Firamar a Sant Pol

Hem volgut aprofitar que al bellíssim poble mariner de Sant Pol de Mar, al Maresme, hi fan una fira marinera, molt bonica, per convidar-vos a anar-hi. Serà del 22 al 25 d’agost de 2019, i es diu el Firamar. Serà la seva 17a edició, i si hi aneu podreu gaudir d’una típica fira d’arts, oficis i motius mariners, i del conegut festival d’Havaneres de Sant Pol. Aquest any a càrrec de les corals Montpalau de Pineda de Mar i Sant Pol Canta, el divendres 23 d’agost, a les 21.30 hores, a la Plaça del Torrent Arrosser. I l’endemà, dissabte 24, a les 22 hores, a la Plaça de la Punta, amb els grups Peix Fregit, Les Anxovetes i Port Bo. Arribeu-vos fins Sant Pol, que és una població realment bella, amb molts al·licients per una sortida familiar d’un dia. Ens encanta el conjunt de cases blanques arrecerades entre els turons que dominen les dues esglésies de Sant Pol. La més alta, enlairada sobre la vila i un mar blavíssim, és l’església de l’antic priorat de Sant Pau. En front, a la llunyania, encarades les dues, podem albirar el temple parroquial, també elevat dalt del seu turó. Pintat tot de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades, o un Cadaqués menor. El que no podreu negar és que destil·la Mediterrània per tot arreu l’estampa del poble. Com mediterrani és el seu mar, la seva platja de sorra gruixuda, on us banyareu de fàbula, i els seus carrers estrets, costeruts, plens de cases pescadores. No creiem que necessiteu dormir però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel i escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Si us pirra el peix, menjat arran de mar, a tocar de les ones, aneu a El Sot del Morer. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi anem. Som del Maresme nosaltres!.

Hemos querido aprovechar que hay una feria marinera y una cantada de havaneras en el bellísimo pueblo de Sant Pol de Mar, para invitaros a ir. Un pueblecito de postal, casas blancas que bajan al mar desde la colina donde se alza la iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta altiva al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. La localidad nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa, y mucho. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. San Pol también son sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas. Las playas de Sant Pol acogerán el baño refrescante y los juegos de sus niños. No creemos que necesiten dormir por allí, está cerca de casa, pero si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo.

Fira de tardor a Sant Pol

Hem volgut aprofitar que al bellíssim poble mariner de Sant Pol de Mar, al Maresme, hi fan una fira de tardor aquest dissabte 17 de novembre de 2018, per convidar-vos a anar-hi. I ho hem fet perquè Sant Pol és una població realment bella, amb molts al·licients per una sortida familiar d’un dia. Ens encanta el conjunt de cases blanques arrecerades entre els turons que dominen les dues esglésies de Sant Pol. La més alta, enlairada sobre la vila i un mar blavíssim, és l’església de l’antic priorat de Sant Pau. En front d’ella, a la llunyania, encarades les dues, podem albirar el temple parroquial, també elevat dalt del seu turó. Pintat tot de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades, o un Cadaqués menor. El que no podreu negar és que destil·la Mediterrània per tot arreu l’estampa del poble. Si us hem convençut de fer una visita a Sant Pol, aprofiteu aquest cap de setmana en que fan la fira de tardor. Trobareu moltes activitats familiars. Mireu la web per a més informació. Sant Pol no és gens lluny de Barcelona, 50 kms per la C-31 o C-32.  Autopista del maresme, barata i bonica. Una hora curta, curta, no arriba. Si fos temps de bany, o si sou valents i valentes i no us fa por l’aigua freda, hi ha boniques platges, petites, netes, que acolliran la vostra calor i els jocs dels vostres infants. No creiem que necessiteu dormir però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel i escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Teniu també l’hostal Can Tarano, un clàssic, amb habitacions. O el Pancheta, també amb senzilles peròn bones habitacions. Si us pirra el peix, menjat arran de mar, a tocar de les ones, aneu a La Platjola. Familiar i casolà. Glamour? El Sot del Morer. Molt modern?: La Llosa. Amb un toc de “charme”: el restaurant La Casa. Plats informals i per picar. Un menú, com els de sempre, Can Talamàs. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi anem. Som del Maresme nosaltres!.

Hemos querido aprovechar que hay una feria de otoño en Sant pol de Mar. Este sábado 17 de noviembre de 2018. Un pueblecito de postal, casas blancas que bajan al mar desde la colina donde se alza la iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta altiva al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. La localidad nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa, y mucho. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. San Pol también son sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas. Las playas de Sant Pol acogerán el baño refrescante y los juegos de sus niños si sois valientes y no os da miedo el agua fria. No creemos que necesiten dormir por allí, está cerca de casa, pero si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo. Empezando por el restaurante Sant Pau de Carme Ruscalleda, cargado de estrellas Michelin. Tienen también el hostal Can Tarano, un clásico, con habitaciones. O el Pancheta, también con sencillas pero buenas habitaciones. Si les pirra el pescado, comido al lado del mar, junto a las olas, vayan a La Platjola. Familiar y casero. Glamour? El Sot del Morer. ¿Muy moderno?: La Llosa. Con un toque de “charme”: el restaurante La Casa. Platos informales y para picar. Un menú, como los de siempre, Can Talamàs. Y aunque hay muchas más ofertas, pizzerías, bares, chiringuitos y otras opciones no las podemos enumerar. Ya veis que nos conocemos muy bien Sant Pol. ¡Somos del Maresme!.

El Firamar de Sant Pol

Hem volgut aprofitar que al bellíssim poble mariner de Sant Pol de Mar, al Maresme, hi fan una fira marinera, molt bonica, per convidar-vos a anar-hi. I ho hem fet perquè Sant Pol és una població realment bella, amb molts alicients per una sortida familiar d’un dia. Ens encanta el conjunt de cases blanques arrecerades entre els turons que dominen les dues esglésies de Sant Pol. La més alta, enlairada sobre la vila i un mar blavíssim, és l’església de l’antic priorat de Sant Pau. En front d’ella, a la llunyania, encarades les dues, podem albirar el temple parroquial, també elevat dalt del seu turó. Pintat tot de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades, o un Cadaqués menor. El que no podreu negar és que destil·la Mediterrània per tot arreu l’estampa del poble. Com mediterrani és el seu mar, la seva platja de sorra gruixuda, on us banyareu de fàbula, i els seus carrers estrets, costeruts, plens de cases pescadores. Si us hem convençut de fer una visita a Sant Pol, aprofiteu aquest cap de setmana d’agost, en que fan la fira de mariners, i una cantada d’havaneres. Despedireu l’estiu com ha de ser, vora el mar, gaudint de la sorra, de l’aire i del fet de ser mediterranis. Ja ho sabeu del 16 i 29 d’agost gaudireu de bona platja, d’una fira d’arts, oficis i motius mariners, i el concurs de composició d’havaneres Vila de Sant Pol. No us perdèssiu pas el festival d’Havaneres, sublim!. Sant Pol no és gens lluny de Barcelona , 50 kms per la C-31 o C-32.  Autopista del maresme, barata i bonica. Una hora curta, curta, no arriba. Temps de bany, de platges, petites, netes i boniques, que acolliran la vostra calor i els jocs dels vostres infants. No creiem que necessiteu dormir però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel i escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Teniu també l’hostal Can Tarano, un clàssic, amb habitacions. O el Pancheta, també amb senzilles peròn bones habitacions. Si us pirra el peix, menjat arran de mar, a tocar de les ones, aneu a La Platjola. Familiar i casolà. Glamour? El Sot del Morer. Molt modern?: La Llosa. Amb un toc de “charme”: el restaurant La Casa. Plats informals i per picar. Un menú, com els de sempre, Can Talamàs. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi anem. Som del Maresme nosaltres!.

Hemos querido aprovechar que hay una feria marinera y una cantada de havaneras en el bellísimo pueblo de Sant Pol de Mar, para invitaros a ir. Un pueblecito de postal, casas blancas que bajan al mar desde la colina donde se alza la iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta altiva al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. La localidad nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa, y mucho. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. San Pol también son sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas. Las playas de Sant Pol acogerán el baño refrescante y los juegos de sus niños. No creemos que necesiten dormir por allí, está cerca de casa, pero si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo. Empezando por el restaurante Sant Pau de Carme Ruscalleda, cargado de estrellas Michelin. Tienen también el hostal Can Tarano, un clásico, con habitaciones. O el Pancheta, también con sencillas pero buenas habitaciones. Si les pirra el pescado, comido al lado del mar, junto a las olas, vayan a La Platjola. Familiar y casero. Glamour? El Sot del Morer. ¿Muy moderno?: La Llosa. Con un toque de “charme”: el restaurante La Casa. Platos informales y para picar. Un menú, como los de siempre, Can Talamàs. Y aunque hay muchas más ofertas, pizzerías, bares, chiringuitos y otras opciones no las podemos enumerar. Ya veis que nos conocemos muy bien Sant Pol. ¡Somos del Maresme!.

