El Pont de Suert


Aquest petit cap de setmana de Tots Sants 2021, en que dilluns era festa, vam aprofitar per anar fins la Vall de Boí, on feia temps que no havíem estat. Vam fer estada al Pont de Suert, la capital de la Ribagorça Catalana, on mai havíem dormit ni menjat. El Pont de Suert no és molt bonic, però si que pot ser un gran centre d’excursions cap a la Vall de Boí, les esglésies romàniques patrimoni de la humanitat, el Parc Natural d’Aigües Tortes, la presa de Cavallers i el balneari de Caldes de Boí, la zona de l’Aragó, amb Bonansa i la Vall d’Isàbena, amb la fastuosa catedral de Roda d’Isàbena, el monestir d’Obarra o la Vall de Montañana, amb el poblet medieval del mateix nom, amb el d’Areny de Noguera, o el de Sopeira, on volen les àliguestor sobrevolant el monestir d’Alaón. La Vall d’Aran no es llunyana. Hi ha rutes a peu per a tots els gustos. Cap d’aquests llocs està a més de mitja hora en cotxe. Al Pont de Suert es pot passejar pel seu casc antic medieval, pel carrer Major, la plaça del Mercadal i altres indrets bonics, amb arcades i cases de pedra. També teniu el riu i una curiosa església del segle XX que fou una referència de modernitat. Al Pont de Suert teniu una joia per allotjar-vos: es tracata de l’hotel Cotori, on vam estar molt bé. Per sopar, si no funciona el magnífic restaurant del Cotori, podeu anar a diversos restaurants, cap d’ells tope al·lucinats. Si trobeu lloc potser estan millor els bars, com el Manolo, a la plaça major, amb bones tapes. També teniu el restaurant las Cumbres, al costat de l’església nova. Nosaltres vam anar al Albergue de Pas, un petit bar situat en un alberg de joventut. Carta curta però bona teca.

Este largo fin de semana de Totos los Santos 2021, en que el lunes era fiesta, aprovechamos para ir hasta el Valle de Boí, donde hacía tiempo que no habíamos estado. Hicimos estancia en el Pont de Suert, la capital de la Ribagorça Catalana, donde nunca habíamos dormido ni comido. El Pont de Suert no es muy bonito, pero sí que puede ser un gran centro de excursiones hacia el Valle de Boí, las iglesias románicas patrimonio de la humanidad, el Parque Natural de Aigües Tortes, la presa de Cavallers y el balneario de Caldes de Boí, la zona de Aragón, con Bonansa y el Valle de Isábena, con la fastuosa catedral de Roda de Isábena, el monasterio de Obarra o el Valle de Montañana, con el pueblecito medieval del mismo nombre, con el de Areny de Noguera, o el de Sopeira, donde vuelan las águilastor sobrevolando el monasterio de Alaón. En el Pont de Suert se puede pasear por su casco antiguo medieval, por la calle Mayor, la plaza del Mercadal y otros lugares bonitos, con arcadas y casas de piedra. También tienen el río. En el Pont de Suert tiene una joya para alojarse: se tracata del hotel Cotori, donde estuvimos muy bien. Para cenar, si no funciona el magnífico restaurante del Cotori, puede ir a varios restaurantes, no muy buenos. Nosotros fuimos al Albergue de Pas, un pequeño bar situado en un albergue de juventud. Carta corta pero buena comida.
This little weekend of All Saints 2021, which was a holiday on Monday, we took the opportunity to go to the Vall de Boí, where we had not been for a long time. We stayed at the Pont de Suert, the capital of the Catalan Ribagorça, where we had never slept or eaten. The Pont de Suert is not very beautiful, but it can be a great center for excursions to the Vall de Boí, the Romanesque churches a World Heritage Site, the Aigües Tortes Natural Park, the Cavallers dam and the spa. of Caldes de Boí, the area of ​​Aragon, with Bonansa and the Vall d'Isàbena, with the magnificent cathedral of Roda d'Isàbena, the monastery of Obra or the Vall de Montañana, with the medieval village of the same name, with the one of Areny de Noguera, or the one of Sopeira, where they fly the aliguestor flying over the monastery of Alaón. At the Pont de Suert you can walk through its medieval old town, Carrer Major, Plaça del Mercadal and other beautiful places, with arches and stone houses. You also have the river. On the Pont de Suert you have a gem to stay in: it is the Cotori hotel, where we had a great time. For dinner, if the Cotori’s magnificent restaurant doesn’t work, you can go to several restaurants, which aren’t very good. We went to the Albergue de Pas, a small bar located in a youth hostel. Short letter but good teak.

Ce petit week-end de la Toussaint 2021, qui était un lundi férié, nous en avons profité pour nous rendre dans la Vall de Boí, où nous n'étions pas allés depuis longtemps. Nous avons séjourné au Pont de Suert, la capitale de la Ribagorça catalane, où nous n'avions jamais dormi ni mangé. Le Pont de Suert n'est pas très beau, mais il peut être un excellent centre d'excursions vers la Vall de Boí, les églises romanes classées au patrimoine mondial, le parc naturel d'Aigües Tortes, le barrage de Cavallers et la station thermale de Caldes de Boí, la région d'Aragon, avec Bonansa et la Vall d'Isàbena, avec la magnifique cathédrale de Roda d'Isàbena, le monastère d'Obra ou la Vall de Montañana, avec le village médiéval du même nom, avec celui d'Areny de Noguera, ou celui de Sopeira, où ils volent l'aliguestor survolant le monastère d'Alaón. Au Pont de Suert, vous pouvez vous promener dans sa vieille ville médiévale, Carrer Major, Plaça del Mercadal et d'autres beaux endroits, avec des arcs et des maisons en pierre. Vous avez aussi la rivière. Sur le chemin de Suert vous avez un petit bijou où séjourner : c'est l'hôtel Cotori, où nous avons passé un très bon moment. Pour le dîner, si le magnifique restaurant du Cotori ne fonctionne pas, vous pouvez aller dans plusieurs restaurants, qui ne sont pas très bons. Nous sommes allés à l'Albergue de Pas, un petit bar situé dans une auberge de jeunesse. Lettre courte mais bon teck.

Un estiu a Croàcia


Aquest estiu, quan el coronavirus ja sigui un record horrible, podeu fer un viatge fins Croàcia i Eslovènia. podeu sortir de Barcelona cap a Montpellier, parant a dinar al restaurant i pizzeria “La Bella Itàlia” a Narbonne. I fent nit a l’hotel Novotel de Montpellier, situat a peu d’autopista o continuar, si voleu, sense visitar Montpellier, fins arribar a Nîmes, que també té un Novotel xulo, al centre de la ciutat, al costat del seu amfiteatre romà, que és una passada. Nîmes també té un temple romà perfectament conservat. O potser podeu continuar fins Avignon, amb un altre Novotel molt modern, al costat de l’estació de tren, i un Ibis Styles, interessant, camí de l’aeroport. Sigui com sigui podeu seguir cap a Grenoble, ja als Alps francesos, on hi ha un Novotel al mig del camp, a Voreppe. Hotels tots ells molt barats i familiars. Si feu nit a Grenoble, o hi pareu uns dies per explorar els Alps francesos, podeu sopar al restaurant italià, molt bo, anomenat Carmelina. Molt recomanable. D’allà podeu anar cap a Milà, ja a Itàlia, passant pel coll del Mont Cenis, espectacular pas alpí. És aquesta una ruta molt més fresca i agradable que passar en ple estiu per la Costa Blava francesa, i per la Riviera Italiana, que sempre estan petades. I us estalvieu el coll d’ampolla del pont de Génova, el que va caure, i encara no està reconstruït. Podeu fer nit a Torino, una gran idea, perquè és una ciutat molt bonica, amb bons hotels, i un museu egipci fabulós, o bé continuar cap a Milano. Si decidiu Torino us direm que hi ha hotels convenients vora l’estació de tren i un Novotel a l’entrada per l’autopista. Si aneu a Milano i podeu allotjar-vos al centre de la ciutat o bé Novotel proper a l’aeroport de Malpensa. Molt bé de preu, instal·lacions modernes i netes. A Milano podeu passar-hi un dia, com a mínim, per veure la fastuosa catedral, per exemple, i l’endemà marxar cap a Venècia. Pel camí no deixeu de visitar Bérgamo, amb un casc antic admirable, Verona, una ciutat romàntica, amb l’amfiteatre i el balcó de Giulieta, o Vicenza, plena de obres del Palladio, o Padova, amb molt d’art. Arribant a Venezia, a Mestre, hi ha un bon hotel Novotel. Per menjar aneu a un petit restaurant casolà proper a l’hotel. Es diu l’Osteria de Mariano. Menú del dia cantat, pasta fresca sempre, qualitat a preu raonable. Un veritable museu on parlareu amb els amos de què i com voleu menjar i veure. El recomanem. L’endemà no podeu deixar de veure Venècia. El pont de Rialto, el pont dels sospirs, la plaça de Sant Marc, la fantàstica església de San Pantalon, amb el sostre decorat amb un “trompe l’oeuil” fabulós. I la íntima raconada del Campo Santa Margarida, amb l’església del Carmel, i les seves pintures sobre fusta. Per dinar en aquesta zona us recomanem la Pizzeria Dofin, a la Salizata de la Santa Croce, 81, prop de San Rocco i de San Pantalón. Bé de preu i bona teca. Acabat de dinar anau fins el Campo Sant Rocco, amb l’escola gran de San Roc plena de pintures de Tiziano, i la Basílica Gloriosa dei Frari, un dels temples més grans de Venècia, gòtic esplendorós, ple d’art. Una ascensió de Tiziano com a retaule major, obres de Donatello, Bellini, el sepulcre de Canova… impressionant. I també Sant Gregorio, un monestir amb accés al Gran Canal, i l’església barroca de la Salute, símbol de la ciutat, enfrontada amb Sant Marc. Venècia ens encanta.

