Toscana des de Roma, passant per l’Umbria

El que us havíem promés! Una proposta per fer la Toscana, tan bon punt passi de nosaltres la pandèmia del “goronyavirus”. Ja sabeu, a l’estiu podem agafar el Grimaldi que va a Civittaveccia, i fer una ruta pel nord d’Itàlia. Per la Umbria primer, i per la Toscana després. Somiem! Som al port de Barcelona i marxem amb el vaixell, una nit d’estiu, sense restriccions de pes ni equipatge de l’avió, i quan arribem a destí, haurem conduït pocs kms. i no haurem de llogar cap vehicle. Això vol dir que el vaixell ens surt gratuït! Som a Civittavecchia i anem a Roma, o no. Millor a la tornada? Vosaltres mateixos. A Roma teniu el Novotel La Rústica, als afores, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, un poblet molt maco. Civittaveccia te alguns hotels també i platges que no estan malament. Prop, a Tarquinia, hi ha restes etrusques, i a Viterbo, bons hotels. Viterbo és una bella ciutat medieval del Lazio. Una vila medieval, seu d’un palau dels papes. Parada obligada. Podeu dormir a Viterbo, i sopar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Els voltants de Viterbo son bonics. Hi ha un parc natural a l’est de la ciutat, amb els llacs Vico i Bolsena, molt macos i boscos molt espectaculars. Montefiascone o Tuscania son viles medievals. A Bagnaia, hi ha la Villa Lante, i a Capralora, la Villa Farnese, amb uns palaus renaixentistes fabulosos.

Deixem Viterbo, cap al nord, en sentit Orvieto, el nostre proper destí. La primera vila interessant que trobareu al vostre camí serà Montefiascone. Hi ha dues bones raons per aturar-s’hi. L’església de Santa Margherita i el seu vi blanc. Després podreu continuar la vostra ruta a Orvieto, si en teniu ganes, però heu de saber que la vila te hotels moníssims per fer una parada més llarga. També restaurants on us serviran el famós vi de la terra. Teniu Il Borgo Antico, molt recomanable, o el de l’hotel Urbà V, clàssic, o molts d’altres trattories i pizzeries que vosaltres trobareu tot badant pels carrers de Montefiascone.

 

La nostra següent parada, sortint ja de Montefiascone, serà la meravellosa vila medieval d’Orvieto. Hem de dir que Orvieto impressiona i enamora, a primera vista. Perquè Orvieto, rodejada de muralles i enlairada damunt un increïble pitó volcànic, te una fantástica i alucinant catedral. Heu de recórrer amb calma els carrers de la vila medieval. I te hotels amb molt d’encant, moderns i acollidors, com ara l’Albergo de l’Aquila Bianca, o el del Duomo, o l’Hotel Filippeschi.

Deixem Orvieto i anem cap a Todi. A un km. de la ciutat s’alça el seu més preuat bé: l’església de Nta. Sra de la Consolació, renaixentista, obra mestra de Bramante. També Todi mereix una detinguda visita.

Dins l’Umbria també pararem a Assíssi, una ciutat que no podeu obviar en la vostra ruta. Una vila medieval preciosa, que té, des d’un temple Romà fins un parell de basíliques amb murals de valor incalculable, passant per carrers i palaus de tota época.

I, si teniu dies, podeu fer la ruta cap a dues ciutats petites, apartades de la ruta principal. Les podeu fer des d’Assissi o des de Perugia. Son Sansepolcro i Gubbio. Aquesta darrera és la més bonica.

Seguint la nostra ruta arribarem ara a la seva capital,  Perugia. Una ciutat dalt d’un turó, preciosa, amb bons hotels i restaurants, ben comunicada amb la resta de la regió. Té una plaça major preciosa, catedral gòtica, casc antic ple de carrers i carrerons, molta vida.

Sortint de Perugia fem via cap a la Toscana. La primera vila a la que arribarem serà Cortona. Cortona és una apacible, petita i deliciosa vila, ja en la toscana enfilada a mig aire d’un turó. Està al costat del llac Trasimeno. L’església de Santa Maria Nuova del Calcinaio és impressionant. Pugeu carrer enlaire fins la plaça major. Després perdeu-vos pel didal de carrerons medievals. El Sant Michele és un hotel amb molt d’encant, dins la ciutat murada, en un carrer principal. Ens va agradar molt. I continuem la ruta. Després de Cortona ja podem fer camí de Florència. per visitar la ciutat i el museu dels Uffizi. Abans però podeu parar a la ciutat d’Arezzo, a tocar ja de Florencia, on hi ha un casc antic medieval maco, la ciutat no ho és, un duomo i uns frescos de Piero de la Francesa, super famosos i super guapos en un convent. Continuem a Florencia, on podeu dormir en un Novotel que hi ha als afores, i sopar al centre, al restaurant La Fettunta, a la Via dei Neri, prop de la signoria. Perfecte.

Fem un volt per la ciutat, paradigma del Renaixemet, i veiem la catedral de Santa Maria dei Fiori, els palaus Medici-Ricardi, la Santa Croce amb la capella Pazzi, Santa Maria Novella, el convent de Sant Marc, amb frescos admirables de Fra Angélico, la capella Medícea, ponte Veccio, Palau Pitti… i els Uffici, és clar! I tantes i tantes coses bones!

 

Des de Florència cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. A Pisa ens agrada el Camping Torre Pendente. Pura nostàlgia. També hi ha bons hotels. I la torre, naturalment. Però no només la torre inclinada val la pena. El baptisteri i la catedral, el casc antic… tot és bonic. Lucca és una cucada. Un bombonet. Esglèsies precioses, carrers encantadors.

De la Toscana propera a Florència us recomanem, no pot ser d’altra manera, San Gimigniano, poblet medieval absolutament turístic i bonic, amb les seves torres medievals i els frescos de Benozzo Gozzoli al convent dels agustins. O Siena, una de les ciutats més belles de la regió i del país. Però si hi ha temps feu també Certaldo, Volterra, Pienza, Montalcino o Montepulciano. Recordeu que teniu un Novotel a Florència. I altres hotels a moltes ciutats toscanes. Bons càmpings arreu.

També podeu fer centre d’excursions per la Toscana, enlloc de Florència, la ciutat medieval impressionant de Siena. És més tranquil·la que la capital toscana, hi ha bon hotels i restaurants, i està al mig de tot. Us recomanem que us hostatgeu a l’Hotel Itàlia, no lluny del centre, molt bé. Per sopar aneu al restaurant Fonte Giusta, molt recomanable.

 

Visiteu-ne la catedral, el duomo, amb el seu terra de marbre tallat, fabulós, i la biblioteca Piccolominni, fantàstica, l’hospital della Escala, increïble, i els carrers estrets plens de palaus, esglésies i convents. Molta pau i tranquil·litat, excepte els dies del Palio!

El dia següent tocarà San Giminianno, la bella vila medieval toscana. Admireu els frescos de Benozzo Gozzoli al convent dels Agustins, les torres, la plaça… impressionant.

Seguim cap a Volterra per dinar al restaurant Osteria dei Poeti, luxós, meravellós. Visitem la vila, plena de sabor de l’edat mitjana.

Encara potser us queda una estona per parar un moment a Colle de Val d’Elsa, petoit poble medieval sense pedigree, però bonic.

El dia següent podeu marxar de Siena o de Florència, cap a la Vall d’Orcia, paisatge toscà de manual, plena de monestirs, cases de camp amb xipresos, pobles murallats i turons. Una delícia. Primer parem a Monte Olivetto Maggiore, per veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, i la biblioteca. Xulo sense més.

Seguim cap a l’Abadia de Sant’Antimo, romànic puríssim, una passada, situada als afores de Castellnuovo del Abbate, poblet de postal.

Potser dinem a Montalcino, poble medieval gros, amb un castell, una plaça i meravelloses vistes, per dinar a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. Bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile…

Sortint de Montalcino podem tornar a Siena o Florència, o potser anem cap a Pienza, vila renaixentista. Si volem seguir una ruta lògica, la següent parada seria Montepulciano. Allà visitem la meravellosa església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo, i la vila murada, encantadora, situada dalt d’un turó, plena de carrers medievals fantàstics que ens portaran fins la piazza del Popolo. Guapíssima!.

Abans de deixar la Toscana, sigui des de Siena, o des de Florència, no deixeu de veure una tonteria, un petit poblet murallat, anomenat Monteriggioni, a tocar de Siena.

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Italia uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero ya se sabe, en 8 ó 10 días no puede conocer toda Italia. Porque este país tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo por regiones, en pequeños trocitos. Pero, claro, si no habéis ido nunca, o si teneis adolescentes en casa, gente que empieza a descubrir la cultura, suponemos que os pedirán un “completo”. Italia es muy asequible, por las distancias y por las condiciones de vida, tan parecidas a las nuestras. Si nosotros volviéramos a hacer toda Italia seguramente entraríamos por Roma, yendo con el barco de Grimaldi que sale de Barcelona, o bien por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pueden dormir en Génova la primera noche. No es una ciudad bonita pero hay buenos hoteles. En familia, sin dudarlo, el Novotel.

Después camino de Florencia, hay que ver inexcusablemente Pisa y Lucca. De Pisa nos gusta el Camping Torre Pendente. Pura nostalgia. También hay buenos hoteles. Y la torre, naturalmente. Pero no sólo la torre inclinada vale la pena. El baptisterio y la catedral, el casco antiguo … todo es bonito. Lucca es una cucada. Un bomboncito. Iglesias preciosas, calles encantadoras. Florencia merece una buena visita. No explicaremos aquí todo Florencia, imposible. Necesitarán un par de días, o más, si os dais un paseo por la Toscana. De la Toscana cercana a Florencia les recomendamos, no puede ser de otra manera, San Gimigniano, pueblo medieval absolutamente turístico y bonito, y Siena, una de las ciudades más bellas de la región y del país.

Pero si hay tiempo suban también a Certaldo, a Volterra, a Arezzo, a Pienza, a Montepulciano o Cortona. Són actrices secundarias pero merecedoras de un Oscar. Hay Novotel en Florencia. AC Hoteles en muchas ciudades toscanas. Buenos campings en todas partes. Pueden pasar por todas estas bellezas, o algunas de ellas, mientras se dirigen a la Umbria. Una región muy injustamente desconocida. Pueden visitarla yendo a Roma, o volviendo de Roma. Así podrán ver todas sus villas. Como Perugia, la capital, o Asís, patria de san Francisco, o Todi, o Montefalco o Gubbio. Impresionantes.

Ahora ya estarán a medio camino de Roma, quizás de vuelta al barco. Parad en Orvieto, con una soberbia catedral, en Viterbo y Montefiascone. Roma es Roma. La sede del mundo. No puede hacer todas las Romas. Nos encanta la barroca, y el Vaticano. Nos agobia un poco la romana. Nosotros no bajaríamos más abajo, a no ser que tengais muchos días de vacaciones.

Pero si los teneis llegaros a Nápoles es bonito, aunque muy, muy caótico, la costa Amalfitana, divina. Inexplicable. Sicilia un universo en sí misma. Es un destino para hacerlo solo. La Apulia, Campania, Calabria … están muy lejos pero son fantàsticas.

O quizás prefirais ir de Roma, hacia el norte, atravesando los Apeninos por la Umbria, o bien por el Aquila, de camino hacia Urbino. En todo caso no deben dejar de ninguna manera de ver Rávena. La antigua capital bizantina, muy poco explorada turísticamente, os dejará boquiabiertos con sus mosaicos. De Rávena pueden ir a Venecia, todo recto. Pero también pueden ir por Bologna, la villa roja, con sus torres alucinantes. Y no olviden Ferrara. Nos encanta Ferrara, una ciudad, una pequeña villa, una joya.

