Molt llargues

Innsbruck, revisitada

Innsbruck és una ciutat preciosa que sempre visitem quan anem cap a Alemanya o l’est d’Europa. Ens agrada passar el Brennero, des de Verona, i baixar fins a la capital del Tirol. Si és Nadal és molt agradable visitar el bonic mercat de Nadal, i en tot temps la catedral, res de l’altre món, i la capella del palau on hi ha la fastuosa tomba de Maximilià I. També és bonica la Residenz, i en general tot el nucli antic. Ens agraden els seus carrers de pedra i les robustes cases medievals i renaixentistes. I ens agrada encara més allotjar-nos, dinar i sopar a la Gasthof Goldener Adler, un hotel i restaurant d’especialitats tiroleses on han menjat molts famosos i que fa anys que funciona. Molt bonic! Innsbruck és la capital del Tirol, una de les regions més boniques d’Europa. La ciutat mateixa és molt bella. És una ciutat gran, però molt ben conservada. El centre històric medieval, amb el balcó d’or, fantàstic. De veritat que no us podeu perdre la tomba de Maximilià I, el més fastuós panteó renaixentista d’Europa, a l’església de la cort. O el palau imperial. O el castell d’Ambras. Passegeu pels carrers porxats, plens de botigues. Sentiu cantar els grups vocals tirolesos i actuar les millors orquestres d’Europa, gratuïtament, durant el seu festival d’estiu. Si us agrada esquiar aneu-hi a l’hivern. Tot és blanc. Les millors instal·lacions d’esquí d’Àustria us esperen a tocar d’Innsbruck. No deixeu de visitar els seus entorns. Està en ple cor dels Alps austríacs i, amb això, està tot dit. Si no us agrada estar al centre de la ciutat podeu dormir als afores d’Innsbruck, una mica més enllà de l’aeroport, a l‘hotel Kranebitten. Us el recomanem, per menjar i per dormir, pel preu i per les atencions, tot i que és més senzill que el Goldener Adler. Al mateix poble d’aquest hotel, carretera enllà teniu un càmping on també hi hem fet estada. No és res de l’altre món, però està proper a Innsbruck.

Innsbruck es la capital del Tirol, una de las regiones más bonitas de Europa. La ciudad misma es muy bella. Sus calles, iglesias, palacios. Es una ciudad grande, pero muy bien conservada. La catedral es muy bonita. El centro histórico medieval, con el balcón de oro, (en la foto), fantástico. No os podéis perder la tumba de Maximiliano I, el más fastuoso panteón renacentista de Europa, la iglesia de la corte, o el palacio de Ambras, o el palacio imperial. Ni de pasear por las calles porchadas, con cientos de tiendas. Escuche cantar los grupos vocales tiroleses y actuar a las mejores orquestas de Europa, gratuitamente, durante su festival de verano. Si os gusta esquiar id en invierno. Todo está blanco. Las mejores instalaciones de Austria les esperan junto a Innsbruck. No deje de visitar su entorno natural. Está en pleno corazón de los Alpes austríacos y, con ello, está todo dicho. Nosotros dormimos en el Goldener Adler, en el centro de la ciudad, però en las afueras de Innsbruck, un poco más allá del aeropuerto, teneis el hotel Kranebitte, más sencillo. Os lo recomendamos, para comer y para dormir, por el precio y por las atenciones. Innsbruck is the capital of the Tirol, one of the most beautiful regions of Europe. The city itself is very nice. Its streets, churches, palaces … but also its environment. It’s in full heart of the Austrian Alps and, with this, is quite above mentioned. We sleep in the city center at Goldener Adler Hotel but in suburbs of Innsbruck, near to the airport, there is the hotel Kranebitte. We also recommend it to you, for the food and to sleep, for the price and for the attentions.

Munic, Munchen, de nou!

Ajuntament de Munic. Autòmats donant les hores.

Sempre ens ha agradat fer camí fins a Munic amb la família. Aquesta vegada ens hem allotjat, a l’hotel Ibis Muenchen City Arnulfpark. Bon hotel! I hem sopat al restaurant de l’hotel Novotel del costat: The Flave of Munich. Força bé! Ens fa sempre molta il·lusió voltar per Munic. És molt senzill. Podeu comprar un bitllet de grup al metro, barat i pràctic. No podeu deixar de veure la catedral, i l’església de Sant Pere, al costat, i les altres esglésies de Munic, que n’hi ha moltes! I heu d’anar a acaronar el morró del porc senglar de l’avinguda principal. Clavat al de Florència, i com allà, si ho feu, tornareu segur a la ciutat. També és obligat anar a la plaça del mercat, i dinar allà, a les taules amb la gent. Si fa fred o no us mola la companyia podeu menjar al restaurant Berni’s Nudelbrett, un italià bé de preu. No us perdèssiu l’Alta Pinacoteca, una galeria d’art fastuosa, de renom mundial. I si us ve de gust el menjar típic de la regió podeu fer cap a un restaurant bavarès, el Zum Stiftl – am Marienplatz. Idealment situat en una terrassa de la Marienplatz, a l’aire lliure, o a dins, menjareu de fàbula. Tampoc no podeu deixar d’anar, als afores de la ciutat, el Nimfebur, un castell palau de somni, amb un parc molt xulo. No us hi penseu més, Baviera és el vostre destí. I Munic la seva capital.

Londres, revisitada

Londres és la capital més divertida d’Europa. Potser no és la més ordenada, ni la que te més glamour. Tampoc no seria la més monumental. Però si aneu de viatge a Londres, aquest any, o qualsevol altre any, descobrireu una vila dinàmica, alegre, cosmopolita, jove i, sobretot, molt divertida, com ja us hem dit abans. Londres és un caos. Els seus carrers descriuen corbes que no porten enlloc. Son curts i amples, acaben de sobte i estan plens de vida. Per ells es mou un trànsit de bogeria, format, bàsicament, per taxis i busos. Uns curiosos taxis antics, tots del mateix model, que fa anys eren negres i ara son de tota mena de colors i decorats amb tota mena de motius. I uns busos de dos pisos vermells, vells i nous, centenars de busos, més busos que cotxes, que faran les delícies dels vostres infants. Arribar, pujar ràpidament les escales i seure dalt de tot, a l’imperial, a primera fila del segon pis. Allà podreu veure com es desenvolupa la vida a tota pantalla. Resseguir de punta a punta la ciutat, admirar els seus monuments més emblemàtics, sense gastar gaires calers. Us assegurem que passareu bona estona de la vostra visita a la ciutat muntats dalt d’aquestes baluernes trontolladores. Un consell: escolliu les més venerables, tenen un aire de principis de segle que no podreu resistir. A més de taxis i busos, Londres compta amb una xarxa impressionant de metro i, a més, tot i ser una metròpoli gegantina, el seu centre històric resulta plènament abastable a peu. I sempre us quedarà el recurs de navegar pel Tàmesi amb un vaixell bus molt efectiu i agradable. Malgrat que el transport públic, com quasi tot a Londres, resulta francament car, hi ha travelcars d’un dia, que permeten pujar arreu, sense fer cues, i son prou asequibles. I els infants no paguen!. Us les recomanem. I tot aquest moviment per anar a veure què?. Doncs infinitat de coses. Primer Westminster, el parlament, amb el famós rellotge gegant. No us perdeu la façana que dona al riu. I Westminster l’abadia, d’un gòtic maravellós, plena de tombes de reis i reines, i d’homes i dones famosos: Newton, Haëndel… L’entrada és caríssima, com la de totes les esglésies del país. En canvi son molt econòmics els museus. Son gratuïts!. I quins museus… La National Gallery amb les seves pintures increibles, la Tate Gallery, la British i la Modern, la Wallace… i tantes altres pinacoteques magnífiques. O bé la increible col·lecció del Bristish Museum, amb peces històriques, egípcies, asíries, gregues… rampinyades de mig món. O la delícia romàntica de l’Albert i Victoria Museum amb tota mena d’artilugis de tota mena d’estils, fins amb un rinoceront dissecat. Volem deixar espai per parlar del zoo, inaudit, gran, o del musu de la ciència, que deixarà bocabadada tota la família. Aneu a Londres un cap de setmana llarg, un pont, o unes vacances. Passegeu pels seus parcs, Saint James, Hyde… plens d’animalons que us vindran a saludar-vos: ànecs, esquirols, conillets… Contempleu el canvi de guardia al palaus inmensos de Buckingham o Saint James, cada dia al matí, i veureu desfilar els guardies vestits amb aquell gorro pelut. O aneu fins al Whitehall per veure la guardia a cavall i acaronar el morro del poltre, estoic com la seva montura devant les fotos. Rondeu per la City, per extasiar-vos davant la catedral potent de Sant Pau, el racó amagat dsl Temple, o la força obscura de la Torre de Londres, presó d’estat sinistre, amb els seus Beefeaters vigilant-la. Passeu el Tàmesi pel pont de la Torre i veureu l’Sky Line amb la gran noria del mil·lèni i la piràmide de vidre, l’edifici, ara per ara, més alt d’Europa. Per dinar us recomanem els tradicionals pubs, però fugiu del centre!. O bé les cadenes de pizzeries i pasta, sempre econòmiques, com ara Prezzo o Garfunkel’s. Per dormir, amb canalla, res més econòmic que els Novotels. N’hi ha un munt, més cars quan més a tocar del centre. Us reconamem els d’Heathrow, a tocar de l’aeroport, o bé el nou que hi ha als Docklands. Molt més econòmica és la opció de triar els Novotel de Readig o Stevenage, que solen estar d’oferta, i des d’aquests poblets conduïr uns trenta kilòmetres fins un park and ride del metro de Londres. Per exemple, de Stevenage a Cockfosters, inici de la línia de Piccadilly Circus, on un dia d’aparcament pot sortir per menys de 5 lliures. No deixeu passar l’ocasió de gaudir d’una de les més belles capitals d’Europa.

