Monte Olivetto Maggiore

Monte Oliveto Maggiore és una abadia toscana situada no gaire lluny de la ciutat de Siena, a uns 20 kms. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, en direcció a la vila de Buonconvento. Just arribar-hi cal girar a mà esquerra, molt ben indicat. Buonconvento té unes muralles i un casc antic que no està gens malament. Podeu dedicar-hi uns minuts. Seguim una agradable carretera, paisatge mediterrani, olivera, molta olivera, blat i vinya, fins arribar a l’accés al monestir. Hi ha aparcament obligatori, de pagament. Cal caminar una estona fins trobar-vos a la porta del cenobi, en forta baixada. El convent, barroc, molt reformat, no val gaire la pena. Els voltants, Toscana pura, bosc d’oliveres, sí. La gent ve fins Monte Oliveto a veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, obra de Luca Signorelli i Il Sodoma, bastant espectaculars. També és bonica la biblioteca, un petit museu i l’església. Xulos sense valdre el viatge, tot que si els 9 kms. de volta. No la podeu perdre si esteu per aquella zona. A més la visita és lliure i gratuïta. El monestir pertany a una comunitat cistercenca de Olivetans, és la seva casa mare, i podeu sentir cantar els monjos. Us deixarà bocabadats!.

Podeu incloure aquesta abadia en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana, o en una ruta per la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. I si no voleu anar més lluny, si que podeu arribar-vos a Montalcino, una ciutat productora d’uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. Normalment la gent visita juntes les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto, tot i que no tenen res a veure una amb l’altra. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Si voleu un centre a tocar de totes aquestes meravelles seria Siena. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Parar en la abadia de Monte Oliveto Maggiore es una visita obligada si hacéis la Toscana Sur o, simplemente, si estais por allí. Una de esas pequeñas abadias llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Tiene unos frescos de Luca Signorelli e Il Sodoma en el claustro que son realmente bonitos, así como una biblioteca, un pequeño museo y la iglesia barroca. El resto del cenobio está muy reformado y no vale la pena. Los monjes cantan las horas litúgicas. Interesante. Además, la zona és bella, típico paisaje mediterraneo, toscano, con muchos olivos. Y produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la ruta des de Siena, hacia el sur. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Y tampoco de Siena, claro. A unos 20 kms. por Buonconvento, un pueblo agradable conservando sus murallas. Montalcino y Montepulciano, están un poco más al sur, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver la abadía de San Attimo. Con eso llegareis a cruzar el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Montalcino

Montalcino és un poble medieval gros, amb un castell imponent, una plaça coquetona i meravelloses vistes sobre la Vall d’Orcia, a la Toscana més rural. És fàcil aparcar-hi, és bonic i s’hi pot dinar molt bé, en els molts restaurants que hi ha. Nosaltres ho vam fer a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. A més, Montalcino té reputació de vins i bodegues, i amb molta raó. Hi ha bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile… Cars però molt bons. A Montalcino s’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar per una petita carretera que va en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Aparqueu, pugeu a la vila y gaudiu d’uns carrers plens de cases de pedra, de les esglésies, dels palaus rurals i de les vistes. El cor és la plaça del Popolo, amb el palau comunal i la seva torre. Podeu incloure aquesta vila grossa en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una altra ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Hi si aneu a Sant’Antimo, abadia fantàstica, o visiteu la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials, segurament podeu quedar-vos a dinar o a dormir a Montalcino. Està a tocar d’aquestes meravelles!. La zona és tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Parar en Montalcino si hacéis la Toscana del Sur es bastante lógico. Es una ciudad grande y está situada muy convenientemente para comer o dormir por allí. El pueblo es resultón, con su castillo, la plaza mayor, las iglesias y palacios. Montalcino, además, produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Sant’Antimo

L’abadia de Sant’Antimo, d’un romànic puríssim, corprenedor, una passada, está situada als afores de Castellnuovo del Abbate, un poblet de postal. Aquesta fenomenal abadia toscana está situada no gaire lluny de la ciutat de Montepulciano, només a uns 9 kms. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar a en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Serà allà, dins de Montalcino, just arribar-hi, on caldrà girar a mà esquerra, molt ben indicat. Seguim una agradable carretera, paisatge mediterrani, olivera, molta olivera, blat i vinya, fins arribar a l’accés al monestir, que ja veureu, a mà dreta, en baixada suau. Hi ha un gran aparcament. Ja podeu treure la càmera de fotos. Del monestir només es conserva l’església abacial, sola, en mig dels prats, impressionant, pura. L’interior és tan maco o més que l’exterior. Línies perfectes. Els voltants, Toscana pura. No la podeu perdre si esteu per aquella zona, i fins diríem que cal anar-hi a qualsevol preu. A més la visita és lliure i gratuïta. Us deixarà bocabadats!. Podeu incloure aquesta abadia en una ruta des de Florència o Siena cap a Montalcino, una ciutat rural, però amb atractiu. O anar més lluny, fins Montepulciano, una ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Si aneu a Sant’Antimo estareu al cor mateix de la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Si voleu un centre a tocar de totes aquestes meravelles seria Siena. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Parar en la abadia de Sant?antimo es obligado si hacéis la Toscana. Una iglesia románica pura, colosal, sin más arte que sus línias desnudas. No hay claustro ni sala capitular. Solo la iglesia en medio de los prados, poderosa. Toda la zona és bella, típico paisaje mediterraneo, toscano, con muchos olivos. Está a solo 9 kms. de Montalcino, un pueblo grande que produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

