La Setmana Santa de Tarragona


 

La gent coneix molt les setmanes santes andaluses, amb les seves saetes, i passos portats damunt les espatlles. També coneix les de Castella, solemnes. Però poca gent sap que, aquí, a Catalunya, a tocar de casa, al peu de les històriques muralles romanes de Tarragona, es desenvolupa una de les setmanes santes més boniques del país, la Setmana Santa tarragonina. Una cosa que s’ha de veure, i viure, en directe. Una gran processó, la del Sant Enterrament, el divendres 19 d’abril de 2019, una processó centenària, que surt de la plaça del Rei, al cor de la ciutat vella, just a tocar del Museu Arqueològic, de les ruïnes del circ i de la torre del Pretori. I tot a una hora prou apte per les famílies, a les 19,30 del vespre. Us animem a participar, aquest any, en la magnífica processó del Sant Enterrament a Tarragona. És tot un luxe resseguir la processó dins els carrers, mig medievals, mig romans d’aquesta ciutat mil·lenària. El Pla de la Seu, Cols, carrer Major, Baixada de Misericòrdia, plaça de la Font. Potser el tram més bonic. Passos que patinen, que pesen, que cal frenar. Pas acompassat. Rambla Vella i Rambla Nova, i tornar a la plaça del Rei. El terra és ple de cera. Les vestes suen malgrat l’aire fresc de la nit. Colors diversos: morats, negres, blaus, blancs… Els “Armats”, soldats romans, (que apropiat veure desfilar l’exercit romà vint segles després a Tàrraco), acompanyen la processó. De veritat us ho diem. No us perdeu la Setmana Santa a Tarragona. Podeu arribar fàcilment en cotxe, per l’AP-7. 100 kms. Una hora. I podeu aparcar amb facilitat en els grans parquings subterranis que rodegen la vila antiga. A la Rambla nova, a la plaça del mercat, a l’avinguda Catalunya. Hi ha gent, sí, però encara es poden veure bé les processons, sense deixar-hi la pell en l’intent. Evidentment que Tarragona ofereix als vostres infants moltes més coses que una simple festa medieval, com ara unes platges fantàstiques, netes, planes i de sorra fina, on els infants podran gaudir del mar sense perill. I que encara estan molt calentes!. Dona gust banyar-se a l’octubre en un mar tan càlid. I en l’aspecte cultural no podeu deixar de veure el ric patrimoni romà de la vila. L’antiga Tàrraco romana està declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Amfiteatre, aqueducte, muralles, circ… increible. Però a més, precisament la fira medieval te lloc a la Tarragona gòtica, al centre de la vila, en un entorn que tampoc desmereix un mercat medieval, sinó que el potencia. Ens encanta el casc antic: catedral, carrer de cavallers… i ara estarà ple de gegants, trobadors, artesans, artistes, teatre… Increible!. De veritat us ho diem: ens agrada Tarragona, amb la seva llum sudenca, la seva pedra daurada, la calma… A la ciutat hi arribareu molt fàcilment en cotxe, per l’AP7. Son només 95 kms. Una hora i poc. Bon aparcament en parkings subterranis arreu de la ciutat. O bé agafeu el tren. A Tarragona trobareu molt bons restaurants, sobretot pel casc medieval, dins les muralles, pels voltants de la catedral. Son molts, i de moltes menes. I ha bon ambient de tapes i de tasques, pizzeries, llesqueries, cerveseries. Ens agraden especialment llocs com ara Les Coques, íntim i acollidor, o el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Gòtic també és el Palau del Baró, que és més estrany, i molt gran. Millor anreu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes. A Tarragona també teniu molt bons hotels, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. I també podeu disposar dels de Salou. Ens agrada La Hacienda, a La Pineda, un macro hotel que, no obstant això va bé a les famílies. I un cop a Salou… que tal una anada a PortAventura?. No ens direu que no us donem bones idees pels caps de setmana en família, oi?. El mercat medieval a l’entorn de la catedral de Tarragona, un bon motiu per venir a Tarragona. Bona Setmana Santa a Tarragona!.