Londres es la capital más divertida de Europa. Quizás no sea la más ordenada, ni la que tiene más glamour. Tampoco sería la más monumental. Pero si vais de viaje a Londres, este año, que es año olímpico, o cualquier otro año, descubriréis una villa dinámica, alegre, cosmopolita, joven y, sobre todo, muy divertida, como ya os hemos dicho antes. Londres es un caos. Sus calles describen curvas que no llevan a ninguna parte. Son cortas y anchas, acaban de repente y están llenas de vida. Por ellas se mueve un tráfico de locura, formado, básicamente, por taxis y buses. Unos curiosos taxis antiguos, todos del mismo modelo, que hace años eran negros y ahora son de todo tipo de colores y decorados con todo tipo de motivos. Y unos buses de dos pisos rojos, viejos y nuevos, cientos de buses, más buses que coches, que harán las delicias de sus niños. Llegar, subir rápidamente las escaleras y sentarse arriba de todo, en la imperial, en primera fila del segundo piso. Allí podréis ver cómo se desarrolla la vida a toda pantalla. Recorrer de punta a punta la ciudad, admirar sus monumentos más emblemáticos, sin gastar muchos dinero. Les aseguramos que pasarán buen rato de su visita a la ciudad montados en estos armatostes. Un consejo: elijan los buses más venerables, tienen un aire de principios de siglo que no puede resistir. Además de taxis y buses, Londres cuenta con una red impresionante de metro y, además, a pesar de ser una metrópoli gigantesca, su centro histórico resulta plenamente alcanzable a pie. Y siempre quedará el recurso de navegar por el Támesis con un barco bus muy efectivo y agradable. A pesar de que el transporte público, como casi todo en Londres, resulta francamente caro, hay travelcars de un día, que permiten subir en todas partes, sin hacer colas, y son bastante asequibles. ¡Y los niños no pagan!. Os las recomendamos. Y todo este movimiento… ¿para ir a ver qué?. Pues infinidad de cosas. Primero Westminster, el parlamento, con el famoso reloj gigante. No os perdáis la fachada que da al río. Y Westminster la abadía, de un gótico maravilloso, llena de tumbas de reyes y reinas, y de hombres y mujeres famosos: Newton, Haëndel … La entrada es carísima, como la de todas las iglesias del país. En cambio son muy baratos los museos. ¡Son gratis!. Y qué museos … La National Gallery con sus pinturas increíbles, la Tate Gallery, la British y la Modern, la Wallace … y tantas otras pinacotecas magníficas. O bien la increíble colección del British Museum, con piezas históricas, egipcias, asirias, griegas … rampiñadas de medio mundo. O la delicia romántica de Albert y Victoria Museum con todo tipo de artilugios de todo tipo de estilos, hasta con un rinoceronte disecado. Queremos dejar espacio para hablar del zoo, inaudito, grande, o del Museu de la ciencia, que les dejará boquiabiertos. Vayan a Londres un fin de semana largo, un puente, o unas vacaciones. Paseen por sus parques, Saint James, Hyde … llenos de animales que vendrán a saludarles: patos, ardillas, conejos … Contemplen el cambio de guardia en los palacios inmensos de Buckingham o Saint James, cada mañana, y veréis desfilar los guardias vestidos con aquel gorro peludo. O bajad hasta Whitehall para ver la guardia a caballo y acariciar el morro del potro, estoico como su montura frente a las fotos. Rondad por la City, para extasiarse ante la catedral potente de San Pablo, el rincón escondido del Temple, o la fuerza oscura de la Torre de Londres, prisión de estado siniestro, con sus Beefeaters vigilándola. Pasen el Támesis por el puente de la Torre y encontrarán el Sky Line con la gran noria del milenio y la pirámide de cristal, el edificio, hoy por hoy, más alto de Europa. Para comer os recomendamos los tradicionales pubs, pero… ¡huid del centro!. O bien las cadenas de pizzerías y pasta, siempre económicas, como Prezzo o Garfunkel ‘s. Para dormir, con niños, nada más económico que los Novotel. Hay un montón, más caros cuanto más cerca del centro. Os recomendamos los de Heathrow, cerca del aeropuerto, o bien el nuevo que hay en los Docklands. Mucho más económica es la opción de elegir los Novotel de Readig o Stevenage, que suelen estar de oferta, y desde estos pueblos conducir unos treinta kilómetros hasta un park and ride del metro de Londres. Por ejemplo, de Stevenage en Cockfosters, inicio de la línea de Piccadilly Circus, donde un día de aparcamiento os puede salir por menos de 5 libras. No dejeis pasar la ocasión de disfrutar de una de las más bellas capitales de Europa.

Porto Torres a Sardenya

A l’hora de fer un viatge a Sardenya molta gent opta per agafar el vaixell de Grimaldi que surt de Barcelona a la nit i arriba a l’illa al matí de l’endemà. El port on desembarquen és Porto Torres. Però poca gent visita aquesta ciutat. Quasi tothom marxa cap a l’Alguer, destí de molts catalans, o va directament a les platges del nord, a Stintino, on La Pelosa és la màxima atracció, i amb raó. Si finalment us apiadeu d’aquesta petita ciutat portuària descobrireu una vila bonica, amb un passeig marítim agradable, carrers rectes, assolellats i platges prou boniques. Però, a més, Porto Torres és el lloc de sortida de barques que us portaran a l’isla dell’Asinara, un parc nacional.

I si no us agrada la natura, i preferiu monuments de pedra, al cor de la vila trobareu la Basilica di San Gavino, un fastuós monument romànic, realment molt bonic i molt ben conservat, del segle XI. Una preciositat. Patrimoni de la humanitat! De la seva època romana Porto Torres conserva diverses construccions, com ara un pont. Prop de la platja di Balai, que és molt bonica, hi ha una altra església romànica, anomenada Sant Gavino a mare. Recomanem també la bella Spiaggia dello Scogliolungo i la de Spiaggia delle Acque Dolci, tot i que Balai és més xula. Per dinar podeu anar, sense dubtar-ho, restaurant San Gavino, a tocar de la basílica d’aquest mateix nom. Fantàstic! Lluny de Porto Torres, camí de Castelsardo trobareu la platja de Platamona, i la platja de Marina di Sorso, al bell mig del golf de l’Asinara. Es tracta de bonics arenals, platges llargues, netes, però sovint remogudes pel vent del nord. Si heu de dormir a Porto Torres hi ha alguns hotels i apartaments, però a Platamona i Sorso, al costat del mar, hi ha un munt de càmpings, molt ben condicionats. Si voleu quelcom menys turístic, més baratet, podeu arribar-vos a Sàssari, que està a 20 kms. i dormir a l’Hotel Carlo Felice, molt recomanable, i sopar a la magnífica pizzeria Terzo Tempo!

A la hora de hacer un viaje a Cerdeña mucha gente opta por coger el barco de Grimaldi que sale de Barcelona por la noche y llega a la isla por la mañana del día siguiente. El puerto donde desembarcan es Porto Torres. Pero poca gente visita esta ciudad. Casi todo el mundo marcha hacia Alghero, destino de muchos catalanes, o va directamente a las playas del norte, en Stintino, donde La Pelosa es la máxima atracción, y con razón. Si finalmente os ten de esta pequeña ciudad portuaria descubrirá una ciudad bonita, con un paseo marítimo agradable, calles rectas, soleados y playas bastante bonitas. Pero, además, Porto Torres es el lugar de salida de barcas que le llevarán a la isla dell’Asinara, un parque nacional. Y si no te gusta la naturaleza, y prefiere monumentos de piedra, en el corazón de la villa encontrará la Basílica de San Gavino, un fastuoso monumento románico, realmente muy bonito y muy bien conservado, del siglo XI. Una preciosidad. Patrimonio de la humanidad! De su época romana Porto Torres conserva varias construcciones, como un puente. Cerca de la playa di Balai, que es muy bonita, hay otra iglesia románica, llamada San Gavino a madre. Recomendamos también la bella Spiaggia dello Scogliolungo y la de Spiaggia delle Acque Dolci, aunque Balai es más chula. Para comer puede ir, sin dudarlo, restaurante San Gavino, junto a la basílica de este mismo nombre. Fantástico! Lejos de Porto Torres, camino de Castelsardo encontrará la playa de Platamona, y la playa de Marina di Sorso, en medio del golfo de Asinara. Se trata de bonitos arenales, playas largas, limpias, pero a menudo removidas por el viento del norte. Si ha de dormir en Porto Torres hay algunos hoteles y apartamentos, pero a Platamona y Sorso, junto al mar, hay un montón de campings, muy bien acondicionados. Si desea algo menos turístico, más barato, puede llegar ayudarán a Sassari, que está a 20 kms. y dormir en el Hotel Carlo Felice, muy recomendable, y cena en la magnífica pizzería Terzo Tempo!

When making a trip to Sardinia many people choose to take Grimaldi’s boat which leaves Barcelona at night and arrives on the island the next morning. The port where they disembark is Porto Torres. But few people visit this city. Almost everyone goes to Alghero, the destination of many Catalans, or goes directly to the northern beaches, to Stintino, where La Pelosa is the main attraction, and rightly so. If you finally take pity on this small port town you will discover a beautiful villa, with a nice promenade, straight, sunny streets and pretty enough beaches. But in addition, Porto Torres is the departure point for boats that will take you to the isla dell’Asinara, a national park. And if you don’t like nature, and prefer stone monuments, in the heart of the town you will find the Basilica di San Gavino, a magnificent Romanesque monument, really very beautiful and very well preserved, from the 11th century. A beauty. World Heritage! From its Roman times Porto Torres preserves several constructions, such as a bridge. Near the beach di Balai, which is very beautiful, there is another Romanesque church, called San Gavino a mare. We also recommend the beautiful Spiaggia dello Scogliolungo and the Spiaggia delle Acque Dolci, although Balai is cooler. For lunch you can, without hesitation, go to San Gavino restaurant, next to the basilica of the same name. Fantastic! Far from Porto Torres, on the road to Castelsardo, you will find Platamona beach and Marina di Sorso beach, in the middle of the Gulf of Asinara. These are beautiful sandy beaches, long, clean beaches, but often tossed by the north wind. If you have to sleep in Porto Torres there are some hotels and apartments, but in Platamona and Sorso, next to the sea, there are a lot of campsites, very well conditioned. If you want something less touristy, cheaper, you can reach Sassari, which is 20 kms. and sleep at the Hotel Carlo Felice, highly recommended, and dinner at the magnificent pizzeria Terzo Tempo!

Lors d’un voyage en Sardaigne, de nombreuses personnes choisissent de prendre le bateau de Grimaldi qui quitte Barcelone la nuit et arrive sur l’île le lendemain matin. Le port où ils débarquent est Porto Torres. Mais peu de gens visitent cette ville. Presque tout le monde se rend à Alghero, destination de nombreux Catalans, ou va directement sur les plages du nord, à Stintino, où La Pelosa est l’attraction principale, et à juste titre. Si vous avez enfin pitié de cette petite ville portuaire, vous découvrirez une belle villa, avec une belle promenade, des rues droites et ensoleillées et des plages assez jolies. Mais en plus, Porto Torres est le point de départ des bateaux qui vous mèneront à l’isla dell’Asinara, un parc national. Et si vous n’aimez pas la nature, et préférez les monuments en pierre, au cœur de la ville, vous trouverez la Basilica di San Gavino, un magnifique monument roman, vraiment très beau et très bien conservé, du 11ème siècle. Une beauté. Héritage du monde! De l’époque romaine, Porto Torres a conservé plusieurs constructions, comme un pont. Près de la plage de Balai, qui est très belle, il y a une autre église romane, appelée San Gavino a mare. Nous recommandons également la belle Spiaggia dello Scogliolungo et la Spiaggia delle Acque Dolci, bien que Balai soit plus frais. Pour le déjeuner, vous pouvez, sans hésitation, vous rendre au restaurant San Gavino, à côté de la basilique du même nom. Fantastique! Loin de Porto Torres, sur le chemin de Castelsardo, vous trouverez la plage de Platamona et la plage de Marina di Sorso, au milieu du golfe d’Asinara. Ce sont de belles plages de sable, de longues plages propres, mais souvent secouées par le vent du nord. Si vous devez dormir à Porto Torres il y a des hôtels et des appartements, mais à Platamona et Sorso, à côté de la mer, il y a beaucoup de campings, très bien conditionnés. Si vous voulez quelque chose de moins touristique, moins cher, vous pouvez rejoindre Sassari, qui est à 20 km. et dormir à l’hôtel Carlo Felice, fortement recommandé, et dîner à la magnifique pizzeria Terzo Tempo!

Cagliari / Càller

Avui us parlarem de Cagliari, la bella ciutat de Càller, capital de Sardenya. Una vila jove, vibrant, divertida, gran. Nosaltres estavem allotjats a l’hotel T, un dels millors de la ciutat. Luxe. Bones habitacions, tot i que la piscina i l’spa estaven tancats pel coronavirus, a preus una mica cars, però interessants. Per sopar vam descobrir, al centre de Cagliari, que és una ciutat amb un ambient nocturn brutal, la Grotta di Marcello, un curiós restaurant, dins unes coves sota la vila vella, que ens va agradar i que vam repetir nit darrera nit. Cagliari te tot el que una vila italiana que s’apreciï ha de tenir: uns carrers estrets, plens de bugada penjada, unes fortes muralles i bastions, pujades potents, baixades terrorífiques, placetes amagades, una catedral magnífica amb una cripta impressionant, i un munt de palaus vinguts a menys… atractiva en la seva relativa decadència. Difícil aparcar, sinó impossible. Cerqueu als bastions, o aneu directament al pàrking de l’estació, a costat del port.

Cagliari és un destí fantàstic per descobrir el sud de Sardenya, amb platges magnífiques, situades entre les millors d’Europa, com per exemple Turredda, una de les millors platges de l’illa, que sol estar molt plena, petada, impossible possar-hi un peu. Però calma, uns cinc kms. més cap avall, camí de Teulada, cap a l’Oest. I arribareu a Piscinì, una cala genial, amb aigües transparents, amb bon aparcament i poca gent, una passada! Pels voltants teniu bons restaurants, sobretot a Chia, on hi ha el restaurant Crar’e Luna, fantàstic! I moltes altres platges xules com ara l’espectacular platja anomenada Spiaggia Su Giudeu, una cinta de sorra carbassa amb un mar maragda, increïble. Cap a l’est també teniu platges de somni, com ara Punta Molentis, o bé les de Villasimius, com Cala Sinzias, o la famosa Spiaggia di Porto Giunco, amb bon aparcament i poca gent. Una platja molt bonica.

Hoy os hablaremos de Cagliari, la bella ciudad de Cagliari, capital de Cerdeña. Una villa joven, vibrante, divertida, grande. Nosotros estábamos alojados en el hotel T, uno de los mejores de la ciudad. Lujo. Buenas habitaciones, aunque la piscina y el spa estaban cerrados por el coronavirus, a precios un poco caros, pero interesantes. Para cenar descubrimos, en el centro de Cagliari, que es una ciudad con un ambiente nocturno brutal, la Grotta di Marcello, un curioso restaurante, dentro unas cuevas bajo la ciudad vieja, que nos gustó y que repetimos noche tras noche. Cagliari tiene todo lo que una ciudad italiana que se aprecie debe tener: unas calles estrechas, llenas de colada colgada, unas fuertes murallas y bastiones, subidas potentes, bajadas terroríficas, plazoletas escondidas, una catedral magnífica con una cripta impresionante, y un montón de palacios venidos a menos … atractiva en su relativa decadencia. Difícil aparcar, sino imposible. Busque los bastiones, o vaya directamente al parking de la estación, cerca del puerto.

Today we will talk about Cagliari, the beautiful city of Cagliari, the capital of Sardinia. A young, vibrant, fun, big villa. We were staying at the T Hotel, one of the best in town. Luxury. Good rooms, although the pool and spa were closed by the coronavirus, at somewhat expensive but interesting prices. For dinner we discovered, in the center of Cagliari, which is a city with a brutal nightlife, the Grotta di Marcello, a curious restaurant, in some caves under the old town, which we liked and which we repeated night after night. Cagliari has everything an Italian town to appreciate must have: narrow streets, full of hanging laundry, strong walls and bastions, powerful climbs, terrifying descents, hidden squares, a magnificent cathedral with an impressive crypt, and a lots of palaces come to less … attractive in its relative decay. Hard to park, but impossible. Look for the bastions, or go directly to the station car park, next to the port.

Aujourd’hui, nous parlerons de Cagliari, la belle ville de Cagliari, la capitale de la Sardaigne. Une grande villa jeune, dynamique et amusante. Nous étions à l’hôtel T, l’un des meilleurs de la ville. Luxe. Bonnes chambres, bien que la piscine et le spa aient été fermés par le coronavirus, à des prix un peu chers mais intéressants. Pour le dîner, nous avons découvert, dans le centre de Cagliari, qui est une ville à la vie nocturne brutale, la Grotta di Marcello, un curieux restaurant, dans certaines grottes sous la vieille ville, que nous aimions et répétions nuit après nuit. Cagliari a tout ce qu’une ville italienne doit avoir à apprécier: des rues étroites, pleines de linge suspendu, des murs et des bastions solides, des montées puissantes, des descentes terrifiantes, des places cachées, une magnifique cathédrale avec une crypte impressionnante et un beaucoup de palais deviennent moins … attrayants dans sa relative décomposition. Difficile à garer, mais impossible. Cherchez les bastions, ou rendez-vous directement au parking de la gare, à côté du port.

Sàsser / Sassari

Sardenya te moltes viles, ciutats, platges i destins turístics meravellosos. Els teniu al vostre abast aprofitant l’aeroport de l’Alguer o de Cagliari, i també la línia de Grimaldi que, des del port de Barcelona va a Roma, parant a l’illa, a Porto Torres. Avui volem reivindicar la segona ciutat de Sardenya, una ciutat a escala humana que poca gent visita. Una ciutat bonica però sense grans atractius. Només amb unes quantes places plenes de natius i natives, pocs turistes i molta animació, un casc antic desdibuixat amb uns quants carrers típics, i una catedral barroca, petita. El que te de bo Sàsser és que és autèntica. Sense decoració ni enganyis. Una ciutat sarda de veritat, encara no venuda al turisme. A més els hotels son bons i molt barats, sense pagar peatge turístic ni de peu de platja. Nosaltres, per exemple, ens vam allotjar a l’hotel Carlo Felice, i en vam fer el centre d’activitats al nord de l’illa. És un hotel una mica vell, amb habitacions desgastades pel pas del temps, però la neteja és fantàstica i el personal molt amable. Sempre hi ha lloc i no és gens car. Molt recomanable. També és interessant pels seus restaurants, dels millors de Sardenya, amb preus econòmics. Vam anar a molts. Destaquem la pizzeria Il Terzo Tempo, un lloc excepcional. Pizzes d’alta qualitat, forn de llenya, i preus super baixos. Si és festiu hi estan tancats la majoria de restaurants de la ciutat aneu al Tola Bistrot, un restaurant alternatiu, amb una carta molt especial. Recomanable també Le 2 Lanterne que està en una plaça molt animada del centre de Sàssari, amb animació musical quasi cada nit. Molt bona també una braseria i pizzeria gens dolenta, que es diu Gallura, en un carreró de la ciutat!. Des de Sàssari, en mitja hora sereu a l’Alguer, la vila catalana de Cerdenya. Podeu fer una remullada a la platja de Maria Pia, de les millors de l’illa. Aigües transparents, darrera unes dunes cuidades i bon aparcament, lliure o de pagament. També a tocar teniu Capo Caccia, un mirador excepcional sobre la costa oest de Sardenya. Des d’allà podeu visitar la famosa grotta de Neptuno, una cova molt interessant però que requereix baixar 645 escalons des de l’aparcament i tornar a pujar-los. La Pelosa, les platges d’Stintino son a prop. Porto Torres, el port on potser heu desembarcat, te l’església romànica de Sant Gavino, una preciositat. Patrimoni de la humanitat! I encara hi ha platges més properes, com ara la de Marina di Sorso, al bell mig del golf de l’Asinara, Una platja llarga, neta i bonica. I no gaire més lluny teniu Castelsardo, una mena de Penyíscola sarda, un poble fortificat dalt d’un turó batut pel mar. Molt bonic!. I no us podeu perdre les esglésies romániques a tocar de Sàsser, una preciositat. N’hi ha set o vuit, impressionants. I el nuraghe de Santu Antine, una joia prehistòrica. Una mica més lluny hi ha Bosa, una vila molt maca, molt típica, realment sarda de veritat.

Cerdeña tiene muchos pueblos, ciudades, playas y destinos turísticos maravillosos. Los tienes a tu alcance aprovechando el aeropuerto de Alghero o Cagliari, así como la línea Grimaldi que, desde el puerto de Barcelona va a Roma, con parada en la isla, en Porto Torres. Hoy queremos reclamar la segunda ciudad de Cerdeña, una ciudad a escala humana que pocas personas visitan. Una ciudad hermosa pero sin grandes atractivos. Con solo unas pocas plazas llenas de nativos, pocos turistas y mucho entretenimiento, un casco antiguo borroso con algunas calles típicas y una pequeña catedral barroca. Lo bueno de Sassari es que es auténtico. Sin decoración ni engaño. Una verdadera ciudad de Cerdeña, aún no vendida al turismo. Además, los hoteles son buenos y muy económicos, sin pagar peaje turístico ni en la playa. Nosotros, por ejemplo, nos alojamos en el Hotel Carlo Felice y lo convertimos en el centro de actividades del norte de la isla. Es un hotel un poco antiguo, con habitaciones gastadas por el paso del tiempo, pero la limpieza es excelente y el personal muy amable. Siempre hay espacio y no es nada caro. Muy recomendable. También es interesante por sus restaurantes, uno de los mejores de Cerdeña, con precios asequibles. Fuimos a muchos. Destacamos la pizzería Il Terzo Tempo, un lugar excepcional. Pizzas de alta calidad, horno de leña y precios super bajos. Si es un día festivo, la mayoría de los restaurantes de la ciudad están cerrados. Acércate a Tola Bistrot, un restaurante alternativo con un menú muy especial. También recomendamos Le 2 Lanterne, que se encuentra en una plaza muy animada en el centro de Sassari, con entretenimiento musical casi todas las noches. Muy buena también una brasserie y pizzería no está mal, llamada Gallura, en un callejón en la ciudad.

Sardinia has many wonderful towns, cities, beaches and tourist destinations. You have them at your fingertips taking advantage of Alghero or Cagliari airport, as well as the Grimaldi line that, from the port of Barcelona goes to Rome, stopping on the island, in Porto Torres. Today we want to claim the second city of Sardinia, a city on a human scale that few people visit. A beautiful city but without great attractions. With only a few squares full of natives, few tourists and lots of entertainment, a blurred old town with a few typical streets, and a small baroque cathedral. The good thing about Sassari is that it is authentic. No decoration or deception. A real Sardinian city, not yet sold to tourism. In addition, the hotels are good and very cheap, without paying a tourist toll or on the beach. We, for example, stayed at the Carlo Felice Hotel, and turned it into the activity center in the north of the island. It’s a bit of an old hotel, with rooms worn by the passage of time, but the cleanliness is great and the staff very friendly. There is always room and it is not expensive at all. Highly recommended. It is also interesting for its restaurants, one of the best in Sardinia, with affordable prices. We went to many. We highlight the pizzeria Il Terzo Tempo, an exceptional place. High quality pizzas, wood oven, and super low prices. If it is a public holiday, most restaurants in the city are closed. Go to Tola Bistrot, an alternative restaurant with a very special menu. We also recommend Le 2 Lanterne which is in a very lively square in the center of Sassari, with musical entertainment almost every night. Very good also a not bad brasserie and pizzeria, called Gallura, in an alley in the city.

L’Alguer / Alghero

Un dia de la vostra vida heu de visitar l’Alguer, la vila catalana de Cerdenya. Podeu arribar-hi en avió, l’Alguer té un aeroport ben comunicat, o en vaixell de la línia Grimaldi que va a Civitaveccia, parant a Porto Torres, a Sardenya. Porto Torres està a escassos 40 kms. de la ciutat. Alguer és una vila molt bonica, potser la més bonica de l’illa. Està situada a la costa oest, la que mira a Barcelona. Te una part antiga, rodejada de muralles, que son esplèndits miradors marítims, amb carrers de cases de pedra daurada, que recorden Ciutadella de Menorca. El port i el passeig marítim permeten passejades molt agradables a la posta de sol. Tota la ciutat és daurada llavors. La ciutat nova no desentona. No hi ha edificis alts. Podeu aparcar molt bé, en superfície o sota terra, a l’aparcament de la plaça del mercat. La catedral no és gran cosa però està envoltada de carrets estrets molt típics. Per dinar a la ciutat de l’Alguer, us recomanem molt el restaurant Al Vecchio Mulino, un lloc on es menja de fàbula, i no tant el restaurant Al Reffetorio, que no va resultar ser el millor de l’Alguer, però estava sota un arc, amb bona sombra. No vam dormir a la ciutat catalana però hi ha bons hotels. També podeu anar a dormir a Sàssari que està a 40 kms. i és una vila molt més important, menys turística, amb hotels més barats. Com per exemple l’hotel Carlo Felice, un hotel una mica vell, amb habitacions desgastades pel pas del temps, però la neteja és fantàstica i el personal molt amable.

Des de l’Alguer podeu fer excursions molt boniques. Com per exemple arribar-vos a Capo Caccia, un mirador excepcional sobre la costa oest de Sardenya. Des d’allà podeu visitar la famosa grotta de Neptuno, una cova molt interessant però que requereix baixar 645 escalons des de l’aparcament del Capo Caccia, i tornar a pujar-los. També podeu banyar-vos en les cales al nord de la ciutat. Des de les més allunyades, com ara la meravellosa spiagga di Mugoni, o la del Lazzareto, que tenen bon pàrquing de pagament, ombra i tota mena de facilitats, i que son força verges encara, amb la seva sorra blanca i les aigües turquesa, cristal·lines. O, més a tocar de l’Alguer la meravellosa platja de Maria Pia, de les millors de l’illa. Aigües transparents, darrera unes dunes cuidades i bon aparcament, lliure o de pagament. Pel sud podeu anar fins la ciutat de Bosa, una vila molt maca, molt típica, realment sarda de veritat. I banyar-vos a la platja de Bosa Marina, situada a 4 km. de Bosa ciutat. Bosa és molt maca, amb els seus carrers típics, el riu, el pont, la catedral, el castell i els magatzems. I de tornada escolliu la carretera costanera de Bosa a l’Alguer, amb moltes corbes però amb fabuloses vistes de tota la costa occidental de Sardenya. Pareu a fer una banyada a la cala Poglina, una bella platja d’aigua neta i blanca, a pocs kms. al sud de l’Alguer.

Un día de vuestra vida debeis visitar Alghero, la ciudad catalana de Cerdeña. Pueden llegar en avión, Alguer tiene un aeropuerto bien comunicado, o en barco de la línea Grimaldi que va a Civitaveccia, parando en Porto Torres, en Cerdeña. Porto Torres está a escasos 40 kms. de la ciudad. Alghero es una ciudad muy bonita, quizás la más bonita de la isla. Está situada en la costa oeste, la que mira a Barcelona. Tiene una parte antigua, rodeada de murallas, que son espléndidos miradores marítimos, con calles de casas de piedra dorada, que recuerdan Ciutadella de Menorca. El puerto y el paseo marítimo permiten paseos muy agradables en la puesta de sol. Toda la ciudad es dorada entonces. La ciudad nueva no desentona. No hay edificios altos. Pueden aparcar muy bien, en superficie o bajo tierra, en el aparcamiento de la plaza del mercado. La catedral no es gran cosa pero está rodeada de carritos estrechos muy típicos. Para comer en la ciudad de Alghero, le recomendamos mucho el restaurante Al Vecchio Mulino, un lugar donde se come de fábula, y no tanto el restaurante Al Reffetorio, que no resultó ser el mejor de Alghero, pero estaba bajo un arco, con buena sombra. No dormimos en la ciudad catalana pero hay buenos hoteles. También puede acostarse en Sassari que está a 40 kms. y es una villa mucho más importante, menos turística, con hoteles más baratos. Como por ejemplo el hotel Carlo Felice, un hotel un poco viejo, con habitaciones desgastadas por el paso del tiempo, pero la limpieza es fantástica y el personal muy amable.

One day of your life you must visit Alghero, the Catalan town of Sardinia. You can get there by plane, Alghero has a well-connected airport, or by boat on the Grimaldi line to Civitaveccia, stopping at Porto Torres in Sardinia. Porto Torres is just 40 kms away. from the city. Alghero is a very beautiful town, perhaps the most beautiful on the island. It is located on the west coast, which overlooks Barcelona. It has an old part, surrounded by walls, which are splendid sea viewpoints, with streets of golden stone houses, reminiscent of Ciutadella de Menorca. The port and the promenade allow very pleasant walks at sunset. The whole city is golden then. The new city is not out of tune. There are no tall buildings. You can park very well, on the surface or underground, in the car park in the market square. The cathedral is no big deal but is surrounded by very typical narrow carts. For lunch in the city of Alghero, we highly recommend the restaurant Al Vecchio Mulino, a place where you eat fabulous, and not so much the restaurant Al Reffetorio, which did not turn out to be the best in Alghero, but was under an arch, with good shade. We did not sleep in the Catalan city but there are good hotels. You can also go to sleep in Sassari which is 40 kms away. and it is a much more important, less touristy villa, with cheaper hotels. Such as the Hotel Carlo Felice, a slightly old hotel, with rooms worn by the passage of time, but the cleanliness is great and the staff very friendly.

Sardenya / Sardegna / Sardinia / Cerdeña

Avui us proposem un clàssic. Un viatge per fer a l’estiu, al juny, al juliol, fins i tot a l’agost, millor encara al setembre. I, perquè no, per setmana santa, Nadal o un cap de setmana llarg, o un pont abundant. Es tracta d’anar de vacances a Sardenya, aprofitant la línia de Grimaldi que va a Roma. Sortireu del port de Barcelona amb més o menys retard, entre les 10 i les 12 de la nit. E retard és una cosa força típica dels vaixells de Grimaldi que enllacen la nostra ciutat amb Civitaveccia o, com és el cas, amb Porto Torres, a Sardenya.

Això pot provocar que l’arribada a Porto Torres, prevista sobre les 10 del matí, acabi essent a les dues del migdia. Sempre podeu sopar, esmorzar o dinar al vaixell, que no està malament però no és un restaurant de cinc estrelles. També podeu fer servir l’avió, fins Alguer o Cagliari. En tot cas, arribats a l’illa, desembarcats del vaixell o de l’avió, us caldrà un lloc on dormir. Segur preferireu l’Alguer, bonica ciutat d’arrels catalanes, a tocar del mar, amb pocs hotels, cars, o un resort en alguna platja espectacular, caribenya, encara més cars. Si es voleu fer cas aneu a hotels tradicionals en ciutats tradicionals, com ara l’hotel Carlo Felice, a la ciutat de Sàssari. El podeu fer servir de centre d’activitats al nord de l’illa. És un hotel una mica vell, amb habitacions desgastades pel pas del temps, però la neteja és fantàstica i el personal molt amable. Sempre hi ha lloc i no és gens car. Molt recomanable. Sàssari és una ciutat gran però a escala humana. És bonica però sense grans atractius. Te places i carrers molt típics, i una catedral barroca, petita. I res més. Però teniu allà tots els serveis i no està lluny de l’Alguer, a 40 kms., ni de Porto Torres, a 25 kms, ni de la platja, a 12 kms. Es pot recòrrer la meitat nord de Sardenya des de Sàssari: la Pelosa, Salines, Porto Torres, Alguer, Castelsardo… tot a mnys de 50 kms!

A Sàssari hi ha molt bons restaurants. A la nit podeu sopar, molt bé, en una pila restaurant de cuina sarda, tots bons, situats en places molt animades. Per exemple a les 2 Lanterne que està en una placeta molt animada del centre de Sàssari, amb animació musical cada nit. També recomanem molt la pizzeria Il Terzo Tempo, un lloc excepcional. Pizzes d’alta qualitat, forn de llenya, i preus super baixos. Increïble. Bona també la braseria i pizzeria que es diu Gallura, en un carreró de la ciutat. Finalment ressenyar el Tola Bistrot, un restaurant alternatiu, amb una carta molt especial.

Sardenya és famosa per les seves platges, verges, increïbles, amb sorres de quars blanc i aigües d’un blau estratosfèric, com Is Arutas, prop d’Oristano, o Les Salines, a Stintino. En algunes hi ha dutxes i xiringuitos, no en totes. En altres un càmping. Certes tenen molt d’aparcament, de vegades gratuït, altres pagant. Però Sardenya no només son platges. Porto Torres, el port on potser haureu desembarcat, te una església romànica, la basílica de Sant Gavino, que és una preciositat. Patrimoni de la humanitat!. Aquí podeu dinar molt bé al restaurant San Gavino, a tocar de la basílica mateix.

També els poblets son un encant. Mundialment famós és Castelsardo, una mena de Penyíscola sarda, un poble fortificat dalt d’un turó batut pel mar. Molt bonic!. A Castellsardo podeu menjar al restaurant La Schizzula, pas mal. En acabar una passejada pel poble, que és molt autèntic i bonic, i a la tarda a la platja, ideal! També és preciosa la ciutat de Bosa, una vila molt maca, molt típica, realment sarda de veritat. Podeu visitar la ciutat o anar directament a la platja de Bosa Marina, situada a 4 km. de Bosa ciutat. Una bonica platja d’aigües molt netes, bon aparcament i molta sorra. Per dinar a Bosa podeu anar al restaurant Típico, en una plaça ben típica, al centre de la ciutat. No us perdeu el riu, el pont, la catedral, el castell i els magatzems. Si us agrada conduir, de tornada a Sàssari o l’Alguer, escolliu la carretera costanera de Bosa a l’Alguer, amb fabuloses vistes de tota la costa occidental de Sardenya. Podeu parar a fer una banyada en una cala, per exemple cala Poglina, una bella platja d’aigua neta i blanca. No us perdeu algun nuraghe, per exemple el de Santu Antine, una preciosa construcció prehistòrica de l’edat del ferro. Una ciutadella increïble de pedra. O bé alguna de les esglésies romàniques no lluny de Sàssari, com ara l’església romànica de la Santíssima Trinità de Saccargia, una fastuosa edificació. O, evidentment, cal visitar Alguer, ciutat murallada, catalana, preciosa. Aquí, per dinar, aneu a la ciutat vella de l’Alguer, al restaurant Al Vecchio Mulino, un lloc on es menja de fàbula, i feu una volta pels seus carrers medievals.

Igualment, si us agrada l’art, podeu anar fins a Sant Joan de Sinis, on podreu visitar les ruïnes de la ciutat púnica de Tharros. També bona platja no gaire lluny! Allà podeu dinar al restaurant Tharrae, prop de la platja, bon aparcament, bon peix i marisc, preus molt raonables. Nora és una altra vila púnica molt bonica.

El sud de Sardenya també és molt bonic. Aquí està la capital, Cagliari, una ciutat força més gran i caòtica que Sàssari. Podeu allotjar-vos a l’hotel T, un dels millors de la ciutat. Luxe. Bones habitacions, piscina i spa. Preus una mica cars. Per menjar, al centre de Cagliari, que és una vila amb un ambient nocturn brutal, aneu a la Grotta di Marcello, un curiós restaurant, dins unes coves sota la vila vella. Prop de Cagliari també hi ha platges esplèndides, com ara Piscini, Turredda o Su Giudeu, una cinta de sorra carbassa amb un mar maragda, increïble. Per l’oest de Cagliari podeu dinar al restaurant Crar’e Luna, fantàstic! Per la banda est de Cagliari també hi ha cales de somni, com ara les de Villasimius, una costa amb platges de fàbula. Per explemple Punta Molentis o Cala Sinzias, amb bon aparcament i poca gent. Una platja molt bonica és la Spiaggia di Porto Giunco.

Cagliari mereix una visita a banda. Els seus carrers estrets, les muralles i bastions, les pujades, les placetes, una catedral magnífica amb una cripta impressionant, els palaus vinguts a menys… fan molt atractiva la seva relativa decadència.

Recordeu… a un pas de Barcelona, Sardenya ofereix molts atractius en poc espai. Ideal per a famílies!

Una volta desconfinada pels Pirineus d’Aragó i Navarra

Per quan ens deixin sortir del confitament, aquest estiu, us proposem una ruta pel Pirineu d’Aragó i de Navarra, fent com a centre l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, al pirineu de Huesca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, un spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Podeu sortir de Barcelona i parar a dinar a Binéfar. Hi ha llocs bons, i molt barats com el bar Bocados, que no està malament, prou correcte. En arribar a l’hotel, i en acabar de fer vostra i ocupar l’habitació, podeu fer una tarda a l’spa, relaxant.

Podem iniciar les sortides des del nostre centre a Sabiñánigo, anat a la Vall d’Ordesa. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. Nosaltres pugem el Vall del riu Basa i el del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Aquest poblet és també un magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem.

Un altre dia podem continuar les vacances fent cap a Biescas i resseguint la Vall del Gállego. Podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós.

Continuem les excursions des de Sabiñánigo anat ara cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica, amb un museu ple de pintures romàniques de la zona. Un museu desconegut que val la pena veure! Jaca té un bonic casc antic amb carrers comercials i un munt de bars i restaurants molt bons, tapes meravelloses…

Un xic més enllà de Jaca, l’endemà podeu arribar-vos, just a mig camí de Puente la Reina, a Santa Cruz de la Serós, bonic poblet amb una església romànica soberbia. I a dalt el monestir fabulós de San Juan de la Peña, que seria gran pena que deixéssiu de visitar.

L’endemà us recomanem continuar la mateixa ruta a Puente la Reina, des d’on surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac. Vist Hecho amb les seves cases de pedra i les xemeneies, i havent reservat per dinar alguna cosa a Casa Blasquico a la tornada, podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge. Abans d’abandonar la vall no deixeu de visitar la imponent església romànica de Siresa.

