Siena, revisitada


Image00114Tornem de nou a la bellíssima Siena, la ciutat italiana amb la plaça més bonica del món. La bella piazza de Il Campo, amb el gran palau comunal, i la seva torre altíssima, la torre del Mangia. I la font renaixentista. Una vila medieval gran, molt gran, amb un casc antic ple de palaus gòtics, fastuosos. El casc medieval més gran d’Europa. Perquè Siena va ser la ciutat de la Toscana més gran i important, abans de caure en l’oblit, en profit de la seva eterna rival, Florència. Ara Siena dorm en pau, convertida en una vila menor, pacífica, acollidora.

Image00112Visiteu l’ajuntament, amb les pintures. Passegeu pels carrers empedrats admirant cada casa forta, cada palau. Enfileu el turó fins la catedral, admirable, tota de marbre negre i blanc. Entreu-hi i quedareu bocabadats amb el terra, de marbre també, historiat. En fer cap a la biblioteca Piccolomini no podreu donar crèdit a tanta bellessa. Frescos del Pinturriccio omplen les parets. En sortir podeu anar cap a l’Hospital de l’Scala, on també hi ha pintures al fresc molt boniques, si bé no valen tan la pena com les de la catedral.

Image00111Image00103

Finalment direm que Siena, la capital de la Toscana del Sur, és un punt de sortida d’interessants excursions per les viles i atraccions dels voltants, com ara Volterra, Colle di Val d’Elsa, Montereggioni, San Giminiano, Olivetto Maggiore, Montalcino, Sant’Antimo, Pienza o Montepulciano, entrades totes que podeu cercar en aquesta pàgina. A Siena ens allotjàrem a l’Hotel Italia, fantàstic, molt familiar i recomanable. Sopàrem, cada dia, a la Trattoria Fonte Giusta, molt bé, de veritat. I, si sou de menjar caminant, a la piazza del campo teniu el Te Ke Voi?, menjar ràpid d’alta qualitat. Si aneu per la Toscana, a Itàlia, no us conformeu amb visitar només Florència, i Pisa perquè ve de pas. Hi ha una fantàstica ciutat esperant-vos un xic més enllà: Siena. Si aneu a Siena quan fan la festa de “Il Palio”, dues vegades cada estiu, potser no hi cabreu, però veureu el que mai no heu vist, una vila entregada per complert a les banderes dels barris dels seus amors i una cursa de cavalls tal i com es feien fa 600 anys.

Image00115

Si vais por la Toscana, en Italia, no os conformeis con visitar sólo Florencia, y Pisa, porque viene de paso. Hay una fantástica ciudad esperando un poco más allá: Siena. Nunca habéis visto una plaza más grande que la de Siena, ni un ayuntamiento más impresionante, y con una torre tan alta.  Vagad por sus calles. Subid hasta la catedral. Id a Siena cuando la fiesta de “Il Palio”, dos veces cada verano, y veréis a la gente pasear las banderas de sus amores. http://www.terresiena.it/

Monte Olivetto Maggiore


Image00072Monte Oliveto Maggiore és una abadia toscana situada no gaire lluny de la ciutat de Siena, a uns 20 kms. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, en direcció a la vila de Buonconvento. Just arribar-hi cal girar a mà esquerra, molt ben indicat. Buonconvento té unes muralles i un casc antic que no està gens malament. Podeu dedicar-hi uns minuts. Seguim una agradable carretera, paisatge mediterrani, olivera, molta olivera, blat i vinya, fins arribar a l’accés al monestir. Hi ha aparcament obligatori, de pagament. Cal caminar una estona fins trobar-vos a la porta del cenobi, en forta baixada. El convent, barroc, molt reformat, no val gaire la pena. Els voltants, Toscana pura, bosc d’oliveres, sí. La gent ve fins Monte Oliveto a veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, obra de Luca Signorelli i Il Sodoma, bastant espectaculars. També és bonica la biblioteca, un petit museu i l’església. Xulos sense valdre el viatge, tot que si els 9 kms. de volta. No la podeu perdre si esteu per aquella zona. A més la visita és lliure i gratuïta. El monestir pertany a una comunitat cistercenca de Olivetans, és la seva casa mare, i podeu sentir cantar els monjos. Us deixarà bocabadats!.

