Eguisheim per Nadal


Eguisheim és un petit, molt petit, poblet d’Alsàcia, un territori francès, on es parla alemany. El poblet, una delícia, pur conte de fades, i està entre els “Plus Beaux Villages de France“. Va ser vila preferida pels propis francesos l’any 2013 i és un poble ple de flors a l’estiu, i molt nadalenc a l’hivern. Te un castell ruïnós però potent encerclat de vinyes per tot arreu. Per Nadal s’hi munta un petit i coquetó mercat nadalenc, amb artesania, menjars i vi calent, a l’estil germànic. A més, tota la petita vila està plena de pelutxos. Penjats de les finestres, damunt les portes, a l’entrada de les cases. Pelutxos molt grans, grans, petits, de totes les mides i colors. A la plaça s’hi munta un mercat de Nadal petitó, molt poca cosa. Artesania, productes típics o bé formatges de la regió. Quatre parades però amb molt d’estil. Aquest any serà 30/11/2018 al 30/12/2018, dissabtes tancat. Es tracta d’un mercat bonic, petit, pintoresc i intimista. Les cases de pedra, els carrers adoquinats, la muralla, les places calmades, tot el poble és un decorat de fantasia. Fàcil aparcament fora muralla. Eguisheim té el premi “Villes et Villages de Noël” recompensant l’autenticitat del que proposen al viatger. Entre l’animació programada hi ha contacontes, concerts i bon ambient. Evidentment totes les cases son de pedra dels segles XVI i XVII, amb entramats de fusta, teulades en punxa i colors vius. Podeu veure el castell de Saint-Léon o l’església de Saint Pierre et Saint-Paul, també un parc amb cigonyes. Per dinar-hi teniu una bona pizzeria i restaurant: Le Dagsbourg, on vam dinar nosaltres, i altres bons restaurants, com ara Au vieux porche, de campanetes, amb oferta hostelera. Un hotelet i restaurant amb encant, francès i alsacià, l’Auberge des Trois Chateaux, un clàssic. Un hotel amb restaurant l’Auberge Alsacien o un restaurant sense hotel el Pavillon Gourmand. Prop del poble tota l’Alsàcia és vostra. Colmar, bellíssima vila semblant a una petita Venecia, amb un mercat de Nadal fantàstic, dels millors d’Europa, està només a 10 kms. Estrasbourg i la seva catedral un xic més lluny. Els Vosgues i la Selva Negra, plens de paisatges fabulosos, plens de neu divertida i familiar, a tocar. Poblets de conte de fades per tot arreu. Un bon destí familiar de vacances, de Nadal, o d’Estiu. Bon Nadal a Eguisheim!.

eguisheim

Eguisheim está en Alsàcia, un territorio francés, donde se habla alemán. El pueblo es una delícia, y está entre los “Plus Beaux Villages de France“. En Navidad hasta el 3 de enero monta un coqueto mercado navideño, con artesania y vino caliente de estilo germánico. Las calles están llenas de casas de piedra de los siglos XVI i XVII. Podeis visitar el castillo de Saint-Léon o la iglesia de Saint Pierre et Saint-Paul. Una buena pizzeria y restaurante: Le Dagsbourg. Otros son Au vieux porche, de campanillas con oferta hostelera. Un hotel y restaurante encantador: l’Auberge des Trois Chateaux, un clásico. Un hotel con restaurante: l’Auberge Alsacien. Un restaurante sin hotel el Pavillon Gourmand. ¡Feliz Navidad en Eguisheim!.

Du 30/11/2018 au 23/12/2018, sauf samedi, au 30/12/2018, sauf samedi, vous pourrez aller voir ce marché de Noël pittoresque et intimiste abordant les coutumes et traditions alsaciennes. Plusieurs thèmes sont abordés tout au long de la période. Le marché de Noël a obtenu le label “Villes et Villages de Noël” récompensant l’authenticité et la richesse de notre patrimoine. A Eguisheim, la priorité est accordée à une trentaine d’artisans et créateurs qui rivalisent d’étals alléchants et de maisonnettes scintillantes. Eguisheim, l’écrin idéal pour partager un moment de rêve et découvrir la magie de Noël en Alsace!

