Cales del Bosc de la Marquesa


Les cales que hi ha dins el bosc de la Marquesa són el darrer espai realment natural intocat, i verge, del litoral tarragoní. I un dels pocs del litoral català. Estan integrades dins un inmens bosc de pi blanc, propietat d’una marquesa que mai no va voler vendre la propietat, fet que preservà aquest paratge únic, tal i com està, per les futures generacions. Està situat poc després de la platja de la Mora, un altre indret familiar molt recomanable, i abans de la desviació cap a la Platja Llarga. Podeu arribar-hi fàcilment per la AP-7, sortida a Altafulla, o per la N-340, entrant a la urbanització La Mora. Cal cercar la banda dreta de la platja de la Mora, on hi ha un càmping i una torre medieval de guaita. Seguint la tanca del càmping tot allunyant-vos del mar, trobareu una petita carretera on podreu aparcar el cotxe. Allà mateix trobareu l’entrada a la finca de la Marquesa i el camí. La primera cala està a menys d’un km., 20 minuts a peu, xino-xano. L’indret, i el camí també, us recordaran Menorca. Quan arribeu a la primera cala, que és la de Roca Plana, encara creureu més que sou a l’illa. Més endavant arribareu a Cala Fonda, anomenda també Wai-Kiki. És un lloc impressionant, rodejat de penyasegats. Vigileu. Si seguiu el camí sortireu al Càmping Les Palmeres, ja a la Platja Llarga. Evidentment la ruta es pot fer al revés. A les cales del Bosc de la Marquesa no hi ha cap mena de servei, i atenció!, són nudistes. Esperem que no us molesti més del que molestareu vosaltres als nudistes. Tot i nudista, la zona és molt familiar. Banyar-se és el millor que podeu fer en les aigües increiblement belles, nítides i blavíssimes d’aquest lloc, però no excloem que pogueu anar-hi en altres èpoques de l’any, senzillament a passejar i a veure’n la magnífica excepcionalitat. I tot això a només 10 kms. de Tarragona ciutat. Inverosímil, oi?. El bosc de la Marquesa és un d’aquells paisatges que cal retindre als ulls, preservar i defensar. Per dinar, dutxar-vos i tots els altres serveis la referència a de ser la Platja de la Mora. Aquí trobareu un bon restaurant, que ens agrada força: El Racó de la Mora. Tel: 977 656 206.  També un càmping, que ja hem esmentat en parlar de la ruta fins el bosc, que està molt bé, i és molt familiar. Tenen bonics bungalows. Per altres necessitats, com ara hotels, la referència pot ser Tarragona, o bé Altafulla o Torredembarra.

Las calas que hay en el bosque de la Marquesa son el último espacio realmente natural intocado, y virgen, del litoral de Tarragona. Y uno de los pocos del litoral catalán. Están integradas dentro de un inmenso bosque de pino blanco, propiedad de una marquesa que nunca quiso vender la propiedad, lo que preservó este paraje único, tal y como está, para las futuras generaciones. Está situado poco después de la playa de la Mora, otro lugar familiar muy recomendable, y antes de la desviación hacia la Playa Larga. Pueden llegar fácilmente por la AP-7, salida en Altafulla, o por la N-340, entrando en la urbanización La Mora. Hay que buscar el lado derecho de la playa de la Mora, donde hay un camping y una torre medieval de vigía. Siguiendo la valla del camping alejándose del mar, encontrarán una pequeña carretera donde podrán aparcar el coche. Allí mismo encontrarán la entrada a la finca de la Marquesa y el camino. La primera cala está a menos de un km., 20 minutos a pie, tranquilamente. El lugar, y el camino también, les recordarán Menorca. Cuando lleguen a la primera cala, que es la de Roca Plana, pensaran definitivamente que se encuentra en la isla. Más adelante llegarán a Cala Fonda, llamada también Wai-Kiki. Es un lugar impresionante, rodeado de acantilados. Vigilen. Si seguís el camino saldreios al Camping Las Palmeras, ya en la Platja Llarga. Evidentemente la ruta se puede hacer al revés. En las calas del Bosc de la Marquesa no hay ningún tipo de servicio, y ¡atención!, Son nudistas. Esperamos que no os moleste más de lo que molestareis vosotros a los nudistas. A pesar de ser nudista, la zona es muy familiar. Bañarse es lo mejor que se puede hacer en las aguas increíblemente bellas, nítidas y azulísimas de este lugar, pero no excluimos que se pueda ir en otras épocas del año, sencillamente a pasear y a ver la magnífica excepcionalidad. Y todo ello a sólo 10 kms. de Tarragona ciudad. Inverosímil, ¿no?. El bosque de la Marquesa es uno de esos paisajes que hay que retener en los ojos, preservar y defender. Para comer, ducharse y todos los demás servicios la referencia debe ser la Playa de la Mora. Aquí encontrarán un buen restaurante, que nos gusta bastante: El Rincón de la Mora. Tel: 977656206. También un camping, que ya hemos mencionado al hablar de la ruta hasta el bosque, que está muy bien, y es muy familiar. Tienen bonitos bungalows. Para otras necesidades, como hoteles, la referencia puede ser Tarragona, o bien Altafulla o Torredembarra.

Montepulciano


De Montepulciano, bellíssima i molt poc coneguda vila del sur de la Toscana, podríem haver escollit moltes altres fotos. Fotos de la seva impressionant plaça, amb els palaus del poble i del capità, dels seus maravellosos carrers medievals. Del Duomo amb les seves obres d’art. Però d’entre totes les incontables obres d’art ens ha agradat escollir l’esglèsia de Sant Biagio, a les afores del poble, una obra fonamental del renaixement italià, del Sangallo. De planta de creu grega, coberta per una gegantina cúpula. Una obra d’art que no us deixarà indiferents. Montepulciano està enclavada en plena Vall d’Orcia. Una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tot ell és patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. La vila està dalt d’un turó, vigilant el seu territori. La vista abarca la planura fins on arriba l’horitzó. Dalt de tot, el castell amb un agradable parc on passar les hores de més calor, havent dinat. Palaus, places i carrers us portaran des de la base fins dalt de tot de la ciutat, fins la plaça gran, on s’aixequen la majoria de monuments. Sense cap mena de dubte Montepulciano és una visita obligada si feu la Toscana o, simplement, volteu per Itàlia. Una d’aquelles petites viles plenes d’art que no poden deixar de veure els viatgers que volen descobrir la veritable Itàlia, que no és només Florència, Venecia i Roma. A més, la zona produeix uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. No en va el territori entre Montalcino i Montepulciano fa uns negres de somni. Ho podeu comprovar en les moltíssimes bodegues que us l’oferiran, al llarg de la vila i, sobretot a la plaça gran. No us esteu d’arribar-vos de Florència fins Siena i Montepulciano, a uns 100 kms. Pareu a Pienza, a Montalcino… visiteu les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto. Travesseu la Vall d’Orcia. Aquesta Toscana serà la inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Retorneu a Florència per Cortona i Arezzo. També podeu fer una parada a Montepulciano si aneu en cotxe de Florència a Roma. Només està a uns 10 kms. a la dreta de l’autopista A-1. Una parada que us reportarà molt més que descans. Estem enamorats de Montepulciano, de les seves vistes i dels seus palaus. I també de la seva gastronomia. Bon menjar, molt bé de preu, com a casa, familiar a l’Osteria del Conte, al cap de munt del poble, a tocar del castell i de la plaça. Bon aparcament a tocar del mateix castell. Si teniu sort us vindrà a veure la iaia, que cuina, i us servirà la Laura, la mamma, que atén els clients. Hi hem menjat i estat molt bé en aquest restaurant, que també lloga uns apartaments molt bonics. No és l’únic restaurant de la vila. Segur que vosaltres trobareu el vostre. No hem dormit a Montepulciano, (ho fem sempre al Novotel de Florència), però hem vist hotelets amb molt d’encant, i més d’un, com ara Il Borghetto, o bé l’Albergo del Duomo.

