Un estiu a Croàcia

Aquest estiu, quan el coronavirus ja sigui un record horrible, podeu fer un viatge fins Croàcia i Eslovènia. podeu sortir de Barcelona cap a Montpellier, parant a dinar al restaurant i pizzeria “La Bella Itàlia” a Narbonne. I fent nit a l’hotel Novotel de Montpellier, situat a peu d’autopista o continuar, si voleu, sense visitar Montpellier, fins arribar a Nîmes, que també té un Novotel xulo, al centre de la ciutat, al costat del seu amfiteatre romà, que és una passada. Nîmes també té un temple romà perfectament conservat. O potser podeu continuar fins Avignon, amb un altre Novotel molt modern, al costat de l’estació de tren, i un Ibis Styles, interessant, camí de l’aeroport. Sigui com sigui podeu seguir cap a Grenoble, ja als Alps francesos, on hi ha un Novotel al mig del camp, a Voreppe. Hotels tots ells molt barats i familiars. Si feu nit a Grenoble, o hi pareu uns dies per explorar els Alps francesos, podeu sopar al restaurant italià, molt bo, anomenat Carmelina. Molt recomanable. D’allà podeu anar cap a Milà, ja a Itàlia, passant pel coll del Mont Cenis, espectacular pas alpí. És aquesta una ruta molt més fresca i agradable que passar en ple estiu per la Costa Blava francesa, i per la Riviera Italiana, que sempre estan petades. I us estalvieu el coll d’ampolla del pont de Génova, el que va caure, i encara no està reconstruït. Podeu fer nit a Torino, una gran idea, perquè és una ciutat molt bonica, amb bons hotels, i un museu egipci fabulós, o bé continuar cap a Milano. Si decidiu Torino us direm que hi ha hotels convenients vora l’estació de tren i un Novotel a l’entrada per l’autopista. Si aneu a Milano i podeu allotjar-vos al centre de la ciutat o bé Novotel proper a l’aeroport de Malpensa. Molt bé de preu, instal·lacions modernes i netes. A Milano podeu passar-hi un dia, com a mínim, per veure la fastuosa catedral, per exemple, i l’endemà marxar cap a Venècia. Pel camí no deixeu de visitar Bérgamo, amb un casc antic admirable, Verona, una ciutat romàntica, amb l’amfiteatre i el balcó de Giulieta, o Vicenza, plena de obres del Palladio, o Padova, amb molt d’art. Arribant a Venezia, a Mestre, hi ha un bon hotel Novotel. Per menjar aneu a un petit restaurant casolà proper a l’hotel. Es diu l’Osteria de Mariano. Menú del dia cantat, pasta fresca sempre, qualitat a preu raonable. Un veritable museu on parlareu amb els amos de què i com voleu menjar i veure. El recomanem. L’endemà no podeu deixar de veure Venècia. El pont de Rialto, el pont dels sospirs, la plaça de Sant Marc, la fantàstica església de San Pantalon, amb el sostre decorat amb un “trompe l’oeuil” fabulós. I la íntima raconada del Campo Santa Margarida, amb l’església del Carmel, i les seves pintures sobre fusta. Per dinar en aquesta zona us recomanem la Pizzeria Dofin, a la Salizata de la Santa Croce, 81, prop de San Rocco i de San Pantalón. Bé de preu i bona teca. Acabat de dinar anau fins el Campo Sant Rocco, amb l’escola gran de San Roc plena de pintures de Tiziano, i la Basílica Gloriosa dei Frari, un dels temples més grans de Venècia, gòtic esplendorós, ple d’art. Una ascensió de Tiziano com a retaule major, obres de Donatello, Bellini, el sepulcre de Canova… impressionant. I també Sant Gregorio, un monestir amb accés al Gran Canal, i l’església barroca de la Salute, símbol de la ciutat, enfrontada amb Sant Marc. Venècia ens encanta.

En tornar de Venezia podeu sopar en restaurant molt divertit, casual, instal·lat en una antiga fábrica, servit per gent jove: Ae Oche 4 Cantoni. Genial. El dia següent começa l’aventura croata. Croàcia, i primer la península d’Istria, és presenta com una rèplica de la Toscana. Suaus turons acullen pobles encimbellats, emmurallats, plens de palaus, esglésies, portes i carrers estrets. Dominen un paisatge verd com ara Escòcia, amb boscos frondosos sota un cel blau. Motovun és un d’aquests pobles.  Travesseu Triestre i Eslovènia per arribar-hi. Primera frontera! No agafeu l’autopista. Pagareu molt per pocs kms. I necessiteu una vinyeta a Eslovènia. Aneu de Triestre, una ciutat resultona però no bonica, a Motovun per carretera comarcal. Mireu el mapa! Si aneu a Motovun, i en feu el centre de visites de la part d’Istria, estalviareu molts calers. En cas contrari podeu optar per un hotel a la costa. Us recomanem una casa rural fantástica que podeu llogar sencera: Motovun House. Molt maca. Típica, equipada. Podeu fer-vos el menjar o anar a un restaurant típic: La Kanoba Mondo, al centre del poble. A la nit millor sempre els restaurants a peu de muralla, en la terrassa dominant el riu Mirna. Per exemple el restaurant Pod Voltom, al mateix mirador damunt la vall, sopar amb vistes… molt romàntic. El poble és peatonal però us deixaran pujar amb cotxe si teniu allà l’allotjament. Dona gust recórrer els carrerons empedrats amb lloses blanques, polides pel pas dels anys. Fer el tomb a la muralla i aneu a veure caure la tarda damunt dels camps mentre sopeu a la fresca.

I que podeu fer des de Motovun. Doncs anar a Pula, amb les seves restes romanes, amfiteatre, gran i preciós, arc dels Sergis, el temple d’August… i la catedral.

També podeu anar a Rovinj, bella vila marinera, una vila que és com una illa de colors damunt l’Adriàtic. Per dinar teniu la Pizzeria da Sergio, només pizzes, però molt bones, al carrer peatonal del poble antic, Grisia.

I també podeu visitar Porec, a una trentena de kms. de Motovun, per veure la seva cèlebre basílica Eufrasiana, patrimoni de la UNESCO.

Quan marxeu de Motovun, preneu el camí de Zadar. Podeu aturar-vos a la ciutat d’Ogulín, en els boscos i muntanyes del nord de Croàcia, per veure el castell Francopan i dinar al restaurant de l’hotel Francopan, que està molt bé i bé de preu.

Seguírem la ruta cap a Zadar on vam podeu allotjar-vos als apartaments Lavandula, molt moderns i molt bonics, a tocar de la platja i a 10 minuts del centre. Aneu a veure la famosa posta de sol de Zadar, i a sopar al centre, al restaurant 2 Ribara, fantàstic, o al costat dels apartaments en un restaurant típic amb aires de taverna grega: el Kuzina. Molt bo i barat.

La porta d’entrada recorda que Zadar fou també veneciana, i la basílica de Sant Donat és una joia pre-romànica bastida damunt del fòrum romà fent servir bases de columnes i temples romans.

 

Des de Zadar es poden fer boniques excursions, com per exemple a Nin, per veure aquest bonic poblet de pescadors, amb la seva catedral paleocristiana i banyar-nos a la seva platja.