En tornar de Venezia podeu sopar en restaurant molt divertit, casual, instal·lat en una antiga fábrica, servit per gent jove: Ae Oche 4 Cantoni. Genial. El dia següent começa l’aventura croata. Croàcia, i primer la península d’Istria, és presenta com una rèplica de la Toscana. Suaus turons acullen pobles encimbellats, emmurallats, plens de palaus, esglésies, portes i carrers estrets. Dominen un paisatge verd com ara Escòcia, amb boscos frondosos sota un cel blau. Motovun és un d’aquests pobles.  Travesseu Triestre i Eslovènia per arribar-hi. Primera frontera! No agafeu l’autopista. Pagareu molt per pocs kms. I necessiteu una vinyeta a Eslovènia. Aneu de Triestre, una ciutat resultona però no bonica, a Motovun per carretera comarcal. Mireu el mapa! Si aneu a Motovun, i en feu el centre de visites de la part d’Istria, estalviareu molts calers. En cas contrari podeu optar per un hotel a la costa. Us recomanem una casa rural fantástica que podeu llogar sencera: Motovun House. Molt maca. Típica, equipada. Podeu fer-vos el menjar o anar a un restaurant típic: La Kanoba Mondo, al centre del poble. A la nit millor sempre els restaurants a peu de muralla, en la terrassa dominant el riu Mirna. Per exemple el restaurant Pod Voltom, al mateix mirador damunt la vall, sopar amb vistes… molt romàntic. El poble és peatonal però us deixaran pujar amb cotxe si teniu allà l’allotjament. Dona gust recórrer els carrerons empedrats amb lloses blanques, polides pel pas dels anys. Fer el tomb a la muralla i aneu a veure caure la tarda damunt dels camps mentre sopeu a la fresca.

I que podeu fer des de Motovun. Doncs anar a Pula, amb les seves restes romanes, amfiteatre, gran i preciós, arc dels Sergis, el temple d’August… i la catedral.

També podeu anar a Rovinj, bella vila marinera, una vila que és com una illa de colors damunt l’Adriàtic. Per dinar teniu la Pizzeria da Sergio, només pizzes, però molt bones, al carrer peatonal del poble antic, Grisia.

I també podeu visitar Porec, a una trentena de kms. de Motovun, per veure la seva cèlebre basílica Eufrasiana, patrimoni de la UNESCO.

Quan marxeu de Motovun, preneu el camí de Zadar. Podeu aturar-vos a la ciutat d’Ogulín, en els boscos i muntanyes del nord de Croàcia, per veure el castell Francopan i dinar al restaurant de l’hotel Francopan, que està molt bé i bé de preu.

Seguírem la ruta cap a Zadar on vam podeu allotjar-vos als apartaments Lavandula, molt moderns i molt bonics, a tocar de la platja i a 10 minuts del centre. Aneu a veure la famosa posta de sol de Zadar, i a sopar al centre, al restaurant 2 Ribara, fantàstic, o al costat dels apartaments en un restaurant típic amb aires de taverna grega: el Kuzina. Molt bo i barat.

La porta d’entrada recorda que Zadar fou també veneciana, i la basílica de Sant Donat és una joia pre-romànica bastida damunt del fòrum romà fent servir bases de columnes i temples romans.

 

Des de Zadar es poden fer boniques excursions, com per exemple a Nin, per veure aquest bonic poblet de pescadors, amb la seva catedral paleocristiana i banyar-nos a la seva platja.

Quan us canseu de Zadar sortiu-ne amb destinació Dubrovnik. L’aduana de Bòsnia us farà perdre una bona estona, i les cues per travessar Naum, un petit enclavament de Bòsnia, encara més. Sortint del mal pas encara us donarà temps d’anar fins la petita ciutat fortificada de Mali Ston, i dinar al port. Ho podeu fer al restaurant Kapetanova Kuca, que pertany a l’Hotel Ostrea. Bo, sofisticat, bona relació qualitat preu. Acabat de dinar passegem pel poblet pescador de cases de pedra.

Continuem camí de Dubrovnik on ens allotgem a l’Hotel Àdria, molt bé. Luxe. Piscina coberta. Tenim mitja pensió. Sopar buffet molt arreglat. Baixem a la ciutat murallada de Dubrovnik. Aparquem al pàrquing públic, car, i baixem a peu les escales. És Disneylandia. Bonic però massa turístic.

L’endemà podeu acabar de baixar per veure, passant la frontera amb Montenegro, la bella ciutat medieval de Kotor. Una passada! I entrar a Bòsnia per visitar Mostar. Fins i tot podeu fer una escapada fins Sarajevo. Però això, potser, seria un altre viatge. Però Kotor, que és preciosa, i Mostar, amb el seu pont otomà, son asequibles i molt xules. I no son lluny de Dubrovnik. I molt més barates!. Allà podeu dormir i menjar molt bé. De tornada preneu el vall del Neretva i torneu a la costa croata. Podeu anar a Baska Voda, un bonic poble de la costa. Allà podeu dinar a diversos llocs. Com ara la konoba Toni, barateta i bon servei. O a l’Hotel Croatia, un bonic establiment al centre de la localitat a tocar de la platja. Bon menjar, no gaire car, bones habitacions, bon desdejuni i bon servei. La platja de pedres de Baska Voda és agradable i l’ambient, de dia i de nit, molt maco, animat i familiar.

 

L’endemà tocarà una de les perles del viatge, la ciutat de Split, ubicada tota ella en un fastuós i immens palau imperial de Dioclecià. La porta nova o aurea dona accés a l’entramat de carrers medievals bastits dins de les estances del palau. Al peristil convertit en plaça, al mausoleu imperial fet catedral, als soterranis fets basar. Increïble!.

 

A Split podeu menjar prop de la porta aurea a la pizzeria Portas. Bona teca, a bon preu. Bon servei. Des de Split podeu anar a Trogir. Si voleu dormir per allà recomanem la Villa Tudor, habitacions amb vistes a la magnífica ciutat amurallada i el port. Unes vistes impagables. Son com uns petits apartaments molt familiars, senzills però nets. Aprofiteu per anar a la platja de l’illa de Ciovo, a uns kms. de Trogir, molt amable i maca. Per menjar aneu al Vanjka, un local luxós, però de preus moderats, al centre de Trogir.

En sortir de Trogir aneu cap a Zagreb, per l’interior, per poder visitar els llacs del Plitvice Lakes National Park, preciosos, on podeu passar pràcticament tot el dia fent senderisme, muntats en trens i en vaixells, parc amunt, parc avall. Podeu dinar a Korenica, prop de la frontera, en una zona devastada per la guerra, al restaurant Sapina, senzill però molt bé. Després cap a Zàgreb.

Zagreb, la capital croata, és una ciutat interessant, no maca, però xula. Per dormir aneu a l’hotel Internacional, allunyat del casc històric, però ben comunicat. Clàssic.

Zagreb te districtes que recorden encara el realisme socialista de Tito, amb blocs per obrers. Però el seu casc antic és bonic, amb la catedral i el castell.

 

Des de Zagreb podeu fer moltes sortides per visitar la Croàcia interior, la més desconeguda. Vam anar a Belec per veure la meravella barroca de l’església de Santa Maria de les Neus. Demaneu la clau a la casa de pagès del davant si la trobeu tancada.

