La National Gallery de Londres


Visitar Londres és veure una de les pinacoteques més importants d’Europa. Potser no és la millor, ni la més gran del continent, potser el Prado a Madrid, o el Louvre a París la superen, però no està gens malament. I l’entrada és gratuita!. La National Gallery te obres mestres, pintures increíbles.

Sortint del museu, i donat que estareu a Trafalgar Square, en ple centre de Londres, podreu veure tota l’animació d’aquesta ciutat increïble. Xulo. Per aquesta zona dinem en un pub molt divertit i conegut: el Silver Cross, a Whitehall, no lluny del museu. Per dinar nosaltres us recomanem els tradicionals pubs, però també teniu les cadenes de pizzeries i pasta, sempre econòmiques, com ara Prezzo o Garfunkel’s. Per dormir, amb canalla, res més econòmic que els Novotels. N’hi ha un munt, més cars quan més a tocar del centre. Us reconamem els d’Heathrow, a tocar de l’aeroport, o bé el nou que hi ha als Docklands. Molt més econòmica és la opció de triar els Novotel de Readig o Stevenage, que solen estar d’oferta, i des d’aquests poblets conduir uns trenta kilòmetres fins un park and ride del metro de Londres. Per exemple, de Stevenage a Cockfosters, inici de la línia de Piccadilly Circus, on un dia d’aparcament pot sortir per menys de 5 lliures. No deixeu passar l’ocasió de gaudir d’una de les més millors pinacoteques d’Europa.

La National Gallery,con sus pinturas increíbles, está al nivel de cualquier otra de las pinacotecas magníficas que se pueden ver en Europa. Quizás no sea tan completa como el Prado en Madrid, o el Louvre en París, pero no deja indiferente. Para comer cerca, en Trafalgar Square, os recomendamos los tradicionales pubs, o bien las cadenas de pizzerías y pasta, siempre económicas, como Prezzo o Garfunkel ‘s. Para dormir, con niños, nada más económico que los Novotel. Hay un montón, más caros cuanto más cerca del centro. Os recomendamos los de Heathrow, cerca del aeropuerto, o bien el nuevo que hay en los Docklands. Mucho más económica es la opción de elegir los Novotel de Readig o Stevenage, que suelen estar de oferta, y desde estos pueblos conducir unos treinta kilómetros hasta un park and ride del metro de Londres. Por ejemplo, de Stevenage en Cockfosters, inicio de la línea de Piccadilly Circus, donde un día de aparcamiento os puede salir por menos de 5 libras. No dejeis pasar la ocasión de disfrutar de una de las más bellas pinacotecas de Europa.

El British Museum a Londres


Norman Foster, un dels més genials arquitectes vius avui en dia, va dissenyar aquest modern, lluminós i agosarat interior. És la sala central, l’intercanviador, d’un dels més fabulosos museus del mon. Un museu que no pot faltar a la llista de viatge de cap pare o mare amb fills. Un destí familiar molt clar. Es tracta del Bristish Museum, a Londres, un compendi del que la humanitat ha estat capaç de produïr al llarg dels segles, i del que els anglesos han estat capaços d’arreplegar d’arreu. Sort que, com a mínim, tenen la decència de no cobrar entrada. Només li faltaria a un pobre grec haver de pagar per veure els frisos del partenó!. Disercions a banda dir que és el millor museu de la terra. Ho te tot: art prehistòric, antic, grec, romà, egipci, persa… el que vulgueu, les peces més famoses, tot el que surt als llibres. Situat al bell mig de la ciutat, en un barri discret, en un edifici gris, acadèmic, anodí per fora, no te l’acabes en un sol dia. Val la pena anar a la capital d’Anglaterra només per a veure’l. Però, evidentment, Londres no és només el Bristish. Un viatge a Londres justifica el temps i les despeses, és recomanable tot l’any, encara que sigui per copsar-ne l’ambient, pujar en un bus de dos pisos vermell i seure dalt de tot, a l’imperial, a primera fila del segon pis. Allà podreu veure com es desenvolupa la vida a tota pantalla. El Bristish Museum de Londres justifica un cap de setmana llarg, un pont, o unes vacances. Per dinar us recomanem els tradicionals pubs, o un restaurant turc, molt bo, de gran categoria, anomenat TAS, just al costat del museu. En sortir del restaurantr podeu fer una passejada pels animats carrers del Soho, plens de teatres. I no marxeu d’aquests barris sense haver passat pel tradicional i pintoresc Xinatown, el barri xinès de Londres. Allà podeu trobar les cadenes de pizzeries i pasta, sempre econòmiques, com ara Prezzo o Garfunkel’s. Per dormir, amb canalla, res més econòmic que els Novotels. Però nosaltres, quan anem a Londres, ens allotgem a Plumstead, un barri dels afores, tranquil. En una casa que del carrer Alabama, molt bé. Un autobús, el 53, ens porta en una hora a Westminster o Whitehall, tot un luxe. Sopem a la mateixa casa. Res de restaurants car. Si la casa us sembla massa cara, molt més econòmica és la opció de triar els Novotel de Readig o Stevenage, fora de Londres, que solen estar d’oferta, i des d’aquests poblets conduïr uns trenta kilòmetres fins un park and ride del metro de Londres. Per exemple, de Stevenage a Cockfosters, inici de la línia de Piccadilly Circus, on un dia d’aparcament pot sortir per menys de 5 lliures. No deixeu passar l’ocasió de gaudir d’una de les més belles capitals d’Europa, i d’un dels millors museus del món.