Image00074

Podeu incloure aquesta abadia en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana, o en una ruta per la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. I si no voleu anar més lluny, si que podeu arribar-vos a Montalcino, una ciutat productora d’uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. Normalment la gent visita juntes les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto, tot i que no tenen res a veure una amb l’altra. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Si voleu un centre a tocar de totes aquestes meravelles seria Siena. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Image00075

Parar en la abadia de Monte Oliveto Maggiore es una visita obligada si hacéis la Toscana Sur o, simplemente, si estais por allí. Una de esas pequeñas abadias llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Tiene unos frescos de Luca Signorelli e Il Sodoma en el claustro que son realmente bonitos, así como una biblioteca, un pequeño museo y la iglesia barroca. El resto del cenobio está muy reformado y no vale la pena. Los monjes cantan las horas litúgicas. Interesante. Además, la zona és bella, típico paisaje mediterraneo, toscano, con muchos olivos. Y produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la ruta des de Siena, hacia el sur. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Y tampoco de Siena, claro. A unos 20 kms. por Buonconvento, un pueblo agradable conservando sus murallas. Montalcino y Montepulciano, están un poco más al sur, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver la abadía de San Attimo. Con eso llegareis a cruzar el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Montalcino


Image00081Montalcino és un poble medieval gros, amb un castell imponent, una plaça coquetona i meravelloses vistes sobre la Vall d’Orcia, a la Toscana més rural. És fàcil aparcar-hi, és bonic i s’hi pot dinar molt bé, en els molts restaurants que hi ha. Nosaltres ho vam fer a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. A més, Montalcino té reputació de vins i bodegues, i amb molta raó. Hi ha bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile… Cars però molt bons. A Montalcino s’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar per una petita carretera que va en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Aparqueu, pugeu a la vila y gaudiu d’uns carrers plens de cases de pedra, de les esglésies, dels palaus rurals i de les vistes. El cor és la plaça del Popolo, amb el palau comunal i la seva torre. Podeu incloure aquesta vila grossa en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una altra ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Hi si aneu a Sant’Antimo, abadia fantàstica, o visiteu la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials, segurament podeu quedar-vos a dinar o a dormir a Montalcino. Està a tocar d’aquestes meravelles!. La zona és tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Image00082

Parar en Montalcino si hacéis la Toscana del Sur es bastante lógico. Es una ciudad grande y está situada muy convenientemente para comer o dormir por allí. El pueblo es resultón, con su castillo, la plaza mayor, las iglesias y palacios. Montalcino, además, produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Montepulciano, una altra volta


Image00085

Hem tornat, de nou, aquest Nadal, a la meravellosa vila medieval de Montepulciano, la darrera de la Toscana estricta. Allà hi ha, a més, situada als seus peus la fantàstica església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo. Preciosa. I al pujar a la vila murada, oh!, sorpresa!, hi ha un bellíssim mercat de Nadal a la piazza del Popolo. Guapíssim!.

Image00088

De Montepulciano, bellíssima i molt poc coneguda vila del sur de la Toscana, poques coses lletges podem dir. La seva impressionant plaça, plena de paradetes de Nadal, amb els palaus del poble i del capità, els seus maravellosos carrers medievals, el seu duomo amb les seves obres d’art… Però d’entre totes les incontables obres d’art l’esglèsia de Sant Biagio, a les afores del poble, sobresurt. És una obra fonamental del renaixement italià, del Sangallo. De planta de creu grega, coberta per una gegantina cúpula. Una obra d’art que no us deixarà indiferents. Montepulciano està enclavada en plena Vall d’Orcia. Una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tot ell és patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. La vila està dalt d’un turó, vigilant el seu territori. La vista abarca la planura fins on arriba l’horitzó. Dalt de tot, el castell amb un agradable parc. Palaus, places i carrers us portaran des de la base fins dalt de tot de la ciutat, fins la plaça gran, on s’aixequen la majoria de monuments. Sense cap mena de dubte Montepulciano és una visita obligada si feu la Toscana o, simplement, volteu per Itàlia. Una d’aquelles petites viles plenes d’art que no poden deixar de veure els viatgers que volen descobrir la veritable Itàlia, que no és només Florència, Venecia i Roma. A més, la zona produeix uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. No en va el territori entre Montalcino i Montepulciano fa uns negres de somni. Ho podeu comprovar en les moltíssimes bodegues que us l’oferiran, al llarg de la vila i, sobretot a la plaça gran. No us esteu d’arribar-vos de Florència fins Siena i Montepulciano, a uns 100 kms. Pareu a Pienza, a Montalcino… visiteu les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto. Travesseu la Vall d’Orcia. Aquesta Toscana serà la inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Retorneu a Florència per Cortona i Arezzo. També podeu fer una parada a Montepulciano si aneu en cotxe de Florència a Roma. Només està a uns 10 kms. a la dreta de l’autopista A-1. Una parada que us reportarà molt més que descans. Estem enamorats de Montepulciano, de les seves vistes i dels seus palaus. I també de la seva gastronomia. Bon menjar, molt bé de preu, com a casa, familiar a l’Osteria del Conte, al cap de munt del poble, a tocar del castell i de la plaça. Bon aparcament a tocar del mateix castell. Si teniu sort us vindrà a veure la iaia, que cuina, i us servirà la Laura, la mamma, que atén els clients. Hi hem menjat i estat molt bé en aquest restaurant, que també lloga uns apartaments molt bonics. No és l’únic restaurant de la vila. Segur que vosaltres trobareu el vostre. No hem dormit a Montepulciano, (ho fem sempre al Novotel de Florència), però hem vist hotelets amb molt d’encant, i més d’un, com ara Il Borghetto, o bé l’Albergo del Duomo.

Image00084

De Montepulciano, bellísima y muy poco conocida villa del sur de la Toscana, podríamos haber elegido muchas otras fotos. Fotos de su impresionante plaza, con los palacios del pueblo y del capitán, de sus maravillosas calles medievales. Del Duomo con sus obras de arte. Pero de entre todas las incontables obras de arte nos ha gustado escoger la iglesia de San Biagio, en las afueras del pueblo, una obra fundamental del renacimiento italiano, del Sangallo. De planta de cruz griega, cubierta por una gigantesca cúpula. Una obra de arte que no os dejará indiferentes. Montepulciano está enclavada en pleno Valle de Orcia. Un valle que resume el típico paisaje Toscano, con las ondulaciones, los cipreses, las grandes casas señoriales. Todo ello es patrimonio de la humanidad de la UNESCO, y os aseguramos que lo merece. La villa está sobre una colina, vigilando su territorio. La vista abarca la llanura hasta donde llega el horizonte. Arriba de todo, el castillo con un agradable parque donde pasar las horas de más calor, después de comer. Palacios, plazas y calles que les llevarán desde la base hasta lo alto de la ciudad, hasta la plaza mayor, donde se levantan la mayoría de monumentos. Sin lugar a dudas Montepulciano es una visita obligada si hacéis la Toscana o, simplemente, si estais por Italia. Una de esas pequeñas aldeas llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Además, la zona produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la villa y, sobre todo en la plaza grande. No está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Montepulciano, está a unos 100 kms de la ciudad del Arno. Parad en Pienza, en Montalcino … visitad las abadías de San Attimo y de Monte Oliveto. Cruzad el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares. Podeis volver a Florencia por Cortona y Arezzo. También pueden hacer una simple parada en Montepulciano si van en coche de Florencia a Roma. Sólo está a unos 10 kms. a la derecha de la autopista A-1. Una parada que les reportará mucho más que descanso. Estamos enamorados de Montepulciano, de sus vistas y de sus palacios. Y también de su gastronomía. Buena comida, muy bien de precio, como en casa, familiar en la Osteria del Conde, en lo alto del pueblo, junto al castillo y de la plaza. Buen aparcamiento cerca del mismo castillo. Si tienen suerte les vendrá a ver la abuela, que cocina, y le servirá Laura, la mamma, que atiende a los clientes. Hemos comido muy bien en este restaurante, que también alquila unos apartamentos muy bonitos. No es el único de la villa. Seguro que vosotros encontraréis el vuestro. No hemos dormido en Montepulciano, (lo hacemos siempre en el Novotel de Florencia), pero hemos visto hotelitos con mucho encanto, y más de uno, como Il Borghetto, o bien el Albergo del Duomo.

