraviesan sierras espectaculares. Ríos como el Matarraña, el Algars, el Guadalope … Una tierra de una rusticidad histórica y una belleza extraña. Espacios naturales inalcanzables, conservados desde hace siglos. Monumentales pueblos y referencias naturales de primer orden: Ejulve y los jamones, Molinos, con la cueva de cristal, el inaudito parque paleontológico de Galve, con sus dinosaurios, el fastuoso nacimiento del río Pitarque, Cantavieja arriba de su peña, Valderrobres o Morella con sus castillos, Beceite con el Parrisal, o Villarluengo … o los órganos de Montoro de Mezquita. No pararíamos de recomendaros lugares y más lugares, pueblos extraordinarios de esta tierra. Y para dormir parad en Molinos por ejemplo, donde tienen el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. Y para comer el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor del mismo Molinos, donde les atenderán muy bien. El mejor alojamiento de la comarca, donde hemos dormido de fábula, es el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada. Ya más alejado del Maestrazgo estricto tenéis el Vilar Rural de Arnes, ideal para familias, aunque no es barato, o bien, en Valderrobres el hotel El Salt. Más lejos aún del Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan. ¡Animaros a pasar unos días en el Maestrazgo!.

Fira d’oli Vera a Bigues i Riells

Bigues i Riells és un poblet del Vallés, format per dos nuclis: Bigues i Riells. Està entaforat literalment dins una vall fresca, sota l’ombra de Sant Miquel del Fai, i el riu Tenes atravessa el terme. És un poble encara rural, sobretot Riells, molt d’estiueig, amb uns paisatges de turons suaus, tancats per espadats, plens de bosc, de terres de conreu i cases benestants. Hi ha nombroses rutes a fer, a banda de la pujada al monestir del Fai, que des de Bigues i Riells s’ha de fer forçosament a peu. Algunes planeres i amables. D’altres, les que s’enfilen per les serres i les cingles d’en Bertí, més exigents. Estan ben descrites a la web del municipi. Hi arribareu amb facilitat, des de Barcelona, si preneu l’autovia de l’Ametlla, en direcció a Vic, deixant-la precisament a l’Ametlla mateix, on surt la carretera local BP1432. L’altra via d’accés seria la BV-1602 des de Santa Eulàlia de Ronçana. Son uns 40 kms. des de la ciutat comtal. Però avui parlem de Bigues i Riells per convidar-vos aquest proper dissabte, 27 de gener del 2018 hi tindrà lloc la seva Fira de l’Oli Vera i el mercat del pa. Serà de 10:00 a 21:30 hores a la plaça del Trull de Bigues. La fira convida els visitants a conèixer el procés de producció de l’oli i a degustar-ne el seu resultat, a través dels productors locals Can Sapera, Can Duran i Can Viver. Els curiosos podran assaborir l’oli de Bigues i Riells després d’haver presenciat la mòlta d’olives i acabada la visita al trull de Can Sapera. També hi haurà estands per a tastar oli d’una vintena de productors de l’oli Vera, acompanyats del pa artesà del municipi. La varietat d’oli vera és molt antiga i es conrea a les comarques del Vallès Oriental i Occidental, al Maresme, a l’Anoia, al Bages i al Baix Llobregat. No us ho perdeu!.

Bigues i Riells es un pueblecito del Vallés, formado por dos núcleos: Bigues i Riells. Está embutido literalmente en un valle frescal, bajo la sombra de Sant Miquel del Fai, y el río Tenes atraviesa el término. Es un pueblo todavía rural, sobre todo Riells, muy de veraneo, con unos paisajes de colinas suaves, llenos de bosque, de tierras de cultivo y casas acomodadas. Hay numerosas rutas para hacer, a pie, o en bici, aparte de la subida al monasterio del Fai, que desde Bigues i Riells se debe hacer forzosamente a pie. Algunas son llanas y amables. Otras, las que suben por las sierras de Bertí, más exigentes. Están bien descritas en la web del municipio. Se llega con facilidad, desde Barcelona, si toman la autovía de la Ametlla, en dirección a Vic, dejándola precisamente en L’Ametlla mismo, de donde sale la carretera local BP1432. La otra vía de acceso sería la BV-1602 desde Santa Eulàlia de Ronçana. Son unos 40 kms. desde la ciudad condal. Pero hoy hablamos de Bigues i Riells para invitaros este próximo sábado a su feria del aceite nuevo. Diversión para toda la família. Para comer id a Can Traver, pero habrá que reservar. También se puede ir a Can Pruna Vell, un restaurante con mucho renombre, o a Can Oliveras, en el casco antiguo de Riells.

