Motovun


A Croàcia, a la península d’Istria, a tocar d’Itàlia, no lluny de Venècia, hi ha una zona muntanyosa, talment una rèplica de la Toscana. Suaus turons acullen pobles encimbellats, emmurallats, plens de palaus, esglésies, portes i carrers estrets. Dominen un paisatge verd com ara Escòcia, amb boscos frondosos sota un cel blau. Motovun és un d’aquests pobles. Potser el més conegut, publicitat i bonic. Dona gust recórrer els carrerons empedrats amb lloses blanques, polides pel pas dels anys. Fer el tomb a la muralla, i gaudir dels seus restaurants. I si hi feu nit, veure caure la tarda damunt dels camps. I si en feu el centre d’unes petites vacances, llavors fora possible descobrir tota Istria, i arribar-se a Porec, a una trentena de kms. de Motovun, a veure la seva cèlebre basílica Eufrasiana, patrimoni de la UNESCO. O anar a Rovinj, bella vila marinera, una vila que és com una illa de colors damunt l’Adriàtic. O fer cap a Pula, amb les seves restes romanes, amfiteatre, gran i preciós, arc dels Sergis, temple d’August… Tot a 80 kms. I fer una volta pels petits poblets encastellats com Motovun: Buzet, Pazin… o anar a Beram a veure els frescos renaixentistes de la seva ermita dins del bosc, demaneu la clau al poble!. Increible. Tampoc oblidem Labin, ciutadella medieval, o Hum, la ciutat més petita del món. Arribeu-vos a Motovun, a Istria, a Rovinj, a Pula, a Croàcia. Tot un mon per descobrir. Per dormir teniu a Motovun un munt de cases rurals, habitacions, apartaments i un hotel molt xulo, amb bon restaurant, piscina i spa. És l’hotel Kastel. Car però recomanable. Nosaltres hem estat allotjats en una casa rural molt maca que es lloga sencera: la Motovun House. Molt maca. I per dinar o sopar dos llocs on es menja bé, i molt bé de preu: La Kanoba Mondo, al centre del poble, i el restaurant Pod Voltom, al mirador, sopar amb vistes… molt romàntic. Atenció: el poble és peatonal i cal aparcar a baix, pujant amb bus o a peu, però si esteu allotjats us deixaran pujar amb cotxe. Motovun us espera!.

En la bella Croàcia, en la península de Istria, cerca de Venécia, existe una réplica de la Toscana. Suaves colinas, pueblos enmurallados…  Motovun és uno de estos pueblos. Calles y casas de piedra, vistas geniales. Y si os quedais allí, podeis ir hasta Porec, a unos 30 kms. de Motovun, y ver la Basílica Eufrasiana, patrimonio de la UNESCO. O hasta Rovinj, la bella villa marinera, o a Pula, con restos romanos, amfiteatro, grande y bonito, arco de los Sergios y el templo de Augusto. Todo ello solo a 80 kms. O bién dar una vuelta por los otros pequeños pueblos medievales como Motovun: Buzet, Pazin, Beram, donde hay unos frescos renacentistas. Increible. O Labin, ciutadela medieval, o Hum. Para dormir, en Motovun id al Hotel Kastel. Caro pero recomendable. Nosotros lo hicimos en una casa rural muy chula: la Motovun House. Para comer hay que ir a Kanoba Mondo, o mejor al restaurant Pod Voltom, con un fantástico mirador, cena con vistas!. Romántica. Atención: el pueblo es peatonal y hay que aparcar abajo. Pero si estais alojados en él os dejaran subir el coche. ¡Motovun os espera!.