Sant’Antimo


Image00077

L’abadia de Sant’Antimo, d’un romànic puríssim, corprenedor, una passada, está situada als afores de Castellnuovo del Abbate, un poblet de postal. Aquesta fenomenal abadia toscana está situada no gaire lluny de la ciutat de Montepulciano, només a uns 9 kms. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar a en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Serà allà, dins de Montalcino, just arribar-hi, on caldrà girar a mà esquerra, molt ben indicat. Seguim una agradable carretera, paisatge mediterrani, olivera, molta olivera, blat i vinya, fins arribar a l’accés al monestir, que ja veureu, a mà dreta, en baixada suau. Hi ha un gran aparcament. Ja podeu treure la càmera de fotos. Del monestir només es conserva l’església abacial, sola, en mig dels prats, impressionant, pura. L’interior és tan maco o més que l’exterior. Línies perfectes. Els voltants, Toscana pura. No la podeu perdre si esteu per aquella zona, i fins diríem que cal anar-hi a qualsevol preu. A més la visita és lliure i gratuïta. Us deixarà bocabadats!. Podeu incloure aquesta abadia en una ruta des de Florència o Siena cap a Montalcino, una ciutat rural, però amb atractiu. O anar més lluny, fins Montepulciano, una ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Si aneu a Sant’Antimo estareu al cor mateix de la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Si voleu un centre a tocar de totes aquestes meravelles seria Siena. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Image00079

Parar en la abadia de Sant?antimo es obligado si hacéis la Toscana. Una iglesia románica pura, colosal, sin más arte que sus línias desnudas. No hay claustro ni sala capitular. Solo la iglesia en medio de los prados, poderosa. Toda la zona és bella, típico paisaje mediterraneo, toscano, con muchos olivos. Está a solo 9 kms. de Montalcino, un pueblo grande que produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Ascoli Piceno


Ascoli Piceno és una ciutat secundària en la llarga llista de bellíssimes ciutats italianes. Una vila de la regió de Les Marques, molt poc coneguda i molt menys visitada. Una il·lustre desconeguda. I tot això malgrat que tots els experts reconeixen que la seva escenogràfica Piazza del Popolo és, possiblement, la més maravellosa, armònica i grandiosa plaça de tota Itàlia. I la plaça realment és molt formosa. Gran, i llarga, llargíssima, increiblement llarga. D’unes mides extremes. Tota pavimentada en pedra de travertí, dirieu que aquesta vasta plaça va ser creada expressament per representar-hi una òpera o una epopèia clàssica. No només la plaça us encantarà quan visiteu Ascoli. També el seu casc antic, ple d’esglèsies, convents i palaus. Com en totes les ciutats italianes, una concentració d’art inaudita, formidable, increible. Com en totes les ciutats d’aquest país d’artistes. Podeu passar per Ascoli tornant de Roma i camí de Venecia. Llavors podeu decidir-vos a fer el camí de l’Adriàtic. Si així ho feu, travessareu les Marques és una regió molt interessant, amb fites com ara la bellíssima Urbino, o la curiosa Sant Marino, per anar a sortir a Ravenna, la fantàstica ciutat imperial. Una ruta diferent, que travessa els Apenins i una regió boscosa i de relleu ondulant. Com en el cas de Montepulciano, el millor per visitar Ascoli és deixar el cotxe al parking de l’entrada i agafar l’ascensor fins el centre. Des de Roma podeu prendre l’autopista A-24, i la carretera SS8 i caure a l’autopista Adriàtica, A14.  Sortiu a Sant Benedetto del Tronto, ben indicat, i Ascoli. Si aneu per la SS4, l’antiga via Salària, fareu ruta lenta (des de Roma tres hores i escaig), de paisatge. Si no voleu anar a Roma, passeu per l’Umbria, una altra regió maravellosa, per Perugia i Foligno. Ascoli te hotels bellíssims, com ara l’Albergo Piceno, que son una obra d’art en ells mateixos. I no és l’únic. Ara bé, no són regalats!