FIO, la Fira de l’Oli a Mora la Nova

A Mora la Nova, una gran vila de les terres de l’Ebre, a tocar d’aquest riu, hi fan aquest cap de setmana la seva famosa fira de l’Oli. Mireu-vos el programa a la web de la Fira. La fira es realitzarà al Pavelló Comercial. Hi haurà representades moltes de les cooperatives i almàsseres de les tres comarques productores de Catalunya. Es celebren també diversos actes lúdics, com ara el concurs d’allioli, i el repartiment de clotxes. Hi ha un munt d’almàsseres participants en la festa, de manera que podreu comprar oli extra verge de productors artesans. També us pot interessar l’anomenada Nit de l’Extraverge o el típic Mosset amb Oli, una ruta de tapes pel poble. Parlant de menjar, per dinar podeu anar a La Piazza, un bon restaurant i pizzeria, a la plaça de Catalunya, 12, tel: 977 40 32 98. O bé al Dana, més clàssic, que ofereix un bon menú a preus asequibles, a la mateixa carretera, al Carrer Major 132, tel: 642 33 07 76. Ja sabem que si us decidiu pujar fins a  Mora la Nova aquest cap de setmana, no serà per l’oli. Perquè la vila està realment lluny de Barcelona. Però per això us donarem més raons per arribar-vos fins Mora la Nova. Si feu allà el cap de setmana podreu veure llocs com ara Miravet, amb el seu castell, la més gran força dels templers de Catalunya. Us recomanem anar-hi en el pas de barca, que carrega els cotxes, prop de Rasquera, en lloc de fer servir el pont entre les dues Mores. Als infants els agradarà l’aventura. Si aneu a Miravet dineu al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia. Quelcom més baratet és el Pizzo, que està al Casal, a la sortida del poble. També podeu anar fins la zona de la Terra Alta, als Ports de Beseit, a Horta de sant Joan o Arnes. Bellíssimes poblacions, bellíssima terra. Sabeu que teniu a Arnes un Vilar Rural, una mena d’allotjament un xic car però ideal per famílies. Una altra comarca fàcil des de Mora la Nova és el Priorat. Una meravella. La cartoixa d’ Scala Dei, el poblet de Poboleda, amb els vins excel·lents. Dineu al restaurant Populetus. Fantàstic. Remunteu la carena fins la increible vila medieval de Siurana. També podeu dormir i menjar a Falset, a l’Hostal Sport.  Molt i molt recomanable. Ja ho veieu. L’excusa de la fira de l’Oli de Mora dona per a moltes possibilitats. Aneu-hi per l’autopista A-7 fins Tarragona. D’allà aneu a Reus, Falset i Mora per la carretera nacional 420, la que porta a Gandesa i Alcanys. Bona carretera. També és factible arribar per la A-7 fins l’Hospitalet de l’Infant, i allà agafar la C-44, via Tivissa fins Mora. També és una bona opció. Podeu anar per un lloc i tornar per l’altre.

En Mora la Nueva, organizan una feria del aceite muy chula. Si os gustan este tipo de acontecimientos no dudeis en ir. Si no sois muy devotos de fiestas podeis usarlo como excusa para dar una vuelta por las tierras del Ebro, poco conocidas y, en cambio, muy bonitas. Es esta una típica fiesta mayor. Acercaros hasta Mora la Nova por la autopista A-7 dirección Tarragona. De allí vayan a Reus, Falset y Mora por la carretera nacional 420, la que lleva a Gandesa y Alcañiz. Buena carretera. También es factible llegar por la A-7 hasta el Hospialet de l’Infant, y allí coger la C-44, vía Tivissa hasta Mora. También es una buena opción. Podéis ir por un lugar y volver por el otro. En el pueblo pueden comer Hostal Barcelona, casero y de toda la vida. Si pasan por allí el fin de semana entero podréis ver lugares como Miravet, con su castillo, la mayor fortaleza de los templarios de Cataluña. Les recomendamos ir por el paso de barca, que carga los coches, cerca de Rasquera, en lugar de utilizar el puente entre las dos Moras. A los niños les gustará la aventura. Si vais a Miravet comed en el restaurante “El molí de Xim”, alta gastronomía. Algo más barato es el Pizzo, que está en el Casal, a la salida del pueblo. También pueden ir hasta la zona de la Terra Alta, a los Puertos de Beceite, a Horta de San Juan o Arnes. Bellísimas poblaciones, bellísima tierra. Ya sabéis que tenéis en Arnes un Vilar Rural, una especie de alojamiento un poco carito pero ideal para familias. Otra comarca fácil desde Mora la Nova es el Priorat. Una maravilla. La cartuja de Scala Dei, el pueblo de Poboleda, con sus vinos excelentes. Comed en el restaurante Populetus. Fantástico. Subid la cresta de montañas hasta la increíble villa medieval de Siurana. También se puede dormir y comer en Falset, el Hostal Sport. Muy recomendable. Ya lo veis. La excusa de la feria del aceite de Mora da para mucho.