FiraMar a Sant Pol

Hem volgut aprofitar que al bellíssim poble mariner de Sant Pol de Mar, al Maresme, hi fan una fira marinera, molt bonica, per convidar-vos a anar-hi. I ho hem fet perquè Sant Pol és una població realment bella, amb molts alicients per una sortida familiar d’un dia. Ens encanta el conjunt de cases blanques arrecerades entre els turons que dominen les dues esglésies de Sant Pol. La més alta, enlairada sobre la vila i un mar blavíssim, és l’església de l’antic priorat de Sant Pau. En front d’ella, a la llunyania, encarades les dues, podem albirar el temple parroquial, també elevat dalt del seu turó. Pintat tot de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades, o un Cadaqués menor. El que no podreu negar és que destil·la Mediterrània per tot arreu l’estampa del poble. Com mediterrani és el seu mar, la seva platja de sorra gruixuda, on us banyareu de fàbula, i els seus carrers estrets, costeruts, plens de cases pescadores. Si us hem convençut de fer una visita a Sant Pol, aprofiteu aquest cap de setmana d’agost, en que fan la fira de mariners, i una cantada d’havaneres. Despedireu l’estiu com ha de ser, vora el mar, gaudint de la sorra, de l’aire i del fet de ser mediterranis. Ja ho sabeu del 18 i 21 d’agost gaudireu de bona platja, d’una fira d’arts, oficis i motius mariners, i el concurs de composició d’havaneres Vila de Sant Pol. No us perdèssiu pas el festival d’Havaneres, sublim!. Sant Pol no és gens lluny de Barcelona , 50 kms per la C-31 o C-32.  Autopista del maresme, barata i bonica. Una hora curta, curta, no arriba. Temps de bany, de platges, petites, netes i boniques, que acolliran la vostra calor i els jocs dels vostres infants. No creiem que necessiteu dormir però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel i escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Començant pel restaurant Sant Pau de la Carme Ruscalleda, carregat d’estrelles Michelin. Teniu també l’hostal Can Tarano, un clàssic, amb habitacions. O el Pancheta, també amb senzilles peròn bones habitacions. Si us pirra el peix, menjat arran de mar, a tocar de les ones, aneu a La Platjola. Familiar i casolà. Glamour? El Sot del Morer. Molt modern?: La Llosa. Amb un toc de “charme”: el restaurant La Casa. Plats informals i per picar. Un menú, com els de sempre, Can Talamàs. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi anem. Som del Maresme nosaltres!.

Hemos querido aprovechar que hay una feria marinera y una cantada de havaneras en el bellísimo pueblo de Sant Pol de Mar, para invitaros a ir. Un pueblecito de postal, casas blancas que bajan al mar desde la colina donde se alza la iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta altiva al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. La localidad nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa, y mucho. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. San Pol también son sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas. Las playas de Sant Pol acogerán el baño refrescante y los juegos de sus niños. No creemos que necesiten dormir por allí, está cerca de casa, pero si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo. Empezando por el restaurante Sant Pau de Carme Ruscalleda, cargado de estrellas Michelin. Tienen también el hostal Can Tarano, un clásico, con habitaciones. O el Pancheta, también con sencillas pero buenas habitaciones. Si les pirra el pescado, comido al lado del mar, junto a las olas, vayan a La Platjola. Familiar y casero. Glamour? El Sot del Morer. ¿Muy moderno?: La Llosa. Con un toque de “charme”: el restaurante La Casa. Platos informales y para picar. Un menú, como los de siempre, Can Talamàs. Y aunque hay muchas más ofertas, pizzerías, bares, chiringuitos y otras opciones no las podemos enumerar. Ya veis que nos conocemos muy bien Sant Pol. ¡Somos del Maresme!.

Agullana

Agullana és un petit poblet situat molt a tocar de la frontera francesa, molt a prop de La Jonquera, dins de la plana, però ja tenint com a teló de fons la bellíssima serralada pirinenca. El poble és molt rural, coquetó. S’agrupa al voltant de la seva església parroquial, un temple espectacular, romànic. A més de l’església, que val una parada camí de França, per exemple, als afores del poble hi ha moltíssims megàlits, i una necròpolis de l’edat dels metalls, les restes de la qual es poden visitar a la sala d’exposicions permanent de la necròpolis de Can Bech de Baix. Per visites concertades cal trucar a l’Ajuntament d’Agullana, al telèfon 972 535 206. Rondant pels boscos i camps de la vila trobareu menhirs, dolmens i altres construccions prehistòriques, com ara els que anomenen la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d’en Torrent, que son dolmens, i un parell de menhirs: la Pedra Dreta, o Roc del Frare, i el Menhir dels Palaus. A Agullana s’hi arriba per l’autopista A-7 fins la sortida de Figueres, anant després per l’antiga N-II, o sortint directament a La Jonquera. Un tram de només 3 km de la carretera G-500 uneix l’entrada sud de La Jonquera, anant per la N-II, des del lloc anomenat Can Quartos, en mig d’un immens polígon industrial, amb Agullana. També possible accedir-hi des de Figueres per la GI-502, cap a Darnius i, abans d’arribar a aquesta localitat, girar a la dreta per la GI-504 fins Agullana. L’obertura d’una nova carretera travessant el Pirineu i la frontera francesa ha fet possible la comunicació directa amb el Vallespir a través del coll de Manrella, lloc per on van exiliar-se moltíssims republicans, el President Companys entre ells. Es bonic fer aquesta ruta, d’Agullana a La Vajol i d’allà a Les Illes i Ceret, a França. Una ruta molt emotiva. Podeu passar el cap de setmana al poble llogant un dels apartaments anomenats del Suro, n’hi molt per allà, malgrat el terrorífic incendi de l’estiu del 2012, i es poden llogar durant tot l’any. N’hi ha d’una sola habitació i amb dues habitacions. Si us hi quedeu podreu gaudir de la natura, fent la ruta de les capelles romàniques, a peu o en bici, o la ruta dels dòlmens, o la  dels castells… Podeu trucar al telèfon: 972 53 51 78, visitar la seva web: http://www.elsuro.com, o escrure’l: elsuro@elsuro.com. Si us agrada més llogar una casa rural, al poble hi ha Can Palau, una antiga masia del segle XVII, voltada de bosc. Podeu informar-vos al telèfon: 972 53 52 57, o a la seva adreça http://www.canpalau.com, o via mail: info@canpalau.com. També disposeu d’una fonda, casolana, de les d’abans, “La Font d’Avall” amb habitacions senzilles però acollidores i un bon restaurant, que hem provat.  Informació al telèfon: 972 53 52 35, a internet:  restaurant la font d’avall, o per correu: info@restaurantlafontdavall.com. També podeu dinar al bar Pinyareda, al final del carrer Pinyareda, 11, telèfon: 972 53 55 08. Si us decidiu a passar el cap de setmana podeu visitar Maçanet de Cabrenys, i dormir al magnífic Hotel Els Caçadors, on menjareu també molt bé. o també a La Quadra, un altre hostal de la zona, amb restaurant també. Podeu pujar cap a Tapis, on hi ha un altre restaurant molt recomanable, mític a la comarca, i arribar-vos fins el poble francés català de Coustouges, (Costoja) amb una bonica església romànica. També podeu baixar a Darrnius, i d’allà a Albanyà. per veure l’església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà, i si seguiu la carretera GI-511, des del nord de Figueres, passareu per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Agullana us espera per passar un bon cap de setmana a l’Empordà!.

En Agullana, una bella población del Ampurdán, cercana a Francia y a La Junquera, tienen un templo romànico guapísimo, que puede ser una excusa perfecta para una parada camino de Francia. O bién para descubrir la zona, llena de monumentos megalíticos, o pasar a Francia por los pasos del exilio. No dudeis en llegar hasta Agullana para visitar los rincones llenos de iglesias románicas y dólmenes prehistóricos y dejarse llevar por el dulce descanso. Buenos hoteles y restaurantes en el mismo pueblo y en los alrededores.

Fira del Mar a Sant Pol

Hem volgut aprofitar que al bellíssim poble mariner de Sant Pol de Mar, al Maresme, hi fan una fira marinera, molt bonica, per convidar-vos a anar-hi. I ho hem fet perquè Sant Pol és una població realment bella, amb molts alicients per una sortida familiar d’un dia. Ens encanta el conjunt de cases blanques arrecerades entre els turons que dominen les dues esglésies de Sant Pol. La més alta, enlairada sobre la vila i un mar blavíssim, és l”esglèsia de l’antic priorat de Sant Pau. En front d’ella, a la llunyania, encarades les dues, podem albirar l’esglèsia parroquial, també elevada dalt del seu turó. Pintada tota de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades, o un Cadaqués menor. El que no podreu negar és que destila Mediterrania per tot arreu l’estampa del poble. Com mediterrani és el seu mar, la seva platja de sorra gruixuda, on us banyareu de fàbula, i els seus carrers estrets, costeruts, plens de cases pescadores. Si us hem convençut de fer una visita a Sant Pol, aprofiteu aquest cap de setmana d’agost, en que fan la fira de mariners, i una cantada d’havaneres. Despedireu l’estiu com ha de ser, vora el mar, gaudint de la sorra, de l’aire i del fet de ser mediterranis. Ja ho sabeu: el 21 i 22 d’agost gaudireu de bona platja, d’una fira d’arts, oficis i motius mariners, i el concurs de composició d’havaneres Vila de Sant Pol. No us perdèssiu pas el festival d’Havaneres, sublim!. Sant Pol no és gens lluny de Barcelona , 50 kms per la C-31 o C-32.  Autopista del maresme, barata i bonica. Una hora curta, curta, no arriba. Temps de bany, de platges, petites, netes i boniques, que acolliran la vostra calor i els jocs dels vostres infants. No creiem que necessiteu dormir però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel i escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Començant pel restaurant Sant Pau de la Carme Ruscalleda, carregat d’estrelles Michelin. Teniu també l’hostal Can Tarano, un clàssic, amb habitacions. O el Pancheta, també amb senzilles peròn bones habitacions. Si us pirra el peix, menjat arran de mar, a tocar de les ones, aneu a La Platjola. Familiar i casolà. Glamour? El Sot del Morer. Molt modern?: La Llosa. Amb un toc de “charme”: el restaurant La Casa. Plats informals i per picar. Un menú, com els de sempre, Can Talamàs. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi anem. Som del Maresme nosaltres!.