Abadia de Maulbronn


selvanegra092

No lluny d’Stuttgart, la capital de Baden-Wurtemberg, a Alemania, trobareu la fantàstica abadia de Maulbronn, patrimoni de la humanitat de la UNESCO. Val la pena veure-la. De veritat. Una abadia complerta, com treta de la nit dels temps, com portada expressament als nostres dies des de l’alta edat mitjana. Està amagada, en un petit poblet, entre camps i turons plens de masies. No li falta detall. La muralla, poderosa, amb torres, els edificis administratius, hostatgeria, avui hotels i restaurants, l’església, el claustre, refetor… tot. No us la deixeu en el curs d’una visita a aquesta zona d’Alemania o si aneu camí de Berlín, o Munich. Encara que us calgui desviar-vos una mica. A Maulbronn no hi ha hotels xulos, però si un parell de restaurants agradables. Especialitats alemanyes. Son el Scheffelhof, i el Kloster Katz, també molt maco. Encara que no hi hagi hotels a Maulbronn mateix, si finalment hi aneu, podeu allotjar-vos a Sttutgart, la capital de la regió, a pocs kms. Allà teniu l’Hotel Ibis Styles, al barri antic de Bad Cannstatt, al costal dels banys termals de Sttugart. Fabulós. Molt bé. Recomanable. podeu dinar i sopar al mateix hotel, al Mike’s Urban Pub. Molt bé també. Tot i que Stuttgart no és una ciutat turística, no deixa de ser bonica. I te els museus Mercedes Benz i Porsche!. Tubingen, ciutat medieval universitària, és un destí inexcusable en la alta vall del Neckar, riu que passa per la ciutat. Allà també podeu visitar Esslingen o Rotweil, boniques viles medievals també, i Haigerloch, en una cresta damunt el riu. O bé el castell romàntic de Hohenzollern. A tocar teniu la Selva Negra, amb llacs, boscos i cascades en un entorn natural d’excepció. Tot a menys de 100 kms. de Maulbronn i d’Stuttgart. Cap al nord de Maulbronn hi ha Wurzburg, a la riba del Main, i la magnífica Rothenbourg on der Tauber miraculosament conservada tal qual des de fa 500 anys. A l’est Schwabich Hall, una altra ciutat medieval fabulosa. I a tocar del mateix monestir de Maulbronn, teniu Bad Winfen, un poblet de l’edat mitjana. Seguint la baixa vall del Neckar us portarà fins a Heildeberg, en una ruta curulla de castells encimbellats i boscos de fades. I molt aprop de Maulbronn teniu també castells de somni com ara Ludwigsburg, Solitude, Favorite o, sobretot, Brunschal. Si feu nit a Sttutgart no us perdeu el seu balneari d’aigua termal, amb 5 piscines cobertes. Ara us proposem altres bons restaurants. Un grec molt bo, la Little Greek Taverna. Boníssim. Un alemany d’especialitats suabes molt bo també: Der Rothe Hirsch. Fabulós!. Al centre de Stuttgart us recomanem el De Mauritzio, un italià guai. Al davant una trattoria molt maca també: Positano. I al costat una Paulaner, taberna alemanya de la marca de cerveses. No està malament el Primo, una altra trattoria. El Vapiano és un local d’una coneguda cadena d’autoserveis de menjar italià. Jove, àgil, bé de preu, tries el què vols i t’ho portes a la taula. Maulbronn pot ser un bon destí de vacances. Podeu completar la visita amb una anada fins Speyer, (Espira). La ciutat val la pena pel seu centre històric, per la seva catedral i per un mercat nadalenc molt bonic. Allà podeu dinar al restaurant Zur Alten Munz. Molt bo, molt bé. Us el recomanem. Bona visita a l’Abadia de Maulbronn!.

No lejos de Stuttgart, la capital de Baden-Wurtemberg, en Alemania, encontrará la fantástica abadía de Maulbronn, patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Vale la pena verla. De verdad. Una abadía completa, como sacada de la noche de los tiempos, como traída expresamente a nuestros días desde la alta edad media. Está escondida, en un pequeño pueblo, entre campos y colinas llenos de granjas. No le falta detalle. La muralla, poderosa, con torres, los edificios administrativos, hospedería, hoy hoteles y restaurantes, la iglesia, el claustro, refectorio … todo. No se la deje en el curso de una visita a esta zona de Alemania o si va camino de Berlín, o Munich. Aunque necesite desviarse un poco. En Maulbronn no hay hoteles chulos, pero si un par de restaurantes agradables. Especialidades alemanas. Son el Scheffelhof, y el Kloster Katz, también muy bonito. Aunque no haya hoteles en Maulbronn mismo, si finalmente vais, se pueden alojar en Sttutgart, la capital de la región, a pocos kms. Allí tienen el Hotel Ibis Styles, en el barrio antiguo de Bad Cannstatt, cerca de los baños termales de Sttugart. Fabuloso. Muy bien. Recomendable. Pueden comer y cenar en el mismo hotel, en el Mike s Urban Pub. Muy bien también. Aunque Stuttgart no es una ciudad turística, no deja de ser hermosa. Y tiene los museos Mercedes Benz y Porsche. Tubingen, ciudad medieval universitaria, es un destino inexcusable en alto valle del Neckar, río que pasa por la ciudad. Allí también puede visitar Esslingen o Rotweiler, hermosas villas medievales también, y Haigerloch, en una cresta sobre el río. O bien el castillo romántico de Hohenzollern. Junto a él tienen la Selva Negra, con lagos, bosques y cascadas en un entorno natural de excepción. Todo a menos de 100 kms. de Maulbronn y de Stuttgart. Hacia el norte de Maulbronn está Wurzburg, a orillas del Meno, y la magnífica Rothenbourg ob der Tauber milagrosamente conservada tal cual desde hace 500 años. Al este Schwabich Hall, otra ciudad medieval fabulosa. Y junto al mismo monasterio de Maulbronn, tiene Bad Winfen, un pueblo de la edad media. Siguiendo el bajo valle del Neckar le llevará hasta Heildeberg, en una ruta llena de castillos encumbrados y bosques de hadas. Y muy cerca de Maulbronn tiene también castillos de ensueño como Ludwigsburg, Soledad, Favorite o, sobre todo, Brunschal. Si hacen noche en Sttutgart no se pierdan su balneario de agua termal, con 5 piscinas cubiertas. Ahora os proponemos otros buenos restaurantes. Un griego muy bueno, la Little Greek Taverna. Buenísimo. Un alemán de especialidades Suabia muy bueno también: Der Rothe Hirsch. Fabuloso. En el centro de Stuttgart se recomienda el De Mauritzio, un italiano guay. Enfrente una trattoria muy bonita también: Positano. Y junto a ella una Paulaner, taberna alemana de la marca de cervezas. No está mal el Primo, otra trattoria. El Vapiano es un local de una conocida cadena de autoservicios de comida italiana. Joven, ágil, bien de precio, eliges el que quieres y te lo llevas a la mesa. Maulbronn puede ser un buen destino de vacaciones. Pueden completar la visita con una ida hasta Speyer, (Espira). La ciudad merece la pena por su centro histórico, por su catedral y por un mercado navideño muy bonito. Allí pueden comer en el restaurante Zur Alten Munz. Muy bueno, muy bien. Os lo recomendamos. ¡Buena visita en la Abadía de Maulbronn!.