De Montepulciano, bellísima y muy poco conocida villa del sur de la Toscana, podríamos haber elegido muchas otras fotos. Fotos de su impresionante plaza, con los palacios del pueblo y del capitán, de sus maravillosas calles medievales. Del Duomo con sus obras de arte. Pero de entre todas las incontables obras de arte nos ha gustado escoger la iglesia de San Biagio, en las afueras del pueblo, una obra fundamental del renacimiento italiano, del Sangallo. De planta de cruz griega, cubierta por una gigantesca cúpula. Una obra de arte que no os dejará indiferentes. Montepulciano está enclavada en pleno Valle de Orcia. Un valle que resume el típico paisaje Toscano, con las ondulaciones, los cipreses, las grandes casas señoriales. Todo ello es patrimonio de la humanidad de la UNESCO, y os aseguramos que lo merece. La villa está sobre una colina, vigilando su territorio. La vista abarca la llanura hasta donde llega el horizonte. Arriba de todo, el castillo con un agradable parque donde pasar las horas de más calor, después de comer. Palacios, plazas y calles que les llevarán desde la base hasta lo alto de la ciudad, hasta la plaza mayor, donde se levantan la mayoría de monumentos. Sin lugar a dudas Montepulciano es una visita obligada si hacéis la Toscana o, simplemente, si estais por Italia. Una de esas pequeñas aldeas llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Además, la zona produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la villa y, sobre todo en la plaza grande. No está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Montepulciano, está a unos 100 kms de la ciudad del Arno. Parad en Pienza, en Montalcino … visitad las abadías de San Attimo y de Monte Oliveto. Cruzad el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares. Podeis volver a Florencia por Cortona y Arezzo. También pueden hacer una simple parada en Montepulciano si van en coche de Florencia a Roma. Sólo está a unos 10 kms. a la derecha de la autopista A-1. Una parada que les reportará mucho más que descanso. Estamos enamorados de Montepulciano, de sus vistas y de sus palacios. Y también de su gastronomía. Buena comida, muy bien de precio, como en casa, familiar en la Osteria del Conde, en lo alto del pueblo, junto al castillo y de la plaza. Buen aparcamiento cerca del mismo castillo. Si tienen suerte les vendrá a ver la abuela, que cocina, y le servirá Laura, la mamma, que atiende a los clientes. Hemos comido muy bien en este restaurante, que también alquila unos apartamentos muy bonitos. No es el único de la villa. Seguro que vosotros encontraréis el vuestro. No hemos dormido en Montepulciano, (lo hacemos siempre en el Novotel de Florencia), pero hemos visto hotelitos con mucho encanto, y más de uno, como Il Borghetto, o bien el Albergo del Duomo.

Coll de Pailherès


Potser l’heu vist, sorpresos, en algun Tour de France. Un port de muntanya inaudit, vertical, dins un gran circ glaciar, on fins al pic de l’estiu s’hi conserven congestes de neu. La ruta que va des d’Aix les Thermes, a l’Ariege, fins Querigut, en ple Capcir català, al sud de França, és una de les més boniques que podeu fer. Si la feu en bicicleta voldra dir que sou ben experts. Pailherès no és un coll qualsevol. Les seves rampes trenquen les cames més poderoses. Si el feu en automòbil també haureu de ser conductors experts, d’aquells que no tenen por de les corbes, de les carreteres estretes, molt estretes, de les pujades i baixades de vertígen. Pel costat d’Aix, que podeu assolir passant els túnels del Cadí i el Puymorens, la ruta puja suau i constant per la D613 cap a Ascou i el llac de Goulours. Són muntanyes plenes de vegetació, fresques a l’estiu, i de mil colors a l’hivern. Més a munt l’alçada aclareix el bosc i veureu ja l’estació d’esquí, amb neu garantida tot l’hivern. La carretera estarà tallada si hi ha neu. Però si és l’estiu podreu passar més a munt, per sobre les pistes, fins els prats sempre verds de Pailherès, on pasturen vaques i cavalls. Sou ara a tocar dels núvols. La vista s’estén en totes direccions per admirar els grans cims dels Pirineus, exposats davant vostre. La calçada és només una cinta asfaltada, molt estreta, ja us hem avisat. Baixar el port cap al poble de Mijanes i cap a Querigut és una aventura més forta que pujar-lo. La ruta es cargola en corbes impressionants, increibles. Descendiu un altíssim circ, amb parets en caiguda lliure. Rierols us surten al pas. Petits llacs, racons on parar el cotxe i fer un bon picnic, o passar la tarda. El paisatge inenarrable, superb, apoteòsic, total. Metre a metre caiem fins el fons del vall, on neix el riu, on tornen els boscos. Ideal per una matinal, o un dia de descoberta, si esteu a la Cerdanya, al Conflent o al Capcir. Són només una vuitantena de quilòmetres, però trigareu ben bé tres hores en fer-los, sense comptar les parades. Si no sou a la Cerdanya, voleu dormir per la zona, o menjar-hi, heu de saber que a Aix hi ha bons hotels i bons restaurants, com ara el Grillon. També bons llocs per dormir i dinar a Querigut: l’Auberge de Donezan, per exemple,  o a Formigueres, al Capcir, on teniu els allotjaments de l’estació d’esquí de Les Angles. Naturalment la Cerdanya, o Llívia, és ben a tocar, i allà teniu llocs de gran qualitat per hostatjar-vos, dinar o sopar.

Quizás lo habéis visto, sorprendidos, en algún Tour de France. Un puerto de montaña inaudito, vertical, en un gran circo glaciar, donde hasta en verano se conservan ventisqueros de nieve. La ruta que va desde Aix les Thermes, en Ariege, hasta Querigut, en pleno Capcir catalán, en el sur de Francia, es una de las más bonitas que puede hacer. Si la haceis en bicicleta querrá decir que sois muy expertos. Pailherès no es un col cualquiera. Sus rampas rompen las piernas más poderosas. Si lo hacéis en automóvil también tendreis que ser conductores expertos, de aquellos que no les tienen miedo a las curvas, ni a las carreteras estrechas, muy estrechas, ni a las subidas y bajadas de vértigo. Por el lado de Aix, que pueden alcanzar pasando los túneles del Cadí y el Puymorens, la ruta asciende suave y constante por la D613 hacia Ascou y el lago de Goulours. Son montañas llenas de vegetación, frescas en verano, y de mil colores en invierno. Más arriba la altura aclara el bosque y verán ya la estación de esquí, con nieve garantizada durante todo el invierno. La carretera estará cortada si hay nieve. Pero si es verano pueden pasar más arriba, por encima de las pistas, hasta los prados siempre verdes de Pailherès, donde pastan vacas y caballos. Están ahora tocando las nubes. La vista se extiende en todas direcciones para admirar las grandes cumbres de los Pirineos, expuestos frente a ustedes. La calzada es sólo una cinta asfaltada, muy estrecha, ya os lo hemos avisado. Bajar el puerto hacia el pueblo de Mijanés y hacia Querigut es una aventura más fuerte que subirlo. La ruta se retuerce en curvas impresionantes, increíbles. Descendeis de un altísimo circo, con las paredes en caída libre. Los arroyos salen al paso. Pequeños lagos, rincones donde parar el coche y hacer un buen picnic, o pasar la tarde. El paisaje inenarrable, soberbio, apoteósico, total. Metro a metro caemos hasta el fondo del valle, donde nace el río, donde vuelven los bosques. Ideal para una matinal, o un día de descubrimiento, si está en la Cerdanya, el Conflent o el Capcir. Son sólo unos ochenta kilómetros, pero os llevará exactamente tres horas el hacerlos, sin contar las paradas. Si no es en la Cerdanya, si quieren dormir por la zona, o comer, deben saber que en Aix hay buenos hoteles y buenos restaurantes, como el Grillon. También buenos lugares para dormir y comer los hay en Querigut: l’Auberge de Donezan, por ejemplo, o Formigueres, o en el Capcir, donde tienen los alojamientos de la estación de esquí de Les Angles. Naturalmente en la Cerdanya, o en Llívia, que está muy cerca, tienen lugares de gran calidad para hospedarse, comer o cenar.