Ascoli Piceno es una ciudad secundaria en la larga lista de bellísimas ciudades italianas. Una villa de la región de las Marcas, muy poco conocida y mucho menos visitada. Una ilustre desconocida. Y todo ello pese a que todos los expertos reconocen que su escenográfica Piazza del Popolo es, posiblemente, la más maravillosa, armónica y grandiosa plaza de toda Italia. Y la plaza realmente es muy hermosa. Grande, y larga, larguísima, increíblemente larga. De unas medidas extremas. Toda pavimentada en piedra de travertino, diríais que esta vasta plaza fue creada expresamente para representar una ópera o una epopeya clásica. No sólo la plaza os encantará cuando visiteis Ascoli. También su casco antiguo, lleno de iglesias, conventos y palacios. Como en todas las ciudades italianas, una concentración de arte inaudita, formidable, increíble. Como en todas las ciudades de este país de artistas. Pueden pasar por Ascoli volviendo de Roma y camino de Venecia. Entonces pueden decidir hacer el camino del Adriático. Si así lo hacéis, atravesaréis las Marcas es una región muy interesante, con hitos como la bellísima Urbino, o la curiosa San Marino, para ir a salir a Rávena, la fantástica ciudad imperial. Una ruta diferente, que atraviesa los Apeninos y una región boscosa y de relieve ondulante. Como en el caso de Montepulciano, lo mejor para visitar Ascoli es dejar el coche en el parking de la entrada y coger el ascensor hasta el centro. Desde Roma pueden tomar la autopista A-24, y la carretera SS8. Ireis a la autopista del Adriático, A14. Salgan en San Benedetto del Tronto, bien indicado, y Ascoli. Si vais por la SS4, la antigua vía Salaria, haréis una ruta lenta (desde Roma tres horas y pico), de paisaje. Si no quieren ir a Roma, y si pasar por la Umbría, otra región maravillosa, por Perugia y Foligno. Ascoli tiene hoteles bellísimos, como el Albergo Piceno, que son una obra de arte en sí mismos. Y no es el único. Ahora bien, no son baratos.