Atenció: la calçotada de Valls

Atenció, que arriba de nou la festa de la Calçotada a Valls. Serà aquest proper diumenge 28 de gener de 2018, tot i que el dissabte també hi ha un mercat al passeig de l’estació. Serà una diada festiva, popular que omplirà tots els carrers i places de Valls d’alegria i olor de calçot a la brasa. Inconfusible. Hi haurà festa per tothom: cercaviles, cuita de calçots a la graella, concursos de calçots, elaboració de salsa de calçot, concurs de menjar calçots…  I tot a la bellíssima vila de Valls, ciutat d’origen dels calçots, on son una religió des de fa més de cent anys.  Veniu a Valls a inaugurar la temporada dels calçots. Fins ben entrat el mes d’abril, qualsevol dia us podeu acostar a l’àrea de Valls a degustar l’autèntica calçotada. Cal que quedi clar: el calçot és de Valls. I és en aquesta bella ciutat, la  capital de l’Alt Camp, on el darrer diumenge de gener te lloc la gran festa de la calçotada. Una festa gastròmica, lúdica, divertida, plena d’olors i de sabors. Agafeu la canalla, el cotxe i l’autopista AP2, en direcció Lleida, i sortiu a la sortida 11: Vilarodona i Valls. Us endinsareu en el paisatge reci, dur i captivador de l’Alt Camp. D’aquesta terra noble en els maravellosos calçots. Us esperem a Valls, no hi falteu. Mireu-vos el programa de la festa. Veureu que hi ha activitats per totes les edats, familiars també. Cercavila, parades d’artesania, concursos, demostracions, cuina de calçots. L’ambient no surt al programa, i és una llàstima. Perquè és molt festiu. Podeu adquirir veritables calçots de Valls a les parades de la fira. Per emportar-vos-els, o ja cuinats a foc viu, sobre vergues de vinya, a la plça de l’oli, amb la seva salsa. Aquestes dates multitud de restaurants ofereixen bons calçots en aquesta zona. Comencem amb la Masia Bou. Allò és com la internacional de la calçotada. Un espai gegantí que serveix calçots a tota hora. Molta gent. Reserveu. Seguim amb un hotel de tota la vida, on podreu menjar calçots, i dormir molt bé: Casa Fèlix. Un altre bon lloc, però que és un fabulós restaurant de tapes modernes és el Portal 22. Us el recomanem molt i molt, però reserveu!. Tapes molt modernes, bé de preu, en un lloc molt xulo, una casa antiga reconvertida. O bé podeu provar en el Restaurant Julià Mallol. O bé el Restaurant El Tast, que és el de l’Hotel Class. Molt bé, ja fora de Valls, anant cap al Coll de Lilla, camí a Montblanc per la N-240, trobareu el Restaurant Masia Fontscaldes, al poble del mateix nom. Dalt de tot del coll teniu el Restaurant Les Espelmes. Una aposta segura. Cuina de qualitat, bones vistes i no només calçots. Anant cap al Pla de Santa Maria, a 7 kms. de Valls, hi ha el Restaurant Masia del Pla. A Picamoixons, no lluny de Valls, hi ha el restaurant L’Esportell del Bou. A Vilallonga del Camp podeu anar al Restaurant La Montoliva. A Nulles, després de visitar la cooperativa, podeu menjar calçots al Restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel: 977 60 35 96. Molt recomanable. Més elegant, a Nulles mateix, La Casa Vermella. A Bellavista, un petit poblet que està en la carretera que va de Nulles a Valls, hi ha El Caliu. Tel: 977 61 38 95. A Alió teniu Cal Mont, dins el poble: Telf. 977 60 03 71. A Rodonya, El Mas Pagés. Hi hem menjat bons calçots allà. Tel: 977 62 80 08. Finalment a Vilabella del Camp, teniu Les Arades, un petit restaurant que tot just comença i va amunt. O a Santes Creus, on podeu passar el dia visitant el maravellós monestir, i degustar els calçots fantàstics de l’Hostal Grau. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Hi ha hotels molt ben condicionats, com ara l’Hotel Class, a l’entrada de Valls. I també cases rurals maravelloses, com les Vinyes a Vilardida, o les de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una passada. Un munt de possibilitat de visites i d’excursions. Per exemple podeu anar a Santes Creus, on us espera un fastuós monestir del Císter, o fer la ruta dels castells del Gaià. Us recomanem només tot allò que coneixem en aquesta terra. I de veritat que val la pena. No hi falteu!.

A finales de enero, y durante todo febrero, llegan las calçotades. Se hacen toda Cataluña, e incluso por Aragón, Mallorca, Valencia y Francia, pero el origen del calçot tiene un nombre muy claro: Valls. Esta ciudad, capital del Alt Camp, y toda su comarca, es la cuna del calçot, de la cultura que lo acompaña y de la tradición. Y precisamente en Valls, a finales de enero o inicios de febrero, tiene lugar la fiesta de la calçotada. Una fiesta gastrómica, lúdica, divertida, llena de olores y sabores. Tome los niños, el coche y la autopista AP2, en dirección Lleida, y salga en la salida 11: Vilarodona, Valls. Os adentraréis en un paisaje duro, salvaje, potente y cautivador. En una tierra de hombres curtidos al sol, el frío y el campo. De allí, de los trozos minerales de esta pequeña patria, salen los maravillosos calçots. Si os gustan, seréis rápidamente fanáticos. Si no los habeis probado, os animamos. Poneros el babero, el calçot caliente en la salsa, en la celestial salsa de calçots, y comed. Regados con un buen vino de la denominación de origen Tarragona, por ejemplo de la Cooperativa de Nulles, están fantásticos. Acompañados de un buen cordero, superiores. Vean el programa de la fiesta. Verán que hay actividades para todas las edades, familiares también. Pasacalles, paradas de artesanía, concursos, demostraciones, cocina de calçots. El ambiente no sale en el programa, y es una lástima. Es festivo, alegre, de lujo. Para comer calçots tienen muchas posibilidades. En las paradas, dentro de Valls, encontraréis. Para llevar, o cocinados a fuego vivo, sobre vergas de viña, con su salsa. Como debe ser. Multitud de restaurantes abren sus puertas. En Valls o los entornos. Reservad. Empezamos con la Masía Bou, la internacional de la calçotada. Un espacio gigantesco que sirve calçots en todo momento. Seguimos con un hotel de toda la vida, donde podréis comer calçots y dormir muy bien: Casa Félix. O El Tast. En Valls, en temporada, hacen calçots en todas partes. Hasta los restaurantes del Polígono industrial, un recurso a tener en cuenta si no encuentra mesa, porque la calidad no desmerece el espacio. Tel.: 629 669 167. A la entrada del Pla de Santa Maria, a 7 kms de Valls, tienen La Masia del Pla. En Fontscaldes, junto a Valls, La Masia de Fontscaldes. En Nulles le recomendamos mucho el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel.: 977 60 35 96. Más elegante, en Nulles mismo, La Casa Roja. En Bellavista, El Caliu. Tel.: 977 61 38 95.  En Alió, la Pallissa, o Cal Mont, dentro del pueblo: Telf.. 977 60 03 71. A Picamoixons, El Esportell del Bou. En Rodonya, El Mas Pagés. Hemos comido buenos calçots allí. Tel.: 977 62 80 08. Finalmente en Vilabella del Camp, tiene Las Arades, un restaurante que empieza y va hacia arriba. Si desean pasar el fin de semana por estas tierras seréis muy bien recibidos. Hoteles muy bien acondicionados, como el Class, y casas rurales maravillosas, como las Viñas en Vilardida, o las de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una pasada. Posibilidad de excursiones a Santes Creus, fastuoso monasterio del Císter, y a Tarragona, patrimonio de la humanidad por los restos romanes. Le recomendamos sólo todo lo que conocemos. Vale la pena. No faltéis.

