Catània

Catània és una gran ciutat de Sicilia. La segona ciutat de l’illa. Catània és barroca per obra de l’Etna, terrible volcà sicilià que presideix l’horitzó de la vila. Un terratremol i una erupció van borrar Catània del mapa l’any 1693. La nova vila barroca va nèixer tan bonica que va ser declarada patrimoni de la humanitat. A Catània cal veure la plaça del Duomo, amb la catedral i l’ajuntament, presidits per la fontana de l’elefant de Vacarini, l’artista que va fer quasi tots els edificis de la nova ciutat barroca. També el monestir dels Benedetti amb l’escala dels àngels, preciosa, i un munt d’esglésies al llarg de la Via Crociferi, com ara Santa Àgata. També conserva la vila algunes restes romanes, com un teatre i un amfiteatre, però no són el més bonic. Ens agraden més els palaus, excepcional el Biscari, que no es pot veure bé, llàstima. O les esglèsies, llocs màgics per excel·lència. A Catània hi fa molta calor, sobretot a l’estiu. I és una ciutat molt meridional, mediterrània. Admireu en aquest sentit el seus mercats, sobretot el mercat del peix, molt pintoresc, o el de Fiera, més tradicional, com un mercat àrab. La via Etnea és l’artèria principal de la vila. Una avinguda recta, amb l’Etna com a teló de fons. Una via de botigues i comerços variats, on la gent passeja cap al tard, quan el sol va de baixa. Els voltants de Catania també son molt xulos. A menys de 100 kms. teniu la increible ciutat de Taormina, amb les seves vistes, les seves platges i el teatre grec. No lluny les espectaculars i refrescants gorges del riu Alcàntara. A tocar les viles Aci. Com Aci Castello, amb un castell normand arran de costa, o Aci Trezza, amb els esculls del cíclop emergint entre unes aigües blau turquesa. O la meravellosa Acireale, barroca també, com Catània, plena d’esglésies i palaus. Catania és una opció perfecta per a una visita a l’est de Sicília, per visitar el volcà Etna, per anar fins la fantàstica ciutat medieval de Siracusa, o per veure altres viles patrimoni mundial de l’UNESCO, com Catània, per raó del seu casc antic barroc, com ara Ragusa o Noto. Prop de Catània hi ha platges de somni. Ja ho veieu… Catània us espera. I per allotjar-vos us recomanem un Ibis Styles verd, prop d’Acireale. O bé al centre de la ciutat un esplèndid hotel de la cadena UNA, el Palace. Car però molt maco. Més econòmic resulta un hotel antic, però molt net, amb “charme”. Molt ben situat a la Via Etnea 316. Per dinar, peix, plats ben cuinats, car: la Trattoria Paranza, o bé la famosa Trattoria d’Antonio. No defrauden. L’Osteria Il Bell’Antonio, refinada i d’alta volada, en canvi, te preus prou assequibles.  Molt més desenfadada, fresca, alegre, una pizzeria on fan bones amanides. Preus i servei informal: Gisira. Recomanable. Una mica més juvenil i tirat de preu L’Agora Hotel és un young hostel amb restaurant. Plats senzills però bé. La Pizzoleria està força bé, també. En una plaça te aires de bar de tapes: Piazza Mazzini, 1. El Giglio Rosso també ens va agradar, al carrer Santa Anna, 19. No us perdeu Catània, un Nadal, unes vacances, un cap de setmana llarg. Vols des de Barcelona fins Palerm i tren o bus fins Catània, o durant una ruta llarga de vacances per la bella illa de Sicília.

Catania és una gran ciudad de Sicilia. Catània és barroca. Catania es patrimonio de la humanidad. Hay que ver la piazza del Duomo, con la fontana del elefante de Vacarini. Conserva algunos restos romanos, como un teatro y un amfiteatro. Nos gustan sus palacios, como el Biscari. O sus iglesias, como las de la Via Crociferi, con el monasterio de los Benedetti. Y fuera de Catania también hay cosas bonitas. A menos de 100 kms. a la redonda está la increible ciudad de Taormina, sus playas y el teatro griego. O los estrechos del rio Alcántara. Aci Castello tiene un castillo normando, Aci Trezza, las rocas del cíclope en plena playa, Acireale es barroca como Catània. El volcán Etna está al lado, y la medieval de Siracusa muy cerca, como Ragusa o Noto. Como hoteles teneis un Ibis Styles verde, en Acireale. o un hotel de la cadena UNA, el Palace. Caro pero bueno. En la Via Etnea 316, el 316, claro. Para comer recomendamos la Trattoria Paranza, o la famosa Trattoria d’Antonio. No defraudan. L’Osteria Il Bell’Antonio, es refinada con buenos precios. Desenfadada, fresca, alegre, una pizzeria: Gisira. Recomanable. El Agora Hotel es un young hostel con un restaurante económico. La Pizzoleria está en una plaza con aires de bar de tapas: Piazza Mazzini. El Giglio Rosso en la calle Sant’Anna, 19. Catania la bella de Sicília.

Catania it’s a Sicily great city. Catania is baroque. Catania is in the heritage of humanity list. You have to see the Piazza del Duomo with the fountain. Roman remains a theater and an amphitheater. We like Catania’s palaces, like Biscari. Or their churches, such as the Via Crociferi, with the monastery of Benedetti. And outside Catania there are also nice things. Less than 100 kms. radius is the amazing city of Taormina, wonderful beaches and the great Greek Theatre. Or the narrow river Alcantara. Aci Castello has a Norman castle, Aci Trezza, the Cyclops rocks on the beach, Acireale is baroque like Catania. Etna volcano is next to Catania. The city is very close the medieval Syracuse, Ragusa and Noto. To sleep you may go to the Ibis hotel Green Styles in Acireale. Or go to the Palace. Expensive but good. On Via Etnea 316, there is the 316, of course. To eat something we recommend the Trattoria Paranza, or the famous Trattoria d’Antonio. L’Osteria Il bell’Antonio, is refined but with good prices. Casual, fresh, cheerful, pizzeria: Gisira. The Agora Hotel is a hostel with young diner. The Pizzoleria is in Piazza Mazzini. The Giglio Rosso at 19, Sant’Anna Street. Catania is the most wonderful city in Sicily.