Las muralla romana de Tarragona és un escenario ideal para escenificar la pasión. No es Jerusalén pero podría haber sido muy similar. La Semana Santa tarraconense se ha de ver, y vivir, en directo. Es, de entre las catalanas, una de las mejores. La procesión sale de la plaza del Rey, en el corazón de la ciudad vieja, junto al Museo Arqueológico, al lado de las ruinas del circo y de la torre del Pretorio. Una de las cosas que la hacen más apta para las familias es que se inicia a las 8 de la tarde. La plaza hierve. En la iglesia de Nazaret, que cierra este espacio, no cabe un alma más. La procesión del Santo Entierro está a punto para empezar. Hay muchísimos pasos, de un mérito artístico superior. Las túnicas de la Real y Venerable Congregación de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo organizan a todos los cófrades. Son más de veinte las hermandades y cofradías que desfilan, todas al completo. Resuenan graves los tambores. Bajan hacia el portal de Sant Antoni, y van hacia el Pla de Palau y la calle de Escrivanies Viejas. Es todo un lujo seguir la procesión en las calles, medio medievales, medio romanos de esta ciudad milenaria. El Pla de la Seu, en la calle Mayor, por la Baixada de Misericordia hasta la plaza de la Font. Tal vez el tramo más bonito. Pasos que patinan, que pesan, que hay que frenar. Paso acompasado. Rambla Vella y Rambla Nova, y volver a la plaza del Rey. El suelo está lleno de cera. Las túnicas sudan a pesar del aire fresco de la noche. Diversos colores: morados, negros, azules, blancos … Los “Armados”, soldados romanos, (que apropiado ver desfilar el ejército romano veinte siglos después en Tarraco), acompañan la procesión. De verdad os lo decimos. No os perdáis la Semana Santa en Tarragona. Pueden aparcar con facilidad en los grandes parkings subterráneos que rodean la villa antigua. En la Rambla nueva, en la plaza del mercado, en la avenida Cataluña. Hay gente, sí, pero todavía se pueden ver bien las procesiones, sin dejar la piel en el intento. En Tarragona tiene muy buenos hoteles, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Y también pueden disponer de los de Salou, que en Semana Santa nunca se llenan. Nos gusta La Hacienda, en La Pineda, un macro hotel que, sin embargo, va bien a las familias.

La procesión del Santo Entierro a Badalona


A Badalona, la “Hermandad del Santísimo Cristo Redentor y Nuestra Señora de la Soledad”, organitza cada Divendres Sant, una processó espectacular. Si no podeu marxar de vacances. Si enyoreu les processons de Sevilla o de Córdoba, si no podeu anar fins Andalusia a veure-les, teniu sort. No us caldrà. Arribeu-vos fins Badalona, al barri de Llefià, a la Parròquia de Sant Antoni de Pàdua, a veure passar la dolorosa i el crist crucificat. Cada Divendres Sant, a les 18.30 hores. Hi ha el pas del Calvari, el pas del Crist i el de la Verge de la Soledat. Tots amb les vestes corresponents, costaleros i bandes de música. És molt bonic, fa molta patxoca. Molta espiritualitat, barroca, potent. Un cop ha sortit del temple, la processó enfila la Ronda Sant Antoni, Avinguda del Dr. Bassols i arriba a Marqués de Sant Mori. D’allà retorna per Pérez Galdós, cap a l’església de Sant Antoni de Pàdua de Llefià de nou. Molt fàcil arribar-hi en metro, de la línia 9, o 10, baixada a l’estació de Llefía, que, a més, te un disseny molt bonic i innovador, que recorda un teatre, o un pou del segle XXII. Els metros funcionen sense conductor, i això permet a la canalla veure la via, i fer-se la il·lusió que els condueixen. Un al·licient més per venir a Llefía, a Badalona, a gaudir de la Setmana Santa!.

En Badalona, la “Hermandad del Santísimo Cristo Redentor y Nuestra Señora de la Soledad”, organiza cada Viernes Santo, una procesión espectacular. Si no pueden irse de vacaciones. Si Añoran las procesiones de Sevilla o de Córdoba, si no puede ir hasta Andalucía a verlas, tenéis suerte. No lo necesitareis. Id hasta Badalona, al barrio de Llefià, hasta la Parroquia de San Antonio de Padua, a ver pasar la dolorosa y el cristo crucificado. Este viernes santo, a las 18.30 horas. Vereis el paso del Calvario, el paso del Cristo y el de la Virgen de la Soledad. Todos con las túnicas y vestas correspondientes, con sus costaleros y bandas de música. Es muy bonito, mucha gracia, mucha espiritualidad, barroca, potente. Una vez ha salido del templo, la procesión va por la Ronda Sant Antoni, Avenida del Dr. Bassols y llega a Marqués de Sant Mori. De allí retorna por Pérez Galdós, hacia la iglesia de San Antonio de Padua de Llefià. Muy fácil llegar en metro, de la línea 9, o 10, bajada en la estación de Llefià, que, además, tiene un diseño muy bonito e innovador, que recuerda un teatro, o un pozo del siglo XXII. Los metros funcionan sin conductor, lo que permite a los niños ver la vía, y hacerse la ilusión de que los conducen. Un aliciente más para venir a Llefià, en Badalona, ​​a disfrutar de la Semana Santa.