Aquell mateix dia, o un altre, passeu des d’Hecho a la Vall d’Ansó, son 9 kms. Un cop en aquesta salvatge vall pirinenca, podeu veure el poble d’Ansó, amb les cases de pedra, i en acabat, remuntar el riu Veral fins arribar a l’impressionant circ glaciar de Zuriza. Quedareu bocabadats. Possibilitats de banyada. Allà dalt hi ha un càmping molt maco, bon restaurant i moltes excursions a fer!

Des de Zuriza, o bé des d’Ansó, podeu passar al primer vall navarrès. És la fantàstica vall del Roncal, Podeu fer-ho aquell mateix dia o bé el següent. Ens agrada molt Isaba, un poblet de postal rodejat de muntanyes. Per dormir i menjar teniu Casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Des de Isaba també podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i assequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos. Tornada a Sabiñánigo, cada cop més llunyà, per gaudir de l’hotel Villa Virgínia o del MI Casa, que està al davant, per passar la tarda a l’spa, i sopar a l’Estiva, restaurant de l’hotel, molt bé.

Des d’Isaba, passant un port de muntanya molt bonic, o bé per la carretera que porta a Pamplona, al costat de l’embassament de Yesa i per Lumbier, podeu pujar tot el vall de Salazar, des de Lumbier, per Aoiz. La Vall de Salazar segueix la NA-140, fins Ochagavia. Aquest poble robust és encantador. i te un asador on podreu degustar carns de primera qualitat fetes al moment. Tot molt rústic! És l’asador Kixkia. Si l’asador és ple, pdeu probar el restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. No deixeu de remuntar fins La Selva d’Irati, que és el nostre destí somniat. Un bosc de llegenda!. Bon pàrquing però molta afluència de públic. A banda d’Otsagàbia també podeu anar a veure Irati, el bosc de faig més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra, pujant la vall bellíssima d’Aezkoa, tot seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta.

Si voleu anar més lluny, molt lluny de Sabiñánigo, podeu anar fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. Des d’allà és molt fàcil passar a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge.

Si volem podem anar ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial per la banda de França, o bé fer-ho des de Larrau per Isaba. En aquesta zona trobareu les Gorges de Kakueta, una meravella que cal visitar. De tornada baixem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins a la ratlla de la frontera, i dormir a Isaba, on us hem recomanat bons hotels.

Des de Sabiñánigo, passant per Jaca podeu pujar fins Candanchú, veure Canfranc i passar el túnel de Somport, o creuar el propi coll de Somport. Si baixem cap a Oloron-Sainte Marie, veurem un vall preciós, del costat francés. Oloron te un barri antic, amb una església romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria.

Si teniu més dies de vacances, aquest agost, pode fer el plat fort dels Pirineus, allotjant-vos a Sabiñánigo: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem fins Formigal resseguint la vall del Gállego, i creuem la ratlla fins el poble francés de Biella. D’allà pugem l’Aubisque, tot un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal. Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós.

Havent fet nit a Argelès, anem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!.

Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda o bé, cercar lloc a la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

Extrema, dura i molt bonica!

Tan bon punt acabi el confitament aquests, tan horrible, ens deixaran sortir a campar, potser només per Catalunya, o per Espanya. No passa res. Hi ha llocs fantàstics. Per exemple fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, que és un viatge molt bonic. Podeu parar a dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara. I aprofitar per veure el Pilar, o la seo, molt boniques.

També podeu dinar molt bé a Casa Emilio. Continueu camí d’Extremadura i pareu a dormir a Madrid, per exemple. Si us angoixen les grans ciutats, pareu abans, a Guadalajara, on us podeu hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. I sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats.

L’endemà podeu continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on arribareu al migdia. Allà podeu allotjar-vos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la tarda primer contacte amb la ciutat, amb la plaça major molt bonica, els palaus i convents.

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. És el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes.

Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant.

Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins.

Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que ja us hem recomanat. Un clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

Plasencia serà el centre d’aquesta ruta per Extremadura que us proposem, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

L’endemà aneu a veure el parc nacional de Monfragüe, on vam podreu gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. Pareu al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Podeu seguir i anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro.

Un altre dia cal dedicar-lo a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Podeu dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

El dia següent us proposem que us arribeu al Barco de Ávila, que visiteu Bejar de camí, una ciutat medieval molt bonica, i pugeu cap a La Alberca, un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, una muntanya emblemàtica de la zona. La Alberca està fet tot el de pedra granítica, impactant.

Un altre dia podeu anar a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Si voleu dormir allà podeu fer-ho al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

Visiteu les catedrals, la romànica i la gòtico-renaixentista. Admireu la vila des del riu Tormes.

Alucineu amb la plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

I amb la façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!. I l’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuïtes.

A Salamanca podeu menjar de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé.

També podeu fer una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques, i una catedral xula.

Visiteu també la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma. Dineu al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

Ávila, amb les seves muralles, i la catedral, preciosa, és ideal per visitar.

Dineu a la pizzeria la Barcaccia, que no està malament.

I, potser s’haurà acabat!. I travessareu de nou Madrid i anireu a Guadalajara, on us podeu tornar a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé. A la ciutat feu ara un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara us pot donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Al Meli del Tubo, o a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En acabar, carretera i cap a casa.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of influence. Do not miss them!

Més enllà de Múrcia: Almeria!

De nou us proposem una sortida per quan sortim del confitament en què estem ficats. Ja hem estat a la magnífica Peyíscola, a la bella València i a l’encantadora Múrcia. Imaginem que tenim més dies, una setmana potser, o dues, i seguim la costa del llevant espanyol fins arribar a la bella ciutat d’Almeria, que és un destí per tota època de l’any, però perfecte per a un estiu o tardor.

Fins pot ser un destí per l’hivern, quan arreu fa fred, sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. I allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta tot l’any. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel, com nosaltres. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges de somni, inigualables, magnífiques, al vostre abast. I aire condicionat arreu.

La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. No és la ciutat més bonica d’Andalusia, d’acord. El centre és molt modern i queda poc patrimoni àrab. Però teniu la bellíssima alcassaba, forta i altiva, que domina les cases. És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, la catedral. Una església fortalesa, gòtica de saló, austera però bonica. Carrers i places donen tipisme a l’antiga medina.

A Almeria, per dormir-hi, podeu anar a l’hotel Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. O bé apostar per l’NH Ciudad de Almeria, a tocar de l’estació, una mica allunyat del centre, però aposta segura. Te habitacions comunicades per a famílies amb infants, però pagareu un preu un xic car. El garatge és especial, amb un montacargues per a cotxes!. Per dinar o sopar ens agrada anar de tapes. Nosaltres som fanàtics del Café Cyrano, un local petit, sempre ple de gent, amb tapes de disseny. Dins el centre teniu Casa Puga, molt bo també. Especialitzada en truites, prop de la catedral, amb un primer pis molt friki, la cervesseria La Mala, boníssima. Una mica més amunt, prop de la placeta de las Flores, Nuestra Tierra ofereix també bones tapes. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

Començarem el viatge on el vam deixar ahir, i abans d’ahir. Farem nit a València, a l’Hotel Holiday Inn Express del parc comercial de Bonaire, a Aldaia. O al seu veí, l’Ibis Styles. Son hotels baratets però interessant, amb bona relació qualitat preu. Per sopar, allà mateix, al Sorsi e Morsi, mlt bo, o bé al restaurant la Tagliatella de Bonaire més car, ple de gent. L’endemà prosseguírem camí cap a Múrcia.

A Múrcia, pareu a dinar, i podeu aprofitar per entrar al Casino, famós edifici neoàrab molt maco, o bé visitar la Catedral de Múrcia, que és una joia del barroc, amb una torre molt maca. Espectacular, darrera la catedral, per dins i per fora, la capella major dels Fajardo, marquesos de los Vélez, gótica florida.

A Múrcia vam dinar a la pizzeria Imperial, molt bé. Bones pizzes i bones pastes!. Seguidament podeu continuar camí cap a Almeria on podeu allotjar-vos a l’Hotel NH Ciudad de Almeria, una mica car però amb unes habitacions molt grans, un desdejuni fabulós, i ben situat, tot i que no al centre de la ciutat. Per sopar aneu a un bar de tapes fantàstic, el Cyrano del Carrer de Méndez Núñez.

Però el millor d’Almeria son els entorns. La provincia d’Almeria te molts atractius. Per exemple el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses. Per això, quan tingueu ben vista la ciutat, els barris populars de sota l’alcassaba, la catedral i totes les altres coses, heu de fer la primera visita a la Costa de Cabo de Gata, a San José i les seves cales meravelloses: Mónsul i los Genoveses, una passada!. Paisatges extrems, desèrtics, lava a tocar del mar, platges fabuloses, geologia a cel obert…

A San José podeu dinar molt bé a la geladeria i pizzeria Vittoria, al passeig marítim. Força bona teca malgrat que és un lloc senzill. Al port hi ha bons restaurants de peix fresc, més cars.

L’endemà podeu continuar visitant la zona, i anar a Los Escullos, una costa amb increïbles paisatges, i a la Isleta del Moro, el més bonic poblet mariner de la zona.

El dia següent tocarà anar a Níjar, un bellíssim poble blanc interior, on podeu comprar unes típiques jarapes de cotó, alfombres fetes a mà.

I acabat de veure Nijar, aneu a les platges del nord d’aquesta població: Las Negras, El Playazo, Rodalquilar, la Isleta del Moro, precioses. Podeu dinar a La Ola, restaurant de peix, molt bo, i molt bé de preu, mirant el mar.

Un altre dia dediqueu-lo a les Salines del Cabo de Gata, al Cabo de Gata mateix i a San Miguel i el far. Banyada a la fabriquilla, en aigües de cristall. Dinar a San Miguel, al bar la Playa, bé però senzill i una mica car.

També podeu anar més al nord encara, i veure Mojacar i les seves platges idíl·liques. O els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, alguns dalt de penyals de guix, com ara Sorbas, altres com Vélez Blanco o Vélez Rubio amb els seus castells.

No oblideu el desert, a Tabernas, amb el seu hollywood hispànic. I l’Alpujarra d’Almeria, que conecta amb la de Granada, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. Però sobretot, no us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana.

L’endemà, ja de tornada, no la feu tota d’un cop de cotxe! Pareu a Calpe, per exemple, per banyar-nos al peu del penyal, guapíssima platja, i dinar a La Picaeta.

Torneu a dormir a València, al Holiday Inn Express de Bonaire, o a l’Ibis Styles del costat, i torneu al Sorbi e Morsi, una pizzeria molt original al mateix Centre Comercial. I, encara, de tornada, tindreu temps de parar per dinar i banyar-nos a l’Ametlla de Mar. Dinar al bar Plaça Vella, molt bé.

Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.

Una volta més enllà de Flandes: Holanda!

Ahir us proposàvem una ruta cap a Flandes. Avui l’ampliem amb una volta per Holanda, i una mica d’Alemania. A veure si passa aviat el coronavirus i podem tornar a sortir, ni que sigui a la platja! Imaginem… que sortim de Barcelona en direcció Narbonne, on podem dinar al Bella Napoli, una pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. Seguim cap a Clermont Ferrand, on podem dormir a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Podeu sopar allà mateix o anar al centre de la ciutat. També hi ha un Mercure a la plaça Jaude i un hotel familiar bonic, que es diu Lion, al mateix lloc. Als afores, a peu d’autopista, un Novotel, amb piscina! Si esteu allà podeu sopar al Pizza dell’Arte a tocar de l’hotel. Molt bé. No ens paguen comissió cap d’ells, però els Ibis Styles i els Novotel accepten dos nens i nenes a l’habitació del pares, amb desdejuni gratuït. Podeu dormir quatre per 80€. Gens malament, oi?. I son quatre estrelles! Visiteu aquí la catedral de lava negra, gòtica, molt maca, la ciutat medieval i la moderna, gaudint de l’animació de la place Jaude. No oblideu les esglésies romàniques auverneses de la ciutat.