Anuncis

Roma, revisitada


Hem anat moltes vegades a Roma i mai ens n’hem cansat d’anar-hi. Quan nosaltres anem a Roma ho fem quasi bé sempre en vaixell, en els Grimaldi Lines, fins a Civittaveccia, el port modern de Roma. També hi hem anat en cotxe, travessant Itàlia, que és una altra manera molt xula d’arribar-hi. Hi ha poques rutes tan maques al món com la que passa per Génova, Florència, Siena, Perugia, Assís, Todi, Orvieto i fa cap a Roma. I ens deixem un munt de pobles i ciutats bellíssims que podeu trobar pel camí. I aquest no seria el millor ni l’únic camí!. Si aneu en vaixell passareu la nit navegant i, l’endemà a la tarda, arribareu a la ciutat dels papes. En avió fora més ràpid però tot i que ho entenem, no ens agrada que ens revisin com si anèssim a l’escorxador, i portem molta maleta a sobre. Moltes vegades ens hem allotjat a Roma als afores de la ciutat, en concret al Novotel La Rústica, un hotel barat i molt familiar. Altres vegades ho fem fora de la ciutat eterna, a Frascati, una petita vila medieval, que està a tocar de Roma. Com diem està prop de Roma, a 10 km. y molt ben comunicat per tren o bus. A més es troba en una zona muntanyosa, amb vistes a la capital italiana, i allà dalt fa molta menys calor que a baix, tot és molt més suportable. En el centre d’aquesta tranquila vila medieval i renaixentista  ha l’Hotel Colonna, on vam dormir, just al costat de la catedral. L’estació del tren a Roma está propera i en surt un tren cada hora. També hi ha molts busos que et porten al metro.  Vam sopar a la Trattoria Piave, local senzill, però amb molt bona cuina, que te una terrassa exterior en una plaça. Ideal. Roma és inmensa però nosaltres tenim clar que anem a veure. Primer comencem amb Santa Maria Maggiore, que està a tocar de l’estació de tren i ve de passada. Després pugem fins a San Pietro in Vincoli per admirar el Moisès de Miquel Àngel. Arribem aleshores a la zona arqueològica, amb l’imponent Coliseu, per seguir cap a l’arc de Constantí, fòrum i columna de Trajà. Després entrem en la ciutat barroca per veure el panteó: són els llocs ineludibles de la Roma clàssica.

Ja que som dins continuem la passejada per la ciutat barroca. Seguint aquesta ruta barroca anem fins a Santa Agnese in agone, i després cap al Castell de Sant’Angelo i el Vaticà. A la tarda tanquem el circuit amb la Fontana de Trevi, i la pujada al Quirinal, arribant a Santa Maria della Vitoria per contemplar l’èxtasi de santa Teresa. Sempre acabem la volta en l’espai immens de les termes de Dioclecià, que avui és un complex d’esglésies i museus. Admireu Santa Maria degli Angeli e dei Martiri. Aquesta és la nostra ruta proposada per Roma. gratificant. Si voleu dinar asseguts i bé de preu, podeu anar al restaurant Miscellania, molt bé.

 