Catania est une grande ville de la Sicile. Catania est baroque. Catane c’est patrimoine de l’humanité, avec la Piazza del Duomo, avec la fontaine des éléphants del Vacarini. Elle à conservé nombreux vestiges romains comme un théâtre et un amphithéâtre. Nous aimons aussi les palais, comme le Biscari. Ou leurs églises, comme les de la Via Crociferi, avec le monastère des Benedetti. Et à l’extérieur de Catane il y a aussi de belles choses. A moins de 100 kms. en rayon il y a la magnifique ville de Taormina, avec ses plages et le théâtre grec. Ou la rivière étroite de l’Alcantara. Aci Castello possède un château normand, Aci Trezza, les roches Cyclops sur la plage, Acireale est baroque comme Catania. L’Etna est très proche a Catania, comme les viles médiévales de Syracuse, Raguse et Noto. Pour le soir vous avez un hôtel Ibis Styles vert à Acireale. Sur la Via Etnea 316, vous pouvez bien dormir a le 316, bien sûr. Pour manger, nous vous recommandons la Trattoria Paranza, ou le célèbre Trattoria d’Antonio. L’Osteria Le Bel Antonio est raffinée, avec de bons prix. Casual, frais, gai, pizzeria: Gisira. L’Agora Hôtel est une auberge de jeunesse avec bon diner. Le Pizzoleria est dans la Piazza Mazzini. Le Giglio Rosso est a lec 19 de la Rue Sant’Anna. Catane est belle, comme la Sicile.

El Santuari de la Verge de Falgars

L’ermita i hostatgeria de la Verge de Falgars està situada a la serra del mateix nom, a la vall on neix el Llobregat, prop de La Pobla de Lillet a  1.300 metres d’alçada. El lloc és esplèndid. Entorn natural al 100 per cent. Boscos esponerosos, prats de muntanya, unes vistes increibles al Cadí, al Puigmal, al Pedraforca. És un indret pensat per anar-hi a passar el dia, menjant amb la família o els amics a l’àrea de pícnic, fent una bona barbacoa de carn, o uns calçots, o fent senderisme. I deixar jugar als infants de la família, saltar, còrrer o bé anar amb les bicis amunt i avall. A Falgars s’hi arriba des de Barcelona per la carretera C-16 fins l’entrada de Guardiola de Berguedà. Allà cal agafar, a mà dreta, la carretera B-402 cap a la Pobla de Lillet. De l’entrada de la Pobla surt una bona carretera, asfaltada, que en 7 kms. us deixa al santuari.  En aquest lloc sempre hi ha hagut una ermita. L’actual és de l’any 1646, però la més antiga era romànica. Anexa a l’esglèsia trobareu l’hostatgeria, del segle XVIII. A la comarca hi ha devoció per la verge de Falgars. Encara es conserva, prop del temple, en mig del bosc, la cova primigènia on, segons la tradició fou trobada la imatge. La gent dels pobles del voltant pugen en boniques romeries, com la de Sant Marc per l’abril, o la trobada de La Pobla, normalment pel mes de juny. La festa major del Santuari es celebra el diumenge de setembre més pròxim al dia 8. Però sempre trobareu gent a qui agrada de pujar fins Falgars, simplement per a fer-hi un bon àpat, carn a la brassa o una costellada. Perquè al Santuari de Falgars hi ha una zona de pícnic, ja ho hem dit, molt xula, en unes feixes ben condicionades. Unes amb més gespa, les altres amb més bosc, unes a l’ombra, les altres al sol. Cada feixa amb les seves taules i barbacoes, amb molt d’espai per còrrer i jugar. Al darrera el Santuari encara   hi ha més taules i més barbacoes. Les vistes son fantàstiques i l’aparcament molt fàcil, hi ha molt de lloc. Hi ha font, lavabos i contenidors per a la brossa. El santuari i la seva hostatgeria és un bon lloc de descans si us voleu quedar un cap de setmana i fet un volt per la vall. Tant per l’hostatgeria com pel restaurant cal trucar: 937 44 10 95. Us agradarà, perquè hi fan bona teca. Cuina tradicional catalana, carns a la brassa de categoria. També tenen servei d’entrepans, d’amanides i begudes si sou dels que feu picnic. Tot i que no és un hotel de campanetes, a Falgars trobareu unes senzilles però còmodes habitacions, en un entorn natural privilegiat, molt interessants per descobrir aquests paratges. Aneu fins a Falgars, en cotxe, a peu o en bicicleta. Gaudiu de la muntanya del Catllaràs, perfectament conservada i de la maravellosa xarxa de camins que creuen els boscos magnificients. Complementeu, si cal, la vostra estada amb una visita a La Pobla de Lillet, un bonic poble d’aires medievals, amb un casc antic notable, i un pont encisador. Amb moltes ermites i esglésies romàniques pels voltants, perdudes entre els camps i els boscos, que podeu jugar a trobar: Rotgers, Rus… i fins un monestir: Santa Maria de Lillet. També en aquesta zona hi ha una obra mestra d’en Gaudí: els jardins Artigues. Podeu pujar en el tren del ciment que us portarà a la fàbrica del Clot del Moro. Si voleu tocar molta neu sortiu de La Pobla en direcció Castellar d’en Hug, un altre poble ben pintoresc. Abans però, pareu a les fonts del Llobregat, bonic indret familiar. Podeu acabar arribant al Pla de l’Anyella, a La Molina. Neu assegurada a l’hivern, a la tardor els boscos son de colors!. També heu de saber què, baixant cap a Guardiola de Berguedà trobareu la mina de petroli de Riutort. La zona dona motiu perfectament per passar un bon cap de setmana, curt o llarg, un pont o fins unes vacances. Per dinar, fora de la zona de pícnic y del Santuari de Falgars que us hem descrit, aneu a la Pobla de Lillet, on teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, normaletes i senzilles. Us recomanem també anar fins a Sant Jaume de Frontanyà, un poblet encisador amb una veritable catedral romànica. Allà podeu dinar a la Fonda Cal Marxandó, cuina de tota la vida, al mig del poblet, sense pèrdua possible. Tel: 938.23.90.02. Per dormir, a la zona, fora de l’hostatgeria de Falgars podeu anar a Guardiola de Berguedà hi ha Cal Duaner i un bonic hotel anomenat El Blat, amb bon restaurant. Proper està El Jou, un altre bon hotel. Una mica fora de la zona teniu el Càmping Berguedà, camí de Saldes i del Pedraforca, un altre indret amb molta neu, i vistes espectaculars. A Borredà, un xic més avall de Sant Jaume de Frontanyà, trobareu algunes cases rurals boniques, com ara el Querol Vell. Bon Pirineu, bon picnic, bona barbacoa i paisatge de somni a Falgars.

La ermita y hospedería de la Virgen de Falgars está situada en la sierra del mismo nombre, en el valle donde nace el Llobregat, cerca de La Pobla de Lillet a 1.300 metros de altura. El lugar es espléndido. Un entorno natural preservado al 100 por ciento. Bosques frondosos, prados de montaña, unas vistas increíbles al Cadí, al Puigmal, y al Pedraforca. Es un lugar pensado para ir a pasar el día, haciendo senderismo, jugando con la familia, o bien con las bicis. Se llega desde Barcelona por la carretera C-16 hasta la entrada de Guardiola. Allí hay que coger, a mano derecha, la carretera B-402 hacia La Pobla de Lillet. De la entrada de La Pobla sale una buena carretera, asfaltada, que en 7 kms. les deja al santuario. En este lugar siempre ha habido una ermita. El actual es del año 1646, pero la más antigua era románica. Anexa a la iglesia encontrará la hospedería, del siglo XVIII. En la comarca hay devoción por la virgen de Falgars. Todavía se conserva, cerca del templo, en medio del bosque, la cueva primigenia en la que, según la tradición, fue encontrada la imagen. La gente de los pueblos cercanos sube en bonitas romerías, como la de San Marcos en abril, o el encuentro de La Pobla, normalmente en el mes de junio. La fiesta mayor del Santuario se celebra el domingo de septiembre más próximo al día 8. Pero siempre encontrareis gente que gusta de subir hasta Falgars, simplemente para hacer una buena comida, carne a la brasa o una parrillada. Para las familias este es un buen lugar de descanso, y de picnic, porqué en los alrededores de la ermita hay mesas, barbacoas y espacio para correr y saltar. También buén aparcamiento, mucho bosque y uenas vistas. Ideal para una parrillada de carne o unos calçots con la família o los amigos. Buén lugar para passar un buén dia, o un fin de semana, sobre todo quieren recorrer el valle. Pernocten en la hospedería o coman en el restaurante. Pero antes deben reservar al tel: 937 44 10 95. Es un lugar acogedor y hacen buena comida. Cocina tradicional catalana, carnes a la brasa de categoría. También servicio de bocadillos, ensaladas y bebidas, para los amantes del picnic. Aunque no es un hotel de campanillas, en Falgars encontrareis unas sencillas pero cómodas habitaciones. Suban hasta Falgars, en coche, a pie o en bicicleta. Disfruten de la montaña del Catllaràs, perfectamente conservada y de la maravillosa red de caminos que cruzan sus bellos bosques. Complementen, si es necesario, su estancia con una visita a las fuentes del Llobregat, a la cantera del Clot del Moro, a los Jardines Artigas, o hasta la mina de petróleo de Riutort. Regalense una excursión en el tren de la Pobla. Sant Jaume de Frontanyá no queda lejos, por un camino de montaña bastante practicable, según la época del año. Ideal para un fin de semana, o para un día de excursión.

Santuari del Far

Al cor del Collsacabra, en mig d’un paisatge d’ensomni, dalt d’una imponent cinglera que domina mitja Catalunya, hi ha el Santuari de El Far. I allà, a més de 1000 metres d’altura, a més de 500 metres de desnivell sobre el pantà de Susqueda, us sentireu a tocar del cel. I en aquest indret privilegiat per la mare natura, hi trobareu, a més de l’ermita, el mirador increïble, i uns boscos i praderies fantàstiques, una zona de pícnic amb barbacoes, molt boniques i un bon restaurant. Anem a pams. El Santuari de la Mare de Déu del Far és del segle XI, romànic però molt modificat, i está situat a 1.123 m d’altura, amb unes magnífiques vistes sobre el pantà de Susqueda, els cingles de Tavertet, les Guilleries o el Montseny, amb un bosc dens que ho envolta tot, i el poble de Sant Martí Sacalm amagat als seus peus. Es pot veure gran part del principat, tot el Pirineu, Girona, i fins i tot el mar, amb les Illes Medes. Amb uns bons prismàtics podríeu veure, en dies clars, Montserrat i fins Mallorca. Al propi santuari teniu una hostatgeria, amb 16 habitacions dobles, totes amb bany, i el Restaurant El Far, un restaurant de cuina catalana, amb capacitat per a 300 persones, que sovint està molt ple. El restaurant ofereix també servei de bar a la gent que fa servir el pícnic i les barbacoes. Més informació al telèfon 972 19 01 69. De la mateixa família teniu un altre restaurant no gaire lluny, al Coll de Condreu. La zona de pícnic de la que us parlem està propera al santuari, just en una mena de parc, molt antic, davant de la façana de l’església. Hi ha taules de pedra de diferents mides, totes elles venerables. També unes barbacoes, servei de wàter, zona d’esbarjo pels infants amb jocs infantils. Hi ha molt d’aparcament, i molt de lloc per jugar i còrrer, tot i que us recomanem que allunyeu els nens dels cingles i dels miradors, perquè poden ser perillosos. En canvi, tot el pla que travessa la carretera que porta al Far te molts bons llocs, prats i boscos on passar una bona estona sense problemes. Al Far hi podeu arribar des de Barcelona per la autovia que va a Vic i Puigcerdà, la C-17. Deixeu-la passat Vic, per entrar a l’Eix Transversal, la C-25, a l’entrada 180, per seguir-la en direcció Girona, fins la sortida 183, en direcció Roda de Ter. Passeu Roda, l’Esquirol, Cantonigrós i el desviament de Rupit, seguint la carretera comarcal C-153 fins arribar a veure l’indicador Santuari del Far, a mà dreta. Una pista d’uns 7 kms., estreta però asfaltada, porta fins l’ermita, el mirador, el restaurant i el pícnic. El paisatge és un luxe. A la tardor encara més. Podeu acabar de fer la volta i baixar cap a Sant Esteve d’en Bas. Tot plegat està a uns 100 kms de Barcelona però per l’efecte dels milers de corbes us semblaran 200 Kms. Però el lloc s’ho val. Entrareu i dinareu en la comarca màgica del Collsacabra, La comarca on es troben la serra maravellosa de Cabrera, (si us agrada la natura agafeu la pista en bon estat, ben senyalitzada, us portarà al peu de l’ermita de Santa Maria de Cabrera, travessant una fageda de conte de fades). No deixeu de visitar, si el temps us ho permet, els pobles de Tavertet, 12 kms. al sur de l’Esquirol, enlairat a abocat al precipici més violent de Catalunya, també damunt el pantà de Sau. No apte per a cardíacs com el mateix Far. També us recomanem molt vivament fer una volta pel poblet medieval de Rupit, a uns 15 kms. Un poblet de pessebre, unigualable, amb el seu pont, la riera, el salt de Sallent… no tenim paraules!. Per dinar, fora del Far, però en aquesta zona, us recomanem, en plan menú i preu ajustat Cal Carreter, especialitat en carns a la brasa. Està a Cantonigròs, a peu de carretera. Tel. 938525003. Si podeu pagar un restaurant de campanetes, amb cuina molt més sofisticada, llavors el vostre lloc és Ca l’Ignasi, on fan uns plats cuidats que segueixen la temporada i els seus productes. Està també a Cantonigròs, al carrer Major, 4. Tel. 938525124. Si heu arribat fins Rupit, nosaltres hem dinat, i dormit, a l’hostal l’Estrella. Molt cassolà i agradable. També teniu, de tota la vida, la Fonda Marsal. I fora de Rupit està molt i molt bé, per dormir i per menjar, el novíssim hostal de muntanya Cabrerès, al carrer Major de Cantonigròs, un xic més avall de Ca l’Ignasi. Habitacions senzilles i cuques, i apartaments. A Rupit hi ha un càmping, i en tota la zona moltes, moltíssimes cases rurals. Bona estada al Santuari de Far, i al Collsacabra!.

El Santuario de El Far està en la cúspide de un acantilado que cae unos 500 metros en vertical sobre el pantano de Susqueda, rodeado de bosques fantásticos, con un paisaje increible. Tiene una zona de pícnic con barbacoas y WC, además de área de juegos infantiles, aparcamiento más que suficiente, servicio de bar y de restaurante. Unos miradores de vértigo les permitiran ver media Catalunya a sus pies. Ni se lo imaginan. Ideal para una excursión familiar por la comarca del Collsacabra, preciosa, con pueblos como Tavertet, Rupit o el santuario de Cabrera. No se lo pierdan.

Peñaranda de Duero

Peñaranda de Duero és una d’aquelles petites poblacions, grans en art i en història, encantadores. Està de pas, a tocar de la carretera N-122, entre El Burgo de Osma i San Esteban de Gormaz, dos pesos pesants de la cultura castellana, dues localitats que cal veure i disfrutar, i Aranda de Duero. En arribar a l’alçada del poble de La Vid, que també te un bonic monestir per admirar, cal girar a mà dreta cap a Peñaranda, per la carretera local BU-924. Son set kilòmetres, escassos i ràpids. En arribar passareu el pont damunt l’Arandilla, veureu les muralles i la porta d’entrada a la vila medieval. Podeu aparcar a l’ampla avinguda. En passar l’arc quedareu estorats. El magnífic palau ducal d’Avellaneda, imponent, clàssic, renaixentista, obre la seva façana damunt la plaça porxada, la millor de Castella, i el seu pati, art pur en pedra blanca, blanquíssima. L’església colegiata ofereix també, la seva austera façana, just al davant. I al centre de l’espai el rotlle jurisdiccional, treballat, filigrana, imparteix justícia. Tot això a sota del teló de fons del seu castell altiu, situat damunt un turó, guardant el poble. Si aneu pels carrers plens de cases, escuts i palaus descobrireu convents i monestirs, places, un ferrer, la farmàcia més antiga d’Espanya i un curiós museu d’uniformes de policia. Delicat i deliciós aquest conjunt carregat d’anys i vivències que, avui dia, dorm esperant temps millors. Per dormir i menjar a Peñaranda teniu, a la mateixa plaça, un evocador edifici del segle XV, restaurat amb cura, La Posada Ducal. Aquest hotelet amb encant ofereix habitacions amb regust medieval, castellà, per amants de l’art i anyorats d’altres temps. Bona cuina al seu restaurant. També recomanem un hotelet rural amb molt d’encant: El Refugio de Miguel. Moblada amb molt de gust, amb mobles d’època, habitacions cuidades i un bon restaurant, amb menjar tradicional de la zona. Si us va més estar tots junts en una casa rural sencera, llavors el vostre lloc és El Jaramillo. Bars del poble, com ara el Palacete, al carrer Cava, telèfon 947 55 22 21, o bé el restaurant Señorío de Velez, a la plaza Duques de Alba, 1, telèfon: 947 552201 ó 947 552202, també us serviran bona teca. Podeu parar a Peñaranda en el curs d’una ruta per Castella, en unes vacances, o fer-la centre d’una visita a la zona, amb atractius propers com ara la ciutat romana de Clúnia, ruina imposant, o la d’Aranda de Duero, amb la seva església de Santa Maria, seu durant l’any 2014 de la mostra d’art religiós Las Edades del Hombre. Bona volta per la Castella eterna!.

Peñaranda de Duero es una de esas pequeñas poblaciones , grandes en arte y en historia , encantadoras . Está de paso, junto a la carretera N -122 , entre El Burgo de Osma y San Esteban de Gormaz , dos pesos pesados ​​de la cultura castellana , dos localidades que hay que ver y disfrutar, y Aranda de Duero . Al llegar a la altura del pueblo de La Vid , que también tiene un bonito monasterio para admirar , hay que girar a mano derecha hacia Peñaranda , por la carretera local BU- 924 . Son siete kilómetros, escasos y rápidos . Al llegar pasaréis el puente sobre el Arandilla , verá las murallas y la puerta de entrada a la villa medieval . Puede aparcar en la ancha avenida . Al pasar el arco quedará aturdidos . El magnífico palacio ducal de Avellaneda, imponente , clásico , renacentista , abre su fachada sobre la plaza porticada , la mejor de Castilla . La iglesia colegiata ofrece su justo delante. Y en el centro del espacio el rollo jurisdiccional , trabajado , filigrana , imparte justicia. Todo ello bajo el telón de fondo de su castillo altivo , situado sobre una colina , guardando el pueblo . Si va por las calles llenas de casas , escudos y palacios descubrirá conventos y monasterios , plazas , un herrero , la farmacia más antigua de España y un curioso museo de uniformes de policía. Delicado y delicioso este conjunto cargado de años y vivencias que , hoy en día , duerme esperando tiempos mejores . Para dormir y comer en Peñaranda tienen, en la misma plaza , un evocador edificio del siglo XV , restaurado con esmero , La Posada Ducal . Este hotelito con encanto ofrece habitaciones con sabor medieval , castellano , para amantes del arte y anyorats de otros tiempos . Buena cocina en su restaurante. También recomendamos un hotel rural con mucho encanto : El Refugio de Miguel . Amueblada con mucho gusto , con muebles de época , habitaciones cuidadas y un buen restaurante , con comida tradicional de la zona . Si os más estar todos juntos en una casa rural entera , entonces su sitio es El Jaramillo . Bares del pueblo , como el Palacete , en la calle Cava , teléfono 947 55 22 21 , o bien el restaurante Señorío de Velez , en la plaza Duques de Alba , 1, teléfono : 947 552.201 ó 947 552 202 , también os servirán buena comida . Puede parar a Peñaranda en el curso de una ruta por Castilla , en unas vacaciones , o hacerla centro de una visita a la zona , con atractivos cercanos como la ciudad romana de Clunia , ruina imponiendo , o la de Aranda de Duero , con su iglesia de Santa María , sede durante el año 2014 de la muestra de arte religioso Las Edades del Hombre .

Anagni

Anagni, l’anomenada ciutat dels Papes, no ha tingut la sort de Montepulciano, o de Todi. No ha esdevingut una vila medieval publicitada. No surt a les guies de viatge, o hi surt de passada. Un error terrible, potser només perdonable pel fet que no és una ciutat museu. La seva situació, a uns 60 kms. sota Roma, a peu de l’autopista A1, la que va fins a Nàpols, fa que hagi esdevingut una ciutat dormitori, poc agraciada, plena de gent, de pisos i de cotxes que circulen i molesten arreu. Malgrat tot us assegurem que val la pena fer una aturada a Anagni tot passant a la seva vora. El casc antic, situat dalt d’un esperó rocós, obert a tots els vents, és una maravella. Imagineu: una catedral romànica, amb una torre exenta molt bonica. Un terra de mosaic autèntic del segle XIII. Un ajuntament sobre unes voltes gòtiques bastíssimes, carrers amb palaus magnífics, que esperen inútilment una restauració que no arribarà. Esglésies barroques amagades, de façanes pastel i interiors de nata. Però encara no us hem explicat el millor secret d’Anangi, allò que ens va deixar bocabadats de veritat. És la cripta de la catedral. Una obra mestra del romànic mundial només comparable a San Marcos de León, a Espanya. Uns frescos sobre l’antic testament que cobreixen un espai inexhauriblement bell. Només per aquesta raó ja val la pena desplaçar-se de Roma a Anagni, o d’aturar-s’hi, entrant o sortint de Roma. No hem pogut possar-vos-en la foto. Estava estrictament filmar o fotografiar la cripta, i nosaltres som gent respectuosa. Us hem regalat, en canvi, la llum daurada, càlida, increible, de la tarda morint sobre Anagni, des de la finestra gòtica de la sala gran de l’ajuntament. No sentiu un tremolor a l’esquena?. La bellessa és indescriptible però, de vegades, sense voler, la càmara en capta un bocí. Bon aparcament a la porta de la vila medieval que mira al sud, prop de l’hospital. Bons llocs per dinar-hi i per dormir-hi. Proveu un hotelet amb molt d’encant, d’aquells que només pot haver-hi a Itàlia: el Villa Floridiana. Més modern, l’Hotel Citta dei Papi, es troba a l’entrada de l’autopista mateix. Dins la ciutat, el Portico Del Conte, a la Piazza Bonifacio VIII, és una bona referència per dinar, com també ho és La Taberna del Banditore, el restaurant Lo Schiaffo, o l’antiquíssim Albergo del Gallo‎, tots al carrer major de la vila, a la Via Vittorio Emanuele. Si aneu per Roma o Nàpols: Anagni!.