Finalmente Venecia. La foto la hemos escogido de esta ciudad, la más bonita del mundo. ¡Ya está dicho!. La iglesia paladiana de San Giorgio sirve de ejemplo: canales, vaporetto, arte. Hay que ir con calma, incluyendo sus islas: Murano, Burano, Torcello. De Venecia volveremos a casa por Vicenza, Verona, Lago di Garda con Sirmione y Milano. La ruta clásica. Hay alternativas. Hay una ruta mucho menos conocida: Mantua, con el fastuoso palacio Gonzaga. Cremona, Piacenza, Pavía y su cartuja. Y Milano. O no Milano. De todos modos, qué pena no visitar su catedral.

Volveríamos después por Torino, al pie de los Alpes, para entrar a Francia vía Briançon, viendo la Sacra de San Michelle, o bien vía Chamonix, por el túnel del Montblanc, o por Saint Jean de Modane, para disfrutar de la frescura de los Alpes. Nos dejamos muchas cosas, muchas. Elegir es escoger. Ya se sabe. Todas estas ciudades estan descritas en entradas de nuestro blog. Es una ruta iniciática, que tendrán que hacer alguna vez antes de dejar esta vida. ¡Y atención al síndrome de Stendhal!.

La Umbria des de Roma

De nou una proposta per fer quan passi la pandèmia del “joronyavirus” dels c… A l’estiu podem agafar el vaixell de la línia Grimaldi que va a Civittaveccia, prop de Roma, per fer una ruta pel nord d’Itàlia. De moment per la Umbria, i demà més lluny. Somiar és gratis, per ara, i encara no ho han prohibit!. Som al port de Barcelona i marxem amb el vaixell de Grimaldi, (hauré de demanar comissió). És una nit d’estiu, com ja us hem dit. Sopem al mateix vaixell, al self-service. No és fantàstic però és còmode i barat. Portem el cotxe amb nosaltres, això vol dir que no tenim les restriccions de pes ni equipatge de l’avió, i que quan arribem a destí, haurem conduït molts pocs kms. i no haurem de llogar cap vehicle allà, cosa que fa que el bitllet de vaixell ens surti gratuït, i més. Al vaixell hi ha camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge potser es fan llargues, però s’aguanten. Arribem a Civittavecchia i parem a Roma. Visitem la ciutat eterna, o no. Si dieu que si, podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores, que és un bon hotel per a les famílies, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma. Si decidiu que no dormiu a Roma, ho podeu fer a Civittaveccia mateix, que te hotels i platges que no estan malament, a Tarquinia, ciutat amb restes etrusques molt propera al port o a Viterbo, que queda a uns 60 kms. al nord, per bona carretera, però que la fareu de nit!

Viterbo és una bella ciutat medieval del Lazio, uns 80 kms. al nord de Roma. Una vila medieval, poc explotada turísticament, malgrat que és la seu d’un palau dels papes. Tota ella plena de carrers medievals, esglésies, places i palaus. Cert que no s’han promocionat, ni s’han embellit, però això és perquè Viterbo no espera turistes, i per això no sembla esperar l’aprovació de ningú. Però aquesta manca de preparació fa el casc antic més autèntic. Hi ha un gran aparcament, impossible no trobar lloc, al centre de la vila, a dues passes de l’ajuntament, situat a la plaça principal. No us perdeu el barri de San Peregrino que diuen és el millor conservat de l’Europa medieval. Ni l’església de San Giovanni, o la de  san Pere, ni el Duomo ni el palau dels papes.

Volem comentar també que una de les coses més xules que podeu fer és cercar les fonts monumentals de la ciutat, n’hi ha un munt!. Podeu dormir a Viterbo, nosaltres no podem recomanar-vos hotel perquè no hi hem dormit mai, però sí que hi hem dinat. Just a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Molt recomanable, tot i que les seves especialitats son un xic peculiars. No deixeu de banda Viterbo si feu una ruta per Itàlia, anant o venint de Roma, sobretot si, com us aconsellem, heu arribat en vaixell a Civittaveccia. <si voleu quedar-vos uns dies més per la zona, cal dir que els voltants de Viterbo son molt bonics. Ja hem dit que a Tarquínia hi ha una necròpolis etrusca guapa. A Sutri una altra. Hi ha un parc natural a l’est de la ciutat, amb els llacs Vico i Bolsena, molt macos i boscos molt espectaculars. Montefiascone o Tuscania son viles medievals. Prop de Viterbo, a Bagnaia, hi ha la Villa Lante, i a Capralora, la Villa Farnese, amb uns palaus renaixentistes fabulosos.

Deixem Viterbo, cap al nord, en sentit Orvieto, el nostre proper destí. Però el llac Bolsano i la cúpula de Santa Margherita de Montefiascone ens serviran per proposar-vos una parada en el camí. Com que aneu amb el vostre cotxe ho podeu fer quan vulgueu. Penseu que esteu fent una bonica ruta pel Lazio, seguint la SS Cassia, l’antiga via Càssia dels romans. La primera vila interessant que trobareu al vostre camí serà Montefiascone. Hi ha dues bones raons per aturar-s’hi. L’església de Santa Margherita i el seu vi blanc. La primera és una esplèndida catedral amb planta renaixentista de creu grega i cúpula impressionant. El segon és un vi fresc, afruitat i agradable que rep la curiosa denominació de “Est, est, est”. Conten que Joan Fugger, un poderós cardenal alemany, aficionat a la bona taula i al bon vi, que anava camí de Roma, es feia precedir per un criat que li anunciava les poblacions amb millor beguda pintant “Est” (És), a l’entrada de les mateixes. En provar el vi de Montefiascone, escrigué “Est, est, est” a les portes. Joan Fugger no arribà mai ala ciutat eterna. Es queda a viure a Montefiascone, on està enterrat. Altres esglésies, com Santa Maria de le Grazie o la San Flaviano, també mereixen una visita. Després podreu continuar la vostra ruta a Orvieto, si en teniu ganes, però heu de saber que la vila te hotels moníssims per fer una parada més llarga. També restaurants on us serviran el famós vi de la terra. Teniu Il Borgo Antico, molt recomanable, o el de l’hotel Urbà V, clàssic, o molts d’altres trattories i pizzeries que vosaltres trobareu tot badant pels carrers de Montefiascone.

La nostra següent parada, sortint ja de Montefiascone, serà la meravellosa vila medieval d’Orvieto. Hem de dir que Orvieto impressiona i enamora, a primera vista. S’alça allà, poderosa i altiva, dominant la plana, dominant l’entrada de la desconeguda Umbria, el corredor entre la Toscana i el Lazio, que és tant com dir dominant tota Itàlia. Perquè Orvieto, rodejada de muralles i enlairada damunt un increïble pitó volcànic que forma una plana elevada, ha estat sempre la clau de les comunicacions entre Roma, Milà i Florència. La trobareu, sense necessitat de cercar gaire, a uns 100 kms. al nord de Roma, al peu de l’autopista. Al peu és un dir. De lluny ja veureu la massa fosca del seu pedestal de roca, increïblement tallat, com un mur natural. I la veureu a ella, allà dalt, entre el cel i la terra, segura del seu poder i de la seva seducció. Deixeu estar l’autopista Roma – Florència uns moments, unes hores, o uns dies, i remunteu cap a Orvieto. De la ciutat us podem recomanar moltes coses, però n’hi ha una que es recomana sola. La imponent, fantástica i alucinant catedral. Si Orvieto és orgullosa, la seva catedral és sobèrbia. Una façana, (a la foto), que mai més oblidareu. Una façana que cal visitar a sol ponent, quan els seus raigs la il·luminen com si fos de foc. Refulgeix el marbre blanc. Brillen com com brases els vermells, com estrelles els daurats, com el cel els blaus. Una façana que no podreu deixar de contemplar, i necessitareu molt de temps per veure tot el que conté. I la plaça, lagegantina plaça, l’ajuda a destacar. Dins, les esveltes naus estan completament cobertes de frescos del Beato Angelico i del Lucca Signorelli. Una passada. Però la catedral, essent molt, no ho és tot. Heu de recórrer amb calma els carrers de la vila medieval. De veritat que és impossible citar totes i cadascuna de les esglésies medievals i renaixentistes d’Orvieto. I encara ho és menys citar el munt de palaus medievals i renaixentistes que hi ha. Però intentarem que us en feu una idea. Hauríeu de fer una ullada a Sant Giovenale, amb més frescos, a Sant Giovanni, a Santa Andrea, Sant Francesco i Santo Domenico. No us podeu perdre el Palau del Comú, el del Popolo, l’anomenada Torre del Moro, o la de Santo Maurizio. Si la gent sabes l’art que la ciutat atesora, els turistes la colapsarien. I, per sort, encara no és el cas. Però de veritat us assegurem que és la ciutat de la Umbria amb més monuments, i amb més art per metre quadrat. I tot a tocar d’una autopista, a pocs kms. de Roma, per on passen milers i milers de viatgers ansiosos de veure art. És com tenir set i passar de llarg una cascada que es veu d’una hora lluny. No hem dormit mai a Orvieto, però passejant pels seus carrers hem vist hotels amb molt d’encant, moderns i acollidors, com ara l’Albergo de l’Aquila Bianca, o el del Duomo, o l’Hotel Filippeschi. Tots tres ben diferents en l’estil. I no son els únics. N’hi ha moltíssims més, de més categoria que aquests, i de menys.

Deixem Orvieto i anem cap a Todi, Assissi i Perugia. La regió en que entrareu ara entre Florència, Perugia i Roma, travessant l’Umbria, te joies precioses amagades entre el verd fosc dels seus boscos. Una d’elles pot ser Todi. A un km. de la ciutat s’alça el seu més preuat bé: l’església de Nta. Sra de la Consolació, renaixentista, obra mestra de Bramante. També Todi mereix una detinguda visita. Aquesta ciutat medieval alça els seus palaus al mig de la Umbria http://www.comune.todi.pg.it  I no està sola. Al costat teniu ciutats mdievals de somni, com ara Montefalco, Spoleto o Assíssi. Mireu la web de turisme de la regió: http://www.umbriaonline.com   Així el camí de Roma fins Perugia us serà una ruta ben plaent. El que passa és que, quan la gent viatja a Itàlia tothom pensa en la Toscana i en Venècia, o en Roma o, fins i tot en Sicilia. Però poca gent visita el cor desconegut de la península: la Umbria. Mal fet. Aquesta regió, entre Florència i Roma, te ciutats esplèndides i racons plens d’art. La Umbria està plena de paisatges que us asserenarant el cor. Entre elles la capital, de la que parlarem abastament: http://turismo.comune.perugia.it/ Mireu-vos la web de turisme de la zona: http://www.umbriaturismo.it/

Dins l’Umbria, camí de Pereugia, pararem a Assíssi, una ciutat que no podeu obviar en la vostra ruta. I no perquè hi hagi nascut, viscut, predicat i mort Sant Francesc o Santa Clara, que també, sinó perquè és una vila medieval preciosa, que té, des d’un temple Romà fins un parell de basíliques amb murals de valor incalculable, passant per carrers i palaus de tota época. I no és només la ciutat. Són també els voltans, com ara l’església renaixentista de Santa Maria degli Angeli, amb la seva cúpula. Per dormir sapigueu que hi ha un dels més bonics càmpings d’Itàlia, just a Santa Maria degli Angeli.