Carnaval tocatardà de Mora la Nova


Teniu mono de carnestoltes?. Creieu que el rei dels poca-soltes està mort i enterrat arreu?. Doncs no!.  A Mora la Nova, una vila eixerida a tocar de l’Ebre, al sud de Catalunya, aquest cap de setmana fan la seva famosa rua de Carnestoltes, una setmana després. El dia fort serà el dissabte, fet que justifica plenament un cap de setmana a les terres ignorades de l’Ebre. Ja sabem que si us decidiu pujar fins a  Mora la Nova aquest cap de setmana, no serà pel Carnestoltes només, oi?. Perquè la vila està realment lluny de Barcelona, via Tarragona, Reus, i Falset, o bé per l’AP-7 fins a Hospitalet de l’Infant i Ebre amunt cap a Mora!. Però per això us donarem més raons per arribar-vos fins Mora la Nova. Si feu allà el cap de setmana podreu veure llocs com ara Miravet, amb el seu castell, la més gran força dels templers de Catalunya. Us recomanem anar-hi en el pas de barca, que carrega els cotxes, prop de Rasquera, en lloc de fer servir el pont entre les dues Mores. Als infants els agradarà l’aventura. Si aneu a Miravet dineu al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia. També podeu anar fins la zona de la Terra Alta, als Ports de Beseit, a Horta de sant Joan o Arnes. Bellíssimes poblacions, bellíssima terra. Sabeu que teniu a Arnes un Vilar Rural, una mena d’allotjament un xic car però ideal per famílies. Una altra comarca fàcil des de Mora la Nova és el Priorat. Una meravella. La cartoixa d’ Scala Dei, el poblet de Poboleda, amb els vins excel·lents. Fantàstic. Remunteu la carena fins la increïble vila medieval de Siurana. També podeu dormir i menjar a Falset, a l’Hostal Sport.  Molt i molt recomanable. Ja ho veieu. Aneu-hi per l’autopista A-7 fins Tarragona. D’allà aneu a Reus, Falset i Mora per la carretera nacional 420, la que porta a Gandesa i Alcanys. Bona carretera. També és factible arribar per la A-7 fins l’Hospitalet de l’Infant, i allà agafar la C-44, via Tivissa fins Mora. També és una bona opció. Podeu anar per un lloc i tornar per l’altre. Al poble podeu dinar a la Piazza, bona pizzeria a la plaça Catalunya. I dormir i menjar bé a l’Hostal La Creu, molt casolà i de tota la vida. Bon Carnestoltes tardà a Mora!.

En Mora la Nueva, organizan un carnaval fuera de época muy chulo. Este sábado por la tarde. Rua, cena popular y baile. Si os gustan este tipo de acontecimientos, si teneis mono de carnaval, no dudeis en ir. Pero incluso si no sois muy devotos de fiestas locas como esta, podeis usarlo como excusa para dar una vuelta por las tierras del Ebro, poco conocidas y, en cambio, muy bonitas. Acercaros hasta Mora la Nova por la autopista A-7 dirección Tarragona. De allí vayan a Reus, Falset y Mora por la carretera nacional 420, la que lleva a Gandesa y Alcañiz. Buena carretera. También es factible llegar por la A-7 hasta el Hospialet de l’Infant, y allí coger la C-44, vía Tivissa hasta Mora. También es una buena opción. Podéis ir por un lugar y volver por el otro. En el pueblo pueden comer Hostal Barcelona, casero y de toda la vida. Si pasan por allí el fin de semana entero podréis ver lugares como Miravet, con su castillo, la mayor fortaleza de los templarios de Cataluña. Les recomendamos ir por el paso de barca, que carga los coches, cerca de Rasquera, en lugar de utilizar el puente entre las dos Moras. A los niños les gustará la aventura. Si vais a Miravet comed en el restaurante “El molí de Xim”, alta gastronomía. Algo más barato es el Pizzo, que está en el Casal, a la salida del pueblo. También pueden ir hasta la zona de la Terra Alta, a los Puertos de Beceite, a Horta de San Juan o Arnes. Bellísimas poblaciones, bellísima tierra. Ya sabéis que tenéis en Arnes un Vilar Rural, una especie de alojamiento un poco carito pero ideal para familias. Otra comarca fácil desde Mora la Nova es el Priorat. Una maravilla. La cartuja de Scala Dei, el pueblo de Poboleda, con sus vinos excelentes. Comed en el restaurante Populetus. Fantástico. Subid la cresta de montañas hasta la increíble villa medieval de Siurana. También se puede dormir y comer en Falset, el Hostal Sport. Muy recomendable. Ya lo veis. La excusa del carnaval tardio de Mora da para mucho.