Fira del turró a Òdena

A Òdena, un poble molt agradable de la comarca de l’Anoia, s’hi celebra aquest proper diumenge 28 de gener de 2018 la seva fira dels torrons. Hi haurà paradetes de torrons, esmorzar, jocs, una cursa popular, i una expo de vehicles antics. També un aplec sardanista amb les cobles, La Llobregat i Sant Jordi i cursa popular. Tot això per Sant Sebastià, copatró del poble. Sembla que antigament els firaires de la comarca passaven aquest dia per Òdena i aprofitaven la diada per vendre els torrons que els havien sobrat del Nadal. Tot serà a la Plaça Major, al bell mig del nucli antic del municipi. Podreu gaudir dels firaires i artesans, exposicions, un mercat de pagès i el tradicional joc de la cucanya. Per enguany s’esperen moltes novetats com la realització en directe de torrons guirlache o una màster class de receptes de cuina fetes amb les sobres dels torrons. També un esmorzar amb productes del porc a la brasa i una mostra de productors locals i de proximitat. Si no teniu res millor a fer pugeu fins Òdena. S’hi accedeix molt fàcilment des de Barcelona per l’autovia gratuita, la A-2, la que va a Lleida, just un xic més endavant del túnel del Bruc. És una vila de secà, amb certs atractius turístics senzills, entre els que destaquen el seu castell, molt important a l’edat mitjana, una lamentable ruïna ara, tot i que conserva parts suficients com per merèixer una visita, com ara la torre. Està situat damunt un tossal de guix, que resulta un bon mirador. Propera a la població teniu també la vil·la de l’Espelt. Es tracta d’una típica granja romana, que encara s’està excavant. D’un romànic pur i corprenedor és l’ermita de Sant Miquel d’Òdena, propera a l’entrada de la vila, dalt d’un turó. També Sant Bernabé d’Aguilera és romànica, tot i que no tant bonica com Sant Miquel. La trobareu a les afores del poble. També cal ressenyar la presència de l’aeròdrom d’Odena, una instal·lació on sempre passen coses relacionades amb el món de l’aviació, i dels globus aerostàtics. No és estrany arribar i trobar-hi un esdeveniment interessant per la canalla. Per dinar, si els cargols no us fan el pes, podeu fer-ho a Cal Jeroni, o al restaurant Samunta. Si us cal allotjar-vos, perquè heu decidit passar el cap de setmana allà, o us agòbia el bullici, podeu anar a dinar a Igualada. En aquesta ciutat, molt propera, teniu l’Hotel Ciutat d’Igualada, modern i luxós. O  el Racó dels Traginers, al carrer de Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63‎. Tot un clàssic de la bona cuina. Més modern, el Vinnari, força trencador. Per menjar ràpid, bé de preu, però de qualitat, els Fogons de l’Anoia, o bé La Tagliatella, de la franquícia ja coneguda, a la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40‎. Igualada no és lluny i és una ciutat bonica, amb les antigues adoberies i el Museu de la Pell. També podeu anar a La Pobla de Claramunt, i aprofitar per pujar fins el magnífic castell de Claramunt, joia de les fortalesses catalanes. En aquesta població us recomanem l’Hotel Robert, un clàssic, tan per a dormir, com per a menjar. Diversió garantida.

En Òdena, un pueblo muy agradable de la comarca de la Anoia, se celebra este próximo domingo una feria del turrón. Es un acontecimiento destinado a promocionar la villa y la zona, y atraer visitantes y turismo, que falta les hace. Durante toda la mañana en la plaza mayor habrá habrá actividades para los niños y mayores. Si no tienen mejor que hacer suban hasta Òdena. Se accede muy fácilmente desde Barcelona por la autovía gratuita, la A-2, la que va a Lleida, justo un poco más adelante del túnel del Bruc. Es una villa de secano, con ciertos atractivos turísticos sencillos, entre los que destacan su castillo, muy importante en la edad media, una lamentable ruina ahora, aunque conserva partes suficientes como para merecer una visita, como la torre. Está situado sobre un cerro de yeso, que resulta un buen mirador. Cercana a la población tienen también la villa de la Espelt. Se trata de una típica granja romana, que todavía se está excavando. De un románico puro y cautivador es la ermita de San Miguel de Òdena, cercana a la entrada de la villa, sobre una colina. También San Bernabé de Aguilera es románica, aunque no tan bonita como San Miguel. La encontraréis en las afueras del pueblo. También hay que reseñar la presencia del aeródromo de Odena, una instalación donde siempre pasan cosas relacionadas con el mundo de la aviación, y los globos aerostáticos. No es extraño llegar y encontrar un evento interesante para los niños. Para comer, si los caracoles no les convencen, pueden hacerlo en Cal Jeroni, o en el restaurante Samunta. Si necesitan alojarse, porque han decidido pasar el fin de semana allí, o les agobia el bullicio, pueden ir a comer a Igualada. En esta ciudad, muy cercana, tienen el Hotel Ciutat de Igualada, moderno y lujoso. O el Rincón de los Traginers, en la calle Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63. Todo un clásico de la buena cocina. Más moderno, el Vinnari, bastante rompedor. Para comida rápida, bien de precio, pero de calidad, están los Fogones de Anoia, o bien La Tagliatella, la franquicia ya conocida, en la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40. Igualada no está lejos y es una ciudad bonita, con las antiguas curtidurías y el Museo de la Piel. También pueden ir a La Pobla de Claramunt, y aprovechar para subir hasta el magnífico castillo de Claramunt, joya de las fortalezas catalanas. En esta población se recomienda el Hotel Robert, un clásico, tanto para dormir como para comer. Diversión garantizada!.