Dodona


Al nord de Grècia, tocant la frontera albanesa, en un territori ple de muntanyes, hi ha un jaciment clàssic molt poc visitat. Es tracta de Dodona, o Dodoni, un santuari i una ciutat sagrada, de la que avui dia només queden en peu llac unes quantes ruïnes i un esplèndit teatre. D’acord que no te la presència ni la majestuositat del teatre d’Epidaure, una meravella de la humanitat. Però tampoc paga el preu de les hordes de turistes diàries assaltant-lo. Dodoni està fora de les rutes turístiques, a poca distància, això sí, de l’autopista que va d’Igoumenitsa a Ioannina. Si mai feu una ruta prou llarga per Grècia, o arribeu en vaixell al port d’Igoumenitsa, per visitar el Meteors i els seus monestirs, per exemple, pareu uns minuts a Dodoni. Admireu el seu teatre una mica maltractat pel temps. Assaboriu el silenci i la tranquil·litat del lloc. Aparqueu sense problemes i visiteu-lo sense presses. Allà no podreu ni dormir ni menjar. Ho haureu de fer a Ionnina, a deu kms. de Dodoni, la capital de la regió. Podeu visitar així aquesta ciutat de regust oriental, el seu llac quasi bé alpí, tot i que una mica brut, això sí. La ciutat de Ioannina és una bella vila medieval, poc grega i molt turca, on trobareu tota mena de serveis, hotels i restaurants. El casc antic, amurallat, te un parell de mesquites i moltes altres restes otomanes. També una ciutadella interessant. A més de Dodona, podeu fer rutes de senderisme per les muntanyes properes, pràcticament inexplorades pels turistes i també és molt recomanable visitar la cova de Perama. Nosaltres, a Ioannina dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa. Bona parada a Dodona i Ioannina, si feu un tour per la Grècia continental, camí dels Meteors, per exemple!.

Dodona es un yacimiento arqueológico de primer orden al norte de Grecia, muy alejado de las rutas turísticas habituales. Está cerca del puerto de Igoumenitsa, cercano a la autopista que une esta localidad portuaria con Ioannina, de la que está aun más cerca. Dodona conserva poco de su esplendor clásico. Cuatro ruinas y un soberbio teatro, un poco maltratado por el tiempo. Y aunque no sea Epidauro, ni mucho menos, no deja de ser bello e interesante. Podeu visitarlo desde Ionnina, la ciutat más cercana. Es una bella capital del norte de Grecia, tocando ya la frontera albanesa. Tiene algo de oriental y del dominio turco le queda un casco antiguo muy bonito con un par de mezquitas y una ciudadela. Ioannina se alza a pie de un lago, un poco sucio y cerca tiene una gran cueva, Perama. No dejeis de ver el teatro griego antiguo de Dodoni si llegais a Igoumenitsa en barco desde Italia y vais hacia Atenas o los Meteoros, con sus monasterios de Meteora. Vale la pena parar.

Atenes, revisitada


Atenes és una ciutat que cal visitar alguna vegada. És la capital i la porta aèria de Grècia. Tant si feu el Peloponès, com les illes, procureu passar un parell de nits a Atenes. No podeu deixar de veure l’Acròpoli, amb el Partenó, i tot el seguit de temples, teatres i altres ruïnes que es conserven. Atenes te una bona xarxa de transport públic: tren de rodalies, molt modern i còmode, que passa per l’aeroport i pels pobles de la costa, metro, bus… En pujar a l’Acròpolis, i fer la llarga cua cua per treure els tiquets, si esteu a punt de renunciar podeu fer el següent: baixar a veure l’església de la Metamòrfosi i continuar baixant fins l’antiga àgora. No val gaire la pena, però al seu museu podeu treure un bitllet combinat i entrar a l’Acròpoli sense fer cua!. L’Acròpolis no us la podeu perdre, amb cua o sense. És, com sempre, impressionant. Tampoc podeu deixar de admirar les vistes damunt la ciutat. Espectaculars!.

I en acabar baixeu de nou a donar un volt pel barri més típic: Plaka, amb les seves botigues i restaurants. La vida és Plaka. A més, els amants de l’art antic trobareu allà joies com el temple de Theseion. Fastuós. Doneu també un tomb pel mercat central. I no oblideu el magnífic Museu Arqueològic Nacional, ni l’estadi olímpic, tot de marbre. No oblideu de cap manera arribar-vos, en cotxe o bus fins el cap de Sunion on hi ha el famós temple de Poseidó. Després ja podreu anar al Pireu, a agafar el vaixell, o a l’aeroport per volar a les illes. Haureu fet els deures amb Atenes.