La Fira FIO de l’Oli a Mora la Nova


A Mora la Nova, una gran vila de les terres de l’Ebre, a tocar d’aquest riu, hi fan aquest cap de setmana la seva famosa fira de l’Oli. Mireu-vos el programa a la web de la Fira. La fira es realitzarà al Pavelló Comercial. Hi haurà representades moltes de les cooperatives i almàsseres de les tres comarques productores de Catalunya. Es celebren també diversos actes lúdics, com ara el concurs d’allioli, i el repartiment de clotxes. Hi ha un munt d’almàsseres participants en la festa, de manera que podreu comprar oli extra verge de productors artesans. També us pot interessar l’anomenada Nit de l’Extraverge o el típic Mosset amb Oli, una ruta de tapes pel poble. Parlant de menjar, per dinar podeu anar a La Piazza, un bon restaurant i pizzeria, a la plaça de Catalunya, 12, tel: 977 40 32 98. O bé al Dana, més clàssic, que ofereix un bon menú a preus asequibles, a la mateixa carretera, al Carrer Major 132, tel: 642 33 07 76. Ja sabem que si us decidiu pujar fins a  Mora la Nova aquest cap de setmana, no serà per l’oli. Perquè la vila està realment lluny de Barcelona. Però per això us donarem més raons per arribar-vos fins Mora la Nova. Si feu allà el cap de setmana podreu veure llocs com ara Miravet, amb el seu castell, la més gran força dels templers de Catalunya. Us recomanem anar-hi en el pas de barca, que carrega els cotxes, prop de Rasquera, en lloc de fer servir el pont entre les dues Mores. Als infants els agradarà l’aventura. Si aneu a Miravet dineu al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia. Quelcom més baratet és el Pizzo, que està al Casal, a la sortida del poble. També podeu anar fins la zona de la Terra Alta, als Ports de Beseit, a Horta de sant Joan o Arnes. Bellíssimes poblacions, bellíssima terra. Sabeu que teniu a Arnes un Vilar Rural, una mena d’allotjament un xic car però ideal per famílies. Una altra comarca fàcil des de Mora la Nova és el Priorat. Una meravella. La cartoixa d’ Scala Dei, el poblet de Poboleda, amb els vins excel·lents. Dineu al restaurant Populetus. Fantàstic. Remunteu la carena fins la increible vila medieval de Siurana. També podeu dormir i menjar a Falset, a l’Hostal Sport.  Molt i molt recomanable. Ja ho veieu. L’excusa de la fira de l’Oli de Mora dona per a moltes possibilitats. Aneu-hi per l’autopista A-7 fins Tarragona. D’allà aneu a Reus, Falset i Mora per la carretera nacional 420, la que porta a Gandesa i Alcanys. Bona carretera. També és factible arribar per la A-7 fins l’Hospitalet de l’Infant, i allà agafar la C-44, via Tivissa fins Mora. També és una bona opció. Podeu anar per un lloc i tornar per l’altre.