També a Varazdin, ciutat barroca per excel·lència, plena de palaus i esglésies, amb una catedral bellíssima i un castell molt evocador. Val la pena fer una parada a Varazdin en un viatge a Croàcia. Allà podeu dinar a la pizzeria Àngelus, un lloc molt recomanable. Bon menjar pec pocs diners.

No us perdeu els castells de la regió fronterera amb Eslovènia, i el poble encantador de Somobor.

En acabat podeu anar cap a Eslovènia. Us recomanem l’Hotel Radisson Blue de Ljubljana, la capital. Situat lluny del centre però molt luxós. Te un servei pactat de taxis que et porten al casc històric de la ciutat per pocs diners. Molt recomanable. Ljuljana és encantadora, sense tenir res. Un castell, quatre carrers medievals, un riu, uns ponts, el dragó de la ciutat i molta animació. T’enamora sense saber la raó. A Ljuljana aneu a dinar i sopar al restaurant Marley & Me, que no va estar pas gens malament.

Tocarà ara descobrir una mica els Apls Julians d’Eslovènia. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj, on us podeu banyar, i dinar, prou bé, en un berenador a tocar del llac, amb especialitats eslovenes que es diu Pod Skalco. Eslovenia te un munt de petits poblets encantadors, altes muntanyes, ciutats medievals, monestirs, castells i unes coves que son patrimoni de la humanitat. Quedeu-vos uns quants dies per descobrir-los.

Quan retorneu a Itàlia pareu a Brescia, no lluny de Vicenza i Verona. I si no ho heu fet abans, a Venezia, Padua o Vicenza, ciutat, renaixentista, preciosa, amb la basílica palladiana, la catedral i les esglésies. Bon dinar al restaurant Bar Borsa, un lloc on al migdia fan un menú molt xulo, a dins de la mateixa basílica de Palladio.

Seguiu cap als llacs alpins del nord d’Itàlia, Garda, per exemple, parant al bonic poblet de Sirmione. Continueu a  Bérgamo, i després cap a Milà. Podeu tornar a parar al Novotel proper a l’aeroport de Malpensa, on ja vau fer-ho a l’anada. O arribar-vos a Torino, i veure el museu egipci, que val la pena de veritat. I pujar a la Vall d’Aosta, per veure el Mont Blanc, passar el túnel i anar a Chamonix, per veure La Mer de Glace. I potser estar-vos voltant els Alps uns dies, pujant als trens de muntanya i als telecadires. O bé tornar cap a Grenoble, travessant de nou el Mont Cenís, magnífic pas alpí. I llavors parar a Bonneval sur Arc, preciós poblet de muntanya francès. Sopeu a Bessans, en un restaurant típic de la muntanya de Saboia que es diu La Bocona. Força bé.

 

Si no us agrada la idea podeu dormir a Grenoble, al mateix Novotel que hi ha al mig del camp, a Voreppe. Recordeu el nostre restaurant preferit, el Carmelina, restaurant molt recomanable. l’endemà baixeu la vall del Rhone, visitant Valence, o Orange, amb el seu teatre romà, o Avignon, si no heu parat al pujar. Aneu de pet cap a casa, o amb parada a la Camarga, o visitant el Luberon, la Provença preciosa. O pareu a Nîmes, o a Montpellier, o a Narbonne. O a Figueres per dinar o sopar al millor restaurant i hotel de la ciutat, el Can Duran.

En arribar a casa recordareu la bella Croàcia, la costa dàlmata, la ciutat romana i medieval d’Split, la bellíssima vila de Trogir, les petites illes properes a la costa com Rab o Krk. Les esglésies, palaus, carrers i cases medievals. I les platges i cales!

La bella Croàcia, su costa de Dalmacia, con bonitas playa, las ciudades griegas, romana y medievales de Dubrovnik, de Kotor, de Mostar, de Split, de Trogir, de Zadar, de Rovenij, de Pulla… merecen una visita un verano, cuando el coronavirus haya pasado de largo. Ciudades que son como una joias en su estuche de murallas, o patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Ciudades increibles, como Zagreb o Varzdin, con sus callejas, sus palacios, todo en piedra, preciosas. No la podeis olvidar, porque Croacia es un destino familiar seguro.

Més enllà de la Puglia: Grècia


Continuem somniant i en quarantena? Visca els somnis i la imaginació. Aquest dies us hem proposat d’anar a Roma, a la Campània, a Calàbria, a Sicília, a la Puglia i a la Basilicata! Tot això aprofitant els vaixells de Grimaldi que surten del port de Barcelona. Es pot sopar, dormir, esmorzar i dinar al vaixell. El bo d’això, que no teniu si aneu en avió, és que amb nosaltres viatja el nostre cotxe, sense cap control ni restricció de pes, ni equipatge. Aquesta vegada doblem l’aposta i us proposem anar a Grècia, conduint el vostre propi vehicle. I seran només 2500 kms. Com si anéssiu i tornéssiu de París o de Venècia. No us ho creieu? Llegiu, llegiu… Un cop arribats a Civittaveccia podeu anar a Roma, a dormir a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, com ja hem explicat. Sortim cap a Brindisi, via Nàpols. Potser parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Potser no fer res de tot això, perquè tenim molta pressa i pocs dies. Potser aprofitem per ceure Nàpols, i dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Com en el post d’ahir, fem el que fem, caldrà anar cap a Brindisi. I si us cal parar a dinar podeu fer-ho a Candela, a tocar d’autopista, al restaurant La Rosa dei Venti, pujant cap al poble. Senzill però bé i barat. Potser preferiu parar a la vila medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. Gran luxe, bon preu. D’allà potser voleu passar un parell de dies visitant la Puglia i banyant-vos a les seves platges, o no. Polignano al Mare és un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i amb bones cales rocoses. Alberobello és poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. Si us quedeu uns dies, després podeu seguir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa. Sortireu a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, encara que sigui ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi us esperarà i us prepararà un senzill i suculent sopar grec, encara que siguin més de les onze de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, però net. L’endemà us recomanem explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, per acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. podeu nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. A Parga podeu dinar, i dormir, al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte.

 

El dia següent podeu anar a Corfú. Agafeu el vaixell al mateix port d’Igoumenitsa. Perdeu-vos pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure gaire cosa més. Però si de banyar-se en algunes de les fabuloses platges de l’illa. O bé reserveu un hotel i quedeu-vos uns dies. Podeu dinar en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

Igoumenitsa també està comunicada amb l’illa de Paxi, molt petita i molt xula, amb platges verges encara. I també amb la seva veïna Antipaxi. Una altra possibilitat és pujar cap a la frontera albanesa, i fins i tot entrar-hi. Diuen que hi ha ciutats medievals molt maques. Nosaltres no ho hem fet. Igoumenitsa mateix te platges boniques, com per exemple la magnífica platja de Drepanos, si no voleu anar més lluny.

El dia següent serà l’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Travesseu la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, boniques platges, i potser dinareu a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travesseu el pont de Antirio i arribeu-vos al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

El sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys, és senzill però bé de preu i suculent. L’endemà podeu agafar els vaixells que van a les illes de Cefalonia o bé a Zakynthos.  Podeu anar a aquesta darrera illa i cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar a la seva sorra. Això és perquè no es pot. Cal anar a la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge, i des d’aquesta cala surten els vaixells al naufragi, però no us farà cap falta, Porto Vromi és el paradís!

A Porto Vromi o al Naufragi no hi ha restaurant i, per això cal pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turístic, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que podeu visitar, així com la catedral de Zante en tornar. Zakhintos te altres moltes platges, podreu triar i remenar. Cefalonia és més gran, més muntanyosa. Potser exigeix uns dies d’estada. I a tocar de Cefalònia teniu Ítaka…

Si vam escollir el resort Ionion Beach com a centre d’excursions i visites va ser per la seva proximitat al port de Loutra Killinis, d’on surten els vaixells que van a les illes Jòniques, però també perquè ofereix la possibilitat de visitar un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I no oblideu el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles. Per dinar podeu anar a un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Per banyar-nos abans i després de dinar.

  

Torna a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Ara anireu a Loutra Elenis, prop de Corint. Des d’allà podreu visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. I també Argo, que ara només és un poble gran. I Nauplia, amb el seu castell, el port i la fortalessa dins la badia. La vila antiga és molt maca, amb carrers divertits, però la platja està allunyada, al darrera del castell.