L’Ampolla de Mar


L’Ampolla de Mar, com si d’un lloc amb doble personalitat es tractés, com si fos una mena de Doctor Jekill & Mr. Hyde, te un ànima de porta del Delta, sorrenca, somera, plana i amable, i una altra ànima montanera, ferèstega, salvatge i escarpada. Per un costat, al sud, s’obre a la infinita extensió de l’Ebre, sobre la platja inmensa del Fangar, banyant-se el peus en la sorra fina, llotosa i càlida de les basses poc profundes dels arrosars marins. Al nord, en canvi, l’Ampolla és la porta a les darreres cales i penyasegats potents de la Costa Daurada, que obren esborancs en la línia de costa. Entrades plenes de cales i caletes, de coves, de rocams torturats. Així l’Ampolla resumeix en un poble el millor de dos mons. Arribeu-vos a l’Ampolla seguint l’autopista AP-7 fins la sortida del nom del poble, a uns 160 kms. de Barcelona. Gaudiu de la llum excepcional d’aquesta població marinera. Disfruteu de les cales de Cap Roig, encara ben preservades, relativament poc turístiques. Del seu passeig marítim. O bé baixeu al port del Fangar, on es crien musclos i gambes de qualitat i exquisidesa llegendàries. Les platges de l’Ampolla són fantàstiques, i desconegudes. Son de tota mena: luxurioses platges de sorra, d’aigües tranquil·les i poca profunditat, ideals per als infants. O bé cales de còdols, però de pedra petitona, envoltades de penyasegats de mil tonalitats: blancs, vermells, grocs… Són indrets com la cala de les Avellanes, Cala Maria o Cap Roig. També arenals del Delta de l’Ebre. Com pinets o S’Arenal. Amb basses litorals envoltades d’arrossars, plenes d’ocells que  faran les delícies de tota la família. Visiteu la bassa anomenada de les Olles, ja dins el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Pugeu i perdeu-vos en les dunes, banyeu-vos en les aigües calentes d’un mar plàcid. Admireu, si és el temps, flamencs, ànecs, agrons i camallargs. Podeu dormir a molts llocs però uns amics ho han fet al Flamingo i han quedat contents. També càmping, apartaments i hotels més petits. Bon lloc per descobrir durant unes vacances la costa de l’Ametlla de Mar i les seves cales. També per recòrrer el Delta, amb els seus espais naturals. O per endinsar-se i visitar Tortosa, la ciutat renaixentista. No us perdeu l’Ampolla. Val la pena.

L’Ampolla de Mar, como si de un lugar con doble personalidad se tratara, como si fuera una especie de Doctor Jekill & Mr.. Hyde, tiene un alma de puerta del Delta, arenosa, plana y amable, y otra alma montanera, agreste, salvaje y escarpada. Por un lado, en el sur, se abre a la infinita extensión del Ebro, sobre la playa inmensa del Fangar, bañándose los pies en la arena fina, lodosa y cálida de las balsas poco profundas de los arrozales marinos. Al norte, en cambio, l’Ampolla es la puerta a las últimas calas y acantilados potentes de la Costa Dorada, que abren entradas en la línea de costa. Entradas llenas de calas y calitas, de cuevas, de rocas torturadas. Así L’Ampolla resume en un pueblo lo mejor de dos mundos. Acercaos a l’Ampolla siguiendo la autopista AP-7 hasta la salida con el nombre del pueblo, a unos 160 kms. de Barcelona. Disfruten allí de la luz excepcional de esta población marinera. Disfrutad de las calas de Cap Roig, aun bien preservadas, y relativamente poco turísticas. De su paseo marítimo. O bien acerquense hasta el puerto del Fangar, donde se crían mejillones y gambas de calidad, con una exquisitez legendaria. Las playas de L’Ampolla son fantásticas, y desconocidas. Son de todo tipo: lujuriosas playas de arena, de aguas tranquilas y poca profundidad, ideales para los niños. O bien calas de guijarros, pero de piedras pequeñitas, rodeadas de acantilados de mil tonalidades: blancos, rojos, amarillos … Son lugares como la cala de les Avellanes, Cala María o Cap Roig. También teneis los arenales del Delta de l’Ebre. Con sus balsas litorales rodeadas de arrozales, llenas de pájaros que harán las delicias de toda la familia. Visiten la balsa llamada de les Olles, ya dentro del Parque Natural del Delta de l’Ebre. Suban y pierdanse en las dunas. Bañense en en las aguas calientes de un mar plácido. Admiren, en su tiempo, flamencos, patos, garzas y zancudas. Pueden dormir en muchos lugares pero unos amigos lo han hecho en el Flamingo y han quedado contentos. También hay camping, apartamentos y hoteles más pequeños. Buen lugar para descubrir durante unas vacaciones. Para reco0rrer la costa de l’Ametlla de Mar y sus calas. También para llegarse hasta el Delta, con sus espacios naturales. O para adentrarse y visitar Tortosa, la ciudad renacentista. No os perdáis la Ampolla. Vale la pena.

Cala Forn


Aquesta maravella de la natura és diu Cala Forn. És una cala semiverge, amb una aigua turquesa que enamora. No és Menorca, ni el Carib, ni les illes dels mars del sur. És ben a prop de Barcelona, de Tarragona. És una de les fantàstiques cales que us esperen a l’Ametlla de Mar. Arribareu a l’Ametlla per l’autopista AP-7 en unes dues hores, curtes, i sense còrrer gens, està només a 150 kms. de Barcelona. Allà podreu triar entre una vintena de cales i platges que no tenen res que envejar a les de les illes. Solitàries, bellíssimes, naturals. Hi ha cales al nord de l’Ametlla, i al sur. Aquesta està al nord. Forma part d’un conjunt anomenat les Tres Cales. Hi ha una urbanització propera, però no a tocar de l’aigua, i això s’agraeix. En canvi, la cala disposa de bon aparcament i és molt fàcil arribar-hi en cotxe, en bici o a peu des de l’Ametlla, per un camí asfaltat, molt correcte, que travessa diverses urbanitzacions. També és senzill entrar-hi des de la carretera N-340. Només cal seguir el rètol que anuncia la urbanització “Les Tres Cales”. L’Ametlla te moltes altres cales tan boniques com aquesta: Sanes Creus, Xelín, Vidre, Olivaret… aneu i descobriu-les. Us confiem un dels secrets més ben guardats del litoral català. Feu-ne bon ús. Cales familiars, amb aigues cristalines i poc profundes. Ideals per infants. A l’Ametlla teniu tots els serveis que podeu necessitar per vosaltres i els vostres fills i filles. Bons hotels. Bons restaurants. Us recomanem l’Hotel del Port. Familiar, econòmic, net i bonic. També és clàssic i molt acollidor, dins el poble, l’Hotel Alguer. De tota la vida. Si no trobeu cap altre lloc on dormir, podeu anar al gegant de la Cla Bon Capó. Un mastodont de més de doscentes habitacions. És l’hotel Ametlla de Mar. Avui dia no seria possible construir-lo, però us pot fer servei. Hi ha uns càmpings molt bonics. Ens encanta el Ametlla Village Platja, a tocar de la platja i dins l’espai natural de Santes Creus. Al mateix poble teniu el Nautic, que no està del tot malament. Podeu menjar tranquil·lament al restaurant que més us agradi del port. Bon peix. Dels de dins el poble ens agrada el Plaça Nova, a la Plaça nova, és clar. Benvinguts al paradís, benvinguts a l’Ametlla de Mar i les seves cales. No és cap broma!.

Esta maravilla de la naturaleza se llama Cala Forn. Es una cala semivirgen, con un agua turquesa que enamora. No es Menorca, ni el Caribe, ni las islas de los mares del sur. Está muy cerca de Barcelona, de Tarragona. Es una de las fantásticas calas que os esperan en l’Ametlla de Mar. Llegarán a l’Ametlla por la autopista AP-7 en unas dos horas, cortas, y sin correr ni nada, pués está sólo a 150 kms. de Barcelona. Allí podrán elegir entre una veintena de calas y playas que no tienen nada que envidiar a las de las islas. Solitarias, bellísimas, naturales. Hay calas al norte de L’Ametlla, y al sur. Cala Forn está al norte. Forma parte de un conjunto llamado las Tres Calas. Hay una urbanización cercana pero no a tocar del agua, y eso se agradece. En cambio, la cala dispone de buen aparcamiento y es muy fácil llegar en coche, en bici oa pie desde la Ametlla, por un camino asfaltado, muy correcto, que atraviesa varias urbanizaciones. También es sencillo entrar desde la carretera N-340. Sólo hay que seguir el cartel que anuncia la urbanización “Las Tres Calas”. L’Ametlla tiene muchas calas tan bonitas como esta: Sanas Creus, Xelín, Vidrio, Olivaret … vayan y descubralas. Os confiamos uno de los secretos mejor guardados del litoral catalán. Haced un buen uso de él. Calas familiares, con aguas cristalinas y poco profundas. Ideales para niños. En l’Ametlla tienen todos los servicios que pueden necesitar para Vds. y vuestros hijos e hijas. Buenos hoteles. Buenos restaurantes. Les recomendamos el Hotel del Port. Familiar, económico, limpio y bonito. También es clásico y muy acogedor, en el pueblo mismo, el Hotel Alguer. De toda la vida. Si no encuentran ningún otro lugar donde dormir, pueden ir al gigante de la Cala Bon Capó. Un mastodonte de más de doscientos habitaciones. Es el hotel Ametlla de Mar. Hoy en día no sería posible construirlo, pero os puede ser útil. Hay unos campings muy bonitos. Nos encanta el Ametlla Village Playa, junto a la playa y en el espacio natural de Santes Creus. En el mismo pueblo tienen el Nautic, que no está del todo mal. Pueden comer tranquilamente en el restaurante que más les guste del puerto. Buen pescado. De los de dentro del pueblo nos gusta el Plaza Nueva, en la Plaza nueva, claro. Bienvenidos al paraíso, bienvenidos a l’Ametlla de Mar y sus calas. ¡No es ninguna broma!.