Norman Foster, uno de los más geniales arquitectos vivos hoy en día, diseñó este moderno, luminoso y atrevido interior. Es la sala central, el intercambiador de uno de los más fabulosos museos del mundo. Un museo que no puede faltar en la lista de viaje de ningún padre o madre con hijos. Un destino familiar muy claro. Se trata del Bristish Museum, en Londres, un compendio de lo que la humanidad ha sido capaz de producir a lo largo de los siglos, y del que los ingleses han sido capaces de recoger de todas partes. Suerte que, como mínimo, tienen la decencia de no cobrar entrada. ¡Sólo le faltaría a un pobre griego tener que pagar para ver los frisos del Partenón!. Decir que es el mejor museo de la tierra. Lo tiene todo: arte prehistórico, antiguo, griego, romano, egipcio, persa … lo que queráis, las piezas más famosas, todo lo que sale en los libros. Situado en el centro de la ciudad, en un barrio discreto, en un edificio gris, académico, anodino por fuera, no te lo acabas en un solo día. Vale la pena ir a la capital de Inglaterra sólo para verlo. Pero, evidentemente, Londres no es sólo el Bristish. Un viaje a Londres justifica el tiempo y los gastos, es recomendable todo el año, aunque sea para captar el ambiente, subir en un bus de dos pisos rojo y sentarse arriba de todo, en la imperial, en la primera fila del segundo piso. Allí podréis ver cómo se desarrolla la vida a toda pantalla. El Bristish Museum de Londres justifica un fin de semana largo, un puente, o unas vacaciones. Para comer os recomendamos los tradicionales pubs, pero ¡huid del centro!. O bien las cadenas de pizzerías y pasta, siempre económicas, como Prezzo o Garfunkel ‘s. Para dormir, con niños, nada más económico que los Novotel. Hay un montón, más caros cuanto más cerca del centro. Os reconendamos los de Heathrow, en el aeropuerto, o bien el nuevo que hay en los Docklands. Mucho más económica es la opción de elegir los Novotel de Readig o Stevenage, que suelen estar de oferta, y desde estos pueblos conducir unos treinta kilómetros hasta un park and ride del metro de Londres. Por ejemplo, de Stevenage en Cockfosters, inicio de la línea de Piccadilly Circus, donde un día de aparcamiento puede salir por menos de 5 libras. No dejeis pasar la ocasión de disfrutar de una de las más bellas capitales de Europa, y uno de los mejores museos del mundo.