Les illes Eòlies


vulcano_crater

Pocs paisatges més originals i variats que aquestes illes situades al nord de Sicília. Son patrimoni de la humanitat de la UNESCO!. Es tracta d’un grup de set illes. La més gran, la capital com si diguessim, és Lípari, una illa gran, rodona, amb una única ciutat gran, que li fa de port, Lípari mateix. Te un aire grec, sobretot la vila de Lípari, amb les seves cases blanques, i el penyal on està l’acròpolis, amb les esglésies, molt boniques, i l’antic castell. També son divertides, per rares, les platges de pedra pómez, d’una sorra polsím, molt blanca, on encara podeu veure les restes de les fàbriques i canteres que les explotaven. S’hi pot anar en bus o en barca, a les platges, volem dir. És una illa fàcilment accessible des de Milazzo, per hidrofoil o vaixell de línia. És la segona parada, després de Vulcano. Es triga una hora i quart o dues i mitja, segons transport escollit i estat de la mar. La illa de Vulcano, la primera parada dels vaixells, està només a 45 minuts i una hora i mitja de Milazzo. Per nosaltres és la més bonica. El seu volcà actiu, accessible a peu des del port… (una bona caminada de dues hores o més, amb un desnivell de 600 mts. però no impossible de fer, pot desanimar a qualsevol). Però no cal pujar al volcà, tot i que el paisatge és extraterrestre i val la pena. Cert que està actiu i arreu hi ha sofre i fumaroles, molt xules, però a la mateixa platja també teniu bombolles, aigües calentes, coves amb sofre i molta calor, vapors i una piscina natural de fang volcànic, que s’ha de pagar, això sí. Però creieu-nos si us diem que tot és força estrany i poc comú. Val la pena de veure. L’illa de Stromboli encara està més allunyada i és només un immens con volcànic en perpètua erupció, que surt del mar, imponent. Els poblets, petits, es situen al voltant del con, entre el volcà i l’aigua blava del mar. Arribar a Stromboli requereix molta estona i el millor és agafar una excursió organitzada que garanteix una volta a l’illa, de nit, per veure els focs artificials del volcà i les colades de lava candent que il·luminen l’escena, fantasmagòrica i potent. El més normal, si us decidiu per l’excursió organitzada, és que sortiu de Milazzo ben d’hora, al matí, i que feu més d’una illa. Normalment s’aparellen Vulcano i Lipari, amb excursions possibles a Filicudi, Salina o Alicudi, o bé Panarea i Stromboli més a la tarda i nit, amb tornada passada la mitja nit. Les illes petites poden ser incloses en les rutes, o no, tot i que reben pocs turistes. No us penseu que pel fet de ser una mica remotes no hi trobareu gent. Ben al contrari, si penseu sortir de Milazzo cap a les Eolie heu de ser previsors i reservar amb temps. Tot i que hi ha molts aliscafos i vaixells diversos, i es fan diferents sortides al llarg del dia, una cada hora més o menys, els vaixells solen anar plens i les places dels més ràpits s’esgoten ben aviat. Reserveu!. Per dinar, nosaltres ho vam fer a Vulcano, a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. Per dormir fèrem uns dies a Milazzo, que no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Possiblement mai no pararíeu a Milazzo però haureu de fer-ho perquè, com ja hem explicat, és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Per dinar o sopar a Milazzo us recomanem alguns llocs que ens van agradar. El primer serà La Mucciara, restaurant selecte, situat al final de la platja de Ponent, la del Tonno, que no és gens lletja. El nostre preferit és el Tritone, una pizzeria, al mateix lloc. Finalment us parlarem de Marilyn la Disco, una discoteca que fa sopars, abans de posar la música, en una encantadora terrassa que mira el mar. Te una carta curta però està prou bé. Allà mateix, a la platja de Ponent, prop de la Tonnara. L’hotel on vam dormir fou Le Formiche, un híbrid entre casa rural, hotel amb encant i bed&breakfast. Habitacions boniques a preus elevats. Bon desdejuni. Ja podeu parar a Milazzo per anar fins les illes Eolie!.