Loutra Elenis està molt ben situada per visitar aquesta part del Peloponès. I és un bon lloc per dinar i sopar Us recomanem la platja del poble, on hi ha el restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

 

Per dormir podeu anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Podreu baixar a banyar-vos a la petita cala privada, sopar cada nit al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant-vos els peus i dormir en un preciós apartament, degustant l’endemà el deliciós desdejuni de la Sra. Anastàsia. El dia següent podeu marxar cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre. I un altre dia, o el mateix cap a l’illa de Poros. El teatre val la pena. Cal veure’l.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. L’illa te boniques platges, a la part salvatge, darrera Poros Vila. Agafeu el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar podeu fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Des de Loutra Elenis podeu anar a Atenes, en cotxe, o en tren! Nosaltres vam fer una barreja, vam anar en cotxe fins l’estació i en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa, a Atenes. Aneu a veure l’Acròpolis i l’església de la Metamòrfosi, i l’antiga àgora, i el museu Aqueològic, i l’estadi de marbre!.

Per dinar feu cap a Plaka. Aneu fins el restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki! Allà podeu veure el Theseion, bonic temple grec ben conservat, les esglésies i la catedral. Tornada en tren a Loutra Elenis.

De tornada a Igoumenitsa, per agafar el vaixell cap a Itàlia, podeu parar a Ionina, una bonica població d’ambient oriental, situada al costat d’un llac, que fou musulmana fins el 1927. Encara es conserven dues precioses mesquites i carrers que us recordaran Bagdag.

Abans d’anar a Igoumenitsa també us pot donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

 

I també podreu tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Fet això ja podreu embarcar cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

En arribar a Brindisi enllaçarem amb la ruta proposada ahir: anar a Lecce, meravellosa ciutat barroca. Banyar-nos a la costa del Mar Adriàtic, prop la bella ciutat medieval d’Otranto o bé al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli. Us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. Allà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Seguirem fins arribar a Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Per menjar aneu al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula.

Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. A Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica. A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Roma: Puglia i Basilicata


Continuem somniant i complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar els somnis i la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, a Calàbria i fins i tot a Sicília! Però potser aquestes rutes utilitzant el vaixell de Grimaldi que surt del port de Barcelona, no us han agradat prou. Modifiquem el dest´?. Doncs anem cap a la Puglia i la Basilicata! Sortim del port de Barcelona amb Grimaldi. Sopem al vaixell. Portem amb nosaltres el nostre cotxe, cap restricció de pes ni equipatge. Dormim en camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia. Parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Dormim on dormim, cal anar cap a Nàpols de nou, per agafar la carretera cap a Benevento i, passada aquesta ciutat, cap a Bari. Potser caldrà parar a dinar abans d’arribar-hi. Podeu fer-ho a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguiu cap a Bari i després cap a Brindisi. A pocs kms. trobareu la ciutat medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. És de gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, i està molt ben situada per fer una visita a tota la regió. No està a la mateixa costa, sinó 7 kms. terra endins. Hi ha una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

La primera excursió que cal fer és a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Podeu continuar cap al nord per visitar Bari, una ciutat gran, però molt bonica.

El dia següent aneu cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. I continuant cap al sud podeu visitar pobles blancs, semblants als d’Andalucia, com ara Ostuni. Seguint la ruta dels pobles blancs podeu anar encara més al sud i arribar a les platges bellíssimes que hi ha al golf de Tarento. Per exemple la platja de San Petro in Bevagna, i dinar al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

L’endemà podeu partir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, dels que parlarem demà. Però Brindisi no te res d’especial. Millor acabar de baixar fins Lecce, una meravellosa ciutat barroca. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Des de Lecce podem anar a banyar-nos. O bé a la costa del Mar Adriàtic, cap a la bella ciutat medieval d’Otranto i les platges que l’envolten, bé cap al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli, una altra meravellosa ciutat antiga dalt d’un itsme, banyada pels dos costats. Si aneu cap al mar Tirrè, a banyar-nos una mica i a dinar, us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. llà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Des de Lecce també podeu anar a Taranto, i a un seguit de pobles blancs, si no els heu fet des de Conversano.

Quan esteu farts de la Puglia aneu cap a la Basilicata. Feu centre a la magnífica, inaudita i fantàstica ciutat rupestre i troglodita de Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, podeu tornar a recòrrer els carrers de la vila, aquesta vegada de nit.

Des de Matera son fàcilment accessibles les platges del golf de Taranto, i també les platges de la Calabria, com ara les de Tropea, magnífica ciutat penjada damunt del mar, o les de Capo Vaticano. Potser podeu fer una ruta mixta amb la que ahir us explicàvem!. Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. Recordeu que a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, teniu el restaurant l’Angolo Massuccio, de cuidada cuina. I que a Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

I que, potser, el mateix dia que surt el vaixell, podeu pujar cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Si ho feu, us recomanem de dinar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Una altra possibilitat fora passar el dia a la platja. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica.

A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Campània i Calàbria: Sicília


sicily003

Continuem somniant tancats a casa complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, i fins i tot a la Calabria! Ara ampliarem les vacances fins a Sicília! Sortim del port de Barcelona amb el vaixell de Grimaldi. Sopem al mateix vaixell i anem amb el cotxe, sense restriccions de pes ni equipatge. Dormim en els bons camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia i parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. O bé, camí de Calàbria, les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Baixeu ara a la Calabria, parant a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione. I feu nit a Scilla, un poble molt bonic. O a Tropea i aprofiteu una banyada a les bellíssimes cales del Capo Vaticani, molt desconegudes. El dia següent travessareu l’estret amb les naus de la companyia Caronte, ràpid i fàcil, per tocar terra siciliana a Messina, ciutat de poc interès. Millor baixeu cap a la incomparable Taormina, amb les seves vistes sobre l’Etna i amb accés a les millors platges de l’est de Sicília.

sicily017

A Taormina podeu dinar al Da Cristina, a la Via Strabone 2. Per dormir proposem Acireale, un poble gran a tocar de Catània, (uns 10 kms), no exempt d’encant. Teniu allà l’hotel l’Ibis Styles, modern, molt bé, cómode i recomanable. I per sopar a una pizzeria davant del teatre d’Acireale: Veccio Teatro. Gran pizzes al forn de llena, grans plats de pasta, una mica a l’engròs, però a preus ridículs. O bé el millor restaurant de Sicilia: U Puttusu, genial, autèntic, increible trattoria siciliana. Super recomanable.

sicily027

L’endemà visiteu Catània. Els aparcacotxes de la màfia fan bé la seva feina. Podreu estar hores aparcats per un parell d’euros en un lloc cèntric, amb el cotxe vigilat. Admireu la catedral barroca, places i carrers preciosos, el mercat pintoresc del peix i el delicat monestir de Sant Benedetto amb l’escala degli angeli. Un altre dia tocarà pujar a l’Etna i els Crateri Silvestri, i dinar al restaurant del mateix nom, si no en trobeu cap d’altre, aquest és una mica per oblidar.

sicily029

Feu camí cap a Siracusa, la bella ciutat grega, rodejada de mar i muralles. Visiteu la catedral, els carrers i dineu, molt bé, a la pizzeria Schiticchio, al cor de la ciutat. No deixeu de banyar-nos al peu de les muralles.

sicily035

La següent destinació és una preciosa vila barroca: Noto, una joia del barroc mundial, amb la seva catedral i els palaus. No desaprofiteu la bonica platja de la Marina di Noto. I no gaire lluny teniu Ragusa, una altra bellíssima vila barroca.

sicily041

sicily043

sicily044

Continueu cap a Agrigento i els seus magnífics temples grecs. Una passada. Travesseu ara l’illa en direcció Palermo, no sense abans parar a la ciutat de Piazza Armerina i veure les excavacions de la domus romana del Casale, patrimoni de la humanitat. No es pot explicar en paraules aquesta meravella de sales plenes de mosaics. Piazza Armerina és bonica també, una ciutat medieval agrupada en un turó al voltant de la seva catedral. Vàrem dinar a la Trattoria Al Goloso, a la Via Garao, fantàstic!.

 sicily046

A Palermo, una ciutat espectacular, dormiu a tocar del port, a l’Ibis Styles. Molt bé. Cal recórrer de cap a cap la bellessa d’aquesta vila única: la Capella palatina, la Martorana, els oratoris… increible. Art arreu!.

 sicily053

Una tarda aneu fins Mondello, una platja fabulosa no lluny de Palermo. Per sopar teniu la trattoria I Compari, pasta molt bona, peix fresc, plats de mercat, a preus molt baixos. Molt recomanable també és l’antiga Foccaceria de San Francesco. Es tracta d’un self-service molt bo. Taules a fora, servides, per a turistes, i taules dins on t’has de buscar la vida, per els locals.