En Mora la Nueva, organizan una feria del aceite muy chula. Si os gustan este tipo de acontecimientos no dudeis en ir. Si no sois muy devotos de fiestas podeis usarlo como excusa para dar una vuelta por las tierras del Ebro, poco conocidas y, en cambio, muy bonitas. Es esta una típica fiesta mayor. Acercaros hasta Mora la Nova por la autopista A-7 dirección Tarragona. De allí vayan a Reus, Falset y Mora por la carretera nacional 420, la que lleva a Gandesa y Alcañiz. Buena carretera. También es factible llegar por la A-7 hasta el Hospialet de l’Infant, y allí coger la C-44, vía Tivissa hasta Mora. También es una buena opción. Podéis ir por un lugar y volver por el otro. En el pueblo pueden comer Hostal Barcelona, casero y de toda la vida. Si pasan por allí el fin de semana entero podréis ver lugares como Miravet, con su castillo, la mayor fortaleza de los templarios de Cataluña. Les recomendamos ir por el paso de barca, que carga los coches, cerca de Rasquera, en lugar de utilizar el puente entre las dos Moras. A los niños les gustará la aventura. Si vais a Miravet comed en el restaurante “El molí de Xim”, alta gastronomía. Algo más barato es el Pizzo, que está en el Casal, a la salida del pueblo. También pueden ir hasta la zona de la Terra Alta, a los Puertos de Beceite, a Horta de San Juan o Arnes. Bellísimas poblaciones, bellísima tierra. Ya sabéis que tenéis en Arnes un Vilar Rural, una especie de alojamiento un poco carito pero ideal para familias. Otra comarca fácil desde Mora la Nova es el Priorat. Una maravilla. La cartuja de Scala Dei, el pueblo de Poboleda, con sus vinos excelentes. Comed en el restaurante Populetus. Fantástico. Subid la cresta de montañas hasta la increíble villa medieval de Siurana. También se puede dormir y comer en Falset, el Hostal Sport. Muy recomendable. Ya lo veis. La excusa de la feria del aceite de Mora da para mucho.

Mont Cenis / Moncenisio


El Coll de Mont Cenis, en francès, o del Moncenisio en italià, separa aquestes dues nacions en un pas alpí no gaire alt i molt bonic. Uneix Torino i Grenoble, Sant Jean de Modane i Susa, sense necessitat de pagar cap túnel de peatge, per una ruta evocadora, en mig de paisatges idíl·lics i sense fer patir el cotxe. A l’hivern està tancada per la neu, això si. és una bona ruta alternativa per viatjar a Itàlia a l’estiu sense passar calor i sense patir retencions a l’autovia marítima entre Niça i Gènova. Es puja per Perpignan, Narbonne, Montpellier, Nimes, Avignon, Valence, Grenoble, Albertville, Sant Jean de Modane… i es baixa per Susa cap a Torino, per continuar després camí de Milà, Florència o Venecia. O bé a l’inversa. Del costat francés hi ha unes pistes d’esquí molt familiars i nombrosos senders per caminar per les muntanyes. L’accés al llac del Cenis és molt fàcil. Hi ha nombrosos desviaments al llarg de la carretera que serpenteja pel coll des del costat francès a l’italià, que fa ben bé uns 8 kms. d’altiplà, sense pujades ni baixades. Camins molt ben condicionats, amb àrees d’aparcament i tota mena de serveis, restaurants inclosos. Teniu “Le relais du Col du Mont Cenis”, bon petit restaurant just al coll mateix. També Le Malamot, un hotel i restaurant senzill però bo, a la sortida del lloc, ja caient sobre Itàlia. I al mig del parc natural, a peu de carretera, en el monument, centre d’interpretació i església del mont Cenis, bon aparcament i bones vistes del llac i la muntanya, hi ha Le Savoie, un altre bon establiment on menjar.

El paso de Mont Cenis o del Moncenisio, separa Italia y Francia. Se trata de un paso alpino no muy alto y muy bonito.  Une Torino i Grenoble, Sant Jean de Modane y Susa, sin necesidad de pagar el túnel de peaje. La ruta es muy evocadora, en verano, y es una buena ruta alternativa para no pasar calor ni morir en las retenciones entre Niza y Génova. Subid por Perpignan, Narbonne, Montpellier, Nimes, Avignon, Valence, Grenoble, Albertville, Sant Jean de Modane… y bajad hacia Susa y Torino, para continuar a Milán, Florencia o Venecia. O a la inversa. El lago del Cenis és muy bonito. La carretera que serpentea por las alturas lo recorre y encontrareis todo tipo de servicios y restaurantes.  Aconsejamos “Le relais du Col du Mont Cenis”, o Le Malamot, un hotel y restaurante sencillo pero bueno. O Le Savoie, otro buen lugar para comer.