La Toscana

La Toscana és un destí de vacances. No d’una petita sortida o d’un viatge llampec a Florència. Perquè Florència és la capital de la Toscana. Però la Toscana és molt més, moltíssim més que Florència. I Florència mereix una visita, una visita àmplia, de tres o quatre dies. I la Toscana mereix una setmana, mínim. Per això la Toscana no la podeu fer amb menys d’unes vacances. Unes vacances d’estiu, quan el blat és madur. Els camps grocs s’ondulen sota el vent suau que cabalga els turons. Els xipresos s’alcen, potents, i els pins escampen flaires de resina i de mediterrà arreu. Les cigarres canten a cor que vols i la calor atonta els sentits. Les línies es difuminen sota el sol inclement. S’anyoren les parres i la frescor de les ombres dels carrers de les viles quan ets en mig del camí polsos. O bé per les vacances de Pasqüa quan la primavera és jove i les espigues, tendres, s’alcen tenyint els conreus d’un fals verd de gespa. L’aire es afilat al matí, com un ganivet. I la boira, (a la foto), domina el territori després de la pluja. Al migdia la llum ho esbatana tot, obrint les portes i les finestres, definint amb nitidessa les arestes dels palaus i les cases de pagés. O per Nadal. Per Nadal fa fred a la Toscana. Els pobles fan olor de llenya i de xemenia. Sovint la neu corona els cims dels Apenins i fins els carrers de Siena. El fum s’escapa de les teuleres i puja, dret, cap un cel blau, blau infinit. Arribar a la Toscana és fàcil. Tot és autopista. Són menys, poc menys de un miler de kilòmetres. Car arribar-hi per Lucca, la ciutat joiell, tancada per les muralles, plena de perles. I seguir a Pisa, a tocar, amb la seva torre inclinada, mil vegades vista, i el duomo, i el baptisteri, però també dels palaus. I, naturalment, Florència. Tot l’art del món resumit en un quants carrers, unes quantes esglèsies i unes quantes mansions. Però també heu de veure Siena, senyora del seu espai, de les places i carrerons, i les viles dalt de turons: Sant Giminiano, Volterra, Pienza, Montepulciano, Arezzo, Cortona, Gubbio, Fiesole. I els monestirs toscans com Monte Oliveto o Sant Antimo. I sobretot la terra, les viles, les grans cases de camp, els arbres. I els petits detalls: les portes, les finestres, les flors. Per dormir teniu moltíssimes cases rurals. També hotelets molt típics als petits pobles i ciutats mitjanes. L’amiga Nyapi ens ha deixat un comentari a aquesta entrada recomanant una casa rural molt bonica. I hotels de les grans cadenes internacionals, com els novotel, a Florència. A nosaltres ens agrada molt dormir en càmpings. Com el petit i senzill càmping Torre Pendente de Pisa. O el gran càmping Girasole Club de Florencia, una bèstia.

La Toscana es un destino de vacaciones. No de una pequeña salida o de un viaje relámpago a Florencia. Porque Florencia es la capital de la Toscana. Pero la Toscana es mucho más, muchísimo más que Florencia. Y Florencia merece una visita, una visita amplia, de tres o cuatro días. Y la Toscana merece una semana, mínimo. Por eso la Toscana no la pueden hacer con menos de unas vacaciones. Unas vacaciones de verano, cuando el trigo está maduro. Los campos amarillos ondulan bajo el viento suave que cabalga las colinas. Los cipreses se alzan, potentes, y los pinos esparcen aromas de resina y de mediterráneo por todas partes. Las cigarras cantan a sus anchas y el calor atonta los sentidos. Las líneas se difuminan bajo el sol inclemente. Se añoran las parras y la frescura de las sombras de las calles de los pueblos cuando estás a medio camino de la nada. O bien podeis ir para las vacaciones de Pascua cuando la primavera es joven y las espigas, tiernas, se alzan tiñendo los cultivos de un falso verde de césped. El aire es afilado por la mañana, como un cuchillo. Y la niebla, (en la foto), domina el territorio después de la lluvia. Al mediodía la luz lo invade todo, abriendo las puertas y las ventanas, definiendo con nitidez las aristas de los palacios y las casas. O id para la Navidad. En Navidad hace frío en la Toscana. Los pueblos huelen a leña y chimenea. A menudo la nieve corona las cimas de los Apeninos y hasta las calles de Siena. El humo se escapa de las tejas y sube, derecho, hacia un cielo azul, azul infinito. Llegar a la Toscana es fácil. Todo es autopista. Son menos, poco menos de un millar de kilómetros. Hay que llegar por Lucca, la ciudad joya, cerrada por las murallas, llena de perlas. Y seguir hacia Pisa, junto con su torre inclinada, mil veces vista, el duomo y el baptisterio, pero también de los palacios. Y, naturalmente, Florencia. Todo el arte del mundo resumido en unas calles, unas cuantas iglesias y algunas mansiones. Pero también tienen que ver Siena, señora de su espacio, de las plazas y callejuelas, y las villas alto de las colinas: San Giminiano, Volterra, Pienza, Montepulciano, Arezzo, Cortona, Gubbio, Fiesole. Y los monasterios toscanos como Monte Oliveto o San Antimo. Y sobre todo la tierra, las aldeas, las grandes casas de campo, los árboles. Y los pequeños detalles: las puertas, las ventanas, las flores. Para dormir tiene muchísimas casas rurales. También hotelitos muy típicos en los pequeños pueblos y ciudades medianas. Y hoteles de las grandes cadenas internacionales, como los novotel, en Florencia. A nosotros nos gusta mucho dormir en campings. Como el pequeño y sencillo camping de Pisa. O el gran camping de Florencia.