Hemos querido aprovechar que hay una feria marinera y una cantada de havaneras en el bellísimo pueblo de Sant Pol de Mar, para invitaros a ir. Un pueblecito de postal, casas blancas que bajan al mar desde la colina donde se alza la iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta altiva al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. La localidad nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa, y mucho. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. San Pol también son sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas. Las playas de Sant Pol acogerán el baño refrescante y los juegos de sus niños. No creemos que necesiten dormir por allí, está cerca de casa, pero si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo. Empezando por el restaurante Sant Pau de Carme Ruscalleda, cargado de estrellas Michelin. Tienen también el hostal Can Tarano, un clásico, con habitaciones. O el Pancheta, también con sencillas pero buenas habitaciones. Si les pirra el pescado, comido al lado del mar, junto a las olas, vayan a La Platjola. Familiar y casero. Glamour? El Sot del Morer. ¿Muy moderno?: La Llosa. Con un toque de “charme”: el restaurante La Casa. Platos informales y para picar. Un menú, como los de siempre, Can Talamàs. Y aunque hay muchas más ofertas, pizzerías, bares, chiringuitos y otras opciones no las podemos enumerar. Ya veis que nos conocemos muy bien Sant Pol. ¡Somos del Maresme!.

La Font de Querol

L’àrea de lleure de la Font del Querol es troba al Pirineu de Girona, a pocs kms. de Campdevànol, a tocar d’un riu ple de gorgs, i d’una pineda fantàstica. La natura ha estat molt generosa amb aquestes terres. Aquest espai disposa d’una barbacoa molt gran, amb vuit punts de cocció, i tres barbacoes metàl·liques individuals a tocar d’una bonica font. Totes les barbacoes son noves i disposen de mata guspires de planxa perforada, o bé de xemeneia amb barret. Ideals per poder gaudir d’una calçotada o una carn a la brasa en família, o amb els amics. També hi ha taules i tota mena de serveis. La trobareu si arribeu a Campdevànol des de Barcelona per la carretera que va per Vic a Ripoll i Ribes de Freser. Bona carretera, de fet una autovia. En un parell d’hores hi sou, o menys, anat poc a poc. Un cop arribats al poble, cal desviar-se a mà esquerra cap a Gombrén i la Pobla de Lillet per la carretera GI-401. Als afores de Campdevànol, just al km. 3 d’aquesta carretera, veureu a mà esquerra, a la llunyania, unes banderes que senyalen l’entrada al Camping Pirinenc. No hi heu d’arribar. Just us metres abans cal pendre la pista que baixa cap al riu. Feu atenció a la vostra esquerra. Està ben indicat, amb un rètol gran: àrea de lleure de la Font de Querol. La pista es estreta, sobretot quan travessa el riu per un gual, atents!. Us deixarà a la zona d’aparcament. Es de pagament. L’any 2014 valia 10 € per cotxe i per dia. No proveu d’aparcar al camí de terra o la carretera, perquè us multaran segur. Més val pagar els 10 €. Si us agrada la natura i caminar en família us recomanem el circuit dels gorgs, que en poc més d’una mitja hora llarga us deixarà al peu d’un bell gorg, el primer d’una sèrie de set, amb unes gracioses cascades. A les basses està prohibit banyar-s’hi però ningú diu res. El primer gorg és el de la Cabana, seguit del de la Tosca, i més amunt, en un recorregut ja més exigent, podreu veure el de l’Olla, el de la Bauma, el del Forat, i els dos de Colomer. Tots plegats s’anomenen els 7 gorgs, o els gorgs de la Cabana. En resum. un dia meravellós en una zona fantàstica en mig de la natura, amb molt de bosc per jugar i espai per correr, amb un tou de gespa espectacular. No us ho perdeu!.

 

El área recreativa de la Fuente del Querol se encuentra en el Pirineo de Girona, a pocos kms. de Campdevànol, junto a un río lleno de pozas, y de un pinar fantástico. La naturaleza ha sido muy generosa con estas tierras. Este espacio dispone de una barbacoa muy grande, con ocho puntos de cocción, y tres barbacoas metálicas individuales junto a una bonita fuente. Todas las barbacoas son nuevas y disponen de mata chispas de plancha perforada, o bien de chimenea con sombrero. Ideales para poder disfrutar de una calçotada o una carne a la brasa en familia, o con los amigos. También hay mesas y todo tipo de servicios. La encontrarán en Campdevànol llegando desde Barcelona por la carretera que va por Vic a Ripoll y Ribes de Freser. Buena carretera, de hecho una autovía. En un par de horas abreis llegado de sobras. Una vez llegados al pueblo, hay que desviarse a la izquierda hacia Gombrén y la Pobla de Lillet por la carretera GI-401. En las afueras de Campdevànol, justo en el km. 3 de esta carretera, verán a mano izquierda, a lo lejos, unas banderas que señalan la entrada al Camping Pirenaic. No vais a llegar. Justo unos metros antes hay tomar la pista que baja hacia el río, a su izquierda. Está bien indicado, con un letrero grande: área recreativa de la Fuente de Querol. La pista se estrecha, sobre todo cuando atraviesa el río por un vado, ¡atentos!. Os dejará en la zona de aparcamiento. Es de pago. En el año 2014 valía 10 € por coche y por día. No intenteis aparcar en el camino de tierra o la carretera, porque os multarán seguro. Más vale pagar los 10 €. Si os gusta la naturaleza y caminar en familia os recomendamos el circuito de las pozas, que en poco más de una media hora larga les dejará al pie de un hermosa poza, la primera de una serie de siete, con unas graciosas cascadas. En las balsas está prohibido bañarse pero nadie dice nada. El primero es el de la Cabaña, seguido del de la Tosca, y más arriba, en un recorrido ya más exigente, podrá ver el de la Olla, el de la Bauma, el del Agujero, y los dos de Colomer. Todos juntos se llaman los 7 pozas, o las pozas de la Cabaña. En resumen. un día maravilloso en una zona fantástica en medio de la naturaleza, con mucho bosque para jugar y espacio para correr, con un blando de césped espectacular. ¡No se lo pierdan!.

Barbacoes al pantà de Sau

En mig d’una natura molt bonica, a dos passes de l’aigua del pantà de Sau, hi ha una àrea de lleure amb picnic i barbacoes, molt interessant per a una sortida familiar. Està just a tocar del lloc on més bé podreu disfrutar de les vistes sobre aquest inmens llac artificial. Just al final de la pista, ben asfaltada i prou correcta pel que fa al seu estat i amplada, que porta des de la presa de Sau al Club Nàutic de Vilanova de Sau. Si seguiu endavant fins arribar a la vora de l’aigua, trobareu aquesta magnífica àrea d’esplai, que fa uns anys estava simplement asquerosa, i que ha estat en obres els darrers temps, i que ara podreu disfrutar nova de trinca. Com ja hem dit, està situada molt a la vora del pantà de Sau, en un indret ple de bosc, un xic, molt poc enlairat, i amb vistes excepcional a l’antiga església de Sant Romà de Sau, romànica, les ruines de la qual. sobresurten d’entre les aigües del pantà, més o menys depenent de la sequera. Si n’hi ha molta, i l’embassament està buit, veureu tot el temple, (compte, és perillós). Si està ple, només veureu la punta del campanar, peròi podreu banyar-vos. El nou picnic, amb la remodelació, ha perdut places d’aparcament, però ara és menys caòtic, més ordenat. N’han quedat unes 40, (2 per a minusvàlids), i n’han fet una per a autocars. Diseminades pel bosc, amb bona ombra, trobareu unes quantes taules de fusta. També hi ha una font i un punt de recollida selectiva de brossa. Per arribar-hi cal anar fins Vilanova de Sau, i d’aquest poble seguir carretera endavant fins la presa. Un cop a l’altre costat continueu per la pista a mà esquerra, no agafeu mai cap trencall a mà dreta, ni cap pista que s’enfili a la muntanya. Està indicat el club naútic, que trobareu i atravessareu. Arribareu a un restaurant i hotel, que deixareu a mà dreta, seguint pista endavant. Aquest hotel és l’Hotel La Riba, que ens agrada. Disposa de habitacions senzilles i és un bon restaurant. Poc a poc baixareu i veureu ja l’aigua del pantà al final del camí, i llavors entrareu en la zona de picnic, que està tancada amb una tanca de fusta. Allà mateix teniu l’aparcament. De l’antiga àrea han conservat una coberta, que abans estava molt abandonada. L’han pintat però està igual. És ideal per si plou. Aquí hi ha unes altres taules i les úniques barbacoes del conjunt, sota cobert. Amb la nova normativa, els rètols que hi ha allà, i el que especifica en la pàgina web del parc natural de Guilleries, al qual pertany. Aprofiteu per passar el dia a la zona que és molt bonica, verda, gemada. Hi ha llocs tan emblemàtics com ara Folgueroles, el poble natal de Mossén Cinto Verdaguer. O bé el petit poblet de Tavèrnoles, amb les seves ermites dalt de les penyes, i el bosc amb la misteriosa pedra dels sacrificis. O el bellíssim monestir romànic de Sant Pere de Casserres, enclavat damunt del riu Ter, en un indret d’una bellessa arrebatadora, tot plegat situat prop del parador de Sau, just a la cua del pantà. Us recomanem vivament que pugeu fins Vilanova de Sau, a una hora de Barcelona, per la C-17 anant via Vic, per seguir, passat Vic, la C-25 en direcció Girona, i sortir-ne per prendre l’antiga N-141 cap a Vilanova de Sau. No us ho perdeu!.  Si us cal dinar allà, i no sou amants del pícnic, teniu molta sort. Tota aquesta terra està farcida de bons restaurants. A Vilanova teniu El canari de la Cèlia, cassolà i creatiu, o El Ferrer de Tall, carns a la brasa, al tel: 938 84 70 31. Camí de l’àrea de lleure ja us hem comentat l’Hotel La Riba, amb un bon restaurant. Fora de Vilanova hi ha el legendari Fusimanya, un temple de l’art culinari, on no dinareu si no heu reservat, o Can Jubany, un ultra recomanat restaurant, conegut internacionalment. Ca La Manyana, un hostal de caràcter, d’aquells clàssics, arrelats a la terra. També ens han agradat, a Tavèrnoles, Cal Janot, o Colomer, que te bons preus i cuina tradicional, amb bona brasa. I, a les piscines de Tavèrnoles hi ha el Roquet, que és hostal i restaurant. Al bellíssim racó desconegut del Pont de Malafogassa, en la pista que de Vilanova de Sau porta a Sant Sadurní d’Osormort, trobareu un complex amb un càmping, un restaurant i zona d’esbarjo. Al cor més amagat de les Guilleries. Bona barbacoa a Sau!.

En medio de una naturaleza muy bonita, a dos pasos del agua del pantano de Sau, hay un área de ocio con picnic y barbacoas, muy interesante para una salida familiar. Está justo al lado del lugar donde mejor se puede disfrutar de las vistas sobre este inmenso lago artificial. Justo al final de la pista, bien asfaltada y bastante correcta en cuanto a su estado y anchura, que lleva desde Sau hasta el Club Náutico de Vilanova de Sau. Si sigue adelante hasta llegar al borde del agua, encontrará esta magnífica área de esparcimiento, que hace unos años estaba simplemente asquerosa, y que ha estado en obras los últimos tiempos, y que ahora podrá disfrutar totalmente nueva. Como ya hemos dicho, está situada muy cerca del pantano de Sau, en un lugar lleno de bosque, un poco, muy poco elevado, y con vistas excepcional en la antigua iglesia de Sant Romà de Sau, románica, que sobresale de entre las aguas del pantano, más o menos dependiendo de la sequía. Si hay mucha, y el embalse está vacío, verá todo el templo, (es peligroso). Si está lleno, sólo verá la punta del campanario, pero podrá bañarse. El nuevo picnic, con la remodelación, ha perdido plazas de aparcamiento, pero ahora es menos caótico, más ordenado. Han quedado unas 40, (2 para minusválidos), y han hecho una para autocares. Diseminadas por el bosque, con buena sombra, encontrará varias mesas de madera. También hay una fuente y un punto de recogida selectiva de basura. Sigan las indicaciones del club náutico, que se encuentra y se atraviesa. Llegarán a un restaurante y hotel, que dejaréis a mano derecha, siguiendo pista adelante. Este hotel es el Hotel La Riba, que nos gusta. Dispone de habitaciones sencillas y es un buen restaurante. Poco a poco bajaréis y verán ya el agua del pantano al final del camino, y entonces entraréis en la zona de picnic, que está cerrada con una valla de madera. Allí mismo tienen el aparcamiento. De la antigua área han conservado una cubierta, que antes estaba muy abandonada. La han pintado pero está igual. Es ideal por si llueve. Aquí hay otras mesas y las únicas barbacoas del conjunto, a cubierto. Aprovechen para pasar el día en la zona que es muy bonita. Hay lugares tan emblemáticos como Folgueroles, el pueblo natal de Mossén Cinto Verdaguer. O bien el pequeño pueblo de Tavèrnoles, con sus ermitas arriba de las peñas, y el bosque con la misteriosa piedra de los sacrificios. O el bellísimo monasterio románico de Sant Pere de Casserres, enclavado sobre el río Ter, en un lugar de una belleza arrebatadora, todo ello situado cerca del parador de Sau, justo en la cola del pantano. Recomendamos vivamente subir hasta Vilanova de Sau, a una hora de Barcelona, ​​por la C-17 yendo vía Vic, para seguir, pasado Vic, la C-25 en dirección Girona, y salir para tomar la antigua N- 141 hacia Vilanova de Sau. ¡No se lo pierdan!.

La Pineda i el Salt del Bisbe

Si us arribeu fins la bellíssima vila pirinenca de La Pobla de Lillet, i agafeu la carretera BV-402, camí de Gombrén i Campdevanol, en poc més de un parell de kms. trobareu una pista asfaltada a mà dreta que porta a Sant Jaume de Frontanya, un altre poble de Catalunya que no pot faltar en el vostre llibre de visites. La desviació està perfectament senyalitzada, i en el rètol ja hi apareix l’àrea de lleure “La Pineda”, que s’anuncia a un km. d’allà. Preneu la carretera i, un cop passat el gual pel damunt de la Riera d’Arija, que sempre porta aigua, però no sempre omple el gual, heu d’estar atents, a mà esquerra, a un camí pedregós, però practicable, que baixa al riu. Allà trobareu La Pineda. És una zona de pícnic, vora el riu, agradable, però amb aspecte d’un gran descampat, un bosc esclarissat, això sí, amb molta gespa i moltíssim espai per còrrer i voltar. Ah!. I si fan bons bolets quan n’és la temporada. Tot i això que diem, l’indret és bonic i agradable, i ningú no us dirà res. És totalment lliure. Hi ha bon aparcament pels cotxes, unes quantes taules de fusta escampades pel bosc, i unes barbacoes de pedra, una mica atrotinades, com també ho està la font, també de pedra. Així mateix hi ha una zona de lavabos, però sense que ningú se’n cuidi de res, que solen estar molt bruts. El riu Arija és un riuet divertit, ideal pels infants, amb un llit ple de pedres, matolls i basses, que farà les delicies de la vostra canalla. Si us ha agradat aquest lloc, encara us agradarà més fer una petita excursió fins el Salt del Bisbe, un racó maravellós, que està a uns 3 kms. de l’Àrea de Lleure de La Pineda. Per anar-hi cal continuar la pista asfaltada que porta cap a Sant Jaume de Frontanya, per on hem arribat a l’àrea, i en uns kms. trobarem una fletxa blava pintada a l’asfalt, que ens senyala cap a la dreta, i allà mateix, un marge on hi caben uns quants cotxes. Hi ha un caminet que fa baixada, que en uns 10 minuts us portarà al Salt, o la balma, o la Font del Bisbe. L’aigua del Torrent de Solls, afluent del riu Arija de l’àrea de picnic, cau des d’uns dueu metres d’alçada, a un gorg encisador. L’indret és màgic. Molt bonic. Ets pots donar una dutxa, o banyar-vos amb les criatures, rodejats de natura. Us proposem doncs una sortida familiar a la Vall de l’Alt Llobregat, que recorre aquest riu, tot just nascut. No podeu deixar de veure La Pobla de Lillet, un bonic poble d’aires medievals, amb un casc antic notable, i un pont encisador. Amb moltes ermites i esglésies romàniques pels voltants, perdudes entre els camps i els boscos, que podeu jugar a trobar: Rotgers, Rus… i fins un monestir: Santa Maria de Lillet. Arribareu a La Pobla de Lillet pujant cap el túnel del Cadí fins Guardiola de Berguedà, ja passat Manresa i Berga, camí de França. Gireu en direcció a Castellar d’en Hug i La Pobla, ben indicat. També en aquesta zona hi ha una obra mestra d’en Gaudí: els jardins Artigues. Podeu pujar en el tren del ciment que us portarà a la fàbrica del Clot del Moro. Si voleu tocar molta neu sortiu de La Pobla en direcció Castellar d’en Hug, un altre poble ben pintoresc. Abans però, pareu a les fonts del Llobregat, bonic indret familiar. Podeu acabar arribant al Pla de l’Anyella, a La Molina. Neu assegurada a l’hivern, a la tardor els boscos son de colors!. També heu de saber què, baixant cap a Guardiola de Berguedà trobareu la mina de petroli de Riutort. La zona dona motiu perfectament per passar un bon cap de setmana, curt o llarg, un pont o fins unes vacances. Per dinar, fora de la zona de pícnic, a la Pobla de Lillet, teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, normaletes i senzilles. També és molt bonic, amb bona taula i bons llits l’hostatgeria del santuari de  la Verge de Falgars, que està situat a la serra del mateix nom, en un entorn natural de conte de fades, a  1.300 metres d’alçada, a uns 7 kms. de la Pobla. Per tornar de l’àrea us recomanem continuar la pista fins a Sant Jaume de Frontanyà, un poblet encisador amb una veritable catedral romànica. Allà podeu dinar a la Fonda Cal Marxandó, cuina de tota la vida, al mig del poblet, sense pèrdua possible. Tel: 938.23.90.02. Per dormir, a la zona, també podeu anar a Guardiola de Berguedà hi ha Cal Duaner i un bonic hotel anomenat El Blat, amb bon restaurant. Proper està El Jou, un altre bon hotel. Una mica fora de la zona teniu el Càmping Berguedà, camí de Saldes i del Pedraforca, un altre indret amb molta neu, i vistes espectaculars. A Borredà, un xic més avall de Sant Jaume de Frontanyà, trobareu algunes cases rurals boniques, com ara el Querol Vell. Volem fer una referència més a Sant Jaume de Frontanyà, el bonic poblet enlairat al mig de dues valls esplèndides del Pirineu on porta la pista que heu seguit per arribar a La Pineda, i al Salt del Bisbe. Doncs bé, us recomanem vivament la visita a aquest conjunt de cases de pedra dominat per la imponent silueta d’un dels temples més bonics del romànic català. Amb les seves tres naus nues, aquesta joia de pedra us captivarà. A més, podeu fer diverses rutes de natura al voltant del poble. S’hi arriba també des de Berga, per Vilada i Borredà, seguint una carretera asfaltada fins el poble. Juntament amb la possibilitat d’entrar-hi, o de sortir-ne, pel darrera, per la pista que ens porta fins La Pobla de Lillet, veureu que hi ha la possibilitat de fer una fantàstica ruta circular. Per dinar, a Sant Jaume, quedeu-vos a l’hostal que hi ha al poble, ho fan molt bé. Bon Pirineu, bon picnic, bona barbacoa i paisatge de somni a Lillet!.

Lleguense hasta la bellísima villa pirenaica de La Pobla de Lillet, y tomen allí la carretera BV-402, camino de Gombrén y Campdevanol, en poco más de un par de kms. encontrarán una pista asfaltada a mano derecha que les lleva a Frontanya, otro pueblo de Cataluña que no puede faltar en su libro de visitas. La desviación está perfectamente señalizada, y en el rótulo ya aparece el t´tulo “área de recreo El Pinar”, que se anuncia a un km. de allí. Tomen la carretera y, una vez pasado el vado por encima de la Riera de Arija, que siempre lleva agua, pero no siempre llena el vado, deberan estar atentos, a mano izquierda, a un camino pedregoso, pero practicable, que baja al río. Allí encontrarán La Pineda. Es una zona de picnic, cerca del río, agradable, pero con aspecto de un gran descampado, un bosque ralo, eso sí, con mucho césped y muchísimo espacio para correr.Allí si hacen buenas setas cuando es la temporada. El lugar es bonito y agradable, y nadie les dirá nada. Es totalmente libre. Hay buen aparcamiento para los coches, varias mesas de madera esparcidas por el bosque, y unas barbacoas de piedra, un poco destartaladas, como también lo está la fuente, también de piedra. Asimismo hay una zona de aseos, pero sin que nadie se cuide de nada, que suelen estar muy sucios. El río Arija es un riachuelo divertido, ideal para los niños, con una cama lleno de piedras, matorrales y balsas, que hará las delicias de su niños. Si os ha gustado este lugar, aun puede que les guste más hacer una pequeña excursión hasta el Salto del Obispo, un rincón maravilloso, que está a unos 3 kms. del Área de Ocio de La Pineda. Para ir hay que seguir la pista asfaltada que lleva hacia Sant Jaume de Frontanyà, por donde hemos llegado al área, y en unos kms. encontraremos una flecha azul pintada en el asfalto, que nos señala hacia la derecha, y allí mismo, un margen donde caben varios coches. Hay un camino que hace bajada, que en unos 10 minutos les llevará al Salto, o la cueva, o la Fuente del Obispo. El agua del torrente de Solls, afluente del río Arija del área de picnic, cae desde unos metros de altura, en una poza encantadora. El lugar es mágico. Muy bonito. Os proponemos también una salida familiar en el Valle del Alto Llobregat, que recorre este río, apenas nacido. No pueden dejar de ver La Pobla de Lillet, un bonito pueblo de aires medievales, con un casco antiguo notable, y un puente encantador. Con muchas ermitas e iglesias románicas por los alrededores, perdidas entre los campos y los bosques, que puede jugar a encontrar: Rotgers, Rus … y hasta un monasterio: Santa Maria de Lillet. Llegará a La Pobla de Lillet subiendo hacia el túnel del Cadí hasta Guardiola de Berguedà, ya pasado Manresa y Berga, camino de Francia. Giren en dirección a Castellar d’en Hug, bien indicado. También en esta zona hay una obra maestra de Gaudí: los jardines Artigas. Pueden subir en el tren del cemento que les llevará a la fábrica del Clot del Moro. Si desean tocar mucha nieve salgan en dirección Castellar de en Hugo, otro pueblo bien pintoresco. Antes, parad a las fuentes del Llobregat, bonito lugar familiar. Pueden acabar llegando al Plan de la Anyella, en La Molina. Nieve asegurada en invierno, en otoño los bosques son de colores. También deben saber que, bajando hacia Guardiola de Berguedà encontrarán la mina de petróleo de Riutort. La zona es motivo para pasar un buen fin de semana, corto o largo, un puente o incluso unas vacaciones. Para comer, fuera de la zona de picnic, en la Pobla de Lillet, tienen el Hostal Pericas, un lugar casero, con habitaciones de fonda, normalitas y sencillas. También es muy bonito, con buena mesa y buenas camas la hospedería del santuario de la Virgen de Falgars, que está situada en la sierra del mismo nombre, en un entorno natural de cuento de hadas, a 1.300 metros de altura, a unos 7 kms. de Lillet. Para volver del área les recomendamos seguir la pista hasta Sant Jaume de Frontanyà, un pueblo encantador con una verdadera catedral románica. Allí pueden comer en la Fonda Cal Marxandó, cocina de toda la vida, en medio del pueblo, sin pérdida posible. Tel: 938.23.90.02. Para dormir, en la zona, también pueden ir a Guardiola de Berguedà donde hay un hermoso hotel llamado El Blat, con buen restaurante. Cercano está El Jou, otro buen hotel. Un poco fuera de la zona tiene el Camping Berguedà, camino de Saldes y del Pedraforca, otro lugar con mucha nieve, y vistas espectaculares. En Borredà, un poco más abajo de Sant Jaume de Frontanyà, encontrarán algunas casas rurales bonitas, como el Querol Vell. Queremos hacer una referencia más en Sant Jaume de Frontanyà, el bonito pueblo despegado en medio de dos valles espléndidas del Pirineo donde lleva la pista que ha seguido para llegar a La Pineda, y el Salto del Obispo. Pues bien, se recomienda vivamente la visita a este conjunto de casas de piedra dominado por la imponente silueta de uno de los templos más bellos del románico catalán. Con sus tres naves desnudas, esta joya de piedra os cautivará. Además, puede realizar varias rutas de naturaleza alrededor del pueblo. Se llega también desde Berga, por Vilada y Borredà, siguiendo una carretera asfaltada hasta el pueblo. Junto con la posibilidad de entrar, o de salir de ella, por detrás, por la pista que nos lleva hasta La Pobla de Lillet, verán que existe la posibilidad de hacer una fantástica ruta circular. Para comer, en Santiago, quedaos en el hostal que hay en el pueblo, lo hacen muy bien. Buen Pirineo, buen picnic, buena barbacoa y paisaje de ensueño en Lillet.

Firamar de Sant Pol

Hem volgut aprofitar que al bellíssim poble mariner de Sant Pol de Mar, al Maresme, hi fan una fira marinera, molt bonica, per convidar-vos a anar-hi. I ho hem fet perquè Sant Pol és una població realment bella, amb molts alicients per una sortida familiar d’un dia. Ens encanta el conjunt de cases blanques arrecerades entre els turons que dominen les dues esglésies de Sant Pol. La més alta, enlairada sobre la vila i un mar blavíssim, és l”esglèsia de l’antic priorat de Sant Pau. En front d’ella, a la llunyania, encarades les dues, podem albirar l’esglèsia parroquial, també elevada dalt del seu turó. Pintada tota de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades, o un Cadaqués menor. El que no podreu negar és que destila Mediterrania per tot arreu l’estampa del poble. Com mediterrani és el seu mar, la seva platja de sorra gruixuda, on us banyareu de fàbula, i els seus carrers estrets, costeruts, plens de cases pescadores. Si us hem convençut de fer una visita a Sant Pol, aprofiteu aquest darrer cap de setmana d’agost, en que fan la fira de mariners, i una cantada d’havaneres. Despedireu l’estiu com ha de ser, vora el mar, gaudint de la sorra, de l’aire i del fet de ser mediterranis. Ja ho sabeu: del 22 al 24 d’agost gaudireu de bona platja, d’una fira d’arts, oficis i motius mariners, i el concurs de composició d’havaneres Vila de Sant Pol. No us perdèssiu pas el festival d’Havaneres, sublim!. Sant Pol no és gens lluny de Barcelona , 50 kms per la C-31 o C-32.  Autopista del maresme, barata i bonica. Una hora curta, curta, no arriba. Temps de bany, de platges, petites, netes i boniques, que acolliran la vostra calor i els jocs dels vostres infants. No creiem que necessiteu dormir però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel i escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Començant pel restaurant Sant Pau de la Carme Ruscalleda, carregat d’estrelles Michelin. Teniu també l’hostal Can Tarano, un clàssic, amb habitacions. O el Pancheta, també amb senzilles peròn bones habitacions. Si us pirra el peix, menjat arran de mar, a tocar de les ones, aneu a La Platjola. Familiar i casolà. Glamour? El Sot del Morer. Molt modern?: La Llosa. Amb un toc de “charme”: el restaurant La Casa. Plats informals i per picar. Un menú, com els de sempre, Can Talamàs. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi anem. Som del Maresme nosaltres!.

Hemos querido aprovechar que hay una feria marinera y una cantada de havaneras en el bellísimo pueblo de Sant Pol de Mar, para invitaros a ir. Un pueblecito de postal, casas blancas que bajan al mar desde la colina donde se alza la iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta altiva al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. La localidad nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa, y mucho. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. San Pol también son sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas. Las playas de Sant Pol acogerán el baño refrescante y los juegos de sus niños. No creemos que necesiten dormir por allí, está cerca de casa, pero si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo. Empezando por el restaurante Sant Pau de Carme Ruscalleda, cargado de estrellas Michelin. Tienen también el hostal Can Tarano, un clásico, con habitaciones. O el Pancheta, también con sencillas pero buenas habitaciones. Si les pirra el pescado, comido al lado del mar, junto a las olas, vayan a La Platjola. Familiar y casero. Glamour? El Sot del Morer. ¿Muy moderno?: La Llosa. Con un toque de “charme”: el restaurante La Casa. Platos informales y para picar. Un menú, como los de siempre, Can Talamàs. Y aunque hay muchas más ofertas, pizzerías, bares, chiringuitos y otras opciones no las podemos enumerar. Ya veis que nos conocemos muy bien Sant Pol. ¡Somos del Maresme!.

La Xuia a Agullana

Agullana és un municipi situat a tocar de la frontera francesa, prop de La Jonquera, a la bellíssima serralada pirinenca. En aquest petit poblet del més Alt Empordà hi celebren aquest cap de setmana la festa de la Xuia. Es tracta d’un costum ancestral en que els infants del poble recullen aliments, una recapta de fet, per menjar-se’ls a la tarda. Serà el dissabte 8 de març, a partir de les 10 hores del matí, quan sortirà des de l’escola de la cercavila de la xuia, amb la participació de tots els nens i nenes de la llar d’infants i de l’escola, i de tothom que hi vulgui participar, a cercar els aliments, botifarra, oli, vi, patates, cansalada… per les cases i masos de la contrada. Ho faran acompanyats per la banda de percussió d’els senyors del foc. A la tarda, a partir de les 15 hores, hi haurà la trobada de cuiners i mestres xuiers als baixos de l’Ajuntament. Serà aleshores quan començarà el carnestoltes infantil a la Plaça Major a càrrec de l’Oriol Canals. A les cinc a la mateixa plaça Major, s’inicia el repartiment de la tradicional “Xuia” i s’hi ballen sardanes. A la nit, gran ball de carnestoltes, a la Sala Polivalent, amb el grup Granotes de la Bassa. I, encara, més tard, en Pau de la Gramola farà que la gresca no decaigui. El poble és rural, petit i coquetó. S’agrupa al voltant de la seva església parroquial, un temple espectacular, romànic. Al poble hi ha moltíssims megàlits, i una necròpolis de l’edat dels metalls, les restes de la qual es poden visitar a la sala d’exposicions permanent de la necròpolis de Can Bech de Baix. Per visites concertades cal trucar a l’Ajuntament d’Agullana, al telèfon 972 535 206. Rondant pels boscos i camps de la vila trobareu menhirs, dolmens i altres construccions prehistòriques, com ara els que anomenen la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d’en Torrent, que son dolmens, i un parell de menhirs: la Pedra Dreta, o Roc del Frare, i el Menhir dels Palaus. A Agullana s’hi arriba per l’autopista A-7 fins la sortida de Figueres, anant després per l’antiga N-II, o sortint directament a La Jonquera. Un tram de només 3 km de la carretera G-500 uneix l’entrada sud de La Jonquera, anant per la N-II, des del lloc anomenat Can Quartos, en mig d’un immens polígon industrial, amb Agullana. També possible accedir-hi des de Figueres per la GI-502, cap a Darnius i, abans d’arribar a aquesta localitat, girar a la dreta per la GI-504 fins Agullana. L’obertura d’una nova carretera travessant el Pirineu i la frontera francesa ha fet possible la comunicació directa amb el Vallespir a través del coll de Manrella, lloc per on van exiliar-se moltíssims republicans, el President Companys entre ells. Es bonic fer aquesta ruta, d’Agullana a La Vajol i d’allà a Les Illes i Ceret, a França. Una ruta molt emotiva. Podeu passar el cap de setmana al poble llogant un dels apartaments anomenats del Suro, n’hi molt per allà, malgrat el terrorífic incendi de l’estiu del 2012, i es poden llogar durant tot l’any. N’hi ha d’una sola habitació i amb dues habitacions. Si us hi quedeu podreu gaudir de la natura, fent la ruta de les capelles romàniques, a peu o en bici, o la ruta dels dòlmens, o la  dels castells… Podeu trucar al telèfon: 972 53 51 78, visitar la seva web: http://www.elsuro.com, o escrure’l: elsuro@elsuro.com. Si us agrada més llogar una casa rural, al poble hi ha Can Palau, una antiga masia del segle XVII, voltada de bosc. Podeu informar-vos al telèfon: 972 53 52 57, o a la seva adreça http://www.canpalau.com, o via mail: info@canpalau.com. També disposeu d’una fonda, casolana, de les d’abans, “La Font d’Avall” amb habitacions senzilles però acollidores i un bon restaurant, que hem provat.  Informació al telèfon: 972 53 52 35, a internet:  restaurant la font d’avall, o per correu: info@restaurantlafontdavall.com. També podeu dinar al bar Pinyareda, al carrer Pinyareda, 11, telèfon: 972 53 55 08. Si us decidiu a passar el cap de setmana podeu visitar Maçanet de Cabrenys, i dormir al magnífic Hotel Els Caçadors, on menjareu també molt bé. o també a La Quadra, un altre hostal de la zona, amb restaurant també. Podeu pujar cap a Tapis, on hi ha un altre restaurant molt recomanable, mític a la comarca, i arribar-vos fins el poble francés català de Coustouges, (Costoja) amb una bonica església romànica. També podeu baixar a Darrnius, i d’allà a Albanyà. per veure l’església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà, i si seguiu la carretera GI-511, des del nord de Figueres, passareu per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. La Xuia d’Agullana us espera per passar un bon cap de setmana a l’Empordà!.

En Agullana, una bella población del Ampurdán, cercana a Francia y a La Junquera, celebran este sábado su típica fiesta de la Xuia, en que los niños recogen alimentos que por la tarde se guisaran y compartiran. Una excusa perfecta para subir hasta Agullana y descubrir la zona, pasar a Francia por los pasos del exilio, visitar los rincones llenos de iglesias románicas y dólmenes prehistóricos y dejarse llevar por el dulce descanso. Buenos hoteles y restaurantes en el mismo pueblo y en los alrededores.