sicily051

Des de Palermo podeu anar a Monreale, patrimoni de la humanitat per la seva catedral amb mosaics i el seu claustre, i també a Segesta, on hi ha un bonic temple grec. No oblideu Erice, vila medieval dalt d’un turó elevadíssim. Bona la platja de San Vito lo Capo, que no està gaire lluny d’aquesta zona. Per menjar, a Erice, teniu Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé.

sicily063

Deixeu Palermo camí de Milazzo, amb parada a Cefalú, per veure el seu casc antic medieval i la seva catedral. Ature-vos a la meravellosa platja de Tíndari que s’estén, ben solitària, a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú.  Vam dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. Després de la banyada, aneu cap a Milazzo, un gran poble amb boniques platges, des d’on surten els vaixells cap a les illes Eòlies.

sicily067

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Però és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Hi ha diverses illes. Us recomanem Stromboli, molt al·lucinant amb el seu volcà actiu, o bé Vulcano, amb aigües sulfuroses marines, o la quieta Lípari, que sembla grega. Per dinar a Vulcano aneu a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. A MIlazzo, per menjar bé, podeu anar al Tritone, una pizzeria, un bon restaurant a tocar de la Tonnara, la bella platja de Milazzo. Per dormir teniu Le Formiche, que és un híbrid entre casa rural i un hotel amb encant.

 sicily070

Serà ara ja l’hora de deixar Sicília i emprendre el llarg camí de tornada cap a Roma i cap a casa. Passàrem de nou a la Calàbria, i tornarem a Nàpols, o a Roma, parant a dinar a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. I, finalment de nou a Nàpols, o a Salerno, potser al Novotel, i potser per menjar a l’Osteria de l’Angolo Massuccio, que ja sabeu que està molt bé. Si preferiu estar-vos a Nàpols, podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. Si fos Roma, recordeu el Novotel la Rustica. I per dinar hi ha una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica. També recomanable al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

sicily081

De Roma haureu d’anar a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, però recordeu de fer una petita parada a Tarquínia, a la necròpolis etrusca, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

sicily090

Santa Tecla a Tarragona


 

Aquest proper cap de setmana de setembre, coincidint amb les festes de la Mercè a Barcelona teniu una cita a la ciutat de Tarragona, amb motiu de les seves festes patronals, les festes de Santa Tecla. Mireu-vos la web de l’ajuntament i aneu amb els vostres infants a gaudir de la gran quantitat d’actes de tota mena en que podeu participar. Unes festes amb tantes propostes com les de Sant Narcís a Girona, a finals d’octubre, o les de Sant Miquel a Lleida, o les de la Mercè a la ciutat comtal. Unes festes on el que us costarà serà escollir l’acte, el dia i l’hora del piló de propostes que hi trobareu. A més Tarragona ofereix sol i platja. unes platges fantàstiques, netes, planes i de sorra fina, on els infants podran gaudir del mar sense perill. I en l’aspecte cultural no podeu deixar de veure el ric patrimoni romà de la vila. L’antiga Tàrraco romana està declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Amfiteatre, aqueducte, muralles, circ… increible. I la Tarragona gòtica tampoc desmereix. Ens encanta el casc antic: catedral, carrer de cavallers… Ens agrada Tarragona, amb la seva llum sudenca, la seva pedra daurada, la calma… A la ciutat hi arribareu molt fàcilment en cotxe, per l’AP7. Son només 95 kms. Una hora i poc. Bon aparcament en parkings subterranis arreu de la ciutat. O bé agafeu el tren. A Tarragona trobareu molt bons restaurants, sobretot pel casc medieval, dins les muralles, pels voltants de la catedral. Son molts, i de moltes menes. I ha bon ambient de tapes i de tasques, pizzeries, llesqueries, cerveseries. Ens agraden especialment llocs com ara Les Coques, íntim i acollidor, o el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Gòtic també és el Palau del Baró, que és més estrany, i molt gran. Millor anreu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes. A Tarragona també teniu molt bons hotels, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. I també podeu disposar dels de Salou. Ens agrada La Hacienda, a La Pineda, un macro hotel que, no obstant això va bé a les famílies. I un cop a Salou… que tal una anada a PortAventura?. No ens direu que no us donem bones idees pels caps de setmana en família, oi?. Les festes de Tarragona, un bon motiu per venir a Tarragona!.

Esta entrada es sólo para recordaros que el tercer y el cuarto fin de semana de septiembre, unos días antes de que empiecen las fiestas de la Mercè en Barcelona, tienen en Tarragona las fiestas de Santa Tecla. Consulten la web del ayuntamiento, hagan clic sobre el icono de las fiestas de Santa Tecla y disfrutaran con los niños de la gran cantidad de actos en que puede participar. En Tarragona tienen muy buenos hoteles si quieren quedarse a dormir, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Y también pueden disponer de los de Salou, si los de la ciudad están llenos. Nos gusta La Hacienda, en La Pineda, un macro hotel que, sin embargo va bien a las familias. ¡Buena Santa Tecla!.

Sant Magí a Tarragona


El 19 d’agost és Sant Magí, per això tota la setmana que envolta aquesta data, Tarragona celebra la Festa Major de Sant Magí durant aquest mes d’agost. Enguany seran sis dies, del 14 al 19, en que l’aigua i la festa s’estendran per tota la ciutat amb més de 200 actes i esdeveniments molt tradicional, música i espectacles. Hi haurà una fira gastronòmica, a preus populars, instal·lada a la plaça Verdaguer. Els més menuts tenen la gran festa de l’aigua: la petita remullada. I es que tota la celebració gira al voltant de l’aigua. L’aigua que en Magí, un sant ermità, va fer brotar de la roca, de la terra seca de Sant Martí de la Brufaganya. El poble del Camp de Tarragona, sempre assedegat, festeja l’aigua redentora. Arreu es veu gent amb els càntirs plens d’aigua sagrada, baixada des del santuari de la Brufaganya, a la Segarra de la Conca de Barberà, prop de Santa Coloma de Queralt. La baixen en una lenta processó, amb carros i cavalls, mules i botes i la venen a la capital, a l’ermita del sant, just darrera la catedral. I Sant Magí omple els carrers medievals, mediterranis i lluminosos, càlids, de la Tarragona Imperial. Tota la Tarragona antiga estarà de festa. Carrers i portals engalanats. Consulteu el programa. Hi ha de tot i força. Sant Magí és la festa major d’estiu de Tarragona. La més esperada de l’any. No us perdeu el seguici amb la Mulassa, la Sindriada, a la plaça del Rei, la Imaginada del Camp de Mart, els sopars i les xerrades populars. Ens agrada la Trobada de Gegants i Nanos, la Mostra de Balls de Gitanes i, sobretot la Cercavila de l’Aigua pels carrers de la Part Alta, amb els carros i cavalls. No us perdeu el dia de Sant Magí, el 19 d’agost, la diada castellera a la plaça de les Cols, i el Seguici de Sant Magí, que es clourà amb l’entrada de Sant Magí al Portal del Carro i espectacle pirotècnic. A més tindreu música, pasacarrers, desfilades, bestiari, gegants, concerts i moltes activitats per petits i grans. Però el millor és l’ambient. La festa al carrer. Ah! I per Sant Magí, jornada de portes obertes a Tarragona, a tots els seus museus. A Can Castellarnau i Can Canals. Oportunitat de visitar els indrets declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO, sense haver de pagar res. A Tarragona trobareu bons restaurants. Ens agraden el Les Coques, íntim i acollidor, o el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Gòtic també és el Palau del Baró, que és més estrany, i molt gran. Millor anreu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes. A Tarragona també teniu molt bons hotels, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. I també podeu disposar dels de Salou. Ens agrada La Hacienda, a La Pineda, un macro hotel que, no obstant això va bé a les famílies. Les festes de Tarragona, un bon motiu per venir a Tarragona!.

