Cami Abat Oliva


Fa poc que s’ha organitzat una nova ruta a Catalunya. Es tracta dels anomenats  Camins de l’Abat Oliba. És un nom realment molt ben trobat per donar nom a una excursió pel més bell de l’art romànic de casa nostra. Es tracta d’un itinerari que podem fer a peu, en bici, o en cotxe. Una ruta que ens permet descobrir les fantàstiques comarques del Bages, tan desconeguda, o la plana d’Osona, o el Ripollès més encantador, la Cerdanya, Vallespir i Conflent. L’excusa és el Bisbe de Vic, i Abat de Montserrat, Ripoll i Cuixà, Oliba. El primer tram ens portarà fins el Monestir de Montserrat, molt fàcil d’abastar des de Barcelona, en automòbil, a peu, o en carrilet des de Monistrol. Montserrat te un museu excepcional, de pintura del XIX, increible, i una altra de bíblic, amb veritables mòmies egípcies. La natura és esplèndida a la muntanya santa, hi ha senders per tot arreu, fàcils i més difícils. Però també molts funiculars per fer drecera. Una aventura ben divertida pels més menuts. Sentir cantar l’escolania asserena l’esperit. Es pot menjar molt bé a l’autoservei, i dormir de fàbula a les cel·les, i a l’Hotel Abad Cisneros, amb bona taula també. Sortim de Montserrat per anar cap a la ciutat de Vic, tot travessant el Bages, i aturant-nos a la ciutat de Manresa, amb la seva seu gòtica dominant el riu Cardener. Per l’eix transversal anem a Vic. Aquesta ciutat  és una vil·la medieval preciosa, amb una catedral molt bonica, i el seu Museu Episcopal, un museu ple de pintura romànica. Proper a Vic, qui pugui, que passi pel Monestir de Saant Pere de Casserres, d’un romànic rústic, damunt del pantà de Sau. Continuem de Vic, amunt, cap a Ripoll, bressol de Catalunya, amb el seu monestir grandiòs, el claustre, la portada, les tombes dels comtes catalans… i seguir llavors cap a Sant Joan de les Abadesses, amb esglèsies i abadies romàniques sense desperdici, i acabar a Camprodón, amb més tresors: un pont i més romànic en forma de nous temples, poc coneguts. També els poblets tenen maravelles: Ogassa, Molló… amb l’església de Santa Cecília del s.XII, amb portal d’influència rossellonesa. Creuem la frontera de França i Espanya, però encara en terres catalanes: el Vallespir. Aquí tenim la vila de Prats de Molló, i més avall, Arles, amb un altre cenobi ben bonic, romànic també. Entremig les famoses gorges de la Fou, espectacle natural que no podeu perdre-us. Passem cap al Conflent, cap a Prades, visitant pel camí la joia de Serrabona, un priorat romànic fabulós, de marbre rosa. I arribats a Prades, visitar Cuixà, el cenobi estimat per Oliva. El seu temple, el claustre mutilat, la cripta, el campanar, (a la foto). I si encara us sobra temps, dediqueu-lo a pujar a Sant Martí del Canigó, una abadia suspesa dalt d’un cim majestuós, prop del cel. S’hi arriba des de Vilafranca de Conflent, una altra ciutat que cal veure: muralles, carrers medievals… un somni. Ja ho veieu. Feu-la en un cap de setmana, en un pont, en unes vacances. Cultura, art, natura, descobriment del millor que ens ofereix el nostre país. Mireu les entrades corresponents del nostre bloc per acabar de decidir on menjar, on dormir. De llocs molt especials n’hi ha un munt en aquestes terres plenes d’art i de vida!.