Quan us canseu de Zadar sortiu-ne amb destinació Dubrovnik. L’aduana de Bòsnia us farà perdre una bona estona, i les cues per travessar Naum, un petit enclavament de Bòsnia, encara més. Sortint del mal pas encara us donarà temps d’anar fins la petita ciutat fortificada de Mali Ston, i dinar al port. Ho podeu fer al restaurant Kapetanova Kuca, que pertany a l’Hotel Ostrea. Bo, sofisticat, bona relació qualitat preu. Acabat de dinar passegem pel poblet pescador de cases de pedra.

Continuem camí de Dubrovnik on ens allotgem a l’Hotel Àdria, molt bé. Luxe. Piscina coberta. Tenim mitja pensió. Sopar buffet molt arreglat. Baixem a la ciutat murallada de Dubrovnik. Aparquem al pàrquing públic, car, i baixem a peu les escales. És Disneylandia. Bonic però massa turístic.

L’endemà podeu acabar de baixar per veure, passant la frontera amb Montenegro, la bella ciutat medieval de Kotor. Una passada! I entrar a Bòsnia per visitar Mostar. Fins i tot podeu fer una escapada fins Sarajevo. Però això, potser, seria un altre viatge. Però Kotor, que és preciosa, i Mostar, amb el seu pont otomà, son asequibles i molt xules. I no son lluny de Dubrovnik. I molt més barates!. Allà podeu dormir i menjar molt bé. De tornada preneu el vall del Neretva i torneu a la costa croata. Podeu anar a Baska Voda, un bonic poble de la costa. Allà podeu dinar a diversos llocs. Com ara la konoba Toni, barateta i bon servei. O a l’Hotel Croatia, un bonic establiment al centre de la localitat a tocar de la platja. Bon menjar, no gaire car, bones habitacions, bon desdejuni i bon servei. La platja de pedres de Baska Voda és agradable i l’ambient, de dia i de nit, molt maco, animat i familiar.

 

L’endemà tocarà una de les perles del viatge, la ciutat de Split, ubicada tota ella en un fastuós i immens palau imperial de Dioclecià. La porta nova o aurea dona accés a l’entramat de carrers medievals bastits dins de les estances del palau. Al peristil convertit en plaça, al mausoleu imperial fet catedral, als soterranis fets basar. Increïble!.

 

A Split podeu menjar prop de la porta aurea a la pizzeria Portas. Bona teca, a bon preu. Bon servei. Des de Split podeu anar a Trogir. Si voleu dormir per allà recomanem la Villa Tudor, habitacions amb vistes a la magnífica ciutat amurallada i el port. Unes vistes impagables. Son com uns petits apartaments molt familiars, senzills però nets. Aprofiteu per anar a la platja de l’illa de Ciovo, a uns kms. de Trogir, molt amable i maca. Per menjar aneu al Vanjka, un local luxós, però de preus moderats, al centre de Trogir.

En sortir de Trogir aneu cap a Zagreb, per l’interior, per poder visitar els llacs del Plitvice Lakes National Park, preciosos, on podeu passar pràcticament tot el dia fent senderisme, muntats en trens i en vaixells, parc amunt, parc avall. Podeu dinar a Korenica, prop de la frontera, en una zona devastada per la guerra, al restaurant Sapina, senzill però molt bé. Després cap a Zàgreb.

Zagreb, la capital croata, és una ciutat interessant, no maca, però xula. Per dormir aneu a l’hotel Internacional, allunyat del casc històric, però ben comunicat. Clàssic.

Zagreb te districtes que recorden encara el realisme socialista de Tito, amb blocs per obrers. Però el seu casc antic és bonic, amb la catedral i el castell.

 

Des de Zagreb podeu fer moltes sortides per visitar la Croàcia interior, la més desconeguda. Vam anar a Belec per veure la meravella barroca de l’església de Santa Maria de les Neus. Demaneu la clau a la casa de pagès del davant si la trobeu tancada.

També a Varazdin, ciutat barroca per excel·lència, plena de palaus i esglésies, amb una catedral bellíssima i un castell molt evocador. Val la pena fer una parada a Varazdin en un viatge a Croàcia. Allà podeu dinar a la pizzeria Àngelus, un lloc molt recomanable. Bon menjar pec pocs diners.

No us perdeu els castells de la regió fronterera amb Eslovènia, i el poble encantador de Somobor.

En acabat podeu anar cap a Eslovènia. Us recomanem l’Hotel Radisson Blue de Ljubljana, la capital. Situat lluny del centre però molt luxós. Te un servei pactat de taxis que et porten al casc històric de la ciutat per pocs diners. Molt recomanable. Ljuljana és encantadora, sense tenir res. Un castell, quatre carrers medievals, un riu, uns ponts, el dragó de la ciutat i molta animació. T’enamora sense saber la raó. A Ljuljana aneu a dinar i sopar al restaurant Marley & Me, que no va estar pas gens malament.

Tocarà ara descobrir una mica els Apls Julians d’Eslovènia. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj, on us podeu banyar, i dinar, prou bé, en un berenador a tocar del llac, amb especialitats eslovenes que es diu Pod Skalco. Eslovenia te un munt de petits poblets encantadors, altes muntanyes, ciutats medievals, monestirs, castells i unes coves que son patrimoni de la humanitat. Quedeu-vos uns quants dies per descobrir-los.

Quan retorneu a Itàlia pareu a Brescia, no lluny de Vicenza i Verona. I si no ho heu fet abans, a Venezia, Padua o Vicenza, ciutat, renaixentista, preciosa, amb la basílica palladiana, la catedral i les esglésies. Bon dinar al restaurant Bar Borsa, un lloc on al migdia fan un menú molt xulo, a dins de la mateixa basílica de Palladio.

Seguiu cap als llacs alpins del nord d’Itàlia, Garda, per exemple, parant al bonic poblet de Sirmione. Continueu a  Bérgamo, i després cap a Milà. Podeu tornar a parar al Novotel proper a l’aeroport de Malpensa, on ja vau fer-ho a l’anada. O arribar-vos a Torino, i veure el museu egipci, que val la pena de veritat. I pujar a la Vall d’Aosta, per veure el Mont Blanc, passar el túnel i anar a Chamonix, per veure La Mer de Glace. I potser estar-vos voltant els Alps uns dies, pujant als trens de muntanya i als telecadires. O bé tornar cap a Grenoble, travessant de nou el Mont Cenís, magnífic pas alpí. I llavors parar a Bonneval sur Arc, preciós poblet de muntanya francès. Sopeu a Bessans, en un restaurant típic de la muntanya de Saboia que es diu La Bocona. Força bé.

 

Si no us agrada la idea podeu dormir a Grenoble, al mateix Novotel que hi ha al mig del camp, a Voreppe. Recordeu el nostre restaurant preferit, el Carmelina, restaurant molt recomanable. l’endemà baixeu la vall del Rhone, visitant Valence, o Orange, amb el seu teatre romà, o Avignon, si no heu parat al pujar. Aneu de pet cap a casa, o amb parada a la Camarga, o visitant el Luberon, la Provença preciosa. O pareu a Nîmes, o a Montpellier, o a Narbonne. O a Figueres per dinar o sopar al millor restaurant i hotel de la ciutat, el Can Duran.

En arribar a casa recordareu la bella Croàcia, la costa dàlmata, la ciutat romana i medieval d’Split, la bellíssima vila de Trogir, les petites illes properes a la costa com Rab o Krk. Les esglésies, palaus, carrers i cases medievals. I les platges i cales!

La bella Croàcia, su costa de Dalmacia, con bonitas playa, las ciudades griegas, romana y medievales de Dubrovnik, de Kotor, de Mostar, de Split, de Trogir, de Zadar, de Rovenij, de Pulla… merecen una visita un verano, cuando el coronavirus haya pasado de largo. Ciudades que son como una joias en su estuche de murallas, o patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Ciudades increibles, como Zagreb o Varzdin, con sus callejas, sus palacios, todo en piedra, preciosas. No la podeis olvidar, porque Croacia es un destino familiar seguro.

Zákhynthos, Zacint o Zante

Nosaltres vam anar a  a Zacint des de Killiny, un port a l’oest del Peloponès des d’on surten els vaixell que van a aquesta preciosa illa jónica, i a la seva veïna Cefalonia. La travessa dura només una hora, i és molt agradable. Zákhynthos és una illa encantadora, el nom de la qual deriva de Zákynthos, Ζάκυνθος, fill de Dàrdanos, avantpassat il·lustre de la nissaga troiana. Com ja us hem dit hi arribem en vaixell, ben al matí, perquè estàvem hostatjats en uns bonics apartaments del càmping Ionian Becah, un lloc fabulós i molt recomanable. Vam visitar, durant tot el matí, unes platges que semblen decorat de llegenda mitològica. Com ara la turística platja del naufragi, que no val tant la pena com la mateixa petita cala d’on surten els vaixells que us hi portaran: la cala de Porto Vromi. Una cala petita, però esplèndida, en un entorn verge. I com aquesta un munt en tota l’illa. És un paradís!

Allà no hi havia ni restaurant i, per això vam pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turística, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que vam visitar. Anafonitria és un bon lloc per fer un centre d’excursions perquè dona accés a les platges més boniques de l’illa, les de la costa nord. A més recomanem la visita del monestir d’Anafonítria, una construcció de simplicitat extraordinària. Es tracta del monestir (ierά monί, ιερά μονή) on va morir el patró de l’illa, Sant Dionís Siguros.

La capital de l’illa, Zàkinthos o Khora, no és gaire espectacular. Va ser destruïda per un terratrèmol fa 70 anys i encara guarda el record. La catedral és curiosa per la riquesa de decoració i l’estil bizantí que és comú a molts edificis religiosos grecs. La resta de Zante te molts reclams que poden atreure l’atenció del viatger familiar: bones platges de sorra, sobretot les del sud, on les tortugues posen els ous. De fet la tortuga és l’atracció de l’illa, com el seu símbol. Preus assequibles, molt moderats, hotels típics i restaurants amb bona teca i per pocs calers. No deixeu de visitar Zante en el curs d’unes vacances per les illes Jóniques, amb les seves companyes Corfú, Paxi, Antipaxi, Leukada, Itaka i Cefalonia. O bé passeu-hi un dia si esteu fent una ruta pel Peloponès.

Zante es una bonita isla del archipiélago de la Jónicas, en la costa oeste de Grecia. Con sus compañeras Corfú, paxi, Antipaxi, Lefkada, Itaka y Cefalonia son un pequeño paraiso. En Zante podeis visitar la cala del naufragio, llena de gente. Los barcos salen de Porto Vromi, un sueño de cala. Por la zona norte de la isla hay calas olvidadas con un agua fantástica. En el sur teneis largas playas arenosas donde las tortugas desovan. Ellas son el símbolo de esta isla maravillosa. La capital no vale la pena. Fué destruida por un fatal terremoto en 1953. Ir a Zante si estais de vacaciones en el Peloponeso griego es buena idea. Solo a una hora en barco del puerto de Killiny.

Monte Olivetto Maggiore

Monte Oliveto Maggiore és una abadia toscana situada no gaire lluny de la ciutat de Siena, a uns 20 kms. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, en direcció a la vila de Buonconvento. Just arribar-hi cal girar a mà esquerra, molt ben indicat. Buonconvento té unes muralles i un casc antic que no està gens malament. Podeu dedicar-hi uns minuts. Seguim una agradable carretera, paisatge mediterrani, olivera, molta olivera, blat i vinya, fins arribar a l’accés al monestir. Hi ha aparcament obligatori, de pagament. Cal caminar una estona fins trobar-vos a la porta del cenobi, en forta baixada. El convent, barroc, molt reformat, no val gaire la pena. Els voltants, Toscana pura, bosc d’oliveres, sí. La gent ve fins Monte Oliveto a veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, obra de Luca Signorelli i Il Sodoma, bastant espectaculars. També és bonica la biblioteca, un petit museu i l’església. Xulos sense valdre el viatge, tot que si els 9 kms. de volta. No la podeu perdre si esteu per aquella zona. A més la visita és lliure i gratuïta. El monestir pertany a una comunitat cistercenca de Olivetans, és la seva casa mare, i podeu sentir cantar els monjos. Us deixarà bocabadats!.

Podeu incloure aquesta abadia en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana, o en una ruta per la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. I si no voleu anar més lluny, si que podeu arribar-vos a Montalcino, una ciutat productora d’uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. Normalment la gent visita juntes les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto, tot i que no tenen res a veure una amb l’altra. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Si voleu un centre a tocar de totes aquestes meravelles seria Siena. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Parar en la abadia de Monte Oliveto Maggiore es una visita obligada si hacéis la Toscana Sur o, simplemente, si estais por allí. Una de esas pequeñas abadias llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Tiene unos frescos de Luca Signorelli e Il Sodoma en el claustro que son realmente bonitos, así como una biblioteca, un pequeño museo y la iglesia barroca. El resto del cenobio está muy reformado y no vale la pena. Los monjes cantan las horas litúgicas. Interesante. Además, la zona és bella, típico paisaje mediterraneo, toscano, con muchos olivos. Y produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la ruta des de Siena, hacia el sur. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Y tampoco de Siena, claro. A unos 20 kms. por Buonconvento, un pueblo agradable conservando sus murallas. Montalcino y Montepulciano, están un poco más al sur, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver la abadía de San Attimo. Con eso llegareis a cruzar el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Montalcino

Montalcino és un poble medieval gros, amb un castell imponent, una plaça coquetona i meravelloses vistes sobre la Vall d’Orcia, a la Toscana més rural. És fàcil aparcar-hi, és bonic i s’hi pot dinar molt bé, en els molts restaurants que hi ha. Nosaltres ho vam fer a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. A més, Montalcino té reputació de vins i bodegues, i amb molta raó. Hi ha bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile… Cars però molt bons. A Montalcino s’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar per una petita carretera que va en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Aparqueu, pugeu a la vila y gaudiu d’uns carrers plens de cases de pedra, de les esglésies, dels palaus rurals i de les vistes. El cor és la plaça del Popolo, amb el palau comunal i la seva torre. Podeu incloure aquesta vila grossa en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una altra ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Hi si aneu a Sant’Antimo, abadia fantàstica, o visiteu la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials, segurament podeu quedar-vos a dinar o a dormir a Montalcino. Està a tocar d’aquestes meravelles!. La zona és tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Parar en Montalcino si hacéis la Toscana del Sur es bastante lógico. Es una ciudad grande y está situada muy convenientemente para comer o dormir por allí. El pueblo es resultón, con su castillo, la plaza mayor, las iglesias y palacios. Montalcino, además, produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Montepulciano, una altra volta

Hem tornat, de nou, aquest Nadal, a la meravellosa vila medieval de Montepulciano, la darrera de la Toscana estricta. Allà hi ha, a més, situada als seus peus la fantàstica església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo. Preciosa. I al pujar a la vila murada, oh!, sorpresa!, hi ha un bellíssim mercat de Nadal a la piazza del Popolo. Guapíssim!.

De Montepulciano, bellíssima i molt poc coneguda vila del sur de la Toscana, poques coses lletges podem dir. La seva impressionant plaça, plena de paradetes de Nadal, amb els palaus del poble i del capità, els seus maravellosos carrers medievals, el seu duomo amb les seves obres d’art… Però d’entre totes les incontables obres d’art l’esglèsia de Sant Biagio, a les afores del poble, sobresurt. És una obra fonamental del renaixement italià, del Sangallo. De planta de creu grega, coberta per una gegantina cúpula. Una obra d’art que no us deixarà indiferents. Montepulciano està enclavada en plena Vall d’Orcia. Una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tot ell és patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. La vila està dalt d’un turó, vigilant el seu territori. La vista abarca la planura fins on arriba l’horitzó. Dalt de tot, el castell amb un agradable parc. Palaus, places i carrers us portaran des de la base fins dalt de tot de la ciutat, fins la plaça gran, on s’aixequen la majoria de monuments. Sense cap mena de dubte Montepulciano és una visita obligada si feu la Toscana o, simplement, volteu per Itàlia. Una d’aquelles petites viles plenes d’art que no poden deixar de veure els viatgers que volen descobrir la veritable Itàlia, que no és només Florència, Venecia i Roma. A més, la zona produeix uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. No en va el territori entre Montalcino i Montepulciano fa uns negres de somni. Ho podeu comprovar en les moltíssimes bodegues que us l’oferiran, al llarg de la vila i, sobretot a la plaça gran. No us esteu d’arribar-vos de Florència fins Siena i Montepulciano, a uns 100 kms. Pareu a Pienza, a Montalcino… visiteu les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto. Travesseu la Vall d’Orcia. Aquesta Toscana serà la inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Retorneu a Florència per Cortona i Arezzo. També podeu fer una parada a Montepulciano si aneu en cotxe de Florència a Roma. Només està a uns 10 kms. a la dreta de l’autopista A-1. Una parada que us reportarà molt més que descans. Estem enamorats de Montepulciano, de les seves vistes i dels seus palaus. I també de la seva gastronomia. Bon menjar, molt bé de preu, com a casa, familiar a l’Osteria del Conte, al cap de munt del poble, a tocar del castell i de la plaça. Bon aparcament a tocar del mateix castell. Si teniu sort us vindrà a veure la iaia, que cuina, i us servirà la Laura, la mamma, que atén els clients. Hi hem menjat i estat molt bé en aquest restaurant, que també lloga uns apartaments molt bonics. No és l’únic restaurant de la vila. Segur que vosaltres trobareu el vostre. No hem dormit a Montepulciano, (ho fem sempre al Novotel de Florència), però hem vist hotelets amb molt d’encant, i més d’un, com ara Il Borghetto, o bé l’Albergo del Duomo.

De Montepulciano, bellísima y muy poco conocida villa del sur de la Toscana, podríamos haber elegido muchas otras fotos. Fotos de su impresionante plaza, con los palacios del pueblo y del capitán, de sus maravillosas calles medievales. Del Duomo con sus obras de arte. Pero de entre todas las incontables obras de arte nos ha gustado escoger la iglesia de San Biagio, en las afueras del pueblo, una obra fundamental del renacimiento italiano, del Sangallo. De planta de cruz griega, cubierta por una gigantesca cúpula. Una obra de arte que no os dejará indiferentes. Montepulciano está enclavada en pleno Valle de Orcia. Un valle que resume el típico paisaje Toscano, con las ondulaciones, los cipreses, las grandes casas señoriales. Todo ello es patrimonio de la humanidad de la UNESCO, y os aseguramos que lo merece. La villa está sobre una colina, vigilando su territorio. La vista abarca la llanura hasta donde llega el horizonte. Arriba de todo, el castillo con un agradable parque donde pasar las horas de más calor, después de comer. Palacios, plazas y calles que les llevarán desde la base hasta lo alto de la ciudad, hasta la plaza mayor, donde se levantan la mayoría de monumentos. Sin lugar a dudas Montepulciano es una visita obligada si hacéis la Toscana o, simplemente, si estais por Italia. Una de esas pequeñas aldeas llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Además, la zona produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la villa y, sobre todo en la plaza grande. No está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Montepulciano, está a unos 100 kms de la ciudad del Arno. Parad en Pienza, en Montalcino … visitad las abadías de San Attimo y de Monte Oliveto. Cruzad el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares. Podeis volver a Florencia por Cortona y Arezzo. También pueden hacer una simple parada en Montepulciano si van en coche de Florencia a Roma. Sólo está a unos 10 kms. a la derecha de la autopista A-1. Una parada que les reportará mucho más que descanso. Estamos enamorados de Montepulciano, de sus vistas y de sus palacios. Y también de su gastronomía. Buena comida, muy bien de precio, como en casa, familiar en la Osteria del Conde, en lo alto del pueblo, junto al castillo y de la plaza. Buen aparcamiento cerca del mismo castillo. Si tienen suerte les vendrá a ver la abuela, que cocina, y le servirá Laura, la mamma, que atiende a los clientes. Hemos comido muy bien en este restaurante, que también alquila unos apartamentos muy bonitos. No es el único de la villa. Seguro que vosotros encontraréis el vuestro. No hemos dormido en Montepulciano, (lo hacemos siempre en el Novotel de Florencia), pero hemos visto hotelitos con mucho encanto, y más de uno, como Il Borghetto, o bien el Albergo del Duomo.

Sant’Antimo

L’abadia de Sant’Antimo, d’un romànic puríssim, corprenedor, una passada, está situada als afores de Castellnuovo del Abbate, un poblet de postal. Aquesta fenomenal abadia toscana está situada no gaire lluny de la ciutat de Montepulciano, només a uns 9 kms. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar a en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Serà allà, dins de Montalcino, just arribar-hi, on caldrà girar a mà esquerra, molt ben indicat. Seguim una agradable carretera, paisatge mediterrani, olivera, molta olivera, blat i vinya, fins arribar a l’accés al monestir, que ja veureu, a mà dreta, en baixada suau. Hi ha un gran aparcament. Ja podeu treure la càmera de fotos. Del monestir només es conserva l’església abacial, sola, en mig dels prats, impressionant, pura. L’interior és tan maco o més que l’exterior. Línies perfectes. Els voltants, Toscana pura. No la podeu perdre si esteu per aquella zona, i fins diríem que cal anar-hi a qualsevol preu. A més la visita és lliure i gratuïta. Us deixarà bocabadats!. Podeu incloure aquesta abadia en una ruta des de Florència o Siena cap a Montalcino, una ciutat rural, però amb atractiu. O anar més lluny, fins Montepulciano, una ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Si aneu a Sant’Antimo estareu al cor mateix de la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Si voleu un centre a tocar de totes aquestes meravelles seria Siena. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Parar en la abadia de Sant?antimo es obligado si hacéis la Toscana. Una iglesia románica pura, colosal, sin más arte que sus línias desnudas. No hay claustro ni sala capitular. Solo la iglesia en medio de los prados, poderosa. Toda la zona és bella, típico paisaje mediterraneo, toscano, con muchos olivos. Está a solo 9 kms. de Montalcino, un pueblo grande que produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Trogir

A Croàcia, a la costa dàlmata, no gens lluny de la fastuosa ciutat romana i medieval d’Split, tobem una joia amagada. Es tracta de la bellíssima vila de Trogir, una ciutat que va ser grega i romana, situada en una petita illa lligada a la costa, plena d’esglésies, palaus, carrers i cases medievals. Es indescriptible les sensacions de passejar pels carrers de pedra blanca, pulida pel pas dels viatgers, d’aquesta vila mediterrània. El port amb els seus vaixells, la catedral romànica amb la portada fabulosa, la plaça de l’ajuntament, amb la logia, les esglésies precioses… No podeu deixar de visitar Trogir, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, si mai aneu a Croacia. Podeu allotjar-vos en molt hotels i apartaments. Nosaltres ho vam fer en un lloc familiar i senzill, anomenat Villa Tudor, on vam llogar unes habitacions amb vistes a la magnífica ciutat murallada i el port. Unes vistes impagables. Son com uns petits apartaments molt familiars, senzills però nets. Aprofiteu una estona per anar a la platja. Les millors son a l’illa de Ciovo, a uns pocs kms. de Trogir. És una illa gran, propera a la ciutat, molt amable i maca. Per menjar la oferta és increïble. Hi ha molts restaurants, tots bons. Nosaltres vam sopar al Vanjka, un local luxós, però de preus moderats, al centre de Trogir.

En la bella Croàcia, en la costa de Dalmacia, está la ciudad griega, romana y medieval de Trogir. Una ciudad que es como una joia en su estuche de murallas, y que es patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Una ciudad increible, medieval, con su puerto, su catedral románica, su logia, sus callejas, sus palacios, todo en piedra blanca, preciosa. No os la podeis olvidar en una por Croacia. Y para dormir allí os recomendamos los apartamentos Villa Tudor, habitacione con vistas a la ciuydad y el puerto. Para comer id al Vanjka, un local lujoso, pero de precio moderado en el centro de Trogir.

Llacs de Plitvice

A Croàcia, no gens lluny de la costa, plena de turistes, hi ha un lloc que serena i templa l’ànim. És una meravella natural inusitada, un espectacle de la natura, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, i parc natural croata. Estem parlant dels llacs del Plitvice Lakes National Park, preciosos, on cal passar pràcticament tot el dia, on podeu fer senderisme, on anireu muntats en trens, en bus i en vaixells, recorrent el parc amunt, parc avall, fins que no pugueu més amb tanta bellesa. La infraestructura està ben muntada. Arribeu de la costa o des de Zagreb, trobareu una entrada, la 1 o la 2, ben indicades. Porten a un gran aparcament, numerats també 1 o 2, amb tots els serveis. Hi ha molt d’espai, però alguns dies poden estar molt plens i caldrà caminar. Als aparcaments hi ha tota mena de serveis, bars, botigues, WC i les taquilles del parc. L’entrada no és barata. Cal caminar de nou una estona fins arribar al lloc on es pren el bus, el trenet o el vaixell. Els llacs superiors son petits i bucòlics, amb fort desnivell, aigües turquesa i molta vegetació. Es bonic recórrer els senders i anar baixant cap a la porta 2, cap als llacs inferiors. Els inferiors son més grans, més calmats i acaben en cascades, no tan espectaculars com es diu,. A nosaltres ens agraden més els superiors, salvatges. Dins el parc hi ha restaurants, una pila, i bars. A cada terminal de bus, trenet o vaixell. Però paradoxalment manca l’aigua, tanta com n’hi ha, i les fonts. Haureu de comprar ampolles al bar!. Porteu barret si fa sol, i bon calçat. Malgrat que tot està ben condicionat, perfectament senyalitzat i els trens, busos i vaixells us porten on vulgueu dins el parc, les distàncies son grans, es camina molt i es puja i baixa constantment. Nosaltres no vam dinar al parc. Ho vam fer a Korenica, una localitat prop de la frontera de Bòsnia, en una zona devastada per la guerra, al restaurant Sapina, senzill però molt bé. Vam arribar a mig dia i vam haver de veure el parc de Plitvice a la tarda. Però va donar temps a tot amb quatre hores. Era l’estiu!. Recordeu: Plitvice i els seus llacs no poden faltar en una visita a Croàcia, encara que hi hagi molta gent, i encara que tingueu la sensació de Disneyland i de turista tòpic, aquesta natura s’ha de viure.

      

En la bella Croàcia, no lejos de la costa de Dalmacia, o de Zagreb, estan los maravillosos lagos de Plitvice, un espectaculo de la naturaleza, patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Este bello parque natural croata, el Plitvice Lakes National Park, es un lugar precioso, donde hacer senderismo, viajar en barco por el rio, o en tren por sus caminos. hay que recorrer el parque de cabo a rabo, y es fácil porque la infraestructura está bien montada. hay dos entradas, la 1 o la 2, bien indicadas. cada una con un gran aparcamiento y toda clase de servicios. Hay dias en que todo está lleno degente. Aparqueis donde aparqueis caminareis, porque aunque hay buses y barcos, todo está lejos. Hay bares, tiendas y WC en los parkings y en el parque, pero no hay fuentes. La entrada no es barata. Los lagos superiores son pequeños, bucólicos, con fuette desnivel, aiguas turquesa y mucha vegetación. Los inferiores son más grandes, calmados y con cascadas, aunque no tan espectaculares como se dice. Traed gorra para el sol y buen calzado. Todo está bien acondicionado, perfectamente señalizado y los trenecitos, buses y barcos llevan por todo el parque, pero las distancias son grandes, se camina mucho, sube y baja todo el rato. Nosotros no comimos dentro del parque sinó en Korenica, una localidad cercana a la frontera de Bosnia, en el restaurant Sapina, sencillo pero bien. Fuimos a Plitvice por la tarde. Cuatro horas son suficientes para ver todo lo que hay. Los lagos no pueden faltar en una visita a Croacia, a pesar de la gente, de que es un poco Disneyland y de mucho turista tópico.

Tíndari

La meravellosa platja de Tíndari s’estén ben solitària a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú. Malgrat ser una de les platges més boniques de l’illa no està gaire concorreguda, no està gens massificada. La gent no la coneix, gràcies a Déu, perquè en cas contrari no s’hi cabria. El promontori de Tíndari entra dins el mar, amb el santuari al damunt, creant una llengua de sorra que s’endinsa encara més dins les aigües balves del Tirrè. La platja, així salvaguardada, es tanca en ella mateixa com una petxina, guardant unes llacunes de colors, mida i forma variades al llarg de l’any. De fet Tindari son moltes coses en una: mar, santuari, llacunes. I, a més no hi ha una platja, sinó moltes platges en una. La que pertany a la pròpia costa siciliana, una badia amable i agradable amb barquetes movent-se al suau embat de les ones, on podeu anar caminant fins les llacunes, i dues més: la que mira cap aquesta costa des de la banya que s’endinsa en el mar, i la que des de la banya de sorra mirà mar obert. Unes llanxes ràpides transporten per 5€ els visitants i banyistes des d’una a altra platja. El santuari de la Mare de Déu de Tindari, molt venerada, contempla aquesta fantasia del mar i la terra des del seu penyal a 200 mts d’alçada. Si hi pugeu descobrireu les vistes espectaculars damunt les platges de Tíndari, els llacs de Marinello que es formen sota mateix, zona protegida, reserva natural, i les illes Eòlies. Pels que tinguin ganes de descoberta aquí dalt, prop del temple de la verge negra de Tíndari, es poden visitar el que queda d’una poderosa vila grega, Tyndaris, sobretot un bonic teatre grec. Cal dir que l’accés al santuari, i a la ciutat grega es diferent de l’accés a la platja de Tíndari i als llacs de Marinello. Al temple damunt l’espadat rocós s’hi arriba des de Patti, per carretera estreta però bona. A la platja s’hi va per Falcone, en direcció a Oliveri, poble del que depen el barri mariner de Marinello, on està la platja i les llacunes. S’hi arriba passant per una zona d’urbanitzacions, sense pèrdua. Podeu dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. Es tracta d’un lido, és a dir d’una zona de serveis, on a més del restaurant, trobareu parasols, cadires de platja, dutxes… Es menja bé, és baratet i, sobretot, està a la increible platja de Tíndari!.

La maravillosa playa de Tíndari se extiende, solitaria en la costa norte de Sicilia, entre Milazzo y Cefalú. A pesar de ser una de las playas más bonitas de la isla, no está muy concurrida, no está nada masificada. La gente no la conoce, gracias a Dios, porque de lo contrario no se cabría. El promontorio de Tíndari entra en el mar, con el santuario encima, creando una lengua de arena que se adentra aún más en las aguas del Tirreno. La playa, así salvaguardada, se encierra en sí misma como una concha, guardando unas lagunas de colores, tamaño y forma variadas a lo largo del año. De hecho Tindari son muchas cosas en una: mar, santuario, lagunas. Y, además no hay una playa, sino muchas playas en una. La que pertenece a la propia costa siciliana, una bahía amable y agradable con barcas moviéndose al suave embate de las olas, de donde podrá ir andando hasta las lagunas, y dos más: la que mira hacia esta costa desde el cuerno que se adentra en el mar, y la que desde el cuerno de arena mira al mar abierto. Unas lanchas rápidas transportan por 5 € los visitantes y bañistas desde una a otra playa. El santuario de la Virgen de Tindari, muy venerada, contempla esta fantasía del mar y la tierra desde su peñasco a 200 mts de altura. Si subís descubrireis las vistas espectaculares sobre las playas de Tíndari, los lagos de Marinello que se forman debajo, zona protegida, reserva natural, y las islas Eolias. Para los que tengan ganas de descubrimiento aquí arriba, cerca del templo de la virgen negra, se pueden visitar las ruinas, lo que queda de una poderosa ciudad griega, Tyndaris, sobre todo un bonito teatro griego. Hay que decir que el acceso al santuario, y en la ciudad griega es diferente del acceso a la playa de Tíndaro y los lagos de Marinello. En el templo encima del acantilado rocoso se llega desde Patti, por carretera estrecha pero buena. A la playa se va por Falcone, en dirección a Oliveri, pueblo del que depende el barrio marinero de Marinello, donde está la playa y las lagunas. Se llega pasando por una zona de urbanizaciones, sin pérdida. Pueden comer muy bien en la playa de Tindari, en el restaurante llamado Lido Belvedere, en la misma arena, justo delante de donde salen las barcas que transportan a la gente hasta la punta del cuerno. Buen aparcamiento delante del local. Se trata de un lido, es decir de una zona de servicios, donde además del restaurante, encontrarán sombrillas, sillas de playa, duchas … Se come bien, es baratito y, sobre todo, está en la increíble playa de Tindari.

Siracusa

No hi ha a Sicilia nom més evocador que Siracusa. Una ciutat grega, romana, medieval, renaixentista, barroca i moderna, moltes viles una damunt l’altra. Una fita que no podeu deixar passar en una visita a Sicília, un d’aquells llocs on cal anar abans de morir. Imagineu un istme, una península que s’endinsa en el mar, una illa de fet. Com Penyíscola però molt més gran. Rodejada de muralles, plena d’esglésies barroques, de palaus, de carrers estrets i evocadors. Una ciutat perduda en el temps. El casc antic s’anomena Ortígia i és el millor d’aquesta vila. No us perdeu la font d’Aretusa, mítica, ni el Duomo, edificat aprofitant un temple grec, al·lucinant!. Fora de la ciutat vella s’exten una ciutat molt més moderna i uns quants reclams turístics també interessants, com ara el teatre grec, el parc arqueològic de Neàpolis o les latomias, canteres de pedra molt especials, sobretot l’anomenada del Paradís. I ja que sou aquí passeu uns dies i feu la ruta del barroc de Sicília, visitant la bellíssima Noto, no tinc paraules per descriure tanta bellessa, o Ragusa Ibla, o Palazzotto Acredile o… hi ha tantes viles i pobles amb esglésies i palaus barrocs en un radi de només 60 kms. de Siracusa!. Podreu aparcar molt bé entrant a Ortígia, al cor de la ciutat vella, pel pont i girant tot seguit a mà esquerra, cap a un gran pàrquing municipal subterrani, sota la muralla del mar. I també podreu banyar-vos, i no en una platja, sinó al peu de les muralles mateix, on el mar bat amb força deixant una estreta franja de picons, S’hi arriba des de molts punts de la ciutat antiga baixant per la muralla avall per unes escales i estructures de fusta pensades per això. L’aigua està neta i fresca, una delícia. Per dinar hi ha molts llocs interessants. Nosaltres ho vam fer a la pizzeria Schiticchio!, difícil, oi?. Pizzes molt bones, pastes també, amanides, servei jove i atent. Local modern, agradable en ple centre històric. Molt recomanable!. Al costat semblava també molt xulo un altre restaurant que vam estar mirant, i on vam estar a punt d’entrar. Era més clàssic, amb més glamour i es diu Sicilia in Tavola. No us perdeu Siracusa, perquè val molt la pena!.

No hay en Sicilia nombre más evocador que Siracusa. Una ciudad griega, romana, medieval, renacentista, barroca y moderna, muchas villas una encima de la otra. Un hito que no pueden dejar pasar en una visita a Sicilia, uno de esos lugares donde hay que ir antes de morir. Imagínense un istmo, una península que se adentra en el mar, una isla de hecho. Como Peñíscola pero mucho más grande. Rodeada de murallas, llena de iglesias barrocas, de palacios, de calles estrechas y evocadoras. Una ciudad perdida en el tiempo. El casco antiguo se llama Ortígia y es lo mejor de esta ciudad. No se pierdan la fuente de Aretusa, mítica, ni el Duomo, edificado aprovechando un templo griego, ¡alucinante!. Fuera de la ciudad vieja se extiende una ciudad mucho más moderna y varios reclamos turísticos también interesantes, como el teatro griego, el parque arqueológico de Neápolis o las latomías, canteras de piedra muy especiales, sobre todo la llamada del Paraíso. Y ya que estáis aquí pasad unos días y haced la ruta del barroco de Sicilia, visitando la bellísima Noto, no tengo palabras para describir tanta belleza, o Ragusa Ibla, o Palazzotto Acredile o … ¡hay tantas villas y pueblos con iglesias y palacios barrocos en un radio de sólo 60 kms. de Siracusa !. Podrán aparcar muy bien entrando en Ortígia, en el corazón de la ciudad vieja, por el puente, y girando a continuación a mano izquierda, hacia un gran parking municipal subterráneo, bajo la muralla del mar. Y también podrán bañarse, y no en una playa, sino al pie de las murallas mismo, donde el mar bate con fuerza dejando una estrecha franja de piedras. Se llega desde muchos puntos de la ciudad antigua bajando por la muralla abajo por unas escaleras y estructuras de madera pensadas para ello. El agua está limpia y fresca, una delicia. Para comer hay muchos lugares interesantes. Nosotros lo hicimos en la pizzería Schiticchio, difícil, ¿verdad?. Pizzas muy buenas, pastas también fantásticas, ensaladas, servicio joven y atento. Local moderno, agradable en pleno centro histórico. Muy recomendable. Junto a este parecía también muy chulo otro restaurante que estuvimos mirando, y donde estuvimos a punto de entrar. Era más clásico, con más glamour. Se llama Sicilia in Tavola. ¡No se pierdan Siracusa, porque vale la pena!.

Lisístrata

Aquest dijous, 20 de març de 2014, podreu disfrutar, a Badalona, d’un aconteixement que ha preparat l’alumnat de l’Institut Isaac Albéniz, referent musical de l’ensenyament secundari a Badalona i centre degà de la ciutat. Serà la representació de l’obra clásica “Lisistrata”, i tindrà lloc al Teatre Zorrilla a les 19 hores de la tarda. No descobrirem ara, a ningú que sigui fill o filla de Badalona, el grau d’excel·lència que l’alumnat d’aquest institut, guiat pel seu professorat, assoleix. Ni la perfecció formal, ni l’ànima, que hi possen. No semblen joves, ni infants. Animeu-vos a anar fins el teatre a veure com es promociona l’art i la cultura a Badalona. Entrades a 5 €!.

Este jueves, 20 demarzo de 2014, a las 7 de la tarde, los chicos y chicas del Instituto Albéniz de Badalonapresentan su obra clásica “Lisístrata”, en el Teatro Zorrilla de esta misma ciudad. No descubriremos ahora, a nadie que sea hijo o hija de Badalona, ​​el grado de excelencia que el alumnado del Albéniz alcanza. Ni la perfección formal, ni el alma, que ponen en sus trabajos. No parecen jóvenes, ni niños. La entrada solo vale 5 €. ¡Animaros!.

Titelles a Gràcia

Cada darrer diumenge de mes, al cor de Gràcia, al teatre dels Lluïsos, la institució cultural més potent de Barcelona, s’ofereix una sessió de titelles familiars. Aquest proper diumenge, dia 26 de gener de 2014, en sessió doble, a 12 i a les 18 hores, podreu gaudir de l’espectacle “L’Hort de Can Pitrocs”, de la Guilla Teatre. Els preus son familiars, i força curiosos: els nadons no paguen. Els de llar d’infants, fins 3 anys, paguen 3 euros. A partir de 3 anys, seran 8 euros. Els socis dels Lluïsos tenen descompte i paguen 5 euros. I si sou un grup gran, de mínim 15 persones, us surt per 6’50 €. Tot plegat dura uns 50 minuts. Si us agrada, apunteu-vos les properes sessions: el 23 de febrer: A taula!, de la companyia Els peus del porc, i el 30 de març: Les extraordinàries aventures de Perico Calderer, de la companyia Micro Troupe. Gràcia és el barri familiar per antonomàsia de Barcelona. Fa de bon passejar pels seus carrers, quasi peatonals, i les seves emblemàtiques places, on trobareu, aquí un rellotge, allà un ajuntament, i més enllà una església. El barri està ple de botigues precioses, algunes noves, altres centenàries, de bars de tota mena, pastisseries, pizzeries, creperies, llocs on seure i, per descomptat restaurants fabulosos, con ara el ConGracia, selecte, selectíssim. A nosaltres però, ens xiflen els étnics, amb cuina d’arreu del mon, fabulosos, com ara el Karakala, la Taberna Grega o l’argentí MiGracia. O bé les taperies, cerveseries i llocs informals, com ara el desenfadat Pappa e Citti. Recòrrer Gràcia, amb la família, tot sortint del metro a Fontana, o baixant del bus, fins arribar als Lluïsos, per veure els titelles, serà tot un aconteixement. No us les perdeu!.

Cada último domingo de mes , en el corazón de Gracia , en el teatro de los Lluïsos , la institución cultural más potente de Barcelona , se ofrece una sesión de marionetas familiares . Este próximo domingo , día 26 de enero de 2014 , en sesión doble , a 12 y a las 18 horas , se podrá disfrutar del espectáculo “L’Hort de Can Pitrocs ” , de la Guilla Teatro . Los precios son familiares , y bastante curiosos : los bebés no pagan . Los de guardería, hasta 3 años , pagan 3 euros . A partir de 3 años, serán 8 euros . Los socios de los Lluïsos tienen descuento y pagan 5 euros . Y si es un grupo grande , de mínimo 15 personas , les sale por 6’50 € . Todo ello dura unos 50 minutos . Si os gusta , apuntaros las próximas sesiones : el 23 de febrero: A la mesa! , De la compañía Los pies del cerdo , y el 30 de marzo : Las extraordinarias aventuras de Perico Calderero , de la compañía Micro Troupe . Gracia es el barrio familiar por antonomasia de Barcelona . Nos gusta mucho pasear por sus calles , casi peatonales , y sus emblemáticas plazas , donde encontrará , aquí un reloj , allí un ayuntamiento , y más allá una iglesia . El barrio está lleno de tiendas preciosas , algunas nuevas , otras centenarios, de bares de todo tipo , pastelerías y restaurantes fabulosos . Recorrer Gracia , con la familia , saliendo del metro en Fontana , o bajando del bus , hasta llegar a los Lluïsos , para ver las marionetas , será todo un acontecimiento . ¡No se lo pierdan ! .

Montepulciano

De Montepulciano, bellíssima i molt poc coneguda vila del sur de la Toscana, podríem haver escollit moltes altres fotos. Fotos de la seva impressionant plaça, amb els palaus del poble i del capità, dels seus maravellosos carrers medievals. Del Duomo amb les seves obres d’art. Però d’entre totes les incontables obres d’art ens ha agradat escollir l’esglèsia de Sant Biagio, a les afores del poble, una obra fonamental del renaixement italià, del Sangallo. De planta de creu grega, coberta per una gegantina cúpula. Una obra d’art que no us deixarà indiferents. Montepulciano està enclavada en plena Vall d’Orcia. Una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tot ell és patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. La vila està dalt d’un turó, vigilant el seu territori. La vista abarca la planura fins on arriba l’horitzó. Dalt de tot, el castell amb un agradable parc on passar les hores de més calor, havent dinat. Palaus, places i carrers us portaran des de la base fins dalt de tot de la ciutat, fins la plaça gran, on s’aixequen la majoria de monuments. Sense cap mena de dubte Montepulciano és una visita obligada si feu la Toscana o, simplement, volteu per Itàlia. Una d’aquelles petites viles plenes d’art que no poden deixar de veure els viatgers que volen descobrir la veritable Itàlia, que no és només Florència, Venecia i Roma. A més, la zona produeix uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. No en va el territori entre Montalcino i Montepulciano fa uns negres de somni. Ho podeu comprovar en les moltíssimes bodegues que us l’oferiran, al llarg de la vila i, sobretot a la plaça gran. No us esteu d’arribar-vos de Florència fins Siena i Montepulciano, a uns 100 kms. Pareu a Pienza, a Montalcino… visiteu les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto. Travesseu la Vall d’Orcia. Aquesta Toscana serà la inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Retorneu a Florència per Cortona i Arezzo. També podeu fer una parada a Montepulciano si aneu en cotxe de Florència a Roma. Només està a uns 10 kms. a la dreta de l’autopista A-1. Una parada que us reportarà molt més que descans. Estem enamorats de Montepulciano, de les seves vistes i dels seus palaus. I també de la seva gastronomia. Bon menjar, molt bé de preu, com a casa, familiar a l’Osteria del Conte, al cap de munt del poble, a tocar del castell i de la plaça. Bon aparcament a tocar del mateix castell. Si teniu sort us vindrà a veure la iaia, que cuina, i us servirà la Laura, la mamma, que atén els clients. Hi hem menjat i estat molt bé en aquest restaurant, que també lloga uns apartaments molt bonics. No és l’únic restaurant de la vila. Segur que vosaltres trobareu el vostre. No hem dormit a Montepulciano, (ho fem sempre al Novotel de Florència), però hem vist hotelets amb molt d’encant, i més d’un, com ara Il Borghetto, o bé l’Albergo del Duomo.

De Montepulciano, bellísima y muy poco conocida villa del sur de la Toscana, podríamos haber elegido muchas otras fotos. Fotos de su impresionante plaza, con los palacios del pueblo y del capitán, de sus maravillosas calles medievales. Del Duomo con sus obras de arte. Pero de entre todas las incontables obras de arte nos ha gustado escoger la iglesia de San Biagio, en las afueras del pueblo, una obra fundamental del renacimiento italiano, del Sangallo. De planta de cruz griega, cubierta por una gigantesca cúpula. Una obra de arte que no os dejará indiferentes. Montepulciano está enclavada en pleno Valle de Orcia. Un valle que resume el típico paisaje Toscano, con las ondulaciones, los cipreses, las grandes casas señoriales. Todo ello es patrimonio de la humanidad de la UNESCO, y os aseguramos que lo merece. La villa está sobre una colina, vigilando su territorio. La vista abarca la llanura hasta donde llega el horizonte. Arriba de todo, el castillo con un agradable parque donde pasar las horas de más calor, después de comer. Palacios, plazas y calles que les llevarán desde la base hasta lo alto de la ciudad, hasta la plaza mayor, donde se levantan la mayoría de monumentos. Sin lugar a dudas Montepulciano es una visita obligada si hacéis la Toscana o, simplemente, si estais por Italia. Una de esas pequeñas aldeas llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Además, la zona produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la villa y, sobre todo en la plaza grande. No está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Montepulciano, está a unos 100 kms de la ciudad del Arno. Parad en Pienza, en Montalcino … visitad las abadías de San Attimo y de Monte Oliveto. Cruzad el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares. Podeis volver a Florencia por Cortona y Arezzo. También pueden hacer una simple parada en Montepulciano si van en coche de Florencia a Roma. Sólo está a unos 10 kms. a la derecha de la autopista A-1. Una parada que les reportará mucho más que descanso. Estamos enamorados de Montepulciano, de sus vistas y de sus palacios. Y también de su gastronomía. Buena comida, muy bien de precio, como en casa, familiar en la Osteria del Conde, en lo alto del pueblo, junto al castillo y de la plaza. Buen aparcamiento cerca del mismo castillo. Si tienen suerte les vendrá a ver la abuela, que cocina, y le servirá Laura, la mamma, que atiende a los clientes. Hemos comido muy bien en este restaurante, que también alquila unos apartamentos muy bonitos. No es el único de la villa. Seguro que vosotros encontraréis el vuestro. No hemos dormido en Montepulciano, (lo hacemos siempre en el Novotel de Florencia), pero hemos visto hotelitos con mucho encanto, y más de uno, como Il Borghetto, o bien el Albergo del Duomo.

Festa de la Sal a L’Escala

L’Escala és un bonic poblet blanc, molt mediterrani, de la Costa Brava gironina. El fet d’estar una mica allunyat de les grans vies de comunicació d’aquesta zona, i el fet de no tenir, a tocar del nucli habitat platges conegudes, l’ha fet menys famós que veins seus, com ara Cadaqués o Palafrugell. L’Escala poble está assentat damunt d’un petit penyal obert a tots els vents i temporals. El mar rossega la roca i en prou feines deixa espai a un petit port on les barques s’apilonen damunt el petit espai sorrenc. La vila s’aboca al Mediterrà com des d’un balcó sense barana. Més a munt, al nord, la costa ofereix la suavitat de les dunes i les platjoles d’Empúries, a tocar de les restes gregues. Més avall, al sur, s’obre una àmplíssima badia, on ara hi ha el nou port esportiu, i l’eixample de l’Escala. La tanca el Montgó, penyal imponent, que guarda la famosa cala. Però l’Escala antiga no disposa dels atractius d’Empúries, ni de l’espai del Montgó. Per això, recorrent els carrers de l’Escala veureu la vida dura dels antics mariners. I si el que us agrada és el mar, la sal i els mariners amb els seus vaixells, llavors heu de fer cap a L’Escala per la festa de la Sal, el cap de setmana més proper a la diada de Catalunya. (Aquest any 2009, el 12 de setembre). Veureu vaixells de vela llatina, barques, paquebots i goletes. Veureu gent guarnida amb la roba del segle XIX esperant els vaixells que portàven al poble la preuada sal. Indispenable per fer la mundialment coneguda salaó de les anxoves de l’Escala. Podreu visitar-ne el museu. Hi haurà oficis antics relacionats amb la mar. En fi, la canalla xalarà i aprendrà al mateix temps. Potser també podreu fer un bany a les aigües blaves i netes d’aquest mar de l’Empordà, únic, si encara el temps acompanya. A l’Escala podeu dianr o sopar molt bé, a qualsevol restaurant. Nosaltres us recomanem el Roser. El Roser de tota la vida, ara dividit entre el “Roser 2”, al passeig marítim Lluís Albert, 1, davant del mar, o a l’hostal “El Roser” al carrer de l’església 7, al cor del casc antic. Si heu de dormir deixeu-vos seduir per la decadència de l’Hotel Empúries. Veureu caure la nit seguts amb el Mediterrà als peus.