La Tria dels mulats d’Espinavell

Espinavell es un preciós poblet de muntanya. El trobareu pujant per Vic i Ripoll fins a Camprodón, i després fins Molló. D’aquest poble heu d’agafar la carretera internacional que va cap a França, cap a Prats de Molló. A uns kms. més a munt de Molló, municipi al qual pertany Espinavell trobareu la desviació que us hi portarà. A Espinavell és bonic anar-hi tot l’any. A la tardor i primavera potser un xic més, pels colors del paisatge. A l’hivern teniu molta neu, i molta diversió. I a l’estiu hi estareu fresquets. El que sempre estarà assegurat és el fort tipisme des seus carrers, l’encant dels seus voltants, i les múltiples rutes a peu que podeu fer, per totes les edats i condicions físiques. Des de simples passejades fins a ascencions al Costabona. Però si podeu anar-hi el dia de Sant Eudald, el 13 d’octubre, si no treballeu, llavors coneixereu un dels secrets més fabulosos del Pirineu: la tria de mulats. És aquesta una gran fira, una festa dels cavalls. La fira ramadera tradicional aplegarà més de 300 caps de bestiar equí. La fira és un esdeveniment únic a Catalunya. El moment més interessant és la tradicional baixada del bestiar, prevista cap a les 10 del matí, en la qual els caps bestiar procedents de la muntanya de Rojà, al Conflent, creuaran el riu Ritort i restaran durant tot el dia a Les Planes d’Espinavell. Com cada any, també hi haurà la fira de productes artesanals. Hi haurà un servei de bus que connectarà Molló amb Espinavell. Atenció a aquesta recomanació: estarà prohibit aparcar als vorals de la carretera d’accés a Espinavell, i quedarà prohibit circular-hi durant el matí, a partir del moment en què els aparcaments d’Espinavell estiguin plens. El servei de bus, però, serà completament gratuït, i funcionarà de 7 a 17 hores. No us perdeu aquest munt de cavalls que baixen de la muntanya fins els Plans d’Espinavell, sobre el poble. Hi ha molta gresca sana, exposició de bestiar equí, paradetes d’artesania, d’embotits, de formatge, de menjar, i d’oficis. A partir de les 11 del matí la fira s’anima: comencen a baixar les bèsties. Hi ha concurs i premis, i a la tarda, trien el mulats, els poltres nascuts a la muntanya. De veritat que corprèn veure una festa tan arrelada a la nit dels temps, en un lloc tan poc fet malbé. Tradicions en estat pur. Paisatge natural. Impagable. Podeu dormir, i menjar molt bé, a Can Calitxó, a Molló. Molt recomanable. Primera qualitat. Preus en consonància amb una aposta gastronòmica excepcional. A Espinavell mateix teniu Can Jordi, una petita botiga de queviures, bar i amb unes quantes taules. Si voleu menjar allà, truqueu avui mateix. A Molló també hi ha l’Enclusa, i el Costabona, dos restaurants tradicionals. Bona tria de mulats a Espinavell!.

Espinavell es un precioso pueblo de montaña. Lo encontraréis subiendo por Vic y Ripoll hasta Camprodón, y después hasta Molló. Desde este pueblo deben tomar la carretera internacional que va hacia Francia, hacia Prtas de Molló.  Unos kms. más arriba de Molló, municipio al que pertenece Espinavell, encontrarán la desviación que les llevarà hasta allí.  Espinavell es bonito todo el año. En otoño y primavera quizás un poco más, por los colores del paisage. En invierno tiene mucha nieve, y mucha diversión. Y en verano estarán fresquitos. Lo que siempre tendran asegurado es el fuerte tipismo de sus calles, el encanto de los sus alrededores, y las múltiples rutas a pie que pueden hacerse, para todas las edades y condiciones físicas. Desde simples paseos hasta ascensiones al Costabona. Pero si pueden ir el día de San Eudald, el 13 de octubre, si no trabajan, o si es festivo para ustedes, entonces conoceréis uno de los secretos más fabulosos del Pirineo: la elección de mulats. Es esta una gran feria, una fiesta de los caballos. Caballos que bajan de la montaña hasta los Planes de Espinavell, encima del pueblo. Hay mucha juerga sana, exposición de ganado equino, puestos de artesanía, de embutidos, de queso, de comida, de oficios. A partir de las 11 de la mañana la feria se anima: empiezan a bajar las bestias. Hay concurso y premios, y por la tarde, selección de los mulatos, los potros nacidos en la montaña. De verdad que sobrecoge ver una fiesta tan arraigada en la noche de los tiempos, en un lugar tan poco dañado por el turismo. Tradiciones en estado puro. Paisaje natural. Impagable. Puede dormir y comer muy bien, en Can Calitxó, en Molló. Muy recomendable. Primera calidad. Precios en consonancia con una apuesta gastronómica excepcional.