Tonis a Santa Eugenia

Els Tonis a Santa Eugenia de Berga, aquest cap de setmana, en un poblet a tocar de Vic, son molt més que una passada de Sant Antoni. Son, de fet, quasi una religió. Si mai no heu vist uns tres tombs a la Plana d’Osona, no sabeu el que us heu perdut. Allò si que és viure la festa. I no és que hi hagi res d’especial: un esmorzar de companyonia, una fira de comerç a la plaça major, amb bon embotit, una missa solemne, la exposició d’eines del camp, la típica passada amb molts caramels i, a la tarda, al camp de fútbol vell, activitats amb cavalls i rucs per als infants i grans. Res més, i res menys que això. Però l’ambient… ai, l’ambient, és una altra cosa. El poble ho viu. I, a més, si us arribeu a Santa Eugenia podreu disfrutar de la seva bonica església, romànica del segle XI, situada al centre de la vila. Bellíssim àbsi, perfecta la nau i la cúpula sobre trompes, el cimbori amb el petit campanar de dos pisos amb finestres dobles i triples. Una gracia. Estarà tancada, però sempre podeu trucar al rector del poble, al telèfon 938856204. Si encara no esteu convençuts de puja-hi, us proposem passar-hi el dia i visitar el “Màgic Món del tren“, una bonica instal·lació dedicada al món del col·leccionisme i el modelisme ferroviari, recollida pel Josep Arumí Bou, col·leccionista de trens. Son 1.000 metres. Si us han agradat els trens miniatura, potser també sou amants dels automòbils antics. Si és així podeu anar a veure la col·lecció de cotxes clàssics de l’Abel, que no és extensa però és molt interessant. Per les famílies també és preciós arribar-se fins les instal·lacions de Cal Rei, una granja de vaques de llet on us faran una magnífica visita guiada. Podreu conèixer el món de pagès i veure com cuiden les vaques. La visita dura una hora i mitja. Atenció: cal reservar dia i hora al telèfon 606 35 08 73 (demaneu per l’Assumpta) o bé al 669 44 83 01 (demanant per l’Isidre). No lluny de Santa Eugènia teniu l’antic aeròdrom de la guerra civil, al poble de Sant Julià de Vilatorta. Podreu veure-hi refugis, un polvorí, un hangar i el paisatge, que és meravellós. Per allà també hi ha el castell de Saladeures, on es va allotjar el Govern de la República durant la guerra civil. Per aquestes visites cal trucar a l’Ajuntament de Santa Eugènia (on demanareu per l’Albert). Si heu decidit passar allà el cap de setmana us recomanem l’Hotel Arumi, fantàstic, un tres estrelles molt ben equipat. Molt bona cuina al mateix restaurant de l’hotel. Si us agrada acampar teniu el Camping Santa Eugènia Park, un dels millors de la Catalunya interior. Si us queda temps penseu en fer un volt pel casc antic de Vic, amb la Catedral, el Museu Episcopal, el Museu de la Pell, el Temple Romà i el mercat dels Dimarts i dels Dissabtes. O bé arribar-vos fins el fabulós Monestir Sant Pere de Casserres, romànic puríssim, desconegut, proper a l’embassament de Sau, on podreu gaudir de la natura. I no deixeu de visitar els petits poblets com ara Rupit, Tavertet, Viladrau, Espinelves, Folgueroles, medievals, una monada. O el Parc Natural del Montseny, tan proper i tan bonic. Bon cap de setmana dels Tonis a Santa Eugènia!.

Los Tonis en Santa Eugenia de Berga , un pueblo cerca de Vic , son mucho más que un pase de caballos de San Antonio . Son, de hecho , casi una religión . Si nunca han visto unos “Tonis” en la Plana de Osona , no sabéis lo que os habéis perdido . Eso si que es vivir la fiesta . Y no es que haya nada especial : un desayuno de camaradería , una feria de comercio en la plaza mayor , con buen embutido , una misa solemne , la exposición de herramientas del campo , la típica pasada con muchos caramelos y, la tarde , en el campo de fútbol viejo , actividades con caballos y burros para los niños y mayores. Nada más , y nada menos que eso . Pero el ambiente … ¡ay!, el ambiente , es otra cosa. El pueblo lo vive . Y, además , podeis llegaros a Santa Eugenia para disfrutar de su bonita iglesia , románica del siglo XI , situada en el centro de la villa. Bellísimos ábsides , perfecta la nave y la cúpula sobre trompas , el cimborrio con el pequeño campanario de dos pisos con ventanas dobles y triples . Una gracia . Estará cerrada, pero siempre se puede llamar al rector del pueblo , en el teléfono 938 856 204 . Si todavía no estais decididos a subir hasta allí , os proponemos pasar el día y visitar el ” Mágico Mundo del tren ” , una bonita instalación dedicada al mundo del coleccionismo y el modelismo ferroviario , recogida por José Arumí Bou , coleccionista de trenes . Son 1.000 metros . Si os han gustado los trenes miniatura , quizás también sois amantes de los automóviles antiguos . Si es así pueden ir a ver la colección de coches clásicos de Abel , que no es extensa pero es muy interesante . Para las familias también es precioso llegar hasta las instalaciones de Cal Rei , una granja de vacas de leche donde les harán una magnífica visita guiada . Podrán conocer el mundo agrícola y ver cómo cuidan las vacas . La visita dura una hora y media. Atención : hay que reservar día y hora al teléfono 606 35 08 73 ( preguntar por la Asunta ) o bien al 669 44 83 01 ( preguntar por Isidro) . No lejos de Santa Eugenia tienen el antiguo aeródromo de la guerra civil , en el pueblo de Sant Julià de Vilatorta . Podrán ver refugios , un polvorín , un hangar y el paisaje , que es maravilloso . Por allí también está el castillo de Saladeures , donde se alojó el Gobierno de la República durante la guerra civil . Para estas visitas hay que llamar al Ayuntamiento de Santa Eugenia (donde pediran por Albert ) . Si han decidido pasar allí el fin de semana os recomendamos el Hotel Arumi , fantástico, un tres estrellas muy bien equipado . Muy buena cocina en el mismo restaurante del hotel. Si os gusta acampar teneis el Camping Santa Eugenia Park , uno de los mejores de la Cataluña interior . Si os queda tiempo pensad en dar una vuelta por la maravillosa ciudad de Vic , con su casco antiguo , la catedral y el Museo Diocesano , lleno de obras de arte , o rondar el Montseny , tan cercano y tan bonito. ¡Buen fin de semana de los Tonis en Santa Eugenia ! .