Igoumenitsa


A la Costa de l’Èpir, banyada pel mar Jònic, en una zona poc coneguda, i molt maca, de Grècia trobareu Igoumenitsa. Aquesta ciutat, o millor dit, el seu port, és la porta d’entrada a Grècia des del port italià de Bríndisi. D’allà surten els vaixells que fan cap al port i la ciutat d’Igoumenitsa. Tot i que Igoumenitsa no és gaire bonica ni turística, hem de dir te bones platges, sobretot al nord. Ens referim a la bonica platja de Drepanos, de sorra fina, llarga i amb tota mena de serveis, d’aigües calentes. És evident que prop de Igoumenitsa hi ha platges molt més maques, però si feu servir la vila com a punt de referència i estada per visitar la regió, no oblideu la platja de Drepanos. Nosaltres ens vam allotjar a Igoumenitsa en els apartaments Paradosi, senzills però molt nets. Els amos, el Sr. Pablos i la seva dona, preparen un també senzill però molt suculent menjar grec. Molt familiar, sense luxes. Des d’Igoumenitsa es pot explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, o Mega i Mikros Ammos, o les que estan prop de poble de Sivota, per exemple, entre moltes altres, a quina més maca. Costa avall d’Igoumenitsa, trobem Parga, un poblet deliciós arran de mar, una bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Davant d’Igoumenitsa hi ha l’illa de Corfú (Kérkira, Κέρκυρα, en grec). Una fabulosa illa, platges de somni, i una capital, una vila fortalesa dominada per turcs, venecians, francesos, anglesos i ara grecs. Del port d’Igoumenitsa també surten vaixells cap a les illes de Paxi i Antipaxi, molt menys conegudes. Per sopar molt bé a Igoumenitsa us recomanem que aneu al restaurant Amvrosia, a tocar del port.

La ciudad de Igoumenitsa está situada en la costa del Épiro griego. De hecho es la entrada a Grecia por esta parte del mundo. Su puerto está conectado con Brindisi, Itàlia, y decenas de barcos llegan cada semana desde esa ciudad y muchas otras. Igoumenitsa, sin ser especialmente bonita ni turística, tiene buenas playas, como Drepanos al norte. Una playa larga, de arena fina, con todo tipo de servicios y aguas bien cálidas. Desde Igoumenitsa se puden visitar bellas ciudades marineras y pueblos blancos como Parga o Siviota, y sus bellas playas, que son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que la ciudad tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás os falten Igoumenitsa, las islas a las que sirve y las playas escondidas de la costa epirota, un buen lugar para ir de vacaciones.

 

London, revisitat


De nou hem tornat a Londres, la capital més divertida d’Europa, una ciutat a la que mai ens cansaríem d’anar. Una vila dinàmica, alegre, cosmopolita, jove i plena de vida. Taxis, metro i busos us duran arreu. Aquells típics busos de dos pisos vermells, centenars de busos, més busos que cotxes, que faran les delícies dels vostres infants. Arribar, pujar ràpidament les escales i seure dalt de tot, a l’imperial, a primera fila del segon pis. Allà podreu veure com es desenvolupa la vida a tota pantalla. Resseguir de punta a punta la ciutat, admirar els seus monuments més emblemàtics, sense gastar gaires diners. I que podem veure a Londres? Doncs Westminster, el parlament, amb el famós rellotge gegant, i l’abadia, d’un gòtic maravellós, plena de tombes de reis i reines, i d’homes i dones famosos: Newton, Haëndel… L’entrada és caríssima, com la de totes les esglésies del país. En canvi son molt econòmics els museus, perquè son gratuïts!. I quins museus… La National Gallery amb les seves pintures increibles, la Tate Gallery, la British i la Modern, la Wallace… i tantes altres pinacoteques magnífiques.

O bé la increible col·lecció del Bristish Museum, amb peces històriques, egípcies, asíries, gregues… rampinyades de mig món. O la delícia romàntica de l’Albert i Victoria Museum amb tota mena d’artilugis de tota mena d’estils, fins amb un rinoceront dissecat. Volem deixar espai per parlar del zoo, inaudit, gran, o del musu de la ciència, que deixarà bocabadada tota la família. Aneu a Londres un cap de setmana llarg, un pont, o unes vacances. Passegeu pels seus parcs, Saint James, Hyde… plens d’animalons que us vindran a saludar-vos: ànecs, esquirols, conillets… Contempleu el canvi de guardia al palaus inmensos de Buckingham o Saint James, cada dia al matí, i veureu desfilar els guardies vestits amb aquell gorro pelut. O aneu fins al Whitehall per veure la guardia a cavall i acaronar el morro del poltre, estoic com la seva montura davant les fotos. Rondeu per la City, per extasiar-vos davant la catedral potent de Sant Pau, el racó amagat dsl Temple, o la força obscura de la Torre de Londres, presó d’estat sinistre, amb els seus Beefeaters vigilant-la. Passeu el Tàmesi pel pont de la Torre i veureu l’Sky Line amb la gran noria del mil·lèni i la piràmide de vidre, l’edifici, ara per ara, més alt d’Europa. Per dinar us recomanem els tradicionals pubs no tan cars com poden semblar!. De vegades dinem en un pub molt divertit i conegut: el Silver Cross, al centre de Londres, davant la guardia a cavall, al Whitehall.

També sovint anem a dinar a un restaurant turc, molt bo, de gran categoria, anomenat TAS. I a un pub molt maco i acollidor, el Welligton, a tocar de la Somerset House. O bé les cadenes de pizzeries i pasta, sempre econòmiques, com ara Prezzo o Garfunkel’s. Per dormir, amb canalla, res més econòmic que els Novotels. N’hi ha un munt, més cars quan més a tocar del centre. Us reconamem els d’Heathrow, a tocar de l’aeroport, o bé el nou que hi ha als Docklands. Molt més econòmica és la opció de triar els Novotel de Readig o Stevenage, que solen estar d’oferta, i des d’aquests poblets conduïr uns trenta kilòmetres fins un park and ride del metro de Londres. Per exemple, de Stevenage a Cockfosters, inici de la línia de Piccadilly Circus, on un dia d’aparcament pot sortir per menys de 5 lliures.

Londres es la capital más divertida de Europa. Quizás no sea la más ordenada, ni la que tiene más glamour. Tampoco sería la más monumental. Pero si vais de viaje a Londres, este año, que es año olímpico, o cualquier otro año, descubriréis una villa dinámica, alegre, cosmopolita, joven y, sobre todo, muy divertida, como ya os hemos dicho antes. Londres es un caos. Sus calles describen curvas que no llevan a ninguna parte. Son cortas y anchas, acaban de repente y están llenas de vida. Por ellas se mueve un tráfico de locura, formado, básicamente, por taxis y buses. Unos curiosos taxis antiguos, todos del mismo modelo, que hace años eran negros y ahora son de todo tipo de colores y decorados con todo tipo de motivos. Y unos buses de dos pisos rojos, viejos y nuevos, cientos de buses, más buses que coches, que harán las delicias de sus niños. Llegar, subir rápidamente las escaleras y sentarse arriba de todo, en la imperial, en primera fila del segundo piso. Allí podréis ver cómo se desarrolla la vida a toda pantalla. Recorrer de punta a punta la ciudad, admirar sus monumentos más emblemáticos, sin gastar muchos dinero. Les aseguramos que pasarán buen rato de su visita a la ciudad montados en  estos armatostes. Un consejo: elijan los buses más venerables, tienen un aire de principios de siglo que no puede resistir. Además de taxis y buses, Londres cuenta con una red impresionante de metro y, además, a pesar de ser una metrópoli gigantesca, su centro histórico resulta plenamente alcanzable a pie. Y siempre quedará el recurso de navegar por el Támesis con un barco bus muy efectivo y agradable. A pesar de que el transporte público, como casi todo en Londres, resulta francamente caro, hay travelcars de un día, que permiten subir en todas partes, sin hacer colas, y son bastante asequibles. ¡Y los niños no pagan!. Os las recomendamos. Y todo este movimiento… ¿para ir a ver qué?. Pues infinidad de cosas. Primero Westminster, el parlamento, con el famoso reloj gigante. No os perdáis la fachada que da al río. Y Westminster la abadía, de un gótico maravilloso, llena de tumbas de reyes y reinas, y de hombres y mujeres famosos: Newton, Haëndel … La entrada es carísima, como la de todas las iglesias del país. En cambio son muy baratos los museos. ¡Son gratis!. Y qué museos … La National Gallery con sus pinturas increíbles, la Tate Gallery, la British y la Modern, la Wallace … y tantas otras pinacotecas magníficas. O bien la increíble colección del British Museum, con piezas históricas, egipcias, asirias, griegas … rampiñadas de medio mundo. O la delicia romántica de Albert y Victoria Museum con todo tipo de artilugios de todo tipo de estilos, hasta con un rinoceronte disecado. Queremos dejar espacio para hablar del zoo, inaudito, grande, o del Museu de la ciencia, que les dejará boquiabiertos. Vayan a Londres un fin de semana largo, un puente, o unas vacaciones. Paseen por sus parques, Saint James, Hyde … llenos de animales que vendrán a saludarles: patos, ardillas, conejos … Contemplen el cambio de guardia en los palacios inmensos de Buckingham o Saint James, cada mañana, y veréis desfilar los guardias vestidos con aquel gorro peludo. O bajad hasta Whitehall para ver la guardia a caballo y acariciar el morro del potro, estoico como su montura frente a las fotos. Rondad por la City, para extasiarse ante la catedral potente de San Pablo, el rincón escondido del Temple, o la fuerza oscura de la Torre de Londres, prisión de estado siniestro, con sus Beefeaters vigilándola. Pasen el Támesis por el puente de la Torre y encontrarán el Sky Line con la gran noria del milenio y la pirámide de cristal, el edificio, hoy por hoy, más alto de Europa.

Para comer os recomendamos los tradicionales pubs, pero… ¡huid del centro!. O bien las cadenas de pizzerías y pasta, siempre económicas, como Prezzo o Garfunkel ‘s. Para dormir, con niños, nada más económico que los Novotel. Hay un montón, más caros cuanto más cerca del centro. Os recomendamos los de Heathrow, cerca del aeropuerto, o bien el nuevo que hay en los Docklands. Mucho más económica es la opción de elegir los Novotel de Readig o Stevenage, que suelen estar de oferta, y desde estos pueblos conducir unos treinta kilómetros hasta un park and ride del metro de Londres. Por ejemplo, de Stevenage en Cockfosters, inicio de la línea de Piccadilly Circus, donde un día de aparcamiento os puede salir por menos de 5 libras. No dejeis pasar la ocasión de disfrutar de una de las más bellas capitales de Europa.

Loutra Elenis


Loutra Elenis és un bonic poble de platja. Està molt ben situat, al Peloponès, en la costa del mar Egeu i no lluny del canal i la ciutat de Corint. Tampoc està gaire allunyat d’Atenes, una hora en cotxe, bus o tren. Us recomanem Loutra Elenis com a centre d’excursions per Grècia perquè és una vila arran de mar, amb una bona platja on remullar-se, d’aigües netes i calentes. Allà trobareu molts restaurants a peu d’aigua, però ben arran. Una passada. Nosaltres dinàrem en un a la mateixa platja del poble, el restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo. Dormirem també al mateix poble, que com hem dit no és gaire lluny d’Atenes, uns 80 kms, ni de Corint, uns 10 kms, ni de les atraccions de la zona com ara com ara el teatre d’Epidaure, a uns 40 kms. al sud, seguint la costa. Ho vam fer als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Loutra Elenis es un buen centro de vacaciones para visitar Grecia. Este encantador pueblo playero está situado a solo 10 kms de Corinto y a 80 de Atenas, en la ribera del mar Egeo, en el Peloponeso. Tiene unas playas fantásticas, de un azul cielo intenso, transparentes. Los restaurantes de esta población estan literalmente en el agua. Una pasada. Podeis ir al restaurante Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna griega espectacular. Para dormir recomendamos los Mirella Studios, regentados per la señora Anastasia. Trato familiar y cala privada.

 

 