Sant Antoni a Sant Joan

Al bellíssim poble de Sant Joan de les Abadesses, que es troba en ple Pirineu, en la meravellosa Vall del Ripollès, molt bonica, a tocar de Ripoll, hi ha una zona de pícnic amb barbacoes d’aquelles que no podeu perdre-us. Tot i que és un xic lluny de Barcelona, uns 140 kms. hi ha bona autovia, gratuïta, la que va a Vic i Ripoll, i després una bona carretera, la que va cap a Camprodón. I només a uns 7 kms de Ripoll trobareu ja Sant Joan. A més la vila és un poble medieval de llarga història i conserva un monestir romànic fundat per Guifré el Pilòs, que podeu visitar. Una veritable joia. Dins del temple hi ha un devallament romànic de primer ordre, el millor conservat de Catalunya. També teniu un claustre gòtic, prou bufó, i un petit museu. En l’aspecte paisagistic Sant Joan té molt a oferir. Un pont preciòs damunt el riu Ter, un seguit de vies verdes per anar en bici o a peu, molt fàcils i de poc desnivell, i una ruta anomenada del ferro. Passejades segures amb la família. Doncs bé, als afores del poble, però només a 3 kms, dalt d’un turó, hi ha l’ermita de Sant Antoni de Padua. Anar-hi és senzill. Un cop sereu al casc urbà de Sant Joan, seguiu la N-260 com si anéssiu a Camprodón. Encara al centre del poble trobareu, al centre del poble, ben indicat, a mà dreta, la carretera GI-521, amb la indicació de Vallfogona de Ripollès i Coll de Sentigosa. Preneu-la. Al cap de 500 mts, veureu un indicador i 300 mts més amunt, a mà esquerra, molt ben indicat, la pista, ampla i asfaltada, cuidada, que va a l’ermita. Disperses pel bosc veureu moltes taules, agrupades al voltant d’una barbacoa amb dos fogons per cada grup de taules. Hi ha molta ombra, el bosc de pi roig i arbres caducifolis és, senzillament magnífic, però també llocs amb sol, baixant pel vessant de la muntanya. La gespa forma una catifa verda uniforme. Algunes taules estan prop de l’ermita, al costat del camí, amb molt bon aparcament. Altres estan més endinsades al bosc. No us sentireu mai amuntegats. Si penseu pujar a dinar al pícnic, i visitar Sant Joan, potser voleu passar el cap de setmana per aquestes terres beneïdes pels Déus. Tota la comarca del Ripolles és una passada. Si us agrada la neu pugeu fins l’estació d’esquí de Vallter 2000, un punt de neu molt familiar, i així passareu per Setcases, un bonic poblet de muntanya. En la ruta hi ha poblets encantadors, com ara La Roca Abella, sota una penya. També la visita a Camprodon, que és la capital de la zona, és molt bonica. La vila te un seguit d’esglésies romàniques fantàstiques, un pont i molt de caràcter. Prop de Sant Joan, el poblet d’Ogassa, és molt coquetó. A Ogassa nosaltres hem dinat, molt bé, molt bo, i molt bé de preu a Can Costas. Un bon restaurant que també disposa d’habitacions. Ripoll és el top del romànic de Catalunya. El monestir on estan enterrats els Comtes de Barcelona, amb una portada cúlmen de l’art mundial, i un claustre increible. Per cert, a Setcases, hi ha boníssims restaurants, i hotels d’encant. Com per exemple l’Hotel La Coma, al carrer Prat de la Coma s/n Tel: 972 136074, un hotelet de muntanya acollidor. O bé l’Hotel La Farga, al carrer Vilallonga, 2 Tel: 972 136135. De hostals i restaurants teniu La Cabanya, a la Plaça dels Estudis, 2 Tel: 972 136065. O bé L’Esquella, a la mateixa plaça, Tel: 972 136064. Al carrer del rec hi ha l’Hostal El Molí, Tel: 972 136049. Al camí d’Ull de Ter, el restaurant el Ter, Tel: 972 136096, el Can Falera, Tel: 972 136093, El Pirineu, Tel: 972136050 i el Tiranda, Tel: 972136052. Can Músiques està situat a la Plaça Major, Tel: 972136058. Reserveu. Molts d’aquests restaurants també són hostalets, que lloguen habitacions. Un altre destí proper a Sant Joan, on passar un cap de setmana pot ser el bonic poblet de Molló. Si hi aneu us recomanem l’hotel de Can Calitxó, al mateix Molló. Un hotel rural amb molt d’encant. Si finalment us decidiu a passar el cap de setmana per aquest racó del Ripollès no deixeu de visitar poblets com Espinavell, o Beget. O arribar-vos al Vallespir, la bellíssima comarca de la Catalunya Nord, visitant la vila murallada de Prats de Molló i, si podeu, Arles i les gorges de la Fou.  Ja ho sabeu. Un dia de pícnic, carn a la brasa, al mig del Pirineu: l’àrea de Sant Antoni. Un cap de setmana de fàbula: al Ripollés!.

La villa de Sant Joan de les Abadesses se encuentra en pleno Pirineo, en un valle del Ripollès, muy bonito, cerca de Ripoll. De hecho lo mejor para llegar es ir de Barcelona a Vic y Ripoll, y después tomar la carretera hacia Camprodón. A unos 7 kms de Ripoll encontraréis San Juan. Es un pueblo medieval de larga historia. Conserva un monasterio románico fundado por Wifredo el Velloso, que puede visitar. Una verdadera joya. Dentro hay un descendimiento románico de primer orden, el mejor conservado de Cataluña. Tiene un claustro gótico y un pequeño museo. En el aspecto paisajístico San Juan tiene mucho que ofrecer. Un puente precioso sobre el río Ter, y una serie de vías verdes para ir en bici o a pie, muy fáciles y de poco desnivel, con una ruta estrella, la llamada del hierro. Paseos seguros con la familia. Pués bien, allí, en Sant Joan, hay una ermita, no lejos de casco urbano, en la cima de una colina con un bosque precioso, donde hay un àrea de pícnic con barbacoas para hacer una buena parrillada de carne o unos calçots en família o con los amigos. Bancos, mesas, buen aparcamiento, mucho espacio, barbacoas bien cuidadas. Aprovechen esta salida para llegarse hasta Ogassa, a ver las minas de carbón. O bajen a Ripoll para admirar el monasterio románico, panteón de los condes catalanes, con su portada y el claustro, patrimonio de la humanidad. Conozcan las decenas de iglesias y ermitas románicas perdidas en la sierra, vaya en coche hasta la sierra Caballera, el Taga, o el Sant Amanç.  Suban hasta Camprodón, bonito pueblo medieval o hasta Setcases, pueblo montañés o toquen la nieve recién caida en Vallter. Todo el valle está lleno de motivos para pasar unos días, o unas horas en Sant Joan de les Abadesses. Nosotros hemos comido, muy bien, muy bueno, y muy bien de precio en Ogassa, en Can Costas. Un buen restaurante que también dispone de habitaciones. De hecho a todo el valle encontrará buenos hoteles y magníficos restaurantes. Buen pícnic en Sant Joan.

Tria dels mulats a Espinavell

Espinavell es un preciós poblet de muntanya. El trobareu pujant per Vic i Ripoll fins a Camprodón, i després fins Molló. D’aquest poble heu d’agafar la carretera internacional que va cap a França, cap a Prats de Molló. A uns kms. més a munt de Molló, municipi al qual pertany Espinavell trobareu la desviació que us hi portarà. A Espinavell és bonic anar-hi tot l’any. A la tardor i primavera potser un xic més, pels colors del paisatge. A l’hivern teniu molta neu, i molta diversió. I a l’estiu hi estareu fresquets. El que sempre estarà assegurat és el fort tipisme des seus carrers, l’encant dels seus voltants, i les múltiples rutes a peu que podeu fer, per totes les edats i condicions físiques. Des de simples passejades fins a ascencions al Costabona. Però si podeu anar-hi el dia de Sant Eudald, el 13 d’octubre, si no treballeu, llavors coneixereu un dels secrets més fabulosos del Pirineu: la tria de mulats. És aquesta una gran fira, una festa dels cavalls. La fira ramadera tradicional aplegarà més de 300 caps de bestiar equí. La fira és un esdeveniment únic a Catalunya. El moment més interessant és la tradicional baixada del bestiar, prevista cap a les 10 del matí, en la qual els caps bestiar procedents de la muntanya de Rojà, al Conflent, creuaran el riu Ritort i restaran durant tot el dia a Les Planes d’Espinavell. Com cada any, també hi haurà la fira de productes artesanals. Hi haurà un servei de bus que connectarà Molló amb Espinavell. Atenció a aquesta recomanació: estarà prohibit aparcar als vorals de la carretera d’accés a Espinavell, i quedarà prohibit circular-hi durant el matí, a partir del moment en què els aparcaments d’Espinavell estiguin plens. El servei de bus, però, serà completament gratuït, i funcionarà de 7 a 17 hores. No us perdeu aquest munt de cavalls que baixen de la muntanya fins els Plans d’Espinavell, sobre el poble. Hi ha molta gresca sana, exposició de bestiar equí, paradetes d’artesania, d’embotits, de formatge, de menjar, i d’oficis. A partir de les 11 del matí la fira s’anima: comencen a baixar les bèsties. Hi ha concurs i premis, i a la tarda, trien el mulats, els poltres nascuts a la muntanya. De veritat que corprèn veure una festa tan arrelada a la nit dels temps, en un lloc tan poc fet malbé. Tradicions en estat pur. Paisatge natural. Impagable. Podeu dormir, i menjar molt bé, a Can Calitxó, a Molló. Molt recomanable. Primera qualitat. Preus en consonància amb una aposta gastronòmica excepcional. A Espinavell mateix teniu Can Jordi, una petita botiga de queviures, bar i amb unes quantes taules. Si voleu menjar allà, truqueu avui mateix. A Molló també hi ha l’Enclusa, i el Costabona, dos restaurants tradicionals. Bona tria de mulats a Espinavell!.