Nova cantata de Bach a Badalona

Aquest proper dissabte, 27 de gener de 2018, a les 19 hores, a la Cripta de l’església parroquial de Sant Josep de Badalona, amb entrada per darrere de l’esglèsia, al Passatge Ventós Mir, 22, un parell de noves cantates de Bach, la BWV 85 “Ich bin ein guter Hirt” (“Jo sóc un bon pastor”),  i la BWV 67 “Halt im Gedächtniss Jesum Christ” (“Recorda’t de Jesucrist”). Seran interpretades pel Conjunt Intrumental del Conservatori de Badalona, amb Carlota Novell i Jordi Selva, violins; Santi Burgos, viola; Paula Blázquez, violoncel; Diego Civilotti, contrabaix; Jaume Fàbregas, trompeta; Montserrat López i Francesc Castillo, oboès; Teresa Galceràn, traverso i Àngel Villagrasa, orgue. Contarà amb la participació dels solistes: Gisela Parodi, soprano; Montserrat Pi, alto; Marçal Subiràs, tenor i Vincent de Soomer, baix. Tots sota la direcció de Jordi Montoliu. Com ja sabeu l’entrada és lliure amb aportació voluntària per a Càritas parroquial. Si sou de fora de Badalona centre podeu arribar a l’església de Sant Josep amb transport públic, metro de la línia 2 fins la plaça de Pompeu Fabra, a tocar de l’església, 0 bé amb bus, B-25 per exemple des de plaça Urquinaona, o amb tren fins a Badalona, amb Renfe Rodalies R1, la línia que va a Mataró o Blanes. Veniu de nou a escoltar la música excelsa de Bach interpretada per voluntaris lligats al Conservatori Professional de Música de Badalona.

El sábado dia 27 de enero de 2018 a les 19 hores, en la Cripta de la iglesia parroquial de San José, con entrada por el ábside, por detrás de la iglesia, en la calle Ventós Mir, 22, hay una nueva cita con la música excelsa de Bach. Sobre todo si sois amantes de la bella y buena música. Porque podremos disfrutar de un gran concierto de Brandenburgo, emotivo y emocionante, y una nueva cantata. La cantan la Coral Dex Cor y gente voluntaria però muy preparada, y músicos del  Conservatori de Música de Badalona. Una garantía. Se han propuesto hacer la serie de cantatas. Trabajo de años. Una oportunidad de oro para oir la maravillosa música, la música celestial de Bach en Badalona. Entrada libre, con donativo para Cáritas. ¡No os lo perdáis!.

Montepulciano, una altra volta

Hem tornat, de nou, aquest Nadal, a la meravellosa vila medieval de Montepulciano, la darrera de la Toscana estricta. Allà hi ha, a més, situada als seus peus la fantàstica església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo. Preciosa. I al pujar a la vila murada, oh!, sorpresa!, hi ha un bellíssim mercat de Nadal a la piazza del Popolo. Guapíssim!.

De Montepulciano, bellíssima i molt poc coneguda vila del sur de la Toscana, poques coses lletges podem dir. La seva impressionant plaça, plena de paradetes de Nadal, amb els palaus del poble i del capità, els seus maravellosos carrers medievals, el seu duomo amb les seves obres d’art… Però d’entre totes les incontables obres d’art l’esglèsia de Sant Biagio, a les afores del poble, sobresurt. És una obra fonamental del renaixement italià, del Sangallo. De planta de creu grega, coberta per una gegantina cúpula. Una obra d’art que no us deixarà indiferents. Montepulciano està enclavada en plena Vall d’Orcia. Una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tot ell és patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. La vila està dalt d’un turó, vigilant el seu territori. La vista abarca la planura fins on arriba l’horitzó. Dalt de tot, el castell amb un agradable parc. Palaus, places i carrers us portaran des de la base fins dalt de tot de la ciutat, fins la plaça gran, on s’aixequen la majoria de monuments. Sense cap mena de dubte Montepulciano és una visita obligada si feu la Toscana o, simplement, volteu per Itàlia. Una d’aquelles petites viles plenes d’art que no poden deixar de veure els viatgers que volen descobrir la veritable Itàlia, que no és només Florència, Venecia i Roma. A més, la zona produeix uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. No en va el territori entre Montalcino i Montepulciano fa uns negres de somni. Ho podeu comprovar en les moltíssimes bodegues que us l’oferiran, al llarg de la vila i, sobretot a la plaça gran. No us esteu d’arribar-vos de Florència fins Siena i Montepulciano, a uns 100 kms. Pareu a Pienza, a Montalcino… visiteu les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto. Travesseu la Vall d’Orcia. Aquesta Toscana serà la inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Retorneu a Florència per Cortona i Arezzo. També podeu fer una parada a Montepulciano si aneu en cotxe de Florència a Roma. Només està a uns 10 kms. a la dreta de l’autopista A-1. Una parada que us reportarà molt més que descans. Estem enamorats de Montepulciano, de les seves vistes i dels seus palaus. I també de la seva gastronomia. Bon menjar, molt bé de preu, com a casa, familiar a l’Osteria del Conte, al cap de munt del poble, a tocar del castell i de la plaça. Bon aparcament a tocar del mateix castell. Si teniu sort us vindrà a veure la iaia, que cuina, i us servirà la Laura, la mamma, que atén els clients. Hi hem menjat i estat molt bé en aquest restaurant, que també lloga uns apartaments molt bonics. No és l’únic restaurant de la vila. Segur que vosaltres trobareu el vostre. No hem dormit a Montepulciano, (ho fem sempre al Novotel de Florència), però hem vist hotelets amb molt d’encant, i més d’un, com ara Il Borghetto, o bé l’Albergo del Duomo.