Per menjar a Atenes us recomanem un restaurant de Plaka. Ens referim al restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki!. Per cert, a Monastiraki no passeu de llarg de la seva mesquita, ni de les esglésies bizantines ni de la catedral. Fora del centre ens agrada el restaurant Neon, a la cèntrica plaça Omonia, carrer Satovriandou 9 o Dorou 1. Es tracta d’un self service, que al final és el més pràctic, sobretot amb infants. Per dormir, al centre, L’Hotel Attalos, un clàssic. Bé de preu.  O el Metrópolis, fantàstic, a Plaka, al casc antic. També teniu tots els de les cadenes internacionals: Novotel, que admet 2 nens per habitació, o els Crowne…

Atenas es una ciudad hay que visitar alguna vez. Es la puerta de Grecia. Tanto si vais al Peloponeso, como a las islas, procurad pasar un par de noches en Atenas. No podéis dejar de ver la Acrópolis, con el Partenón, y los templos, teatros y otras ruinas que se conservan. Tampoco podéis dejar de dar una vuelta por el barrio más típico: Plaka, con sus tiendas y restaurantes. Allá encontraréis joyas como el Teseion, o esta torre de los vientos de la foto. Vagad también por el mercado central, por el Museo Arqueológico Nacional, por el estadio olímpico, todo él de mármol. No olvidáis los alrededores próximos a Atenas, como el cabo Sunion donde está el famoso templo de Poseidón. Después ya podréis ir al Pireo, para coger el barco, o al aeropuerto para volar hasta las islas. Habréis hecho los deberes en Atenas. Para comer os recomendamos el restaurante Neon, en la céntrica plaza Omonia, calle Dorou 1. Se trata de un self service, que al final es lo más práctico, sobre todo con niños. Para dormir teneis allí todos los de las cadenas: Novotel, Crowne…

Loutra Killinis


La platja i el poble termal de Loutra Killinis està al Peloponés grec, no lluny del port de Killini, des d’on surten els vaixells que van a Cefalonia i Zante, dues bellíssimes illes gregues del mar Jònic. Aquest poble és famós pels banys termals naturals, recentment restaurats i ara inclosos en un complex de luxe. També per estar situat vora el mar, amb una de les millors platges de Grècia, si fem cas a les guies. De fet es tracta d’una llarga platja d’aigües turquesa, sorra fina i mar molt càlid. Disposa d’un bon aparcament perquè hi ha una carretera sense sortida que recorre les dunes que envolten la platja pel darrera. Encara que la zona de Loutra Killinis te molts i bons hotels, i càmpings, nosaltres us recomanarem un situat uns 10 kms. al sud. Es tracta del resort Ionian Beach. Bons apartaments, no gaire cars tot i el luxe, o bé un bonic càmping. El lloc és molt bonic, de fet és un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I com ja hem dit, no gens car!. I podeu sopar al restaurant del càmping, regentat per grecs però ple d’alemanys. Senzill però bé de preu i suculent. Si feu una estada a la costa nord del Peloponés, per visitar les illes Jòniques, creiem que val la pena banyar-se a la platja de Loutra Killinis i hostatjar-se al càmping o al resort Ionian Beach.

Loutra Killinis es un pueblo turístico, con un balneario de agua termal muy famoso, que es mundialmente conocido por tener una playa bellísima, muy larga, con dunas, con arena fina, de agua caliente. Allí hay buenos restaurantes y hoteles, con acceso directo a la playa paradisíaca de Loutra Killinis, pero nosotros para hospedarnos en esta zona escogimos el resort Ionian Beach. Un resort de lujo con una playa privada. Buen restaurante en el càmping.