L’endemà podeu seguir cap a París, amb parada a Orleans per dinar. Podeufer-ho en un petit restaurant del casc antic, prop de la bonica catedral gòtica. Es diu “Les pieds dans le plat”, i és molt recomanable. Havent dinat, una passejada.

A la tarda arribareu a París. podeu hostatjar-nos a l’hotel Ibis Styles Marcel Semblat, dins la ciutat mateix, a peu de metro. Molt bé. Us espera la torre Eiffel. Podeu sopar al restaurant Le Belvedere, a tocar de l’hotel. Bona pasta i pizza. Recomanable.

Si no voleu seguir la via Orleans, per autopista, cap a París, potser us agrada més una via lenta, a través de Bourges, per visitar la seva imponent catedral gòtica, i seguir cap a París per Fontainebleau, o bé podeu desviar-vos una mica més i parar a La Charité Sur Loire per veure’n la fantàstica església abacial, impressionant. Allà teniu la Brasserie du Centre, i alguns altres restaurants encara millors.

Igualment arribareu a París on, a més de l’Ibis Styles Republique, que ja he mencionat, podeu dormir, als afores, al Novotel Saclay, molt bé, per exemple, o en un dels Ibis Styles de la Porta d’Itàlia o la plça d’Itàlia. Un parell de nits seran suficients per fer una ullada a París. I, més enllà de la Tour Eiffel, teniu el museu del Louvre, sempre guai!.

Continueu nord enllà parant a Senlis per veure la seva bonica catedral.

Pareu a Laon, on veurem una altra catedral ben bonica. Dineu al restaurant La Dolce Vita, una fantàstica pizzeria no lluny de la catedral.

També podeu anar directes per l’autopista, sense parar en lloc, ot i que us assegurem que ciutats com Arras, mereixen una visita. Aneu per on aneu passareu la frontera belga, i anireu cap a Brussel·les. El Novotel proper a l’aeroport està molt bé. Brusel·les serà el centre de les excursions per Bèlgica. Ja ho deiem ahir.

Des de Brusel·les podeu anar a veure les fabuloses viles medievals de Bruges, Anvers, Malines, Lovaina i Gant, entre moltes d’altres. Estan molt a tocar l’una de l’altre. A una hora en cotxe màxim!

L’endemà deixàrem Brussel·les per anar encara més al nord, a Holanda. La primera ciutat holandesa on podeu parar és La Haya, Den Haag, on podeu dinar al restaurant Pastanini, molt bé, excel·lent, recomanable. Podeu anar a veure la platja de la ciutat: sovint asquerosa i plena de gent. El Maurithius, en canvi, és un museu molt maco.

Més que banyar-vos us aconsellem gaudir de la bellesa de la ciutat de Delft i els seus meravellosos canals, una fita que mai falla.

Finalment arribareu a Amsterdam, la capital del país, i podreu visitar el famós Rijksmuseum, ple de pintures meravelloses.

I també recórrer els canals del centre, i el seu barri vermell, on les dones de companyia i la droga campen pels carrers… Dinàrem a Pastabar, un italià prou bo, hi tornaríem.

I no deixeu Holanda sense fer unes visites a ciutats boniques com ara Utrecht, capital religiosa d’Holanda.

O passejar pels dics vora Harlem, o per les ribes del gran riu Rhin, per la ciutat de Nimega, amb el seu ajuntament i la plaça del mercat, en un restaurant de la qual podeu dinar, a la terrassa del café de l’Hotel Atlanta.

També podeu viatjar cap al sud, cap a Maastricht, la ciutat que domina el riu Mosa, on podeu dormir a l’hotel Novotel. Per sopar aneu al centre de la vila, prop de l’estació de tren, al restaurant Cucina 50, menjars italians, molt bons, recomanable.

Des de Maastricht podeu fer ciutats molt maques, com ara Liege a Bèlgica, o fer una incursió en terres alemanyes per visitar la capital de Carlemany, la medieval Aquisgrà, Aachen, amb la capella i el palau palatins, i fins arribar-vos a Colònia! De tornada no us perdeu un poblet preciós, molt bonic i ben típic: Monschau, i dinar al restaurant Flosdorff, cuina alemanya molt ben cuidada. El poblet és molt bonic. No us perdeu la Rotten Haus, la casa roja.

L’endemà podeu baixar a Trèveris, la gran ciutat romana d’Alemanya, la Trier actual. Que bella la Porta Nigra, la catedral, el casc antic medieval, la basílica, les restes romanes. I que bé menjar a la pizzeria Pellolito, fantàstica, quin art culinari!.

I d’allà, pujant pel riu Mosela, entre vinyes daurades de riesling, feu cap a la ciutat francesa de Metz, amb una catedral espectacular, altíssima, amb uns vitralls fabulosos.

A Metz hi ha l’Hotel Novotel Saint Georges, en ple centre, molt bé. I per sopar teniu la trattoria Toscana, clàssica, pizza de llenya, molt bé també. Tot i que en altres viatges nosaltres també hem dinat i sopat al costat, a la pizzeria La Storia, fantàstica de veritat. De Metz podeu anar a veure els memorial de Verdún, on en la primera guerra mundial tingué lloc la batalla més famosa de la història. I si sou agosarats també Strasbourg, a l’Alsàcia.

Ja en ruta cap a casa baixeu cap al sud, anat a dinar a Bar le Duc, bonica població renaixentista a la col·legiata de la qual hi ha el famós sepulcre de l’esquelet.

Visiteu se’ns falta l’Abadia de Fontenay, Císter bellíssim, patrimoni de la humanitat.

I ja més avall pareu a Samur en Auxois, poble medieval guapíssim que us recomanem que visiteu amb qualsevol excusa. Dormiu a Beaune, al Novotel.

Potser de tornada podeu anar de París, si no hi heu anat a l’anada. O també a visitar Dijon. La ruta pot seguir per Tournus per veure la bonica abadia romànica, molt bonica. Podeu visitar també Lyon, sortint de l’autopista, o baixar cap a Avignon, molt maca també, o Nîmes, o Montpellier, on podeu dormir al Novotel de Montpellier, o al de Avignon o a Nîmes, que també n’hi ha. L’endemà, cap a casa, de Montpellier a Barcelona, dinant, al boníssim restaurant de l’Hotel Duran, a Figueres.

Bélgica és La maravillosa. Bruselas puede ser el centro de un viatge por este hermoso país, a menudo injustamente olvidado, abrumado por la popularidad turística de paises más famosos. Y eso que hay por allí villas muy famosas, tales como Brugge, Amberes, Gante, Malinas o Lovaina, aparte de la capital misma , claro. Y no se lo merece, porque Bélgica es muy bonita. Todavía recordamos sus fastuosas plazas del mercado, con los ayuntamientos góticos, las casas burguesas del siglo XVII, la catedral con sus imponentes torres, altísimas. Pero lo que más gusta de las ciudades flamencas son sus canales, sus puertos fluviales. Y sus museos, hay una pila, no muy importantes, es cierto, pero chulos. Son ciudades muy antiguas, con imponentes barrios medievales, de casas góticas y renacentistas, pero también muy modernas, con muchas tiendas de lujo, y de diamantes. Y hoy os recomendamos ampliar la ruta para ver Holanda y una parte de la Alemania del Rhin, que son preciosas.

Una volta per Flandes!

Aqest estiu, passat el coronavirus, podem fer de nou vacances en família. Us estem fent propostes en aquest sentit, propostes que inclouen l´’us del vostre cotxe, deixant enrere avions i restriccions d’equipatge, i estalviant en el fet de no haver de llogar res a fora. Aquest estiu podeu anar a França, cap a Bèlgica i, potser, Holanda. El primer dia aneu fins a Narbonne, perquè cal menjar alguna cosa. Potser al Bella Napoli, una pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. En acabat seguírem cap a Clermont Ferrand, on podeu dormir i sopar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Aneu a veure la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. I la ciutat medieval, i la moderna. Passegeu per la place Jaude, on hi ha un altre bon hotel, el Mercure, o el Lion. No oblideu les esglésies romàniques auverneses de la ciutat. Si voleu dormir a peu d’autopista, teniu un Novotel, amb piscina! Si esteu allà podeu sopar al Pizza dell’Arte a tocar de l’hotel. Molt bé.

L’endemà seguirem cap al nord, via Orleans, per autopista, cap a París, o potser via Bourges, per visitar la seva imponent catedral gòtica, i seguir cap a París per Fontainebleau, o bé podeu desviar-vos una mica més i parar a La Charité Sur Loire per veure’n la fantàstica església abacial, impressionant. Allà teniu la Brasserie du Centre, i alguns altres restaurants encara millors.

Finalment arribàrem a París on ens hostatjarem al Novotel Saclay, molt bé, per exemple, o en un dels Ibis Styles de la Porta d’Itàlia o la plça d’Itàlia. Un parell de nits seran suficients per fer una ullada a París. Oh el Louvre, sempre atrau!.

Continuàrem nord enllà parant a Senlis per veure la seva bonica catedral.

I continuàrem cap a Laon, on veurem una altra catedral ben bonica. Dineu al restaurant La Dolce Vita, una fantàstica pizzeria no lluny de la catedral.

També podeu anar directes per l’autopista, sense parar en lloc, ot i que us assegurem que ciutats com Arras, mereixen una visita. Aneu per on aneu passareu la frontera belga, i anireu cap a Brussel·les. El Novotel proper a l’aeroport està molt bé. Brusel·les pot ser el centre de les excursions per Bèlgica. Primer heu de visitar Brussel·les, la capital i la ciutat on residirem. L’ajuntamet, la Grande Place… el nen que fa pipí… l’Atòmium…

L’endemà podeu anar a veure les fabuloses viles medievals de Bruges i Gant. Estan molt a tocar l’una de l’altre. A una hora en cotxe totes dues. No hi ha paraules per descriure tanta bellesa. Primer Brugge, on podeu dinar a la Trattoria Trium, al mateix centre. Us la recomanem.

I a la tarda podeu anar a Gant, o millor la feu en una jornada, i li dediqueu un dia complert. Gant és molt maca com Brugge… esplèndida també.

El dia següent feu una escapada a Anvers, la ciutat de l’Escalda, on vam podeu dinar al restaurant La Ruche, una mena de bar de tapes, proper a un pàrking, proper al centre. Força bé.

Dediqueu un altre dia a Malines, bellíssima ciutat medieval, seu de l’arquebisbat i capital religiosa de Flandes.

I una altra jornada a la bellíssima Lovaina, amb el seu ajuntament preciós… el beginatge tranquil que ara és residència universitària. Dineu al restaurant Casa Mia, al carrer quiet que hi ha just al darrere de l’ajuntament.

De tornada podeu anar de París cap a Barcelona per una altra ruta, per Dijon, passant i parant a Samur en Auxois, poble medieval guapíssim que us recomanem que visiteu amb qualsevol excusa, ens perdérem pels camps de la Borgonya i, finalment arribarem a Beaune, al Novotel, per dormir.

L’endemà continuarem ruta cap al sud, parant a Tournus per veure la bonica abadia romànica, molt bonica. Podeu visitar també Lyon, sortint de l’autopista, o baixar cap a Avignon, molt maca també, o Nîmes, o Montpellier, on podeu dormir al Novotel de Montpellier, o al de Avignon o a Nîmes, que també n’hi ha. L’endemà, cap a casa, de Montpellier a Barcelona, dinant, al boníssim restaurant de l’Hotel Duran, a Figueres.

Fem un tomb per Suïssa?