De Montepulciano, bellísima y muy poco conocida villa del sur de la Toscana, podríamos haber elegido muchas otras fotos. Fotos de su impresionante plaza, con los palacios del pueblo y del capitán, de sus maravillosas calles medievales. Del Duomo con sus obras de arte. Pero de entre todas las incontables obras de arte nos ha gustado escoger la iglesia de San Biagio, en las afueras del pueblo, una obra fundamental del renacimiento italiano, del Sangallo. De planta de cruz griega, cubierta por una gigantesca cúpula. Una obra de arte que no os dejará indiferentes. Montepulciano está enclavada en pleno Valle de Orcia. Un valle que resume el típico paisaje Toscano, con las ondulaciones, los cipreses, las grandes casas señoriales. Todo ello es patrimonio de la humanidad de la UNESCO, y os aseguramos que lo merece. La villa está sobre una colina, vigilando su territorio. La vista abarca la llanura hasta donde llega el horizonte. Arriba de todo, el castillo con un agradable parque donde pasar las horas de más calor, después de comer. Palacios, plazas y calles que les llevarán desde la base hasta lo alto de la ciudad, hasta la plaza mayor, donde se levantan la mayoría de monumentos. Sin lugar a dudas Montepulciano es una visita obligada si hacéis la Toscana o, simplemente, si estais por Italia. Una de esas pequeñas aldeas llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Además, la zona produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la villa y, sobre todo en la plaza grande. No está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Montepulciano, está a unos 100 kms de la ciudad del Arno. Parad en Pienza, en Montalcino … visitad las abadías de San Attimo y de Monte Oliveto. Cruzad el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares. Podeis volver a Florencia por Cortona y Arezzo. También pueden hacer una simple parada en Montepulciano si van en coche de Florencia a Roma. Sólo está a unos 10 kms. a la derecha de la autopista A-1. Una parada que les reportará mucho más que descanso. Estamos enamorados de Montepulciano, de sus vistas y de sus palacios. Y también de su gastronomía. Buena comida, muy bien de precio, como en casa, familiar en la Osteria del Conde, en lo alto del pueblo, junto al castillo y de la plaza. Buen aparcamiento cerca del mismo castillo. Si tienen suerte les vendrá a ver la abuela, que cocina, y le servirá Laura, la mamma, que atiende a los clientes. Hemos comido muy bien en este restaurante, que también alquila unos apartamentos muy bonitos. No es el único de la villa. Seguro que vosotros encontraréis el vuestro. No hemos dormido en Montepulciano, (lo hacemos siempre en el Novotel de Florencia), pero hemos visto hotelitos con mucho encanto, y más de uno, como Il Borghetto, o bien el Albergo del Duomo.

Aix en Provence

Aquest Nadal hem tornat a Aix en Provence, una parada típica en les nostres rutes cap a Itàlia. Aix en Provence és una vila gran, bonica, provençal. Una ciutat a escala humana, amb una mida molt adequada. Aix no té cap reclam turístic poderòs, cap atracció imponent. El que fa bonica la vila son les seves places, els carrers ordenats, les cases de tons provençals i un aire mig francés i mig mediterrani molt interessant. Entre els monuments més destacats podem citar la catedral, construida al llarg dels segles, amb espais romans, romànics, gòtics i renaixentistes. A l’interior podreu admirar amb un triptic que no està gens malament i unes quantes obres d’art més. Si anem a Aix dinem sempre al restaurant pizzeria La Familia, al número 20 de la rue Boulegon, que està molt bé, molt alegre i desenfadat. Està ple de famílies i gent jove. Les pizzes son grans i fantàstiques. La pasta no està gens malament i els plats del dia, hi ha carn i altres coses, son molt encertats. Al mateix carrer, al número 8, una altra bona pizzeria italia, Da Vito. No hem dormit mai a Aix.

I si mai voleu fer la Provença, comarca bellíssima, que és un tros del Mediterrà on tothom hauria d’anar, al menys, una vegada a la vida, Aix podría ser un centre perfecte per una excursió o ruta familiar. La Provença provoca ganes de viure, plena com està de sol, de llum, de mar i de poblets maravellosos. En aquesta terra és fàcil viure. Hi ha petits hotels i restaurants arreu. Recordeu que a la Provença, a Aix mateix, com a tota França, abunden les cadenes hoteleres de baix cost, que ofereixen habitacions decents i familiars per pocs diners. O els hotel Novotel, que regalen l’estada dels menors de 16 anys, i el desdejuni. Aturevos a la Provença anant o tornant d’Itàlia, com fem nosaltres, o aneu-hi expressament, perquè és un destí que no us decepcionarà. Viisteu les Baux, castell i ciutadela inexpugnable. O Arles, ciutat romana propera a Aix. O els poblets petits i coquetons del Luberón, com ara Roussillon. O les abadies cistercenques, bellíssimes, com la del Thoronet, o la de Silvacane, o Senanque. Pobles més grans, amb castells coma ra Gordes, o amb palaus papals com té Avignon. Prop de mar, a Hyeres, teniu les illes de Port-Cross i Porquerolles, cuidades, verges, a una hora en petit vaixell des de La Tour Fondue o Giens. Més enllà Toulon, Marseille… No us faltaran destins!