Arsèguel i l’acordió


Arsèguel és un petit poblet de l’Alt Urgell, al cor dels Pirineus Catalans, on estareu frescos a l’estiu, nevats a l’hivern, gemats a la primavera i envoltats de color a la tardor. Tot l’any estareu com reis a Arsèguel. Perquè aquest racó de muntanya és bellíssim. Hi arribareu pel túnel del Cadí, C-16, o bé per La Seu d’Urgell. En tot cas si veniu d’un lloc, heu d’anar cap el contrari perquè Arsèguel es troba a pocs kms. de la Seu en la carretera que va cap a Puigcerdà. A peu de carretera trobareu El Pont d’Arsèguel, i agafant la desviació que puja al poble, el nucli del municipi. Però avui us volem donar un alicient més per arribar-vos fins Arsèguel. La seva famosa trobada d’acordionistes. Perquè heu de saber que aquesta vila és la capital de l’acordió. Des de l’any 1976 s’hi celebra cada estiu, a finals de juliol, el que podem considerar festival d’acordió i de música popular més antic dels Països Catalans. Es fa molt agradable, a pesar de la molta gent que s’arriba aquestes dates al poble, gaudir de la natura i de la nit escoltant com els acordionistes d’arreu del món toquen les seves melodies. Així doncs, ja ho sabeu: a Arsèguel, disfrutareu del Pirineu més autèntic, de les seves cases de pedra amb balcons de fusta, i de la música. Tota la família. A més de fer moltes excursions, o de tumbar-vos a mirar crèixer la gespa, podeu visitar també la Fàbrica de Llanes del Pont d’Arsèguel, un taller tradicional i familiar mogut per l’aigua, que és ben educatiu i diferent. Naturalment no podreu deixar de visitar també el museu de l’Acordió, i més en aquestes dates tan escaients. A Arsèguel mateix teniu un bon hotel rural amb restaurant: el Font del Genil. Estarà ple, inevitablement, però podeu provar. També boniques cases de pagès, una casa de colònies i tres restaurants. Estareu ben servits!. De tota manera teniu La Seu d’Urgell i els seus hotels a tocar. O l’Hotel dels banys de Sant Vicenç, una cucada, un dels nostres preferits, que el teniu ben a prop. O els hotels de la Cerdanya, els de Martinet, o com el familiar Hotel Muntanya de Prullans. O els de Bellver, o fins i tot els de Alp, Puigcerda o La Molina, com els apartaments Guitard.

Arsèguel es un pequeño pueblo del Alt Urgell, en el corazón de los Pirineos Catalanes, que está fresco en verano, nevado en invierno, alegre en primavera y rodeado de color en otoño. Todo el año estareis como reyes en Arsèguel. Porque este rincón de montaña es bellísimo. Se llega por el túnel del Cadí, C-16, o bien por La Seu d’Urgell. En todo caso si vienen de un lugar, hay que ir hacia el contrario porque Arsèguel se encuentra a pocos kms. de la Seu en la carretera que va hacia Puigcerdà. A pie de carretera encontrarán El Pont d’Arsèguel, y tomando la desviación que sube al pueblo, el núcleo del municipio. Pero hoy os queremos dar un aliciente más para acercaros hasta Arsèguel. Su famoso encuentro de acordeonistas. Porque habeis de saber que esta villa es la capital del acordeón. Desde el año 1976 se celebra cada verano, a finales de julio, lo que podemos considerar el festival de acordeón y de música popular más antiguo de Cataluña. Se hace muy agradable, a pesar de la mucha gente que llega estas fechas hasta el pueblo, disfrutar de la naturaleza y de la noche escuchando como los acordeonistas de todo el mundo tocan sus melodías. Así pues, ya lo sabéis: en Arsèguel, disfrutaréis del Pirineo más auténtico, de sus casas de piedra con balcones de madera, y de la música. Toda la familia. Además de hacer muchas excursiones, o tumbarse a mirar crecer el césped, pueden visitar también la Fábrica de Lanas del Puente de Arsèguel, un taller tradicional y familiar movido por el agua, que es educativo y diferente. Naturalmente no pueden dejar de visitar también el museo del Acordeón, y más en estas fechas tan oportunas. En Arsèguel mismo tiene un buen hotel rural con restaurante: el Font del Genil. Estará lleno, inevitablemente, pero se puede intentar. También bonitas casas rurales, una casa de colonias y tres restaurantes. ¡Estaréis bien servidos!. De todos modos tienen La Seu d’Urgell y sus hoteles muy cerca. O el Hotel de los baños de San Vicente, una cucada, uno de nuestros favoritos, y lo tenéis al lado. O los hoteles de la Cerdanya, los de Martinet, o como el familiar Hotel Montaña de Prullans. O los de Bellver, o incluso los de Alp, Puigcerda o La Molina, como los apartamentos Guitard.

El Clot del Moro


Aquest paisatge fantasmagòric, tètric, dur, més punyent encara pel fet d’estar situat en un indret privilegiat del Pirineu, és l’antiga fàbrica de ciment que l’empresa Asland va explotar en el paratge anomenat el Clot del Moro. Una vessant de muntanya escarbada, mostrant les entranyes calcàries, unes edificacions llargament abandonades, arruinades, pols arreu. Fa uns anys la Generalitat va comprar la desferra. Es comprovà que l’edifici era obra d’en Rafael Guastavino, notabiliíssim enginyer català que introduí la volta catalana a Estats Units. Ara, el conjunt sencer, s’ha reconvertit en el Museu del Ciment de Castellar d’en Hug, una delegació del sistema de museus adherits al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Una visita que no podeu deixar de fer en companyía dels vostres fills i filles, perquè val la pena. Agafeu des de Barcelona la carretera C-16, l’eix del Llobregat que va cap al Túnel del Cadí. En arribar a Guardiola de Berguedà cal desviar-se a mà dreta per la carretera B-402 cap a La Pobla de Lillet, on al Km. 10 agafareu la carretera BV-4031 que puja a Castellar d’en Hug. Pocs kms. enllà apareixen, a mà esquerra les impressionants ruïnes de la gegantina fàbrica. A l’hivern només obren dissabtes, diumenges i festius de 11 a 14 h i de 16 a 19 h. A l’estiu tota la setmana. Aprofiteu per passar el dia a l’alta Vall del Llobregat, o un cap de setmana. Podeu recòorer la zona, i visitar les fonts del riu, el poble de Castellar, les esglèsies romàniques d’aquesta terra, els jardins Artigues, pujar amb el trenet i caminar pels boscos. A Castellars hi ha bons restaurants. També a La Pobla de Lillet. Per dormir teniu cases rurals com Cal Duaner a Guardiola. També hotels com El Blat, a Guardiola, amb bon restaurant. A mig camí de Saldes  hi ha un bon càmping: Càmping Berguedà, una mica fora de la zona, però.

Este paisaje fantasmagórico, un poco tétrico, duro, és más punzante aún por el hecho de estar situado en un lugar privilegiado del Pirineo. Se trata de la antigua fábrica de cemento que la empresa Asland explotó en el paraje llamado el Clot del Moro. Una ladera de montaña escarbada, mostrando las entrañas calizas, unas edificaciones largamente abandonadas, arruinada, polvo por todas partes. Hace unos años la Generalitat compró los despojos. Se comprobó que el edificio era obra de Rafael Guastavino, notabiliísimo ingeniero catalán que introdujo la bóveda catalana en Estados Unidos. Ahora, el conjunto entero, se ha reconvertido en el Museo del Cemento de Castellar d’en Hug, una delegación del sistema de museos adheridos al Museo de la Ciencia y de la Técnica de Cataluña. Una visita que no pueden dejar de hacer en compañía de sus hijos e hijas, porque vale la pena. Tomen desde Barcelona la carretera C-16, el llamado eje del Llobregat que va hacia el Túnel del Cadí. Al llegar a Guardiola de Berguedà hay que desviarse a mano derecha por la carretera B-402 hacia La Pobla de Lillet, donde en el Km. 10 cogeréis la carretera BV-4031 que sube a Castellar d’en Hug. Pocos kms. allá aparecen, a mano izquierda las impresionantes ruinas de la gigantesca fábrica. En invierno sólo abren sábados, domingos y festivos de 11 a 14 hy de 16 a 19 h. En verano toda la semana. Aprovechad para pasar el día en la alta Valle del Llobregat, o un fin de semana. Pueden recòorer la zona, y visitar las fuentes del río, el pueblo de Castellar, las iglesias románicas de esta tierra, los jardines Artigas, subir con el tren turístico y caminar por los bosques. En Castellar hay buenos restaurantes. También en La Pobla de Lillet. Para dormir tenéis casas rurales como Cal Duaner en Guardiola. También hoteles como El Blat, también en Guardiola, con buen restaurante. A medio camino de Saldes hay un buen camping: Camping Berguedà, aunque queda un poco fuera de la zona.

Torrelobatón


Torrelobatón és Castella. La Castella eterna, pura i dura. De pedra, pols, sol i fred. Llunyana al mar, perduda en mig dels camps de blat. La Castella dels tòpics en expressió total. I aquesta Castella necessita castells. I Torrelobatón és el castell per excel·lència. És tot castell aquest petit poblet a tocar de Valladolid. El castell de Torrelobatón está situat en un petit turonet pla, cosa que el fa visible des de molt lluny. El que més destaca de la fortalessa, que és preciosa, de les més boniques d’Espanya, és sense cap mena de dubte la torre de l’homenatge. Avui dia l’edifici és seu d’un centre d’interpretació sobre “Los Comuneros”. Sembla estrany, però Castella encara es dol d’aquells fets. D’aquella brutal repressió dels desitjos de llibertat i fraternitat d’un poble noble. També és maca la plaça de l’ajuntament, típica plaça castellana, amb cases del segle d’or, un arc, anomenat de la villa, un rotllo de justícia i arcades. L’església de Santa Maria és mudéjar del segle XVI. Al camp hi ha l’ermita del Crist de les “Angustias”, gótica. També són interessants la font del “caño”, la “Herrería vieja” i l’Hospital de San Blas. Moltes cases, de pedra, conserven escuts nobiliaris. Podeu aprofitar la visita a Torrelobaton en el marc d’una ruta per la província de Valladolid, que hauria d’incloure llocs tan emblemàtics com ara San Cebrián de Mazote una esglèsia mozàrab. Urueña, vila medieval enmurallada, dedicada al llibre, o Villalar de los Comuneros poden ser parades interessants. No podem oblidar-nos de Tordesillas, amb el convent de Santa Clara, o Simancas i el seu castell. També Peñafiel te una increible fortalessa. Naturalment Valladolid mateix és una fita ineludible. Bons hotels a aquesta ciutat, distant només una vintena de kms. de Torrelobatón. Teniu un AC hoteles, i un Novotel com a hotels per famílies. A Torrelobaton teniu una casa rural molt gran, molt bonica, que es lloga a grans grups.

Torrelobatón es Castilla. La Castilla eterna, pura y dura. De piedra, polvo, sol y frío. Lejana al mar, perdida en medio de los campos de trigo. La Castilla de los tópicos en su expresión total. Y Torrelobatón es el castillo por excelencia. Es todo castillo este pequeño pueblo cerca de Valladolid. El castillo de Torrelobatón está situado en una pequeña colina, lo que lo hace visible desde muy lejos. Lo que más destaca de la fortaleza, que es preciosa, de las más bonitas de España, es sin duda la torre del homenaje. Hoy en día el edificio es sede de un centro de interpretación sobre “Los Comuneros”. Parece extraño, pero esta tierra aún se duele de aquellos hechos. De aquella brutal represión de los deseos de libertad y fraternidad de un pueblo noble. También es bonita la plaza del ayuntamiento, típica plaza castellana, con casas del siglo de oro, un arco, llamado de la villa, un rollo de justicia y arcadas. La iglesia de Santa María es mudéjar del siglo XVI. En el campo se encuentra la ermita del Cristo de las “Angustias”, gótica. También son interesantes la fuente del “caño”, la “Herrería vieja” y el Hospital de San Blas. Muchas casas, de piedra, conservan escudos nobiliarios. Puede aprovechar la visita a Torrelobatón en el marco de una ruta por la provincia de Valladolid, que debería incluir lugares tan emblemáticos como San Cebrián de Mazote una iglesia mozàrabe. Urueña, villa medieval amurallada, dedicada al libro, o Villalar de los Comuneros pueden ser paradas interesantes. No podemos olvidarnos de Tordesillas, con el convento de Santa Clara, o Simancas y su castillo. También Peñafiel tiene una increíble fortaleza. Naturalmente Valladolid mismo es un hito ineludible. Buenos hoteles en esta ciudad, distante sólo una veintena de kms. de Torrelobatón. Tienen allí un AC hoteles, y un Novotel muy aptos para familias. En Torrelobatón existe una casa rural muy grande, muy bonita, que se alquila a grandes grupos.

Cingoli


No us podríem explicar que ens va atraure de Cingoli, d’aquesta diminuta ciutadella enclavada dalt d’un turó, en mig del no res, a la regió de Les Marques, a Itàlia. No és espectacular. No alberga grans monuments. Està lluny de cap zona turística. I no obstant això fou un amor a primera vista. Cingoli, allà dalt, encimbellada, conserva les seves muralles. És una vila coqueta, petita, parada en el temps. Si mai hi passeu, no deixeu de parar-vos-hi per admirar-ne les muralles, amb les seves portes, o bé la iglesia románica de San Esuperanzio, i els frescos de l’interior. O bé el seu palau comunal, amb el rellotge i la font renaixentista. Podeu dormir en nombrosos hotels i cases rurals. Només cal mirar la web, apartat turisme. Nosaltres ho varem fer en el seu càmping, petitó, familiar. I per menjar podeu estar ben segurs que, aneu on aneu, dinareu o sopareu com uns prínceps. Nosaltres ho vàrem fera  La Cantina del Palazzo, Via B.da Cingoli, 30. Un localet enclavat en un antic palau, dels molts que hi ha pels carrers de Cingoli. Un palau on va nèixer el papa Pius VIII, fill de la vila. Trobareu Cingoli, si és que en teniu ganes, a mig camí entre Ascoli Piceno, una altra bella ciutat de la regió, i Urbino, la vila ducal. No lluny de la costa d’Ancona, o de la Umbria d’Spoleto o Pergugia. Una regió boscosa, difícil orogràficament, amagada, desconeguda.

No podríamos explicar que nos atrajo de Cingoli, de esta diminuta ciudadela enclavada sobre una colina, en medio de la nada, en la región de Las Marcas, en Italia. No es espectacular. No alberga grandes monumentos. Está lejos de ninguna zona turística. Y sin embargo fue un amor a primera vista. Cingoli, allá arriba, encaramada, conserva aún sus murallas. Es una villa coqueta, pequeña, parada en el tiempo. Si alguna vez pasáis, no dejéis de parar a ella para admirar sus murallas, con sus puertas, o bien la iglesia y los frescos del interior. O su palacio comunal, con el reloj y la fuente renacentista. Pueden dormir en numerosos hoteles y casas rurales. Basta con mirar la web, apartado turismo. Nosotros dormimos en su camping, pequeño, familiar. Y para comer pueden estar bien seguros de que comeréis o cenareis como unos príncipes. Nosotros lo hicimos en la Cantina del Palazzo, Via B.da Cingoli, 30. Un local enclavado en un antiguo palacio, de los muchos que hay por las calles de Cingoli. Un palacio donde nació el papa Pío VIII, hijo de la villa. Encontraréis Cingoli, si es que tenéis ganas de encontrarlo, a medio camino entre Ascoli Piceno, otra bella ciudad de la región, y Urbino, la gran villa ducal. No está lejos de la costa de Ancona, o de la Umbría de Spoleto o Pergugia. Una región boscosa, difícil orográficamente, escondida, desconocida.

Santuari de Falgars


L’ermita i hostatgeria de la Verge de Falgars està situada a la serra del mateix nom, a la vall on neix el Llobregat, prop de La Pobla de Lillet a  1.300 metres d’alçada. El lloc és esplèndid. Entorn natural al 100 per cent. Boscos esponerosos, prats de muntanya, unes vistes increibles al Cadí, al Puigmal, al Pedraforca. És un indret pensat per anar-hi a passar el dia, fent senderisme, jugant amb la família, o bé amb les bicis. S’hi arriba des de Barcelona per la carretera C-16 fins l’entrada de Guardiola. Allà cal agafar, a mà dreta, la carretera B-402 cap a la Pobla de Lillet. De l’entrada de la Pobla surt una bona carretera, asfaltada, que en 7 kms. us deixa al santuari.  En aquest lloc sempre hi ha hagut una ermita. L’actual és de l’any 1646, però la més antiga era romànica. Anexa a l’esglèsia trobareu l’hostatgeria, del segle XVIII. A la comarca hi ha devoció per la verge de Falgars. Encara es conserva, prop del temple, en mig del bosc, la cova primigènia on, segons la tradició fou trobada la imatge. La gent dels pobles del voltant pugen en boniques romeries, com la de Sant Marc per l’abril, o la trobada de La Pobla, normalment pel mes de juny. La festa major del Santuari es celebra el diumenge de setembre més pròxim al dia 8. Però sempre trobareu gent a qui agrada de pujar fins Falgars, simplement per a fer-hi un bon àpat, carn a la brassa o una costellada. Per les famílies és un bon lloc de descans, i de pic-nic, si heu fet un volt per la vall. Aquí disposareu d’una àrea d’esbarjo, font d’aigua, taules i focs on coure el menjar. A la hospederia, Tel: 937 44 10 95, fan bona teca. Cuina tradicional catalana, carns a la brassa de categoria. També servei d’entrepans, amanides i begudes si feu picnic. Tot i que no és un hotel de campanetes, a Falgars trobareu unes senzilles però còmodes habitacions, en un entorn natural privilegiat, molt interessants per descobrir aquests paratges. Aneu fins a Falgars, en cotxe, a peu o en bicicleta. Gaudiu de la muntanya del Catllaràs, perfectament conservada i de la maravellosa xarxa de camins que creuen els boscos magnificients. Complementeu, si cal, la vostra estada amb una visita a les fonts del Llobregat, una anada a la cantera del Clot del Moro, als Jardins Artigues, a la mina de petroli de Riutort o una excursió amb el tren de la Pobla. Sant Jaume de Frontanya no queda lluny, per un camí de muntanya prou practicable, segons l’època de l’any. Ideal per un cap de setmana, o per un dia d’excursió.

La ermita y hospedería de la Virgen de Falgars está situada en la sierra del mismo nombre, en el valle donde nace el Llobregat, cerca de La Pobla de Lillet a 1.300 metros de altura. El lugar es espléndido. Un entorno natural preservado al 100 por ciento. Bosques frondosos, prados de montaña, unas vistas increíbles al Cadí, al Puigmal, y al Pedraforca. Es un lugar pensado para ir a pasar el día, haciendo senderismo, jugando con la familia, o bien con las bicis. Se llega desde Barcelona por la carretera C-16 hasta la entrada de Guardiola. Allí hay que coger, a mano derecha, la carretera B-402 hacia La Pobla de Lillet. De la entrada de La Pobla sale una buena carretera, asfaltada, que en 7 kms. les deja al santuario. En este lugar siempre ha habido una ermita. El actual es del año 1646, pero la más antigua era románica. Anexa a la iglesia encontrará la hospedería, del siglo XVIII. En la comarca hay devoción por la virgen de Falgars. Todavía se conserva, cerca del templo, en medio del bosque, la cueva primigenia en la que, según la tradición, fue encontrada la imagen. La gente de los pueblos cercanos sube en bonitas romerías, como la de San Marcos en abril, o el encuentro de La Pobla, normalmente en el mes de junio. La fiesta mayor del Santuario se celebra el domingo de septiembre más próximo al día 8. Pero siempre encontrareis gente que gusta de subir hasta Falgars, simplemente para hacer una buena comida, carne a la brasa o una parrillada. Para las familias este es un buen lugar de descanso, y de picnic, sobre todo si estan recorriendo el valle. Aquí dispondrán de un área de recreo, fuentes, mesas y barbacoas. En la hospedería, Tel: 937 44 10 95, hacen buena comida. Cocina tradicional catalana, carnes a la brasa de categoría. También servicio de bocadillos, ensaladas y bebidas, para los amantes del picnic. Aunque no es un hotel de campanillas, en Falgars encontrareis unas sencillas pero cómodas habitaciones. Suban hasta Falgars, en coche, a pie o en bicicleta. Disfruten de la montaña del Catllaràs, perfectamente conservada y de la maravillosa red de caminos que cruzan sus bellos bosques. Complementen, si es necesario, su estancia con una visita a las fuentes del Llobregat, a la cantera del Clot del Moro, a los Jardines Artigas, o hasta la mina de petróleo de Riutort. Regalense una excursión en el tren de la Pobla. Sant Jaume de Frontanyá no queda lejos, por un camino de montaña bastante practicable, según la época del año. Ideal para un fin de semana, o para un día de excursión.

Grifeu


Grifeu és el nom d’una platja, i d’un barri, al nord de la població empordanesa de Llançà. És una platja ample i bonica, familiar, de sorra amb piconets. Una platja amable, ben comunicada, de fàcil aparcament i sense cap mena de problemes per arribar-hi amb el vostre cotxe. Això provoca que, a l’estiu, pugui estar una mica plena de gent. És normal. Grifeu no és una petita cala desconeguda. Però, a nosaltres, ens agrada molt Grifeu i, com és natural, sempre estarà menys plena que la platja gran de Llançà. Arribeu-vos a Grifeu per la carretera N-260 des de Figueres a Llança. Seguiu més endavant del semàfor de l’estació i, un km. més enllà, quan ja sortiu del casc urbà del poble, gireu a mà dreta. Sou a Grifeu!. Per menjar bé, i dormir encara millor, us recomanem l’Hotel Grimar, prop de Grifeu. Jardins i piscina, pistes esportives, una atenció personal, i molta diversió pels vostres infants. Un veritable hotel familiar. Bona cuina. També és molt bonic, per la seva situació arran de mar, a la mateixa cala, l’Hotel Grifeu, reformat darrerament. Molt recomanable. No us oblideu, si passeu la nit a Grifeu, de donar un volt per la bellíssima població marinera de Llançà. I si olorant el mediterrà voleu menjar bon peix al port recordeu Can Narra, un restaurant d’aquells que fan època. Un clàssic.

Grifeu es el nombre de una playa, y de un barrio, al norte de la población ampurdanesa de Llançà. Es una playa ancha y bonita, familiar, de arena con piedrecitas. Una playa amable, bien comunicada, de fácil aparcamiento y sin problemas para llegar con su coche. Esto provoca que, en verano, pueda estar un poco llena de gente. Es normal. Grifeu no es una pequeña cala desconocida. Pero, a nosotros, nos gusta mucho Grifeu y, como es natural, siempre estará menos llena que la playa grande de Llançà. Acercaos a Grifeu por la carretera N-260 desde Figueres a Llança. Sigan más adelante del semáforo de la estación y, un km. más allá, cuando ya salga del casco urbano del pueblo, giren a mano derecha. Para comer bien, y dormir mejor, les recomendamos el Hotel Grimar, cerca de Grifeu. Jardines y piscina, pistas deportivas, una atención personal, y mucha diversión para sus niños. Un verdadero hotel familiar. Buena cocina. También es muy bonito, por su situación junto al mar, en la misma cala, el Hotel Grifeu, reformado últimamente. Muy recomendable. No se olvideis, si pasáis la noche en Grifeu, dar una vuelta por la bellísima población marinera de Llançà. Y si oliendo el Mediterráneo deseais comer buen pescado en el puerto recordad Can Narra, un restaurante de esos que hacen época. Un clásico.

Gramont


França te molts castells. El Loira n’és ple. Grans construccions medieval, o renaixentistes, que ocupen espais amplíssims, amb vastes sales decorades, plenes de tapissos. Amb hectàrees de jardins preciosos. França és terra de palaus i de castells. Podríem molt bé dir que cada poble te el seu. En actiu o jubilat. Servint d’hotel, de casa particular, o mostrant al sol les seves belles ruïnes. Gramont és un castell més. No és gaire gran. Ni te jardins versallescos. No sabriem pas dir que ens agrada de Gramont. Potser la seva autenticitat?. Potser que està en una regió maravellosa?, una autèntica Toscana francesa?. Gramont és un petit poblet, quatre cases escadusseres, a l’ombra de la seva imponent fortalesa. Un edifici bastit com a simple torre feudal en un moment de lluites entre França i Anglaterra. Un edifici que, allunyat ja definitivament de les batalles, s’amplià amb una ala renaixentista molt bonica. Sobria, senzilla, sense pretensions, sense desentonar en el paisatge humil i lluminós que l’envolta. Passaren sobre el castell anys i propietaris, avatars, guerres i destrucció. Miraculosament, però, ha arribat a nosaltres. Podeu veure les seves sales sense artifici, sense quasi decoració, nues, límpides, atractives. Un recorregut per la història més asequible i casolana, sense gaire Hollywood al darrera. Ja ens enteneu. Visiteu Gramont i el seu castell en el curs d’una ruta per la comarca gascona de La Lomagne. No gaire lluny de casa, a tocar de Toulouse. Precisament aquesta ciutat és un bon lloc per fer de base a una visita de La Lomagne i de Gramont. A Tolosa de Llenguadoc teniu un Novotel. A Gramont mateix hi ha un palauet al mig del camp, una caseta rural de conte de fades per viatgers de butxaca forta i gustos refinats: El deliciós Manoir d’Havarès. O una habitació d’hostes com ara les de Cal Ness. Per dinar teniu un bon restaurant, on provar bons productes de La Lomagne, menjars fets amb l’all blanc i els patés. Es tracta de L’Auberge du Petit Feuillant. També molt recomanable, a uns 12 kms. de Gramont, però dins la Lomagne mateix, l’Auberge de Bardigues, al poblet de Bardigues, al nord de Gramont per la carretera D-40. Un restaurant de cuina creativa, de primer ordre.

Francia tiene muchos castillos. El Loira está lleno de ellos. Grandes construcciones medievales, o renacentistas, que ocupan espacios amplísimos, con vastas salas decoradas, llenas de tapices. Con hectáreas de jardines preciosos. Francia es tierra de palacios y de castillos. Podríamos muy bien decir que cada pueblo tiene el suyo. En activo o jubilado. Sirviendo de hotel, de casa particular, o mostrando al sol sus bellas ruinas. Gramont es un castillo más. No es muy grande. Ni tiene jardines versallescos. No sabríamos decir que nos gusta de Gramont. ¿Tal vez su autenticidad?. ¿Tal vez que está en una región maravillosa?, ¿Una auténtica Toscana francesa?. Gramont es un pequeño pueblo, cuatro casas escasas, a la sombra de su imponente fortaleza. Un edificio construido como simple torre feudal en un momento de luchas entre Francia e Inglaterra. Un edificio que, alejado ya definitivamente de las batallas, se amplió con un ala renacentista muy bonita. Sobria, sencilla, sin pretensiones, sin desentonar en el paisaje humilde y luminoso que lo rodea. Pasaron sobre el castillo años y propietarios, avatares, guerras y destrucción. Milagrosamente, sin embargo, ha llegado a nosotros. Podéis ver sus salas sin artificio, sin apenas decoración, desnudas, límpidas, atractivas. Un recorrido por la historia más asequible y casera, sin mucho Hollywood detrás. Ya nos entendéis. Visitad Gramont y su castillo en el curso de una ruta por la comarca gascona de La Lomagne. No muy lejos de casa, cerca de Toulouse. Precisamente esta ciudad es un buen lugar para hacer de base a una visita de La Lomagne y de Gramont. En Toulouse teneis un Novotel. En Gramont mismo hay un palacete en el centro del campo, una casita rural de cuento de hadas para viajeros de bolsillo fuerte y gustos refinados: El delicioso Manoir de Havarès. O una habitación de huéspedes como las de Cal Ness. Para comer tienen un buen restaurante, donde probar buenos productos de la Lomagne, comidas hechas con el ajo blanco y los patés. Se trata de L’Auberge du Petit Feuillant. También muy recomendable, a unos 12 kms. de Gramont, pero dentro de la Lomagne mismo, el Auberge de Bardigues, en la aldea de Bardigues, al norte de Gramont por la carretera D-40. Un restaurante de cocina creativa, de primer orden.

Cap de Creus


El Cap de Creus és un espai natural protegit situat al nord de l’Empordà. És inmens, ocupa territori de vuit municipis diferents. Dins el parc hi ha multitud de racons fantàstics per fer-hi sortides familiars. Molts d’ells els hem recollit ja en aquest mateix bloc. Però avui us volem parlar de la ruta amb cotxe que més s’endinsa dins de l’espai protegit. La que us pot fer compendre millor, a vosaltres i les vostres criatures, el món mineral, format de roca, aigua i vent on us heu ficat. Potser més endavant tancaran la carretereta i el camí del far. Només s’hi podrà arribar a peu o en bici. Tanmateix, la ruta, i el paisatge seguiran valent l’esforç. L’itinerari proposat porta de l’entrada de la població de Cadaqués, on heu d’agafar la desviació que puja cap a Port-Lligat, fins el far del Cap de Creus. La ruta es desvia de l’aigua marina i s’enfila per camins que permeten el viatger  contemplar la torturada geografia d’aquest indret màgic. La pujada regala vistes esplèndides damunt Portlligat, la seva illa, Cala Joncols i, quan ja veiem el far, de Cala Juganera. Arribats prop del far, veiem la banda nord de la costa, amb el paratge de Tudela i Cala Culip. Passem l’itsme i aparquem. Des del far podem caminar fins la punta mateixa del Cap de Creus, veure la mar d’ací i la d’allà, i les illes del Cinc d’Oros i S’Encalladora. Horitzó sense límits. Una terra inhòspita i ferèstega, i no obstant això fascinant. L’antic far és actualment un dels centres d’interpretació del Parc Natural. També és un bar i un restaurant. Quan anem a Cap de Creus dormim a Cadaqués, al Sa Guarda, familiar i acollidor. Preciós i amb unes vistes increibles de la badia és Es Llané Petit. El Rocamar, un clàssic, o el Playa Sol, molt ben situat, són alternatives molt interessants. Fora el poble, a la zona campestre d’es Caials teniu el Sol Ixent, un hotel molt especial. El Càmping Cadaqués, on hem dormit moltes nits, no és el millor d’Europa, però si que és un dels més entranyables, i més ben situats. Per dinar o sopar, a més del restaurant del Far de Cap de Creus, us recomanem Es Baluard, al mig de la badia, al port. O bé Els Pescadors, que està al costat. Per arribar-vos al far de Cap de Creus preneu l’autopista AP-7, de Barcelona a França, sortint a la sortida 4,  anant en direcció Roses. De Roses anem cap a Cadaqués. D’allà seguiu la carretera de Port Lligat i després el camí senyalitzat fins el Far.

El Cap de Creus es un espacio natural protegido situado al norte del Empordà. Es inmenso, ocupa el territorio de ocho municipios diferentes. Dentro del parque hay multitud de rincones fantásticos para hacer salidas familiares. Muchos de ellos ya los hemos recogido en este mismo blog. Pero hoy os queremos hablar de la ruta en coche que más se adentra dentro del espacio protegido. La que les puede hacer comprender mejor, a vosotros y a vuestras criaturas, el mundo mineral, formado de roca, agua y viento en el que os habeis metido. Quizá más adelante cerrarán la carreterita y el camino del faro. Entonces sólo se podrá llegar a pie o en bici. Sin embargo, la ruta, y el paisaje seguirán valiendo el esfuerzo. El itinerario propuesto parte de la entrada de la población de Cadaqués, donde tenéis que coger la desviación que sube hacia Port-Lligat, hasta el faro del Cap de Creus. La ruta se desvía pronto del agua marina y sube por caminos que permiten al viajero contemplar la torturada geografía de este lugar mágico. La subida regala vistas espléndidas sobre Portlligat, su isla, Cala Joncols y, cuando ya vemos el faro, de Cala Joganera. Llegados cerca del faro, vemos el lado norte de la costa, con el paraje de Tudela y Cala Culip. Pasamos el itsmo y aparcamos. Desde el faro podemos caminar hasta la punta misma del Cap de Creus, ver la mar de aquí y la de allí, y las islas del Cinc d’Oros y s’Encalladora. Horizonte sin límites. Una tierra inhóspita y agreste, y sin embargo fascinante. El antiguo faro es actualmente uno de los centros de interpretación del Parque Natural. También es un bar y un restaurante. Cuando vamos a Cap de Creus dormimos siempre en Cadaqués, en Sa Guarda, familiar y acogedor. Precioso y con unas vistas increíbles de la bahía es El Llané Petit. El Rocamar, un clásico, o el Playa Sol, muy bien situado, son alternativas muy interesantes. Fuera el pueblo, en la zona campestre de Els Caials tienen el Sol Naciente, un hotel muy especial. El Camping Cadaqués, donde hemos dormido muchas noches, no es el mejor de Europa, pero si que es uno de los más entrañables, y mejor situados. Para comer o cenar, además del restaurante del Faro de Cap de Creus, les recomendamos Es Baluard, en medio de la bahía, en el puerto. O bien en Els Pescadors, que están al lado. Para llegar hasta el faro de Cap de Creus tomen la autopista AP-7, de Barcelona a Francia, saliendo en la salida 4, yendo en dirección a Roses. De Roses vamos hacia Cadaqués. De ahí sigan la carretera de Port Lligat y después el camino señalizado hasta el Faro.