Hace poco que se ha organizado una nueva ruta en Cataluña. Se trata de los llamados Caminos del Abad Oliba. Es un nombre realmente muy bueno para dar nombre a una excursión por el más bello del arte románico. Se trata de un itinerario que podemos hacer a pie, en bici o en coche. Una ruta que nos permite descubrir las fantásticas comarcas del Bages, tan desconocida, o la de Osona, o el Ripollès más encantador, la Cerdanya, Vallespir y Conflent. La excusa es el Obispo de Vic, y Abad de Montserrat, Ripoll y Cuixà, Oliba. El primer tramo nos llevará hasta el Monasterio de Montserrat, muy fácil de alcanzar desde Barcelona, ​​en automóvil, a pie, o en tren cremallera desde Monistrol. Montserrat tiene un museo excepcional, de pintura del XIX, increíble, y otro bíblico, con verdaderas momias egipcias. La naturaleza es espléndida en la montaña santa, hay senderos por todas partes, fáciles y más difíciles. Pero también muchos funiculares para atajarlos. Una aventura muy divertida para los más pequeños. Oír cantar la escolanía serena el espíritu. Se puede comer muy bien en el autoservicio, y dormir de fábula en las celdas, y en el Hotel Abad Cisneros, con buena mesa también. Salimos de Montserrat para ir hacia la ciudad de Vic, atravesando el Bages, y parando a la ciudad de Manresa, con su sede gótica dominando el río Cardener. Por el eje transversal vamos a Vic. Esta ciudad es una villa medieval preciosa, con una catedral muy bonita, y su Museo Episcopal, un museo lleno de pintura románica. Cercano a Vic, quien pueda, que pase por el Monasterio de Saant Pedro de Casserres, de un románico rústico, sobre el pantano de Sau. Continuamos de Vic, hacia arriba, hacia Ripoll, cuna de Cataluña, con su monasterio grandioso, el claustro, la portada, las tumbas de los condes catalanes … y seguir después hacia San Juan de las Abadesas, con iglesias y abadías románicas sin desperdicio, y acabar en Camprodón, con más tesoros: un puente, y más románico en forma de templos, poco conocidos. También los pueblos tienen maravillas: Ogassa, Molló … con la iglesia de Santa Cecilia del siglo XII, con portal de influencia rosellonesa. Cruzamos la frontera de Francia y España, pero todavía en tierras catalanas: el Vallespir. Aquí tenemos la villa de Prats de Molló, y más abajo, Arles, con otro cenobio bonito, románico también. En medio las famosas gargantas de la Fou, espectáculo natural que no pueden perderse. Pasamos al Conflent, hacia Prades, visitando por el camino el priorato de Serrabona, de un románico fabuloso, todo de mármol rosa. Y llegados a Prades, hay que visitar Cuixà, el cenobio más amado por Oliva. Su templo, el claustro mutilado, la cripta, el campanario, (en la foto). Y si aún os sobra tiempo, dediquen un poco a subir a Sant Martí del Canigó, una abadía suspendida encima de una cumbre majestuosa, cerca del cielo. Se llega desde Vilafranca de Conflent, otra ciudad que hay que ver: murallas, calles medievales … un sueño. Ya lo veis. Haganlo en un fin de semana, en un puente, en unas vacaciones. Cultura, arte, naturaleza, descubrimientos de lo mejor que nos ofrece nuestro país. Vean las entradas correspondientes de nuestro blog para acabar de decidir dónde comer, dónde dormir. Hay lugares muy especiales, hay un montón de sitios buenos en estas tierras llenas de arte y de vida.

Rondant pels camins


Una de les coses més boniques que es poden fer a la Costa Brava, amén de banyar-s’hi, és passejar pels seus camins de ronda. Tota la Costa Brava, des de Blanes fins Port-Bou, n’està plena. Servien als agents d’aduanes, guardia civil o carabiners, per vigilar la costa i prevenir el contraban. Els policies i els contrabandistes jugaven tota la nit al gat i la rata fent servir aquest serpentí de camins que creua penyals i cales de la nostra costa més encisadora. Avui dia, amb més o menys bon estat, proporcionen una passejada amable, una ocasió d’esport, o una ruta de descoberta. Si teniu fills petits, els encantarà fer un petit tram d’aquests camins fins descobrir aquella cala amagada. Poca estona, i sempre sota l’ombra acollidora dels pins. Si són més grans, podreu jugar a descobrir les Amèriques fent una bona porció de camí, fins la cala dels vostres somnis. Si només voleu gaudir del mar i les vistes, hi ha trams poc costosos, amb una relació qualitat-esforç inmillorable. Ideal per l’estiu, per fugir de la massificació de les grans platges. Deu minuts de camí i sereu en un altre univers: aigües netes, roques, una caleta coquetona. Ideal a la primavera o tardor per veure la costa en estat pur, com va ser creada, i banyar-vos els peus o quelcom més, en la cala abans esmentada. Els infants jugaran amb la sorra i les roques, a fet amagar o a fer el pirata.  A l’hivern el mar pica enfadat les vores del camí. O  bé, amb el cel net i el mar en calma, els camins acompanyen una ruta pausada i calma, amb un sol d’hivern, suau i enamorat. A l’hivern l’aire és transparent, i defineix els contorns al límit de l’ull humà. D’entre tots, amb nens i per principiants, us recomanem el camí de ronda que surt de Calella de Palafrugell i va cap a Llafranc. Gens cansat, i bones vistes. O el que va a l’inversa, de Calella vers el Cap Roig i més enllà, fins El Castell, passant per cales com el Crit, cala Bona, o cala Estreta. Aquest ja per més caminaires. També els que voregen les cales de Begur, de Tamariu a Aiguablava, i fins Sa Riera, o més al nord, a la Platja de Pals. Fantàstics i familiars són els que van de Blanes, de Sant Francesc a Santa Cecília, i fins Lloret. O els dels volts de Platja d’Aro, (a la foto), per Torre Valentina i que arriben a Calonge. O els que marxen cap el sur, des de Platja d’Aro cap a S’Agaró i Sant Feliu de Guixols. Podria escriure sense parar sobre camins de ronda. Però ja n’hi ha prou. Descobriu el vostre espai. Per dormir teniu molts llocs, molt bons. Desenes de bons hotels. Escolliu un punt dels camins de ronda que vulgueu visitar i cerqueu a partir d’aquí. Us fem la nostra selecció, que pot ser polivalent i general. Per Calella de Palafrugell, i en hotel, el Sant Roc, al peu d’un del més bonics camins de ronda. També el Garbí, o l’Alga, recientment reformat. En càmping, i per famílies, sense dubtar-ho el Mas Patotxes. Allunyat de la costa però amb fantàstiques instal·lacions. Per gent més jove La Siesta, i per sibarites de l’acampada, El Cypsela, definitivament quelcom més que un simple càmping.

Una de las cosas más bonitas que se pueden hacer en la Costa Brava, amén de bañarse en ella, es pasear por sus caminos de ronda. Toda la Costa Brava, desde Blanes hasta Port-Bou, está llena de ellos. Servían a los agentes de aduanas, guardia civil o Carabineros, para vigilar la costa y prevenir el contrabando. Los policías y los contrabandistas jugaban toda la noche al gato y el ratón en este serpentín de caminos que cruza acantilados y calas de nuestra costa más encantadora. Hoy en día, en más o menos buen estado, proporcionan un paseo amable, una ocasión de deporte, o una ruta de descubrimiento. Si tiene hijos pequeños, les encantará hacer un pequeño tramo de estos caminos hasta