Aix en Provence és una ciudad a escala humana, aunque sea la capital de la Provenza, una región bellísima, un trozo del Mediterraneo donde todo el mundo deberia ir, al menos, una vez en la vida. Quizás no sepáis que Aix és una ciudad bonita, sin grandes monumentos, pero muy coqueta. Teneis plazas y calles ordenadas, limpias, con casas en tonos pastel, como corresponde al cliché provenzal. Una catedral resultona, con algunas obras de arte de segunda fila pero interesantes. Id a Aix expresamente o parad camino de Italia, a comer en la pizzeria La Familia. No os arrepentireis. Provenza os dará más ganas de vivir, llenos como estaréis de sol, de luz, de mar y de pueblos maravillosos. En esta tierra es fácil vivir. Hay pequeños hoteles y restaurantes por todas partes. Acordaros que en la Provenza, como toda Francia, abundan las cadenas hoteleras de bajo coste, que ofrecen habitaciones decentes y familiares por poco dinero http://www.hotel-bb.com/. O bien los Novotel, ideales para familias. En Aix hay dos o tres. Parad en Aix, y en la Provenza yendo o volviendo de Italia, o id expresamente, porque es un destino que no os decepcionarà. Visitad además los Baux, Arles, Aix, Roussillon, Senanque, Thoronet, Gordes, Avignon, Silvacane… y me dejo muchos más!. Web: http://www.provenceweb.fr

 

La “Corrida” de Puig-Reig

A tot  Catalunya pels volts de Sant Antoni Abat hi ha festes amb cavalls, mules, burros i ases. Però hi ha un indret on la tradició ha donat nom propi als actes que s’hi fan. Aquest és el cas de Puig-Reig, una vila industrial a mig camí entre Manresa i el Pirineu, a la Catalunya Central. Allà, des del divendres fins el diumenge de Sant Antoni, aquest any 2018 serà el diumenge dia 21, tenen lloc un seguit de celebracions relacionades amb els cavalls i les tradicions d’hivern, com ara la matança del porc. Li diuen La Corrida, i te més de 125 anys d’història. És una festa bonica de veure, i de viure, amb mostra d’oficis, d’artesania i, sobretot, d’embotits, jocs infantils i cavalls, molts cavalls, mules i ases. Us fem 5 cèntims del programa complert per tal que us adoneu de la quantitat i qualitat dels actes que proposen, tots ells ben familiars. Hi ha passajades en ruc per nens i nenes, rodeo, tir i arrossegament, banderers, diables, esmorzar gratuït amb botifarra, pa i vi, elaboració d’embotits, mostra d’oficis tradicionals, cabalcada pels carrers del poble amb Cercavila de Cavalleries i Xarrets, Gegants i Grallers de Puig-reig. “La Corrida” en ella mateixa son, en realitat, unes curses de rucs, cavalls creuats, pura raça àrab i pura sang anglès, i el tradicional Joc de les Cintes final. Puig-Reig està només a una hora de Barcelona. Son 80 kms. de bona autovia. Podeu aprofitar el viatge fins Puig-Reig i, a més de gaudir de la “Corrida”, fer una volta per la magníficament ben conservada Colònia Vidal. Una colònia industrial complerta, on podeu visitar la fàbrica, l’escola, l’economat, les cases dels obrers i la casa de l’amo, tot revivint amb els vostres infants les condicions de vida durant la Revolució Industrial. Us agradarà. Si voleu dinar aquests dies a Puig-reig caldrà reservar des d’ara. Al carrer major teniu dos bons restaurants: El Celler de Ca la Quica, al número 48, fantàstic, i el Mirall de l’Arcàdia, al número 11. Tel. 93.829.05.05. També teniu l’Hostal Sant Martí, al centre del poble. Bona teca i allotjament. Recomanable. Als afores hi ha l’Hotel Cal Marcal, amb habitacions familiars i un boníssim restaurant. Arriveu-vos a Puig-Reig per la Corrida, val la pena!.

En toda Cataluña la festividad de San Antonio Abad es muy celebrada. Y siempre va ligada, de cerca o de lejos, con caballos, mulas, burros y asnos. Pero hay lugares donde la tradición ha dado nombre propio a los actos que se realizan. Este es el caso de Puig-Reig, una ciudad industrial a medio camino entre Manresa y el Pirineo, en la Catalunya Central. Allí, desde el viernes hasta el domingo de San Antonio, tienen lugar una serie de celebraciones relacionadas con los caballos y las tradiciones de invierno, como la matanza del cerdo. La llaman “La Corrida”, y tiene más de 125 años de historia, aunque haya cambiado mucho. Ahora bien, cambiando lo que sea necesario, sigue siendo una fiesta hermosa de ver y de vivir. Muestra de oficios, de artesanía y, sobre todo, de embutidos, (para chuparse los dedos), juegos infantiles y caballos, muchos caballos, mulas y asnos. Y al mediodía pasacalles con música, orquestas, carruajes, abanderados y animación. Una excusa perfecta para hacer los 80 kms. de buena autovía, escasos, que nos separan de Puig-Reig. Además, la villa ofrece muchos más alicientes turísticos. Podéis aprovechar el viaje hasta Puig-Reig para dar una vuelta por la magníficamente bien conservada Colonia Vidal. Una colonia industrial completa, donde podrá visitar la fábrica, la escuela, el economato, las casas de los obreros y la casa del dueño, todo ello reviviendo con sus niños las condiciones de vida durante la Revolución Industrial. Les gustarà. Si desean comer en Puig-reig habrá que reservar ya desde ahora. En la calle mayor tienen dos buenos restaurantes: El celler de la Quica, en el número 48 de la calle Mayor, tel: 93.838 02 20, y el Mirall de la Arcadia, en el número 11. Tel. 93.829.05.05. También tienen el hotel Cal Marcal, con habitaciones familiares y un buenísimo restaurante. ¡Buena “Corrida”!.