Urueña, la villa del libro


urueña

Urueña és un poblet medieval, un dels més bonics d’Espanya, segons diuen, que ha quedat anclat al temps, perdut al segle XI. Dalt d’un turó, dominant terres i mars de blat, verds a la primavera, grocs a l’estiu, marrons a l’hivern. Perdut en l’espai, com sorgit d’un quadre de Benjamín Palencia. Perdut, dormit en els segles, lluny de la velocitat i la presa del segle XXI. Rodejat de fortes muralles que protegeixen cases humils, de pedra tosca. Cases que amagen un secret, una il·lusió, un miratge que potser no durarà gaires anys més. Perquè les cases reconstruides i mimades d’Urueña guarden llibres, llibreries i llibreters que, com uns quixots, lluiren contra la tendència de la nostra época. Batallen per mantenir els seus negocis oberts. La lloable iniciativa de la Diputació de Valladolid va a mig gas. Les petites botigues plenes de llibres malvien esperant compradors. Els llibreters no llencen, encara, ni tots, la toballola. Val la pena desviar-nos de la ruta per la Castella eterna, la visionaria, per gaudir d’una quimera. Una vila murada, ben conservada, amb una preciosa església románica en un camp als seus peus on, un dia, algú va tenir la peregrina idea que podia salvar els llibres de paper, llibreries i llibreters d’un final anunciat. Si no us importa veure com mor una idea, ans al contrari, voleu veure-ho amb els vostres propis ulls, no ho dubteu, Urueña. A uns 40 kms. el nord de Valladolid. Podeu anar-hi en cotxe per la A-6, des de Tordesillas en direcció La Coruña. A banda del poble, les muralles i el castell no deixeu de visitar l’ermita de l’Anunciata, a la sortida del poble, a un km. i els diversos museus i llibreries que encara aguanten. Parada obligada si feu una ruta per Castella. En la zona hi ha obres d’art que justifiquen el viatge. A banda de Valladolid, o de Tordesillas, increibles ciutats plenes d’art, teniu la bella església mozàrab de San Cebrián de Mazote, el desconegut monestir de Santa Espina, el poderós castell de Torrelobatón i la esplèndida vila de Medina de Rioseco. Per dinar, al mateix poble, teniu el Mesón de Urueña, a la plaça major. Força bé. També, més senzill però recomanable, el Portalón. Molt bé també, El Pago de Marfeliz, al carrer Real, 8. Fan menjars, i menú del dia interessant, a El Pozolico, un allotjament rural proper al castell, a costat de l’aparcament on deixareu el cotxe abans d’entrar a Urueña. Tenen habitacions. Per dormir, al poble, teniu a més, dues cases rurals, la de los Ilustres, i Carrelalegua, de les que trobareu informació a la web que obre aquesta entrada del bloc, però que hores d’ara poden estar ja tancades. De tota manera Urueña està molt a prop de Valladolid, una ciutat amb tots els serveis, i bons hotels, entre ells un fantàstic Novotel. La villa del libro, decadent, us espera!.

Urueña se encuentra en la Castilla eterna, unos 40 kms. de Valladolid, si se va por la A-6, pasando por Tordesillas. Urueña son sus murallas, su castillo y sus casas perfectamente restauradas. También su ermita de la Anunciada, románica, bellisima, en un valle a los pies de la villa. Pero sobretodo Urueña és la villa del libro, un quimérico proyecto de la Diputación de Valladolid, que mereció mayor suerte de la que tuvo. Hoy dia Urueña cuenta con más unas pocas librerías en las que se puede encontrar libros de todo tipo y libreros dispuestos a luchar por una bella idea hasta el fin, a pesar de la crisis y la decadencia de la idea. Imprescindible visita para los amantes de las letras y la cultura. Urueña os espera, en lo alto de su cerro, dominando los campos verdes, amarillos y ocres de nuestra querida Castilla. Y si solo Urueña no os tienta, entonces os diremos que cerca teneis lugares que debeis conocer, como la preciosa iglesia mozárabe de San Cebrián de Mazote, o el monasterio de la Santa Espina, o las villas poderosas de Medina de Rioseco y Tordesillas, llenas de arte. Y el magnífico castillo de Torrelobatón, sede del centro de interpretación de los comuneros.

Montealegre


Castella, és clar, és terra de castells. I de totes les províncies castellanes és Valladolid la que en te més, en més bon estat i més bonics. Per això hi ha una ruta de castells, preciosa, a fer per la Castella eterna. Una ruta amb fites de calibre, com ara Fuensaldaña, a tocar de la mateixa capital, Torrelobatón, seu del museu dels Comuneros, Peñafiel i el seu preciós castell dedicat a museu del vi, del vi de Ribera de duero, excel·lent entre els excel·lents o La Mota, a Medina del Campo. I encara ens en deixem uns quants. Avui us volem proposar una ruta pels castells de Castella i, com a mostra, us parlarem del de Montalegre de Campos, una fortalessa potent i poderosa. Com la majoria, el poblet, diminut, està amagat, dominat, aclaparat per la mole del seu castell. L’edifici senyoreja horitzons de blat, verd a la primavera, groc a l’estiu, marróns a la tardor i l’hivern. I les quatre cases de pedra d’una vila que va annexa al seu castell. Vila i castell que foren declarats, amb encert, conjunt históric i artístic. El poble te la església de San Pedro, amb un retaure del renaixement, la de Santa María y una ermita. A tocar una altra ermita, anomenada del Humilladero, alberga un museo del Pastor. No gaire lluny hi ha una fita de primer ordre pels infants, i pels grans, al poble medieval de Villalba de los Alcores, que és preciós. Es tracta del parc natural i temàtic anomenat Finca Matallana, un centre d’interpretació de la natura de la Diputació de Valladolid. No gaire lluny de Montealegre també podeu gaudir de la capital de la comarca de Campos, Medina de Rioseco, una població fantàstica, amb tota mena de serveis, de tot tipus, i monuments molt notables a visitar. Per dinar, i per allotjar-vos al mateix poble, us recomanem la Casona de Montealegre, amb el seu restaurant Fàtima. És un bon lloc. Cómode, amb encant. Carta curta, però potent. Del tipus carn i caça. Cuina de Castella, amb molta contundència. Preus un xic elevats, d’acord amb la oferta, molt cuidada, com a totes les Posadas Reales de Castilla, una marca de prestigi. Fora del poble cal que aneu als restaurants i hotels de Medina de Rioseco, a 14 kms. o de Valladolid, a 40 km. Castella, la eterna Castella us està esperant!.

Castilla, está bién claro, es tierra de castillos. Y de todas las provincias castellanas es Valladolid la que tiene más, en mejor estado y más bonitos. Por eso hay una ruta de castillos, preciosa, a hacer por la Castilla eterna. Una ruta con hitos de calibre, como Fuensaldaña, junto a la misma capital, Torrelobatón, sede del museo de los Comuneros, Peñafiel y su precioso castillo dedicado a museo del vino, del vino de Ribera de duero, excelente entre los excelentes o La Mota, en Medina del Campo. Y aún nos dejamos unos cuantos. Hoy os queremos proponer una ruta por los castillos de Castilla y, como muestra, os hablaremos del de Montalegre de Campos, una fortaleza potente y poderosa. Como en la mayoría, el pueblo, diminuto, está escondido, dominado, abrumado por la mole de su castillo. El edificio señorea horizontes de trigo, verde en primavera, amarillo en verano, de tonos marrones en otoño y en el invierno. Y las cuatro casas de piedra de una villa que amanece anexa a su castillo. Villa y castillo que fueron declarados, con acierto, conjunto histórico y artístico. El pueblo tiene también la iglesia de San Pedro, con un retablo del renacimiento, la de Santa María y una ermita. Cerca hay otra ermita, llamada del Humilladero, que alberga un museo del Pastor. No muy lejos hay un hito de primer orden para los niños, en el pueblo medieval de Villalba de los Alcores, que es precioso. Se trata del parque natural y temático llamado Finca Matallana, un centro de interpretación de la naturaleza de la Diputación de Valladolid. No muy lejos de Montealegre también se puede disfrutar de la capital de la comarca de Campos, Medina de Rioseco, una población con todo tipo de servicios y monumentos muy notables a visitar. Para comer, y para hospedarse, en el propio pueblo, os recomendamos la Casona de Montealegre, con su restaurante Fátima. Es un buen lugar. Cómodo, con encanto. Carta corta, pero potente. Del tipo carne y caza. Cocina de Castilla, con mucha contundencia. Precios un poco elevados, de acuerdo con la oferta, muy cuidada, como en todas las Posadas Reales de Castilla, una marca de prestigio. Fuera del pueblo habría que ir a los restaurantes y hoteles de Medina de Rioseco, a 14 kms. o de Valladolid, a 40 km.

Medina de Rioseco


Medina de Rioseco és Castella en estat pur. La vila dels almiralls, situada al nord de Valladolid, irradia severitat pels quatre costats, perfecció, sobrietat. Però conté, dins una conxa adusta, perles del millor art. Esglésies maravelloses com Santa Maria de Mediavilla, de planta renaixentista, amb un retaure impressionant i amb la increible capella dels Benavente, obra mestra de l’art barroc a Espanya. També recomanem, sobretot aquest any 2011, la visita a la església de Santiago, on podreu gaudir d’una nova edició de l’exposició “Las Edades del Hombre“, sota el sugerent titol de “Passió”. El millor de la pintura i l’escultura de les catedrals de Castella reunit sota un mateix sostre. Tampoc no podeu perdreus el carrer major de la vila, amb els seus soportals. I, a la sortida, el fenomenal Museu de Art contingut dins del monestir de San Francisco. A l’altra banda de Medina trobareu algunes curiositats dignes de veure’s com la fábrica de farina, també museitzada i, just al costat la dársena del canal de Castella, faraónica i visionària obra de la il·lustració que pretenia obrir la meseta al mar. Si us queda temps aneu també a veure el Museu de Semana Santa, en una altra de les moltes esglésies que campen per la ciutat. A pocs llocs menjareu tan bé com a Rioseco. Se’ns farà difícil recomanar-vos un restaurant. Nosaltres vàrem dinar al restaurant Pasos Enlace, al final del carrer Major, aquí anomenat de Lázaro Alonso, 44. Tel: 983 70 10 02. Tot i que està situat entre dos altres establiments, la porta és petita i el nom canvia segons el rètol que mires, el trobareu. L’interior és amplíssim, decorat a la castellana, amb cadires de ferro i armadures. El menjar és tan contundent com la sala. Carta carota, però menú asequible. Vins de Ribera del Duero mortals de necessitat. Al costat està l’Astúries, del que ens van dir coses bones, com també ens recomanaren La Rua, a la carretera. També ens van parlar del Los Arcos, carrer de Armas, 4. Tel:  983 72 00 43. Encara hi ha alguns bars, al mateix carrer Major que fan menús del dia prou interessants. Per dormir ens va agradar l’Hotel Vittoria Colonna, al centre de Medina i amb bon restaurant.  Molt més sofisticat és un hotel molt singular, anomenat Los Almirantes, d’un luxe molt especial.  Amb SPA i restaurant. Quelcom més senzillet?. Teniu bons hostals, dels de tota la vida, com ara el Duque de Osuna. Hi ha una casa rural interessant, diferent i novedosa, a les afores, anomenada India Chica, i una de més tradicional a tocar del Canal de Castilla. Podeu fer de Medina de Rioseco centre d’una excursió per la comarca que us porti per la ruta dels castells, a Fuensaldaña, Torrelobatón o Montealegre, entre d’altres. O bé parar-hi en una ruta per Castella, quan passeu per Valladolid, Palència, Zamora… o a visitar, si hi aneu el 2011, la magnífica exposició de Las Edades del Hombre.

Medina de Rioseco es Castilla en estado puro. La villa de los almirantes, situada al norte de Valladolid, irradia severidad por los cuatro costados, perfección, sobriedad. Pero contiene, dentro de una concha adusta, perlas del mejor arte. Iglesias maravillosas como Santa María de Mediavilla, de planta renacentista, con un retablo impresionante y con la increíble capilla de los Benavente, obra maestra del arte barroco en España. También recomendamos, sobre todo este año 2011, la visita a la iglesia de Santiago, donde se podrá disfrutar de una nueva edición de la exposición “Las Edades del Hombre”, bajo el sugerente título de “Pasión”. Lo mejor de la pintura y la escultura de las catedrales de Castilla reunido bajo un mismo techo. Tampoco pueden perderse la calle mayor de la villa, con sus soportales. Y, a la salida, el fenomenal Museo de Arte contenido dentro del monasterio de San Francisco. Al otro lado de Medina encontrarán algunas curiosidades dignas de verse, como la fábrica de harina y, justo al lado, la dársena del canal de Castilla, faraónica y visionaria obra de la ilustración que pretendía abrir la meseta al mar. Si os queda tiempo id a ver el Museo de Semana Santa, en otra de las muchas iglesias que campan por la ciudad. En pocos lugares comeréis tan bien como Rioseco. Se nos hace difícil recomendaros un restaurante. Nosotros comimos en el Pasos Enlace, al final de la calle Mayor, aquí llamada de Lázaro Alonso, en el número 44. Tel: 983 70 10 02. Aunque está situado entre otros dos establecimientos, la puerta es pequeña y el nombre cambia según el rótulo que miras, lo encontraréis. El interior es amplísimo, decorado a la castellana, con sillas de hierro y armaduras. La comida es tan contundente como la sala. Carta cara, pero menú asequible. Vinos de Ribera del Duero, mortales de necesidad. Al lado está el Asturias, del que nos dijeron cosas buenas, como también nos recomendaron La Rua, en la carretera. También nos hablaron bién del Los Arcos, en la calle de Armas, 4. Tel: 983 72 00 43. Todavía hay algunos bares, en la misma calle Mayor que hacen menús del día bastante interesantes. Para dormir nos gustó el Hotel Vittoria Colonna, en el centro de Medina y con buen restaurante. Mucho más sofisticado es un hotel muy singular, llamado Los Almirantes, de un lujo muy especial. Con SPA y restaurante. ¿Algo más sencillito?. Tienen buenos hostales, de los de toda la vida, como el Duque de Osuna. Hay una casa rural interesante, diferente y novedosa, en las afueras, llamada India Chica, y una más tradicional junto al Canal de Castilla. Pueden hacer de Medina de Rioseco centro de una excursión por la comarca, que les lleve por la ruta de los castillos, hasta Fuensaldaña, Torrelobatón o Montealegre, entre otros. O bien agregarla a una ruta por Castilla, al pasar por Valladolid, Palencia, Zamora …  Si vais en 2011, la magnífica exposición de Las Edades del Hombre no puede perderse de vista.

Torrelobatón


Torrelobatón és Castella. La Castella eterna, pura i dura. De pedra, pols, sol i fred. Llunyana al mar, perduda en mig dels camps de blat. La Castella dels tòpics en expressió total. I aquesta Castella necessita castells. I Torrelobatón és el castell per excel·lència. És tot castell aquest petit poblet a tocar de Valladolid. El castell de Torrelobatón está situat en un petit turonet pla, cosa que el fa visible des de molt lluny. El que més destaca de la fortalessa, que és preciosa, de les més boniques d’Espanya, és sense cap mena de dubte la torre de l’homenatge. Avui dia l’edifici és seu d’un centre d’interpretació sobre “Los Comuneros”. Sembla estrany, però Castella encara es dol d’aquells fets. D’aquella brutal repressió dels desitjos de llibertat i fraternitat d’un poble noble. També és maca la plaça de l’ajuntament, típica plaça castellana, amb cases del segle d’or, un arc, anomenat de la villa, un rotllo de justícia i arcades. L’església de Santa Maria és mudéjar del segle XVI. Al camp hi ha l’ermita del Crist de les “Angustias”, gótica. També són interessants la font del “caño”, la “Herrería vieja” i l’Hospital de San Blas. Moltes cases, de pedra, conserven escuts nobiliaris. Podeu aprofitar la visita a Torrelobaton en el marc d’una ruta per la província de Valladolid, que hauria d’incloure llocs tan emblemàtics com ara San Cebrián de Mazote una esglèsia mozàrab. Urueña, vila medieval enmurallada, dedicada al llibre, o Villalar de los Comuneros poden ser parades interessants. No podem oblidar-nos de Tordesillas, amb el convent de Santa Clara, o Simancas i el seu castell. També Peñafiel te una increible fortalessa. Naturalment Valladolid mateix és una fita ineludible. Bons hotels a aquesta ciutat, distant només una vintena de kms. de Torrelobatón. Teniu un AC hoteles, i un Novotel com a hotels per famílies. A Torrelobaton teniu una casa rural molt gran, molt bonica, que es lloga a grans grups.

Torrelobatón es Castilla. La Castilla eterna, pura y dura. De piedra, polvo, sol y frío. Lejana al mar, perdida en medio de los campos de trigo. La Castilla de los tópicos en su expresión total. Y Torrelobatón es el castillo por excelencia. Es todo castillo este pequeño pueblo cerca de Valladolid. El castillo de Torrelobatón está situado en una pequeña colina, lo que lo hace visible desde muy lejos. Lo que más destaca de la fortaleza, que es preciosa, de las más bonitas de España, es sin duda la torre del homenaje. Hoy en día el edificio es sede de un centro de interpretación sobre “Los Comuneros”. Parece extraño, pero esta tierra aún se duele de aquellos hechos. De aquella brutal represión de los deseos de libertad y fraternidad de un pueblo noble. También es bonita la plaza del ayuntamiento, típica plaza castellana, con casas del siglo de oro, un arco, llamado de la villa, un rollo de justicia y arcadas. La iglesia de Santa María es mudéjar del siglo XVI. En el campo se encuentra la ermita del Cristo de las “Angustias”, gótica. También son interesantes la fuente del “caño”, la “Herrería vieja” y el Hospital de San Blas. Muchas casas, de piedra, conservan escudos nobiliarios. Puede aprovechar la visita a Torrelobatón en el marco de una ruta por la provincia de Valladolid, que debería incluir lugares tan emblemáticos como San Cebrián de Mazote una iglesia mozàrabe. Urueña, villa medieval amurallada, dedicada al libro, o Villalar de los Comuneros pueden ser paradas interesantes. No podemos olvidarnos de Tordesillas, con el convento de Santa Clara, o Simancas y su castillo. También Peñafiel tiene una increíble fortaleza. Naturalmente Valladolid mismo es un hito ineludible. Buenos hoteles en esta ciudad, distante sólo una veintena de kms. de Torrelobatón. Tienen allí un AC hoteles, y un Novotel muy aptos para familias. En Torrelobatón existe una casa rural muy grande, muy bonita, que se alquila a grandes grupos.