Pocos paisajes más originales y variados que estas islas situadas al norte de Sicilia. Son patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Se trata de un grupo de siete islas. La más grande, la capital como si dijéramos, es Lípari, una isla grande, redonda, con una única ciudad grande, que le hace de puerto, Lípari mismo. Tiene un aire griego, sobre todo la ciudad de Lípari, con sus casas blancas, y el peñasco donde el acrópolis, con las iglesias, muy bonitas, y el antiguo castillo. También son divertidas, por raras, las playas de piedra pómez, de una arena polvo, muy blanca, donde todavía se puede ver los restos de las fábricas y canteras que las explotaban. Se puede ir en bus o en barco, hasta las playas, queremos decir. Es una isla fácilmente accesible desde Milazzo, por hidrofoil o barco de línea. Es la segunda parada, después de Vulcano. Se tarda una hora y cuarto o dos y media, según transporte elegido y estado de mar. La isla de Vulcano, la primera parada de los barcos, está sólo a 45 minutos y una hora y media de Milazzo. para nosotros es la más bonita. Su volcán activo, accesible a pie desde el puerto … (una buena caminata de dos horas o más, con un desnivel de 600 mts. Pero no imposible de hacer, aunque si puede desanimar a cualquiera). Pero no hay que subir al volcán, aunque el paisaje es extraterrestre y vale la pena. Cierto que está activo y hay azufre y fumarolas, muy chulas, pero en la misma playa también tienen burbujas, aguas calientes, cuevas con azufre y mucho calor, vapores y una piscina natural de barro volcánico, que se ha de pagar, eso sí. Pero creednos si os decimos que todo es bastante raro y poco común. Vale la pena de ver. La isla de Stromboli aún está más alejada y es sólo un inmenso cono volcánico en perpetua erupción, que sale del mar, imponente. Los pueblos, pequeños, se sitúan alrededor del cono, entre el volcán y el agua azul del mar. Llegar a Stromboli requiere mucho tiempo y lo mejor es coger una excursión organizada que garantiza una vuelta a la isla, de noche, para ver los fuegos artificiales del volcán y las coladas de lava candente que iluminan la escena, fantasmagórica y potente . Lo normal, si se deciden por la excursión organizada, es que salgan de Milazzo bien temprano, por la mañana, y que hagan más de una isla. Normalmente se aparean Vulcano y Lipari, con excursiones posibles en Filicudi, Salina o Alicudi, o bien Panarea y Stromboli más por la tarde y noche, con vuelta pasada la media noche. Las islas pequeñas pueden ser incluidas en las rutas, o no, aunque reciben pocos turistas. No piensen que por ser algo remotas no encontraran gente. Por el contrario, si piensan salir de Milazzo hacia las Eolie deben ser previsores y reservar con tiempo. Aunque hay muchos aliscafos y barcos diversos, y se hacen diferentes salidas a lo largo del día, una cada hora más o menos, los barcos suelen ir llenos y las plazas de los más rápidos se agotan pronto. Reserven. Para comer, nosotros lo hicimos en Vulcano, en la Cantina Stevenson. No es el mejor de la isla, ni del puerto, seguro, pero fueron amables y las pizzas eran buenas. Para dormir hicimos unos días en Milazzo, que no es la ciudad más bonita de Sicilia, ni tan solo una de las más bonitas. Posiblemente nunca pararían en Milazzo pero deberan hacerlo porque, como ya hemos explicado, es el puerto natural de embarque hacia las islas Eolias, y estas si que son fabulosas. Para comer o cenar en Milazzo les recomendamos algunos sitios que nos gustaron. El primero será La Mucciara, restaurante selecto, situado al final de la playa de Poniente, la del Tonna, que no es nada fea. Nuestro preferido es el Tritone, una pizzería, en el mismo lugar. Finalmente os hablaremos de Marilyn la Disco, una discoteca que hace cenas, antes de poner la música, en una encantadora terraza que mira al mar. Tiene una carta corta pero está bastante bien. Allí mismo, en la playa de Poniente, cerca de la Tonnara. El hotel donde dormimos fue Le Formiche, un híbrido entre casa rural, hotel con encanto y bed & breakfast. Habitaciones bonitas a precios elevados. Buen desayuno. Ya pueden parar en Milazzo para ir hasta las islas Eolie.