El 19 de agosto es la fiesta de Sant Magí. Alrededor de esta fecha, desde el día 14 hasta la festividad del santo, toda la semana, o a la inversa, los tarraconenses viven su fiesta mayor de verano, la pequeña, la entrañable, la casera. Este ermitaño hizo brotar agua. En verano esto no es poca cosa. En Tarragona menos. La gente festeja al santo con agua. Se venden cántaros llenos de agua sagrada, bajada desde el santuario de la Brufaganya, en la Segarra de la Conca de Barberà, cerca de Santa Coloma de Queralt. De ahí la bajan en procesión, con carros y caballos, mulas y botas, como antiguamente, en lucida procesión. Después la venden en la ermita del santo, detrás de la catedral, en las calles medievales, mediterráneas y luminosas, cálidas, de la Tarragona Imperial. También es patrón de las sandías, tan jugosas, de la albahaca remojada, que aleja a los mosquitos, y de bailes y enramadas. Toda la Tarragona antigua estará de fiesta. Calles y portales engalanados. Consulten el programa. Hay de todo y bastante. Música, pasacalles, desfiles, bestiario, gigantes, conciertos y muchas actividades para pequeños y mayores. Pero lo mejor es el ambiente. La fiesta en la calle. ¡Ah! Y por Sant Magí, jornada de puertas abiertas en Tarragona, y en todos sus museos. En Can Castellarnau y Can Canals. Oportunidad de visitar los lugares declarados patrimonio de la humanidad por la UNESCO, sin tener que pagar nada. En Tarragona tienen muy buenos hoteles, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Y también puede disponer de los de Salou. Nos gusta La Hacienda, en La Pineda, un macro hotel que, sin embargo va bien a las familias.

La Patum de Berga


A Berga s’hi pot anar tot l’any. A l’estiu perquè s’hi està fresc. A la tardor perquè els boscos dels voltants estan maravellosos. A l’hivern perquè és la porta d’entrada més fàcil a la neu del Pirineu. A la primavera perquè l’aigua raja arreu i tot està gemat i tendre, verd i esclatant. I també perquè, aquest cap de setmana s’hi celebra la Patum. Aquesta festa antiga, estranya i al·lucinant, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO, no és lloc per a infants petits. Però si a la vostra família impera l’esperit aventurer, i els vostres fills i filles ja estan en edat de merèixer, potser és bona idea treure el nas per alguns dels actes de la Patum. Ara bé, heu de saber que els millors es fan de nit, i que els més lluïts són multi, multi, multitudinàris. De tota manera mireu-vos el programa que alguna cosa trobareu que us faci el pes. Hi ha celebracions arreu de la vila, durant molts dies i per públic divers, infants inclosos. Si no us agraden les festes o les mases, llavors aneu a Berga qualsevol altre dia. Podeu fer un tomb pel barri antic. Ja hem dit, però, que el millor de Berga són els voltants: l’estació d’esquí de Rasos de Peguera, el Santuari de Queralt, Vilada, tot l’Alt Berguedà, i perquè no, tot el Berguedà son al vostre abast fent centre a Berga. I a menys de 100 kms. de Barcelona!. Podeu dormir a molts llocs. Si us agrada el càmping, o els bungalows, al Berga Resort. Tot en un. Ideal per infants. Si voleu hotels més tradicionals, de tota la vida, teniu L’Estel, un bon hotel amb un restaurant coquetó. Modern, de cadena, el HCC Ciutat de Berga, també està molt bé. Evidentment, per les festes de la Patum estaran tots plens!. De restaurants ens agrada, una mica allunyat del centre de la ciutat, i amb habitacions, Cal Nen. A nosaltres ens va agradar molt. Romàntic, diferent. Al centre de la ciutat teniu bons llocs per menjar. Com el Sala, per exemple. O un xic més allunyats, La Cabana, que està molt bé, o L’Estany Clar, cuina moderna, creativa. Si no us fan por les gentades, pujeu a Berga per la Patum!.

A Berga se puede subir todo el año. En verano porque se está fresco. En otoño los bosques de los alrededores están maravillosos. En invierno es la puerta de entrada más fácil a la nieve del Pirineo. En la primavera el agua sale por todos lados y está todo tierno, verde y brillante. Y también porque, este próximo fin de semana, se celebra allí la Patum. Esta fiesta antiquísima, extraña y alucinante no es lugar para niños. Pero si en su familia impera el espíritu aventurero y sus hijos e hijas ya están en edad de merecer, quizás sea buena idea ver algunos de los actos de la Patum. Ahora bien, debe saber que los mejores se hacen de noche, y que los más celebrados son multi, multi, multitudinarios. De todas formas lea el programa que algo encontrará que le convenga. Porque hay celebraciones por todo Berga, durante muchos días y para público diverso, niños incluidos. Si no les gustan las fiestas, o las masas, entonces vayan a Berga cualquier otro día. Pueden dar un paseo por el barrio antiguo. Ya hemos dicho, sin embargo, lo mejor de Berga son los alrededores: la estación de esquí de Rasos de Peguera, el Santuario de Queralt, Vilada, todo el Alt Berguedà, y porque no, todo el Berguedà están a su alcance haciendo centro en Berga. ¡Y ello a menos de 100 kms. de Barcelona!. Puede dormir en muchos lugares. Si les gusta el camping, o los bungalows, en el Berga Resort. Todo en uno. Ideal para niños. Si quiere un restaurante coquetón, un poco alejado del centro de la ciudad, y con habitaciones, lo suyo es Cal Nen. A nosotros nos gustó.

Tarragona, revisitada


De nou hem estat a Tarragona aquest passat cap de setmana. Un dissabte assolellat d’hivern, extremadament mediterrani. Tarragona és una ciutat molt bella, plena de monuments imponents, d’època romana la majoria, però també medievals, que han fet que fos declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Hi trobareu un preciós amfiteatre, les ciclòpies muralles, el circ… tot increïble. I la Tarragona gòtica tampoc desmereix. Ens encanta el casc antic. La seva catedral, els palaus del carrer de cavallers… amb racons encisadors, plens de poesia. A més Tarragona ofereix sol i platja. Unes platges fantàstiques, netes, planes i de sorra fina, on els infants podran gaudir del mar sense perill. Ens agrada Tarragona, amb la seva llum del sud, la pedra daurada, la calma que s’hi respira. A la ciutat hi arribareu molt fàcilment en cotxe, per l’AP-7. Son només 95 kms. Una hora i poc. Bon aparcament en pàrquings subterranis, arreu de la ciutat. O bé agafeu el tren. A Tarragona trobareu molt bons restaurants, sobretot pel casc medieval, dins les muralles, pels voltants de la catedral. Son molts, i de moltes menes. I ha bon ambient de tapes i de tasques, pizzeries, llesqueries, cerveseries. Ens agraden especialment llocs com ara Filosofia, íntim i acollidor, bona brasa, hamburgueses fabuloses. O el Arcs, cuina d’altíssima qualitat, preus en consonància. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Gòtic també és el Palau del Baró, que és més estrany, i molt gran. Millor aneu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic. bo. O el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes. A Tarragona també teniu molt bons hotels, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. I també podeu disposar dels de Salou. Ens agrada La Hacienda, a La Pineda, un macro hotel que, no obstant això va bé a les famílies. I un cop a Salou… que tal una anada a PortAventura?. No ens direu que no us donem bones idees pels caps de setmana en família, oi?.  Sempre hi ha un bon motiu per re-visitar Tarragona!.

Esta entrada es sólo para recordaros que Tarragona existe, y es muy bonita. Consulten la web del ayuntamiento, para ver el montón de monumentos que tienen a su disposición, romanos los más: muralla, circo, amfiteatro, pero también medievales, como la catedral o el barrio antiguo con sus palacios. En Tarragona tienen muy buenos restaurantes, donde comer de maravilla, y hoteles cómodos por si quieren quedarse a dormir, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Y también pueden disponer de los de Salou, si los de la ciudad están llenos. Nos gusta La Hacienda, en La Pineda, un macro hotel que, sin embargo va bien a las familias.

Souvigny


En ple cor de França, a tocar de la gran vila de Moulins, amagat entre camps, boscos, rius i turons verds, trobareu Souvigny, un preciós petit poblet amb una gran una abadia cistercenca on estan enterrats diversos membres de la família Bourbon. El mal gust ha fet pintar de groc i blanc una nau preciosa del Císter més pur. Increïble. Però passada l’enrabiada de veure perpetrada un acte tan vandàlic com aquest, us agradarà recórrer aquest temple de línies pures i simples, corprenedor en la seva senzillesa, una mica abandonat, brut i deixat. Com també ho estan les obres d’art exposades, les estàtues dels ducs i prínceps, les reixes… una llàstima. I, en sortir, passeu una estona fent un tomb pel poble, encisador, amb els seus carrers empedrats, la font, la plaça. Bon aparcament. Fàcil.

