L’Abadia de Thoronet

Aquest Nadal, camí d’Itàlia, travessant la bella Provença, no hem resistit la tentació i ens hem aturat de nou al petit monestir del Thoronet, una joia de l’art cistercenc, de línies imperturbables, de pedra sola, nua. I us en possarem moltes fotos, perquè no es pot explicar amb simples paraules tanta bellessa.

Com deiem, el Thoronet és una abadia de la Provença. Una abadia romànica cistercenca. D’una bellessa corprenedora, estoradora, inexplicable. La puressa de les seves línies, la indescriptible sutilitat dels espais no podem transcriure-les només en paraules. S’han de veure, o encara millor, s’han de sentir. El claustre atípic, potent però lleuger, tancat i recollit. La font, delicada, màgica, un indret que no sembla d’aquest món, d’una pau atordidora. L’esglèsia senzilla, nua, perfecta, d’una sonoritat celestial. I tot això en un racó amagat de la Provença més lluminosa, més bonica. Un monestir envoltat de boscos de pins on, a l’estiu, canten dia i nit les cigarres, la tardor posa colors, l’hivern, de vegades neu, i la primavera flors. Envoltat d’un mur antic, iniciàtic… un clos telúric. No es poden definir les sensacions d’extrema beatitud que s’experimenten en recòrrer aquest silenciosos murs, aquestes arestes nítides de pedra blanca i pura.

Arribeu-vos a l’abadia del Thoronet si mai hi passeu camí d’Itàlia. O bé si us endinseu en aquesta terra encisadora i mítica que és la Provença. Un destí de vacances que es farà inoblidable. Podeu recòrrer les seves terres a finals de la primavera, quan els camps de lavanda són en flor i l’aire s’omple de flaires maravelloses, a l’estiu per gaudir de la calor seca del lloc, i sentir cantar les cigarres, a la tardor, moment màgic dels boscos de colors, o a l’hivern, quan la neu pot cobrir els teulats. Si voleu fer la feina complerta, prop del Thoronet, a la Provença mítica, en un radi de 100 kms, altres abadies germanes us esperen. Son Senanque o Sylvacane. Dues joies tan boniques com la que us expliquem. I ciutats medievals com Les Baux, enfilada dalt del seu turó fortificat. O Aigües Mortes, extreta de l’edat mitjana. Petits pobles penjats del Luberon, com ara Rousillon. Curiositats naturals com La Vaucluse. Parcs naturals tan magnífics com La Camargue, amb els seus bous, cavalls, platges. Ciutats plenes d’història, com Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provença està allà, per vosaltres. I l’abadia del Thoronet no n’és la joia més petita. De vegades costa una mica de trobar. El millor és anar per l’autopista A 8, passat Aix en Provence, i deixar-la a la sortida 35, a tocar de Cannet des Maures, (també possible per la N 7).  Allà prendre la D 79 fins el poble de Thoronet i després fins la pròpia Abadia del Thoronet. Hi ha bon lloc per aparcar, a la sombra, i un petit bar, força car, on fan quatre plats i tenen begudes. No hem dormit mai prop del Thoronet, però als pobles del costat hi ha restaurants i hotels que ens van semblar agradables.

El Thoronet es una abadía de la Provenza. Una abadía románica cisterciense. De una belleza sobrecogedora, inexplicable. La pureza de sus líneas, la indescriptible sutilidad de los espacios, que no podemos transcribir en palabras porque son cosas que se han de ver, o mejor aún, que deben sentirse. El claustro, atípico, potente pero ligero, és a la vez abierto y recogido. La fuente, delicada, mágica, un lugar que no parece de este mundo, de una paz indefinible. La iglesia sencilla, desnuda, perfecta, de una sonoridad celestial. Y todo ello en un rincón escondido de la Provenza más luminosa, más bonita. Un monasterio rodeado de bosques de pinos donde cantan día y noche las cigarras. Rodeado de un muro antiguo, iniciático… un cercado telúrico. No se pueden definir las sensaciones de extrema beatitud que se experimentan al recorrer estos silenciosos muros, estas aristas nítidas de piedra blanca y pura. Acercaos a la abadía del Thoronet si alguna vez pasáis camino de Italia. O bien si os adentrais en esta tierra encantadora y mítica que es la Provenza. Un destino de vacaciones que se os hará inolvidable. Pueden recorrer sus tierras a finales de la primavera, cuando los campos de lavanda estan en flor y el aire se llena de aromas maravillosos. Cerca del Thoronet hay otras abadías hermanas que os esperan. Senanque o Sylvacane. Dos joyas tan bonitas como la que les indicamos. Ciudades medievales como Les Baux o Aguas Muertas. Pueblos colgados del Luberon, como Rousillon. Curiosidades naturales como La Vaucluse. Parques naturales tan magníficos como La Camargue. Ciudades llenas de historia, como Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provenza está allí, está por vosotros. Y la abadía del Thoronet no es la joya más pequeña. A veces cuesta un poco de encontrar. Lo mejor es ir por la autopista A8, pasando Aix en Provence, y dejarla en la salida 35, cerca de Cannet les Maures, (también és posible ir por la N7). Allí tomar la D 79 hasta el pueblo de Thoronet y después hasta la propia Abadía del Thoronet. Hay un buen lugar para estacionar, a la sombra, y un pequeño bar, bastante caro, donde hacen cuatro platos combinados y tienen bebidas. No hemos dormido nunca cerca del Thoronet, pero en el pueblo hay restaurantes y hoteles que nos parecieron agradables.

Arles, revisitada

Aquest Nadal hem tornat de nou a Arles, una petita ciutat francesa, molt provençal, situada al costat del gran riu Rhoine, ja a la seva desembocadura, en ple delta. Arles és una antiga vila romana, una ciutat que cal visitar si aneu a voltar per la Camarga o la Provença o aneu cap a Itàlia. Mediterrània, clara, oberta, feliç i divertida. Plena de monuments esplèndits del seu passat romà: amfiteatre, termes, forum, teatre… i de carrers i places on perdre-us. I també amb una catedral romànica de campanetes, amb imatges de marbre rosa a la façana. Increible. Excel·lent com a centre d’excursions: les Baux, castell inexpugnable, la Camarga, amb els flamencs i els cavalls salvatges, la gran vila medieval d’Avignon, monestirs, petits pobles penjats del Luberon, i tota la Provença al vostre abast. Quan hi anem dormim sempre a l’Hotel Ibis Styles, un xic als afores, habitacions familiars, parquing i piscina. Molt bé. I per sopar una pizzeria, com ara Le comptoir d’Italie, petita però molt bona molt bona. O bé al carrer de l’amfiteatre 20, La Mamma, un italià boníssim. O le Bistrot des Artistes, un autèntic francès, al 32 del Boulevard Georges Clemenceau, bon aparcament a tocar. No deixeu de gaudir d’Arles si hi passeu a tocar!. 

Arles, a orillas del Ródano, es una ciudad que hay que visitar si vais a la Camarga o a la Provenza o hacia Italia. Mediterranea, clara, abierta, feliz y divertida. Llena de monuments esplendidos de su pasado romano: amfiteatro, teatro… y de calles y plazas. Excelente como centro para excursiones: les Baux, Camarga, Avignon, o toda la Provenza a vuestro alcance.

Arles, on the banks of the Rhone, is a city that it is necessary to visit if you go to the Camarga or to the Provence or towards Italy. Mediterranean, clear, opened, happy and enterteining. It’s full of Roman monuments: amfitheatre, theatre … and of streets and squares. Excellent as center for excursions: Baux, Camarga, Avignon, or the whole Provence to your scope.

 

Un Noel a Avignon

Avui us volem proposar una sortida de Nadal preciosa. La visita a una bellíssima ciutat medieval. Amb un monument històric d’importància cabdal. El lloc de residència dels papes de Roma durant uns anys del segle XIII. Amb un dels més grans palaus gòtics primitius d’Europa. La vila és Avignon. Una bonica ciutat provençal, suaument acaronada pel gegantí riu Rhone, ja al seu tram final, una de les viles més boniques d’Europa. Del 1 de desembre de 2016 fins el 7 de gener del 2017, a diversos llocs d’Avignon hi haurà diversos mercats de Nadal i diverses activitats: cercaviles, espectacles de carrer… La Place des Carmes serà un bosc amb casetes de fira, la Place Pie: un “Village” pels nens i nenes, plena d’atraccions, mur d’escalada, safari karting, tallers… a la Place Saint Jean le Vieux hi haurà una pista de patinatge sobre gel de 240 m2 et 3 pistes de luge de 25 m. Entrades a 3€. A la Place des Corps Saints el 14, 19, 21 i 24/12 de 10h à 18h, podreu veure una granja amb animals. També hi haurà un petit Carrousel gratuït. Al Palais du Roure, un pessebre provençal. Del 17 al 24/12 de 14h à 18h, a la Place de l’Horloge el Pare Noël recull les cartes. Tot dura fins la nit de Nadal. Algunes coses fins el dia 1 de gener. El pessebre fins el 7. Passat Nadal, a França, tot decau. La festa és menys festa. Passat Cap d’Any tot és ja ben normal. Atenció!. Per això valdría la pena arribar-se a Avignon només per veure’l per Nadal. Però afortunadament per a nosaltres aquesta vila medieval te molts altres atractius. Per exemple les seves muralles. Avignon és una ciutat completament amurallada. La seva catedral, amb vistes al Rhone, el pont trencat al mig del riu, els carrers i places, palaus i cases, i la seva animació, sudenca, estiuenca, molt mediterrània. I no és només Avignon. Podeu fer-ne el centre d’un seguit d’excursions i descobertes per la Camarga i per la Provença. Ciutats romanes i medievals de conte de fades, com ara Nîmes, Arles, Chateauneuf, Aix, Vaucluse, Les Baux, Rousillon, Venasque, Pernes, Bonnieux, Oppede… Fàcil d’arribar-hi anant cap al nord per l’autopista AP-7, per Girona, Narbonne, Nîmes i direcció Lyon. Sortida 22 o 23, ben indicat. Podeu dormir molt bé a qualsevol dels hotels Novotel, que trobareu. Ens va agradar molt el que està al centre, a tocar de l’estació de tren. També, per pocs diners podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Hi ha moltíssims restaurants a Avignon, però no cal descartar el mateix de l’Hotel Novotel, que està molt bé. Si voleu dinar o sopar a preus realment super econòmics, aneu als restaurants dels hipermercats “Casino”, els Casino Cafétéria. També bones pizzeries, com Pizza Vezzo, al carrer Guillaume Puy 71, o com ara La Da Vinci, a la Rue Velouterie 22. O restaurants xulos, com ara, Casa Castagno, al 22 del Vieux Sextier. Allà també està el Petit a Pêtit, al 29. I una mica més enllà el Laura di Pasta, al número 38. A la Place dels Corps Sants teniu La Porteña i també Ginette et Marcel, bons tots dos. Avignon, per Nadal, amb el palau papal, i la Provença, una idea màgica!.

Hoy os queremos proponer una salida ideal para esta Navidad. La visita a una ciudad especial, con un monumento histórico de importancia capital. El lugar de residencia de los papas de Roma durante unos años del siglo XIII. La ciudad de Avignon. Esta ciudad provenzal, suavemente acariciada por el gigantesco río Rhone, ya en su tramo final, es una de las villas más bonitas de Europa.Valdría la pena llegar a Avignon sólo para ver su mercado de Navidad, la animación de sus calles, la pista de hielo… pero afortunadamente esta villa medieval tiene muchos otros atractivos. Por ejemplo sus murallas. Avignon es una ciudad completamente amurallada. Su catedral, con vistas al Rhone, el puente roto en medio del río, las calles y plazas, palacios y casas, y su animación, del sur, veraniega, muy mediterránea. Y no es sólo Avignon. Puede ser el centro de una serie de excursiones y descubiertas por la Camarga y por la Provenza. Ciudades romanos y medievales de cuento de hadas, como Nimes, Arles, Chateauneuf, Aix, Vaucluse, Les Baux, Rousillon, Venasque, Pernes, Bonnieux, Oppede … Fácil de llegar yendo hacia el norte por la autopista AP- 7, por Girona, Narbonne, Nîmes y dirección Lyon. Salida 22 o 23, bien indicado. Pueden dormir muy bien en cualquiera de los hoteles Novotel que encontraréis. Nos gustó mucho el que está en el centro, junto a la estación de tren. También, por poco dinero se puede dormir muy bien, con dos niños, en los hotelitos de la cadena B & B. Hay muchísimos restaurantes en Avignon, pero no hay que descartar el del mismo del Hotel Novotel, que está muy bien. Si queréis comer o cenar a precios realmente super económicos, se pueden visitar los restaurantes de los hipermercados “Casino”, los Casino Cafetería. ¡Buén mercado de Navidad en Avignon!

De jeudi 1er décembre 2016 au 7 janvier 2017, durant les semaines qui précèdent Noël et le Nouvel An, la ville se met en habits de fête et se pare de lumières!. Les visiteurs sont invités à fêter Noël autrement et à vivre un florilège de propositions insolites. Les artisans et commerçants de la ville proposent tous les produits pour célébrer Noël : santons pour la crèche, gourmandises et produits du terroir, arbres de Noël et cadeaux… Des animations pour les enfants ont lieu tout au long des week-end : parades, spectacles de rues, jeux. Avignon en décembre est une ville particulièrement appréciée pour découvrir les traditions de Noël en Provence tout en faisant ses achats en prévision des festivités de fin d’année. Les commerçants de la ville proposent de nombreuses idées de cadeaux : bijoux, jeux, jouets en bois, objets décoratifs, produits de bien-être, ainsi que des spécialités gastronomiques, et les fameux santons, produits typiques de l’artisanat provençal… Du 1er au 24/12, de 8h30 à 19h30 sauf les mardis de 13h à 19h30, Place des Carmes : la place se transforme en forêt de sapins. Noël est avant tout la fête des enfants, alors priorité aux plus jeunes!. Du 10 au 31/12 de 10h à 18h, Place Pie: un Village enfants sera édifié pour accueillir un espace d’animations et d’attractions entièrement dédié à nos «pitchouns» avec tir au penalty, mur d’escalade, accrobranche, pêche au canard, safari karting, sculptures de ballon et ateliers créatifs maquillage. Inauguration le 10/12 à 16h30. Du 17/12 au 1/1/17 de 10h à 18h, Place Saint Jean le Vieux : une patinoire de 240 m2 et 3 pistes de luge de 25 m. Inauguration le 17/12 à 14h. Tarifs Village enfants et patinoire/luge : entrée 3€ chacun. Pour petits et grands, Place des Corps Saints: Les 14, 19, 21 et 24/12 de 10h à 18h : une petite ferme avec âne, poules, oies, vache et leurs petits de l’année. Du 10 au 31/12 de 11h à 19h : un petit Carrousel accueille les petits de 0 à 99 ans. Entrée libre.
Du 12/12 au 7/1/17 du mardi au samedi de 14h à 18h, Palais du Roure: crèche provençale composée de santons datant du milieu du 20e s. réalisés par Marcel Carbonel et table calendale présentant les 13 desserts.
Entrée libre. Des crèches seront également mises en place dans les autres églises de la ville et présenteront des santons de différentes traditions (cire, céramique etc.) et de différentes époques. Noël ne serait pas ce qu’il est sans le Père Noël!. Du 17 au 24/12 de 14h à 18h, Place de l’Horloge : le Chalet du Père Noël attend les petits et grands enfants pour se faire prendre en photo et recueillir leur courrier. Venez a Avignon!.

Nîmes, mon amour

Nimes és una ciutat molt bonica. Amb monuments romans molt especials, i únics, com ara esplèndid amfiteatre romà, anomenat “Les Arenes” o el fastuós temple, també romà, perfectament conservat. Ben situada en la ruta cap a Itàlia, cap a París, cap els Alps o cap a la Provença, si pareu a Nîmes podreu descansar de tan conduir i fer un bon dinar o una volta per Nimes. Perquè sense ser una passada, parar a Nimes seria molt normal si anant o tornant de la Provença, d’Itàlia, de París o dels Alps, se us fes l’hora de dinar a l’alçada de Nîmes. Pareu-hi doncs. Podeu aparcar fàcilment al centre, a la plaça de les Arenes, que recordeu que porta el nom de l’amfiteatre més bonic d’Europa. Un amfiteatre petit però complert, ben restaurat, coquetó. El millor monument de la ciutat sense cap mena de dubte, amb permís de la Maison Carrée, aquell sobirà temple romà del què ja us hem parlat abans, i que sembla acabat de construir just abans d’ahir. La ciutat més enllà d’aquestes dues fites no te més. Potser un casc antic de regust provençal, blanc, neoclàssic, de carrer estrets, o també te un parc romàntic deliciós. Però els barris moderns son molt menys interessants i, segons com decididament lletjos. També podeu fer a Nîmes el centre d’unes mini-vacances de per visitar Montpellier, Arles, la Camarga, un espai natural increïble, tot des de Nimes. O bé la Provença, amb pobles tan bonics com Les Baux en Provence, o la ciutat papal d’Avignon, que son a tocar. Per dormir hi ha tota mena de serveis. Recordeu que hi ha un bon hotel de la cadena Novotel, que te bones habitacions familiars, i un bon restaurant, en ple centre de Nimes, a tocar de les Arenes!. Gens malament l’hotel Ibis, el de l’estació. Per més informació sobre altres hotels mireu-vos la web de turisme: http://www.ot-nimes.fr/. Nosaltres sempre hem dormit al Novotel o a l’Ibis Styles de l’estació. Per dinar ens xifla un libanés, situat a la plaça del mercat 15, al cor del Nîmes medieval. Especialitats libaneses, menú únic de tres plats saborosos a escollir, amb postres de fantasia. Amabilitat a tope, sempre ple. Allà a prop, El Gard O Vin, petit, simple, simplíssim, ofereix un espai i una carta italiana reduïts, molt reduïts. Tapes espanyoles en un carrer que aboca a la plaça del mercat: Entre 2 tapas, si teniu la sort de trobar-lo obert!. Un francès, és clar que sí: Le Vintage, o La Plus Belle Vie, també per aquells carrers. Redescobriu Nîmes a pesar de la calor que pot fer-hi. Us agradarà!.

Nimes es una ciudad muy guapa. Tiene monumentos especiales, como el teatro romano o el templo. También un parque romántico delicioso y barrios modernos interesantes. Bien sita en la ruta en Italia, París o Provenza, podeis parar y descansar de tanto conducir. Dad una vuelta por Nimes. Para dormir hay toda clase de hoteles. Recordad la cadena Novotel, que tiene buenas habitaciones familiares y un buen hotel en Nimes. http://www.ot-nimes.fr

Noel a Nimes

Nimes és una ciutat molt bonica. Te monuments molt especials, i únics, com ara l’esplèndid amfiteatre romà, Les Arenes o el fastuós temple romà, perfectament conservat. També te un parc romàntic deliciós i un casc antic, que sense ser gran cosa podem dir que és interessant. Però avui volem recomanar-vos una anada a Nimes en ocasió de les seves festes de Nadal, familiars, divertides. Podem començar per les projeccions de llum sobre monuments, que tindrà lloc entre el 21 i el 27 de desembre, casa nit de 17’30 a 21 hores. També és xula la roda que girarà fins el 4 de gener, tots els dies de 11 a 19 hores. Nimes a vol d’ocell per 3,50 €, o bé per 2 € si heu comprat algun record a alguna botiga. Mireu establiments adherits a coeur-de-nimes. Del 19 de desembre al 4 de gener podeu patinar sobre gel just sota la Maison Carrée, el temple romà. sessions des de les 14 hores fins les 19 hores, cada dia. Costa 2 € llogant els patins, tot comprès. Ben situada en la ruta cap a Itàlia, o cap a la Provença, podeu descansar de tan conduir i fer una parada o una volta per Nimes. O bé fer-ne el centre d’unes mini-vacances de Nadal i visitar Montpellier, o Arles, o la Camarga, espai natural increible, des de Nimes. Pobles tan bonics com Les Baux en Provence, o la ciutat papal d’Avignon, son a tocar. Per dormir hi ha tota mena de serveis. Recordeu que hi ha un bon hotel de la cadena Novotel, que te bones habitacions familiars, i un bon restaurant, en ple centre de Nimes, a tocar de les Arenes!. Nimes us espera aquest Nadal!.

Nimes es una ciudad muy guapa. Tiene monumentos especiales, como el teatro romano o el templo. También un parque romántico delicioso y un barrio antiguo interesante. Pero hoy os la recomendamos por sus fiestas de Navidad, espectaculares, con proyecciones de luz sobre monumentos. Parad un momento en Nimes, en la ruta hacia Italia, París o Provenza, descansad de tanto conducir. Dad una vuelta por Nimes esta Navidad, y recorred la Provenza, Avignon o Arles desde allí. Para dormir hay toda clase de hoteles. Recordad la cadena Novotel, que tiene buenas habitaciones familiares y un buen hotel en Nimes.

Noel a Avignon

Avui us volem proposar una sortida de Nadal preciosa. La visita a una bellíssima ciutat medieval. