Miravete de la Sierra

Avui us paralrem del petit poblet de Miravete de la Sierra, aigües avall del riu Guadalope, a 6km. de Villarroya de los Pianares, per una pista asfaltada, estreta però bona. La carretera passa per paisatges geològics molt espectaculars, minerals, amb poca vegetació, restes d’un antic mar cretàcic. Però el parc fluvial del Guadalope,riu que anem resseguint de Villarroya a Miravete, dona a la ruta una nota de verd amb la seva vegetació de ribera. Arribem finalment a Miravete, un llogarret petitó, una cucada, amb la seva església, amb un claustre renaixentista molt maco, la plaça, el riu, el pont, les restes del castell i quatre cases de pedra. Una composició molt rural i molt xula.

Miravete és molt maco. Recòrrer els seus carrers de pedra, contemplar els bonics edificis d’arquitectura popular és una passada. Però a més de cases el poble te algunes peces i monuments realment imporatnts. Teniu el pont renaixentista damunt el riu, l’ajuntament i, sobretot, l’església de Santa Maria de les Neus, gótica tardana i renaixentista, amb el seu claustre. En resum: s’hi ha d’anar!.

 

Fortanete

Fortanete és un dels petits poblets del Maestrat de Terol, que podeu trobar anant cap a Terol, o tornant cap a Morella. Fortanete és petit, amb una església graciosa i un parell de cases fortes. És tan poca cosa que no passaria res si no hi paressiu. Ningú no se’n adonaria. Però si voleu degustar el silenci, el gust de l’autèntic, la realitat d’un poble petit en un territori dur, aparqueu davant l’església i baixeu del cotxe. El castell, enrunat domini un tossal. No en queda res. Caminant pels carrers de la vila veureu alguns edificis notables, com ara el palau de Villasegura, el de Medinaceli, al carrer Benón, o el palau Llorca. També és xulo l’ajuntament, i l’església parroquial, barroca del XVII.

Aquestes cases de pedra que hem mencionat, els carrers medievals, son tot el que Fortanete us pot oferir. Però de veritat que, més enllà d’un poble sol, la zona mereix una visita. Pot ser en un cap de setmana, llarg o curt, o unes vacances en família sense sortir del país. Perquè si hi ha una zona maravellosa, molt desconeguda, força despoblada, massa oblidada i perduda, però encantadora, sense cap mena de dubte que és aquesta, el Maestrat. Muntanya agreste, pobles autèntics, gent magnífica, natura esplèndida, rius d’aigües cristal·lines, nets, fabulosos. Kilòmetres de paisatge. Tot el Maestrat és bonic. El de Castelló, amb Morella com a cap i casal, o el Maestrazgo de Terol amb Cantavieja per capital. Tota aquesta terra, i les comarques veïnes del Matarranya o els Ports, son lloc de naixement i curs alts de rius bellíssims, que travessen serres espectaculars. Rius com el Matarranya, l’Algars, el Guadalope…

Una terra d’una rusticitat històrica i una bellessa estranya. Espais naturals inabastables, conservats des de fa segles. Monumentals pobles i referències naturals de primer ordre: Ejulve i els pernils, Molinos, amb la cova de cristall, l’inaudit parc paleontológico de Galve, amb els seus dinosaures, el fastuós naixement del riu Pitarque, Cantavieja dalt de la peña, Vallderoures o Morella amb els seus castells, Beceite amb el Parrisal, o Villarluengo… o els órganos de Montoro de Mezquita. No pararíem de recomanar-vos llocs i més llocs, poblets extraordinaris d’aquesta terra. I per dormir per, a Molinos per exemple, teniu l’Hostal de la Villa, al carrer Major. I per dinar el restaurant “El Fontanal”, a la plaça major del mateix Molinos, on us atendran molt bé. El millor allotjament de la comarca, on hem dormit de fàbula, és l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. Ja més allunyat del Maestrat estricte teniu el Vilar Rural d’Arnes, ideal per famílies, i tot que no és barat, o bé, a Vallderroures l’hotel El Salt. Més lluny encara l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan. Animeu-vos a passar uns dies al bellíssim Maestrat!.

Estas casas de piedra, medievales, únicas, magníficas, son de Fortanete. Este pueblo diminuto pertenece al Maestrazgo, una comarca llena de pueblos pequeños y lindos como este, con palacios, castillos y iglesias. Fortanete en si no merece que salgais de casa. Aislado no vale mucho la pena, a pesar de su ayuntamiento, su plaza o su iglesia, a pesar de sus palacios de piedra. Salid e id a Fortanete porque la zona se lo merece. Vale una visita, un fin de semana, largo o corto, o unas vacaciones en familia sin salir del país. Porque si hay una zona maravillosa, muy desconocida, despoblada, demasiado olvidada y perdida, pero encantadora, sin duda que es ésta. Montaña agreste, pueblos auténticos, gente magnífica, naturaleza espléndida, ríos de aguas cristalinas, limpios, fabulosos. Kilómetros de paisaje. Todo el Maestrazgo es bonito. El de Castellón, con Morella como capital, o el Maestrazgo de Teruel con Cantavieja por abanderado. Toda esta tierra, y las comarcas vecinas del Matarraña o los Puertos, son lugar de nacimiento y curso alto de ríos bellísimos, que atraviesan sierras espectaculares. Ríos como el Matarraña, el Algars, el Guadalope … Una tierra de una rusticidad histórica y una belleza extraña. Espacios naturales inalcanzables, conservados desde hace siglos. Monumentales pueblos y referencias naturales de primer orden: Ejulve y los jamones, Molinos, con la cueva de cristal, el inaudito parque paleontológico de Galve, con sus dinosaurios, el fastuoso nacimiento del río Pitarque, Cantavieja arriba de su peña, Valderrobres o Morella con sus castillos, Beceite con el Parrisal, o Villarluengo … o los órganos de Montoro de Mezquita. No pararíamos de recomendaros lugares y más lugares, pueblos extraordinarios de esta tierra. Y para dormir parad en Molinos por ejemplo, donde tienen el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. Y para comer el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor del mismo Molinos, donde les atenderán muy bien. El mejor alojamiento de la comarca, donde hemos dormido de fábula, es el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada. Ya más alejado del Maestrazgo estricto tenéis el Vilar Rural de Arnes, ideal para familias, aunque no es barato, o bien, en Valderrobres el hotel El Salt. Más lejos aún del Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan. ¡Animaros a pasar unos días en el Maestrazgo!.

Pitarque

Pitarque és una amagada, recondita, diminuta població del Maestrat de Terol. Si ja aquesta comarca natural, duríssima, bellíssima, és una desconeguda integral, Pitarque és el summum del desconeixement. S’han de tenir moltes ganes per arribar al poble. Ganes de trobar-lo, ganes de conduir, ganes d’aventura familiar. Però la recompensa és bona. En un entorn natural perfectament preservat, inauditament conservat, inmaculat, en una vall petita, s’alça el poblet. Quatre cases de toba. Quatre carrers costeruts i polsosos. Una estampa treta dels segles passats, ancorada en el temps. I malgrat tot, malgrat el que costa arribar-hi, malgrat el destartalament general del lloc, malgrat l’absència notòria del més bàsic dels serveis, malgrat la carretera, malgrat les carreteres infames, que hi porten, us recomanem vivament una excursió a Pitarque. Per ell sol val el viatge. Si hi afegim una volta pel Maestrat, llavors val unes vacances. El principal atractiu de la zona és el naixement del riu Pitarque, a la foto. El Pitarque neix en una surgència kàrstica de primer ordre, en un entorn natural esplèndit, en un canyó de pedra calcària increible. Cal anar-hi a peu. El cotxe s’ha de deixar al poble. Són 4,7 kms. de caminata, una hora llarga. Una sortida per aventurers familiars, ja ho hem dit. Baixeu al riu, i seguiu les indicacions. Sense pèrdua. Els primers dos kilòmetres són en una vall oberta i riallera, amb el riu saltant entre pedres, hortes i arbredes. En trobar l’ermita de la verge de la Peña el paisatge comença a variar. Ens endinsem en un congost i el riu omple gorgs d’aigües netes, cristal·línes, que conviden al bany i la capbusada. El naixement és espectacular, tot i que la millor època de l’any és a finals de primavera i inicis d’estiu, quan més aigua brolla. L’hivern és fred, i l’estiu molt caloròs. Per fer cap a Pitarque, des de Barcelona, teniu dues grans opcions. Anar fins a Tarragona per la AP-7, i d’allà a Alcanyís, via Reus, Falset i Gandesa per la nacional 420 i 232. D’Alcanyís seguir la nacional 211 camí de Terol, i passat Alcorisa, en el creuament on hi ha la Venta de la Pintada, prendre la direcció d’Ejulve, el poble dels pernils, i continuar cap a Cantavieja. Desolació pura. No us espanteu!. Penseu que tot el Maestrat de Terol sencer te només 3700 habitants. Passareu davant els Òrgans de Montoro, una curiositat natural. Veureu  les restes derruïdes de Hostal de La Trucha. Llavors, atenció!. A mà dreta, ben indicat, la carretera d’accés a Pitarque. Des de l’inici és impresionant. Congostos i valls es succeeixen durant els 4 kms. escassos fins el poble. Una altra ruta possible és anar per l’AP-7 fins Vinarós, d’allà a Morella, i de Morella a Cantavieja. Desde aquesta població cal pujar en direcció Fortanete i, abans d’arribar-hi, desviar-se cap a Ejulve i Villarluengo. Passada aquesta darrera localitat, baixareu cap al riu ràpidament i veureu la desviació a mà esquerra. A Pitarque hi ha llocs, humils, senzills, on menjar i dormir. La Fonda de Pitarque, a la plaça del poble, per exemple. També boniques cases rurals, com Casa Pakita, o Casa Felisa, o Casa Molina. Us recomanem aquesta sortida maravellosa, entretinguda, natural, rural, ideal per famílies. Una ruta sense desnivell, al costat del riu Guadalope i del Pitarque. Si voleu passar uns dies de natura en entorns bellíssims, descobriu el Maestrat de Terol: Villarluengo, Cañada, Fortanete, Villaroya, Miravete, Aliaga, Cantavieja, Mirambel o Tronchon. Tots pobles magnífics a pocs kms. de Pitarque. Si voleu dormir a la zona en un hotel de campanetes, aneu al Balfagón, a Cantavieja. Impossible de descriure les encantadores habitacions familiars d’aquest hotel fabulós. Bona taula, molt cuidada. El Maestrat més amagat us espera!.

Pitarque es una escondida, recóndita, diminuta población del Maestrazgo de Teruel. Si  esta comarca natural, durísima, bellísima, es una desconocida integral, Pitarque es el summum del desconocimiento. Se deben tener muchas ganas para llegar al pueblo. Ganas de encontrarlo, ganas de conducir, ganas de aventura familiar. Pero la recompensa es buena. En un entorno natural perfectamente preservado, inauditamente conservado, inmaculado, en un valle pequeño, se alza el pueblo. Cuatro casas de toba. Cuatro calles empinadas y polvorientas. Una estampa sacada de los siglos pasados, anclada en el tiempo. Y sin embargo, a pesar de lo que cuesta llegar, a pesar del destartalamiento general del lugar, pese a la ausencia notoria del más básico de los servicios, a pesar de la carretera, a pesar de las carreteras infames, que hasta allí llevan, les recomendamos vivamente una excursión a Pitarque.  Si añadimos una vuelta por el Maestrazgo, entonces vale por unas vacaciones. El principal atractivo de la zona es el nacimiento del río Pitarque, en la foto. El Pitarque nace en una surgencia kárstica de primer orden, en un entorno natural espléndido, en un cañón de piedra caliza increíble. Hay que ir a pie. El coche se debe dejar en el pueblo. Son 4,7 kms. de caminata, una hora larga. Una salida para aventureros familiares, ya lo hemos dicho. Bajen al río, y sigan las indicaciones. Sin pérdida posible. Los primeros dos kilómetros son en un valle abierto y risueño, con el río saltando entre piedras, huertas y arboledas. Al encontrar la ermita de la virgen de la Peña el paisaje empieza a variar. Nos adentramos en un desfiladero y el río se llena pozas de aguas limpias, cristalinas, que invitan al baño.  El nacimiento es espectacular, aunque la mejor época del año es a finales de primavera e inicios de verano, cuando más agua brota. El invierno es frío, y el verano muy caluroso. Para ir, desde Barcelona, ​​tienen dos grandes opciones. Ir hasta Tarragona por la AP-7, y de allí a Alcañiz, vía Reus, Falset y Gandesa por la nacional 420 y 232. De Alcañiz hay que seguir la nacional 211 camino de Teruel, y pasado Alcorisa, en el cruce donde está la Venta de la Pintada, tomar la dirección de Ejulve, el pueblo de los jamones, y continuar hacia Cantavieja. Desolación pura. ¡No os asustéis!. Pensad que todo el Maestrazgo de Teruel entero tiene sólo 3.700 habitantes. Pasareis ante los Órganos de Montoro, una curiosidad natural. Veréis los restos derruidos de Hostal de La Trucha. Entonces, ¡atención!. A mano derecha, bien indicada, la carretera de acceso a Pitarque. Desde el inicio es impresionante. Desfiladeros y valles se suceden durante los 4 kms. escasos, hasta el pueblo. Otra ruta posible es ir por la AP-7 hasta Vinaroz, de allí a Morella, y de Morella a Cantavieja. Desde esta población hay que subir en dirección Fortanete y, antes de llegar, desviarse hacia Ejulve y Villarluengo. Pasada esta última localidad, bajaréis hacia el río rápidamente y veréis el desvío a mano izquierda. En Pitarque hay lugares, humildes, sencillos, donde comer y dormir. La Fonda de Pitarque, en la plaza del pueblo, por ejemplo. También bonitas casas rurales, como Casa Pakita, o Casa Felisa, o Casa Molina. Les recomendamos esta salida maravillosa, entretenida, natural, rural, ideal para familias. Una ruta sin desnivel, junto al río Guadalope y del Pitarque. Si quieres pasar unos días de naturaleza en entornos bellísimos, descubrid el Maestrazgo de Teruel: Villarluengo, Cañada, Fortanete, Villaroya, Miravete, Aliaga, Cantavieja, Mirambel o Tronchón. Todos pueblos magníficos a pocos kms. de Pitarque. Para dormir en la zona en un hotel de campanillas, vayan al Balfagón, en Cantavieja. Imposible de describir las encantadoras habitaciones familiares de este hotel fabuloso. Buena mesa, muy cuidada.