Anagni, la llamada ciudad de los Papas, no ha tenido la suerte de Montepulciano, o de Todi. No se ha convertido en una villa medieval publicitada. No sale en las guías de viaje, o sale solo de paso. Un error terrible, tal vez sólo perdonable debido a que no es una ciudad museo. Su situación, a unos 60 kms. bajo Roma, a pie de la autopista A1, la que hasta Nápoles, hace que se haya convertido en una ciudad dormitorio, poco agraciada, llena de gente, de pisos y de coches que circulan y molestan. A pesar de todo os aseguramos que vale la pena hacer una parada en Anagni. El casco antiguo, situado sobre un espolón rocoso, abierto a todos los vientos, es una maravilla. Imaginad: una catedral románica, con una torre exenta muy bonita. Un suelo de mosaico auténtico del siglo XIII. Un ayuntamiento sobre unas bóvedas góticas, calles con palacios magníficos, que esperan inútilmente una restauración que no llegará. Iglesias barrocas escondidas, de fachadas pastel e interiores de nata. Pero aún no os hemos contado el mejor secreto de Anangi, lo que nos dejó boquiabiertos de verdad. Es la cripta de la catedral. Una obra maestra del románico mundial sólo comparable a nuestro San Marcos de León, en España. Unos frescos sobre el antiguo testamento que cubren un espacio rabiosamente bello. Sólo por esta razón ya vale la pena desplazarse de Roma a Anangi, o de detenerse allí, entrando o saliendo de Roma. No hemos podido poneros la foto. Estaba estrictamente filmar o fotografiar la cripta, y nosotros somos gente respetuosa. Os hemos regalado, en cambio, la luz dorada, cálida, increible, de la tarde muriendo sobre Anagni, desde la ventana gótica de la sala grande del ayuntamiento. ¿No sentís un temblor en la espalda?. La belleza es indescriptible pero, a veces, sin querer, la cámara capta un trozo. Buen aparcamiento en la puerta de la villa medieval que mira al sur, cerca del hospital. Hay buenos lugares para comer y para dormir en Anagni. Prueben un hotelito con mucho encanto, de aquellos que sólo puede haber en Italia: el Villa Floridiana. Más moderno, el Hotel Citta dei Papi, se encuentra en la entrada de la autopista mismo. Dentro de la ciudad, el Portico, en la Piazza Bonifacio VIII, es una buena referencia para comer, como también lo es La Taberna del Banditore, el restaurante Lo Schiaffo, o el antiquísimo Albergo del Gallo, todos en la calle mayor de la villa, la Via Vittorio Emanuele.

Sully

Per nosaltres veure Sully va ser un miratge. No ens l’esperàvem. Havíem visitat ja tots els grans i magnífics castells del Loira: Chambord, Chenonceau, Villandry, Azay le Rideau, Cheverny, Ussé, Valençay… i fins i tot els secundaris com Chinon, Amboise, Chaumont, Blois, Saumur… Anàvem camí de París, per carreteres secundàries i allà, al bell mig d’un poble gran, a tocar del Loira maravellós, rodejat d’un fossat, se’ns aparagué aquest imponent castell. El poble no te gaires coses més, un parell d’esglésies i el passeig vora el riu. Però el castell, amb el seu parc mereix una detinguda visita. A més, els voltants més inmediats tenen altres fites que cal considerar, com ara l’abadia cistercenca de Saint-Benoît-sur-Loire, o l’oratori d’estil carolingi à Germigny des Prés, el castell museu de Gien o la ciutat d’Orleans. Si mireu el mapa de frança veureu que Sully està just en la drecera que de Bourges va fins Fontainebleau, i a París. A Sully hi ha molts allotjaments possibles, entre ells un bonic càmping de la cadena Hortus. O hotels de caràcter, com els agrada als francesos: mobles d’època, cortinatges i decoració pastel, com l’Hosteria del Gran Sully, amb bon restaurant, o La Closeraire, un elegant hotelet, també molt de gust francés.

Para nosotros ver Sully fue un espejismo. No nos lo esperábamos. Habíamos visitado ya todos los grandes y magníficos castillos del Loira: Chambord, Chenonceau, Villandry, Azay le Rideau, Cheverny, Ussé, Valençay … e incluso los secundarios como Chinon, Amboise, Chaumont, Blois, Saumur … Íbamos camino de París, por carreteras secundarias y allí, en medio de un pueblo grandote, junto al Loira maravilloso, rodeado de un foso, se nos apareció este imponente castillo. El pueblo no tiene muchas cosas más, un par de iglesias y el paseo junto al río. Pero el castillo, con su parque, merece una detenida visita. Además, los alrededores más inmediatos tienen otras metas que hay que considerar, como la abadía cisterciense de Saint-Benoît-sur-Loire, o el oratorio de estilo carolingio en Germigny des Prés, o bién el castillo museo de Gien o la ciudad de Orleans. Si miráis el mapa de Francia veréis que Sully está justo en el atajo que va de Bourges hasta Fontainebleau, y finalmente a París. En Sully hay muchos alojamientos posibles, entre ellos un bonito camping de la cadena Hortus. O hoteles de carácter, como les gusta a los franceses: muebles de época, cortinajes y decoración pastel, como la Hosteria del Gran Sully, con un buen restaurante, o La Closeraire, un elegante hotelito, también muy del gusto francés.

Perouges

Perouges és una altre de les viles més boniques de França. Està situada al vall del Rhone, a uns 40 kms. al norest de Lyon. És fàcil aturar-s’hi anant camí de París, o de Ginebra, o d’Alemania. El poblet medieval està situat dalt d’un turonet, protegit per una muralla doble. El nou, s’ha extés als seus peus, al llarg de la carretera principal, com un poble de serveis. Pugeu fins la vila vella i aparqueu al lloc indicat, pagant les taxes oportunes. Travesseu la porta de dalt. Podreu llavors assaborir els carrers estrets, empedrats amb picons, plens de cases dels segles XV i XVI d’aquesta vila menestral de l’edat mitjana. I les seves places recoletes, com la dels til·lers, plenes de flors, de restaurants, hotelets amb encant i botigues. De la seva església fortalessa.No és que hi hagi un monument definitiu a Perouges. Tota la vila ho és. Un conjunt monumental en ell mateix, sense estridències, pausat, bucòlic. Si us hem de recomanar un lloc on menjar i dormir a Perouges no ens estarem de ressenyar-vos uns quants hotels de campanetes. Comencem per la Hosteria del vell Perouges, dins la vila medieval, escampada en diversos edificis d’època. Restaurant de prestigi, habitacions de caràcter. Preus en consonància. Evidentment no és l’únic hotel o restaurant de Perouges i voltants. A la web de turisme podreu trobar allotjaments molt dignes, com dos Best Western, cadena de prestigi i garantia de qualitat. També cases rurals i un munt de llocs on menjar.

Perouges es otra de las villas más bonitas de Francia. Está situada en el valle del Rhone, a unos 40 kms. al noreste de Lyon. Es fácil detenerse en ella yendo camino de París, o de Ginebra, o de Alemania. El pueblo medieval está situado sobre una colina, protegida por una muralla doble. El nuevo, se ha extendido a sus pies, a lo largo de la carretera principal, como un pueblo de servicios. Hay que subir hasta la villa antigua y aparcar en el lugar indicado, pagando las tasas oportunas. Cruzando la puerta torre podrán saborear las calles estrechas, empedradas con guijarros, llenas de casas de los siglos XV y XVI, de este pueblo menestral de la Edad Media. Y moverse por sus plazas recoletas, como la de los tilos, llenas de flores, de restaurantes, de hotelitos con encanto y de tiendas. Y entrar en su iglesia fortaleza. No es que haya un monumento definitivo en Perouges. Toda la villa lo es. Un conjunto monumental en sí mismo, sin estridencias, pausado, bucólico. Si os hemos de recomendar un lugar donde comer y dormir en Perouges estaremos de acuerdo en reseñar un hotel de campanillas. Nos referimos a la Hosteria del viejo Perouges, dentro de la villa medieval, ubicada en varios edificios de época. Un restaurante de prestigio, y habitaciones con mucho carácter. Precios en consonancia. Evidentemente no es el único hotel o restaurante de Perouges y alrededores. En la web de turismo podrán encontrar alojamientos muy dignos, como dos Best Western, una cadena de prestigio y garantía de calidad. También casas rurales y un montón de lugares donde comer.

Santuari de Falgars

L’ermita i hostatgeria de la Verge de Falgars està situada a la serra del mateix nom, a la vall on neix el Llobregat, prop de La Pobla de Lillet a  1.300 metres d’alçada. El lloc és esplèndid. Entorn natural al 100 per cent. Boscos esponerosos, prats de muntanya, unes vistes increibles al Cadí, al Puigmal, al Pedraforca. És un indret pensat per anar-hi a passar el dia, fent senderisme, jugant amb la família, o bé amb les bicis. S’hi arriba des de Barcelona per la carretera C-16 fins l’entrada de Guardiola. Allà cal agafar, a mà dreta, la carretera B-402 cap a la Pobla de Lillet. De l’entrada de la Pobla surt una bona carretera, asfaltada, que en 7 kms. us deixa al santuari.  En aquest lloc sempre hi ha hagut una ermita. L’actual és de l’any 1646, però la més antiga era romànica. Anexa a l’esglèsia trobareu l’hostatgeria, del segle XVIII. A la comarca hi ha devoció per la verge de Falgars. Encara es conserva, prop del temple, en mig del bosc, la cova primigènia on, segons la tradició fou trobada la imatge. La gent dels pobles del voltant pugen en boniques romeries, com la de Sant Marc per l’abril, o la trobada de La Pobla, normalment pel mes de juny. La festa major del Santuari es celebra el diumenge de setembre més pròxim al dia 8. Però sempre trobareu gent a qui agrada de pujar fins Falgars, simplement per a fer-hi un bon àpat, carn a la brassa o una costellada. Per les famílies és un bon lloc de descans, i de pic-nic, si heu fet un volt per la vall. Aquí disposareu d’una àrea d’esbarjo, font d’aigua, taules i focs on coure el menjar. A la hospederia, Tel: 937 44 10 95, fan bona teca. Cuina tradicional catalana, carns a la brassa de categoria. També servei d’entrepans, amanides i begudes si feu picnic. Tot i que no és un hotel de campanetes, a Falgars trobareu unes senzilles però còmodes habitacions, en un entorn natural privilegiat, molt interessants per descobrir aquests paratges. Aneu fins a Falgars, en cotxe, a peu o en bicicleta. Gaudiu de la muntanya del Catllaràs, perfectament conservada i de la maravellosa xarxa de camins que creuen els boscos magnificients. Complementeu, si cal, la vostra estada amb una visita a les fonts del Llobregat, una anada a la cantera del Clot del Moro, als Jardins Artigues, a la mina de petroli de Riutort o una excursió amb el tren de la Pobla. Sant Jaume de Frontanya no queda lluny, per un camí de muntanya prou practicable, segons l’època de l’any. Ideal per un cap de setmana, o per un dia d’excursió.

La ermita y hospedería de la Virgen de Falgars está situada en la sierra del mismo nombre, en el valle donde nace el Llobregat, cerca de La Pobla de Lillet a 1.300 metros de altura. El lugar es espléndido. Un entorno natural preservado al 100 por ciento. Bosques frondosos, prados de montaña, unas vistas increíbles al Cadí, al Puigmal, y al Pedraforca. Es un lugar pensado para ir a pasar el día, haciendo senderismo, jugando con la familia, o bien con las bicis. Se llega desde Barcelona por la carretera C-16 hasta la entrada de Guardiola. Allí hay que coger, a mano derecha, la carretera B-402 hacia La Pobla de Lillet. De la entrada de La Pobla sale una buena carretera, asfaltada, que en 7 kms. les deja al santuario. En este lugar siempre ha habido una ermita. El actual es del año 1646, pero la más antigua era románica. Anexa a la iglesia encontrará la hospedería, del siglo XVIII. En la comarca hay devoción por la virgen de Falgars. Todavía se conserva, cerca del templo, en medio del bosque, la cueva primigenia en la que, según la tradición, fue encontrada la imagen. La gente de los pueblos cercanos sube en bonitas romerías, como la de San Marcos en abril, o el encuentro de La Pobla, normalmente en el mes de junio. La fiesta mayor del Santuario se celebra el domingo de septiembre más próximo al día 8. Pero siempre encontrareis gente que gusta de subir hasta Falgars, simplemente para hacer una buena comida, carne a la brasa o una parrillada. Para las familias este es un buen lugar de descanso, y de picnic, sobre todo si estan recorriendo el valle. Aquí dispondrán de un área de recreo, fuentes, mesas y barbacoas. En la hospedería, Tel: 937 44 10 95, hacen buena comida. Cocina tradicional catalana, carnes a la brasa de categoría. También servicio de bocadillos, ensaladas y bebidas, para los amantes del picnic. Aunque no es un hotel de campanillas, en Falgars encontrareis unas sencillas pero cómodas habitaciones. Suban hasta Falgars, en coche, a pie o en bicicleta. Disfruten de la montaña del Catllaràs, perfectamente conservada y de la maravillosa red de caminos que cruzan sus bellos bosques. Complementen, si es necesario, su estancia con una visita a las fuentes del Llobregat, a la cantera del Clot del Moro, a los Jardines Artigas, o hasta la mina de petróleo de Riutort. Regalense una excursión en el tren de la Pobla. Sant Jaume de Frontanyá no queda lejos, por un camino de montaña bastante practicable, según la época del año. Ideal para un fin de semana, o para un día de excursión.

Beuda

El poblet de Beuda, quatre cases, està situat al Pirineu més aspre, a Girona, a la Garrotxa més muntanyosa, molt a prop de Besalú. S’hi arriba fàcilment per l’autovia que va de Girona a Olot. Només cal sortir a Besalú, i girar a la dreta per la carretera que porta a Figueres, i agafar, al cap de pocs metres, la desviació que porta a Beuda i Maià de Montcal. Beuda està arraulida, xafada, dominada, engolida pel altíssim i poderós massís del Mont, amb el seu Santuari prodigiós al damunt del cim. El poblet conserva al bell mig del seu casc antic una excepcional esglèsia d’origen romànic. La portada és molt bonica, i el campanar encara més. (Foto). Però no és aquesta la única joia del terme municipal. Els voltants estan plens de bons monuments, com ara uns quants castells, moltes cases pairals antiquíssimes, ermites romàniques com Lligordà o monestirs increibles com els de Palera. Totes aquestes maravelles fan molt aconsellable una visita a Beuda. Però si és la natura allò que apassiona la vostra família també esteu de sort. Beuda és pura natura. Boscos i paisatges bellíssims. Pugeu el Mont per la carretera estreta i sinuosa. A cada volta una vista més gran. Des de dalt mitja Catalunya i mig Pirineu al vostres peus. Bon restaurant i bona hospederia. Un hotelet amb molt d’encant. Les cases pairals de Beuda són de les millors de Catalunya.  Cases amb un poder imponent. Com el Noguer de Segueró. Diu la dita: “Si voleu saber qui són els més rics d’aquesta terra, (Catalunya), són el Sobirà de Santa Creu, el Noguer  de Segueró i l’Espona de Saderra”. Però també són impresionants les masies de Falgars, la casa forta de la Masó, Can Maholà, Mas Salvanera o Can Oliveres, per citar-ne només unes quantes. Si voleu dinar a Beuda mateix, doncs  aneu a Ca la Montserrat, a la plaça major, 3, telèfon 972 59 07 12. No podeu perdre’us, no hi ha carrers. Acabeu de fer la diada amb una visita a Besalú, que mai pot mancar. Si voleu passar tot el cap de setmana, cap problema. Poques comarques de Catalunya tan belles i amb tants atractius com la Garrotxa: volcans d’Olot, llac de Banyoles, coves de Serinyà, Castellfollit de la Roca, Sadernes, Oix… bé, no cabaríem mai. Per dormir us recomanem els hostals i hotels de Besalú. Una cucada. Des de la mateixa Fonda Siqués a hotels com el Tallaferro o Spa’s com Can Güell, tots del mateix amo: els de Cal Parent. O coses tan exclusives com el Sant Ferriol.

.                                                                                                                                                       .

El pueblo de Beuda, cuatro casas, está situado en el Pirineo más áspero, en Girona, en la Garrotxa más montañosa, muy cerca de Besalú. Se llega fácilmente por la autovía que va de Girona a Olot. Sólo hay que salir a Besalú, y girar a la derecha por la carretera que lleva a Figueres, y tomar, a los pocos metros, la desviación que lleva a Beuda y Maià de Montcal. Beuda está acurrucada, dominada, engullida por el altísimo y poderoso macizo del Mont, con su Santuario prodigioso encima de la cima. El pueblo conserva en el centro de su casco antiguo una excepcional iglesia de origen románico. La portada es muy bonita, y el campanario aún más. (Foto). Pero no es ésta la única joya del término municipal. Los alrededores están llenos de monumentos, como castillos, casas solariegas antiquísimas, ermitas románicas como Lligordà o monasterios increíbles como los de Palera. Todas estas maravillas hacen muy aconsejable una visita a Beuda. Pero si es la naturaleza lo que apasiona su familia también están de suerte. Beuda es pura naturaleza. Bosques y paisajes bellísimos. Subid al Mont por la carretera estrecha y sinuosa. En cada vuelta una vista mayor. Desde lo alto media Cataluña y medio Pirineo a sus pies. Buen restaurante y buena hospedería. Un hotelito con mucho encanto. Las casas solariegas de Beuda son de las mejores de Catalunya. Casas con un poder imponente. Como el Noguer de Segueró. Dice el dicho: “Si quiere saber quiénes son los más ricos de esta tierra, (Cataluña), son el Sobirà de Santa Creu, el Noguer de Segueró y Espona de Saderra”. Pero también son impresionantes las masías de Falgars, la casa fuerte de La Masó, Can Maholà, Mas Salvanera o Can Oliveres, por citar sólo unas cuantas. Si desean comer en Beuda mismo, pues vayan a Ca la Montserrat, en la plaza mayor, 3, teléfono 972 59 07 12. No pueden perder-se, no hay calles. Acabad de hacer el dia con una visita a Besalú, que nunca puede faltar. Si desean pasar todo el fin de semana, ningún problema. Pocas comarcas de Cataluña tan bellas y con tantos atractivos como la Garrotxa: volcanes de Olot, lago de Banyoles, cuevas de Serinyà, Castellfollit de la Roca, Sadernes, Oix … bien, no cabaríem nunca. Para dormir os recomendamos los hostales y hoteles de Besalú. Una cucada. Desde la misma Fonda Siqués a hoteles como el Tallaferro o Spa’s como Can Güell, todos del mismo dueño: los de Cal Parent. O cosas tan exclusivas como el Sant Ferriol.