I seguirem la ruta cap a dues ciutats petites, apartades de la ruta principal. Les podeu fer des d’Assissi o des de Perugia. Son Sansepolcro i Gubbio. Aquesta darrera és la més bonica. Oblidada als confins entre la Toscana i la Umbria, aquesta cuca ciutat medieval dorm un son de segles. Els seus carrers i places encara estan força lliures de les petjades dels turistes. Per això és un goig indescriptible pujar fins la piazza del popolo per veure el palau dels consols i abastar, des de la seva alçaria, quasi tota la regió. Fixeu-vos en el detall que totes les cases i palaus tenen dues portes, una de gran i una de petita. Aquesta darrera només es fa servir per treure els fèretres, Així el mort, perdut i desorientat, no torna a casa, sinó que troba el camí del cel. I és que Gubbio es terra de màgia, telúrica, profunda. És el lloc on la geologia demostrà que un meteorit gegant picà amb la terra i extingí els dinosaures. Perquè serà?  http://www.comune.gubbio.pg.it/

Ara que faig aquesta entrada llarga sobre Italia, per distreure’m i distreure-us m’adono que, sovint, quan es viatja a Itàlia tothom pensa en la Toscana però poca gent visita la Umbria. En la nostra ruta arribarem ara a la seva capital,  Perugia. Una ciutat dalt d’un turó, preciosa, amb bons hotels i restaurants, ben comunicada amb la resta de la regió. Podeu fer-ne el centre de tota la sortida d’estiu a la Umbria!. Té una plaça major preciosa, catedral gòtica, casc antic ple de carrers i carrerons, molta vida.

Cortona és una apacible, petita i deliciosa vila, ja en la toscana enfilada a mig aire d’un d’aquells turons amables d’aquesta terra beneida dels Deus. No és la Toscana turística de Florencia o Siena. És la Toscana fronterera amb la Umbria, amagada, plena de petits poblets encisadors. La trobareu si aneu camí Florencia des de Perugia o Assís. Ja està molt propera a l’autopista A1, l’espina dorsal de la península italiana, al sur d’Arezzo, abocada a la planura suau del llac Trasimeno, tan històric. Cortona és un lloc d’aquells que inciten a tornar-hi, a recórrer sense presses els seus carrers quiets, encara no destrossats pel turisme. Naturalment te el seu palau del poble, i el dels capitans, amb la seva torre. També te un duomo. Però no és això el més bonic del poble. Són els carrers enfilant-se muntanya amunt, plens d’escales. Els carrers petits i estrets, buits de gent. Però també els carrers comercials del centre, plens de botigues senzilles, de records i de menjar, de bars i de restaurants, de galeries d’art i d’hotels. És la llum, la lluminositat increïble d’aquest racó de la Toscana. Són les oliveres que s’enfilen cap a munt, com les cases. És la seva esglèsia de Santa Maria Nuova del Calcinaio, a uns kms. del nucli urbà, arribant-hi. Una impressionant, però recoleta i un xic destartalada obra mestra del primer renaixement. L’hem volgut fer servir de foto per aquest article, amb el seu interior nu, blanc, concís, perfecte. Aparqueu el cotxe a l’entrada de les muralles. Pugeu carrer enlaire fins la plaça major. Després perdeu-vos pel didal de carrerons medievals. Assaboriu l’aire toscà, pur, embriagador. Veieu caure la nit damunt la plana. Cortona te una posta de sol fantàstica. Per dinar i per dormir bé heu vingut al lloc perfecte.  Si disposeu de bon gust i força calers, el Sant Michele és el vostre destí. Un hotel amb molt d’encant, dins la ciutat murada, en un carrer principal. Ens va agradar molt. Però tranquils, n’hi ha molts més, i de molts preus. De restaurants n’hi ha tants que no sabríem dir-vos. Passegeu i mireu. Trobareu el vostre.

I aquí acabem per avui la ruta. Demà la farem més llarga, per si teniu més dies, per incloure-hi la veïna Toscana, preciosa. Però això suposarà més dies. Si no en teniu, no us preocupeu. La Umbria és prou xula! Torneu enrrere, refent la ruta, visitant coses que potser us han quedat al tinter. O retorneu a Roma per la costa per banyar-vos, via Montepulciano, Siena, Massa Marítima. Arribareu a Civittaveccia pel mar. O torneu per les Marques, via Gubbio, Ascoli Piceno i Urbino, baixant cap a Roma per l’Adriàtic. O senzillament agafeu prop de Cortona la A1 i, a la tarda sereu a Civittaveccia o a Roma, si no l’heu vist a l’anada!.

Demà, la Toscana!

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Italia uno de estos veranos, si el coronavirus nos deja, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una vuelta con salida Civittaveccia, y con destino la Umbria. Mañana continuaremos más lejos. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero ya se sabe, en 8 ó 10 días no puede conocer toda Italia. Porque este país tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo por regiones, en pequeños trocitos. Pero, claro, si no habéis ido nunca, o si teneis adolescentes en casa, gente que empieza a descubrir la cultura, suponemos que os pedirán un “completo”. Italia es muy asequible, por las distancias y por las condiciones de vida, tan parecidas a las nuestras. No explicaremos aquí todo Florencia, imposible. Necesitarán un par de días, o más, si os dais un paseo por la capital Roma. Una semana o más si quieren subir hasta Cortona. Visitaremos ciudades poco conocidas, que són actrices secundarias pero merecedoras de un Oscar. La Umbria es una región muy injustamente desconocida. Pueden visitarla subiendo desde Roma, o desde Civitaveccia para visitar volviendo, Roma. Así podrán ver todas sus villas. Como Perugia, la capital, o Asís, patria de san Francisco, o Todi, o Montefalco o Gubbio. Impresionantes. Parad también en Orvieto, con una soberbia catedral, en Viterbo y Montefiascone. Roma es Roma. La sede del mundo. No pueden hacer todas las Romas. Nos encanta la barroca, y el Vaticano. Nos agobia un poco la romana.

Empecemos con Viterbo, que es una magnífica ciudad medieval poco conocida y muy poco turística, con plazas, palacios e iglesias. Destaca el palacio papal, el Duomo o la iglesia de san Pedro. También el barrio de san Pelegrino, el mejor conservado de la Europa Medieval, segun dicen. En una visita a los alrededores de Roma no debeis perderos esta bonita y desconocida ciudad.

La cúpula de Santa Margherita de Montefiascone nos servirá para proponerles la siguiente parada. Como van con su coche, les pediremos que abandonen la autopista y que hagan una bonita ruta por el Lazio, siguiendo la SS Cassia, la antigua vía Cassia de los romanos. La primera villa interesante que encontrarán en su camino será Montefiascone. Hay dos buenas razones para detenerse. La iglesia de Santa Margherita y su vino blanco. La primera es una espléndida catedral con planta renacentista de cruz griega y cúpula impresionante. El segundo es un vino fresco, afrutado y agradable que recibe la curiosa denominación de “Est, est, est”. Cuentan que Juan Fugger, un poderoso cardenal alemán, aficionado a la buena mesa y el buen vino, que iba camino de Roma, se hacía preceder por un criado que le anunciaba las poblaciones con mejor bebida pintando “Est” (Es), a la entrada de las mismas. Al probar el vino de Montefiascone, escribió “Est, est, est” en las puertas. Juan Fugger no llegó nunca a la ciudad eterna. Se quedó a vivir en Montefiascone, donde está enterrado. Otras iglesias, como Santa María de le Grazie o San Flaviano, también merecen una visita. Después podrán continuar su ruta en Roma, si tienen ganas, visitando Viterbo y llegando a través de un valle poco conocido que la Vía Cassia recorre en su totalidad. También pueden volver a coger la autopista en Viterbo. La villa tiene hoteles moníssimos para hacer una parada. También restaurantes donde os servirán el famoso vino de la tierra. Está Il Borgo Antico, muy recomendable, o el del hotel Urbano V, clásico, o muchos otros trattorias y pizzerías que vosotros encontraréis en las calles de Montefiascone.

La siguiente etapa será Orvieto, una gran ciudad medieval que impresiona y enamora, a primera vista. Se levanta allí, poderosa y altiva, dominando la llanura, dominando la entrada de la desconocida Umbría, el corredor entre la Toscana y el Lazio, que es tanto como decir dominando toda Italia. Porque Orvieto, rodeada de murallas y elevada sobre un increíble pitón volcánico que forma una llanura elevada, ha sido siempre la clave de las comunicaciones entre Roma, Milán y Florencia. La encontraréis, sin necesidad de buscar mucho, a unos 100 kms. al norte de Roma, al pie de la autopista. Al pie es un decir. De lejos ya veréis la masa oscura de su pedestal de roca, increíblemente cortado, como un muro natural. Y la veréis a ella, allá arriba, entre el cielo y la tierra, segura de su poder y de su seducción. Dejad la autopista Roma – Florencia unos momentos, unas horas, y remontaros hacia Orvieto. De la ciudad os podemos recomendar muchas cosas, pero hay una que se recomienda sola. La imponente, fantástica y alucinante catedral. Si Orvieto es orgullosa, su catedral es soberbia. Una fachada, que nunca más olvidarán. Una fachada que hay que visitar a sol poniente, cuando sus rayos la iluminan como si fuera de fuego. Refulge el mármol blanco. Brillan como como brasas los rojos, como estrellas los dorados, como el cielo los azules. Una fachada que no podrán dejar de contemplar. Y necesitarán mucho tiempo para ver todo lo que contiene. Y la plaza, la gigantesca plaza, la ayuda a destacar. Dentro, las esbeltas naves están completamente cubiertas de frescos del Beato Angélico y del Luca Signorelli. Una pasada. Pero la catedral, siendo mucho, no lo es todo. Debe recòrrer con calma las calles de la villa medieval. De verdad que es imposible citar todas y cada una de las iglesias medievales y renacentistas de Orvieto. Y aún lo es menos citar el montón de palacios medievales y renacentistas que hay. Pero intentaremos que os hagáis una idea. Deberíais echar un vistazo a San Giovenale, con más frescos, a San Giovanni, a Santa Andrea, San Francesco y Santo Domenico. No os podéis perder el Palacio del Común, el del Popolo, la llamada Torre del Moro, o la de Santo Maurizio. Si la gente supiera el arte que la ciudad atesora, los turistas la colapsarian. Y, por suerte, todavía no es el caso. Pero de verdad os aseguramos que es la ciudad de la Umbría con más monumentos, y con más arte por metro cuadrado. Y todo junto a una autopista, a pocos kms. de Roma, por donde pasan miles y miles de viajeros ansiosos de ver arte. Es como tener sed y pasar de largo una catarata que se ve a la legua. No hemos dormido nunca en Orvieto, pero paseando por sus calles hemos visto hoteles con mucho encanto, modernos y acogedores, como el Albergo del Aquila Bianca, o el del Duomo, o el Hotel Filippeschi. Los tres muy diferentes en el estilo. Y no son los únicos. Hay muchísimos más, de más categoría que estos, y de menos.

Ahora entramos en la Umbria. La región entre Florencia y Roma posee joyas preciosas escondidas entre el verde oscuro de sus bosques. Una de ellas puede ser Todi. A un km. de la ciudad se levanta su más preciado bien: Nta. Sra de la Consolación, obra renacentista cumbre de Bramante. También Todi merece una detenida visita. Esta ciudad medieval alza sus palacios en medio de la Umbria  http://www.comune.todi.pg.it   Y no está sola. Al lado tenéis Perugia o Asís http://www.umbriaonline.com

Asís, también en la Umbria, en la parte central de Italia, a medio camino entre Florencia y Roma, es una ciudad que no podéis obviar en vuestra ruta. Y no porque haya nacido, vivido, predicado y muerto San Francisco o Santa Clara, que también, sino porque es una villa medieval preciosa, que tiene, desde un templo Romano hasta un par de basílicas con murales de valor incalculable, pasando por calles y palacios de toda época. Y no es sólo la ciudad. Son también los alrededores, como por ejemplo la iglesia renacentista de Santa Maria degli Angeli, con su cúpula. Para dormir sabed que allí hay uno de los más bonitos càmpings de Italia, justo en Santa Maria degli Angeli.

