Sant’Antimo


Image00077

L’abadia de Sant’Antimo, d’un romànic puríssim, corprenedor, una passada, está situada als afores de Castellnuovo del Abbate, un poblet de postal. Aquesta fenomenal abadia toscana está situada no gaire lluny de la ciutat de Montepulciano, només a uns 9 kms. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar a en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Serà allà, dins de Montalcino, just arribar-hi, on caldrà girar a mà esquerra, molt ben indicat. Seguim una agradable carretera, paisatge mediterrani, olivera, molta olivera, blat i vinya, fins arribar a l’accés al monestir, que ja veureu, a mà dreta, en baixada suau. Hi ha un gran aparcament. Ja podeu treure la càmera de fotos. Del monestir només es conserva l’església abacial, sola, en mig dels prats, impressionant, pura. L’interior és tan maco o més que l’exterior. Línies perfectes. Els voltants, Toscana pura. No la podeu perdre si esteu per aquella zona, i fins diríem que cal anar-hi a qualsevol preu. A més la visita és lliure i gratuïta. Us deixarà bocabadats!. Podeu incloure aquesta abadia en una ruta des de Florència o Siena cap a Montalcino, una ciutat rural, però amb atractiu. O anar més lluny, fins Montepulciano, una ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Si aneu a Sant’Antimo estareu al cor mateix de la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Si voleu un centre a tocar de totes aquestes meravelles seria Siena. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Image00079

Parar en la abadia de Sant?antimo es obligado si hacéis la Toscana. Una iglesia románica pura, colosal, sin más arte que sus línias desnudas. No hay claustro ni sala capitular. Solo la iglesia en medio de los prados, poderosa. Toda la zona és bella, típico paisaje mediterraneo, toscano, con muchos olivos. Está a solo 9 kms. de Montalcino, un pueblo grande que produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Anuncis

Volterra, de nou


Image00068

Hi ha una Toscana amagada, una Toscana diferent. Una Toscana dura, poc agraïda, poc turística, allunyada de les corrents de ramats d’admiradors poc crítics de l’art. Una Toscana potent, senzilla, autèntica, dura, pelada, nua, forta. On la terra no s’assembla gens als turons ondulats que rodejen Florència. Aquesta Toscana te per centre la ciutat de Volterra. Una vila medieval i renaixentista de primer ordre, penjada dalt d’un turó, oberta a tots els vents. Una vila contundent, directa, sense maquillatge. Una vila que conserva tot el sabor dels seus palaus, dels seus carrers. Nosaltres hi hem anat de nou aquest Nadal, i no ens ha fallat. Tan bonica com sempre. Hem dinat al restaurant Osteria dei Poeti, luxós, meravellós. Arribareu fàcilment a Volterra des de Florència per Certaldo, per Sant Gimigniano, bé des de Siena, o des de Pisa, per Pontedera. Incloueu-la en la vostra ruta per la Toscana. Així anireu més enllà de les edulcorades i manides guies de sempre. Visiteu Florència, naturalment. Impossible no fer-ho. Arribeu-vos fins a Sant Gimigniano, meca de qualsevol turista toscà. Pugeu fins Siena perquè s’ho val, però no deixeu de banda Volterra. I si s’us posa a l’abast mireu-vos també Certaldo, amb la seva vila alta, o Monteriggioni i les seves muralles, o Colle di Val d’Elsa, un poblet ben simpàtic. De Volterra us sorpendrà la fantàstica conservació d’allò que en podríem dir l’ambient, l’esperit medieval. Manté perfectes les muralles i nombroses portes. Imponent és el palau dels Priors, cor de la ciutat, que dialoga amb la signoria, (a la foto), en una plaça fantàstica, escenogràfica. I en una placeta més allunyada, el Duomo, i  el baptisteri, petitó, una cucada. El carrer dei Servi, amb els seus palaus. En resum una vila típicament toscana, cinematogràfica. Si visiteu la maravellosa Toscana penseu en aquesta parenta pobra, però molt bonica: Volterra us espera. Podeu dormir a Florència on hi ha hotels de totes les cadenes familiars, com ara un Novotel, o bé a Siena, a l’hotel Italia, fantàstic.

Image00067

Hay una Toscana escondida, una Toscana diferente. Una Toscana dura, poco agradecida, poco turística, alejada de las corrientes de admiradores poco críticos del arte. Una Toscana potente, sencilla, auténtica, dura, pelada, desnuda, fuerte. Donde la tierra no se parece en nada a los cerros ondulados que rodean Florencia. Esta Toscana tiene por centro la ciudad de Volterra. Una villa medieval y renacentista de primer orden, colgada sobre una colina, abierta a todos los vientos. Una villa contundente, directa, sin maquillaje. Una villa que conserva todo el sabor de sus palacios, de sus calles. Llegarán fácilmente a Volterra desde Florencia por Certaldo, o por San Gimigniano, o bien desde Siena. Incluirla en su ruta por la Toscana será una buena decisión. Así iréis más allá de las edulcoradas y manidas guías de siempre. Vereis más ala de las bellísimas ciudades de toda la vida. Visitad Florencia, naturalmente. Imposible no hacerlo. Acercaos hasta Sant Gimigniano, meca de cualquier turista toscano que se precie. Subid hasta Siena porque se lo merece, pero no dejeis de lado Volterra. Os sorprenderá la fantástica conservación de lo que podríamos llamar el ambiente, el espíritu medieval. Mantiene perfectas las murallas y numerosas puertas. Imponente es el Palacio de los Priores, corazón de la ciudad, que dialoga con el Duomo, el baptisterio y unos cuantos palacios en el mismo espacio público. Una puesta en escena típicamente toscana, cinematográfica. Si visitáis la maravillosa Toscana pensad en esta parienta pobre, pero muy bonita: Volterra os espera. Pueden dormir en la villa, en el mismo centro, en hoteles tan bonitos como La Locanda, o bien en los pueblos esparcidos por los campos. Busquen en la web. También puede hacer centro en Florencia donde hay hoteles de todas las cadenas familiares, como un Novotel.

Génova


Image00016

Génova és una ciutat gran, molt gran. Amb un port gran, molt gran. Dels més grans d’Europa. Està col·locada en semicercle davant del seu port, pujant els costers d’uns turons dels primers Apenins i els darrers Alps. És una ciutat vella, una mica bruta i un pèl trista. Però com totes les ciutats italianes està absolutament plena de monuments que la fan una parada indiscutible en una ruta per Itàlia. I, a banda i banda, la riviera ligur proposa platges, pobles mariners i mar absolutament encantadors, molt mediterranis. No us podeu perdre la catedral, i la petita església del Gesú, a costat seu. El palau ducal i la piazza Ferrari. Més enllà la via Garibaldi amb els seus increibles palaus. Li diuen la Milla d’Or d’Europa!. Encara més avall l’església de l’Annunciata, barroca, amb obres d’artistes de primera linia. I baixant cap al port un munt de petits carrers i carrerons fabulosos. Génova te un aquari esplèndit, al port mateix. I una xarxa de metro petita però suficient, amb un bitllet per 4 persones i un dia per 9 euros. Quan hi anem, en família dormim al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Bus a la porta. Metro a 10 minuts. Arribareu fàcil a Gènova, seguint l’autopista que passa per Narbonne, Montpellier, Nimés, Aix-en-Provence i Niza. Després podreu continuar camí cap a Florència, cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. Totes aquestes ciutats són descrites en entrades del nostre bloc. És una ruta iniciàtica, que haureu de fer abans de deixar aquesta vida. I compte amb el síndrome d’Stendhal!.

 

Image00011

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Génova, uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero no debeis perderos el puerto, el duomo, la via Garibaldi con sus palacios uno al lado del otro y las iglesias. Porque Génova, una ciudad industrial y muy grande, tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo poco a poco. Si vais a Italia seguramente entrareis por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pues deben parar allí porque vale la pena verla. Pueden dormir en Génova, y con familia, sin dudarlo, el Novotel. Después podreis continuar camino de Florencia, para ver inexcusablemente Pisa y Lucca. ¡Buena estancia en Génova y en Italia, y atención al síndrome de Stendhal!.

Image00012

L’altra Toscana


Avui ens plau parlar-vos de nou de la Toscana. Perquè hi hem estat fa molt poc i encara ressonen, agradables a les nostres oïdes, els concerts inacabables i rítmics de les cigarres quan apreta la calor. Perquè de nou hem fantasejat amb la possibilitat, molt remota, remotíssima de tenir-hi una d’aquestes villes de color palla, amb finestres de porticons verds i teulades vermelles. Una villa envoltada de xipresos, camps de blat i turons amb pins olorosos. Naturalment prop d’un bonic poblet, on s’hi arribaria per una carretera serpentejant, que baixaria i pujaria sense parar. Una casa oberta al sol, no lluny d’un petit monestir, una ermita o un convent amagat, protegida sota un cel permanentment blau. És un tòpic, ja ho sabem, però hi hem estat molt a tocar, no fa ni una setmana, mentre dinàvem una pizza deliciosa, una amanida fresca i buidàvem un got de vi poderós de Montalcino en una petita i acollidora plaça d’una vila toscana, Colle Val d’Elsa. Una petita plaça, sota uns arbres d’ombra plàcida, paladejant els sons del camp, les campanes llunyanes, en un ambient excels. Escoltant les cigarres, passant la llum mediterrània, que fora feria els ulls, i albirant des d’allà, des de Colle Val d’Elsa, a l’altra banda de la filera de turons on s’assenta el poble, una petita església, res, amb el seu campanar. Gaudint a les nostres esquenes dels palaus antics, de les cases de pedra polsoses, vençudes pel pas del temps. Un palau tronat però digníssim en la seva ruïna. I varem decidir que calia tornar a fer una crida a visitar de nou la Toscana, però aquesta vegada obviant Florència, Pisa, Siena i Lucca, ciutats magnífiques, que cal tenir molt ben vistes, però que no són l’objectiu d’aquestes ratlles. Volem reivindicar aquí l’altra Toscana, la més autèntica, la rural, la d’aquestes petites viles que per no res tenen un palau del poble, un duomo, una signoria i una plaça plena de casalots imponents. Circundades de muralles, amb portes sublims, amb carrers medievals. Amb esglésies i convents que dominen terres ondulades, perfectes, serenes i armonioses. Amb paisatges fets de somnis, amb una llum aclaparadora. On hi trobreu cases rurals i hoteles plens d’encant, restaurants amatents, de cuina exquisida. Son llocs com ara Certaldo, amb la seva interessantíssima vila alta, on s’arriba en un curiós funicular. Com Colle di Val d’Elsa, extesa damunt tres o quatre turons, plena de monuments senzills i corprenedors. Com Sant Gimignano, fantàstica ciutat medieval amb muralles, torres, palaus, esglésies, semblada a la imponent Volterra, una altra joia. Com Montereggioni, envoltada de la seva muralla també, o com Montepulciano, Pienza o Montalcino, belles villes de la Toscana inferior, la que està més enllà de Siena. Cortona dalt del seu turó. Les abadies, com Monte Olivetto Maggiore. Fins i tot les viles de la vall, més industrials, com Prato, Pistoia o Arezzo, molt properes a Florència, a peu d’autopista, ofereixen tresors amagats. O les que toquen el mar, allunyades ja dels turons que ens encanten, no poden deixar-se de banda: Pisa, Lucca, Grosseto… i l’illa d’Elba, mediterrani pur.

Hoy nos complace hablaros de nuevo de la Toscana. Porque hemos estado hace muy poco y aún resuenan, agradables a nuestros oídos, los conciertos interminables y rítmicos de las cigarras cuando aprieta la calor. Porque de nuevo hemos fantaseado con la posibilidad, muy remota, remotísima, de tener una de estas villas de color paja, con ventanas de postigos verdes y tejados rojos. Una villa rodeada de cipreses, campos de trigo y colinas con pinos olorosos. Naturalmente cerca de un bonito pueblo, donde se llegaría por una carretera serpenteante, que bajaría y subiría sin cesar. Una casa abierta al sol, no lejos de un pequeño monasterio, una ermita o un convento escondido, protegida bajo un cielo permanentemente azul. Es un tópico, ya lo sabemos, pero hemos estado muy cerca, no hace ni una semana, mientras comíamos una pizza deliciosa, una ensalada fresca y un vaso de vino poderoso de Montalcino en una pequeña y acogedora plaza de una villa toscana, Colle Val d’Elsa. Una pequeña plaza, bajo unos árboles de sombra plácida, paladeando los sonidos del campo, las campanas lejanas, en un ambiente excelso. Escuchando las cigarras, cegados por la luz mediterránea, que fuera hería los ojos, y divisando desde allí, desde Colle Val d’Elsa, al otro lado de la hilera de cerros donde se asienta el pueblo, una pequeña iglesia, nada, con su campanario. Disfrutando a nuestras espaldas de los palacios antiguos, de las casas de piedra polvorientas, vencidas por el paso del tiempo. Un palacio dignísimo en su ruina. Y decidimos que había que volver a hacer un llamamiento a visitar de nuevo la Toscana, pero esta vez obviando Florencia, Pisa, Siena y Lucca, ciudades magníficas, que hay que tener muy bien vistas, pero que no son el objetivo de estas líneas. Queremos reivindicar aquí la otra Toscana, la más auténtica, la rural, la de estas pequeñas villas que por nada tienen un palacio del pueblo, un duomo, una Signoria y una plaza llena de casonas imponentes. Circundadas de murallas, con puertas sublimes, con calles medievales. Con iglesias y conventos que dominan tierras onduladas, perfectas, serenas y armoniosas. Con paisajes hechos de sueños, con una luz aplastante. Donde encontraréis casas rurales y hoteles llenos de encanto, restaurantes dispuestos a gustar, de cocina exquisita. Son lugares como Certaldo, con su interesantísima villa alta, donde se llega en un curioso funicular. Como Colle di Val d’Elsa, extendida sobre tres o cuatro colinas, llena de monumentos sencillos y sobrecogedores. Como San Gimignano, fantástica ciudad medieval con murallas, torres, palacios, iglesias, parecida a la imponente Volterra, otra joya. Como Montereggioni, rodeada de su muralla también, o como Montepulciano, Pienza o Montalcino, bellas villas de la Toscana inferior, la que está más allá de Siena. Cortona en lo alto de su colina. Las abadías, como Monte Olivetto Maggiore. Incluso las ciudades del valle, más industriales, como Prato, Pistoia o Arezzo, muy cercanas a Florencia, a pie de autopista, ofrecen tesoros escondidos. O las que tocan el mar, alejadas ya de los cerros que nos encantan, no pueden dejarse de lado: Pisa, Lucca, Grosseto … y la isla de Elba, ¡mediterráneo puro!.

Grimaldi Lines


Què tal un viatge familiar per mar?. Que tal no haver de conduïr fins Itàlia?. Els vaixells de la línia Grimaldi disten molt de ser un creuer de luxe. Però el preu tampoc és el mateix. I no són un vaixells atrotinats. Si bé no hi trobareu avingudes amb botigues, ni sales de cinema, ni un Spa Center, la veritat és que ofereixen un interior cuidat, neteja decent, espais amplis i sales acollidores. Per les famílies amb nens son una bona opció per poder fer una ruta diferent, més ambiciosa. Sortir de Barcelona a les 23,45 de la nit per arribar a Livorno (Pisa) a les 19,30, o bè surt a les 22,15 per arribar a Civitaveccia (Roma) a les 18,45 de la tarda de l’endemà. Un dia sencer en vaixell. Pero un dia que t’estalvia moltes hores de carretera, una nit d’hotel a Marsella o Gènova, bronques amb els infants, cansanci… En aquest ferry disposareu d’un camarot exterior, (ull de bou, no balcó), amb lliteres per a 4 persones, més sopar, dinar i esmorzar per tots,  per uns 600 o 700 €, segons temporada i antelació de la reserva. Anar i tornar. El cotxe viatja gratis. Amb totes les vostres maletes, amb pilons d’equipatge, sense cap mena de restricció. Amb tot el que creieu que necessitareu. Feu números. Avió, impossible. I us cal llogar un auto a l’arribar. No tot són flors i violes però. Si bé la nit passa ràpid, el dia es fa etern. Porteu molta, molta lectura, o un curs de ioga. Sort que els nens i nenes pul·lulen al seu lliure albir, sense molestar massa. Porteu molta aigua i uns quants entrepans. La piscina és definitivament petita. És descoberta i només obre a l’estiu, quan el vaixell va ple fins la bandera. La sala de jocs pels menuts, poc menys que una birria. El menjar és correcte, però no apte per paladars “guormants”. Si tot va bé, tot és fabulós. Si hi ha retard, molts camions, molts cotxes o molta gent, les cues es fan llarguíssimes, tot és pesat, interminable. Malgrat tot, agafar el Grimaldi a Barcelona una nit de divendres, i ser dissabte a la tarda a Roma, amb el teu cotxe, sense haver gastat  un euro en benzina, en dinar, en sopar, en xuxes, en parades, és tota una passada. Sobretot per a pares i mares amb un parell de fills. I des de Livorno teniu Pisa, Lucca i Florència a menys de 100 kms. Increible, oi?. I des de Civitaveccia, Roma a l’abast, i Nàpols. I pels més grandets, Pompeia i Herculà. I si sou més rodamons, doncs podeu ensar en Cerdenya, (el vaixell de Roma hi para de l’Abril a l’Octubre), o bé en Sicília (750 kms de Roma), o des de Livorno, una escapada a Venecia, (500 kms), o a Croàcia, (800 kms). Un somni. Si teniu diners per llençar cal saber que podeu anar en suite de llit de matrimoni i dues lliteres, gaudir d’un petit Casino, d’un Spa reduït i d’un restaurant en lloc del self service del menú estàndard. Però, creieu-nos, no val la pena. Penseu en el vaixell si voleu fer una mica d’Europa sense perdre el patrimoni, la paciencia o l’enteniment. Els vostres fills i filles s’ho passaran bomba. Experiència iniciàtica. Bateig de mar. Només la primera vegada. Després, com tot, ja els cansarà una mica. Mireu-vos la web de Grimaldi Lines, on trobareu tota la informació i podreu fer la reserva via Internet. Evidentment molt millor fora de temporada alta, en ponts, vacances de Nadal i Setmana Santa. Més liat a l’estiu. Impossible a l’agost. Si us decidiu us recomanem els Novotel La Rustica, a Roma, i l’Osmanoro a Florència. Mireu-vos-els a la web de Novotel. Vinga, a navegar!

¿Qué tal un viaje familiar por mar?. ¿Que tal no tener que conducir hasta Italia?. Los barcos de la línea Grimaldi distan mucho de ser un crucero de lujo. Pero el precio tampoco es el mismo. Y no son un barcos destartalados. Si bien no encontraréis avenidas con tiendas, ni salas de cine, ni un Spa Center, la verdad es que ofrecen un interior cuidado, limpieza decente, espacios amplios y salas acogedoras. Para las familias con niños son una buena opción para poder hacer una ruta diferente, más ambiciosa. Salir de Barcelona a las 23,45 de la noche para llegar a Livorno (Pisa) a las 19,30, o bién salir a las 22,15 para llegar a Civitaveccia (Roma) a las 18,45 de la tarde del día siguiente. Un día entero en barco. Pero un día que te ahorra muchas horas de carretera, una noche de hotel en Marsella o Génova, broncas con los niños, cansancio … En este ferry dispondreis de un camarote exterior, (con ojo de buey, no con balcón), con literas para 4 personas, más cena, comida y desayuno para todos, por unos 600 ó 700 €, según temporada y antelación de la reserva. Ida y vuelta. El coche viaja gratis. Con todas vuestras maletas, con montones de equipaje, sin ningún tipo de restricción. Con todo lo que creeis que vais a necesitar. Haz las cuentas. Avión, imposible. Y necesitaríais alquilar un auto al llegar. No todo el monte es orégano pero esto pinta bién. Ahora hablemos de las pegas. Si bien la noche pasa rápido, el día se hace eterno. Llevad mucha, mucha lectura, o un curso de yoga. Suerte que los niños y niñas pululan a su libre albedrío, sin molestar demasiado. Llevad mucha agua y unos cuantos bocadillos. La piscina es definitivamente pequeña. Es descubierta y sólo abre en verano, cuando el barco va lleno hasta la bandera. La sala de juegos para los pequeños, poco menos que una birria. La comida es correcta, pero no del todo apta para paladares “guormants”. Si todo va bien, todo es fabuloso. Si hay retraso, muchos camiones, muchos coches o mucha gente, las colas se hacen larguísimas, todo es pesado, interminable. A pesar de todo, coger el Grimaldi en Barcelona una noche de viernes, y el sábado por la tarde estar en Roma, con tu coche, sin haber gastado un euro en gasolina, en comida, en cena, en chuches, en paradas, es toda una pasada. Sobre todo para padres y madres con un par de hijos. Y desde Livorno teneis Pisa, Lucca y Florencia a menos de 100 kms. Increíble, ¿verdad?. Y desde Civitaveccia, Roma al alcance, y Nápoles. Y para los más mayorcitos, Pompeya y Herculano. Y si sois más trotamundos, pues ya podeis pensar en Cerdeña, (el barco de Roma para allí de Abril a Octubre), o bien en Sicilia (a 750 kms de Roma), o desde Livorno, en una escapada a Venecia, (500 kms), o Croacia, (800 kms). Un sueño. Si tienen dinero para tirar deben saber que se puede ir en suite de cama de matrimonio y dos literas, disfrutar de un pequeño Casino, de un Spa reducido y de un restaurante en lugar del self service del menú estándar. Pero, creednos, no vale la pena. Piensen en el barco si desean ver un poco de Europa sin perder el patrimonio, la paciencia o la lucidez. Sus hijos se lo pasarán bomba. Experiencia iniciática. Bautizo de mar. Sólo la primera vez. Después, como todo, ya los cansará un poco. Evidentemente mucho mejor fuera de temporada alta, en puentes, vacaciones de Navidad y Semana Santa. Más liado en verano. Imposible en agosto.

Colle Val d’Elsa: Toscana centre


No hem pogut, no hem volgut, resistir la temptació de parlar-vos de nou de la Toscana. I donat que encara conservem la seva llum en els nostres ulls, encetem una nova evocació. Ja us hem parlat de les grans viles toscanes, de les que són patrimoni de la humanitat, de les que mereixen arribar des de l’altra costat del món per veure-les. Florencia, és ben clar, però també Siena, Pisa, Lucca, Sant Giminiano… També us hem parlat en aquest bloc de les viles de segona categoria, les que mereixen una visita quan ja haureu assaborit les grans fites. Cortona, Montepulciano, Arezzo, Volterra, Pienza… Però ens quedaven encara aquells llocs més humils, aquells monestirs amagats entre pins i camps de blat. Llocs com la vila de Colle Val d’Elsa, que està allà dalt del seu turó, dominant les carretres que us permeten anar de Siena a Volterra, o a Sant Giminiano. Per aquesta raó, segurament, hi haureu passat, a tota velocitat. Vosaltres que sou europeus, a dos passos d’Itàlia, us podeu permetre el luxe de un nou viatge per veure aquestes petites maravelles. De descobrir petites cosetes senzilles, insospitades. Colle Val d’Elsa, per exemple, te unes muralles conservades a intèrvals, amb sorprenents portes, com ara la imponent Porta Nuova. Travessant-la s’accedeix a un graciós barri antic, ple de palaus, esglésies, hospitals medievals, en el sentit d’hospedatge a peregrins, i cases fortes, cases amb torres, de famílies burgeses i poderoses. Desde la graciosa plaça de Santa Caterina, amb la seva font, arribareu al palazzo Portigiani, seu del comune, amb la seva façana i l’escut dels Medici tot poderosos. Una característica de Colle són els ponts. Els ponts damunt del riu Elsa, és clar, però també els que uneixen diferents zones del barri alt. El duomo i la seva plaça són el centre de Colle. Al costat el palau del potestat, i el pretori. Al davant el palau del bisbe i l’antic ajuntament. Bones vistes de la vila alta des de la plaça del Duomo. Dalt de tot de la vila, el castell. Des del mateix podreu veure la ciutat allargassada damunt la seva muntanyeta, amb la catedral, i el camp que rodeja la vila. Colle és coneguda com la ciutat del vidre, i te un museu dedicat a aquest art. També te museus artístics i arqueològics, situats en bellíssims palaus del renaixement. La ciutat més moderna es situa sota la vila alta. Els de Colle li diuen “il piano”. És la zona on trobareu els comerços i els restaurants. Les afores del poble, la Vall del riu Elsa, està plena de petits pobles, santuaris, ermites, abadies… que heu vist mil vegades en pel·lícules anglosaxones sobre la Toscana, com ara el paciente inglès. Recòrrer aquests camps magnífics és ficar-se en una postal turística. no espereu grans monuments. Són pinzellades. Ho teniu molt fàcil per menjar bé, o dormir bé a Colle Val d’Elsa. Hi ha un munt d’hotels i restaurants. Nosaltres no hi hem dormit, ho vam fer tot des del Novotel de Florència, però els hem vist. Son famosos els restaurants dels hotels Arnolfo i Belvedere. També les pizzeries. N’hi ha un munt per tota la vila, però ens quedarem sense lloc a dubtes amb la pizzeria i geladeria de la graciosa placeta que hi ha pujant de l’aparcament. Ombra, cigarres, bon servei i bona taula.

No hemos podido, no hemos querido, resistir la tentación de hablaros de nuevo de la Toscana. Y dado que aún conservamos su luz en nuestros ojos, iniciamos una nueva evocación. Ya os hemos hablado de las grandes villas toscanas, de las que son patrimonio de la humanidad, de las que merecen llegar desde el otro lado del mundo para verlas. Florencia, está claro, pero también Siena, Pisa, Lucca, San Giminiano … También os hemos hablado en este blog de las villas de segunda categoría, las que merecen una visita cuando ya habréis saboreado los grandes hitos. Cortona, Montepulciano, Arezzo, Volterra, Pienza … Pero nos quedaban aún aquellos lugares más humildes, aquellos monasterios escondidos entre pinos y campos de trigo. Lugares como la villa de Colle Val d’Elsa, que está allá,  encima de su colina, dominando las carretras que permiten ir de Siena a Volterra, o a San Giminiano. Por esta razón, seguramente, deberán haber pasado, a toda velocidad, cerca de Colle. Vosotros, que sois europeos, que estais a dos pasos de Italia, podeis permitiros el lujo de hacer un nuevo viaje para ver estas pequeñas maravillas. El lujo de descubrir pequeñas cositas sencillas, insospechadas. Colle Val d’Elsa, por ejemplo, tiene unas murallas conservadas, aunque no por entero, con sorprendentes puertas, como la imponente Porta Nuova. Atravesándola se accede a un gracioso casco antiguo, lleno de palacios, iglesias, hospitales medievales, en el sentido de hospedaje a peregrinos, y casas fuertes, casas con torres, de familias burguesas y poderosas. Desde la graciosa plaza de Santa Catalina, con su fuente, se llega al palazzo Portigiani, sede del comune, con su fachada y el escudo de los Medici todo poderosos. Una característica de Colle son los puentes. Los puentes sobre el río Elsa, claro, pero también los que unen diferentes zonas de la parte alta. El duomo y su plaza son el centro de Colle. Junto a ella esá el palacio del potestad, y el pretorio. En frente, el palacio del obispo y el antiguo ayuntamiento. Buenas vistas de la villa alta desde la plaza del Duomo. En lo más alto de la villa, el castillo. Desde el mismo podrá ver la ciudad alargada sobre su montañita, con la catedral, y el campo que la rodea. Colle es conocida como la ciudad del vidrio, y tiene un museo dedicado a este arte. También tiene museos artísticos y arqueológicos, situados en bellísimos palacios del renacimiento. La ciudad más moderna se sitúa bajo la villa alta. Los de Colle lo llaman “il piano”. Es la zona donde se encuentran los comercios y los restaurantes. Las afueras del pueblo, hacia el Valle del río Elsa, está llena de pequeños pueblos, santuarios, ermitas, abadías … que habéis visto mil veces en películas anglosajonas sobre la Toscana, como la del paciente inglès. Recorrer estos campos magníficos es meterse en una postal turística. No esperéis grandes monumentos. Son solo pinceladas. Lo tienen muy fácil para comer bien, o dormir bien en Colle Val d’Elsa. Hay un montón de hoteles y restaurantes. Nosotros no hemos dormido, lo hicimos todo desde el Novotel de Florencia, pero los hemos visto. Son famosos los restaurantes de los hoteles Arnolfo y Belvedere. También las pizzerías. Hay un montón por toda la villa.