Jardins Artigas


A tocar de La Pobla de Lillet, a l’alta vall del Llobregat, molt a prop de les fonts que donen naixença a aquest riu, hi trobareu la maravella modernista dels Jardins Artigas. Aquest espai fou projectat per Antoni Gaudí l’any 1905. Es tracta d’un parc on el genial arquitecte armonitza a la perrfecció el ciment amb els elements de la natura. Als jardins Artigas passejareu a tocar del riu, per més tard creuar-lo damunt un pont increible. Veureu fonts, bancs, baranes i altres elements fets de rocalla, sortits de la fecunda imaginació de Gaudí. En aquest espai natural del Pirineu català la seva obra imaginativa combina amb l’aigua i la vegetació esponerosa. Trobareu aquest espai de conte de fades si preneu el camí que surt de la mateixa Pobla de Lillet cap a la fabrica de ciment del Clot del Moro, un altre lloc molt recomanable de visitar. Per arribar-hi des de Barcelona cal seguir la carretera C-16, fins a Guardiola de Berguedà, i agafar tot seguit, a mà dreta, la carretera B-402 fins La Pobla de Lillet. En arribar-hi podeu seguir la vía d’un tren petit que porta fins els jardins, i fins el Clot del Moro, i que és una altra atracció que no podeu deixar d’experimentar amb els vostres fills i filles. Per aquest camí fareu cap al mateix parking dels jardins, on un cop deixat el cotxe, cal fer a peu, uns 200 mts. Solen estar oberts els diumenges i festius de 10h a 17h, en horari d’hivern. A l’estiu de juliol a setembre tota la setmana en el mateix horari. Preus moderats pels grans i gratuïts pels nens i nenes. Ideal per passar un dia en aquesta maravellosa zona de muntanya, visitant els jardins, la fàbrica del Clot del Moro, potser prenent el trenet turístic, i pujant fins el santuari de Falgars, a dinar i passar la tarda. O fer una volta per les esglèsies romàniques d’aquesta terra, o pels poblets quasi alpins, com ara Castellar d’en Hug. O bé visitar les fonts del riu Llobregat, molt properes.Per dinar, i dormir, a més del citat santuari de Falgars, hem estat molt bé a l’Hostal Pericas, un lloc que la nostra mare apreciava molt.

Cerca de La Pobla de Lillet, en el valle alto del Llobregat, muy cerca de las fuentes que dan nacimiento a este río, encontrarán la maravilla modernista de los Jardines Artigas. Este espacio fue proyectado por Antoni Gaudí en 1905. Se trata de un parque donde el genial arquitecto armoniza a la perrfecció el cemento con los elementos de la naturaleza. En los jardines Artigas pasearéis junto al río, para más tarde cruzarlo sobre un puente increible. Vereis fuentes, bancos, barandillas y otros elementos hechos de rocalla, salidos de la fecunda imaginación de Gaudí. En este espacio natural del Pirineo catalán su obra imaginativa combina con el agua y la vegetación abundante. Encontraréis este espacio de cuento de hadas si tomáis el camino que sale de la misma Pobla de Lillet hacia la fábrica de cemento del Clot del Moro, otro lugar muy recomendable de visitar. Para llegar desde Barcelona hay que seguir la carretera C-16, hasta Guardiola de Berguedà, y tomar a continuación, a mano derecha, la carretera B-402 hasta La Pobla de Lillet. Al llegar pueden seguir la vía de un tren turístico que les llevará hasta los jardines, y hasta el Clot del Moro, y esta es otra atracción que no pueden dejar de experimentar con sus hijos e hijas. Por este camino llegaréis al mismo parking de los jardines, donde una vez dejado el coche, hay que hacer a pie, unos 200 mts. Suelen estar abiertos los domingos y festivos de 10h a 17h, en invierno. En el verano de julio a septiembre toda la semana, en el mismo horario. Precios moderados para los mayores y gratuitos para los niños y niñas. Ideal para pasar un día en esta maravillosa zona de montaña, visitando los jardines, la fábrica del Clot del Moro, quizás tomando el tren turístico, y subiendo hasta el santuario de Falgars, a comer y pasar la tarde. O darse una vuelta por las iglesias románicas de esta tierra, o por los pueblos casi alpinos, como Castellar d’en Hug. O bien visitar las fuentes del río Llobregat, muy cercanas. Para comer, y dormir, además del citado santuario de Falgars, hemos estado muy bien en el Hostal Pericas, un lugar que nuestra madre apreciaba mucho.

Fira d’estiu a Malgrat


Malgrat de Mar és una bonica vila del Maresme, ja al límit de Girona, on tothom hi passa, i ningú no s’atura. I no és bona idea. Perquè Malgrat no és una meca del turisme mundial, però no deixa de tenir alguns atractius. I per fer boca podem anar-hi un cap de setmana que hi hagi festa. Així coneixerem Malgrat i el que ens ofereix. D’entrada la Fira d’estiu, el tercer cap de setmana de juliol. Com sempre parades d’artesans, amb firaires, demostracions d’oficis i tot el que acompanya aquesta mena d’actes. Però també actuacions musicals, diversió pels nostres infants i força activitats pensades per la canalla. Com no podia ser menys hi trobareu tallers diversos, i un espai amb jocs gegants, això a la tarda. El diumenge, també a la tarda, hi haurà una actuació d’un grup d’havaneres amb rom cremat per tothom. Us esperem a la zona peatonal de l’Avinguda del Bon Pastor el dissabte i el diumenge. A més, porteu el banyador, perquè Malgrat te una platja molt llarga, molt gran i molt neta. Una platja de sorra gruixuda, amb bons aparcaments, on disfrutareu d’un bon bany en família, abans o després de veure la fira. Finalment heu de saber que Malgrat te un dels millors parcs per la mainada de tota Catalunya. S’anomena oficialment el Parc Francesc Macià, tot i que aquí se’l coneix com el parc del Croissant. Gran, ampli, amb molts jocs novedosos per la canalla, amb un restaurant prou arreglat, de menú bo i no gaire car, anomenat  La Torreta, recomanable. I un bar al vostre servei. Ideal per fer-hi pic-nic. Ideal per famílies. A la sortida del poble en direcció Blanes. A més Malgrat està a tocar de Barcelona, no arriba a una hora curta, per la C-31, o la C-32, via Mataró. Una autopista quasi gratuita.

Malgrat de Mar es una bonita villa del Maresme, ya al límite de Girona, por donde todo el mundo pasa, y nadie se detiene. Y no es buena idea. Porque pesar de no es una meca del turismo mundial, no deja de tener algunos atractivos. Y para hacer boca podemos ir un fin de semana en que haya alguna fiesta. Así conoceremos lo que nos ofrece. De entrada tenemos la Feria de verano, el tercer fin de semana de julio. Como siempre habrá paradas de artesanos, con feriantes, demostraciones de oficios y todo lo que acompaña este tipo de actos. Pero también actuaciones musicales, diversión para nuestros niños y actividades pensadas para ellos. Como no podía ser menos encontraréis talleres diversos, y un espacio con juegos gigantes, esto por la tarde. El domingo, también por la tarde, habrá una actuación de un grupo de habaneras con ron quemado para todos. Os esperamos en la zona peatonal de la Avenida del Buen Pastor el sábado y el domingo. Además, hay que llevar el bañador, porque Malgrat tiene una playa muy larga, muy grande y muy limpia. Una playa de arena gruesa, con buenos aparcamientos, donde disfrutaréis de un buen baño en familia, antes o después de ver la feria. Finalmente debeis saber que Malgrat tiene uno de los mejores parques para los niños de toda Cataluña. Se llama oficialmente el Parque Francesc Macià, aunque aquí se le conoce como el parque del Croissant. Grande, amplio, con muchos juegos novedosos para los niños, con un restaurante muy arreglado, de menú bueno y no muy caro, llamado La Torreta, recomendable. Y un bar a su servicio. Ideal para hacer pic-nic. Ideal para familias. A la salida del pueblo en dirección Blanes. Además Malgrat está muy cerca de Barcelona, no llega a una hora corta, por la C-31, o la C-32, vía Mataró. Una autopista casi gratuita.