Firamar a Sant Pol de Mar

Hem volgut aprofitar que al bellíssim poble mariner de Sant Pol de Mar, al Maresme, hi fan una fira marinera, molt bonica, per convidar-vos a anar-hi. I ho hem fet perquè Sant Pol és una població realment bella, amb molts alicients per una sortida familiar d’un dia. Ens encanta el conjunt de cases blanques arrecerades entre els turons que dominen les dues esglésies de Sant Pol. La més alta, enlairada sobre la vila i un mar blavíssim, és l”esglèsia de l’antic priorat de Sant Pau. En front d’ella, a la llunyania, encarades les dues, podem albirar l’esglèsia parroquial, també elevada dalt del seu turó. Pintada tota de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades, o un Cadaqués menor. El que no podreu negar és que destila Mediterrania per tot arreu l’estampa del poble. Com mediterrani és el seu mar, la seva platja de sorra gruixuda, on us banyareu de fàbula, i els seus carrers estrets, costeruts, plens de cases pescadores. Si us hem convençut de fer una visita a Sant Pol, aprofiteu aquest darrer cap de setmana d’agost, en que fan la fira de mariners, i una cantada d’havaneres. Despedireu l’estiu com ha de ser, vora el mar, gaudint de la sorra, de l’aire i del fet de ser mediterranis. Ja ho sabeu: del 23 al 25 d’agost gaudireu de bona platja, d’una fira d’arts, oficis i motius mariners, i el concurs de composició d’havaneres Vila de Sant Pol. No us perdèssiu pas el festival d’Havaneres, el dissabte 24 d’agost a les 22 hores, amb els grups: Morralla, Port Bo, Peix Fregit i Els Pescadors de l’Escala. Sublim!. Sant Pol no és gens lluny de Barcelona , 50 kms per la C-31 o C-32.  Autopista del maresme, barata i bonica. Una hora curta, curta, no arriba. Temps de bany, de platges, petites, netes i boniques, que acolliran la vostra calor i els jocs dels vostres infants. No creiem que necessiteu dormir però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel-escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Començant pel restaurant Sant Pau de la Carme Ruscalleda, carregat d’estrelles Michelin. Teniu també l’hostal Can Tarano, un clàssic, amb habitacions. O el Pancheta, també amb senzilles peròn bones habitacions. Si us pirra el peix, menjat arran de mar, a tocar de les ones, aneu a La Platjola. Familiar i casolà. Glamour? El Sot del Morer. Molt modern?: La Llosa. Amb un toc de “charme”: el restaurant La Casa. Plats informals i per picar. Un menú, com els de sempre, Can Talamàs. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi anem. Som del Maresme nosaltres!.

Hemos querido aprovechar que hay una feria marinera y una cantada de havaneras en el bellísimo pueblo de Sant Pol de Mar, para invitaros a ir. Un pueblecito de postal, casas blancas que bajan al mar desde la colina donde se alza la iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta altiva al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. La localidad nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa, y mucho. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. San Pol también son sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas. Las playas de Sant Pol acogerán el baño refrescante y los juegos de sus niños. No creemos que necesiten dormir por allí, está cerca de casa, pero si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo. Empezando por el restaurante Sant Pau de Carme Ruscalleda, cargado de estrellas Michelin. Tienen también el hostal Can Tarano, un clásico, con habitaciones. O el Pancheta, también con sencillas pero buenas habitaciones. Si les pirra el pescado, comido al lado del mar, junto a las olas, vayan a La Platjola. Familiar y casero. Glamour? El Sot del Morer. ¿Muy moderno?: La Llosa. Con un toque de “charme”: el restaurante La Casa. Platos informales y para picar. Un menú, como los de siempre, Can Talamàs. Y aunque hay muchas más ofertas, pizzerías, bares, chiringuitos y otras opciones no las podemos enumerar. Ya veis que nos conocemos muy bien Sant Pol. ¡Somos del Maresme!.

Albanyà

Albanyà és un municipi situat al capdemunt de la vall del riu Muga. Aquesta simpàtica corrent d’aigüa, que travessa l’Empordà com una diagonal platejada, neix als peus del gran Bassegoda, la muntanya totèmica d’aquesta zona antiga i amagada. La Muga és un riu molt apte per l’oci familiar. D’aquells d’aigües netes, clares i saltarines, que forma gorgs i platges de picons que conviden a la banyada. Prop d’Albanyà, seguint el camí forestal cap a Bassegoda i el despoblat de Lliurona, trobareu racons ferèstecs, salvatges, plens de vegetació, on podreu gaudir de les transparents aigües de color verd maragda del riu que passa per Albanyà. No us perdeu tampoc la seva església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà. Tampoc no podeu deixar de fer un passeig fins l’ermita de Santa Maria de Palau, d’un romànic puríssim, on s’hi fa un aplec molt popular a la comarca, el dia 8 de setembre. Arribareu a aquesta ermita, i al poble d’Albanyà mateix, si seguiu la carretera GI-511 des del nord de Figueres, passant per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Albanyà us espera!.

Albanyà es un municipio situado en el valle del río Muga. Esta simpática corriente de agua, que atraviesa el Empordà como una diagonal plateada, nace a los pies del gran Bassegoda, la montaña totémica de esta zona antigua y escondida. Muga es un río muy apto para el ocio familiar. De aquellos de aguas limpias, claras y saltarinas, que forma pozas y playas de guijarros que invitan a la bañada. Cerca de Albanyà, siguiendo el camino forestal hacia Bassegoda y el despoblado de Lliurona, encontrarán rincones agrestes, salvajes, llenos de vegetación, donde podrán disfrutar de las transparentes aguas de color verde esmeralda del río que pasa por Albanyà. No se pierdan tampoco su iglesia de San Pedro, románica, bien conservada, y lo que queda de la muralla de este pequeño pueblecito del Alt Empordà. Tampoco pueden dejar de dar un paseo hasta la ermita de Santa María de Palau, de un románico purísimo, donde se hace una romería muy popular en la comarca, el día 8 de septiembre. Llegaréis a esta ermita, y al pueblo de Albanyà mismo, si seguís la carretera GI-511 desde el norte de Figueres, pasando por San Lorenzo de la Muga, otro pueblo precioso que merece una visita detenida. No dejen de dar un agradable paseo familiar por las pistas que llevan a la Albera desde Albanyà, sobre todo las que van río arriba, y que se adentran en el majestuoso Parque Natural del Bassegoda. Para comer y dormir en el pueblo la opción más habitual y correcta es el magnífico y muy familiar camping Bassegoda Park. Un clásico en la zona. Con un buen restaurante, piscina, bungalows climatizados y una naturaleza desbordante. También interesante el restaurante Samuga, en San Lorenzo. Nos encanta también el bonito Santuario de la Salud, con muy buena cocina y habitaciones sencillas pero muy decentes. Recomendable. También muy recomendable La Fornal, en Terrades, o el lujoso Torre Laurentii en San Lorenzo. El Trull d’en Francesc en Boadella es una apuesta segura. En Figueres tienen también todo tipo de servicios para visitar la zona. Si se deciden por esta ciudad os recomendamos la comodidad y la cocina del Hotel Duran. ¡Albanyà os espera!

Castells del Gaià: de Biure a Altafula

Biure de Gaià és un petit poblet, molt petit, de la comarca de la Conca de Barbera, tot i que podríem asignar-lo millor a una possible subcomarca que gravitaria en la órbita de la vila medieval de Santa Coloma de Queralt. Biure forma part del municipi de Les Piles, i el millor que te és el seu castell, situat en un turó, dominant les cases del veïnat. Tot i que es original del segle XI, ha sofert moltes reformes que l’han desdibuixat i fantasejat. Ara és un palauet privat, que no deixen visitar per dins. L’església del poble és barroca, i a l’entrada de la vila hi ha una bonica creu de terme, del segle XV. Però el més bonic d’aquesta zona és el paisatge. Un paisatge desonegut, que volta a l’entorn del riu Gaià, que és un dels rius més petits, bonics, desconeguts i més ben conservats, de tot Catalunya. El Gaià i els seus castells, la línia defensiva vertebral de la Catalunya de l’any 1000. Un lloc ideal per fer-hi una ruta natural, familiar, i a la vegada cultural, descobrint indrets molt bonics. Podeu fer la ruta del riu Gaià, i els seus castells, de Santa Coloma al mar o a la inversa. Nosaltres visitaríem primer la vila medieval de Santa Coloma de Queralt. Una vila molt interesant, i molt poc visitada. Des de Barcelona el millor per arribar-hi és anar per l’autovia A2 fins La Panadella i girar cap a Santa Coloma.  Podeu veure-hi les esglèsies, la major i la petita, a la sortida del poble, un castell palau fastuós, molt ben areglat i un seguit de places porxades… la plaça gran, una veritable joia. Podeu seguir la ruta cap a Pontils, pasar per Biure i el seu castell, i descobrir el poblet amagat de Vallespinosa, on hi ha un restaurant molt recomanable. Encara tres castells més, tres poblets més, tres fites més, camí endavant. Camí de Santa Perpètua de Gaià, per exemple, una cucada de poble, inaudit i maravellós, amb el castell penjat. De postal. O Querol, i el seu castell roquer. El riu Gaià s’engorja i passa per uns estrets molt bonics. La natura verge us sorprendrà. Hi ha racons deliciosos, ideals per caminar i per banyar-se a l’estiu. Des de Querol podeu pujar al santuari de Sant Jaume de Montagut. I baixar a fins a la plana. El Pont d’Armentera i Santes Creus us esperen. El monestir de Santes Creus és una de les joies de la ruta del Císter. El plat fort del dia. Acabada la visita dineu i pasejeu per la bonica albareda a tocar del riu. Podeu fer-hi una bona barbacoa, a les taules i fogons que hi ha. Si voleu podeu tornar a casa, per l’autopista AP-2, agafant-la a Vilarodona. Si no, podeu seguir Gaià avall. Us esperen la vila de Montferri, i el seu santuari de Montserrat, obra mestra d’en Jujol. Podeu acabar a La Nou de Gaià, que ens ofereix un altre dels castells del Gaià. Vespella és un poble d’allò més espectacular. Cases de colors, i un altre turó amb un altre castell, i una ermita poderosa, Sant Miquel. Arribem tot seguit al  mar. El darrer castell no és una fortalesa. És Altafulla, tota una vila medieval closa, amb un palau fantàstic que és el colofó espectacular. Prop seu Tamarit, abocat al Mediterrà, un altre castell preciós, arran de mar, just on el riu s’acaba. Teniu bons allotjaments al llarg de la ruta. Hotels a Santa Coloma, o a Altafulla. Cases rurals, moltes, com ara les de Vilabella.  O un bon càmping. Llocs per dinar no en falten, us recomanem els restaurants de Santes Creus. Una ruta ideal per una sortida d’un dia, o potser dos. En tot una zona per descobrir.