descubrir aquella cala escondida. Poco rato, y siempre bajo la sombra acogedora de los pinos. Si son mayores, pueden jugar a descubrir las Américas haciendo una buena porción de camino, hasta la cala de sus sueños. Si sólo desea disfrutar del mar y las vistas, hay tramos poco costosos, con una relación calidad-esfuerzo inmejorable. Ideal para el verano, para huir de la masificación de las grandes playas. Diez minutos de camino y amanecerá en otro universo: aguas limpias, rocas, una caleta coquetona. Ideal en primavera u otoño para ver la costa en estado puro, como fue creada, y bañarse los pies o algo más, en la cala antes mencionada. Los niños jugarán con la arena y las rocas, a hacer el pirata. En invierno el mar lame enfadado los bordes del camino. O bien, con el cielo limpio y el mar en calma, los caminos acompañan una ruta pausada y calma, con un sol de invierno, suave y enamorado. En invierno el aire es transparente, y define los contornos hasta el límite del ojo humano. De entre todos, con niños y para principiantes, se recomienda el camino de ronda que sale de Calella de Palafrugell y hacia Llafranc. Nada cansado, y buenas vistas. O el que va a la inversa, de Calella hacia el Cap Roig y más allá, hasta El Castell, pasando por calas como Crit, Cala Bona o Cala Estreta. Este ya para aventajados. También los que bordean las calas de Begur, de Tamariu a Aiguablava, y hasta Sa Riera, o más al norte, hacia la Playa de Pals. Fantásticos y familiares son los que van de Blanes, de San Francesc a Santa Cecilia, y hasta Lloret. O los de los alrededores de Platja d’Aro, (en la foto), por Torre Valentina y que llegan a Calonge. O los que marchan hacia el sur, desde Platja d’Aro a S’Agaró y Sant Feliu de Guíxols. Podría escribir sin parar sobre caminos de ronda. Pero ya basta. Descubra su espacio. Para dormir tiene muchos lugares, muy buenos. Decenas de buenos hoteles. Elija un punto de los caminos de ronda que desee visitar y busque a partir de aquí. Le hacemos nuestra selección, que puede ser polivalente y general. Por Calella de Palafrugell, y en hotel, el Sant Roc, al pie de uno de los más hermosos caminos de ronda. También el Garbí, o el Alga, recientemente reformado. En camping, y para familias, sin dudar lo Mas Patotxes. Alejado de la costa pero con fantásticas instalaciones. Para gente más joven La Siesta, y para sibaritas de la acampada, El Cypsela, definitivamente algo más que un simple camping.

La cornisa litoral del Maresme


Hi ha un camí, de terra, però ample i facil de transitar, que travessa tota la Serralada litoral, des d’Alella a Òrrius, i viceversa. A més, aquest camí, és apte per qualsevol mena de vehicles, amb una mica de seny i de valentia. És una travessa que farà que els vostres infants s’imaginin al rally París – Dakar, o travessant una regió ignota i despoblada. La ruta deu fer uns 20 kms. en total i es pot fer tota, o deixar-la a mig camí, sortint per Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Teià o Vallromanes. Tot el massís del Sant Mateu, i el veï de Céllecs, estan farcits de camins i caminets que us portaran a qualsevol racó d’aquest maravellós, senzill i cassolà parc natural. Anem a fer-vos-en una descripció. Comencem per arribar-nos a Alella, a la costa del Maresme, a pocs kms. de Barcelona per l’autopista C-32.  És un bonic poble, amb un casc antic ben conservat, que viu del vi, d’uns excel·lents vins, sobretot blancs, i uns quants caves d’altíssima categoria. Podeu visitar algun dels cellers i vinoteques que trobareu. Des d’Alella es puja en direcció Granollers per una carretera plena de curves que remunta la Serralada de Marina. Poc abans d’arribar al coll, a uns 500 mts. trobareu a la dreta una desviació, un camí gran de terra. Estigueu atents!. El camí, en el primer tram, pot tenir alguns xeregalls i pujades, però tot seguit es fa més planer i més practicable. No us espanteu a les primeres de canvi. Poc a poc la ruta va pujant, oferint vistes sobre tota la comarca del Barcelonés i el Maresme. Arribareu a un replà, on es creuen els camins que porten a Vallromanes, (no us l’aconsellem) i a Teià. Hi ha una bassa d’incendis i una esplanada. El nostre camí puja de valent, arrapat a la vessant del Sant Mateu, i ara les vistes sobre Badalona i Barcelona són molt espectaculars. Arribareu finalment al final de la pujada. Pareu el cotxe i admireu el mar. Hi ha un aparcament. Des d’aquí, en cins minuts, sereu a l’ermita de Sant Mateu. El lloc és preciós, encantador i molt proper a Barcelona. S’hi pot passejar amb la canalla, en un ambient molt familiar. Esteu al cor del Parc Natural del Litoral. A l’ermita de Sant Mateu i la font del Sant Mateu també hi podeu arribar si seguiu la nostra pista, ara de baixada, un km. més, i tombeu a mà esquerra per un camí més petit i estret. Bon lloc per fer pic-nic. Mireu-vos bé el mapa, i gaudiu d’una zona natural fantàstica. Prosseguirem la ruta baixant cap a l’encreuament de camins més important d’aquesta zona de muntanya mitjana. Aquí podeu deixar la pista i baixar, a mà dreta, cap a Cabrils, Vilassar de Dalt i Premià de Dalt, per bons camins de terra, ben amples i condicionats. Per l’esquerra anireu cap al Vallés, a Vilanova de la Roca, per un camí difícil. Recte endavant continuem el viatge, en lleugera remuntada, cap a Sant Bartomeu de Cabanyes i Òrrius. El camí passa prop d’una hípica, i del dólmen de la Roca d’en Toni, amb vistes ara a la vessant del Vallés. Uns kms. més enllà deixem a mà dreta un camí que us portaria a Cabrils, i seguim la nostra pista lleugerament a mà esquerra. Aquesta serà la part més difícil del recorregut. El nostre camí es fa més estret, comença fer curves més pronunciades, a pujar i baixar. S’endinsa poc a poc en el bosc. Bon lloc per trobar bolets, i per parar a fer una mica el salvatge. Comforme ens apropem a Céllecs i a la ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes la pista planeja més i es fa més bonic l’entorn. Bosc tancat. Finalment una baixada més i arribem a Sant Bartomeu. Veureu el temple, amb una casa de pagés annexa, en mig d’una gran esplanada. Prop, al bosc de sota l’església, hi ha una font. Bon lloc per jugar, passar el dia i fer pic-nic. Possibilitat de pujar al Turó de Céllecs. Uns metres més enllà sortim a la carretera que va de La Roca a Òrrius. Baixem cap a aquest darrer poble, i d’aquí, per la C-60 cap a Mataró, i de Mataró a Barcelona per la C-32. Feu tot el camí, o bé part del camí. L’estat de la pista és en general bo, apte per tota mena de cotxes, fins els baixos de terra, però amb moderació. El millor tros és el que va d’Alella, o de Cabrils, al Sant Mateu. També dependrà de les darreres pluges. Si ha plogut molt pot estar impracticable en tot o en part. Ara bé, val la pena arriscar-se i viure l’aventura, ni que sigui una vegada.

Hay un camino, de tierra, pero ancho y fácil de transitar, que atraviesa toda la sierra litoral, desde Alella en Òrrius, y viceversa. Además, este camino, es apto para cualquier tipo de vehículos, con un poco de cordura y de valentía. Es una travesía que hará que sus niños se imaginen en el rally París – Dakar, o atravesando una región ignota y despoblada. La ruta debe hacer unos 20 kms. en total y se puede hacer toda, o dejarla a medio camino, saliendo por Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Teià o Vallromanes. Todo el macizo de Sant Mateu, y el vecino de Céllecs, están llenos de caminos y senderos que les llevarán a cualquier rincón de este maravilloso, sencillo y casero parque natural. Vamos a haceros una descripción. Empecemos por llegar a Alella, en la costa del Maresme, a pocos kms. de Barcelona por la autopista C-32. Es un bonito pueblo, con un casco antiguo bien conservado, que vive del vino, de unos excelentes vinos, sobre todo blancos, y algunos cavas de altísima categoría. Pueden visitar alguna de las bodegas y vinotecas que allí encontraréis. Desde Alella se sube en dirección Granollers por una carretera llena de curvas que remonta la Serralada de Marina. Poco antes de llegar al collado, a unos 500 mts. encontrarán a la derecha una desviación, un camino grande de tierra. ¡Estad atentos!. El camino, en el primer tramo, puede tener algunos baches y subidas, pero a continuación se hace más llano y más practicable. No os asustéis a las primeras de cambio. Poco a poco la ruta va subiendo, ofreciendo vistas sobre toda la comarca del Barcelonés y el Maresme. Llegarán a un rellano, donde se cruzan los caminos que llevan a Vallromanes, (no os lo aconsejamos) y Teià. Hay una balsa de incendios y una explanada. Nuestro camino sube ahora fuerte, pegado a la ladera del Sant Mateu y ahora las vistas sobre Badalona y Barcelona son muy espectaculares. Llegarán finalmente al final de la subida. Paren el coche y admiren el mar. Hay un aparcamiento. Desde aquí, en pocos minutos, llegaran a la ermita de San Mateo. El lugar es precioso, encantador y muy cercano a Barcelona. Se puede pasear con los niños, en un ambiente muy familiar. Está en el corazón del Parque Natural del Litoral. Hasta la ermita de Sant Mateu y la fuente de Sant Mateu también se puede llegar siguiendo nuestra pista, ahora de bajada, un km. más, y girando a mano izquierda por un camino más pequeño y estrecho. Buen lugar para hacer pic-nic. Mirad bien el mapa, y disfrutad de una zona natural fantástica. Prosegiremos la ruta bajando hacia el cruce de caminos más importante de esta zona de media montaña. Aquí pueden dejar la pista y bajar, a mano derecha, hacia Cabrils, Vilassar de Dalt y Premià de Dalt, por buenos caminos de tierra, bien anchos y condicionados. Por la izquierda iréis hacia el Vallés, en Vilanova de la Roca, por un camino difícil. Recto adelante continuamos el viaje, en ligera remontada, hacia Sant Bartomeu de Cabanyes y Òrrius. El camino pasa cerca de una hípica, y del dolmen de la Roca d’en Toni, con vistas ahora hacia la vertiente del Vallés. Unos kms. más allá dejamos a mano derecha un camino que les llevaría a Cabrils, y seguimos nuestra pista ligeramente a la izquierda. Esta será la parte más difícil del recorrido. Nuestro camino se hace más estrecho, comienza hacer curvas más pronunciadas, a subir y bajar. Se adentra poco a poco en el bosque. Buen lugar para encontrar setas, y para parar a hacer un poco el salvaje. Conforme nos acercamos a Céllecs ya la ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes la pista planea más y se hace más bonito el entorno. Bosque cerrado. Finalmente una bajada más y llegamos a San Bartolomé. Verán el templo, con una casa de payés anexa, en medio de una gran explanada. Cerca, en el bosque de debajo de la iglesia, hay una fuente. Buen lugar para jugar, pasar el día y hacer pic-nic. Posibilidad de subir al Turó de Céllecs. Unos metros más allá salimos a la carretera que va de La Roca hasta Òrrius. Bajamos hacia este último pueblo, y de ahí, por la C-60 hacia Mataró, y de Mataró a Barcelona por la C-32. Hagan todo el camino, o bien solo una parte. El estado de la pista es en general bueno, apto para todo tipo de coches, hasta los bajos de carroceria, pero con moderación. El mejor trozo es el que va de Alella, o de Cabrils, al San Mateo. También dependerá de las últimas lluvias. Si ha llovido mucho puede estar impracticable en todo o en parte. Ahora bien, vale la pena arriesgarse y vivir la aventura, aunque sea una vez.

Cales del Bosc de la Marquesa


Les cales que hi ha dins el bosc de la Marquesa són el darrer espai realment natural intocat, i verge, del litoral tarragoní. I un dels pocs del litoral català. Estan integrades dins un inmens bosc de pi blanc, propietat d’una marquesa que mai no va voler vendre la propietat, fet que preservà aquest paratge únic, tal i com està, per les futures generacions. Està situat poc després de la platja de la Mora, un altre indret familiar molt recomanable, i abans de la desviació cap a la Platja Llarga. Podeu arribar-hi fàcilment per la AP-7, sortida a Altafulla, o per la N-340, entrant a la urbanització La Mora. Cal cercar la banda dreta de la platja de la Mora, on hi ha un càmping i una torre medieval de guaita. Seguint la tanca del càmping tot allunyant-vos del mar, trobareu una petita carretera on podreu aparcar el cotxe. Allà mateix trobareu l’entrada a la finca de la Marquesa i el camí. La primera cala està a menys d’un km., 20 minuts a peu, xino-xano. L’indret, i el camí també, us recordaran Menorca. Quan arribeu a la primera cala, que és la de Roca Plana, encara creureu més que sou a l’illa. Més endavant arribareu a Cala Fonda, anomenda també Wai-Kiki. És un lloc impressionant, rodejat de penyasegats. Vigileu. Si seguiu el camí sortireu al Càmping Les Palmeres, ja a la Platja Llarga. Evidentment la ruta es pot fer al revés. A les cales del Bosc de la Marquesa no hi ha cap mena de servei, i atenció!, són nudistes. Esperem que no us molesti més del que molestareu vosaltres als nudistes. Tot i nudista, la zona és molt familiar. Banyar-se és el millor que podeu fer en les aigües increiblement belles, nítides i blavíssimes d’aquest lloc, però no excloem que pogueu anar-hi en altres èpoques de l’any, senzillament a passejar i a veure’n la magnífica excepcionalitat. I tot això a només 10 kms. de Tarragona ciutat. Inverosímil, oi?. El bosc de la Marquesa és un d’aquells paisatges que cal retindre als ulls, preservar i defensar. Per dinar, dutxar-vos i tots els altres serveis la referència a de ser la Platja de la Mora. Aquí trobareu un bon restaurant, que ens agrada força: El Racó de la Mora. Tel: 977 656 206.  També un càmping, que ja hem esmentat en parlar de la ruta fins el bosc, que està molt bé, i és molt familiar. Tenen bonics bungalows. Per altres necessitats, com ara hotels, la referència pot ser Tarragona, o bé Altafulla o Torredembarra.

Las calas que hay en el bosque de la Marquesa son el último espacio realmente natural intocado, y virgen, del litoral de Tarragona. Y uno de los pocos del litoral catalán. Están integradas dentro de un inmenso bosque de pino blanco, propiedad de una marquesa que nunca quiso vender la propiedad, lo que preservó este paraje único, tal y como está, para las futuras generaciones. Está situado poco después de la playa de la Mora, otro lugar familiar muy recomendable, y antes de la desviación hacia la Playa Larga. Pueden llegar fácilmente por la AP-7, salida en Altafulla, o por la N-340, entrando en la urbanización La Mora. Hay que buscar el lado derecho de la playa de la Mora, donde hay un camping y una torre medieval de vigía. Siguiendo la valla del camping alejándose del mar, encontrarán una pequeña carretera donde podrán aparcar el coche. Allí mismo encontrarán la entrada a la finca de la Marquesa y el camino. La primera cala está a menos de un km., 20 minutos a pie, tranquilamente. El lugar, y el camino también, les recordarán Menorca. Cuando lleguen a la primera cala, que es la de Roca Plana, pensaran definitivamente que se encuentra en la isla. Más adelante llegarán a Cala Fonda, llamada también Wai-Kiki. Es un lugar impresionante, rodeado de acantilados. Vigilen. Si seguís el camino saldreios al Camping Las Palmeras, ya en la Platja Llarga. Evidentemente la ruta se puede hacer al revés. En las calas del Bosc de la Marquesa no hay ningún tipo de servicio, y ¡atención!, Son nudistas. Esperamos que no os moleste más de lo que molestareis vosotros a los nudistas. A pesar de ser nudista, la zona es muy familiar. Bañarse es lo mejor que se puede hacer en las aguas increíblemente bellas, nítidas y azulísimas de este lugar, pero no excluimos que se pueda ir en otras épocas del año, sencillamente a pasear y a ver la magnífica excepcionalidad. Y todo ello a sólo 10 kms. de Tarragona ciudad. Inverosímil, ¿no?. El bosque de la Marquesa es uno de esos paisajes que hay que retener en los ojos, preservar y defender. Para comer, ducharse y todos los demás servicios la referencia debe ser la Playa de la Mora. Aquí encontrarán un buen restaurante, que nos gusta bastante: El Rincón de la Mora. Tel: 977656206. También un camping, que ya hemos mencionado al hablar de la ruta hasta el bosque, que está muy bien, y es muy familiar. Tienen bonitos bungalows. Para otras necesidades, como hoteles, la referencia puede ser Tarragona, o bien Altafulla o Torredembarra.