 

Mercat Medieval de Tarragona


cartell_2016

Aquest proper cap de setmana d’octubre teniu una cita a la ciutat de Tarragona, amb motiu del seu mercat medieval. Serà del 14 al 16 d’octubre de 2016, al casc antic bellíssim d’aquesta ciutat mediterrània, no prou ben coneguda, per altra banda. Hi haurà una mostra d’oficis tradicionals, però també gegants i capgrossos, una cercavila medieval, parades d’artesania, i també bona gastronomia… Tot pels carrers dels voltants de la Catedral, des de les 10 del matí a les 10 de la nit. Mireu-vos la web de l’ajuntament i aneu amb els vostres infants a gaudir d’aquest mercat medieval. A més Tarragona ofereix sol i platja. unes platges fantàstiques, netes, planes i de sorra fina, on els infants podran gaudir del mar sense perill. I en l’aspecte cultural no podeu deixar de veure el ric patrimoni romà de la vila. L’antiga Tàrraco romana està declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Amfiteatre, aqueducte, muralles, circ… increible. I la Tarragona gòtica tampoc desmereix. Ens encanta el casc antic: catedral, carrer de cavallers… Ens agrada Tarragona, amb la seva llum sudenca, la seva pedra daurada, la calma… A la ciutat hi arribareu molt fàcilment en cotxe, per l’AP7. Son només 95 kms. Una hora i poc. Bon aparcament en parkings subterranis arreu de la ciutat. O bé agafeu el tren. A Tarragona trobareu molt bons restaurants, sobretot pel casc medieval, dins les muralles, pels voltants de la catedral. Son molts, i de moltes menes. I ha bon ambient de tapes i de tasques, pizzeries, llesqueries, cerveseries. Ens agraden especialment llocs com ara Les Coques, íntim i acollidor, o el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Gòtic també és el Palau del Baró, que és més estrany, i molt gran. Millor anreu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes. A Tarragona també teniu molt bons hotels, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. I també podeu disposar dels de Salou. Ens agrada La Hacienda, a La Pineda, un macro hotel que, no obstant això va bé a les famílies. I un cop a Salou… que tal una anada a PortAventura?. No ens direu que no us donem bones idees pels caps de setmana en família, oi?. El mercat medieval, un bon motiu per venir a Tarragona!.

Esta entrada es sólo para recordaros que este fin de semana hay mercado medieval en la bella ciudad de Tarragona. Situado en las calles del casco antiguo, cerca de la catedral, podran encontrar artesania y gastronomia, gigantes y actos para los niños. Consulten la web del ayuntamiento. En Tarragona tienen muy buenos hoteles si quieren quedarse a dormir, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Y también pueden disponer de los de Salou, si los de la ciudad están llenos. Nos gusta La Hacienda, en La Pineda, un macro hotel que, sin embargo va bien a las familias. ¡Buena feria medieval!.

Festa Major de Tarragona; Santa Tecla!


cartellsantatecla2016

Aquest proper cap de setmana de setembre, coincidint amb les festes de la Mercè a Barcelona, del 15 al 24 de setembre, teniu una cita a la ciutat de Tarragona, amb motiu de les seves festes patronals, les festes de Santa Tecla. Mireu-vos la web de l’ajuntament i aneu amb els vostres infants a gaudir de la gran quantitat d’actes de tota mena en que podeu participar. Unes festes amb tantes propostes com les de Sant Narcís a Girona, a finals d’octubre, o les de Sant Miquel a Lleida, o les de la Mercè a la ciutat comtal. Unes festes on el que us costarà serà escollir l’acte, el dia i l’hora del piló de propostes que hi trobareu. A més Tarragona ofereix sol i platja. unes platges fantàstiques, netes, planes i de sorra fina, on els infants podran gaudir del mar sense perill. I en l’aspecte cultural no podeu deixar de veure el ric patrimoni romà de la vila. L’antiga Tàrraco romana està declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Amfiteatre, aqueducte, muralles, circ… increible. I la Tarragona gòtica tampoc desmereix. Ens encanta el casc antic: catedral, carrer de cavallers… Ens agrada Tarragona, amb la seva llum sudenca, la seva pedra daurada, la calma… A la ciutat hi arribareu molt fàcilment en cotxe, per l’AP7. Son només 95 kms. Una hora i poc. Bon aparcament en parkings subterranis arreu de la ciutat. O bé agafeu el tren. A Tarragona trobareu molt bons restaurants, sobretot pel casc medieval, dins les muralles, pels voltants de la catedral. Son molts, i de moltes menes. I ha bon ambient de tapes i de tasques, pizzeries, llesqueries, cerveseries. Ens agraden especialment llocs com ara Les Coques, íntim i acollidor, o el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Gòtic també és el Palau del Baró, que és més estrany, i molt gran. Millor anreu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes. A Tarragona també teniu molt bons hotels, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. I també podeu disposar dels de Salou. Ens agrada La Hacienda, a La Pineda, un macro hotel que, no obstant això va bé a les famílies. I un cop a Salou… que tal una anada a PortAventura?. No ens direu que no us donem bones idees pels caps de setmana en família, oi?. Les festes de Tarragona, un bon motiu per venir a Tarragona!.