Biure de Gaià es un pequeño pueblo, muy pequeño, de la comarca de la Conca de Barbera, aunque podríamos asignarlo mejor a una posible subcomarca que gravitaria en la órbita de la villa medieval de Santa Coloma de Queralt. Biure forma parte del municipio de Las Pilas, y el punto fuerte que tiene es su castillo, situado en una colina, dominando las casas del vecindario. Aunque se original del siglo XI, ha sufrido muchas reformas que lo han desdibujado y fantaseado. Ahora es un palacete privado, que no dejan visitar por dentro. La iglesia del pueblo es barroca, y a la entrada de la villa hay una bonita cruz de término, del siglo XV. Pero lo más bonito de esta zona es el paisaje. Un paisaje desconocido, que rodea el entorno del río Gaià, que es uno de los ríos más pequeños, bonitos, desconocidos y mejor conservados de toda Cataluña. El Gaià y sus castillos, la línea defensiva vertebral de la Cataluña del año 1000. Un lugar ideal para una ruta natural, familiar, ya la vez cultural, descubriendo lugares muy bonitos. Pueden hacer la ruta del río Gaià, y sus castillos, de Santa Coloma al mar o a la inversa. Nosotros visitaríamos primero la villa medieval de Santa Coloma de Queralt. Una villa muy interesante, y muy poco visitada. Desde Barcelona lo mejor para llegar es ir por la autovía A2 hasta La Panadella y girar hacia Santa Coloma. Pueden ver las iglesias, la mayor y la pequeña, a la salida del pueblo, un castillo palacio fastuoso, muy bien arreglado y una serie de plazas porticadas … la plaza mayor, una verdadera joya. Podéis seguir la ruta hacia Pontils, pasar por Biure y su castilo, y descubrir el pueblo escondido de Vallespinosa, donde hay un restaurante muy recomendable. Aun les quedan tres castillos más, tres pueblos más, tres hitos más, camino adelante. Camino de Santa Perpètua de Gaià, por ejemplo, una cucada de pueblo, inaudito y maravilloso, con el castillo colgado del risco. De postal. O Querol, y su castillo roquero. El río Gaià se encajona y pasa por unos estrechos muy bonitos. La naturaleza virgen os sorprenderá. Hay rincones deliciosos, ideales para caminar y para bañarse en verano. Desde Querol pueden subir al santuario de Sant Jaume de Montagut. Y de alí bajar hasta la llanura. El Pont d’Armentera y Santes Creus os esperan. El monasterio de Santes Creus es una de las joyas de la ruta del Císter. El plato fuerte del día. Terminada la visita coméis y paseais por la hermosa arboleda junto al río. Se puede hacer alí una buena barbacoa, en las mesas y fogones existentes. Si se quiere, se puede volver a casa, por la autopista AP-2, tomandola en Vilarodona. Si no, pueden seguir Gaià abajo. Os esperan la villa de Montferri, y su santuario de Montserrat, obra maestra de Jujol. Podeis terminar en La Nou de Gaià, que nos ofrece otro de los castillos del Gaià. Vespella es un pueblo de lo más espectacular. Casas de colores, y otro cerro con un castillo, y una ermita poderosa, San Miguel. Ya llegais al mar. El último castillo no es una fortaleza. Es Altafulla, toda una villa medieval amurallada, con un palacio fantástico que es el colofón espectacular a esta ruta. Cerca teneis Tamarit, abocado al Mediterráneo, otro castillo precioso, al lado del mar, justo donde el río desemboca. Tienen muy buenos alojamientos a lo largo de la ruta. Hoteles en Santa Coloma, o en Altafulla. Casas rurales, muchas, como las de Vilabella. O un buen camping. Lugares para comer no faltaran, les recomendamos los restaurantes de Santes Creus. Ideal para una salida de un día, o quizás dos.

Cales del Bosc de la Marquesa

Les cales que hi ha dins el bosc de la Marquesa són el darrer espai realment natural intocat, i verge, del litoral tarragoní. I un dels pocs del litoral català. Estan integrades dins un inmens bosc de pi blanc, propietat d’una marquesa que mai no va voler vendre la propietat, fet que preservà aquest paratge únic, tal i com està, per les futures generacions. Està situat poc després de la platja de la Mora, un altre indret familiar molt recomanable, i abans de la desviació cap a la Platja Llarga. Podeu arribar-hi fàcilment per la AP-7, sortida a Altafulla, o per la N-340, entrant a la urbanització La Mora. Cal cercar la banda dreta de la platja de la Mora, on hi ha un càmping i una torre medieval de guaita. Seguint la tanca del càmping tot allunyant-vos del mar, trobareu una petita carretera on podreu aparcar el cotxe. Allà mateix trobareu l’entrada a la finca de la Marquesa i el camí. La primera cala està a menys d’un km., 20 minuts a peu, xino-xano. L’indret, i el camí també, us recordaran Menorca. Quan arribeu a la primera cala, que és la de Roca Plana, encara creureu més que sou a l’illa. Més endavant arribareu a Cala Fonda, anomenda també Wai-Kiki. És un lloc impressionant, rodejat de penyasegats. Vigileu. Si seguiu el camí sortireu al Càmping Les Palmeres, ja a la Platja Llarga. Evidentment la ruta es pot fer al revés. A les cales del Bosc de la Marquesa no hi ha cap mena de servei, i atenció!, són nudistes. Esperem que no us molesti més del que molestareu vosaltres als nudistes. Tot i nudista, la zona és molt familiar. Banyar-se és el millor que podeu fer en les aigües increiblement belles, nítides i blavíssimes d’aquest lloc, però no excloem que pogueu anar-hi en altres èpoques de l’any, senzillament a passejar i a veure’n la magnífica excepcionalitat. I tot això a només 10 kms. de Tarragona ciutat. Inverosímil, oi?. El bosc de la Marquesa és un d’aquells paisatges que cal retindre als ulls, preservar i defensar. Per dinar, dutxar-vos i tots els altres serveis la referència a de ser la Platja de la Mora. Aquí trobareu un bon restaurant, que ens agrada força: El Racó de la Mora. Tel: 977 656 206.  També un càmping, que ja hem esmentat en parlar de la ruta fins el bosc, que està molt bé, i és molt familiar. Tenen bonics bungalows. Per altres necessitats, com ara hotels, la referència pot ser Tarragona, o bé Altafulla o Torredembarra.

Las calas que hay en el bosque de la Marquesa son el último espacio realmente natural intocado, y virgen, del litoral de Tarragona. Y uno de los pocos del litoral catalán. Están integradas dentro de un inmenso bosque de pino blanco, propiedad de una marquesa que nunca quiso vender la propiedad, lo que preservó este paraje único, tal y como está, para las futuras generaciones. Está situado poco después de la playa de la Mora, otro lugar familiar muy recomendable, y antes de la desviación hacia la Playa Larga. Pueden llegar fácilmente por la AP-7, salida en Altafulla, o por la N-340, entrando en la urbanización La Mora. Hay que buscar el lado derecho de la playa de la Mora, donde hay un camping y una torre medieval de vigía. Siguiendo la valla del camping alejándose del mar, encontrarán una pequeña carretera donde podrán aparcar el coche. Allí mismo encontrarán la entrada a la finca de la Marquesa y el camino. La primera cala está a menos de un km., 20 minutos a pie, tranquilamente. El lugar, y el camino también, les recordarán Menorca. Cuando lleguen a la primera cala, que es la de Roca Plana, pensaran definitivamente que se encuentra en la isla. Más adelante llegarán a Cala Fonda, llamada también Wai-Kiki. Es un lugar impresionante, rodeado de acantilados. Vigilen. Si seguís el camino saldreios al Camping Las Palmeras, ya en la Platja Llarga. Evidentemente la ruta se puede hacer al revés. En las calas del Bosc de la Marquesa no hay ningún tipo de servicio, y ¡atención!, Son nudistas. Esperamos que no os moleste más de lo que molestareis vosotros a los nudistas. A pesar de ser nudista, la zona es muy familiar. Bañarse es lo mejor que se puede hacer en las aguas increíblemente bellas, nítidas y azulísimas de este lugar, pero no excluimos que se pueda ir en otras épocas del año, sencillamente a pasear y a ver la magnífica excepcionalidad. Y todo ello a sólo 10 kms. de Tarragona ciudad. Inverosímil, ¿no?. El bosque de la Marquesa es uno de esos paisajes que hay que retener en los ojos, preservar y defender. Para comer, ducharse y todos los demás servicios la referencia debe ser la Playa de la Mora. Aquí encontrarán un buen restaurante, que nos gusta bastante: El Rincón de la Mora. Tel: 977656206. También un camping, que ya hemos mencionado al hablar de la ruta hasta el bosque, que está muy bien, y es muy familiar. Tienen bonitos bungalows. Para otras necesidades, como hoteles, la referencia puede ser Tarragona, o bien Altafulla o Torredembarra.