 

Fira a Mora la Nova


A Mora la Nova, una gran vila de les terres de l’Ebre, a tocar d’aquest riu, hi fan aquest cap de setmana la seva famosa fira. La fira es realitzarà al Pavelló Comercial però tot el poble en serà el recinte. És antiquíssima, la fan des de fa 187 anys!.  És una d’aquelles fires antigues, on hi ha de tot. Però el més interessant per a la canalla serà la maquinària agrícola i la secció de ramaderia, amb molts animals domèstics i de granja. I si això no fora prou, la Fira de Móra la Nova és el lloc on trobar un gran parc d’atraccions per a famílies, amb tota mena de muntanyes russes, “cavallets”, autos de xoc… una passada. Immens!. Es celebren també diversos actes lúdics. Per dinar podeu anar a La Piazza, un bon restaurant i pizzeria, a la plaça de Catalunya, 12, tel: 977 40 32 98. O bé al Dana, més clàssic, que ofereix un bon menú a preus assequibles, a la mateixa carretera, al Carrer Major 132, tel: 642 33 07 76. Per dinar i dormir a Mora ens agrada molt l’Hostal La Creu, típic hostal de tota la vida, però renovat, modern i amb gust. Bon menjar. Ja sabem que si us decidiu pujar fins a  Mora la Nova aquest cap de setmana, no serà per la fira. Perquè la vila està realment lluny de Barcelona. Però per això us donarem més raons per arribar-vos fins Mora la Nova. Si feu allà el cap de setmana podreu veure llocs com ara Miravet, amb el seu castell, la més gran força dels templers de Catalunya. Us recomanem anar-hi en el pas de barca, que carrega els cotxes, prop de Rasquera, en lloc de fer servir el pont entre les dues Mores. Als infants els agradarà l’aventura. Si aneu a Miravet dineu al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia. Quelcom més baratet és el Pizzo, que està al Casal, a la sortida del poble. També podeu anar fins la zona de la Terra Alta, als Ports de Beceit, a Horta de sant Joan o Arnes. Bellíssimes poblacions, bellíssima terra. Sabeu que teniu a Arnes un Vilar Rural, una mena d’allotjament un xic car però ideal per famílies. Una altra comarca fàcil des de Mora la Nova és el Priorat. Una meravella. La cartoixa d’ Scala Dei, el poblet de Poboleda, amb els vins excel·lents. Dineu al restaurant Populetus. Fantàstic. Remunteu la carena fins la increïble vila medieval de Siurana. També podeu dormir i menjar a Falset, a l’Hostal Sport.  Molt i molt recomanable. Ja ho veieu. L’excusa de la fira de Mora dona per a moltes possibilitats. Aneu-hi per l’autopista A-7 fins Tarragona. D’allà aneu a Reus, Falset i Mora per la carretera nacional 420, la que porta a Gandesa i Alcanys. Bona carretera. També és factible arribar per la A-7 fins l’Hospitalet de l’Infant, i allà agafar la C-44, via Tivissa fins Mora. També és una bona opció. Podeu anar per un lloc i tornar per l’altre.

En Mora la Nueva, organizan una feria muy chula. Si os gustan este tipo de acontecimientos no dudeis en ir. Si no sois muy devotos de fiestas podeis usarlo como excusa para dar una vuelta por las tierras del Ebro, poco conocidas y, en cambio, muy bonitas. Es esta una típica feria de muestras, ganadera y agrícola. Acercaros hasta Mora la Nova por la autopista A-7 dirección Tarragona. De allí vayan a Reus, Falset y Mora por la carretera nacional 420, la que lleva a Gandesa y Alcañiz. Buena carretera. También es factible llegar por la A-7 hasta el Hospialet de l’Infant, y allí coger la C-44, vía Tivissa hasta Mora. También es una buena opción. Podéis ir por un lugar y volver por el otro. En el pueblo pueden comer Hostal Barcelona, casero y de toda la vida. Si pasan por allí el fin de semana entero podréis ver lugares como Miravet, con su castillo, la mayor fortaleza de los templarios de Cataluña. Les recomendamos ir por el paso de barca, que carga los coches, cerca de Rasquera, en lugar de utilizar el puente entre las dos Moras. A los niños les gustará la aventura. Si vais a Miravet comed en el restaurante “El molí de Xim”, alta gastronomía. Algo más barato es el Pizzo, que está en el Casal, a la salida del pueblo. También pueden ir hasta la zona de la Terra Alta, a los Puertos de Beceite, a Horta de San Juan o Arnes. Bellísimas poblaciones, bellísima tierra. Ya sabéis que tenéis en Arnes un Vilar Rural, una especie de alojamiento un poco carito pero ideal para familias. Otra comarca fácil desde Mora la Nova es el Priorat. Una maravilla. La cartuja de Scala Dei, el pueblo de Poboleda, con sus vinos excelentes. Comed en el restaurante Populetus. Fantástico. Subid la cresta de montañas hasta la increíble villa medieval de Siurana. También se puede dormir y comer en Falset, el Hostal Sport. Muy recomendable. Ya lo veis. La excusa de la feria de Mora da para mucho.

Dingle península


La Dingle península és un racó apartat i ferèstec d’Irlanda, que vàrem recòrrer un estiu en que vàrem anar a aquesta meravellosa illa verda. Ens vam dedicar a seguir la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta per a pusil·lànims o cardíacs. Vistes fabuloses, bona carretera, però estreta amb ganes. Per veure bé la península de Dingle podeu sortir des de la mateixa ciutat de Dingle, la capital de la zona. Seguint la carretera cap a l’oest anem tota l’estona penjats per una carretera força estreta a mig aire sobre una mar blau marí, profunda. Pedres i gavines. Arribem a la punta del cap de Clogher i veiem entre les ones les Illes de Blasket. Si voleu saber més sobre aquestes illes visiteu el Blasket Centre al poblet de parla Gaeltacht Dunquin (Dún Chaoin en celta). Les illes estaven habitades fins el 1953. Ara son refugi d’aus marines i un lloc perfecte per veure balenes. Encara podeu coneixer-les millor si agafeu el ferry que surt del mateix port de Dunquin. En menys de mitja hora, amb bona mar, sereu allà. Podreu caminar per la Great Blasket, amb les restes de cases i edificacions, amb les seves foques, les roques, les cales amagades. Baixem cap a l’altre costat, la cara nord de la zona. Hi ha pobles com Murreagh amb boniques badies sorrenques. Torneu a Dingle per alguna de les boniques carreteres interiors que creuen les landes. Podeu dinar allà. Per sortir d’aquesta zona teniu dues alternatives. Pels valents travessar pel Connor Pass. Pels més conservadors seguir el camí d’entrada. El Connor Pass és un petit pas de muntanya, amb una carretera on només hi cap un cotxe. Una missió impossible. Roca viva excavada amb dinamita. Vistes corprenedores. Si heu estat valents el premi és l’extrany oratori de Gallarus, a la imatge, molt primitiu, rupestre, fascinant. I tot seguit aneu cap a Castlegregory i la península de Ballycurrane, amb dunes de sorra, platges llargues i natura arreu. Dingle i la seva península us encantarà, i el Connor Pass si us atreviu!. A Dingle, nosaltres, dinàrem a The Goat, un cafè ara lamentablement tancat. No vam anar al millor, situat al port de Dingle, al Mall. Es diu The Chart i és molt bo, però car.

La Dingle península está situada en Irlanda. Forma parte de la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta para cobardes. Ahora bién, ofrece a cambio una vistas fabulosas y es una buena carretera, estrecha a tramos. Podemos salir de la ciudad de Dingle, la capital de la zona. Yendo al oeste pasamos por una maravillosa carretera bordeando el mar. Piedras y gaviotas. Se llega hasta el cabo de Clogher i vemos las Islas de Blasket. Podeis visitar el Blasket Center en Dunquin (Dún Chaoin en celta). Les islas estan desabitadas desde 1953. Hay un ferry que sale de Dunquin y en media hora os lleva a la Great Blasket Más adelante está Murreagh con bonitas playas. Volved a Dingle por la carretera interior. Después teneis dos alternativas. Ir por el Connor Pass o no. El Connor Pass es n puerto de muntaña, con una carretera donde solo cabe un vehículo. Una misión imposible. Roca viva excavada a dinamita. Vistas bestiales. El premio es el oratorio de Gallarus, ver en la imagen, primitivo, rupestre, fascinante. Y Castlegregory, con la península de Ballycurrane, y sus dunas de arena i naturaleza salvaje junto al mar. Nosotros, en Dingle, cominos en The Goat, un cafè lamentablemente cerrado. El mejor es The Chart, bueno, muy bueno, pero caro.