Esta entrada es sólo para recordaros que el tercer y el cuarto fin de semana de septiembre, unos días antes de que empiecen las fiestas de la Mercè en Barcelona, tienen en Tarragona las fiestas de Santa Tecla. Consulten la web del ayuntamiento, hagan clic sobre el icono de las fiestas de Santa Tecla y disfrutaran con los niños de la gran cantidad de actos en que puede participar. En Tarragona tienen muy buenos hoteles si quieren quedarse a dormir, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Y también pueden disponer de los de Salou, si los de la ciudad están llenos. Nos gusta La Hacienda, en La Pineda, un macro hotel que, sin embargo va bien a las familias. ¡Buena Santa Tecla!.

El Mèdol


medol

La pedrera romana del Mèdol està situada a uns 10 kms. de Tarragona ciutat, al nord, arribant per l’autopista AP7 o per la carretera N-340, passat Altafulla. El Mèdol és avui dia un gran forat de 200 metres de llargada i 40 d’amplada, completament tancat, inaccessible al públic, però molt ben museitzat en el seu perímetre, amb miradors, plaques explicatives, camins i recorreguts molt ben senyalitzats que permeten una visita fàcil i entenedora. Podreu veure els fonts d’extracció de la pedra, l’agulla de 16 metres d’alçada que ara marca la cota original del terreny abans d’extreure’n la roca, i la pròpia pedra, daurada, plena de petxines d’un mar prehistòric. Forma part del conjunt de la Tàrraco Romana, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Visitar-lo és gratuït i fàcil. Si aneu per l’autopista AP7, pareu a l’àrea del Mèdol, poc després de passar la sortida de Torredembarra i Altafulla. De l’àrea de servei mateix, sentit Tarragona, surt un camí amb dues files de xiprers que us portarà fins el jaciment. El camí és d’un km. i el podeu fer a peu també. Hi ha dies que no deixen passar cotxes. Si hi aneu per la N-340 cal esperar fins la rotonda de la platja de la Mora. Una de les entrades i sortides de la rotonda mateixa porta a un camí on es pot aparcar amb facilitat, a tocar de la rotonda. D’allà surt un camí que porta al que abans hem descrit, el dels xiprers. En aquest cas us caldrà fer a peu uns 600 mts. Cal anar ben calçat, amb aigua i barret pel sol. No és recomanable en dies de calor. Els pins que hi ha, pocs i dispersos, no tapen prou la llum. Encara que sembli estrany hi ha un horari de visites. Dilluns tancat, diumenges també. De dimarts a dissabte de 9 a 14 hores. No cal més, però tanquen perquè per entrar i sortir hi ha unes portes giratòries. El clot és bonic i la vegetació que hi creix interessant. A baix hi ha com un microclima especial, que imaginareu però no gaudireu. La veritat és que, de moment i que duri, tot està molt nou, net, polit i ben organitzat. I aprofitem per recomanar-vos que, ja que sou aquí, feu una banyada a la fabulosa cala de la Mora, una platja familiar com n’hi ha poques, amb tots els serveis, aigua cristal·lina i poc destrossada. Hi ha un bon restaurant allà: el racó de la Mora. Recomanable. Bon aparcament. I tot aquest sector de costa conserva, a més, un bon tros de litoral verge, molt poc conegut i gens explotat, amb bonics boscos de pi que arriben fins el mar. Hi ha cales verges, nudistes, sense cap servei, però també sense cap edificació. Només sorra, pins i platja. Destacarem entre totes la cala Fonda, esplèndida en el seu estat salvatge, a la que és molt fàcil d’arribar caminant, deu minuts, des de la Mora. També volem parlar-vos del castell de Tamarit, lloc on es va casar l’Iniesta, jugador del Barça. El castell és un hotel però a tocar hi ha una caleta petitona, sense gens d’aparcament, però molt cuca. Ben aprop teniu l’espai natural de la desembocadura del Gaià, amb un parell de bons càmpings. A més de veure el Mèdol i la platja de la Mora, també teniu la oportunitat de visitar els indrets declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO, a la Tarragona romana. La ciutat, a més, te un casc antic gòtic també admirable, amb una catedral guapíssima. A Tarragona trobareu bons restaurants per dinar. Ens agraden el Les Coques, íntim i acollidor, o el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Gòtic també és el Palau del Baró, que és més estrany, i molt gran. Millor anreu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes. A Tarragona també teniu molt bons hotels, si decidiu quedar-vos el cap de setmana, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. I també podeu disposar dels de Salou, a tocar de Port-Aventura, una altra raó per baixar fins aquí amb la canalla. Ens agrada La Hacienda, a La Pineda, un macro hotel que, no obstant això va bé a les famílies. I si us calen més raons per arribar-vos fins el Mèdol, la Mora o Tarragona us donarem la idea d’unes petites vacances per fer una visita als monestirs que formen la ruta del Císter. A menys de 40 kms a la rodona, dos monestirs de primer ordre mundial. Aprofiteu que sou a Tarragona, al Camp, per comprar, a les cooperatives dels poblets, bon vi i bon olí, olives arbequines, ametlles i avellanes de primera qualitat. Per exemple a Nulles on, després de visitar la seva cooperativa modernista, i comprar el boníssim cava Adernats, podeu menjar al restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel: 977 60 35 96. Molt recomanable. Visitar el Mèdol, una bona excusa per un cap de setmana a Tarragona!.