Anagni


Anagni, l’anomenada ciutat dels Papes, no ha tingut la sort de Montepulciano, o de Todi. No ha esdevingut una vila medieval publicitada. No surt a les guies de viatge, o hi surt de passada. Un error terrible, potser només perdonable pel fet que no és una ciutat museu. La seva situació, a uns 60 kms. sota Roma, a peu de l’autopista A1, la que va fins a Nàpols, fa que hagi esdevingut una ciutat dormitori, poc agraciada, plena de gent, de pisos i de cotxes que circulen i molesten arreu. Malgrat tot us assegurem que val la pena fer una aturada a Anagni tot passant a la seva vora. El casc antic, situat dalt d’un esperó rocós, obert a tots els vents, és una maravella. Imagineu: una catedral romànica, amb una torre exenta molt bonica. Un terra de mosaic autèntic del segle XIII. Un ajuntament sobre unes voltes gòtiques bastíssimes, carrers amb palaus magnífics, que esperen inútilment una restauració que no arribarà. Esglésies barroques amagades, de façanes pastel i interiors de nata. Però encara no us hem explicat el millor secret d’Anangi, allò que ens va deixar bocabadats de veritat. És la cripta de la catedral. Una obra mestra del romànic mundial només comparable a San Marcos de León, a Espanya. Uns frescos sobre l’antic testament que cobreixen un espai inexhauriblement bell. Només per aquesta raó ja val la pena desplaçar-se de Roma a Anagni, o d’aturar-s’hi, entrant o sortint de Roma. No hem pogut possar-vos-en la foto. Estava estrictament filmar o fotografiar la cripta, i nosaltres som gent respectuosa. Us hem regalat, en canvi, la llum daurada, càlida, increible, de la tarda morint sobre Anagni, des de la finestra gòtica de la sala gran de l’ajuntament. No sentiu un tremolor a l’esquena?. La bellessa és indescriptible però, de vegades, sense voler, la càmara en capta un bocí. Bon aparcament a la porta de la vila medieval que mira al sud, prop de l’hospital. Bons llocs per dinar-hi i per dormir-hi. Proveu un hotelet amb molt d’encant, d’aquells que només pot haver-hi a Itàlia: el Villa Floridiana. Més modern, l’Hotel Citta dei Papi, es troba a l’entrada de l’autopista mateix. Dins la ciutat, el Portico Del Conte, a la Piazza Bonifacio VIII, és una bona referència per dinar, com també ho és La Taberna del Banditore, el restaurant Lo Schiaffo, o l’antiquíssim Albergo del Gallo‎, tots al carrer major de la vila, a la Via Vittorio Emanuele. Si aneu per Roma o Nàpols: Anagni!.

Anagni, la llamada ciudad de los Papas, no ha tenido la suerte de Montepulciano, o de Todi. No se ha convertido en una villa medieval publicitada. No sale en las guías de viaje, o sale solo de paso. Un error terrible, tal vez sólo perdonable debido a que no es una ciudad museo. Su situación, a unos 60 kms. bajo Roma, a pie de la autopista A1, la que hasta Nápoles, hace que se haya convertido en una ciudad dormitorio, poco agraciada, llena de gente, de pisos y de coches que circulan y molestan. A pesar de todo os aseguramos que vale la pena hacer una parada en Anagni. El casco antiguo, situado sobre un espolón rocoso, abierto a todos los vientos, es una maravilla. Imaginad: una catedral románica, con una torre exenta muy bonita. Un suelo de mosaico auténtico del siglo XIII. Un ayuntamiento sobre unas bóvedas góticas, calles con palacios magníficos, que esperan inútilmente una restauración que no llegará. Iglesias barrocas escondidas, de fachadas pastel e interiores de nata. Pero aún no os hemos contado el mejor secreto de Anangi, lo que nos dejó boquiabiertos de verdad. Es la cripta de la catedral. Una obra maestra del románico mundial sólo comparable a nuestro San Marcos de León, en España. Unos frescos sobre el antiguo testamento que cubren un espacio rabiosamente bello. Sólo por esta razón ya vale la pena desplazarse de Roma a Anangi, o de detenerse allí, entrando o saliendo de Roma. No hemos podido poneros la foto. Estaba estrictamente filmar o fotografiar la cripta, y nosotros somos gente respetuosa. Os hemos regalado, en cambio, la luz dorada, cálida, increible, de la tarde muriendo sobre Anagni, desde la ventana gótica de la sala grande del ayuntamiento. ¿No sentís un temblor en la espalda?. La belleza es indescriptible pero, a veces, sin querer, la cámara capta un trozo. Buen aparcamiento en la puerta de la villa medieval que mira al sur, cerca del hospital. Hay buenos lugares para comer y para dormir en Anagni. Prueben un hotelito con mucho encanto, de aquellos que sólo puede haber en Italia: el Villa Floridiana. Más moderno, el Hotel Citta dei Papi, se encuentra en la entrada de la autopista mismo. Dentro de la ciudad, el Portico, en la Piazza Bonifacio VIII, es una buena referencia para comer, como también lo es La Taberna del Banditore, el restaurante Lo Schiaffo, o el antiquísimo Albergo del Gallo, todos en la calle mayor de la villa, la Via Vittorio Emanuele.