Espinavell es un precioso pueblo de montaña. Lo encontraréis subiendo por Vic y Ripoll hasta Camprodón, y después hasta Molló. Desde este pueblo deben tomar la carretera internacional que va hacia Francia, hacia Prtas de Molló.  Unos kms. más arriba de Molló, municipio al que pertenece Espinavell, encontrarán la desviación que les llevarà hasta allí.  Espinavell es bonito todo el año. En otoño y primavera quizás un poco más, por los colores del paisage. En invierno tiene mucha nieve, y mucha diversión. Y en verano estarán fresquitos. Lo que siempre tendran asegurado es el fuerte tipismo de sus calles, el encanto de los sus alrededores, y las múltiples rutas a pie que pueden hacerse, para todas las edades y condiciones físicas. Desde simples paseos hasta ascensiones al Costabona. Pero si pueden ir el día de San Eudald, el 13 de octubre, si no trabajan, o si es festivo para ustedes, entonces conoceréis uno de los secretos más fabulosos del Pirineo: la elección de mulats. Es esta una gran feria, una fiesta de los caballos. Caballos que bajan de la montaña hasta los Planes de Espinavell, encima del pueblo. Hay mucha juerga sana, exposición de ganado equino, puestos de artesanía, de embutidos, de queso, de comida, de oficios. A partir de las 11 de la mañana la feria se anima: empiezan a bajar las bestias. Hay concurso y premios, y por la tarde, selección de los mulatos, los potros nacidos en la montaña. De verdad que sobrecoge ver una fiesta tan arraigada en la noche de los tiempos, en un lugar tan poco dañado por el turismo. Tradiciones en estado puro. Paisaje natural. Impagable. Puede dormir y comer muy bien, en Can Calitxó, en Molló. Muy recomendable. Primera calidad. Precios en consonancia con una apuesta gastronómica excepcional.

Fira de la Trumfa de Molló

Molló és un bonic i polit poblet de la Vall de Camprodón, al Pirineu gironí, quasi tocant a França. En aquest lloc idílic, rodejat de natura per tot arreu, i amb una església romànica que us deixarà bocabadats per la seva bellessa, s’hi celebra el segon cap de setmana de setembre, una fira de la trumfa. Aquesta festa forma part del cicle de festes tradicionals de la muntanya de Molló, juntament amb la Tria de Mulats d’Espinavell, a l’octubre, la Fira Transfronterera i de la Retirada. La trumfa o patata de Molló te denominació d’orígen i gran importància econòmica per la zona. Durant tot el proper dissabte, dia 13 de setembre de 2014, a partir de les 10 hores, i durant tot el dia, trobareu a la Plaça Major i carrers adjacents paradetes de venda de Trumfa de la Vall de Camprodon, així com d’altres productes artesanals i locals com ara embotits, formatges o bolets. També tot el matí hi haurà diversos espectacles de carrer, amb música, jocs i animació. A les 11 hores, a la Plaça Major, teniu un taller de cuina pels infants, per menors de 14 anys. A les 11:30 hores, i fins a exhaurir existències, a la Plaça Major, gran degustació de trumfes, cuinades pels restaurants del municipi: Can Calitxó, El Costabona, L’Enclusa, Can Bertran, Can Jordi i Les Planes, a 1 euro. A les 13 hores, a la Plaça Major podeu aconseguir els mateixos quilos que peseu en autèntica trumfa de Molló. A al tarda concurs de pelar trumfes.  Aquestes setmanes els restaurants del poble, i voltants, ofereixen menú de la trumfa. El podeu degustar de l’1 al 14 de setembre als restaurants: l’Enclusa, 972.74.02.65, al Costabona, 972.13.03.63, o al bar Bertran, tots ells a la plaça major del poble. O bé al restaurant Calitxó, del que us parlarem més endavant. També a Espinavell, a Can Jordi del carrer d’Avall, 972.74.13.70, o al restaurant Les Planes, del carrer de Costabona, 972.74.13.74. Per dormir us recomanem el ja esmentat hotel de Can Calitxó, al mateix Molló. Un hotel rural amb molt d’encant. Molt recomanable. Preus alts però és una aposta gastronómica excepcional. Arribeu-vos fins a Molló per la C-17, per Vic i Ripoll, agafant a Ripoll la C-26 cap a Sant Joan de les Abadesses i Camprodón. Seguiu la carretera camí de França. Si us decidiu a passar el cap de setmana per aquí dalt, no deixeu de visitar poblets com Espinavell, Beget, Setcases o Molló mateix. Pujar a Vallter també és molt bonic. I fer una excursió pel Vallespir, bellíssima comarca de la Catalunya Nord, visitant la vila murallada de Prats de Molló i, si podeu, Arles i les gorges de la Fou. Un cap de setmana complert.

Molló es un bonito pueblo del Valle de Camprodón, en el Pirineo gerundense, casi tocando a Francia. En este lugar idílico, rodeado de naturaleza por todas partes, y con una iglesia románica que os dejará boquiabiertos por su belleza, se celebra el segundo fin de semana de septiembre, una feria de la patata. Esta fiesta forma parte del ciclo de fiestas tradicionales de la montaña de Molló, junto con la Selección de Mulatos de Espinavell, en octubre, o la Feria Transfronteriza y de la Retirada. La patata o trumfa de Molló tiene denominación de origen y gran importancia económica para la zona. Durante todo el sábado encontrarán en las calles de Molló las típicas paradas de productos artesanales. Además, los restaurantes del municipio, les ofrecerán platos hechos con patatas, como suculentas tortillas. De hacer tortillas, sus niños podrán aprender en la misma feria, en un taller especial. También son muy interesantes la diada castellera que se organiza y el concierto de música tradicional del Ripollès, por la noche. Para comer y dormir os recomendamos Can Calitxó, en el mismo Molló. Un hotel rural con mucho encanto. Muy recomendable. Precios altos pero es una apuesta gastronómica excepcional. Acercaos hasta Molló por la C-17, por Vic y Ripoll, tomando en Ripoll la C-26 hacia Sant Joan de les Abadesses y Camprodón. Sigan la carretera camino de Francia. Si os decidiís a pasar el fin de semana por aquí, no dejéis de visitar pueblos como Espinavell, Beget, Setcases o Molló mismo. Debeis de subir a Vallter, que también es muy bonito. Y hacer una excursión por el Vallespir, bellísima comarca de la Cataluña Norte, visitando la villa amurallada de Prats de Molló y, si pueden, Arles y las gargantas de la Fou. Un fin de semana completo.