Monteriggioni


Monteriggioni és una cucada, un luxe a l’abast, una desviació que us podeu permetre. Si visiteu la Toscana, la Toscana eterna, on sempre volem tornar, no us oblideu dels petits poblets. En ells està la veritable essència d’aquestes terres lluminoses, plàcides i acollidores. Monteriggioni no és res. Comptat i debatut són quatre cases. En el sentit literal del terme: quatre. Enfilades dalt del seu turó, rodejades per les seves muralles, rodones, perfectes, com una corona. Un seguit de carrers i una plaça. S’assembla a qualsevol dels nostres pobles medievals de l’Empordà, com Peratallada, Palau-Sator o Pals, però infinitament més petitó. I no és un lloc a peu pla. Monteriggioni, ja ho hem dit, domina els suaus turons toscans des de la seva talaia. Una talaia farcida d’oliveres, de plantes aromàtiques. Una talaia mediterrània cent per cent. Deixeu el cotxe a l’aparcament, sembrat d’oliveres i de gespa seca, on canten apassionadament les cigarres, i enfileu la torre de defensa, la porta del recinte murallat. Entrareu a la plaça. Una església, petita, diminuta, i dos bars. Nosaltres varem escollir dinar al Feudo, una hosteria de poble, un dels dos petits restaurants, allà a la plaça. Podiem haver escollit l’altra, que s’anomena Il Pozzo, i que també aparentava estar molt bé. Totes dues cuines esperaven els visitants. Com el manà. Tipisme a rabiar. Taules al sol, dins la plaça. Una parra intentava mitigar la calor i la claror. I poca cosa més. S’agraeïx l’aire condicionat de l’interior. Res més. També tenen habitacions, damunt del bar. Sembla un lloc bonic. Caminant vàrem descobrir un d’aquells hotels amb encant que provoquen que t’aturis a admirar. Es diu Hotel Monteriggioni. Arribareu a aquest lloc idílic si sortiu de Florencia cap a Siena per la autovia gratuïta que lliga totes dues ciutats. Està molt a prop de Siena, ben indicat. La veureu des de l’autovia. Naturalment heu de visitar Siena, una de les ciutats més belles del món. Però també heu de visitar altres coses que no surten a les guies. Com l’Abadia d’Isola, una petita joia cistercenca. O el poble de Colle Val d’Elsa, amb un casc antic de mèrit. O Sant Giminiano, d’una bellessa que no podem descriure amb paraules, o Volterra, una vila medieval de caràcter, que poca gent inclou en la seva ruta per la Toscana propera a Florència. Ja ho sabeu. Que no us ho expliquin. Les maravelles s’han de veure.

Monteriggioni es una cucada, un lujo al alcance, una desviación que se pueden permitir. Si visitais la Toscana, la Toscana eterna, donde siempre queremos volver, no os olvideis de los pequeños pueblos. En ellos está la verdadera esencia de estas tierras luminosas, apacibles y acogedoras. Monteriggioni no es nada. En resumidas cuentas son cuatro casas. En el sentido literal del término: cuatro. Situadas en lo alto de su colina, rodeadas por sus murallas, redondas, perfectas, como una corona. Una serie de calles y una plaza. Se parece a cualquiera de nuestros pueblos medievales del Empordà, como Peratallada, Palau-Sator o Pals, pero infinitamente más pequeño. Y no es un lugar llano. Monteriggioni, ya lo hemos dicho, domina los cerros toscanos desde su atalaya. Una atalaya llena de olivos, y de plantas aromáticas. Una atalaya mediterránea cien por cien. Dejad el coche en el aparcamiento, sembrado de olivos y de césped seco, donde cantan apasionadamente las cigarras, y seguid hasta la torre de defensa, la puerta del recinto amurallado. Entraréis en la plaza. Una iglesia, pequeña, diminuta, y dos bares. Nosotros elegimos comer en el Feudo, una hostería de pueblo, uno de los dos pequeños restaurantes, allí en la plaza. Podíamos haber elegido la otra, que se llama Il Pozzo, y que también aparentaba estar muy bien. Ambas cocinas esperaban los visitantes. Como el maná. Tipismo a rabiar. Mesas a pleno sol, en la plaza. Una parra intentaba mitigar el calor y la luz. Y poco más. Se agradece el aire acondicionado del interior. No hay nada más. También tienen habitaciones, encima del bar. Parece un lugar bonito. Caminando descubrimos uno de esos hoteles con encanto que provocan que te detengas a admirarlo. Se llama Hotel Monteriggioni. Llegarán hasta este idílico lugar saliendo de Florencia hacia Siena por la autovía gratuita que une las dos ciudades. Está muy cerca de Siena, y bien indicado. Però la verán desde la autovía. Naturalmente deben visitar Siena, una de las ciudades más bellas del mundo. Pero también deben visitar otras cosas que no salen en las guías. Como la Abadía de Isola, una pequeña joya cisterciense. O el pueblo de Colle Val d’Elsa, con un casco antiguo de mérito. O San Giminiano, de una belleza que no podemos describir con palabras, o Volterra, una villa medieval de carácter, que poca gente incluye en su ruta por la Toscana cercana a Florencia. Ya lo sabéis. Que no os lo expliquen. Las maravillas se han de ver.