Per dinar, al poble, teniu l’Auberge des Tilleuls, a la Place Saint Eloy. Telèfon 04 70 43 60 70. Es tracta d’un petit restaurant, molt acollidor, cuina francesa i italiana, molt ben parat i decorat. Bona teca. A tocar de l’abadia, just davant, a l’altre costat de la carretera, el restaurant Le Point d’Orgue, a la Place Aristide Briand. Telèfon 09 84 42 20 74. Molt bé també. Més modern, cuina més actual i jove. No coneixem la La Ferme de Jeanne, un altre lloc on menjar, que està al número 20 de la rue de la République. Telèfon 04 70 42 99 98. Souvigny pot ser una bonica parada per tot viatger que faci la ruta de Barcelona a París, i no vulgui anar per les autopistes de sempre, sinó desviar-se una mica per veure pobles i ciutats preciosos, com ara Moulins, Nevers o La Charité. O bé Bourges, una capital esplèndida, amb una catedral que val la pena visitar, (la més gran de França). L’autopista A77, continuació lògica cap a l’est de l’A75, l’autopista gratuita que puja a París per Clermont Ferrand, passa molt a la vora de Souvigny, amb la seva abadia tan xula, i la mítica N7, que va per Vichy i Moulins, també. No deixeu de visitar Souvigny i el seu meravellós monestir romànic, priorat de Cluny, etapa de la ruta de Compostela, i una fita molt important del camí de Sant Jaume de Galícia a França: “chemins de Saint-Jacques-de-Compostelle en France” com també ho és la incomparable basílica romànica de la Charité sur Loire, o la Madeleine de Vézelay, no molt lluny de Souvigny, Moulins o Nevers.

Una parada en Souvigny es una etapa necesaria para todo viajero que haga la ruta de Barcelona a París, y no quiera ir por las autopistas de siempre, sino desviarse un poco para ver pueblos y ciudades preciosos, tales como Moulins, Nevers o la misma villa de la que hoy hablamo. Esta hermosa población está situada muy cerca de Moulins o de Vichy. La autopista A-77, continuación lógica hacia el este de la A-75, la autopista gratuita que sube en París para Clermont Ferrand, pasa muy cerca de esta villa tan chula, y la mítica N 7, que por Vichy y Moulins, también. ¿Y por qué os aconsejamos una parada en Souvigny?. Pues por su maravilloso monasterio románico, priorato de Cluny, y etapa de la ruta de Compostela, que es también el panteón de los duques de Bourbon. Lastimosamente está pintado de balnco y amarillo, todo un atentado al buen gusto, y bastante abandonado. ¡Buena parada en Souvigny!.

Tarquinia


Necròpolis etrusques de Monterozzi - Tomba dels lleopardos

Un lloc molt recomanable d’anar, si esteu al port de Civittaveccia, anant o tornant d’Itàlia o de Roma, és la bonica vila de Tarquínia, a la vora de la costa nord del Lazio, banyada al mar Tirrè. Nosaltres però no vam poder fer una nedada perquè l’aigua estava molt bruta i revoltada, havia plogut a la nit i feia molt vent. Així que decidírem voltar per la Tarquínia etrusca i medieval, descobrint una ciutat ben bonica. Els seus monuments i museus d’art etrusc han estat reconeguts per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat.
A més, com ja hem dit, està a només 15 minuts del port de Civitavecchia , a 40 de Viterbo, una altra ciutat medieval molt maca,i poc més d’una hora de Roma. Però sense cap mena de dubte la Necròpolis de Tarquinia, amb les seves fastuoses tombes pintades, amb els frescos de la Necròpolis de Monterozzi. és l’estrella de la visita. La necròpolis està situada una mica als afores de la vila, fora muralles. Si voleu complementar la visita podeu anar al Museu Etrusc Nacional, ubicat dins el casc antic, al bonic Palazzo Vitelleschi.

El centre històric, a més del palau, està ple de belles esglésies i carrers amb sabor històric. Podeu aparcar molt fàcilment abans d’arribar a les muralles, en una plaça amb molta ombra i fonts, cosa que a l’estiu s’agraeix. Admireu el duomo, les torres medievals estil Sant Giminianno, i aneu pujant cap el final del recinte murallat fins arribar a la magnífica església romànica de Santa Maria del Castell, dins l’antic castell.

Tarquinia - Església de Santa Maria a Castello

No lluny de Tarquinia, a la costa podeu visitar el Parc Natural de les Salines on podreu veure, durant tot l’any, tota mena d’aus. La platja de Tarquinia, que és el típic Lido italià, no és bonica, però està neta i hi ha molt d’aparcament, nombrosos serveis, bars i restaurants. La sorra, volcànica, és negra. Podeu arribar-vos a Tarquinia mentre espereu que es faci l’hora de pujar al vaixell al port de Civitavecchia. Podeu anar-hi en tren, en bus, o en cotxe des de Roma agafant l’autopista que va a Civitavecchia i en acabar la carretera estatal, una autovia, anomenada Aurelia. Per dinar, a la plaça Cavour, centre de la ciutat, teniu el restaurant Bacco, força bo. En un carreró a tocar teniu el Pane, Pelle, Vino, fantàstic. I un xic més amunt el Telopreparoio, una pizzeria molt interessant. D’entre els hotels el millor és el Villa Tirreno, un establiment clàssic a l’entrada de la ciutat antiga. També està bé l’Hotel All’Olivo i al castell l’Hotel del Castello. Bona estada a Tarquinia!.
Tarquinia es una bella ciudad, medieval y etrusca, situada muy convenientemente a pocos kilómetros del puerto romano de Civitavecchia. Así, si estais esperando subir al barco por la noche, quizás fuese buena idea ir a visitar la necrópolis etrusca de tarquinia, patrimonio de la humanidad de la UNESCO, o su casco antiguo, con palacios, iglesias y torres medievales, o bien bajar hasta el Lido, a bañaros en su playa de arena negra. Tarquinia vale la pena.

Modena


Mòdena és una bella ciutat padana que no coneixíem i que ens va agradar molt. Està situada entre Parma i Bolonia, en la ruta que va de Milà, o de Torí, cap a Florencia o Roma. A banda de l’Aceto Balsamico i dels cotxes de carreres, Modena ofereix al viatger familiar la seva calma, els carrers de cases de colors pastel amb soportals, esglésies, el palau ducal i una superba catedral, un duomo romànic que us deixarà bocabadats. És tota de marbre, està declarada per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat i te una torre al costat, un campanar, preciós. Dins aquesta catedral hi ha joies de l’escultura romànica insospitades i fabuloses. Aparcar és fàcil. Hi ha moltes zones blaves rodejant el centre històric, que està tancat al trànsit. També un parell d’aparcaments privats i coberts. Nosaltres no vam dinar a la famosa Osteria Franciscana, hereva del Bulli, sinó en un restaurant estrany, diferent. Es diu la Sosta Emiliana i fan unes menes de petits entrepans i res més. Modern a rabiar. De tota manera hi ha molts altres llocs més convencionals. No hem dormit a Modena. No deixeu passar l’oportunitat de fer una ullada a aquesta ciutat pausada, lenta i tranquil·la si mai hi passeu a tocar, o si esteu cansants de conduir, o s’ha fet l’hora de dinar.

Modena és una bella ciudad del norte de Italia con calles porticadas llenas de casas de colores pastel, iglesias, un palacio ducal y una espléndida catedral romanica, patrimonio de la humanidad, toda de mármol, con unas esculturas preciosas. Parad en Modena de camino a Milán, Florencia o Roma.

Festes de Santa Tecla a Tarragona


Aquest proper cap de setmana de setembre, coincidint amb les festes de la Mercè a Barcelona teniu una cita a la ciutat de Tarragona, des d’avui mateix i fins el diumenge 24 de setembre de 2017, amb motiu de les seves festes patronals, les festes de Santa Tecla. Mireu-vos la web de l’ajuntament i aneu amb els vostres infants a gaudir de la gran quantitat d’actes de tota mena en que podeu participar. Unes festes amb tantes propostes com les de Sant Narcís a Girona, a finals d’octubre, o les de Sant Miquel a Lleida, o les de la Mercè a la ciutat comtal. Unes festes on el que us costarà serà escollir l’acte, el dia i l’hora del piló de propostes que hi trobareu. A més Tarragona ofereix sol i platja. unes platges fantàstiques, netes, planes i de sorra fina, on els infants podran gaudir del mar sense perill. I en l’aspecte cultural no podeu deixar de veure el ric patrimoni romà de la vila. L’antiga Tàrraco romana està declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Amfiteatre, aqueducte, muralles, circ… increible. I la Tarragona gòtica tampoc desmereix. Ens encanta el casc antic: catedral, carrer de cavallers… Ens agrada Tarragona, amb la seva llum sudenca, la seva pedra daurada, la calma… A la ciutat hi arribareu molt fàcilment en cotxe, per l’AP7. Son només 95 kms. Una hora i poc. Bon aparcament en parkings subterranis arreu de la ciutat. O bé agafeu el tren. A Tarragona trobareu molt bons restaurants, sobretot pel casc medieval, dins les muralles, pels voltants de la catedral. Son molts, i de moltes menes. I ha bon ambient de tapes i de tasques, pizzeries, llesqueries, cerveseries. Ens agraden especialment llocs com ara Les Coques, íntim i acollidor, o el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Gòtic també és el Palau del Baró, que és més estrany, i molt gran. Millor anreu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes. A Tarragona també teniu molt bons hotels, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. I també podeu disposar dels de Salou. Ens agrada La Hacienda, a La Pineda, un macro hotel que, no obstant això va bé a les famílies. I un cop a Salou… que tal una anada a PortAventura?. No ens direu que no us donem bones idees pels caps de setmana en família, oi?. Les festes de Tarragona, un bon motiu per venir a Tarragona!.