Mikri Amnos


La Costa Jónica grega és molt desconeguda del gran turisme. I, en canvi, les seves platges son una passada. N’hi ha un munt, totes bellíssimes. Costa escollir. Nosaltres vam parar a una, entre la petita població de Siviota, punt d’accés a un munt de cales paradisíaques, i la ciutat marinera de Parga, on vam acabar l’excursió. Es tracta de la bonica platja de Mikri Amnos. Una cala d’una bellesa especial, amb una aigua blau turquesa sorprenent. De fàcil accés, està a peu de carretera, i fàcil aparcament, gratuït o bé pagant quatre calerons sota l’ombra d’unes oliveres. Coneguda només pels grecs i alguns turistes alemanys o italians, que arriben des del port d’Igoumenitsa. A la cala hi ha tota mena de serveis, proveïts pel restaurant del lloc, que no està malament. Dutxes i aparcament si us quedeu a dinar. I seguint cap a sud podeu gaudir també de la bella vila de Parga, que te una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Hi ha una illa on hi ha un petit monestir blanc davant del poble. Una delícia de lloc. A Parga vam dinar al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. El cotxe fàcilment aparcat en un dels molts pàrquings de pagament, 5€ al dia, que hi ha a la vila. Per la carretera costanera, estreta, amb moltes voltes, una mica desolada que porta d’Igoumenitsa a Parga trobareu moltes cales i platges fabuloses. Per tornar podeu agafar la carretera nacional o l’autovia, sense tanta bellesa a la vista però ràpida i civilitzada. Si creieu que ja coneixeu tota la Mediterrània, penseu en la platja de Mikri Amnos i les seves companyes dels voltants de Siviota i Parga!. Un altre bon lloc per dormir a la zona és als apartaments Paradosi, que son senzills però molt nets. No us perdeu aquesta sèrie de platges boniques:  Plataria, Sivota, Mega o Mikros Ammos, Parga. Vam intentar banyar-nos a totes, missió impossible.

Parga, Siviota y sus bellas playas, como la de Mikri Amnos, por ejemplo, son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás, Parga, bella ciudad marinera, y las playas escondidas de su costa, como Mega Amnos, o Mikros Amnos sean un buen lugar para ir.

 

La costa de l’Èpir Grega


La Costa de l’Èpir, banyada pel mar Jònic és una zona poc coneguda, i molt maca, de Grècia. La manera més fàcil d’arribar-hi, avió a banda, és des del port italià de Bríndisi, des d’on surten els vaixells que fan cap a la ciutat grega epirota d’Igoumenitsa. Aquest important port de l’Èpir és la primera destinació del turista que arriba a terres gregues per aquesta via. Son  només vuit hores de vaixell, de les quals n’hi ha quatre que son precioses, sobretot quan la nau bordeja les costes ignotes d’Albània i Corfú. Tot i que Igoumenitsa no és gaire bonica, tot i que te bones platges al nord, pot ser un fantàstic punt de referència i estada. Nosaltres ens vam allotjar en els apartaments Paradosi, senzills però molt nets, on el Sr. Pablos prepara un també senzill però molt suculent menjar grec. Molt familiar, sense luxes. Des d’Igoumenitsa es pot explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, per exemple, entre moltes altres, a quina més maca. Prop d’aquests pobles de la costa jònica hi ha l’Aqueront, el riu infernal, que arriba al mar formant un delta. Poc abans de la desembocadura, el riu s’estén en un seguit de llacunes ben curioses on el barquer Caront conduia les ànimes fins a l’entrada de l’infern. Costa avall d’Igoumenitsa, trobem Parga, un poblet deliciós arran de mar, una bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Vam nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Enfront d’Igoumenitsa hi ha l’illa de Corfú (Kérkira, Κέρκυρα, en grec). Una fabulosa illa, platges de somni, i una capital, una vila fortalesa dominada per turcs, venecians, francesos, anglesos i ara grecs. Corfú és un destí natural, turístic i cultural molt potent, a una hora en vaixell de la costa de l’Èpir, una amalgama única de pobles i de cultures. Preneu-vos el temps de recórrer els carrers encalats i pintats en tons pastel. El temps d’entrar a l’església del sant patró venerat de l’illa, Sant Espiridó.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Us recomanem unes vacances a la Costa Jónica grega que és una de les darreres grans costes  desconegudes del gran públic al Mediterrani. Així doncs us recomanem que no sigueu els darrers a descobrir-la. La gent va a Grècia en avió i visita Atenes, fantàstica, el Peloponès, guapíssim, o les Illes Gregues, una passada. Però oblida la costa del mar Jònic. Si un cop allà, viatgeu fins a Corfú, o a l’illa de Paxi, o a Antipaxi, illes molt menys conegudes, ja serà el summum. No us deixeu per cap raó la ciutat marinera de Parga, on només hi van a parar grecs i alguns turistes alemanys o italians. Allà podeu dinar al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. El cotxe fàcilment aparcat en un dels molts pàrquings de pagament, 5€ al dia, que hi ha a la vila.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La costa del Épiro griego, con ciudades marineras y pueblos balncos como Parga, Siviota y sus bellas playas, son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás os falten las playas escondidas de la costa epirota, un buen lugar para ir de vacaciones.