Desde Perugia o desde assissi, debeis visitar Gubbio. Olvidada en los confines entre la Toscana y la Umbria, esta bella ciudad medieval duerme un sueño de siglos. Sus calles y plazas todavía están libres de las huellas de los turistas. Por esto es un gozo indescriptible subir hasta la piazza del Popolo y ver el palacio de los cónsules y abarcar, desde esa atalaya,  casi toda la región. Fijaos en el detalle de que todas las casas y palacios tienen dos puertas, una de grande y una más pequeña. Esta última sólo se usa para sacar los féretros, Así el muerto, perdido y desorientado, no vuelve a casa, sino que encuentra el camino del cielo. Y es que Gubbio és tierra de magia, telúrica, profunda. Es el lugar dónde demostró que un meteorito gigante golpeó la tierra y extinguió a los dinosaures. ¿Porque será?  http://www.comune.gubbio.pg.it/

Al norte de Perugia, Cortona es una apacible, pequeña y deliciosa villa toscana, no muy lejana de Perugia, que está subida a media altura de uno de esos cerros amables de esta tierra bendecida de los dioses. No es la Toscana turística de Florencia o Siena. Es la Toscana escondida de los pequeños pueblos encantadores. La encontraréis si vais desde Perugia o Asís, camino de Florencia. Está próxima a la autopista A1, la espinahacia  dorsal de la península italiana, al sur de Arezzo, abocada a la llanura suave del lago Trasimeno, tan histórico. Cortona es un lugar de aquellos que incitan a volver, a recorrer sin prisas sus calles quietas, no destrozadas aún por el turismo. Naturalmente tiene su palacio del pueblo, y el de los capitanes, con su torre. También tiene un duomo. Pero no es eso lo más bonito del pueblo. Son las calles trepando montaña arriba, llenas de escaleras. Las calles pequeñas y estrechas, vacías de gente. Pero también las calles comerciales del centro, llenas de tiendas sencillas, de tiendas de recuerdos y de comida, de bares y de restaurantes, galerías de arte y de hoteles. Es la luz, la luminosidad increíble de este rincón de la Toscana. Son los olivos que trepan hacia arriba, como las casas. Es su iglesia de Santa María del Calcinaio, a unos kms. del núcleo urbano, llegando al pueblo. Una impresionante, pero recoleta y un poco destartalada obra maestra del primer Renacimiento. La hemos querido utilizar de portada para este artículo, con su interior desnudo, blanco, conciso, perfecto. Aparquen el coche en la entrada de las murallas. Hay que subir calle arriba hasta la plaza mayor. Tras ello, perderse por el dédalo de callejuelas medievales. Saboreen el aire toscano, puro, embriagador. Veran caer la noche sobre la llanura. Cortona tiene una puesta de sol fantástica. Para comer y para dormir bien han venido al lugar perfecto. Si disponen de buen gusto y bastante dinero, el Sant Michele es su destino. Un hotel con mucho encanto, en la ciudad amurallada, en una calle principal. Nos gustó mucho. Pero tranquilos, hay muchos más, y de muchos precios. De restaurantes hay tantos que no sabríamos decirles cual nos gustó más. Hay que pasear y ver. Encontraréis el vuestro. Si desean ir de allí a Florencia, ánimos, sólo está a una hora larga en coche. Pueden dormir en el Novotel de Florencia y hacer una escapada desde Cortona, que incluya una parada en Arezzo, en una excursión de un día. Pero mejor hablamos de eso mañana, cuando visitemos la Toscana más desconocida para ponerla a su alcance.

Monteriggioni, revisitada

El bonic poblet murallat de Monteriggioni es troba a peu d’autopista, a tocar de Siena, uns 10 kms. abans d’arribar a aquesta ciutat medieval de la Toscana, venint de Florència. Monteriggioni és una cucada, un luxe a l’abast, una desviació que us podeu permetre. Si visiteu la Toscana, la Toscana eterna, on sempre volem tornar, no us oblideu dels petits poblets. En ells està la veritable essència d’aquestes terres lluminoses, plàcides i acollidores. Monteriggioni no és res. Comptat i debatut són quatre cases. En el sentit literal del terme: quatre. Enfilades dalt del seu turó, rodejades per les seves muralles, rodones, perfectes, com una corona. Un seguit de carrers i una plaça. S’assembla a qualsevol dels nostres pobles medievals de l’Empordà, com Peratallada, Palau-Sator o Pals, però infinitament més petitó. I no és un lloc a peu pla. Monteriggioni, ja ho hem dit, domina els suaus turons toscans des de la seva talaia. Una talaia farcida d’oliveres, de plantes aromàtiques. Una talaia mediterrània cent per cent. Deixeu el cotxe a l’aparcament, n’hi ha diversos a diverses alçades, i caminareu una estona més o menys. El turó on s’està el poble apareix sembrat d’oliveres i de gespa. Enfileu la torre de defensa que és la porta del recinte murallat. Entrareu a la plaça. Una església, petita, diminuta, i un parell o tres de restaurants. Nosaltres varem escollir dinar al Feudo, una hosteria de poble, un dels dos petits restaurants, allà a la plaça. Podiem haver escollit l’altra, que s’anomena Il Pozzo, i que també aparentava estar molt bé. Era hivern i feia sol i fred. L’altra vegada que hi vam ser era a l’estiu i feia molta calor. Caminant vàrem descobrir un d’aquells hotels amb encant que provoquen que t’aturis a admirar. Es diu Hotel Monteriggioni. Ara, a l’hivern estava tancat. Arribareu a aquest lloc idílic si sortiu de Florencia cap a Siena per la autovia gratuïta que lliga totes dues ciutats. Està molt a prop de Siena, ben indicat. La veureu des de l’autovia. Passeu de llarg el poble baix i enfileu cap al turó. Naturalment també haureu de visitar Siena, una de les ciutats més belles del món. Però també heu de visitar altres coses que no surten a les guies. Com el poble de Colle Val d’Elsa, amb un casc antic de mèrit. O les abadies de Sant’Antimo i Monte Oliveto Maggiore. O Montalcino, bon vi. Per descomptat San Giminiano, d’una bellessa que no podem descriure amb paraules, o Volterra, una vila medieval de caràcter, que poca gent inclou en la seva ruta per la Toscana propera a Florència. Ja ho sabeu. Que no us ho expliquin. Les maravelles s’han de veure.

Monteriggioni es una cucada, un lujo al alcance, una desviación que se pueden permitir. Si visitais la Toscana, la Toscana eterna, donde siempre queremos volver, no os olvideis de los pequeños pueblos. En ellos está la verdadera esencia de estas tierras luminosas, apacibles y acogedoras. Monteriggioni no es nada. En resumidas cuentas son cuatro casas. En el sentido literal del término: cuatro. Situadas en lo alto de su colina, rodeadas por sus murallas, redondas, perfectas, como una corona. Una serie de calles y una plaza. Se parece a cualquiera de nuestros pueblos medievales del Empordà, como Peratallada, Palau-Sator o Pals, pero infinitamente más pequeño. Y no es un lugar llano. Monteriggioni, ya lo hemos dicho, domina los cerros toscanos desde su atalaya. Una atalaya llena de olivos, y de plantas aromáticas. Una atalaya mediterránea cien por cien. Dejad el coche en el aparcamiento, sembrado de olivos y de césped seco, donde cantan apasionadamente las cigarras, y seguid hasta la torre de defensa, la puerta del recinto amurallado. Entraréis en la plaza. Una iglesia, pequeña, diminuta, y dos bares. Nosotros elegimos comer en el Feudo, una hostería de pueblo, uno de los dos pequeños restaurantes, allí en la plaza. Podíamos haber elegido la otra, que se llama Il Pozzo, y que también aparentaba estar muy bien. Ambas cocinas esperaban los visitantes. Como el maná. Tipismo a rabiar. Caminando descubrimos uno de esos hoteles con encanto que provocan que te detengas a admirarlo. Se llama Hotel Monteriggioni. Llegarán hasta este idílico lugar saliendo de Florencia hacia Siena por la autovía gratuita que une las dos ciudades. Está muy cerca de Siena, y bien indicado. Però la verán desde la autovía. Naturalmente deben visitar Siena, una de las ciudades más bellas del mundo. Pero también deben visitar otras cosas que no salen en las guías. Como la Abadía de Isola, una pequeña joya cisterciense. O el pueblo de Colle Val d’Elsa, con un casco antiguo de mérito. O San Giminiano, de una belleza que no podemos describir con palabras, o Volterra, una villa medieval de carácter, que poca gente incluye en su ruta por la Toscana cercana a Florencia. Ya lo sabéis. Que no os lo expliquen. Las maravillas se han de ver.

Siena, revisitada

Tornem de nou a la bellíssima Siena, la ciutat italiana amb la plaça més bonica del món. La bella piazza de Il Campo, amb el gran palau comunal, i la seva torre altíssima, la torre del Mangia. I la font renaixentista. Una vila medieval gran, molt gran, amb un casc antic ple de palaus gòtics, fastuosos. El casc medieval més gran d’Europa. Perquè Siena va ser la ciutat de la Toscana més gran i important, abans de caure en l’oblit, en profit de la seva eterna rival, Florència. Ara Siena dorm en pau, convertida en una vila menor, pacífica, acollidora.

Visiteu l’ajuntament, amb les pintures. Passegeu pels carrers empedrats admirant cada casa forta, cada palau. Enfileu el turó fins la catedral, admirable, tota de marbre negre i blanc. Entreu-hi i quedareu bocabadats amb el terra, de marbre també, historiat. En fer cap a la biblioteca Piccolomini no podreu donar crèdit a tanta bellessa. Frescos del Pinturriccio omplen les parets. En sortir podeu anar cap a l’Hospital de l’Scala, on també hi ha pintures al fresc molt boniques, si bé no valen tan la pena com les de la catedral.

Finalment direm que Siena, la capital de la Toscana del Sur, és un punt de sortida d’interessants excursions per les viles i atraccions dels voltants, com ara Volterra, Colle di Val d’Elsa, Montereggioni, San Giminiano, Olivetto Maggiore, Montalcino, Sant’Antimo, Pienza o Montepulciano, entrades totes que podeu cercar en aquesta pàgina. A Siena ens allotjàrem a l’Hotel Italia, fantàstic, molt familiar i recomanable. Sopàrem, cada dia, a la Trattoria Fonte Giusta, molt bé, de veritat. I, si sou de menjar caminant, a la piazza del campo teniu el Te Ke Voi?, menjar ràpid d’alta qualitat. Si aneu per la Toscana, a Itàlia, no us conformeu amb visitar només Florència, i Pisa perquè ve de pas. Hi ha una fantàstica ciutat esperant-vos un xic més enllà: Siena. Si aneu a Siena quan fan la festa de “Il Palio”, dues vegades cada estiu, potser no hi cabreu, però veureu el que mai no heu vist, una vila entregada per complert a les banderes dels barris dels seus amors i una cursa de cavalls tal i com es feien fa 600 anys.

Si vais por la Toscana, en Italia, no os conformeis con visitar sólo Florencia, y Pisa, porque viene de paso. Hay una fantástica ciudad esperando un poco más allá: Siena. Nunca habéis visto una plaza más grande que la de Siena, ni un ayuntamiento más impresionante, y con una torre tan alta.  Vagad por sus calles. Subid hasta la catedral. Id a Siena cuando la fiesta de “Il Palio”, dos veces cada verano, y veréis a la gente pasear las banderas de sus amores. http://www.terresiena.it/

Firenze, Florència, una altra volta

No us descobrirem ara Florència, segur que ja hi heu estat moltes vegades. Nosaltres hi hem anat aquest Nadal la darrera. Teniem hora reservada als Uffizi de Florència, esplèndid museu, que no ens va decebre. Mai no ho fa, amb les seves obres d’art increïbles.