Esta entrada es sólo para recordaros que el tercer y el cuarto fin de semana de septiembre, unos días antes de que empiecen las fiestas de la Mercè en Barcelona, tienen en Tarragona las fiestas de Santa Tecla. Consulten la web del ayuntamiento, hagan clic sobre el icono de las fiestas de Santa Tecla y disfrutaran con los niños de la gran cantidad de actos en que puede participar. En Tarragona tienen muy buenos hoteles si quieren quedarse a dormir, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Y también pueden disponer de los de Salou, si los de la ciudad están llenos. Nos gusta La Hacienda, en La Pineda, un macro hotel que, sin embargo va bien a las familias. ¡Buena Santa Tecla!.

Lecce


Lecce és una meravellosa ciutat barroca de la Puglia. Una vila neta, bonica, encantadora, molt allunyada dels tópics que presenten el sur extrem d’Itàlia com un lloc perillós i brut. Res més allunyat de la realitat. Ens van encantar els seus carrers ordenats, plens d’esglésies boniques, de palaus nobles, la seva catedral i els monuments romans que la ciutat atresora, les restes d’un teatre i d’un amfiteatre. Son famoses les basíliques, com ara la de la Santa Croce, amb façanes barroques increïbles, que li han valgut ser patrimoni de la humanitat. No vam dinar a Lecce perquè cercàvem una platja, feia calor i volíem banyar-nos. Prop de la ciutat hi ha belles cales, al mar Adriàtic, i al Jònic. Al final vam acabar a la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli, una altra bellíssima vila medieval damunt del mar, on vam acabar per menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Tampoc no podem recomanar hotels. Nosaltres dormiem al poble medieval de Conversano, un altre poble bonic on ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, un gran luxe, el millor hotel en que hem estat mai, tot i que a bon preu. No passeu de llarg de Lecce en un viatge o vacances a la Puglia. Teniu al·licients com ara Polignano a Mare, una vila marinera amb cales superbes, que no podeu oblidar en un viatge per aquesta zona, o els esplèndits pobles blancs medievals, barrocs, preciosos, com ara Locorotondo, Ostuni o Martina Franca. Otranto i Gallipoli son a tocar de Lecce, dos pobles penjats damunt el mar, murallats i amb platges guapíssimes. No gaire lluny hi ha Bari i Brindisi, o Tarento. A prop, Matera, vila rupestre meravellosa, patrimoni UNESCO també. A tocar de Lecce hi ha l’estranya vila d’Alberobello, plena dels seus Trulli, cases fetes de piles de pedra. La Puglia te també un piló de castells normads i aragonesos molt xulos.

En el sur de Italia, en el Salento, se encuentra la ciudad de Lecce, llamada la Florencia del sur, por sus iglesias barrocas. Impresionan la fachada de la Santa Croce, la grandiosidad de la plaza de la Catedral, obra escenográfica total, los palacios, las calles… De la época romana se conservan los restos de un teatro y un amfiteatro. No dejeis de ir hasta la punta del tacón de la bota italiana en unas vacaciones por la Apulia, una región que desmiente tópicos: limpia, segura, bonita y culta.

Festa Major de Sant Magí de Tarragona


El 19 d’agost és Sant Magí, per això tota la setmana que envolta aquesta data, Tarragona celebra la Festa Major de Sant Magí durant aquest mes d’agost. Enguany seran sis dies, del 14 al 19, en que l’aigua i la festa s’estendran per tota la ciutat amb més de 200 actes i esdeveniments molt tradicional, música i espectacles. Aquest any serà nova la festa de la Tapa, del 17 al 19 d’agost, una fira gastronòmica, a preus populars, instal·lada a la plaça Verdaguer. Atenció el dissabte 18 d’agost: els més menuts tenen la gran festa de l’aigua: la petita remullada. I es que tota la celebració gira al voltant de l’aigua. L’aigua que en Magí, un sant ermità, va fer brotar de la roca, de la terra seca de Sant Martí de la Brufaganya. El poble del Camp de Tarragona, sempre assedegat, festeja l’aigua redentora. Arreu es veu gent amb els càntirs plens d’aigua sagrada, baixada des del santuari de la Brufaganya, a la Segarra de la Conca de Barberà, prop de Santa Coloma de Queralt. La baixen en una lenta processó, amb carros i cavalls, mules i botes i la venen a la capital, a l’ermita del sant, just darrera la catedral. I Sant Magí omple els carrers medievals, mediterranis i lluminosos, càlids, de la Tarragona Imperial. Tota la Tarragona antiga estarà de festa. Carrers i portals engalanats. Consulteu el programa. Hi ha de tot i força. Sant Magí és la festa major d’estiu de Tarragona. La més esperada de l’any. No us perdeu el següici amb la Mulassa, la Sindriada, a la plaça del Rei, la Imaginada del Camp de Mart, els sopars i les xerrades populars. Ens agrada la Trobada de Gegants i Nanos, la Mostra de Balls de Gitanes i, sobretot la Cercavila de l’Aigua pels carrers de la Part Alta, amb els carros i cavalls. No us perdeu el dia de Sant Magí, el 19 d’agost, la diada castellera a la plaça de les Cols, i el Seguici de Sant Magí, que es clourà amb l’entrada de Sant Magí al Portal del Carro i espectacle pirotècnic. A més tindreu música, pasacarrers, desfilades, bestiari, gegants, concerts i moltes activitats per petits i grans. Però el millor és l’ambient. La festa al carrer. Ah! I per Sant Magí, jornada de portes obertes a Tarragona, a tots els seus museus. A Can Castellarnau i Can Canals. Oportunitat de visitar els indrets declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO, sense haver de pagar res. A Tarragona trobareu bons restaurants. Ens agraden el Les Coques, íntim i acollidor, o el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Gòtic també és el Palau del Baró, que és més estrany, i molt gran. Millor anreu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes. A Tarragona també teniu molt bons hotels, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. I també podeu disposar dels de Salou. Ens agrada La Hacienda, a La Pineda, un macro hotel que, no obstant això va bé a les famílies. Les festes de Tarragona, un bon motiu per venir a Tarragona!.

El 19 de agosto es la fiesta de Sant Magí. Alrededor de esta fecha, desde el día 14 hasta la festividad del santo, toda la semana, o a la inversa, los tarraconenses viven su fiesta mayor de verano, la pequeña, la entrañable, la casera. Este ermitaño hizo brotar agua. En verano esto no es poca cosa. En Tarragona menos. La gente festeja al santo con agua. Se venden cántaros llenos de agua sagrada, bajada desde el santuario de la Brufaganya, en la Segarra de la Conca de Barberà, cerca de Santa Coloma de Queralt. De ahí la bajan en procesión, con carros y caballos, mulas y botas, como antiguamente, en lucida procesión. Después la venden en la ermita del santo, detrás de la catedral, en las calles medievales, mediterráneas y luminosas, cálidas, de la Tarragona Imperial. También es patrón de las sandías, tan jugosas, de la albahaca remojada, que aleja a los mosquitos, y de bailes y enramadas. Toda la Tarragona antigua estará de fiesta. Calles y portales engalanados. Consulten el programa. Hay de todo y bastante. Música, pasacalles, desfiles, bestiario, gigantes, conciertos y muchas actividades para pequeños y mayores. Pero lo mejor es el ambiente. La fiesta en la calle. ¡Ah! Y por Sant Magí, jornada de puertas abiertas en Tarragona, y en todos sus museos. En Can Castellarnau y Can Canals. Oportunidad de visitar los lugares declarados patrimonio de la humanidad por la UNESCO, sin tener que pagar nada. En Tarragona tienen muy buenos hoteles, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Y también puede disponer de los de Salou. Nos gusta La Hacienda, en La Pineda, un macro hotel que, sin embargo va bien a las familias.