La cantera romana del Mèdol está situada a unos 10 kms. de Tarragona ciudad, al norte, llegando por la autopista AP7 o por la carretera N-340, pasado Altafulla. El Mèdol es hoy en día un gran agujero de 200 metros de largo y 40 de ancho, completamente cerrado, inaccesible al público, pero muy bien museizado en su perímetro, con miradores, placas explicativas, caminos y recorridos muy bien señalizados que permiten una visita fácil y comprensible. Pueden ver los frentes de extracción de la piedra, la aguja de 16 metros de altura que ahora marca la cota original del terreno antes de extraer la roca, y la propia piedra, dorada, llena de conchas de un tiempo prehistórico. Forma parte del conjunto de la Tarraco Romana, declarado Patrimonio de la Humanidad por la Unesco. Visitarlo es gratuito y fácil. Si vais por la autopista AP7, parad en el área del Mèdol, poco después de pasar la salida de Torredembarra y Altafulla. Del área de servicio mismo, sentido Tarragona, sale un camino con dos filas de cipreses que les llevará hasta el yacimiento. El camino es de un km. y se puede hacer a pie también. Hay días que no dejan pasar coches. Si vais por la N-340 hay que esperar hasta la rotonda de la playa de la Mora. Una de las entradas y salidas de la rotonda lleva a un camino donde se puede aparcar con facilidad, junto a la rotonda. De allí sale otro camino que lleva hasta el antes hemos descrito, el de los cipreses. En este caso necesitarán hacer a pie unos 600 mts. Hay que ir bien calzado, con agua y sombrero para el sol. No es recomendable en días de calor. Los pinos que hay, pocos y dispersos, no tapan bastante la luz. Aunque parezca extraño hay un horario de visitas. Lunes cerrado, domingos también. De martes a sábado de 9 a 14 horas. Cierran porque para entrar y salir hay unas puertas giratorias. El hoyo en si es bonito y la vegetación que crece interesante. Abajo hay como un microclima especial, que imaginaréis pero no lo disfrutareis. La verdad es que, de momento, y que dure, todo está muy nuevo, limpio, y bien organizado. Y aprovechamos para recomendaros que, ya que estáis aquí, hagais una bañada en la fabulosa cala de la Mora, una playa familiar como pocas, con todos los servicios, agua cristalina y poco destrozada. Hay un buen restaurante allí: el rincón de la Mora. Recomendable. Buen aparcamiento. Y todo este sector de costa conserva, además, un buen trozo de litoral virgen, muy poco conocido y nada explotado, con hermosos bosques de pino que llegan hasta al mar. Hay calas vírgenes, nudistas, sin ningún servicio, pero también sin ninguna edificación. Sólo arena, pinos y playa. Destacaremos entre todas la cala Fonda, espléndida en su estado salvaje, a la que es muy fácil de llegar andando, diez minutos, desde la Mora. También queremos hablaros del castillo de Tamarit, lugar donde se casó el Iniesta, jugador del Barça. El castillo es un hotel pero a tocar hay una calita pequeña, sin nada de aparcamiento, pero muy cuca. Muy cerca tienen el espacio natural de la desembocadura del Gaià, con un par de buenos campings. Además de ver el Mèdol y la playa de la Mora, también tienen la oportunidad de visitar los lugares declarados patrimonio de la humanidad por la UNESCO, en la Tarragona romana. La ciudad, además, tiene un casco antiguo gótico también admirable, con una catedral guapísima. En Tarragona encontrarán buenos restaurantes para comer. Nos gustan el Rincón del Abad, gótico, no defrauda nunca. Gótico también es el Palacio del Barón, que es más extraño, y muy grande. Mejor ir a La Cuineta, en la Calle Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantástico, o al Quim y Quima, sencillo, pero bueno, o el restaurante AQ, un lugar caro, de diseño total. Interesante el Bauhaus, del colegio de arquitectos. En Tarragona también tiene muy buenos hoteles, si decide quedarse el fin de semana, como el AC Tarragona o bien el Ciudad de Tarragona. Y también puede disponer de los de Salou, junto a Port-Aventura, otra razón para bajar hasta aquí con los niños. Nos gusta La Hacienda, en La Pineda, un macro hotel que, sin embargo bien a las familias. Y si necesita más razones para llegar hasta el Mèdol, la Mora o Tarragona les daremos la idea de unas pequeñas vacaciones para hacer una visita a los monasterios que forman la ruta del Císter. A menos de 40 kms a la redonda, dos monasterios de primer orden mundial. Aprovechad que estáis en Tarragona, en el Camp de Tarragona, para comprar, en las cooperativas de los pueblos, buen vino y buen aceite, aceitunas arbequinas, almendras y avellanas de primera calidad. Por ejemplo en Nulles donde, después de visitar su cooperativa modernista, y comprar el buenísimo cava Adernats, se puede comer en el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel: 977 60 35 96. Muy recomendable. Visitar el Mèdol, una buena excusa para un fin de semana en Tarragona !.

 

Noto


noto

No hi ha al món que nosaltres hem visitat una vila més escenogràfica que Noto, ni una ciutat feta tota ella en un estil tan pur com Noto. Perquè aquesta meravellosa població de Sicília, situada al sur de l’illa, no lluny de Siracusa o Ragusa, és totalment barroca. Un terratrèmol va esborrar del mapa la Noto antiga. La nova vila es va construir allunyada de l’altra, tota d’un cop, en un estil barroc molt maco, amb pedra daurada. Un escenari de pel·lícula, per exemple es va rodar aquí “La Vida es bella”. Per tot això és patrimoni de la humanitat de la UNESCO des del 1996. Noto es fàcil de descriure i llarg de visitar. Dos carrers paral·lels uneixen quatre places. Cada plaça te un convent, uns quants palaus i alguna església. Les entrades als temples tenen escalinates eternes de pedra, altíssimes. Hi ha terrasses arreu, jardins, balcons, tot ben barroc. No us perdeu la catedral de Sant Nicolò, i les esglésies de Sant Franceso, Santa Chiara, Sant Carlo Borromeo i Sant Domenico. I tampoc els fastuosos palaus de les famílies Nicolaci di Villadorata, Astuto e Impellizzeri. Heu d’incloure Noto en una visita a Sicília, juntament amb les altres esplèndides ciutats barroques: Ragusa Ibla, Siracusa o Caltagirone, que estan a tocar. Senyalar també que Noto no està gens lluny del mar i que Marina de Noto és una platja fantàstica situada a 10 kms. A més de platja de sorra llarga també podeu gaudir de cales i caletes, com ara la Calamoche, al nord, i al sud de Marina di Noto. Per dinar us recomanem una trattoria gens cara: Al Buco, situada a la piazza del convent de San Francesco, al carrer Vittorio Emmanuelle, el principal de la ciutat. Terrassa fora i local interior. Bona cuina. I encara us en recomanerem dos més, que ens van agradar. Estan junts, a tocar, al carrer Rocco Pirri. Un és el Mannà, minimalista, experimental, rabiosament modern i molt bo. Al número 19. L’altra és el Dammuso, al número 10 del mateix carrer Rocco Pirri. Molt més clàssic sense deixar de ser modern també, carta excel·lent de plats tradicionals. Pasta boníssima!. No deixeu passar Noto, us sabria greu!.

No hay en el mundo que nosotros hemos visitado una ciudad más escenográfica que Noto, ni una ciudad hecha toda ella en un estilo tan puro como Noto. Para que esta maravillosa población de Sicilia, situada en el sur de la isla, no lejos de Siracusa o Ragusa, es totalmente barroca. Un terremoto borró del mapa la Noto antigua. La nueva ciudad se construyó alejada de la otra, toda de una vez, en un estilo barroco muy bonito, con piedra dorada. Un escenario de película, por ejemplo se rodó aquí “La Vida es bella”. Por todo ello es patrimonio de la humanidad de la UNESCO desde 1996. Noto es fácil de describir y largo de visitar. Dos calles paralelas unen cuatro plazas. Cada plaza tiene un convento, varios palacios y alguna iglesia. Las entradas a los templos tienen escalinatas eternas de piedra, altísimas. Hay terrazas partes, jardines, balcones, todo bien barroco. No se pierdan la catedral de San Nicolò, y las iglesias de San Franceso, Santa Chiara, San Carlo Borromeo y San Domenico. Y tampoco los fastuosos palacios de las familias Nicolaci di Villadorata o Impellizzeri. Debeis incluir Noto en una visita a Sicilia, junto con las otras espléndidas ciudades barrocas: Ragusa Ibla, Siracusa o Caltagirone, que están muy cerca. Señalar también que Noto no está nada lejos del mar y que Marina de Noto es una playa fantástica situada a 10 kms. Además de playa de arena larga también se puede disfrutar de calas y calitas, como Calamoche, al norte, y al sur, de Marina di Noto. Para comer os recomendamos una trattoria nada cara: Al Buco, situada en la piazza del convento de San Francisco, en la calle Vittorio Emmanuelle, el principal de la ciudad. Terraza fuera y local interior. Buena cocina. Y os recomendamos dos más, que nos gustaron. Están juntas, a tocar, en la calle Rocco Pirri. Uno es el Maná, minimalista, experimental, rabiosamente moderno y muy bueno. En el número 19. La otra es el Dammuso, en el número 10 de la misma calle Rocco Pirri. Mucho más clásico sin dejar de ser moderno también, carta excelente de platos tradicionales. ¡Pasta buenísima !. No dejeis pasar Noto, os sabría mal !.