Després vam aprofitar per fer una volta pels racons més típics: Ponte vecchio, Signoria, Academia, el duomo de Santa Maria dei Fiori, la Santa Croce, Santa Maria Novella… I, vam acabar dinant en un bon restaurant popular, anomenat La Fettunta, menjar ràpid de qualitat, ambient poc sofisticat però molt bé. Florència produeix un síndrome propi: el de Sthendal. Es caracteritza per pèrdua de memòria, orientació i del raonament lògic. És normal que això passi aquí. El cervell humà no pot assimilar tanta maravella sense perdre el senderi. Florència és bellíssima. Això és un tòpic i és veritat. Necessitariem diversos blocs com aquest només per parlar de tot l’art que Florència conté, senzillament impossible. I si això fos poc, teniu la Toscana. Milers de pobles, poblets, turons, i paisatges diversos, delicadament posats a la nostra disposició, en un entorn suau i magnificient, només per disfrutar-los: Siena, San Giminiano, Lucca, Pisa, Pistoia, Prato, Fiesole, Arezzo, Cortona, Montepulciano, Pienza, Montalcino, Volterra, Sant’Antimo… És a dir, entre Florència i la Toscana teniu tema per anys de vacances.  Aquesta vegada nosaltres dormiem a Siena, a l’hotel Italia, fantàstic. Però a l’hora de dormir penseu en els hotels Novotel, que ofereixen habitacions familiars a molt bon preu. A Florència n’hi ha un als afores.

Florencia produce un síndrome propio: el de Sthendal. Se caracteriza por pérdida de memoria, orientación y del razonamiento lógico. Es normal que esto pase aquí. El cerebro humano no puede asimilar tanta maravilla sin perder el tino. Florencia es bellísima. Esto es un tópico y es verdad. Necesitariamos varios blogs como este sólo para hablar de todo el arte que Florencia contiene: Uffizi, Ponte Vecchio, Academia, Santa Maria dei Fiori, Santa Croce… sencillamente imposible. Sólo hace falta que sepáis que todo el que os han dicho de Florencia es absolutamente verídico. Y si esto fuera poco, tenéis la Toscana. Miles de pueblos, cerros, y paisajes diversos, delicadamente puestos a nuestra disposición, en un entorno suave y magnificiente, sólo para disfrutarlo. Es decir, entre Florencia y la Toscana tenéis tema para diversos años de vacaciones. http://www.firenzeturismo.it/  A la hora de dormir pensad en hoteles Novotel, que ofrecen habitacions familiares a muy buen precio: http://www.novotel.com/es/home/index.shtml

 

Colle di Val d’Elsa, clau de la Toscana

Possiblement heu anat a Florència, a la Toscana, amb la família, més d’una vegada. I també a Siena, a San Giminiano fins i tot. Haureu agafat l’autopista i haureu sortit a Colle di Val d’Elsa, sense parar-hi esment. Heu passat de llarg. I és una veritable llàstima perquè el petit poble medieval antic, que s’estén damunt d’un turó, sense gens de fama turística, és bonic. No així el poble de sota, molt modern i industrial. S’hi accedeix per una porta murallada, doble. Hi ha bon aparcament, sota el penyassegat, a banda i banda. Ja veieu que no hem pogut, no hem volgut, resistir la temptació de parlar-vos de nou de la Toscana. Però ara que ja us hem parlat de les grans viles toscanes, de les que són patrimoni de la humanitat, de les que mereixen arribar des de l’altra costat del món per veure-les, com ara Florencia, Siena, Pisa, Lucca, Sant Giminiano, Cortona, Montepulciano, Arezzo, Volterra, Pienza… encetem les viles de segona categoria, petites, com Colle, o els monestirs amagats entre pins i camps de blat. Com ja hem dit abans, Colle Val d’Elsa, per exemple, te unes muralles conservades a intèrvals, amb sorprenents portes, com ara la imponent Porta Nuova. Travessant-la s’accedeix a un graciós barri antic, ple de palaus, esglésies, hospitals medievals, en el sentit d’hospedatge a peregrins, i cases fortes, cases amb torres, de famílies burgeses i poderoses. Desde la graciosa plaça de Santa Caterina, amb la seva font, arribareu al palazzo Portigiani, seu del comune, amb la seva façana i l’escut dels Medici tot poderosos. Una característica de Colle són els ponts. Els ponts damunt del riu Elsa, és clar, però també els que uneixen diferents zones del barri alt. El duomo i la seva plaça són el centre de Colle. Al costat el palau del potestat, i el pretori. Al davant el palau del bisbe i l’antic ajuntament. Bones vistes de la vila alta des de la plaça del Duomo. Dalt de tot de la vila, el castell. Des del mateix podreu veure la ciutat allargassada damunt la seva muntanyeta, amb la catedral, i el camp que rodeja la vila. Colle és coneguda com la ciutat del vidre, i te un museu dedicat a aquest art. També te museus artístics i arqueològics, situats en bellíssims palaus del renaixement. A més, les afores del poble, la Vall del riu Elsa, està plena de petits pobles, santuaris, ermites, abadies… que heu vist mil vegades en pel·lícules anglosaxones sobre la Toscana, com ara el paciente inglès. Recòrrer aquests camps magnífics és ficar-se en una postal turística. no espereu grans monuments. Són pinzellades. Ho teniu molt fàcil per menjar bé, o dormir bé a la Vall d’Elsa. Hi ha un munt d’hotels i restaurants. Nosaltres no hi hem dormit, ho vam fer tot des de l Novotel de Florència, però els hem vist. A tocar, prop de Siena, teniu l’Hotel Villa Belvedere. A Siena centre, l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable. També les pizzeries. N’hi ha un munt per tota la vila, però ens quedarem sense lloc a dubtes amb el Caffe Santa Caterina, una pizzeria i geladeria de la graciosa placeta de Santa Caterina, just al final de les escales que hi ha pujant de l’aparcament. Hi van dinar de gust, bon servei i bona taula.

No hemos podido, no hemos querido, resistir la tentación de hablaros de nuevo de la Toscana. Y dado que aún conservamos su luz en nuestros ojos, iniciamos una nueva evocación. Ya os hemos hablado de las grandes villas toscanas, de las que son patrimonio de la humanidad, de las que merecen llegar desde el otro lado del mundo para verlas. Florencia, está claro, pero también Siena, Pisa, Lucca, San Giminiano … También os hemos hablado en este blog de las villas de segunda categoría, las que merecen una visita cuando ya habréis saboreado los grandes hitos. Cortona, Montepulciano, Arezzo, Volterra, Pienza … Pero nos quedaban aún aquellos lugares más humildes, aquellos monasterios escondidos entre pinos y campos de trigo. Lugares como la villa de Colle Val d’Elsa, que está allá,  encima de su colina, dominando las carretras que permiten ir de Siena a Volterra, o a San Giminiano. Por esta razón, seguramente, deberán haber pasado, a toda velocidad, cerca de Colle. Vosotros, que sois europeos, que estais a dos pasos de Italia, podeis permitiros el lujo de hacer un nuevo viaje para ver estas pequeñas maravillas. El lujo de descubrir pequeñas cositas sencillas, insospechadas. Colle Val d’Elsa, por ejemplo, tiene unas murallas conservadas, aunque no por entero, con sorprendentes puertas, como la imponente Porta Nuova. Atravesándola se accede a un gracioso casco antiguo, lleno de palacios, iglesias, hospitales medievales, en el sentido de hospedaje a peregrinos, y casas fuertes, casas con torres, de familias burguesas y poderosas. Desde la graciosa plaza de Santa Catalina, con su fuente, se llega al palazzo Portigiani, sede del comune, con su fachada y el escudo de los Medici todo poderosos. Una característica de Colle son los puentes. Los puentes sobre el río Elsa, claro, pero también los que unen diferentes zonas de la parte alta. El duomo y su plaza son el centro de Colle. Junto a ella esá el palacio del potestad, y el pretorio. En frente, el palacio del obispo y el antiguo ayuntamiento. Buenas vistas de la villa alta desde la plaza del Duomo. En lo más alto de la villa, el castillo. Desde el mismo podrá ver la ciudad alargada sobre su montañita, con la catedral, y el campo que la rodea. Colle es conocida como la ciudad del vidrio, y tiene un museo dedicado a este arte. También tiene museos artísticos y arqueológicos, situados en bellísimos palacios del renacimiento. La ciudad más moderna se sitúa bajo la villa alta. Los de Colle lo llaman “il piano”. Es la zona donde se encuentran los comercios y los restaurantes. Las afueras del pueblo, hacia el Valle del río Elsa, está llena de pequeños pueblos, santuarios, ermitas, abadías … que habéis visto mil veces en películas anglosajonas sobre la Toscana, como la del paciente inglès. Recorrer estos campos magníficos es meterse en una postal turística. No esperéis grandes monumentos. Son solo pinceladas. Lo tienen muy fácil para comer bien, o dormir bien en Colle Val d’Elsa. Hay un montón de hoteles y restaurantes. Nosotros no hemos dormido, lo hicimos todo desde el Novotel de Florencia, pero los hemos visto. Son famosos los restaurantes de los hoteles Arnolfo y Belvedere. También las pizzerías. Hay un montón por toda la villa.

Monte Olivetto Maggiore

Monte Oliveto Maggiore és una abadia toscana situada no gaire lluny de la ciutat de Siena, a uns 20 kms. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, en direcció a la vila de Buonconvento. Just arribar-hi cal girar a mà esquerra, molt ben indicat. Buonconvento té unes muralles i un casc antic que no està gens malament. Podeu dedicar-hi uns minuts. Seguim una agradable carretera, paisatge mediterrani, olivera, molta olivera, blat i vinya, fins arribar a l’accés al monestir. Hi ha aparcament obligatori, de pagament. Cal caminar una estona fins trobar-vos a la porta del cenobi, en forta baixada. El convent, barroc, molt reformat, no val gaire la pena. Els voltants, Toscana pura, bosc d’oliveres, sí. La gent ve fins Monte Oliveto a veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, obra de Luca Signorelli i Il Sodoma, bastant espectaculars. També és bonica la biblioteca, un petit museu i l’església. Xulos sense valdre el viatge, tot que si els 9 kms. de volta. No la podeu perdre si esteu per aquella zona. A més la visita és lliure i gratuïta. El monestir pertany a una comunitat cistercenca de Olivetans, és la seva casa mare, i podeu sentir cantar els monjos. Us deixarà bocabadats!.

Podeu incloure aquesta abadia en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana, o en una ruta per la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. I si no voleu anar més lluny, si que podeu arribar-vos a Montalcino, una ciutat productora d’uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. Normalment la gent visita juntes les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto, tot i que no tenen res a veure una amb l’altra. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Si voleu un centre a tocar de totes aquestes meravelles seria Siena. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Parar en la abadia de Monte Oliveto Maggiore es una visita obligada si hacéis la Toscana Sur o, simplemente, si estais por allí. Una de esas pequeñas abadias llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Tiene unos frescos de Luca Signorelli e Il Sodoma en el claustro que son realmente bonitos, así como una biblioteca, un pequeño museo y la iglesia barroca. El resto del cenobio está muy reformado y no vale la pena. Los monjes cantan las horas litúgicas. Interesante. Además, la zona és bella, típico paisaje mediterraneo, toscano, con muchos olivos. Y produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la ruta des de Siena, hacia el sur. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Y tampoco de Siena, claro. A unos 20 kms. por Buonconvento, un pueblo agradable conservando sus murallas. Montalcino y Montepulciano, están un poco más al sur, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver la abadía de San Attimo. Con eso llegareis a cruzar el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Montalcino

Montalcino és un poble medieval gros, amb un castell imponent, una plaça coquetona i meravelloses vistes sobre la Vall d’Orcia, a la Toscana més rural. És fàcil aparcar-hi, és bonic i s’hi pot dinar molt bé, en els molts restaurants que hi ha. Nosaltres ho vam fer a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. A més, Montalcino té reputació de vins i bodegues, i amb molta raó. Hi ha bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile… Cars però molt bons. A Montalcino s’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar per una petita carretera que va en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Aparqueu, pugeu a la vila y gaudiu d’uns carrers plens de cases de pedra, de les esglésies, dels palaus rurals i de les vistes. El cor és la plaça del Popolo, amb el palau comunal i la seva torre. Podeu incloure aquesta vila grossa en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una altra ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Hi si aneu a Sant’Antimo, abadia fantàstica, o visiteu la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials, segurament podeu quedar-vos a dinar o a dormir a Montalcino. Està a tocar d’aquestes meravelles!. La zona és tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Parar en Montalcino si hacéis la Toscana del Sur es bastante lógico. Es una ciudad grande y está situada muy convenientemente para comer o dormir por allí. El pueblo es resultón, con su castillo, la plaza mayor, las iglesias y palacios. Montalcino, además, produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Montepulciano, una altra volta

Hem tornat, de nou, aquest Nadal, a la meravellosa vila medieval de Montepulciano, la darrera de la Toscana estricta. Allà hi ha, a més, situada als seus peus la fantàstica església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo. Preciosa. I al pujar a la vila murada, oh!, sorpresa!, hi ha un bellíssim mercat de Nadal a la piazza del Popolo. Guapíssim!.

De Montepulciano, bellíssima i molt poc coneguda vila del sur de la Toscana, poques coses lletges podem dir. La seva impressionant plaça, plena de paradetes de Nadal, amb els palaus del poble i del capità, els seus maravellosos carrers medievals, el seu duomo amb les seves obres d’art… Però d’entre totes les incontables obres d’art l’esglèsia de Sant Biagio, a les afores del poble, sobresurt. És una obra fonamental del renaixement italià, del Sangallo. De planta de creu grega, coberta per una gegantina cúpula. Una obra d’art que no us deixarà indiferents. Montepulciano està enclavada en plena Vall d’Orcia. Una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tot ell és patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. La vila està dalt d’un turó, vigilant el seu territori. La vista abarca la planura fins on arriba l’horitzó. Dalt de tot, el castell amb un agradable parc. Palaus, places i carrers us portaran des de la base fins dalt de tot de la ciutat, fins la plaça gran, on s’aixequen la majoria de monuments. Sense cap mena de dubte Montepulciano és una visita obligada si feu la Toscana o, simplement, volteu per Itàlia. Una d’aquelles petites viles plenes d’art que no poden deixar de veure els viatgers que volen descobrir la veritable Itàlia, que no és només Florència, Venecia i Roma. A més, la zona produeix uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. No en va el territori entre Montalcino i Montepulciano fa uns negres de somni. Ho podeu comprovar en les moltíssimes bodegues que us l’oferiran, al llarg de la vila i, sobretot a la plaça gran. No us esteu d’arribar-vos de Florència fins Siena i Montepulciano, a uns 100 kms. Pareu a Pienza, a Montalcino… visiteu les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto. Travesseu la Vall d’Orcia. Aquesta Toscana serà la inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Retorneu a Florència per Cortona i Arezzo. També podeu fer una parada a Montepulciano si aneu en cotxe de Florència a Roma. Només està a uns 10 kms. a la dreta de l’autopista A-1. Una parada que us reportarà molt més que descans. Estem enamorats de Montepulciano, de les seves vistes i dels seus palaus. I també de la seva gastronomia. Bon menjar, molt bé de preu, com a casa, familiar a l’Osteria del Conte, al cap de munt del poble, a tocar del castell i de la plaça. Bon aparcament a tocar del mateix castell. Si teniu sort us vindrà a veure la iaia, que cuina, i us servirà la Laura, la mamma, que atén els clients. Hi hem menjat i estat molt bé en aquest restaurant, que també lloga uns apartaments molt bonics. No és l’únic restaurant de la vila. Segur que vosaltres trobareu el vostre. No hem dormit a Montepulciano, (ho fem sempre al Novotel de Florència), però hem vist hotelets amb molt d’encant, i més d’un, com ara Il Borghetto, o bé l’Albergo del Duomo.

De Montepulciano, bellísima y muy poco conocida villa del sur de la Toscana, podríamos haber elegido muchas otras fotos. Fotos de su impresionante plaza, con los palacios del pueblo y del capitán, de sus maravillosas calles medievales. Del Duomo con sus obras de arte. Pero de entre todas las incontables obras de arte nos ha gustado escoger la iglesia de San Biagio, en las afueras del pueblo, una obra fundamental del renacimiento italiano, del Sangallo. De planta de cruz griega, cubierta por una gigantesca cúpula. Una obra de arte que no os dejará indiferentes. Montepulciano está enclavada en pleno Valle de Orcia. Un valle que resume el típico paisaje Toscano, con las ondulaciones, los cipreses, las grandes casas señoriales. Todo ello es patrimonio de la humanidad de la UNESCO, y os aseguramos que lo merece. La villa está sobre una colina, vigilando su territorio. La vista abarca la llanura hasta donde llega el horizonte. Arriba de todo, el castillo con un agradable parque donde pasar las horas de más calor, después de comer. Palacios, plazas y calles que les llevarán desde la base hasta lo alto de la ciudad, hasta la plaza mayor, donde se levantan la mayoría de monumentos. Sin lugar a dudas Montepulciano es una visita obligada si hacéis la Toscana o, simplemente, si estais por Italia. Una de esas pequeñas aldeas llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Además, la zona produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la villa y, sobre todo en la plaza grande. No está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Montepulciano, está a unos 100 kms de la ciudad del Arno. Parad en Pienza, en Montalcino … visitad las abadías de San Attimo y de Monte Oliveto. Cruzad el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares. Podeis volver a Florencia por Cortona y Arezzo. También pueden hacer una simple parada en Montepulciano si van en coche de Florencia a Roma. Sólo está a unos 10 kms. a la derecha de la autopista A-1. Una parada que les reportará mucho más que descanso. Estamos enamorados de Montepulciano, de sus vistas y de sus palacios. Y también de su gastronomía. Buena comida, muy bien de precio, como en casa, familiar en la Osteria del Conde, en lo alto del pueblo, junto al castillo y de la plaza. Buen aparcamiento cerca del mismo castillo. Si tienen suerte les vendrá a ver la abuela, que cocina, y le servirá Laura, la mamma, que atiende a los clientes. Hemos comido muy bien en este restaurante, que también alquila unos apartamentos muy bonitos. No es el único de la villa. Seguro que vosotros encontraréis el vuestro. No hemos dormido en Montepulciano, (lo hacemos siempre en el Novotel de Florencia), pero hemos visto hotelitos con mucho encanto, y más de uno, como Il Borghetto, o bien el Albergo del Duomo.

Sant’Antimo

L’abadia de Sant’Antimo, d’un romànic puríssim, corprenedor, una passada, está situada als afores de Castellnuovo del Abbate, un poblet de postal. Aquesta fenomenal abadia toscana está situada no gaire lluny de la ciutat de Montepulciano, només a uns 9 kms. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar a en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Serà allà, dins de Montalcino, just arribar-hi, on caldrà girar a mà esquerra, molt ben indicat. Seguim una agradable carretera, paisatge mediterrani, olivera, molta olivera, blat i vinya, fins arribar a l’accés al monestir, que ja veureu, a mà dreta, en baixada suau. Hi ha un gran aparcament. Ja podeu treure la càmera de fotos. Del monestir només es conserva l’església abacial, sola, en mig dels prats, impressionant, pura. L’interior és tan maco o més que l’exterior. Línies perfectes. Els voltants, Toscana pura. No la podeu perdre si esteu per aquella zona, i fins diríem que cal anar-hi a qualsevol preu. A més la visita és lliure i gratuïta. Us deixarà bocabadats!. Podeu incloure aquesta abadia en una ruta des de Florència o Siena cap a Montalcino, una ciutat rural, però amb atractiu. O anar més lluny, fins Montepulciano, una ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Si aneu a Sant’Antimo estareu al cor mateix de la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Si voleu un centre a tocar de totes aquestes meravelles seria Siena. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Parar en la abadia de Sant?antimo es obligado si hacéis la Toscana. Una iglesia románica pura, colosal, sin más arte que sus línias desnudas. No hay claustro ni sala capitular. Solo la iglesia en medio de los prados, poderosa. Toda la zona és bella, típico paisaje mediterraneo, toscano, con muchos olivos. Está a solo 9 kms. de Montalcino, un pueblo grande que produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Volterra, de nou

Hi ha una Toscana amagada, una Toscana diferent. Una Toscana dura, poc agraïda, poc turística, allunyada de les corrents de ramats d’admiradors poc crítics de l’art. Una Toscana potent, senzilla, autèntica, dura, pelada, nua, forta. On la terra no s’assembla gens als turons ondulats que rodejen Florència. Aquesta Toscana te per centre la ciutat de Volterra. Una vila medieval i renaixentista de primer ordre, penjada dalt d’un turó, oberta a tots els vents. Una vila contundent, directa, sense maquillatge. Una vila que conserva tot el sabor dels seus palaus, dels seus carrers. Nosaltres hi hem anat de nou aquest Nadal, i no ens ha fallat. Tan bonica com sempre. Hem dinat al restaurant Osteria dei Poeti, luxós, meravellós. Arribareu fàcilment a Volterra des de Florència per Certaldo, per Sant Gimigniano, bé des de Siena, o des de Pisa, per Pontedera. Incloueu-la en la vostra ruta per la Toscana. Així anireu més enllà de les edulcorades i manides guies de sempre. Visiteu Florència, naturalment. Impossible no fer-ho. Arribeu-vos fins a Sant Gimigniano, meca de qualsevol turista toscà. Pugeu fins Siena perquè s’ho val, però no deixeu de banda Volterra. I si s’us posa a l’abast mireu-vos també Certaldo, amb la seva vila alta, o Monteriggioni i les seves muralles, o Colle di Val d’Elsa, un poblet ben simpàtic. De Volterra us sorpendrà la fantàstica conservació d’allò que en podríem dir l’ambient, l’esperit medieval. Manté perfectes les muralles i nombroses portes. Imponent és el palau dels Priors, cor de la ciutat, que dialoga amb la signoria, (a la foto), en una plaça fantàstica, escenogràfica. I en una placeta més allunyada, el Duomo, i  el baptisteri, petitó, una cucada. El carrer dei Servi, amb els seus palaus. En resum una vila típicament toscana, cinematogràfica. Si visiteu la maravellosa Toscana penseu en aquesta parenta pobra, però molt bonica: Volterra us espera. Podeu dormir a Florència on hi ha hotels de totes les cadenes familiars, com ara un Novotel, o bé a Siena, a l’hotel Italia, fantàstic.

Hay una Toscana escondida, una Toscana diferente. Una Toscana dura, poco agradecida, poco turística, alejada de las corrientes de admiradores poco críticos del arte. Una Toscana potente, sencilla, auténtica, dura, pelada, desnuda, fuerte. Donde la tierra no se parece en nada a los cerros ondulados que rodean Florencia. Esta Toscana tiene por centro la ciudad de Volterra. Una villa medieval y renacentista de primer orden, colgada sobre una colina, abierta a todos los vientos. Una villa contundente, directa, sin maquillaje. Una villa que conserva todo el sabor de sus palacios, de sus calles. Llegarán fácilmente a Volterra desde Florencia por Certaldo, o por San Gimigniano, o bien desde Siena. Incluirla en su ruta por la Toscana será una buena decisión. Así iréis más allá de las edulcoradas y manidas guías de siempre. Vereis más ala de las bellísimas ciudades de toda la vida. Visitad Florencia, naturalmente. Imposible no hacerlo. Acercaos hasta Sant Gimigniano, meca de cualquier turista toscano que se precie. Subid hasta Siena porque se lo merece, pero no dejeis de lado Volterra. Os sorprenderá la fantástica conservación de lo que podríamos llamar el ambiente, el espíritu medieval. Mantiene perfectas las murallas y numerosas puertas. Imponente es el Palacio de los Priores, corazón de la ciudad, que dialoga con el Duomo, el baptisterio y unos cuantos palacios en el mismo espacio público. Una puesta en escena típicamente toscana, cinematográfica. Si visitáis la maravillosa Toscana pensad en esta parienta pobre, pero muy bonita: Volterra os espera. Pueden dormir en la villa, en el mismo centro, en hoteles tan bonitos como La Locanda, o bien en los pueblos esparcidos por los campos. Busquen en la web. También puede hacer centro en Florencia donde hay hoteles de todas las cadenas familiares, como un Novotel.

Génova

Génova és una ciutat gran, molt gran. Amb un port gran, molt gran. Dels més grans d’Europa. Està col·locada en semicercle davant del seu port, pujant els costers d’uns turons dels primers Apenins i els darrers Alps. És una ciutat vella, una mica bruta i un pèl trista. Però com totes les ciutats italianes està absolutament plena de monuments que la fan una parada indiscutible en una ruta per Itàlia. I, a banda i banda, la riviera ligur proposa platges, pobles mariners i mar absolutament encantadors, molt mediterranis. No us podeu perdre la catedral, i la petita església del Gesú, a costat seu. El palau ducal i la piazza Ferrari. Més enllà la via Garibaldi amb els seus increibles palaus. Li diuen la Milla d’Or d’Europa!. Encara més avall l’església de l’Annunciata, barroca, amb obres d’artistes de primera linia. I baixant cap al port un munt de petits carrers i carrerons fabulosos. Génova te un aquari esplèndit, al port mateix. I una xarxa de metro petita però suficient, amb un bitllet per 4 persones i un dia per 9 euros. Quan hi anem, en família dormim al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Bus a la porta. Metro a 10 minuts. Arribareu fàcil a Gènova, seguint l’autopista que passa per Narbonne, Montpellier, Nimés, Aix-en-Provence i Niza. Després podreu continuar camí cap a Florència, cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. Totes aquestes ciutats són descrites en entrades del nostre bloc. És una ruta iniciàtica, que haureu de fer abans de deixar aquesta vida. I compte amb el síndrome d’Stendhal!.

 

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Génova, uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero no debeis perderos el puerto, el duomo, la via Garibaldi con sus palacios uno al lado del otro y las iglesias. Porque Génova, una ciudad industrial y muy grande, tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo poco a poco. Si vais a Italia seguramente entrareis por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pues deben parar allí porque vale la pena verla. Pueden dormir en Génova, y con familia, sin dudarlo, el Novotel. Después podreis continuar camino de Florencia, para ver inexcusablemente Pisa y Lucca. ¡Buena estancia en Génova y en Italia, y atención al síndrome de Stendhal!.

L’altra Toscana

Avui ens plau parlar-vos de nou de la Toscana. Perquè hi hem estat fa molt poc i encara ressonen, agradables a les nostres oïdes, els concerts inacabables i rítmics de les cigarres quan apreta la calor. Perquè de nou hem fantasejat amb la possibilitat, molt remota, remotíssima de tenir-hi una d’aquestes villes de color palla, amb finestres de porticons verds i teulades vermelles. Una villa envoltada de xipresos, camps de blat i turons amb pins olorosos. Naturalment prop d’un bonic poblet, on s’hi arribaria per una carretera serpentejant, que baixaria i pujaria sense parar. Una casa oberta al sol, no lluny d’un petit monestir, una ermita o un convent amagat, protegida sota un cel permanentment blau. És un tòpic, ja ho sabem, però hi hem estat molt a tocar, no fa ni una setmana, mentre dinàvem una pizza deliciosa, una amanida fresca i buidàvem un got de vi poderós de Montalcino en una petita i acollidora plaça d’una vila toscana, Colle Val d’Elsa. Una petita plaça, sota uns arbres d’ombra plàcida, paladejant els sons del camp, les campanes llunyanes, en un ambient excels. Escoltant les cigarres, passant la llum mediterrània, que fora feria els ulls, i albirant des d’allà, des de Colle Val d’Elsa, a l’altra banda de la filera de turons on s’assenta el poble, una petita església, res, amb el seu campanar. Gaudint a les nostres esquenes dels palaus antics, de les cases de pedra polsoses, vençudes pel pas del temps. Un palau tronat però digníssim en la seva ruïna. I varem decidir que calia tornar a fer una crida a visitar de nou la Toscana, però aquesta vegada obviant Florència, Pisa, Siena i Lucca, ciutats magnífiques, que cal tenir molt ben vistes, però que no són l’objectiu d’aquestes ratlles. Volem reivindicar aquí l’altra Toscana, la més autèntica, la rural, la d’aquestes petites viles que per no res tenen un palau del poble, un duomo, una signoria i una plaça plena de casalots imponents. Circundades de muralles, amb portes sublims, amb carrers medievals. Amb esglésies i convents que dominen terres ondulades, perfectes, serenes i armonioses. Amb paisatges fets de somnis, amb una llum aclaparadora. On hi trobreu cases rurals i hoteles plens d’encant, restaurants amatents, de cuina exquisida. Son llocs com ara Certaldo, amb la seva interessantíssima vila alta, on s’arriba en un curiós funicular. Com Colle di Val d’Elsa, extesa damunt tres o quatre turons, plena de monuments senzills i corprenedors. Com Sant Gimignano, fantàstica ciutat medieval amb muralles, torres, palaus, esglésies, semblada a la imponent Volterra, una altra joia. Com Montereggioni, envoltada de la seva muralla també, o com Montepulciano, Pienza o Montalcino, belles villes de la Toscana inferior, la que està més enllà de Siena. Cortona dalt del seu turó. Les abadies, com Monte Olivetto Maggiore. Fins i tot les viles de la vall, més industrials, com Prato, Pistoia o Arezzo, molt properes a Florència, a peu d’autopista, ofereixen tresors amagats. O les que toquen el mar, allunyades ja dels turons que ens encanten, no poden deixar-se de banda: Pisa, Lucca, Grosseto… i l’illa d’Elba, mediterrani pur.

Hoy nos complace hablaros de nuevo de la Toscana. Porque hemos estado hace muy poco y aún resuenan, agradables a nuestros oídos, los conciertos interminables y rítmicos de las cigarras cuando aprieta la calor. Porque de nuevo hemos fantaseado con la posibilidad, muy remota, remotísima, de tener una de estas villas de color paja, con ventanas de postigos verdes y tejados rojos. Una villa rodeada de cipreses, campos de trigo y colinas con pinos olorosos. Naturalmente cerca de un bonito pueblo, donde se llegaría por una carretera serpenteante, que bajaría y subiría sin cesar. Una casa abierta al sol, no lejos de un pequeño monasterio, una ermita o un convento escondido, protegida bajo un cielo permanentemente azul. Es un tópico, ya lo sabemos, pero hemos estado muy cerca, no hace ni una semana, mientras comíamos una pizza deliciosa, una ensalada fresca y un vaso de vino poderoso de Montalcino en una pequeña y acogedora plaza de una villa toscana, Colle Val d’Elsa. Una pequeña plaza, bajo unos árboles de sombra plácida, paladeando los sonidos del campo, las campanas lejanas, en un ambiente excelso. Escuchando las cigarras, cegados por la luz mediterránea, que fuera hería los ojos, y divisando desde allí, desde Colle Val d’Elsa, al otro lado de la hilera de cerros donde se asienta el pueblo, una pequeña iglesia, nada, con su campanario. Disfrutando a nuestras espaldas de los palacios antiguos, de las casas de piedra polvorientas, vencidas por el paso del tiempo. Un palacio dignísimo en su ruina. Y decidimos que había que volver a hacer un llamamiento a visitar de nuevo la Toscana, pero esta vez obviando Florencia, Pisa, Siena y Lucca, ciudades magníficas, que hay que tener muy bien vistas, pero que no son el objetivo de estas líneas. Queremos reivindicar aquí la otra Toscana, la más auténtica, la rural, la de estas pequeñas villas que por nada tienen un palacio del pueblo, un duomo, una Signoria y una plaza llena de casonas imponentes. Circundadas de murallas, con puertas sublimes, con calles medievales. Con iglesias y conventos que dominan tierras onduladas, perfectas, serenas y armoniosas. Con paisajes hechos de sueños, con una luz aplastante. Donde encontraréis casas rurales y hoteles llenos de encanto, restaurantes dispuestos a gustar, de cocina exquisita. Son lugares como Certaldo, con su interesantísima villa alta, donde se llega en un curioso funicular. Como Colle di Val d’Elsa, extendida sobre tres o cuatro colinas, llena de monumentos sencillos y sobrecogedores. Como San Gimignano, fantástica ciudad medieval con murallas, torres, palacios, iglesias, parecida a la imponente Volterra, otra joya. Como Montereggioni, rodeada de su muralla también, o como Montepulciano, Pienza o Montalcino, bellas villas de la Toscana inferior, la que está más allá de Siena. Cortona en lo alto de su colina. Las abadías, como Monte Olivetto Maggiore. Incluso las ciudades del valle, más industriales, como Prato, Pistoia o Arezzo, muy cercanas a Florencia, a pie de autopista, ofrecen tesoros escondidos. O las que tocan el mar, alejadas ya de los cerros que nos encantan, no pueden dejarse de lado: Pisa, Lucca, Grosseto … y la isla de Elba, ¡mediterráneo puro!.

Grimaldi Lines

Què tal un viatge familiar per mar?. Que tal no haver de conduïr fins Itàlia?. Els vaixells de la línia Grimaldi disten molt de ser un creuer de luxe. Però el preu tampoc és el mateix. I no són un vaixells atrotinats. Si bé no hi trobareu avingudes amb botigues, ni sales de cinema, ni un Spa Center, la veritat és que ofereixen un interior cuidat, neteja decent, espais amplis i sales acollidores. Per les famílies amb nens son una bona opció per poder fer una ruta diferent, més ambiciosa. Sortir de Barcelona a les 23,45 de la nit per arribar a Livorno (Pisa) a les 19,30, o bè surt a les 22,15 per arribar a Civitaveccia (Roma) a les 18,45 de la tarda de l’endemà. Un dia sencer en vaixell. Pero un dia que t’estalvia moltes hores de carretera, una nit d’hotel a Marsella o Gènova, bronques amb els infants, cansanci… En aquest ferry disposareu d’un camarot exterior, (ull de bou, no balcó), amb lliteres per a 4 persones, més sopar, dinar i esmorzar per tots,  per uns 600 o 700 €, segons temporada i antelació de la reserva. Anar i tornar. El cotxe viatja gratis. Amb totes les vostres maletes, amb pilons d’equipatge, sense cap mena de restricció. Amb tot el que creieu que necessitareu. Feu números. Avió, impossible. I us cal llogar un auto a l’arribar. No tot són flors i violes però. Si bé la nit passa ràpid, el dia es fa etern. Porteu molta, molta lectura, o un curs de ioga. Sort que els nens i nenes pul·lulen al seu lliure albir, sense molestar massa. Porteu molta aigua i uns quants entrepans. La piscina és definitivament petita. És descoberta i només obre a l’estiu, quan el vaixell va ple fins la bandera. La sala de jocs pels menuts, poc menys que una birria. El menjar és correcte, però no apte per paladars “guormants”. Si tot va bé, tot és fabulós. Si hi ha retard, molts camions, molts cotxes o molta gent, les cues es fan llarguíssimes, tot és pesat, interminable. Malgrat tot, agafar el Grimaldi a Barcelona una nit de divendres, i ser dissabte a la tarda a Roma, amb el teu cotxe, sense haver gastat  un euro en benzina, en dinar, en sopar, en xuxes, en parades, és tota una passada. Sobretot per a pares i mares amb un parell de fills. I des de Livorno teniu Pisa, Lucca i Florència a menys de 100 kms. Increible, oi?. I des de Civitaveccia, Roma a l’abast, i Nàpols. I pels més grandets, Pompeia i Herculà. I si sou més rodamons, doncs podeu ensar en Cerdenya, (el vaixell de Roma hi para de l’Abril a l’Octubre), o bé en Sicília (750 kms de Roma), o des de Livorno, una escapada a Venecia, (500 kms), o a Croàcia, (800 kms). Un somni. Si teniu diners per llençar cal saber que podeu anar en suite de llit de matrimoni i dues lliteres, gaudir d’un petit Casino, d’un Spa reduït i d’un restaurant en lloc del self service del menú estàndard. Però, creieu-nos, no val la pena. Penseu en el vaixell si voleu fer una mica d’Europa sense perdre el patrimoni, la paciencia o l’enteniment. Els vostres fills i filles s’ho passaran bomba. Experiència iniciàtica. Bateig de mar. Només la primera vegada. Després, com tot, ja els cansarà una mica. Mireu-vos la web de Grimaldi Lines, on trobareu tota la informació i podreu fer la reserva via Internet. Evidentment molt millor fora de temporada alta, en ponts, vacances de Nadal i Setmana Santa. Més liat a l’estiu. Impossible a l’agost. Si us decidiu us recomanem els Novotel La Rustica, a Roma, i l’Osmanoro a Florència. Mireu-vos-els a la web de Novotel. Vinga, a navegar!