Mont Cenis / Moncenisio


El Coll de Mont Cenis, en francès, o del Moncenisio en italià, separa aquestes dues nacions en un pas alpí no gaire alt i molt bonic. Uneix Torino i Grenoble, Sant Jean de Modane i Susa, sense necessitat de pagar cap túnel de peatge, per una ruta evocadora, en mig de paisatges idíl·lics i sense fer patir el cotxe. A l’hivern està tancada per la neu, això si. és una bona ruta alternativa per viatjar a Itàlia a l’estiu sense passar calor i sense patir retencions a l’autovia marítima entre Niça i Gènova. Es puja per Perpignan, Narbonne, Montpellier, Nimes, Avignon, Valence, Grenoble, Albertville, Sant Jean de Modane… i es baixa per Susa cap a Torino, per continuar després camí de Milà, Florència o Venecia. O bé a l’inversa. Del costat francés hi ha unes pistes d’esquí molt familiars i nombrosos senders per caminar per les muntanyes. L’accés al llac del Cenis és molt fàcil. Hi ha nombrosos desviaments al llarg de la carretera que serpenteja pel coll des del costat francès a l’italià, que fa ben bé uns 8 kms. d’altiplà, sense pujades ni baixades. Camins molt ben condicionats, amb àrees d’aparcament i tota mena de serveis, restaurants inclosos. Teniu “Le relais du Col du Mont Cenis”, bon petit restaurant just al coll mateix. També Le Malamot, un hotel i restaurant senzill però bo, a la sortida del lloc, ja caient sobre Itàlia. I al mig del parc natural, a peu de carretera, en el monument, centre d’interpretació i església del mont Cenis, bon aparcament i bones vistes del llac i la muntanya, hi ha Le Savoie, un altre bon establiment on menjar.

El paso de Mont Cenis o del Moncenisio, separa Italia y Francia. Se trata de un paso alpino no muy alto y muy bonito.  Une Torino i Grenoble, Sant Jean de Modane y Susa, sin necesidad de pagar el túnel de peaje. La ruta es muy evocadora, en verano, y es una buena ruta alternativa para no pasar calor ni morir en las retenciones entre Niza y Génova. Subid por Perpignan, Narbonne, Montpellier, Nimes, Avignon, Valence, Grenoble, Albertville, Sant Jean de Modane… y bajad hacia Susa y Torino, para continuar a Milán, Florencia o Venecia. O a la inversa. El lago del Cenis és muy bonito. La carretera que serpentea por las alturas lo recorre y encontrareis todo tipo de servicios y restaurantes.  Aconsejamos “Le relais du Col du Mont Cenis”, o Le Malamot, un hotel y restaurante sencillo pero bueno. O Le Savoie, otro buen lugar para comer.

 

Parga


La Costa Jónica grega és la gran desconeguda del Mediterrani. Així doncs us recomanem que no sigueu els darrers a descobrir-la. La gent va a Grècia en avió i visita Atenes, fantàstica, el Peloponès, guapíssim, o les Illes Gregues, una passada. Però oblida la costa del mar Jònic. Si va allà, viatja a Corfú, és natural, perquè aquesta illa és molt maca. O a Paxi i Andipaxi, molt menys conegudes. Però ningú fa cap a la llarga franja de costa que hi ha just davant de Corfú i Paxi, i és molt bonica. Per posar un exemple citarem la ciutat marinera de Parga, on només hi van a parar grecs i alguns turistes alemanys o italians, que hi arriben en vaixell des del port d’Igoumenitsa. Precisament en aquesta ciutat portuaria sense gaire encant vam dormir nosaltres, a casa del senyor Pablo als apartaments Paradosi, que son senzills però molt nets i on ell mateix us pot preparar un suculent sopar grec, encara que quan el vaixell de Brindisi faci port ja passin de les onze de les 11 de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, i ens hi am sentir com a casa. Nosaltres vam resseguir tota la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, o les del poble de Sivota. Vam intentar banyar-nos a totes, missió impossible. Vam dinar a la mateixa Parga, que te una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Vam nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. Però encara no us hem xivat a quin lloc vam dinar!. Va ser al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. El cotxe fàcilment aparcat en un dels molts pàrquings de pagament, 5€ al dia, que hi ha a la vila. D’anada o tornada podeu anar per la carretera costanera, estreta, amb moltes voltes, una mica desolada. O bé agafar la nacional i l’autovia, sense tanta bellesa a la vista però més ràpides i civilitzades. Si creieu que ja coneixeu tota la Mediterrània, penseu si heu vist Parga!.

Parga, Siviota y sus bellas playas, son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás, Parga, bella ciudad marinera, y las playas escondidas de su costa, sean un buen lugar para ir.