Espinavell: tria dels mulats

Espinavell es un preciós poblet de muntanya. El trobareu pujant per Vic i Ripoll fins a Camprodón, i després fins Molló. D’aquest poble heu d’agafar la carretera internacional que va cap a França, cap a Prats de Molló. A uns kms. més a munt de Molló, municipi al qual pertany Espinavell trobareu la desviació que us hi portarà. A Espinavell és bonic anar-hi tot l’any. A la tardor i primavera potser un xic més, pels colors del paisatge. A l’hivern teniu molta neu, i molta diversió. I a l’estiu hi estareu fresquets. El que sempre estarà assegurat és el fort tipisme des seus carrers, l’encant dels seus voltants, i les múltiples rutes a peu que podeu fer, per totes les edats i condicions físiques. Des de simples passejades fins a ascencions al Costabona. Però si podeu anar-hi el dia de Sant Eudald, el 13 d’octubre, si no treballeu, o si és festa com aquest any, llavors coneixereu un dels secrets més fabulosos del Pirineu: la tria de mulats. És aquesta una gran fira, una festa dels cavalls. La fira ramadera tradicional aplegarà més de 300 caps de bestiar equí. La fira és un esdeveniment únic a Catalunya. El moment més interessant és la tradicional baixada del bestiar, prevista cap a les 10 del matí, en la qual els caps bestiar procedents de la muntanya de Rojà, al Conflent, creuaran el riu Ritort i restaran durant tot el dia a Les Planes d’Espinavell. Com cada any, també hi haurà la fira de productes artesanals. Hi haurà un servei de bus que connectarà Molló amb Espinavell. Atenció a aquesta recomanació: estarà prohibit aparcar als vorals de la carretera d’accés a Espinavell, i quedarà prohibit circular-hi durant el matí, a partir del moment en què els aparcaments d’Espinavell estiguin plens. El servei de bus, però, serà completament gratuït, i funcionarà de 7 a 17 hores. No us perdeu aquest munt de cavalls que baixen de la muntanya fins els Plans d’Espinavell, sobre el poble. Hi ha molta gresca sana, exposició de bestiar equí, paradetes d’artesania, d’embotits, de formatge, de menjar, i d’oficis. A partir de les 11 del matí la fira s’anima: comencen a baixar les bèsties. Hi ha concurs i premis, i a la tarda, trien el mulats, els poltres nascuts a la muntanya. De veritat que corprèn veure una festa tan arrelada a la nit dels temps, en un lloc tan poc fet malbé. Tradicions en estat pur. Paisatge natural. Impagable. Podeu dormir, i menjar molt bé, a Can Calitxó, a Molló. Molt recomanable. Primera qualitat. Preus en consonància amb una aposta gastronòmica excepcional. A Espinavell mateix teniu Can Jordi, una petita botiga de queviures, bar i amb unes quantes taules. Si voleu menjar allà, truqueu avui mateix. A Molló també hi ha l’Enclusa, i el Costabona, dos restaurants tradicionals. Bona tria de mulats a Espinavell!.

Espinavell es un precioso pueblo de montaña. Lo encontraréis subiendo por Vic y Ripoll hasta Camprodón, y después hasta Molló. Desde este pueblo deben tomar la carretera internacional que va hacia Francia, hacia Prtas de Molló.  Unos kms. más arriba de Molló, municipio al que pertenece Espinavell, encontrarán la desviación que les llevarà hasta allí.  Espinavell es bonito todo el año. En otoño y primavera quizás un poco más, por los colores del paisage. En invierno tiene mucha nieve, y mucha diversión. Y en verano estarán fresquitos. Lo que siempre tendran asegurado es el fuerte tipismo de sus calles, el encanto de los sus alrededores, y las múltiples rutas a pie que pueden hacerse, para todas las edades y condiciones físicas. Desde simples paseos hasta ascensiones al Costabona. Pero si pueden ir el día de San Eudald, el 13 de octubre, si no trabajan, o si es festivo, entonces conoceréis uno de los secretos más fabulosos del Pirineo: la elección de mulats. Es esta una gran feria, una fiesta de los caballos. Caballos que bajan de la montaña hasta los Planes de Espinavell, encima del pueblo. Hay mucha juerga sana, exposición de ganado equino, puestos de artesanía, de embutidos, de queso, de comida, de oficios. A partir de las 11 de la mañana la feria se anima: empiezan a bajar las bestias. Hay concurso y premios, y por la tarde, selección de los mulatos, los potros nacidos en la montaña. De verdad que sobrecoge ver una fiesta tan arraigada en la noche de los tiempos, en un lugar tan poco dañado por el turismo. Tradiciones en estado puro. Paisaje natural. Impagable. Puede dormir y comer muy bien, en Can Calitxó, en Molló. Muy recomendable. Primera calidad. Precios en consonancia con una apuesta gastronómica excepcional.

Cami Abat Oliva

Fa poc que s’ha organitzat una nova ruta a Catalunya. Es tracta dels anomenats  Camins de l’Abat Oliba. És un nom realment molt ben trobat per donar nom a una excursió pel més bell de l’art romànic de casa nostra. Es tracta d’un itinerari que podem fer a peu, en bici, o en cotxe. Una ruta que ens permet descobrir les fantàstiques comarques del Bages, tan desconeguda, o la plana d’Osona, o el Ripollès més encantador, la Cerdanya, Vallespir i Conflent. L’excusa és el Bisbe de Vic, i Abat de Montserrat, Ripoll i Cuixà, Oliba. El primer tram ens portarà fins el Monestir de Montserrat, molt fàcil d’abastar des de Barcelona, en automòbil, a peu, o en carrilet des de Monistrol. Montserrat te un museu excepcional, de pintura del XIX, increible, i una altra de bíblic, amb veritables mòmies egípcies. La natura és esplèndida a la muntanya santa, hi ha senders per tot arreu, fàcils i més difícils. Però també molts funiculars per fer drecera. Una aventura ben divertida pels més menuts. Sentir cantar l’escolania asserena l’esperit. Es pot menjar molt bé a l’autoservei, i dormir de fàbula a les cel·les, i a l’Hotel Abad Cisneros, amb bona taula també. Sortim de Montserrat per anar cap a la ciutat de Vic, tot travessant el Bages, i aturant-nos a la ciutat de Manresa, amb la seva seu gòtica dominant el riu Cardener. Per l’eix transversal anem a Vic. Aquesta ciutat  és una vil·la medieval preciosa, amb una catedral molt bonica, i el seu Museu Episcopal, un museu ple de pintura romànica. Proper a Vic, qui pugui, que passi pel Monestir de Saant Pere de Casserres, d’un romànic rústic, damunt del pantà de Sau. Continuem de Vic, amunt, cap a Ripoll, bressol de Catalunya, amb el seu monestir grandiòs, el claustre, la portada, les tombes dels comtes catalans… i seguir llavors cap a Sant Joan de les Abadesses, amb esglèsies i abadies romàniques sense desperdici, i acabar a Camprodón, amb més tresors: un pont i més romànic en forma de nous temples, poc coneguts. També els poblets tenen maravelles: Ogassa, Molló… amb l’església de Santa Cecília del s.XII, amb portal d’influència rossellonesa. Creuem la frontera de França i Espanya, però encara en terres catalanes: el Vallespir. Aquí tenim la vila de Prats de Molló, i més avall, Arles, amb un altre cenobi ben bonic, romànic també. Entremig les famoses gorges de la Fou, espectacle natural que no podeu perdre-us. Passem cap al Conflent, cap a Prades, visitant pel camí la joia de Serrabona, un priorat romànic fabulós, de marbre rosa. I arribats a Prades, visitar Cuixà, el cenobi estimat per Oliva. El seu temple, el claustre mutilat, la cripta, el campanar, (a la foto). I si encara us sobra temps, dediqueu-lo a pujar a Sant Martí del Canigó, una abadia suspesa dalt d’un cim majestuós, prop del cel. S’hi arriba des de Vilafranca de Conflent, una altra ciutat que cal veure: muralles, carrers medievals… un somni. Ja ho veieu. Feu-la en un cap de setmana, en un pont, en unes vacances. Cultura, art, natura, descobriment del millor que ens ofereix el nostre país. Mireu les entrades corresponents del nostre bloc per acabar de decidir on menjar, on dormir. De llocs molt especials n’hi ha un munt en aquestes terres plenes d’art i de vida!.

Hace poco que se ha organizado una nueva ruta en Cataluña. Se trata de los llamados Caminos del Abad Oliba. Es un nombre realmente muy bueno para dar nombre a una excursión por el más bello del arte románico. Se trata de un itinerario que podemos hacer a pie, en bici o en coche. Una ruta que nos permite descubrir las fantásticas comarcas del Bages, tan desconocida, o la de Osona, o el Ripollès más encantador, la Cerdanya, Vallespir y Conflent. La excusa es el Obispo de Vic, y Abad de Montserrat, Ripoll y Cuixà, Oliba. El primer tramo nos llevará hasta el Monasterio de Montserrat, muy fácil de alcanzar desde Barcelona, ​​en automóvil, a pie, o en tren cremallera desde Monistrol. Montserrat tiene un museo excepcional, de pintura del XIX, increíble, y otro bíblico, con verdaderas momias egipcias. La naturaleza es espléndida en la montaña santa, hay senderos por todas partes, fáciles y más difíciles. Pero también muchos funiculares para atajarlos. Una aventura muy divertida para los más pequeños. Oír cantar la escolanía serena el espíritu. Se puede comer muy bien en el autoservicio, y dormir de fábula en las celdas, y en el Hotel Abad Cisneros, con buena mesa también. Salimos de Montserrat para ir hacia la ciudad de Vic, atravesando el Bages, y parando a la ciudad de Manresa, con su sede gótica dominando el río Cardener. Por el eje transversal vamos a Vic. Esta ciudad es una villa medieval preciosa, con una catedral muy bonita, y su Museo Episcopal, un museo lleno de pintura románica. Cercano a Vic, quien pueda, que pase por el Monasterio de Saant Pedro de Casserres, de un románico rústico, sobre el pantano de Sau. Continuamos de Vic, hacia arriba, hacia Ripoll, cuna de Cataluña, con su monasterio grandioso, el claustro, la portada, las tumbas de los condes catalanes … y seguir después hacia San Juan de las Abadesas, con iglesias y abadías románicas sin desperdicio, y acabar en Camprodón, con más tesoros: un puente, y más románico en forma de templos, poco conocidos. También los pueblos tienen maravillas: Ogassa, Molló … con la iglesia de Santa Cecilia del siglo XII, con portal de influencia rosellonesa. Cruzamos la frontera de Francia y España, pero todavía en tierras catalanas: el Vallespir. Aquí tenemos la villa de Prats de Molló, y más abajo, Arles, con otro cenobio bonito, románico también. En medio las famosas gargantas de la Fou, espectáculo natural que no pueden perderse. Pasamos al Conflent, hacia Prades, visitando por el camino el priorato de Serrabona, de un románico fabuloso, todo de mármol rosa. Y llegados a Prades, hay que visitar Cuixà, el cenobio más amado por Oliva. Su templo, el claustro mutilado, la cripta, el campanario, (en la foto). Y si aún os sobra tiempo, dediquen un poco a subir a Sant Martí del Canigó, una abadía suspendida encima de una cumbre majestuosa, cerca del cielo. Se llega desde Vilafranca de Conflent, otra ciudad que hay que ver: murallas, calles medievales … un sueño. Ya lo veis. Haganlo en un fin de semana, en un puente, en unas vacaciones. Cultura, arte, naturaleza, descubrimientos de lo mejor que nos ofrece nuestro país. Vean las entradas correspondientes de nuestro blog para acabar de decidir dónde comer, dónde dormir. Hay lugares muy especiales, hay un montón de sitios buenos en estas tierras llenas de arte y de vida.

Ceret

Ceret és una vila catalana del sud de França. Està propera a la frontera, just uns kms. més enllà. Per arribar-hi heu de prendre l’autopista A-7, per Girona i Figueres, passar La Jonquera, i sortir per la primera sortida en terres administrativament franceses, al Voló (Le Boulu). D’allà us serà fàcil seguir les indicacions que us portaran a Ceret. Aquest poblet és un lloc apacible, calmat, relaxant, fins diriem refrescant. Te un patrimoni notable, tan històric com artístic, i un aura cultural que supera les dimensions i la importància real de la ciutat. Aquí treballaren i visqueren artistes cabdals en l’art del segle XX, i s’hi respira aquest ambient bohemi. Conserva un casc antic petitó, mediterrani, sense grans monuments, amb dues portes de l’antiga muralla. La Porte d’Espagne, i la de France. L’església de Sant Pere, la font dels nou brocs, els caputxins, l’hospital amb la Capelleta, el Pont del Diable… formen un conjunt a veure, en agradable passejada. Si hi aneu pel temps de les cireres us sorpendrà el paisatge florit que us espera. Fa anys que la pagesia de la zona cultiva cirerers. És l’arbre emblemàtic del poble. Però Ceret destaca pel seu museu d’art modern, fruit de la intensa relació dels artistes amb la vila. Allà han deixat la seva obra genis de la mida de Manolo Hugué, Picasso, Braque, Gris… Aquí es creà el moviment cubista. Menció a banda mereix la col·lecció de gravats de la sèrie la Tauromàquia, d’en Picasso. Perquè Ceret és una ciutat taurina, amb un festival de toros molt notable. Podeu veure horaris i informació a la web: www.musee-ceret.com. No hem dormit ni dinat mai a Ceret. Hem preferit fer-ho sempre a la Catalunya del Sud. La raó és que no compartim el gust particular que tenen els hotels francesos pel que fa a la decoració, ni els preus dels seus restaurants. Naturalment és una opinió discutible. Preferim, per exemple, dormir a Roses, al Mediterraneo Park. O bé a Figueres, a Can Duran, que està a mitja hora i on es dina i dorm de fábula. O bé a Perpinyà, en un Novotel. O al Pradotel de Prada de Conflent, un Bed & Breakfast senzillet. Però si cal recomanar un parell d’hotels a la vila ho fem: La Terrasse au Soleil, te un aire descuidadament, anys 60. Està decorat amb tons blancs i de colors, força naif. Els preus son molt elevats. El Mas Trilles, també és de gust molt francés.  Dins Ceret, hi ha l’Hotel Vidal, amb restaurant, molt més modest.  Podeu aprofitar un cap de setmana a la Catalunya nord per visitar les esglèsies romàniques de Sant Genís les fonts, de Sureda, de Cabestany o la catedral d’Elna, amb el seu claustre. També, naturalment Perpinyà. Els pobles medievals de Colliure, arran de mar, de Castellnou, prop de Thuir, o els de Prada i Vilafranca de Conflent, Eus, Mosset o Evol són imprescindibles. El Canigó ofereix excursions a peu i en cotxe, en plena natura.  Cuixà, Sant Martí del Canigó o Serrabona són monestirs romànics de primer ordre. El Vallespir ofereix, a més de Ceret, Arles, les gorges de la Fou o Prats de Molló. Ja veieu que no faltaran motius per arribar-se a Ceret.

Ceret es una villa catalana del sur de Francia. Está muy cercana a la frontera, justo unos kms. más allá. Para llegar deben tomar la autopista A-7, por Girona y Figueres, pasar La Jonquera, y salir por la primera salida en tierras administrativamente francesas, en Le Boulu. De allí hay que seguir las indicaciones que les llevarán a Ceret. Este pueblo es un lugar apacible, calmado, relajante, hasta diríamos refrescante. Tiene un patrimonio notable, tanto histórico como artístico, y un aura cultural que supera las dimensiones y la importancia real de la ciudad. Aquí trabajaron y vivieron artistas capitales en el arte del siglo XX, y las casas y calles de Ceret respiran este ambiente bohemio. Conserva un casco antiguo pequeño, mediterráneo, sin grandes monumentos, con dos puertas de la antigua muralla. La Porte d’Espagne, y la de France. La iglesia de San Pedro, la fuente de los nueve caños, los capuchinos, el hospital con la Capelleta, el Puente del Diablo … forman un conjunto agradable de ver. Si vais por el tiempo de las cerezas os sorprenderá el paisaje florido. Hace años que en la zona se cultivan cerezos. Es el árbol emblemático del pueblo. Pero Ceret destaca por su museo de arte moderno, fruto de la intensa relación de los artistas con la villa. Allí han dejado su obra genios del tamaño de Manolo Hugué, Picasso, Braque, Gris … Aquí se creó el movimiento cubista. Mención aparte merece la colección de grabados de la serie la Tauromaquia, de Picasso. Porque Ceret es una ciudad taurina, con un festival de toros muy notable. Podéis ver horarios e información en la web: www.musee-ceret.com. No hemos dormido ni comido nunca en Ceret. Hemos preferido hacerlo siempre en la Cataluña del Sur. La razón es que no compartimos el gusto que tienen los hoteles franceses con respecto a la decoración, ni los precios de sus restaurantes. Naturalmente es una opinión discutible. Preferimos, por ejemplo, dormir en Roses, en el Mediterraneo Park. O bien en Figueres, en Can Duran, que está a media hora y donde se come y duerme de fábula. O bien en Perpiñán, en un Novotel. O en Pradotel de Prades, un Bed & Breakfast sencillito. Pero nos han recomendado un par de hoteles en la villa y se los citamos. Son la Terrasse au Soleil, con un aire mediterráneo, de tonos blancos y coloreados, muy naif. Precios muy elevados. O el Mas Trilles, también de gusto francés. O, dentro Ceret, el Hotel Vidal, con restaurante, mucho más modesto. Pueden aprovechar un fin de semana en la Cataluña norte para visitar las iglesias románicas de Sant Genís Des Fontaines, Sureda, Cabestany o la catedral de Elna, con su claustro. También, naturalmente Perpiñán. Los pueblos medievales de Colliure, junto al mar, de Castellnou, cerca de Thuir, o los de Prada y Vilafranca de Conflent, Eus, Mosset o Evol son imprescindibles. El Canigó ofrece excursiones a pie y en coche, en plena naturaleza. Cuixà, Sant Martí del Canigó o Serrabona son monasterios románicos de primer orden. El Vallespir ofrece, además de Ceret, Arles, las gargantas de la Fou o Prats de Molló. Ya veis que no os faltarán motivos para llegaros a Ceret.

Festa de la trumfa a Molló

Molló és un bonic i polit poblet de la Vall de Camprodón, al Pirineu gironí, quasi tocant a França. En aquest lloc idílic, rodejat de natura per tot arreu, i amb una església romànica que us deixarà bocabadats per la seva bellessa, s’hi celebra el segon cap de setmana de setembre, una fira de la trumfa. Aquesta festa forma part del cicle de festes tradicionals de la muntanya de Molló, juntament amb la Tria de Mulats d’Espinavell, a l’octubre, la Fira Transfronterera i de la Retirada. La trumfa o patata de Molló te denominació d’orígen i gran importància econòmica per la zona. Durant tot el dissabte trobareu als carrers de Molló les típiques parades de productes artesanals. A més, els restaurants del municipi, us oferiran plats amb trumfa, com ara suculentes truites de patates. De fer truites, els vostres infants en podran aprendre a la mateixa fira, en un taller especial.  També sn molt interessants la diada castellera que s’organitza i el concert de música tradicional del Ripollès, a la nit. Per menjar i dormir us recomanem Can Calitxó, al mateix Molló. Un hotel rural amb molt d’encant. Molt recomanable. Preus alts però és una aposta gastronómica excepcional. Arribeu-vos fins a Molló per la C-17, per Vic i Ripoll, agafant a Ripoll la C-26 cap a Sant Joan de les Abadesses i Camprodón. Seguiu la carretera camí de França. Si us decidiu a passar el cap de setmana per aquí dalt, no deixeu de visitar poblets com Espinavell, Beget, Setcases o Molló mateix. Pujar a Vallter també és molt bonic. I fer una excursió pel Vallespir, bellíssima comarca de la Catalunya Nord, visitant la vila murallada de Prats de Molló i, si podeu, Arles i les gorges de la Fou. Un cap de setmana complert.

Molló es un bonito pueblo del Valle de Camprodón, en el Pirineo gerundense, casi tocando a Francia. En este lugar idílico, rodeado de naturaleza por todas partes, y con una iglesia románica que os dejará boquiabiertos por su belleza, se celebra el segundo fin de semana de septiembre, una feria de la patata. Esta fiesta forma parte del ciclo de fiestas tradicionales de la montaña de Molló, junto con la Selección de Mulatos de Espinavell, en octubre, o la Feria Transfronteriza y de la Retirada. La patata o trumfa de Molló tiene denominación de origen y gran importancia económica para la zona. Durante todo el sábado encontrarán en las calles de Molló las típicas paradas de productos artesanales. Además, los restaurantes del municipio, les ofrecerán platos hechos con patatas, como suculentas tortillas. De hacer tortillas, sus niños podrán aprender en la misma feria, en un taller especial. También son muy interesantes la diada castellera que se organiza y el concierto de música tradicional del Ripollès, por la noche. Para comer y dormir os recomendamos Can Calitxó, en el mismo Molló. Un hotel rural con mucho encanto. Muy recomendable. Precios altos pero es una apuesta gastronómica excepcional. Acercaos hasta Molló por la C-17, por Vic y Ripoll, tomando en Ripoll la C-26 hacia Sant Joan de les Abadesses y Camprodón. Sigan la carretera camino de Francia. Si os decidiís a pasar el fin de semana por aquí, no dejéis de visitar pueblos como Espinavell, Beget, Setcases o Molló mismo. Debeis de subir a Vallter, que también es muy bonito. Y hacer una excursión por el Vallespir, bellísima comarca de la Cataluña Norte, visitando la villa amurallada de Prats de Molló y, si pueden, Arles y las gargantas de la Fou. Un fin de semana completo.

Mollo Parc

A l’alta vall de Camprodón, passat Molló, camí ja del Vallespir català, avui dia en mans de França, anant cap al Coll d’Ares, trobareu un nou atractiu turístic d’aquest indret tan bonic i especial del nostre Pirineu. És una mena de no parc zoològic, sense tigres ni elefants. Una mena de parc temàtic d’animals sense atraccions sorolloses. De fet és un parc temàtic d’animals casolans bastit al bell mig d’una natura verge, dins un bosc d’avets i faig. Un lloc on observar i aprendre coses noves sobre la nostra fauna i flora. Es proposa un bonic recorregut per un vessant assolellat, a l’aire lliure, en comunió amb la natura, travessant maravellosos boscos i prats, i veient animals del Pirineu com ara marmotes, cabres, daines i molts d’altres. Trobareu el Molló Parc, al ripollès, uns kms. més enllà del poblet de Molló, un poblet molt bonic, amb una esplèndida esgesia romànica dedicada a Santa Cecília. Passeu doncs Molló i feu cap al paratge anomenat de les Bernedes. Us esperen cérvols, cabirols, muflons, óssos bruns, marmotes i cabres, però també animals més domèstics com ara gallines, conills, ànecs i burros. Els vostres infants podran gaudir de tota aquesta fauna, veure com conviu i s’alimenta. Pel que fa a les plantes, la canalla podrà distingir especies ben diverses, com ara diverses classes de pins, i roures, alzines, freixes, grèvols, alberedes o faigs.  Tot el parc està estupendament pensat. La senyalització i la informació sobre els animals i la vegetació que anirem trobant és complerta i clara. Allà mateix trobareu espai per fer picnic, i un servei de bar on podreu demanar el que us calgui. Els preus, si bé no són barats, tampoc són molt cars. L’estiu està obert tothora. A l’hivern tanquen un xic més aviat.Si no us fa el pes anar de picnic, o si voleu passar uns dies al Pirineu i el Molló parc és només una excusa, us recomanem el menjar i les habitacions de Can Calitxó, al mateix Molló. Un hotelet rural amb molt d’encant i molt recomanable. Preus en consonància, però amb una aposta gastronómica realment excepcional. Arribeu-vos fins a Molló per la C-17, per Vic i Ripoll, agafant a Ripoll la C-26 cap a Sant Joan de les Abadesses i Camprodón. Seguiu la carretera camí de França. Si us decidiu a passar el cap de setmana per aquí dalt, no deixeu de visitar poblets com Espinavell, Beget, Setcases o Molló mateix. Pujar a Vallter també és molt bonic. I fer una excursió pel Vallespir, bellíssima comarca de la Catalunya Nord, visitant la vila murallada de Prats de Molló i, si podeu, Arles i les gorges de la Fou. Un cap de setmana complert.

En el valle de Camprodón, pasado Molló, camino ya del Vallespir catalán, hoy en día en manos de Francia, yendo hacia el Coll d’Ares, encontrarán este nuevo atractivo turístico. Uno más en este lugar tan bonito y especial de nuestro Pirineo. Es una especie de parque zoológico, pero sin tigres ni elefantes. Una especie de parque temático de animales sin atracciones ruidosas. De hecho es un parque temático de animales caseros construido en medio de una naturaleza virgen, en un bosque de abetos y hayas. Un lugar donde observar y aprender cosas nuevas sobre nuestra fauna y flora. Se os propone un bonito recorrido por una ladera soleada, al aire libre, en comunión con la naturaleza, atravesando maravillosos bosques y prados, y viendo animales del Pirineo como son marmotas, cabras, gamos y otros muchos. Encontrará el Molló Parque, en el Ripollés, unos kms. más allá del pueblo de Molló, un pueblecito muy bonito, con una espléndida esgesia románica dedicada a Santa Cecilia. Pase pues Molló y vaya hacia el paraje llamado de las Bernedas. Os esperan allí los ciervos, corzos, muflones, osos pardos, marmotas y cabras, pero también animales más domésticos como gallinas, conejos, patos y burros. Sus niños podrán disfrutar de toda esta fauna, y ver cómo convive y se alimenta. En cuanto a las plantas, los niños podrán distinguir especies muy diversas, como pinos, robles, encinas, fresnos, acebos, alamedas o hayas. Todo el parque está estupendamente pensado. La señalización y la información sobre los animales y la vegetación que iremos encontrando es completa y clara. Allí mismo hay un espacio para el picnic, y un servicio de bar donde podrán pedir lo que necesiten. Los precios, si bien no son baratos, tampoco son muy caros. En verano está abierto siempre. En invierno cierran un poco más pronto. Si no os gusta ir de picnic, o si quereis pasar unos días en el Pirineo y el Molló parque es sólo una excusa, les recomendamos la comida y las habitaciones de Can Calitxó. És un hotelito rural con mucho encanto y muy recomendable. Precios en consonancia, pero con una apuesta gastronómica realmente excepcional. Acercaos hasta Molló por la C-17, por Vic y Ripoll, tomando en Ripoll la C-26 hacia Sant Joan de les Abadesses y Camprodón. Sigan la carretera camino de Francia. Si se deciden a pasar el fin de semana por aquí, no dejen de visitar pueblos como Espinavell, Beget, Setcases o Molló mismo. Suban hasta Vallter, que también es muy bonito. Y hagan una excursión por el Vallespir, bellísima comarca de la Cataluña Norte, visitando la villa amurallada de Prats de Molló y, si pueden, Arles y las gargantas de la Fou. Un fin de semana completo.

Espinavell

Espinavell es un preciós poblet de muntanya. El trobareu pujant per Vic i Ripoll fins a Camprodón, i després fins Molló. D’aquest poble heu d’agafar la carretera internacional que va cap a França, cap a Prats de Molló. A uns kms. més a munt de Molló, municipi al qual pertany Espinavell trobareu la desviació que us hi portarà. A Espinavell és bonic anar-hi tot l’any. A la tardor i primavera potser un xic més, pels colors del paisage. A l’hivern teniu molta neu, i molta diversió. I a l’estiu hi estareu fresquets. El que sempre estarà assegurat és el fort tipisme des seus carrers, l’encant dels seus voltants, i les múltiples rutes a peu que podeu fer, per totes les edats i condicions físiques. Des de simples passejades fins a ascencions al Costabona. Però si podeu anar-hi el dia de Sant Eudald, el 13 d’octubre, si no treballeu, o si és festa, llavors coneixereu un dels secrets més fabulosos del Pirineu: la tria de mulats. És aquesta una gran fira, una festa dels cavalls. Cavalls que baixen de la muntanya fins els Plans d’Espinavell, sobre el poble. Hi ha molta gresca sana, exposició de bestiar equí, paradetes d’artesania, d’embotits, de formatge, de menjar, i d’oficis. A partir de les 11 del matí la fira s’anima: comencen a baixar les bèsties. Hi ha concurs i premis, i a la tarda, trien el mulats, els poltres nascuts a la muntanya. De veritat que corpren veure una festa tan arrelada a la nit dels temps, en un lloc tan poc fet malbé. Tradicions en estat pur. Paisatge natural. Impagable. Podeu dormir, i menjar molt bé, a Can Calitxó, a Molló. Molt recomanable. Primera qualitat. Preus en consonància amb una aposta gastronómica excepcional.

Espinavell es un precioso pueblo de montaña. Lo encontraréis subiendo por Vic y Ripoll hasta Camprodón, y después hasta Molló. Desde este pueblo deben tomar la carretera internacional que va hacia Francia, hacia Prtas de Molló.  Unos kms. más arriba de Molló, municipio al que pertenece Espinavell, encontrarán la desviación que les llevarà hasta allí.  Espinavell es bonito todo el año. En otoño y primavera quizás un poco más, por los colores del paisage. En invierno tiene mucha nieve, y mucha diversión. Y en verano estarán fresquitos. Lo que siempre tendran asegurado es el fuerte tipismo de sus calles, el encanto de los sus alrededores, y las múltiples rutas a pie que pueden hacerse, para todas las edades y condiciones físicas. Desde simples paseos hasta ascensiones al Costabona. Pero si pueden ir el día de San Eudald, el 13 de octubre, si no trabajan, o si es festivo, entonces conoceréis uno de los secretos más fabulosos del Pirineo: la elección de mulats. Es esta una gran feria, una fiesta de los caballos. Caballos que bajan de la montaña hasta los Planes de Espinavell, encima del pueblo. Hay mucha juerga sana, exposición de ganado equino, puestos de artesanía, de embutidos, de queso, de comida, de oficios. A partir de las 11 de la mañana la feria se anima: empiezan a bajar las bestias. Hay concurso y premios, y por la tarde, selección de los mulatos, los potros nacidos en la montaña. De verdad que sobrecoge ver una fiesta tan arraigada en la noche de los tiempos, en un lugar tan poco dañado por el turismo. Tradiciones en estado puro. Paisaje natural. Impagable. Puede dormir y comer muy bien, en Can Calitxó, en Molló. Muy recomendable. Primera calidad. Precios en consonancia con una apuesta gastronómica excepcional.

Beget

Beget és un poblet encantador del Ripollès, remot, perdut en una natura salvatge. Per anar a Beget podeu fer una ruta que no us decebrà, recorrent una bona part del Pirineu Català. Primer heu d’arribar-vos fins a Ripoll, via Vic. Ripoll mateix té un monestir preciòs, que val la pena visitar. Sortirem de Ripoll en direcció Sant Joan de les Abadesses, un altre poble amb un monestir romànic que cal veure, i arribarem a Camprodón. Aquesta vila té molts atractius. Entre ells un altre monestir, una esglèsia i un pont medieval. És un centre turístic important on trobareu molts hotels, comerços i restaurants. Des de Camprodón, si esteu per aquí alguns dies, podeu anar a l’estació d’esquí de Vallter 2000 o bé pujar cap a Molló. Per anar a Beget nosaltres agafarem la carretera de Molló, per on anirem. Si teniu temps podeu arribar-vos fins Molló, que és un poblet petitó on podeu dinar de pèl·lícula a l’Hotel Calitxó. També té bones habitacions. Seguint la carretera tindríem accés a Espinavell i a Prats de Molló, ja en territori francés. Si teniu pressa, no cal anar a Molló, sinó que, a mig camí entre Molló i Comprodón cal prendre la carretera que va a Rocabruna i Beget. És una carretera molt estreta, difícil, i que fa un descens vertiginós entre una vegetació exhuberant. Beget és al final d’aquesta carretera. Un veritable poble de pessebre, amb una esglèsia romànica magnífica. Dins es conserva un Crist en majestat esplèndit. Passejeu per Beget, gaudiu de les cases de pedra, els ponts i els riuets. Podeu menjar a l’hostal de Beget. Cuina cassolana. Per tornar us recomano que continueu carretera avall cap a Oix, un altre poblet ben bonic i sortireu a Castellfollit de la Roca. Tornareu a Barcelona per Girona. Si voleu parar-vos en algún lloc, en aquesta ruta de tornada, no us perdeu Besalú o el llac de Banyoles.

Beget es un pueblecito encantador del Ripollès, remoto, perdido en una naturaleza salvaje. Para ir a Beget pueden hacer una ruta que no les decepcionará, recorriendo buena parte del Pirineo Catalán. Primero deben llegar hasta Ripoll, vía Vic. Ripoll tiene un monasterio precioso, que merece la pena visitar. Saldremos de Ripoll en dirección Sant Joan de les Abadesses, otro pueblo con un monasterio románico que hay que ver, y llegaremos a Camprodón. Esta villa tiene muchos atractivos. Entre ellos otro monasterio, una iglesia y un puente medieval. Es un centro turístico importante donde se encuentran muchos hoteles, comercios y restaurantes. Desde Camprodón, si está por aquí algunos días, puede ir a la estación de esquí de Vallter 2000 o bien subir hacia Molló. Para ir a Beget nosotros tomaremos la carretera de Molló, por donde iremos. Si tiene tiempo puede llegar hasta Molló, que es un pueblo pequeñito donde podrá comer de película en el Hotel Calitxó. También tiene buenas habitaciones. Siguiendo la carretera tendríamos acceso a Espinavell y Prats de Molló, ya en territorio francés. Si tiene prisa, no hay que ir a Molló, sino que, a medio camino entre Molló y Comprodón hay que tomar la carretera que va a Rocabruna y Beget. Es una carretera muy estrecha, difícil y hace un descenso vertiginoso entre una vegetación exuberante. Beget está al final de esta carretera. Un verdadero pueblo de belén, con una iglesia románica magnífica. Dentro se conserva un Cristo en majestad espléndido. Pasee por Beget, disfrute de las casas de piedra, los puentes y los riachuelos. Puede comer en el hostal de Beget. Cocina casera. Para volver le recomiendo que continúe carretera abajo hacia Oix, otro pueblo muy bonito y saldrá en Castellfollit de la Roca. Volverá a Barcelona por Girona. Si quiere pararse en algún lugar, en esta ruta de vuelta, no se pierda Besalú o el lago de Banyoles.