¿Qué tal un viaje familiar por mar?. ¿Que tal no tener que conducir hasta Italia?. Los barcos de la línea Grimaldi distan mucho de ser un crucero de lujo. Pero el precio tampoco es el mismo. Y no son un barcos destartalados. Si bien no encontraréis avenidas con tiendas, ni salas de cine, ni un Spa Center, la verdad es que ofrecen un interior cuidado, limpieza decente, espacios amplios y salas acogedoras. Para las familias con niños son una buena opción para poder hacer una ruta diferente, más ambiciosa. Salir de Barcelona a las 23,45 de la noche para llegar a Livorno (Pisa) a las 19,30, o bién salir a las 22,15 para llegar a Civitaveccia (Roma) a las 18,45 de la tarde del día siguiente. Un día entero en barco. Pero un día que te ahorra muchas horas de carretera, una noche de hotel en Marsella o Génova, broncas con los niños, cansancio … En este ferry dispondreis de un camarote exterior, (con ojo de buey, no con balcón), con literas para 4 personas, más cena, comida y desayuno para todos, por unos 600 ó 700 €, según temporada y antelación de la reserva. Ida y vuelta. El coche viaja gratis. Con todas vuestras maletas, con montones de equipaje, sin ningún tipo de restricción. Con todo lo que creeis que vais a necesitar. Haz las cuentas. Avión, imposible. Y necesitaríais alquilar un auto al llegar. No todo el monte es orégano pero esto pinta bién. Ahora hablemos de las pegas. Si bien la noche pasa rápido, el día se hace eterno. Llevad mucha, mucha lectura, o un curso de yoga. Suerte que los niños y niñas pululan a su libre albedrío, sin molestar demasiado. Llevad mucha agua y unos cuantos bocadillos. La piscina es definitivamente pequeña. Es descubierta y sólo abre en verano, cuando el barco va lleno hasta la bandera. La sala de juegos para los pequeños, poco menos que una birria. La comida es correcta, pero no del todo apta para paladares “guormants”. Si todo va bien, todo es fabuloso. Si hay retraso, muchos camiones, muchos coches o mucha gente, las colas se hacen larguísimas, todo es pesado, interminable. A pesar de todo, coger el Grimaldi en Barcelona una noche de viernes, y el sábado por la tarde estar en Roma, con tu coche, sin haber gastado un euro en gasolina, en comida, en cena, en chuches, en paradas, es toda una pasada. Sobre todo para padres y madres con un par de hijos. Y desde Livorno teneis Pisa, Lucca y Florencia a menos de 100 kms. Increíble, ¿verdad?. Y desde Civitaveccia, Roma al alcance, y Nápoles. Y para los más mayorcitos, Pompeya y Herculano. Y si sois más trotamundos, pues ya podeis pensar en Cerdeña, (el barco de Roma para allí de Abril a Octubre), o bien en Sicilia (a 750 kms de Roma), o desde Livorno, en una escapada a Venecia, (500 kms), o Croacia, (800 kms). Un sueño. Si tienen dinero para tirar deben saber que se puede ir en suite de cama de matrimonio y dos literas, disfrutar de un pequeño Casino, de un Spa reducido y de un restaurante en lugar del self service del menú estándar. Pero, creednos, no vale la pena. Piensen en el barco si desean ver un poco de Europa sin perder el patrimonio, la paciencia o la lucidez. Sus hijos se lo pasarán bomba. Experiencia iniciática. Bautizo de mar. Sólo la primera vez. Después, como todo, ya los cansará un poco. Evidentemente mucho mejor fuera de temporada alta, en puentes, vacaciones de Navidad y Semana Santa. Más liado en verano. Imposible en agosto.

Colle Val d’Elsa: Toscana centre

No hem pogut, no hem volgut, resistir la temptació de parlar-vos de nou de la Toscana. I donat que encara conservem la seva llum en els nostres ulls, encetem una nova evocació. Ja us hem parlat de les grans viles toscanes, de les que són patrimoni de la humanitat, de les que mereixen arribar des de l’altra costat del món per veure-les. Florencia, és ben clar, però també Siena, Pisa, Lucca, Sant Giminiano… També us hem parlat en aquest bloc de les viles de segona categoria, les que mereixen una visita quan ja haureu assaborit les grans fites. Cortona, Montepulciano, Arezzo, Volterra, Pienza… Però ens quedaven encara aquells llocs més humils, aquells monestirs amagats entre pins i camps de blat. Llocs com la vila de Colle Val d’Elsa, que està allà dalt del seu turó, dominant les carretres que us permeten anar de Siena a Volterra, o a Sant Giminiano. Per aquesta raó, segurament, hi haureu passat, a tota velocitat. Vosaltres que sou europeus, a dos passos d’Itàlia, us podeu permetre el luxe de un nou viatge per veure aquestes petites maravelles. De descobrir petites cosetes senzilles, insospitades. Colle Val d’Elsa, per exemple, te unes muralles conservades a intèrvals, amb sorprenents portes, com ara la imponent Porta Nuova. Travessant-la s’accedeix a un graciós barri antic, ple de palaus, esglésies, hospitals medievals, en el sentit d’hospedatge a peregrins, i cases fortes, cases amb torres, de famílies burgeses i poderoses. Desde la graciosa plaça de Santa Caterina, amb la seva font, arribareu al palazzo Portigiani, seu del comune, amb la seva façana i l’escut dels Medici tot poderosos. Una característica de Colle són els ponts. Els ponts damunt del riu Elsa, és clar, però també els que uneixen diferents zones del barri alt. El duomo i la seva plaça són el centre de Colle. Al costat el palau del potestat, i el pretori. Al davant el palau del bisbe i l’antic ajuntament. Bones vistes de la vila alta des de la plaça del Duomo. Dalt de tot de la vila, el castell. Des del mateix podreu veure la ciutat allargassada damunt la seva muntanyeta, amb la catedral, i el camp que rodeja la vila. Colle és coneguda com la ciutat del vidre, i te un museu dedicat a aquest art. També te museus artístics i arqueològics, situats en bellíssims palaus del renaixement. La ciutat més moderna es situa sota la vila alta. Els de Colle li diuen “il piano”. És la zona on trobareu els comerços i els restaurants. Les afores del poble, la Vall del riu Elsa, està plena de petits pobles, santuaris, ermites, abadies… que heu vist mil vegades en pel·lícules anglosaxones sobre la Toscana, com ara el paciente inglès. Recòrrer aquests camps magnífics és ficar-se en una postal turística. no espereu grans monuments. Són pinzellades. Ho teniu molt fàcil per menjar bé, o dormir bé a Colle Val d’Elsa. Hi ha un munt d’hotels i restaurants. Nosaltres no hi hem dormit, ho vam fer tot des del Novotel de Florència, però els hem vist. Son famosos els restaurants dels hotels Arnolfo i Belvedere. També les pizzeries. N’hi ha un munt per tota la vila, però ens quedarem sense lloc a dubtes amb la pizzeria i geladeria de la graciosa placeta que hi ha pujant de l’aparcament. Ombra, cigarres, bon servei i bona taula.

No hemos podido, no hemos querido, resistir la tentación de hablaros de nuevo de la Toscana. Y dado que aún conservamos su luz en nuestros ojos, iniciamos una nueva evocación. Ya os hemos hablado de las grandes villas toscanas, de las que son patrimonio de la humanidad, de las que merecen llegar desde el otro lado del mundo para verlas. Florencia, está claro, pero también Siena, Pisa, Lucca, San Giminiano … También os hemos hablado en este blog de las villas de segunda categoría, las que merecen una visita cuando ya habréis saboreado los grandes hitos. Cortona, Montepulciano, Arezzo, Volterra, Pienza … Pero nos quedaban aún aquellos lugares más humildes, aquellos monasterios escondidos entre pinos y campos de trigo. Lugares como la villa de Colle Val d’Elsa, que está allá,  encima de su colina, dominando las carretras que permiten ir de Siena a Volterra, o a San Giminiano. Por esta razón, seguramente, deberán haber pasado, a toda velocidad, cerca de Colle. Vosotros, que sois europeos, que estais a dos pasos de Italia, podeis permitiros el lujo de hacer un nuevo viaje para ver estas pequeñas maravillas. El lujo de descubrir pequeñas cositas sencillas, insospechadas. Colle Val d’Elsa, por ejemplo, tiene unas murallas conservadas, aunque no por entero, con sorprendentes puertas, como la imponente Porta Nuova. Atravesándola se accede a un gracioso casco antiguo, lleno de palacios, iglesias, hospitales medievales, en el sentido de hospedaje a peregrinos, y casas fuertes, casas con torres, de familias burguesas y poderosas. Desde la graciosa plaza de Santa Catalina, con su fuente, se llega al palazzo Portigiani, sede del comune, con su fachada y el escudo de los Medici todo poderosos. Una característica de Colle son los puentes. Los puentes sobre el río Elsa, claro, pero también los que unen diferentes zonas de la parte alta. El duomo y su plaza son el centro de Colle. Junto a ella esá el palacio del potestad, y el pretorio. En frente, el palacio del obispo y el antiguo ayuntamiento. Buenas vistas de la villa alta desde la plaza del Duomo. En lo más alto de la villa, el castillo. Desde el mismo podrá ver la ciudad alargada sobre su montañita, con la catedral, y el campo que la rodea. Colle es conocida como la ciudad del vidrio, y tiene un museo dedicado a este arte. También tiene museos artísticos y arqueológicos, situados en bellísimos palacios del renacimiento. La ciudad más moderna se sitúa bajo la villa alta. Los de Colle lo llaman “il piano”. Es la zona donde se encuentran los comercios y los restaurantes. Las afueras del pueblo, hacia el Valle del río Elsa, está llena de pequeños pueblos, santuarios, ermitas, abadías … que habéis visto mil veces en películas anglosajonas sobre la Toscana, como la del paciente inglès. Recorrer estos campos magníficos es meterse en una postal turística. No esperéis grandes monumentos. Son solo pinceladas. Lo tienen muy fácil para comer bien, o dormir bien en Colle Val d’Elsa. Hay un montón de hoteles y restaurantes. Nosotros no hemos dormido, lo hicimos todo desde el Novotel de Florencia, pero los hemos visto. Son famosos los restaurantes de los hoteles Arnolfo y Belvedere. También las pizzerías. Hay un montón por toda la villa.