Menorca revisitada

Feia molts anys que no anàvem a Menorca. Més de vint. Ens feia por no conèixer res, que tot hagués canviat a pitjor. Aquest agost de 2021 vam tornar-hi. Estava igual de preciosa, o millor. Ara podeu anar-hi en avió, hi ha un munt de vols, o en vaixell. Hi ha moltes companyes que surten de Barcelona o València i arriben a Maó o Ciutadella. Nosaltres sortírem del port de Barcelona, a primera hora de la tarda, amb el ferri ràpid de Baleària “Cecilia Payne”, i en quatre hores érem al port de Ciutadella, amb temps d’anar a l’hotel i a sopar. Ens vam allotjar a l’Hostal Ciutadella, en ple centre, fantàstic. Un petit hostal de tota la vida, car però amb bon preu per ser estiu, Menorca, Ciutadella i el centre. Però la illa estava petada, plena, sobresaturada de gent i cotxes. Vam aparcar al cementiri, força lluny del centre, i encara sort. En això si que ha canviat la nostra illa. I anàrem a sopar a la pizzeria Don Giacomo, molt bé també, prop de Es Born, al centre, carta extensa. Tampoc és fàcil dinar o sopar a Menorca a l’estiu. Tot està abarrotat, impossible. Per sort els turistes s’acumulen a Ses Voltes, Plaça de la Catedral el mercat i Santa Clara, deixant els carrers interiors buits, i els seus restaurants a disposició.

• 

Quin goig el passeig per Ciudatella, cercant els carrers buits pel cantó de Santa Clara, darrera la bonica catedral. O bé per la capella del Sant Crist, magnífica, el Seminari, o el Roser… Molta menys aglomeració! Anar a la platja és una altra missió impossible, al juliol o l’agost. Si no aneu en bus, a peu o en bici no podreu gaudir de les millors aigües de l’illa: les cales verges del sur de Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella estan tancades al cotxe, pàrquins plens. Però podeu consolar-vos amb la fantàstica platja de Santo Tomás, o Sant Adeodat, que es meravellosa, tot i no ser una cala. Sant Adeodat te un gran aparcament. Cal tenir-ho en compte! I a Sant Adeodat podeu dinar, molt bé, al restaurant Es Bruc, un xiringuito de platja molt ple de gent… i una mica car, però bon producte.

Una altra cala on podreu aparcar bé és Cala Galdana. A més, des de Galdana, podeu caminar entre 15 o 30 minuts fins Mitjana o Macarella. Però possiblement el pàrquing de Cala Mitjana, abans d’arribar a Galdana estarà sobresaturat. Si decidiu quedar-vos a la dolça petxina d’aïgues netes i càlides que és Galdana, tot i que destrossada per l’hotel que la presideix, podeu anar a dinar a Sa Lluna, el restaurant d’un complex turístic molt familiar. Fantàstic, molt bé!

• 

Si en els dies que esteu a l’illa no hi ha manera d’arribar als pàrquings de les cales de Son Saura, Macarella o Turqueta podeu anar a la cala urbanitzada que més se’ls assembla, Cala Xoriguer. Fantástica decisió. Aigües com les de Macarella, corall vermell a la sorra com Saura o Turqueta, però amb molt de lloc on aparcar el cotxe. I un restaurant que cal recomanar sense dubtar-ho: Ciao Belli, un italià molt bo.

• 

Una altra platja bonica, urbanitzada, és Son Bou. Cal anar travessant l’illa fins Alaior. Aquesta bella platja també té un gran aparcament. Malgrat les construccions hi ha un tram relativament verge on podeu veure el final d’alguns barrancs, amb flora i fauna variada i un conjunt dunar interessant. L’aigua, com tota la de Menorca, divina. A Son Bou vam dinar a Casa Andrés, excel·lent restaurant.

• 

Menorca te altres llocs on anar i aparcar. Al nord de Ciutadella teniu petites cales i també Cala Morell, profunda. I Algaiarencs, al paratge de la vall, amb dos pàrquings que poden tenir lloc. Pilar, accessible per una pista asfaltada abans d’arribar a Ferreries, o Pregonda, accessible des de Mercadal, passant per la carretera que va al far de Cavalleria son fabuloses i els aparcaents no estan gens malament. Cal caminar una mica i vigilar que no bufi tramontana, o no us hi banyareu.

Platja de Son Xoriguer a 9 kms al sur de Ciutadella.

Finalment prop de Maó teniu cales més massificades com Arenal d’en Castell o Cala Porter, Mesquida, Es Grau… A nosaltres no ens agraden tant com les de Ciutadella però si esteu per allà, no estareu pas malament.

• 

Os proponemos ir a Menorca. Ahora podéis ir en avión, hay un montón de vuelos, o en barco. Salen de Barcelona o València y llegan a Maó o Ciutadella. Nos alojamos en el Hostal Ciutadella en pleno centro, fantástico. La isla estaba sobresaturada de gente y coches. Fuimos a cenar Don Giacomo, una pizzería muy buena, en el centro. Tampoco es fácil comer o cenar en Menorca en verano. Por suerte los turistas se acumulan a en la Plaza de la Catedral, en el mercado y en Santa Clara, dejando las calles interiores vacías, y sus restaurantes a disposición. Ir a la playa es otra misión imposible, en julio o el agosto. Si no vayáis en bus, a pie o en bici no podréis disfrutar de las mejores aguas de la isla: las calas vírgenes del sur de Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, porque están cerradas al coche, y sus pàrquings llenos. Pero podéis consolaros con la fantástica playa de Santo Tomás, o San Adeodato, maravillosa, a pesar de no ser una cala, con un gran aparcamiento. Hay que tenerlo en cuenta. Y podéis comer, muy bien, en el restaurante Es Bruc, un xiringuito de playa lleno de gente y un poco caro, pero con buen producto. Otra cala donde podréis aparcar bien es Cala Galdana. Además, desde Galdana, podéis andar entre 15 o 30 minutos hasta Cala Mediana o Macarella. Pero posiblemente el parking de Cala Mediana, antes de llegar a Galdana, estará saturado. Si decidís quedaros en Cala Galdana, a pesar del hotel que la preside, podéis ir a comer a Su Lluna, buen restaurante familiar. Si en los días que estáis en la isla no hay manera de llegar a los parkings de las calas podéis ir a la cala urbanizada que más se asemeja a estas, Cala Xoriguer. Fantástica decisión. Un mar como Macarella, coral rojo en la arena como en Son Saura o Turqueta, pero con mucho de lugar donde aparcar el coche. Y un restaurante que hay que recomendar sin dudarlo: Ciao Belli, un italiano fabuloso. Otra playa bonita, urbanizada, es Son Bou. Tiene un gran aparcamiento. A pesar de las construcciones hay un tramo relativamente virgen donde podéis ver el final de algunos barrancos, con flora y fauna variada y un conjunto dunar interesante. El agua, como toda la de Menorca, divina. En Son Bou comimos en Casa Andrés, excelente. En el norte de Ciutadella tenéis pequeñas calas y también Cala Morell, profunda. Y Algaiarencs, con dos párkings que pueden tener plaza para vosotros. Cala Pilar, accesible por una pista asfaltada antes de llegar a Ferreries, o Cala Pregonda, accesible desde Mercadal, pasando por la carretera que va al faro de Caballería son fabulosas. Hay que andar un poco y vigilar que no sople tramontana, o no os bañaréis. Finalmente cerca de Maó tenéis calas más masificadas como Arenal de en Castell o Cala Porter, Mesquida, El Grau… que, a nosotros, no nos gustan tanto como las de Ciutadella.

Nous vous proposons d’aller à Minorque. Maintenant vous pouvez aller en avion, il y a beaucoup de vols, ou en bateau. Ils partent de Barcelone ou Valence et arrivent à Maó ou Ciutadella. Nous avons séjourné à l’Hostal Ciutadella en plein centre, fantastique. L’île était submergée de gens et de voitures. Nous sommes allés dîner Don Giacomo, une très bonne pizzeria, dans le centre. Il n’est pas facile non plus de manger ou de dîner à Minorque en été. Heureusement les touristes s’accumulent à la Place de la Cathédrale, au marché et à Santa Clara, laissant les rues intérieures vides, et ses restaurants à disposition. Aller à la plage est une autre mission impossible, en juillet ou en août. Si vous n’allez pas en bus, à pied ou à vélo, vous ne pourrez pas profiter des meilleures eaux de l’île : les criques vierges du sud de Ciutadella : Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, parce qu’elles sont fermées à la voiture, et leurs magasins pleins. Mais vous pouvez vous consoler avec la fantastique plage de Santo Tomás, ou San Adeodato, merveilleuse, même si ce n’est pas une crique, avec un grand parking. Il faut en tenir compte. Et vous pouvez manger, très bien, au restaurant Es Bruc, un Xiringuito de plage plein de gens et un peu cher, mais avec un bon produit. Une autre crique où vous pourrez bien vous garer est Cala Galdana. De plus, de Galdana, vous pouvez marcher entre 15 et 30 minutes jusqu’à Cala Mediana ou Macarella. Mais probablement le parking de Cala Media, avant d’arriver à Galdana, sera saturé. Si vous décidez de rester à Cala Galdana, malgré l’hôtel qui la préside, vous pouvez aller déjeuner à Su Lluna, bon restaurant familial. Si par les jours où vous êtes sur l’île il n’y a aucun moyen d’atteindre les parkings de des criques vous pouvez aller à la crique urbanisée qui ressemble le plus à ceux-ci, Cala Xoriguer. Fantastique décision. Une mer comme Macarella, corail rouge sur le sable comme dans Son Saura ou Turqueta, mais avec beaucoup d’endroit où garer la voiture. Et un restaurant à recommander sans hésitation : Ciao Belli, un italien fabuleux. Une autre belle plage, urbanisée, est Son Bou. Il a un grand parking. Malgré les constructions il y a un tronçon relativement vierge où vous pouvez voir la fin de quelques ravins, avec la flore et la faune variée et un ensemble de dunes intéressant. L’eau, comme toute celle de Minorque, divine. En Son Bou nous avons mangé à Casa Andrés, excellent. Dans le nord de Ciutadella vous avez de petites criques et aussi Cala Morell, profonde. Et Algaiarencs, avec deux parkings qui peuvent avoir une place pour vous. Crique Cala Pilar, accessible par une piste goudronnée avant d’arriver à Ferreries, ou Cala Pregonda, accessible depuis Mercadal, en passant par la route qui va au phare de Cavalería sont fabuleuses. Il faut marcher un peu et veiller à ce qu’il ne souffle pas Tramontana, ou vous ne vous baignerez pas. Enfin près de Maó vous avez des criques plus peuplées comme Arenal de en Castell ou Cala Porter, Mesquida, El Grau… que nous n’aimons pas autant que celles de Ciutadella.

We suggest you go to Menorca. Now you can go by plane, there are a lot of flights, or by boat. They leave from Barcelona or València and arrive at Maó or Ciutadella. We stayed at the Hostal Ciutadella in the center, fantastic. The island was overcrowded with people and cars. We went to dinner at Don Giacomo, a very good pizzeria in the center. It is not easy to have lunch or dinner in Menorca in summer either. Fortunately, tourists flock to the Plaza de la Catedral, the market and Santa Clara, leaving the interior streets empty, and their restaurants available. Going to the beach is another impossible mission, in July or August. If you do not go by bus, on foot or by bike, you will not be able to enjoy the best waters of the island: the virgin coves of the south of Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, because they are closed to the car, and your full parking lots. But you can console yourself with the fantastic beach of Santo Tomás, or San Adeodato, wonderful, despite not being a cove, with a large parking lot. You have to consider this. And you can eat very well at the Es Bruc restaurant, a beach bar full of people and a bit expensive, but with good products. Another cove where you can park well is Cala Galdana. In addition, from Galdana, you can walk between 15 or 30 minutes to Cala Mediana or Macarella. But possibly the Cala Mediana car park, before reaching Galdana, will be saturated. If you decide to stay in Cala Galdana, despite the hotel that presides over it, you can go to eat at Su Lluna, a good family restaurant. If on the days that you are on the island there is no way to get to the parking lots in the coves, you can go to the urbanized cove that most resembles these, Cala Xoriguer. Fantastic decision. A sea like Macarella, red coral on the sand like Son Saura or Turqueta, but with plenty of place to park your car. And a restaurant that must be recommended without hesitation: Ciao Belli, a fabulous Italian. Another beautiful, urbanized beach is Son Bou. It has a large parking lot. Despite the constructions, there is a relatively virgin section where you can see the end of some ravines, with varied flora and fauna and an interesting dune complex. The water, like all of Menorca, divine. In Son Bou we ate at Casa Andrés, excellent. In the north of Ciutadella you have small coves and also Cala Morell, deep. And Algaiarencs, with two car parks that can have a place for you. Cala Pilar, accessible by a paved track before reaching Ferreries, or Cala Pregonda, accessible from Mercadal, passing by the road that goes to the Caballería lighthouse are fabulous. You have to walk a bit and make sure that the north wind does not blow, or you will not bathe. Finally, near Maó you have more crowded coves such as Arenal de in Castell or Cala Porter, Mesquida, El Grau ... which, we do not like as much as those of Ciutadella.

Fira Medieval a Tossa de Mar

Aquest cap de setmana fan a Tossa de Mar una esplèndida fira medieval. Hi haurà tots el actes que podeu imaginar, lluites de cavallers, representacions històriques, mercat medieval, tallers, música, cercavila, actuacions… Una bona proposta per a passar el dia a la bella vila de Tossa, que és tot un petit món isolat, ara ja sense gaires turistes, un racó a banda del món. Un acte familiar molt proper a Barcelona. Tossa és la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. I també podreu banyar-vos i gaudir de Tossa. Nosaltres estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, la majoria de vegades, massa llunyà per a nosaltres. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble. També podeu passar-hi tot el cap de setmana i, a més de la fira, visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus. Així trobareu allà el Museu Municipal, un increïble museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. Ja ho sabeu: aquest cap de setmana, tothom a la fira medieval de Tossa!. Arribareu molt fàcilment per l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Tossa os espera este fin de semana con motivo de su bonita feria medieval, con un montón de propuestas para las famílias.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village. Go to Tossa this weekend and enjoy its medieval market.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village. Allez a Tossa cette weekend et vous pourrez voir son magnifique marché mediévale.

Mar Menor

El Mar Menor és la llacuna salada més gran d’Europa. Està separada de la Mediterrània per una estreta franja de sorra de 22 quilòmetres de llarg i entre 100 i 800 metres d’ample, denominada La Manga del Mar Menor, plena de grans hotels, resorts i restaurants, fins on arriba la vista a l’horitzó. Però el seu magnífic entorn natural, el bon clima, la qualitat de les seves aigües someres i les immillorables condicions per a la pràctica d’esports nàutics fan que el Mar Menor sigui una destinació turística de referència per a famílies. Els seus espais naturals i paisatges són molt bonics, tot i la massificació turística. A nosaltres ens encanta la platja del Paradís, que encara que sigui mig urbana, i amb gran afluència de públic, és molt bonica, gairebé tropical, de sorra daurada, sense corrents i amb poca profunditat. Les seves aigües són molt calentes, i prou netes, tot i el que puguin dir sobre aquest tema a les xarxes socials. I el seu color blau cel és preciós. Està al costat de l’autovia que ve de Cartagena i Múrcia, just una mica abans d’arribar a Cabo de Palos. Fàcil accés sortint de l’autovia i bon aparcament als carrers de la urbanització circumdant. A prop, al darrera, hi ha unes salines precioses. Al seu costat teniu la platja Honda, molt bonica i força accessible també. Altres platges del Mar Menor que ens agraden són la platja de la Mar de Cristall i la de Los Nietos. Al centre del Mar Menor hi ha tres illes. L’illa del Baró és la més gran. Es troba al mig de la llacuna, i és la millor conservada. L’illa Perdiguera té un un sender que permet un recorregut complet al seu perímetre. L’illa del Ciervo està unida per un braç artificial a La Manga. No us perdeu aquesta zona en una visita a Múrcia o el Llevant espanyol. Per dormir podeu buscar en els hotels de la Manga, o anar cap a Múrcia, com nosaltres hem fet. Per menjar recomanem el restaurant El Faro al proper port de Cap de Pals.

El Mar Menor es la laguna salada más grande de Europa. Está separada del Mar Mediterráneo por una estrecha franja de arena de 22 kilómetros de largo y entre 100 y 800 metros de ancho, denominada La Manga del Mar Menor, llena de grandes hoteles, resorts y restaurantes, hasta donde alcanza la vista en el horizonte. Pero su magnífico entorno natural, el buen clima, la calidad de sus aguas someras y las inmejorables condiciones para la práctica de deportes náuticos hacen que el Mar Menor sea un destino turístico de referencia para famílias. Sus espacios naturales y paisajes son muy bellos, a pesar de la masificación turística, y ofrece lugares magníficos para visitar. A nosotros nos encanta la playa del Paraíso, que aunque medio urbana, y con gran afluencia de público, es muy bonita, casi tropical, de arena dorada, sin corrientes y con poca profundidad. Sus aguas son muy calientes, y límpias, a pesar de lo que puedan decir. Y su color azul cielo es precioso. Está en la autovia que viene de cartagena y Múrcia un poco antes de llegar a Cabo de Palos. Fácil desvio y buen aparcamiento. Cerca hay unas salinas preciosas. A su lado teneis Playa Honda, muy bonita y accesible también. Otras playas del mar Menor que nos gustan son la playa de Mar de Cristal y la de los Nietos. En el centro del Mar Menor hay tres islas. La isla del Barón es la más grande. Se encuentra en el centro de la laguna, y es la mejor conservada. La isla Perdiguera tiene un un sendero que permite un recorrido completo a su perímetro. La isla del Ciervo está unida por un brazo artificial a La Manga. No os perdais la Manga en una visita a Múrcia o el Levante español. Para dormir podeis buscar en los hoteles de la Manga, o ir a Múrcia, como nosotros hemos hecho. Para comer recomendamos el restaurante El Faro en el cercano puerto de Cabo de Palos.

Tossa Indiana

 

Aquest proper cap de setmana d’abril, del divendres 17 al diumenge 19, teniu una nova excusa per arribar-vos fins a la bella població marinera de Tossa de Mar, amb motiu de la seva Fira dels Indians. Una fira molt xula, i amb un espectacle visual “Tossa, font de llum” projectat a les muralles de Vila Vella. Teniu també, amb motiu de la fira, jornada de Portes Obertes al Museu Municipal. Potser no serà la fira més interessant del món, però val la pena anar-hi perquè la vila de Tossa és tan bonica!. I representa la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies, molt a tocar de Barcelona. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tantes vegades com voldríem a Menorca o a Eivissa… i per això anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de miradors damunt l’horitzó mariner. Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa, amb motiu de la seva fira d’indians… doncs ens n’alegrem molt!. També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Y tenemos la excusa perfecta para una escapada familiar: la Feria de los Indianos que tiene lugar este próximo fin de semana. Venga, que Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.

Port Lligat

El Cap de Creus, com tothom sap, és un espai natural protegit, just on els Pirineus toquen el mar, situat al nord de l’Empordà. És inmens, ocupa territori de vuit municipis diferents. Dins el parc hi ha multitud de racons fantàstics per fer-hi sortides familiars. Molts d’ells els hem recollit ja en aquest mateix bloc. Però avui us volem parlar d’un lloc que ja heu visitat, o heu sentit anomenar: la deliciosa cala de Port Lligat. Aquest racó de mar és el port natural de Cadaqués. La bella vila blanca s’obre a llevant en una badia fabulosa, encantadora, però oberta perillosament a l’est. Per això la gent del poble, els pocs pescadors que hi queden, prefereix deixar la barca a Port-Lligat. La ruta amb cotxe que hi va porta passa pel darrera de Cadaqués evitant entrar-hi, un fet interessant, perquè a l’estiu el trànsit és impossible. Aquesta carretera va des de la rotonda de l’entrada de Cadaqués, fins a Port-Lligat i, si voleu fins el paratge anomenat s’Alqueria, ple de cases de gent benestant i delicioses cales. Més enllà podeu arribar-vos fins el far del Cap de Creus. També podeu pujar des de poble, a peu, fins el cementiri i baixar a Port-Lligat. Si aneu amb cotxe cal saber que costa d’aparcar-hi a l’estiu i que l’anada i la tornada es fa per una carretera diferent, perquè tot el trajecte és de via única. Port-lligat son quatre cases, un petit port, un parell d’hotels i la casa de Dalí. Un espai màgic.

A partir de Port-lligat, un munt de camins permeten el viatger  contemplar la torturada geografia d’aquest indret fabulós. La platja és de picons, i sorra negra, com totes les de Cadaqués. La anada fins el proper far de Cap de Creus és obligada. La pujada regala vistes esplèndides damunt Portlligat, la seva illa, Cala Joncols i, quan ja veiem el far, de Cala Juganera i Cala Culip. Port-lligat, com tot Cap de Creus és, a la vegada una terra inhòspita i al·lucinant. Fascinant. A Cadaqués podeu dormir a l’hostal Sa Guarda, familiar i acollidor. Preciós i amb unes vistes increïbles de la badia és Es Llané Petit. El Rocamar, un clàssic, o el Playa Sol, molt ben situat, són alternatives molt interessants. Fora el poble, a la zona campestre d’es Caials teniu el Sol Ixent, un hotel molt especial. El Càmping Cadaqués, on hem dormit moltes nits, no és el millor d’Europa, però si que és un dels més entranyables, i més ben situats. Per dinar o sopar, a més del restaurant del Far de Cap de Creus, us recomanem La Gritta, una pizzeria, amb pasta i altres plats de la terra, barata i bona. O bé Es Baluard, al mig de la badia, al port. O bé Els Pescadors, que està al costat. Per arribar-vos a Port-lligat preneu l’autopista AP-7, de Barcelona a França, sortint a la sortida 4,  anant en direcció Roses. De Roses anem cap a Cadaqués. D’allà seguiu la carretera de Port Lligat que és la del camí senyalitzat cap el Far.

El Cap de Creus es un espacio natural protegido situado al norte del Empordà. Es inmenso, ocupa el territorio de ocho municipios diferentes. Dentro del parque hay multitud de rincones fantásticos para hacer salidas familiares. Muchos de ellos ya los hemos recogido en este mismo blog. Pero hoy os queremos hablar de la ruta en coche que más se adentra dentro del espacio protegido. La que les puede hacer comprender mejor, a vosotros y a vuestras criaturas, el mundo mineral, formado de roca, agua y viento en el que os habeis metido. Quizá más adelante cerrarán la carreterita y el camino del faro. Entonces sólo se podrá llegar a pie o en bici. Sin embargo, la ruta, y el paisaje seguirán valiendo el esfuerzo. El itinerario propuesto parte de la entrada de la población de Cadaqués, donde tenéis que coger la desviación que sube hacia Port-Lligat, hasta el faro del Cap de Creus. La ruta se desvía pronto del agua marina y sube por caminos que permiten al viajero contemplar la torturada geografía de este lugar mágico. La subida regala vistas espléndidas sobre Portlligat, su isla, Cala Joncols y, cuando ya vemos el faro, de Cala Joganera. Llegados cerca del faro, vemos el lado norte de la costa, con el paraje de Tudela y Cala Culip. Pasamos el itsmo y aparcamos. Desde el faro podemos caminar hasta la punta misma del Cap de Creus, ver la mar de aquí y la de allí, y las islas del Cinc d’Oros y s’Encalladora. Horizonte sin límites. Una tierra inhóspita y agreste, y sin embargo fascinante. El antiguo faro es actualmente uno de los centros de interpretación del Parque Natural. También es un bar y un restaurante. Cuando vamos a Cap de Creus dormimos siempre en Cadaqués, en Sa Guarda, familiar y acogedor. Precioso y con unas vistas increíbles de la bahía es El Llané Petit. El Rocamar, un clásico, o el Playa Sol, muy bien situado, son alternativas muy interesantes. Fuera el pueblo, en la zona campestre de Els Caials tienen el Sol Naciente, un hotel muy especial. El Camping Cadaqués, donde hemos dormido muchas noches, no es el mejor de Europa, pero si que es uno de los más entrañables, y mejor situados. Para comer o cenar, además del restaurante del Faro de Cap de Creus, les recomendamos Es Baluard, en medio de la bahía, en el puerto. O bien en Els Pescadors, que están al lado. Para llegar hasta el faro de Cap de Creus tomen la autopista AP-7, de Barcelona a Francia, saliendo en la salida 4, yendo en dirección a Roses. De Roses vamos hacia Cadaqués. De ahí sigan la carretera de Port Lligat y después el camino señalizado hasta el Faro.

Fira Medieval a Tossa de Mar

Aquest cap de setmana fan a Tossa de Mar una esplèndida fira medieval. Hi haurà tots el actes que podeu imaginar, lluites de cavallers, representacions històriques, mercat medieval, tallers, música, cercavila, actuacions… Una bona proposta per a passar el dia a la bella vila de Tossa, que és tot un petit món isolat, ara ja sense gaires turistes, un racó a banda del món. Un acte familiar molt proper a Barcelona. Tossa és la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. I també podreu banyar-vos i gaudir de Tossa. Nosaltres estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, la majoria de vegades, massa llunyà per a nosaltres. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble. També podeu passar-hi tot el cap de setmana i, a més de la fira, visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus. Així trobareu allà el Museu Municipal, un increïble museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. Ja ho sabeu: aquest cap de setmana, tothom a la fira medieval de Tossa!. Arribareu molt fàcilment per l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Tossa os espera este fin de semana con motivo de su bonita feria medieval, con un montón de propuestas para las famílias.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village. Go to Tossa this weekend and enjoy its medieval market.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village. Allez a Tossa cette weekend et vous pourrez voir son magnifique marché mediévale.

Fira dels indians a Tossa de Mar

Aquest proper cap de setmana d’abril, del dissabte 14 al diumenge 15, teniu una nova excusa per arribar-vos fins a la bella població marinera de Tossa de Mar, amb motiu de la seva Fira dels Indians. Poca cosa de fet: mercat, balls, tallers per infants, visites guiades, jornades de cuina tossenca d’inspiració antillana, botigues que surten al carrer… Però és que la vila de Tossa és tan bonica!. I representa la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies, molt a tocar de Barcelona. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tantes vegades com voldríem a Menorca o a Eivissa… i per això anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de miradors damunt l’horitzó mariner. Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa, amb motiu de la seva fira d’indians… doncs ens n’alegrem molt!. També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Y tenemos la excusa perfecta para una escapada familiar: la Feria de los Indianos que tiene lugar este próximo fin de semana, 14 y 15 de abril de 2018. Venga, que Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.

Tossa de Mar, revisitada

Un diumenge d’hivern vam tornar a arribar-nos a passar el dia a la bella vila de Tossa, que és tot un petit món isolat, ara sense turistes, un racó a banda del món. I és un miratge molt proper a Barcelona. La Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, la majoria de vegades, massa llunyà per a nosaltres. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble.

Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa?… doncs ens n’alegrem molt!.

També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres.

Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.

Cabo de Gata, revisitat

Cabo de Gata penetra en el blau del Mediterrani com un animal prehistòric, amb les seves muntanyes negres i verticals que es llencen al mar com en una cascada de roca. Cabo de Gata és un parc natural maravellós i diferent, una zona que heu de veure amb la vostra família. Perquè Cabo de Gata te platges magnífiques de sorra ara blanca, ara daurada, o bé grisa o negra. Platges tan boniques com ara Monsul, o Los Genoveses, totes dues situades molt a tocar del poblet costaner de San José. També te cales de picons, negres i durs, amb un paisatge extret de les mil i una nits: roca nua i palmeres, en indrets com Las Negras o Rodalquilar. També te poblets de pescadors, diminuts i encisadors, que dormiten bressolats per les onades del Mediterrà, com La Isleta del Moro, o Los Escullos. Te carreteres vora el mar, al llarg de kilòmetres i kilòmetres de llargues platges, com a les salines de San Miguel, anat ja cap a la capital, Almeria. I té un far, plantat davant la inmensitat del mar, amb roques que semblen sortides d’una pel·lícula de ciència ficció. I, un xic més lluny del mar, Cabo de Gata te pobles blancs industriosos, blancs impoluts, que encara fan de l’artesania un art, com Nijar amb les seves jarapes. Si un estiu no fa molta calor arribeu-vos fins cabo de Gata. Descobriu una natura verge feta d’antics volcans, cactus i palmeres, roques i penyes, mar i sal. Cases blanques com la neu sota un sol de justícia. I el mar, un mar blau profund, un mar blau poderós, d’un blau quasi negrós, banyant la sorra i picant els acantilats. Descobriu la vostra cala, aquella que us ha estat reservada des de sempre, aquí, al Cabo de Gata. Si voleu dinar al Cabo aneu a la Isleta del Moro. Allà us recomanem vivament La Ola, un restaurant de peix. Material de primera a bon preu. Tapes variades a les terrasses de fora, alguna damunt del mar. Plats més seriosos al primer pis, bones vistes, però tancat amb aire acondicionat. Molt recomanable, però reserveu!. A La Isleta s’hi arriba des d’Almeria per la carretera que va a San José. Cal desviar-se a El Pozo de los Frailes en direcció Los Escullos. També podeu arribar-hi per Níjar, en direcció Rodalquilar. Tota la zona us encantarà. És tan diferent que dubtareu que estigueu a Europa. Nosaltres hem dormit a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). La seguretat dels NH també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, a San José. Tot un clàssic!. Nosaltres sempre hi hem estat molt bé.

Cabo de Gata entra el mar como añorando África, como deseando Oriente. Sus paisajes desnudos, secos, contundentes, caen sobre el Mediterráneo deseando hermanarse con los de la otra orilla. Un mundo conservado, parado en el tiempo, virgen. Cabo de Gata són estas montañas negras y verticales que se lanzan al mar como en una cascada de roca. Cabo de Gata es también un parque natural maravilloso y diferente, una zona que hay de ver. Cabo de Gata tiene playas de arena blanca, dorada, gris o negra. Como Monsul, o Los Genoveses, que están cerca del pueblo costero de San José. También tiene calas de piedra, negras y duras, con un paisaje extraído de las mil y una noches: roca desnuda y palmeras, en lugares como Las Negras o Rodalquilar. También te pueblecitos de pescadores, diminutos y encantadores, que se han dormido acariciados por las olas del Mediterráneo, como La Isleta del Moro, o Los Escullos. O carreteras junto al mar, a lo largo de kilómetros y kilómetros de largas playas, como en las salinas de Almería, camino del faro. Y un poco más lejos del mar, Cabo de Gata te ciudades blancas e impolutas, que hacen de la artesanía un arte, como Nijar con sus jarapas. Si un verano no hace mucho calor lleguense hasta cabo de Gata. Descubran una naturaleza virgen hecha de antiguos volcanes, cactus y palmeras, rocas y peñas, mar y sal. Casas blancas como la nieve bajo un sol de justicia. Y el mar, un mar azul profundo, un mar azul poderoso, de un azul casi negruzco, bañando la arena y los acantilados. Descubra su cala, aquella que le ha sido reservada desde siempre, aquí, en el Cabo de Gata. Nosotros dormimos en Almería, en un hotel como el Costasol, o en San José, en el camping Tau. Un camping antiguo y trasnochado, pero muy acogedor. O bien en el más moderno, de Los Escullos. Y comemos siempre en el puerto de San José, en un restaurante mirando el mar. Placer de Dioses.

Cabo de Gata enters the sea as longing for Africa, as if wishing for the East. His naked, dry, blunt landscapes fall on the Mediterranean, wishing to be united with those of the other shore. A preserved world, stopped in time, virgin.

Cabo de Gata pénètre dans la mer comme désirant l’Afrique, comme s’il souhaitait l’Orient. Ses paysages nus, secs et contondants tombent sur la Méditerranée, souhaitant être unis à ceux de l’autre rive. Un monde préservé, arrêté à temps, vierge.

El Cap Fréhel

El cap de Fréhel és un dels grans espectacles naturals de Bretanya, de la seva costa nord en concret, del que turísticament s’anomena la Costa Maragda. Endinsat a l’oceà, majestuós, amb els seus penyasegats que semblen fets amb blocs de Lego vermell, no gaire alts, uns 70 metres, però molt bonics. El far és el punt d’arribada. Pàrquing suficient i ben ordenat, pagant, WC al mateix aparcament. El far es pot visitar fins la terrassa superior, els mesos d’estiu d’abril a novembre, pagant també uns euros, però no cal si no us fa gràcia. Les vistes son boniques arreu del promontori que es pot fer a peu, sense gaires limitacions i en poca estona, uns 20 minuts anar i tornar fins la mateixa punta. Vigileu perquè la zona està protegida, i és una reserva ornitològica. Des del mirador est podreu albirar al fons del paisatge marí de la costa la silueta del Fort la Latte, castell feudal que ha sortit a totes les pel·lícules possibles de vikings o de pirates. El podeu visitar sortint del far, per una carretera a l’esquerra anant cap a Saint Malo i Dinard. Obre tot l’any, i malgrat no ho sembli és realment medieval. El lloc on està col·locat és al·lucinant, amb el seu fossat excavat a la roca, penjat damunt el mar. Les platges son l’altre al·licient de la zona. N’hi ha de precioses, sobretot al costat oest, anant cap a Saint Brieuc. Allà teniu un poblet de pescadors que ens agrada molt, amb una platja igual que la conxa de Donostia. Es tracta d’Erquy, un antic poblet de pescadors, ara molt més turístic però respectat. El Cap que el tanca, anomenat Cap d’Erquy, es molt bonic, semblant al de Fréhel però més salvatge. Entre Erquy i Fréhel passareu per l’estació balneària de Sables d’Or i Les Pins, amb platges de sorra que semblen mediterrànies, plenes de pins, amb molta gent i molta animació, una mica angoixant si hi ha massa trànsit. Si feu la Bretanya destineu un dia a recòrrer aquest trosset de la costa Maragda entre Saint Malo i Saint Brieuc, d’una bellesa natural impactant. Per dinar us podem proposar un petit restaurant a la carretera entre Fréhel i el castell La Latte. Es diu La Ribote i és una petita braseria bretona molt cuca. També és ben bretó el bistró que hi ha a la plaça de l’església del poblet de Plevenon, fan galetes i creps, recomanable. I pujant cap a Fréhel per la carretera D34, a Sables d’Or i Les Pins, hi ha Le Petit Bouchon, molt bé, i una mica més amunt vam veure’n un altre que també ens va agradar: Le Bistrot des Caps. No deixeu de visitar Fréhel si feu una ruta per la Bretanya!.

El jefe de Fréhel es uno de los grandes espectáculos naturales de Bretaña, de su costa norte en concreto, de lo que turísticamente se llama la Costa Esmeralda. Adentrado en el océano, majestuoso, con sus acantilados que parecen hechos con bloques de Lego rojo, no muy altos, unos 70 metros, pero muy bonitos. El faro es el punto de llegada. Parking suficiente y bien ordenado, pagando, WC en el mismo aparcamiento. El faro se puede visitar hasta la terraza superior, los meses de verano de abril a noviembre, pagando también unos euros, pero no hace falta si no os hace gracia. Las vistas son hermosas y todo el promontorio que se puede hacer a pie, sin muchas limitaciones, y en poco tiempo, unos 20 minutos ida y vuelta hasta la misma punta. Vigilad porque la zona está protegida, y es una reserva ornitológica. Desde el mirador se podrá divisar, en el fondo del paisaje marino de la costa, la silueta del Fuerte la Latte, castillo feudal que ha salido en todas las películas posibles de vikingos o de piratas. Se puede visitar saliendo del faro, por una carretera a la izquierda yendo hacia Saint Malo y Dinard. Abre todo el año, y pese a que no lo parezca es realmente medieval. El lugar donde está colocado es alucinante, con su foso excavado en la roca, colgado encima al mar. Las playas son el otro aliciente de la zona. Las hay preciosas, sobre todo en el lado oeste, yendo hacia Saint Brieuc. Allí tienen un pueblo de pescadores que nos gusta mucho, con una playa al igual que la concha de Donostia. Se trata de Erquy, un antiguo pueblo de pescadores, ahora mucho más turístico pero respetado. El cabo que lo cierra, llamado Cabo de Erquy, es muy bonito, parecido al de Fréhel pero más salvaje. Entre Erquy y Fréhel pasaréis por la estación balnearia Arenas de Oro y Les Pins, con playas de arena que parecen mediterráneas, llenas de pinos, con mucha gente y mucha animación, un poco agobiante si hay demasiado tráfico. Si haceis la Bretaña y destináis un día a recorrer este pedacito de la costa Esmeralda entre Saint Malo y Saint Brieuc, descubrireis lugares de una belleza natural impactante. Para comer os podemos proponer un pequeño restaurante en la carretera entre Fréhel y el castillo La Latte. Se llama La Ribote y es un asador breton muy cuco. También es bien bretón el bistró que hay en la plaza de la iglesia del pueblo de Plévenon, donde hacen galletas y crepes, recomendable. Y subiendo hacia Fréhel por la carretera D34, en Arenas de Oro y Las Pinos, está Le Petit Bouchon, muy bien, y un poco más arriba vimos otro que también nos gustó. ¡No dejeis de visitar Fréhel haciendo una ruta por la Bretaña !.

Arranmore island / Arainn Mhor

L’illa d’Arranmore està situada al nord d’Irlanda, al comtat de Donegal, en la poc explorada costa que mira a l’Atlàntic més salvatge i a Amèrica. No està gaire mar endins i, per tant, el viatge no és gaire llarg, ni gaire car. Son 7 km des del petit port de Burtonport, amb bon aparcament, gratuït, i un parell de vaixells, un de blau i un de vermell, que porten unes 30 persones i cinc o sis cotxes cada vegada que travessen entre la retallada costa i l’illa. Això ho fan diverses vegades al dia, cada hora, hora i mitja, més o menys, en un trajecte que dura uns 2o minuts. Arranmore és aconsellable perquè és petita, autèntica, gens turística, remota i molt accessible. Podeu anar a peu, en bici, però millor aneu en cotxe. El cotxe està permès, i és aconsellable, perquè les alçaries son importants i les carreteres i camins, estrets, fan força pujada. Però heu de fer-los per arribar fins el far de l’extrem de l’illa, extrem d’Irlanda, el punt més estret de l’oceà Atlàntic entre Irlanda i Estats Units. En el camí hi ha una sèrie de petits llacs, un cim, un monument commemoratiu de l’amistat amb amèrica i un far situat al fi del món entre penya-segats de vertigen. Molt salvatge, molt bonic, molt remot. El més remot que mai viureu, segurament. L’illa està habitada per veritables parlants de gaèlic, pescadors que es donen cita a les belles tavernes i pubs de l’únic poble que hi ha. Nosaltres els hem vist al Teac Phil Ban Bar, a peu de la platja, una mica més enllà del port. Una veritable taverna marinera, al costat d’un arenal blanquíssim. Perquè Arranmore te una bonica platja de sorra fina just al final del port, ocupant tota la badia. O al típic Early’s, també a tocar del port, que és un bon b&b on passar una nit o dues. No hem dormit mai a l’illa, no cal. Amb un dia feu el fet!. Però hi ha un hotel que tothom recomanava quan hi vam ser: el Killeens. Si tothom en parla bé, deu ser prou bo, oi?. Nosaltres també varem dinar una vegada en un lloc fantàstic, típic, una altra taverna de pescadors. Peix fresc a preus raonables, al port d’accés a l’illa, davant mateix del punt d’embarcament, a Burtonport. Especialitat en llagosta. Us el recomanem: és el “The Lobster Pot”. No deixeu d’incloure una illa tan poc turística com Arranmore en una ruta de vacances per Irlanda. Us agradarà!.

La isla de Arranmore está situada al norte de Irlanda, en Donegal, en la poco explorada costa que mira a América. Son solo 7 km desde Burtonport, con aparcamiento, gratuito, y un par de barcos  que os llevaran a la isla en solo 2o minutos. Arranmore es pequeña, autentica, nada turística, remota y accesible. Podéis ir por ella a pie, en bici, o en coche. Hay muchos acantilados, un faro en el fin del mundo, unos pequeños lagos y mucho mar. Está habitada por pescadores que hablan gaélico, y que se cita en tabernas como la Teac Phil Ban Bar, en la misma playa. Vosotros podeis ir también al típic Early’s, cerca del puerto, un b&b bonito, o a un hotel que la gente recomienda, el Killeens. Nosotros no lo hemos probado, porque comimos en un restaurante en Burtonport justo en el acceso a la isla. Especialidad en llagosta. Lo recomendamos sin dudarlo: el “The Lobster Pot”. No dejeis de incluir la isla de Arranmore en una ruta de vacaciones por Irlanda.

Santuari del Far

Al cor del Collsacabra, en mig d’un paisatge d’ensomni, dalt d’una imponent cinglera que domina mitja Catalunya, hi ha el Santuari de El Far. I allà, a més de 1000 metres d’altura, a més de 500 metres de desnivell sobre el pantà de Susqueda, us sentireu a tocar del cel. I en aquest indret privilegiat per la mare natura, hi trobareu, a més de l’ermita, el mirador increïble, i uns boscos i praderies fantàstiques, una zona de pícnic amb barbacoes, molt boniques i un bon restaurant. Anem a pams. El Santuari de la Mare de Déu del Far és del segle XI, romànic però molt modificat, i está situat a 1.123 m d’altura, amb unes magnífiques vistes sobre el pantà de Susqueda, els cingles de Tavertet, les Guilleries o el Montseny, amb un bosc dens que ho envolta tot, i el poble de Sant Martí Sacalm amagat als seus peus. Es pot veure gran part del principat, tot el Pirineu, Girona, i fins i tot el mar, amb les Illes Medes. Amb uns bons prismàtics podríeu veure, en dies clars, Montserrat i fins Mallorca. Al propi santuari teniu una hostatgeria, amb 16 habitacions dobles, totes amb bany, i el Restaurant El Far, un restaurant de cuina catalana, amb capacitat per a 300 persones, que sovint està molt ple. El restaurant ofereix també servei de bar a la gent que fa servir el pícnic i les barbacoes. Més informació al telèfon 972 19 01 69. De la mateixa família teniu un altre restaurant no gaire lluny, al Coll de Condreu. La zona de pícnic de la que us parlem està propera al santuari, just en una mena de parc, molt antic, davant de la façana de l’església. Hi ha taules de pedra de diferents mides, totes elles venerables. També unes barbacoes, servei de wàter, zona d’esbarjo pels infants amb jocs infantils. Hi ha molt d’aparcament, i molt de lloc per jugar i còrrer, tot i que us recomanem que allunyeu els nens dels cingles i dels miradors, perquè poden ser perillosos. En canvi, tot el pla que travessa la carretera que porta al Far te molts bons llocs, prats i boscos on passar una bona estona sense problemes. Al Far hi podeu arribar des de Barcelona per la autovia que va a Vic i Puigcerdà, la C-17. Deixeu-la passat Vic, per entrar a l’Eix Transversal, la C-25, a l’entrada 180, per seguir-la en direcció Girona, fins la sortida 183, en direcció Roda de Ter. Passeu Roda, l’Esquirol, Cantonigrós i el desviament de Rupit, seguint la carretera comarcal C-153 fins arribar a veure l’indicador Santuari del Far, a mà dreta. Una pista d’uns 7 kms., estreta però asfaltada, porta fins l’ermita, el mirador, el restaurant i el pícnic. El paisatge és un luxe. A la tardor encara més. Podeu acabar de fer la volta i baixar cap a Sant Esteve d’en Bas. Tot plegat està a uns 100 kms de Barcelona però per l’efecte dels milers de corbes us semblaran 200 Kms. Però el lloc s’ho val. Entrareu i dinareu en la comarca màgica del Collsacabra, La comarca on es troben la serra maravellosa de Cabrera, (si us agrada la natura agafeu la pista en bon estat, ben senyalitzada, us portarà al peu de l’ermita de Santa Maria de Cabrera, travessant una fageda de conte de fades). No deixeu de visitar, si el temps us ho permet, els pobles de Tavertet, 12 kms. al sur de l’Esquirol, enlairat a abocat al precipici més violent de Catalunya, també damunt el pantà de Sau. No apte per a cardíacs com el mateix Far. També us recomanem molt vivament fer una volta pel poblet medieval de Rupit, a uns 15 kms. Un poblet de pessebre, unigualable, amb el seu pont, la riera, el salt de Sallent… no tenim paraules!. Per dinar, fora del Far, però en aquesta zona, us recomanem, en plan menú i preu ajustat Cal Carreter, especialitat en carns a la brasa. Està a Cantonigròs, a peu de carretera. Tel. 938525003. Si podeu pagar un restaurant de campanetes, amb cuina molt més sofisticada, llavors el vostre lloc és Ca l’Ignasi, on fan uns plats cuidats que segueixen la temporada i els seus productes. Està també a Cantonigròs, al carrer Major, 4. Tel. 938525124. Si heu arribat fins Rupit, nosaltres hem dinat, i dormit, a l’hostal l’Estrella. Molt cassolà i agradable. També teniu, de tota la vida, la Fonda Marsal. I fora de Rupit està molt i molt bé, per dormir i per menjar, el novíssim hostal de muntanya Cabrerès, al carrer Major de Cantonigròs, un xic més avall de Ca l’Ignasi. Habitacions senzilles i cuques, i apartaments. A Rupit hi ha un càmping, i en tota la zona moltes, moltíssimes cases rurals. Bona estada al Santuari de Far, i al Collsacabra!.

El Santuario de El Far està en la cúspide de un acantilado que cae unos 500 metros en vertical sobre el pantano de Susqueda, rodeado de bosques fantásticos, con un paisaje increible. Tiene una zona de pícnic con barbacoas y WC, además de área de juegos infantiles, aparcamiento más que suficiente, servicio de bar y de restaurante. Unos miradores de vértigo les permitiran ver media Catalunya a sus pies. Ni se lo imaginan. Ideal para una excursión familiar por la comarca del Collsacabra, preciosa, con pueblos como Tavertet, Rupit o el santuario de Cabrera. No se lo pierdan.

Estiu a Cap de Creus

Qualsevol excusa és bona per passar uns dies d’estiu, unes vacances familiars, a la maravella del Cap de Creus. Poder gaudir del seu mar blau, blavíssim. De les roques torturades, minerals, de les cases blanques alineades davant del Mediterrà dels seus pobles, esglaonades baixant els turons negres. De banyar-se en les seves aigües fresques, cristal·lines, acollidores. Podeu, per exemple, estar-vos al Port de la Selva, la més autèntica població del Cap de Creus, la més salvatge. El Port de la Selva no te, potser, el glamour de Cadaqués, ni la tendressa de Calella de Palafrugell, però és Mediterrània en estat pur, com Grècia o Sicilia. Admireu la llum de Port, la línia fina de la seva badia espectacular, el mar blau, blavíssim, i net, netíssim. Gaudiu de la gràcia de les cases blanques, encalades, apilades damunt la terra, entre el mar i el turó. Ens agrada molt Port de la Selva. Cada dia somniem en tornar-hi. Somniem banyar-nos en les aigües manses, càlides, acollidores, transparents i puríssimes de la seva platja magnífica. Una platja familiar com poques en aquesta costa tan rocosa, de sorra ben fina, i no gaire fonda. A Port de la Selva hi ha llocs increibles on dormir i menjar. Al centre, arran d’aigua, novíssim, teniu l’Hotel Cap de Creus, modern a rabiar. Un clàssic etern, el Porto-Cristo, molt especial. Molt més senzill, amb apartaments, l’Hostal La Tina. També teniu un parell de càmpings, res de l’altre món, però molt familiars. El més proper al poble és el Port de la Selva Càmping, i més llunyà, però amb les parceles a tocar del mar, teniu el Port de la Vall. Per dinar som devots del restaurant Bellavista, davant del mar, al port mateix. Telèfon: 972387050. També els hotels ressenyats tenen bons restaurants. Cèntric trobareu Ca l’Herminda, un clàssic de la costa. No us perdeu la possibilitat de passar les vostres vacances allà. Sobre Port de la Selva s’aixeca el maravellós monestir romànic de Sant Pere de Rodes. També proper a Port, hi ha Llança, una vila marinera preciosa, amb platges d’ensomni. Podeu  dormir i menjar bé a Llança si aneu a l’Hotel Grimar. Us esperen unes habitacions potser una mica envellides, però molt netes. I uns jardins i piscines que ni us imagineu, fins amb un petit zoo. I el menjar, al Grimar, és de gourmet. De primera. Facilitats pels infants i els seus pares. També a Llançà, per dinar, o sopar, recomanem un clàssic de sempre, el restaurant Can Narra. Peix fresc, al port. Una altra bona idea per unes vacances d’estiu al Cap de Creus seria fer l’estada a Cadaqués, que és una pura maravella. El poble més bonic de la Costa Brava, de Girona, de Catalunya i de la Mediterrània. Un bellíssim poble blanc, obert a una de les més boniques badies de tot el Mediterrani. Haurieu d’anar a Grècia, a les Cíclades, o al Peloponés per veure res semblant. Cadaqués és la mediterrània en estat pur, amb uns paisatges increibles. Una terra agreste, perillosa, volcada al mar, modelada pel vent i pel sol. Cadaqués conserva intacte el seu tipisme, com un museu. Us volem proposar de visitar aquest poble esplèndit aquest estiu, en el marc d’unes vacances familiars. Hi ha hotels molt bons, i molt cars. Permeteu-nos que us recomanèssim l’Hostal Sa Guarda, un lloc molt familiar i acollidor. A la mateixa badia, a tocar de les ones blaves, hi ha l’hotelet Es Llané Petit. Més enllà, en un promontori, el Rocamar, un hotel de caire més clàssic, vigila els vents. A la riba contraria el Playa Sol, és un hotel molt ben situat, amb vistes de postal damunt Cadaqués. Fora el poble, a la zona rural d’es Caials teniu el Sol Ixent, un hotel molt especial. També hem dormit moltes nits al Càmping Cadaqués, no gaire cómode, però amb una situació privilegiada, damunt Port-Lligat. Per dinar o sopar, el més de moda és el restaurant del Far de Cap de Creus, al final de la carretera que va del poble al far. D’anunci de TV. Si no sou gaire expedicionaris us recomanem Es Baluard, al mig del poble, a la badia, al port. O bé Els Pescadors, que està al costat, tel: 972 258 126. Per arribar-vos a Port de la Selva, Llança o Cadaqués preneu l’autopista AP-7, de Barcelona a França, sortint a la sortida 4,  anant en direcció Roses. De Roses anem cap a Cadaqués, ben senyalitzat. O bé aneu en direcció Port-Bou, per anar cap a Llança i Port. Si amb tot el que us hem dit no en teniu prou, o disposeu de més dies, podeu continuar aquesta excursió fent ruta per l’Alt Empordà, visitant llavors el monestir de Sant Pere de Rodes, que ja us hem recomanant abans, situat just damunt el mariner de Port de la Selva. Totes aquestes destinacions tenen platges de fàbula. No us oblidèssiu pas el banyador, i les sabates de goma!. Bones vacances al Cap de Creus!.

Ahora que estais preparando las vacaciones os queremos invitar a pensar en llegaros hasta el Cap de Creus. Un paraje insólito, fantástico, hecho de mar azul, de aguas transparentes, pueblos blancos. No dejeis de considerar la posibilidad de unos dias de relax en un paisaje bellísimo, muy diferente, propicio a la desconexión.  Port de la Selva, pueblo quasi griego, y su hotel Cap de Creus, o el Porto-Cristo, muy especial. Con cámpings como el Port de la Selva Càmping, o el Port de la Vall. Poblaciones como Llança, una vila marinera preciosa, con su Hotel Grimar. O bién la deslumbrante Cadaqués, que es una pura maravilla. El pueblo más lindo de la Costa Brava, de Girona, de Catalunya i de la Mediterránia. Un bellísimo pueblo blanco. Allí alojaros en el Hostal Sa Guarda, un lloc molt familiar i acollidor. O en Es Llané Petit, o en el Rocamar, o en el el Playa Sol, con vistas a la bahia. En la zona rural d’es Caials teneis el Sol Ixent, un hotel especial. O el Càmping Cadaqués. Si os quedais en el Alt Empordà, podeis visitar el monasterio de Sant Pere de Rodes, sobre el Port de la Selva. ¡No olvideis el bañador!.

Family Week i Renaixement a Calella

A la Costa del Maresme, una mica més enllà de Mataró, i d’Arenys, a una hora de Barcelona, trobareu l’encantadora població turística de Calella de la Costa. A només 50 kms. de casa. Us serà molt fàcil d’arribar-hi per la C-31 o la C-32, l’autopista de la costa, la que va per Mataró. O bé en tren de la línia C-1. Si bé a l’estiu Calella de la Costa és una gran aglomeració, invadida com està sempre per milers de estiuejants de les més variades procedències, ara, al juny, la cosa és diferent. Es pot passejar sense gaires problemes, i gaudir de la seva platja, llarga, de sorra gruixuda, bonica, i que ara estarà molt més buida. I si us proposem una anada familiar a Calella és perquè aquest darrer cap de setmana de de juny, i amb motiu de l’Any del Turisme Familiar, Calella presenta una oferta adreçada a les famílies on destaca l’allotjament gratuït per a nens i nenes menors de 12 anys en molts dels seus hotels. Perquè aquest cap de setmana, els dies 28 i 29 de juny, Calella se suma a la celebració de l’Any del Turisme Familiar, impulsat per la Direcció General de Turisme, amb el Calella Family Weekend, un cap de setmana ple d’activitats adreçades a l’oci, diversió i descans de tota la família. Amb aquest motiu s’han programat un ventall d’activitats en las que hi podran participar tots el membres de família. Hi haurà visites i rutes guiades per conèixer el municipi i la seva història, activitats nàutiques per a totes les edats, una festa on els més petits seran els protagonistes. I, per si això fos poca cosa trobareu tots els cercaviles, espectacles i paradetes que hi haurà a la ciutat amb motiu de la celebració de la Fira Renaixentista, que coincideix en aquest cap de setmana també. Amb el paquet Calella Family Weekend es podrà visitar gratuïtament el Centre d’Interpretació del Far, El Refugi Antiaeri i el Museu-Arxiu Municipal. Trobareu tota la informació que necessiteu al web municipal. Per altra banda, com ja hem dit, s’escau un lluït mercat renaixentista, l’anomenada Festa del Renaixement, que omple de parades artesanes i de gresca, tots els carrers del voltant de l’església. Us volem fer cinc cèntims de les activitats possibles dins d’aquest festival de la familia, per tenir-ne una idea. Així del divendres 27 al diumenge 29 de juny, teniu excursió de Nordic Walking, caiac gratuït, inflables i jocs d’aigua a la Platja de Garbí, berenars, balls… I, a més, excursions super xules, com ara, visitar de forma gratuïta el Far de Calella, o el Refugi Antiaeri o el Museu-Arxiu Municipal. La mainada, a més, podrà participar en tallers de màscares i escuts dins la fira renaixentista, que durarà tot el cap de setmana, en horari de 10 del matí a les 22.00 hores de la nit.  Animeu-vos!. La Fira Renaixentista de Calella va agafant, any rera any, més volada. A més del que us hem dit hi trobareu parades de tota mena de productes: artesans, naturals, alimentaris i gastronòmics. La decoració i l’ambientació estan molt bé. I, aquest any coincideix amb l’oferta del cap de setmana en família. Recordeu que Calella te una bona platja, porteu banyadors!. I si no us agrada anar en cotxe, cap problema. Calella te estació, on paren els trens que van en direcció Blanes-Maçanet. Horaris molt seguits, mireu-vos el web de la Renfe. Creiem que necessitareu dormir a Calella, encara que està a només una hora de Barcelona. Tan si us quedeu, com si no, podeu disposar d’una barbaritat d’establiments turístics de tota mena: hotels, restaurants, càmpings i apartaments, tots al vostre servei. Mireu-vos la web Calella-Barcelona per trobar el vostre. Nosaltres hem estat, molt bé, a l’Hotel Bernat II, un quatre estrelles molt còmode, i molt decent, on els nens no fan nosa. Cal dir que els hotels a Calella son grans, amb moltes habitacions, no espereu trobar un petit hotelet de muntanya en un lloc de platja tan turístic. El Les Palmeres és el que més s’acosta a aquesta definició, i n’està molt lluny. Tot i això, és un hotel molt recomanable. El Mar Blau també és gran, però modern i coquetó. L’Hotel Volga és definitivament molt gran, però també està molt bé.  De restaurants, pizzeries, llocs de tapes i bars, a Calella, n’hi ha un munt. Alguns faran menú del Renaixement, com ara Ca l’Isard, o bé L’In-geni o el Bistrot La Musa. A banda d’aquests us en recomanarem uns quants que ens agraden.Per menjar peix La Gavina. Una taverna mexicana desenfadada i rústica: La Quadra. Una altra taverna, més d’estil català, amb embotit bo i carn a la brasa: Les Caves. I finalment un gallec boníssim: El Hogar Gallego. Hi ha nombrosos hotels que proposen menú, com ara el Bernat II. Si us agrada la pizza aneu a Don Carlo, que us proposa pizzes grans a preus asequibles, al carrer de Sant Josep, 36. Tel: 937 66 15 47.  ‎ La Casa Nostra també està molt bé. Calella és ben aprop, i la fira, una passada!. Tots cap a Calella!.

La población turística por antonomasia de la Costa del Maresme es, y siempre lo ha sido, Calella de la Costa. La tenemos a sólo unos 50 kms. de Barcelona. Muy fácil llegar por la C-31 o la C-32, vía Mataró. O bien en tren de la línea C-1. Si bien en verano Calella se encuentra literalmente invadida por miles de veraneantes de las más variadas procedencias, ahora, en junio, la cosa es diferente. La playa, larga, de arena gruesa, muy bonita, está mucho más vacía. Si os proponemos una salida familiar hasta Calella es porque el último fin de semana de de junio se celebra allí un interesante mercado renacentista. La Feria Renacentista de Calella va cogiendo, año tras año, más vuelo. Ahora ya ocupa el centro de la villa, la Plaza del Ayuntamiento, la de la Iglesia y calles adyacentes. Encontraréis paradas de todo tipo de productos: artesanos, naturales, alimenticios y gastronómicos. La decoración y  la ambientación están muy bien. Habrá además actividades de carácter más cultural, como visitas guiadas por el casco antiguo y una exposición de documentos históricos del siglo XVI. En cuanto a la animación infantil, durante la mañana y tarde del domingo podrán disfrutar de talleres de oficios expresamente pensados ​​para los más pequeños. La Feria Renacentista coincidirá en el tiempo con otros actos de la llamada semana de turismo familiar, que ofrece paquetes turísticos, actividades, visitas culturales y actividades de ocio para las famílias a muy buén precio, ¡inmejorable!. ¡Aprovechad la ocasión. Calella tiene una buena playa, ¡llevaros bañadores!. Para comer hay numerosos hoteles que proponen menú, como el Bernat II, o algunos restaurantes de referencia, como El Hogar Gallego, una marisquería con género de primera a precios en consonancia. LaPizzeria Don Carlo propone pizzas grandes a precios asequibles, en la calle de San José, 36. Tel: 937 66 15 47. La Casa Nostra también está muy bien. Buén fin de semana familiar en Calella.

La Petita Camarga

La petita Camarga és una terra fluvial, un tros petitó d’un delta magnífic, el del riu Roine. És de la mida del delta de l’Ebre, però situat a França, encara que no gaire lluny de casa nostra. De fet, la petita Camarga, és l’extrem del delta del Roine que toca més cap a Barcelona. I també, per a nosaltres, és el més bonic. S’hi arriba via Girona, Perpinyà, Narbona i Montpeller, per l’autopista AP-7 i la continuació passada la Junquera, l’A9. Son uns 400 kms. Es fan en mig dia. Si us haguèssim de suggerir una porta d’entrada a aquesta meravella de la natura us recomanaríem  que ho féssiu per Montpeller, bé des d’aquesta ciutat mateix, bé anant cap a La Grande Motte, o bé cap a Le Grau du Roi, dos bonics llocs de mar, a pesar d’estar molt urbanitzats, i que tenen tota mena de serveis. Allà trobareu bons hotels on podreu dormir. I l’endemà sortiríeu d’un d’aquests pobles per veure la increible ciutat medieval, perfectament conservada, d’Aigües Mortes, amb els seus carrers rectilinis, la seva esglèsia, la deliciosa placeta i les botigues de tota mena. I, és clar, les seves poderoses i altives muralles. I els seus restaurants i hotelets amb encant, i els seus càmpings. Seguiríeu la visita cap a Saintes Maries de la Mer, a la punta de la petita Camarga, on potser hi arribaríeu passant el petit Rhoine en vaixell transbordador, gratuït, pel pas anomenat del Bac. Saintes Maries te una esglèsia fortificada on es guarda el sepulcre de Santa Sara, patrona dels gitanos. Impactant. I també el de dues Maries més. Platja, dunes, cavalls i bous en llibertat, ocells: ànecs, flamencs… un paradís. Molt turístic a l’estiu, esplèndit a la primavera, al maig, el juny, o l’abril. Si us queda temps podeu fer un passeig pel Rhoine en vaixell, visitar el parc ornitològic o endinsar-vos pels senders marcats, amb uns bons prismàtics. Enlloc veureu tantes aus com aquí. Una passada. Si disposeu de més dies podeu fer la Camarga sencera, amb Arles, les salines de Giraud, fantàstiques, o passejar arran del mar visitant els estanys salats de Vaccares. Son mítics flamencs roses de la Camarga, i n’hi ha un piló. Tornant a Le Grau du Roi, o La Grande Motte podeu dedicar una estona a anar fins el far de l’Espigette, a veure una maravellosa posta de sol. Per dormir podeu fer-ho als nombrosos hotels de Montpellier, per exemple. Nosaltres hem dormit al Novotel, que està a l’entrada de l’autopista, ben situat. Habitacions familiars que els nens no paguen. També està molt bé el Mercure de La Grande Motte, situat al mateix port, vistes de somni damunt el mar. Hi ha molts altres hotels que també estan molt bé. A l’hora de dinar us recomanarem alguns llocs fantàstics. Com ara la pizzeria Cosa Nostra,  al port, al Quai d’Honneur. Telèfon: 467.56.68.69, 612.14.45.62. Molt bones pizzes, bé de preu. Com a restaurant de més de categoria, teniu el Sancyr, al port també. A les Saintes Maries ens va agradar un bar de tapes, regentat per un italià molt mediterrani: Chez Vito, a l’avinguda Mistral, la principal del poble. Un lloc estrany, amb menjar sorprenent, i un amfitrio més sorprenent encara. Pizza Las Vegas, una mica més avall no està gens malament. Bona Camarga!.

La pequeña Camarga es una tierra fluvial , un trozo pequeño de un delta magnífico , el del río Ródano . Es del tamaño del delta del Ebro , pero situado en Francia, aunque no muy lejos de casa. De hecho , la pequeña Camarga , es el extremo del delta del Ródano que toca más hacia Barcelona . Y también , para nosotros , es el más bonito. Se llega vía Girona , Perpiñán , Narbona y Montpellier , por la autopista AP -7 y la continuación pasada la Junquera , la A9 . Son unos 400 kms . Se hacen en medio día . Os queremos sugerir una puerta de entrada a esta maravilla de la naturaleza. Os recomendaríamos que lo hicierais por Montpellier, bien desde esta misma ciudad, yendo hacia La Grande Motte, o bien hacia Le Grau du Roi, dos bonitos lugares de mar, a pesar de estar muy urbanizadas, y que tienen todo tipo de servicios. Allí encontrarán buenos hoteles donde podrán dormir muy bién. Y al día siguiente saldríamos de uno de estos pueblos para ver la increíble ciudad medieval , perfectamente conservada , de Aguas Muertas, con sus calles rectilíneas , su iglesia , la deliciosa plaza y las tiendas de todo tipo. Y, claro , sus poderosas y altivas murallas . Y sus restaurantes y hotelitos con encanto , y sus campings . Seguiría la visita hacia Saintes Maries de la Mer , en la punta de la pequeña Camarga , donde quizás llegaríais pasando el pequeño Rhoine en barco transbordador , gratuito , por el paso llamado del Bac . Saintes Maries tiene una iglesia fortificada donde se guarda el sepulcro de Santa Sara , patrona de los gitanos . Impactante . Y también el de dos Marías más. Playa , dunas , caballos y toros en libertad , pájaros : patos , flamencos … un paraíso . Muy turístico en verano, espléndido en la primavera, en mayo , en junio , o en abril . Si os queda tiempo puede dar un paseo por Rhoine en barco , visitar el parque ornitológico o adentrarse por los senderos marcados , con unos buenos prismáticos. En lugar verá tantas aves como aquí. Una pasada. Si dispone de más días pueden hacer la Camarga entera, con Arles , las salinas de Giraud , fantásticas , o pasear junto al mar visitando los lagos salados de Vacca . Son míticos flamencos rosas de la Camarga , y hay un montón. Volviendo a Le Grau du Roi , o La Grande Motte puede dedicar un rato a ir hasta el faro de la Espigette , a ver una maravillosa puesta de sol . Para dormir puede hacerlo a los numerosos hoteles de Montpellier , por ejemplo. Nosotros hemos dormido en el Novotel , que está a la entrada de la autopista , bien situado. Habitaciones familiares que los niños no pagan. También está muy bien el Mercure de La Grande Motte , situado en el mismo puerto, vistas de ensueño sobre mar. Hay muchos otros hoteles que también están muy bien. A la hora de comer le recomendaremos algunos lugares fantásticos . Como la pizzería Cosa Nostra , en el puerto , en el Quai d’ Honneur . Teléfono: 467.56.68.69 , 612.14.45.62 . Muy buenas pizzas , bien de precio . Como restaurante de más de categoría , tiene el Sancyr , el puerto también. A las Saintes Maries nos gustó un bar de tapas , regentado por un italiano muy mediterráneo : Chez Vito , en la avenida Mistral , la principal del pueblo . Un lugar extraño , con comida sorprendente , y un anfitrión más sorprendente aún . Pizza Las Vegas , un poco más abajo no está nada mal .