Avui us proposem fer una sortida a Suïssa. És relativament a tocar, uns 800 kms. i no cansa arribar-hi. Podeu portar el vostre cotxe, ple del que vulgueu. De camí pareu a dinar a Narbonne, al Bella Napoli, una bona pizzeria al centre, o bé al Casino Cafeteria, de la rocade sud. Preus imbatibles per un self-service de patacada. La primera parada per dormir pot ser Montpellier, Nîmes o Avignon. Totes aquestes ciutats son boniques, ja les vam comentar ahir, i tenen bons hotels Novotel o Ibis Styles, on hem dormit molt bé i bé de preu. També podeu anar fins Grenoble. Si decidiu fer tota aquesta tirada, potser us hostatjareu al Novotel del centre de la ciutat, a costat de l’estació, no lluny del tramvia. Perfecte. Hi ha un altre Novotel a Voreppe, al mig del camp, molt bo també. L’endemà podeu pujar fins Annecy, la meravellosa ciutat del llac, als alps francesos, capital de la Saboia, guapíssima. Allà podeu dinar en una trattoria i pizzeria boníssima, acollidora, molt recomanable: Le Sapaudia.

A Annecy us hi podeu estar uns dies, i visitar Chambery, els Alps, Chamonix, i baixar al llac de le Bouget a Aix les Bains. Si voleu podeu seguir cap a Ginebra o cap Berna, capital federal de la Confederació Helvètica. Millor Berna, que està més centrada. El Novotel de Berna està molt bé. Als afores però excel·lent comunicació amb tramvia. Podeu anar a menjar al restaurant Da Bucolo, al centre de la ciutat, prop del gran rellotge astronòmic.

L’endemà podeu començar a visitar aquest magnífic país, amb paisatges i ciutats fantàstics. Aneu cap a la vall de Frutingen, fins l’estació d’esquí d’Adelboden. Seguiu la Vall de la Jungfrau, des de Wilderswil, on podeu dinar a la trattoria i pizzeria Luna Piccante, que us recomanem de cor, perquè s’hi menja molt bé. Pugeu fins Grindelwald, o fins la Jungfrau mateix, amb els bonics trens de muntanya.

El dia següent podeu anar fins la increïble i bellíssima ciutat medieval de Luzern, una passada. Amb el seu pont cobert de fusta, el llac, els carrers, les torres, esglésies… Dineu als baixos de l’ajuntament, en una gran cerveseria, anomenada, precisament, Rathaus Braueri. Especialitats alemanyes i bona cervesa!. De tornada feu la ruta dels llacs, esplèndida entre muntanyes.

El dia arribeu-vos a Zürich, una altra bonica ciutat, amb el seu llac, la catedral, casc antic, esglésies… Per dinar aneu al ristorante Santa Lucia, al centre, perfecte!.

De tornada pareu a la bonica i petita vila barroca de Solothurn per veure-hi la catedral, l’ajuntament i els carrers medievals d’aquesta ciutat murallada.

L’endemà poeu baixar cap al sud, cap a Friburg, que no és gaire maca. La Suïssa francesa no és tan espectacular com la alemanya. En canvi Gruyeres amb el seu castell, els carrers i les cases de pedra, és una cucada. Un poblet medieval molt bonic, petit, tot nevat. Dineu a La Poya, un hotel amb restaurant, pizzes, amanides, fondues i plats més complicats… Bé.

També podeu remuntar els Alps, plens de neu, pel coll del Jaunpass, per la zona de la Jungfrau, camí de Thun, una altra ciutat bonica, on podeu aturar-vos.

De Berna també podeu anar camí de Murten, una ciutat medieval i barroca, a la vora del llac del mateix nom. I més avall fins Ginebra, ciutat cosmopolita, vora el gran llac Leman, amb el seu jet d’eau, el rellotge de flors, el casc antic medieval. Per dinar recomanem el restaurant La Rotonda, una mica allunyat del centre, però prop del llac. Visiteu la catedral.

Suïssa ens agrada molt. Els seus paisatges, els bonics poblets rurals, les ciutats amb les seves muralles intactes, les places florides, amb la font, i l’església i, per damunt de tot, el castell. Admireu les vistes des dels trens de muntanya, gaudiu de les orgulloses punxes dels Alps cobertes de neu fins ben entrat el maig. El verd esplendorós dels avets, el verd més tendre dels caducifolis a la primavera i l’estiu. Si és tardor, una meravella, si l’hivern, quin mantell blanc!. Si l’estiu, frescor i goig de viure. Gaudiu de les botigues, dels bars, restaurants i hotels amb encant. Suïssa és amable, poc coneguda, típica i tòpica. Cal fer una volta per Suïssa. Tota família hauria de fer una vegada a la vida una volta per Suíssa durant les vacances. Pert cert, diuen que Suissa és un país molt car, però no agafareu un atac de feridura. A més Suïssa és un paradís per les famílies amb nens i nenes, com nosaltres. La majoria dels hotels tenen habitacions familiars. Hi ha càmpings preciosos, vora llacs i amb gespa assegurada, molts d’ells amb bungalows molt ben equipats. El sistema de transport és magnífic. Podeu anar a qualsevol racó del país en cotxe, tren, bus o vaixell. De fet els millors racons només són accessibles a peu! El cotxe està prohibit a molts llocs. Amb el Suiss Pass, o Suiss Card podreu anar a munt i avall del país, durant uns dies, tota la família, només pagant els pares i mares. Els nens viatgen gratis. Les autopistes son magnífiques, les distàncies curtes, les carreteres cuidades, els túnels escurcen camins arreu. I tot gratuït, només pagant uns euros de la vinyeta per tot un any de circular pel país. Amb tots aquests avantatges, avui us proposem visitar Suïssa, per Nadal, per Setmana Santa, a l’estiu. Viles com Ginebra, Fribourg, Gruyérés, Berna, Lucerna, amb paisatges increïbles!. Aneu a Interlaken i la seva regió, Thun, la Jungfrau, els Alps més poderosos. Llacs blaus, d’aigües transparents, ciutats medievals…

¿Han oído hablar del queso de Gruyère , el auténtico , el de Suiza ? . ¿Quizás os gusta ? . A nosotros nos gusta mucho. Pero después de haber conocido ese pais, de haber pisado sus calles, admirado sus paisajes, y vivido sus ambientes, aun nos gusta más. Porque Suiza es precioso. Admirad las vistas desde las orgullosas cumbres de los Alpes cubiertos de nieve hasta bien entrado mayo. El verde esplendoroso de los abetos , el verde más tierno de los caducifolios , en la primavera . Si es otoño, una maravilla, si el invierno, ¡qué manto blanco! Si el verano, frescura y alegría de vivir. Disfruten de las tiendas , los bares , restaurantes y hoteles con encanto. Suiza es amable, poco conocida, típica y tópica, a unos pasos de la frontera de Francia, a unos 700 kms . de Barcelona. En el transcurso de una vuelta a Suiza , que toda familia debería hacer una vez en la vida durante unas vacaciones, no dejen de programar todas las actividades possibles. Cierto que Suiza es un país muy caro , pero no cogeremos un ataque de apoplejía . Además Suiza es un paraíso para las familias con niños y niñas , como nosotros . La mayoría de los hoteles tienen habitaciones familiares . Hay campings preciosos, cerca de lagos y con césped asegurado, muchos de ellos con bungalows muy bien equipados . El sistema de transporte es magnífico. Pueden ir a cualquier rincón del país en tren , bus o barco . De hecho los mejores rincones sólo son accesibles así . El coche está prohibido en muchos sitios. Con el Suiss Pass , o Suiss Card podrá ir arriba y abajo del país, durante unos días, toda la familia, sólo pagando los padres y madres. Los niños viajan gratis. Las autopistas son magníficas, las distancias cortas , las carreteras cuidadas , los túneles acortan caminos partes. Y todo gratuito, sólo pagando una viñeta por todo un año de circular por el país . Con todas estas ventajas , hoy os proponemos visitar Suiza , en Navidad, Semana Santa , en verano. Villas como Friburgo , Gruyères , Berna , Lucerna , Interlaken y su región , Thun , la Jungfrau o los Alpes más poderosos. Lagos azules, de aguas transparentes, ciudades medievales… Llegarán a Suiza desde Barcelona , por Montpellier , Valence y Grenoble , fue hacia Geneve y luego hacia Lausana y Friburgo por la autopista 12.

Vacances a Irlanda conduint poc

Hola de nou! Encara estem tancats, però l’ànim no decau. Voleu anar lluny, amb el cotxe, amb totes les maletes, sense restriccions, aquests estiu, estalviant-vos de llogar-ne un a l’arribar al destí, i coduint poc? És possible. Anem a Irlanda! La primera parada possible serà Narbonne. Cal menjar alguna cosa. Potser al Bella Napoli, una pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. En acabat seguírem cap a Clermont Ferrand, on podeu dormir i sopar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Aneu a veure la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. I la ciutat medieval, i la moderna. Passegeu per la place Jaude, on hi ha un altre bon hotel, el Mercure, o el Lion.

El dia següent podeu fer una petita descoberta de l’Auvèrnia, visitant volcans extingits, com el Puy de Dôme o el Mont Dorée, o Vulcania, el museu interactiu. O potser la abadia de Saint Nazaire, o la bella església romànica de Issoire… I voltar per la natura verge de l’Auvèrnia, boscos, rius, prats i petits poblets. O bé continuar la ruta cap a París, amb parada una Orleans per dinar, potser. podeu fer-ho en un dels molts restaurants del casc antic, a tocar de l’aparcament i de la catedral. N’hi ha un baratet que es diu Volpone i és una pizzeria. No és el millor restaurant on haguem estat però farà el fet. Vam visitar el casc antic, vora el Loire i la bonica catedral gòtica.

Si voleu podeu parar a París, o no. Si ho feu podeu dormir a l’Hotel Ibis Styles a Massy, prop de París, en un barri amb molta immigració que feia una mica de basarda. O dins París mateix en un altre Ibis Styles molt xulo, a la place d’Italie. Passeu un dia o dos, si voleu, a la capital de França. Ja sabeu: Notre Dame, Invalides, Tour Eiffel, Saint Germain, potser Louvre!.

Si París no us fa el pes, o és massa gran per a vosaltres, o no en teniu ganes, sortint de Clermont Ferrand, aneu camí de Blois, a la vall del Loire, on podeu dinar a la terrassa del restaurant Le Clipper. L’estada a Blois, una bella vila a tocar del Loire, permet fer una visita al castell de Francesc I, renaixement pur, molt interessant.

Llavors, en lloc de París podeu dormir a Le Mans, on hi ha un Novotel. Amb un casc antic medieval molt ben conservat, una bonica catedral i una abadia als afores, molt maca. D’allà feu cap a Bayeux, bellíssima ciutat de la costa de Normandia, on podreu visitar el museu on es conserva el famós tapís medieval, el casc antic, molt coquetó i la seva catedral. I si heu anat via París, Bayeux també pot ser la vostra destinació!

També podeu fer un tomb per les famoses platges del desembarcament aliat del dia “D”, Omaha beach i les altres, paisatge molt bonic, i visitar al gran cementiri nord-americà, on estan enterrades les víctimes d’aquella carnisseria.

A la tarda arribà l’hora d’anar cap a Cherbourg on agafar el vaixell de la companyia Stena Lines que us portarà a Rosslare Harbour, a Irlanda. Ben puntuals sortireu de port i l’endemà sereu allà

Cap a les tres de la tarda avistareu la costa irlandesa, i al poc entrareu al port de Rosslare.

Desembarcats sense problemes preneu la direcció de la ciutat de Cork. Podeu dormir allà, i veure aquesta bonica vila, o bé acabar dormint a la casa Westwood, una preciosa casa rural, B&B, al bonic poble de Blarney, que te un castell d’allò més misteriòs.

Si aneu a Blarney no us perdeu un pub proper, el Blair’s Inn, acollidor, on escoltareu música celta en directe, menjareu divinament i gaudireu de bona cervesa irlandesa.

Des de Blarney podeu fer un tomb i visitar el llac de Gougane Barra, amb el seu antiquíssim cenobi troglodita.

I continuar una mica més enllà, fins Kenmare, i dinar al ristorante Bella Vita, molt recomanable. A la tarda creuareu el parc nacional Killarney, amb els seus boscos, llacs i saltants d’aigua. Natura increïble.

El dia següent serà l’hora de descobrir la Dingle península, un racó apartat i ferèstec d’Irlanda, seguint la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta per a pusil·lànims o cardíacs. És obligatori visitar tota la península, inclòs l’oratori de Gallarus, a la foto.

Moment de partir nord enllà, camí de Limerick, ciutat cuca, amb el riu, el castell i la catedral. Bonica.

Més al nord encara trobareu la inquieta Galway, la ciutat de la música, el ball i l’art, plena d’actuacions de carrer, de teatre, de vida. La ciutat que mai descansa, amb el seus carrers animats, el port boreal ple de gavines. Aquí dineu en un pub immens, The Front Door, una veritable cova d’Ali Babà.

Des de Galway entrareu en la natura verge de Connemara, la part més extrema de l’illa, natura en estat pur. Llacs, penya-segats, boscos, rius, fiords, platges de roca negra, fins arribar a la bella vila pescadora de Cliffden on, als afores, a tocar de l’Oceà. Us recomanem una casa, l’acollidora Seafield House. A tocar de la península de Ard More, (Armòrica) amb la seva platja màgica i misteriosa: la platja negra de les pedres fetitxe.

Per sopar baixeu a Clifden, al restaurant Derryclare. Molt bo. L’endemà podeu arribar-vos a l’illa d’Aran More, darrer reducte de les essències irlandeses.

Podeu veure-hi foques, i belles platges, i dinar al Tí Joe Watty’s Bar, bé. De tornada a Clifden, sopeu al Mannions Seafood Bar & Restaurant. Molt bé. Música celta cada nit, ambient acollidor. L’endemà toca una de les fites més ressenyades d’Irlanda, la Kylemore Abbey, que no és, de tota manera, tan espectacular com diuen. Està bé, i prou. Abans d’arribar-hi, però, torneu a seguir la Wild Atlantic Road cap a l’illa d’Omey, on de vegades pots passar, i a vegades no. A veure si us atreviu a ficar el cotxe per la pista de poc abandonada per les aigües.

Us agrada el salmó salvatge fumat, de primera, de Letterfrank? Di diueu sí, aneu al Veldons Seafarer restaurant. Fantàstic. A primera hora de la tarda podeu fer una caminadeta pel Connemara National Park, amb la muntanya de Diamant. I, a la tarda, una volta de tornada a Clifden passant per les muntanyes Elefant i la costa. Una delícia.

L’endemà marxeu de Clifden camí del nord, cap a Westport, Castlebar, Ballina… fins arribar a Sligo, on heu de visitar el monestir de Sligo, la Abbey, i la casa de William Butler Yeats. Podeu dinar a O’Connor Bros, bé. A la tarda feu cap a una bellíssima platja de Mullaghmore. Finalment, al vespre arribareu al vostre destí, a Ballibofey, l’Hotel Villa Rose. Un lloc fantàstic. Bones habitacions, bon desdejuni, bon restaurant.

Des de Ballibofey podeu anar cap a la illa d’Arran More, travessant la vall del riu Finn. Boniques platges, el far de la fi del mon, enfront la costa d’Estats Units, i penya segats de vertígen.

El dia següent un plat fort: Irlanda del Nord, l’Ulster, amb Derry (Londonderry), les romàntiques ruïnes del Dunluce Castle i la Calçada dels Gegants. Tot meravellós, val el viatge!. Dineu a Coleraine, al Bentley’s Cafe. Torneu a Ballibofey travessant els barris catòlics de Derry.

L’endemà deixeu l’Hotel Villa Rose, amb enyorança, per anar cap a l’est, cap a Dublin. En el camí, però, dues fites que no podeu deixar passar. El conjunt monàstic de Monasterboice, amb la seva torre, l’església petitona, les seves grans creus celtes i les seves tombes. I, per descomptat, la meravella del túmul megalític de Newgrange, a Brú Na Bóinne. Patrimoni de la humanitat de la Unesco, com la Calçada dels Gegants, per cert… Dineu a l’autoservei del centre de visitants de Brú Na Bóinne. A la nit arribeu a Dublín, el vostre destí. podeu dormir a l’Hotel Crowne Plaza Northwood, bon hotel.

El primer dia a Dublín visitareu la ciutat és típica: el Trinity College, el Museu Arqueològic, el Museu d’Art, el castell, l’oficina de correus… i podeu dinar a Bar Temple, potser al Cafe Italiano. Molt recomanable, menjar italià autèntic.

El segon dia a Dublín potser és el torn de visitar els voltants, com per exemple el conjunt del parc natural de Glendalough, amb el monestir celta de Sant Kevin, les muntanyes, els boscos i el fantàstic llac. Natura verge, fabulosa. Dineu al poblet de Rathdrum, al Jacob’s Well restaurant, que també és un B&B molt bonic. Molt bé. Menú del dia per ressenyar.

Una altra parada podria ser la platja de Brittas Bay, xulíssima! I potser fer la darrera volta per Dublin, en un bus de dos pisos!

De Dublin, anem cap al sur, per visitar la ciutat medieval de Kilkenny, amb el seu castell, l’ajuntament, la seva catedral i les esglésies. Tot preciós.

Seguidament potser podeu anar cap a les ruïnes suggeridores de la Jerpoint Abbey, a tocar del poble de Thomastown. I dinar al Sol Bistro, al centre, molt, molt recomanable.

Finalment, i abans d’anar al vaixell que ens portaria de nou a Cherbourg, a França, des de Rosslare Harbour, i que us allunyaria de la ja vostra estimada Irlanda, podeu vàrem recórrer la costa sud, des de Waterford fins Durgarvan i dinar al petit poblet pesquer de Ringville, tot zona gaeltach.

Aquella nit prendreu el vaixell de la companyia Stena Lines, i l’endemà ja trepitjareu terra de Normandia. Per aprofitar la llarga tornada a casa podeu parar al sempre espectacular Mont Saint Michel, i dormir i sopar, esplèndidament, a l’Auberge de la Baie, que us recomanem de tot cor.

Abans d’arribar a Nantes, destí possible de tornada, podeu parar a dos viles medievals guapíssimes, Fougeres i Vitré, castells impressionants, murs poderosos, cases i carrers de pedra, època medieval transportada al segle XXI. Dineu al restaurant Le Bistrot, una molt bona pizzeria i trattoria, al centre de la vila antiga de Fougeres.

A Nantes podeu dormir al Novotel, als afores, i continuar el vostre camí cap al sud, parant al Gois, estret pas per carretera cap a l’illa de Noirmoutier, que de vegades està sec, de vegades amb la marea alta, anegat d’aigua de mar. No marxeu sense veure l’illa, i les altres illes que hi ha cap al sud.

Podeu fer una aturada a Luçon, d’on era bisbe Richelieu, i dinar al restaurant Le Bourdeaux, de l’hotel del mateix nom. Molt bon menú!. Reteniu el nom d’aquest hotel!. A la tarda visiteu la ciutat romana de Saintes, amb el seu arc de triomf, l’amfiteatre i la basílica de Saint Eutrope.

De Saintes podeu baixar cap a Bourdeaux, a dormir al Novotel Le lac, molt bé. Agafeu el tramvia per anar a visitar el centre clàssic de la ciutat, amb la làmina d’aigua de la place de la Bourse, i el Garona arribant al mar. I el centre vila, ple de restaurants, molt animat. L’endemà podeu voltar per les vinyes de Burdeus, fins Saint Emilion, o bé anar cap a la costa, a veure Arcanchon, amb la seva badia i la duna de Pilat. També voltar pel País Basc francès, per Bayonne, sant Joan de Luz, o pels Pirineus, abans de tornar cap a Barcelona. De tornada encara us pot quedar Toulouse i Foix. I podeu dinar, sopar o dormir a l’Hotel Delta. Boníssim menú. I l’hotel gens malament!. D’aquí cap a Barcelona, via Huesca, per la Vall d’Aran o per Jaca, o via Narbonne!

Si, en lloc d’anar per la ruta que us hem explicat, feu París de tornada, podeu visitar aquesta fantàstica ciutat i fins estar-vos-hi uns dies. I baixar a Milly la Foret, un bonic poblet amb unes halles de fusta molt xules. Dineu al restaurant italià Nonna Lina, fantàstic, molt recomanable.

Continuem la ruta de tornada a Barcelona via París, parant a Bourges, amb la seva fantàstica catedral gòtica, imponent. I també al meravellós monestir de Noirlac, una abadia cistercenca de línies pures i simples, una joia poc coneguda.

Acabada la visita arribarem a Clermont Ferrand, on podeu hem de dormir al Ibis Styles, o al Mercure de la place Jaude. Podeu sopar al restaurant Terres Latines, un italo-espanyol molt divertit, amb una proposta de tapes força original. Molt bé. El darrer dia de ruta encara podreu parar a dinar a La Covertoirade, un preciós poblet medieval, perfectament conservat, i dinar, molt bé per cert, al restaurant Auberge du Chat Perché. En arribar a casa us adonareu que s’acabat un dels millors viatges de la vostra vida, el viatge a Irlanda!.

Irlanda es una propuesta seria de turismo familiar para unas vacaciones de verano. Un país diferente, amable, cordial, amigable, donde no te sientes Extranjero. Gente Acogedora. Paisajes verdes Hasta la extenuación, costes recortes con acantilados de Vértigo, no aptos para cardíacos. Lagos, castillos en ruinas, abadías antiguas, Cementerios misteriosos, bosques densos, que es comen caminos y carreteras. Un mar embravecido que castiga a los faros y la costa, pero que Deja Playas de arena fina, dorada, inmensas. Con una capital, Dublin, pequeña y coqueta, sin nada que ofrecer, pero mona. Con un barrio de bares, Temple Bar, inaudito. Con museos Gratuitos, pequeños, a escala humana, nada cansados, pero con pequeñas Maravillas escogidas. Una carretera que bordea los costes salvajes del Atlántico, pasando por pueblos de pescadores con casas de colores vivos, y pubs donde es canta y baila la música celta Cuando cae la noche. Tome el pequeño Barco desde un puerto olvidado y vaya a ver las Islas Aran, con los Suyas focas. O Arranmore, auténtica y nada turística, o la Tory Island, lejana. No se pierdan la vibrante ciudad de Galway, a los parques Nacionales, a los lagos de Connemara, los costes de Donegal, Haga el anillo de Kerry, y la península de Dingle, a los monasterios de Kelymore, Monasterboice y Glendalough con los cruces celtas, los torres ya los entornos de hadas. Ciudades medievales con castillos como Limerick o Kilkeny. SITIOS extintos como Bru Na Boyne, Patrimonio de la Humanidad como també lo es la Calzada de los gigantes, en el Ulster. Visita Belfast, o Londonderry, Derry, con los murales de lucha, o Waterford, Wexford o Rock of Castle. Llegue a Irlanda volante, o en su PROPIO coche. Salen Barcos desde Roscoff o Cherbourg Francia que en una noche os lleven a Cork o Rosslare, Muy comodo. Alojarse en unos beed and breakfast como nosotros, al Westwood de Blarney, con el su castillo, o al Seafield de Cliffden, en Parajes idílicos, o en hoteles bien bonitos, como el Villa Rose o Crowne Plaza, bien preparados para familias. No dude … Irlanda os espera uno de estos veranos!. Pero tenga preparados para la lluvia … y por unas temperaturas entre a los 10 y a los 20 grados!

dl.	dt.	dc.	dj.	dv.	ds.	dg.
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30

	crisroigfer en Fira a la Vall d’en…
	Un tomb per la Nou d… en Santuari de Falgars
	Un tomb per la Nou d… en La Pineda i el Salt del B…
	De la Mare de la Fon… en Les Fonts del Cardener
	El Círcol, a la proc… en La processó del Silenci de…

@ Sortides familiars

Salidas en família

Molt llargues

Innsbruck, revisitada

Munic, Munchen, de nou!

Londres, revisitada

Porto Torres a Sardenya

Cagliari / Càller

Sàsser / Sassari

L’Alguer / Alghero

Sardenya / Sardegna / Sardinia / Cerdeña

Una volta desconfinada pels Pirineus d’Aragó i Navarra

Extrema, dura i molt bonica!

Més enllà de Múrcia: Almeria!

Una volta més enllà de Flandes: Holanda!

Una volta per Flandes!

Fem un tomb per Suïssa?

Vacances a Irlanda conduint poc

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada: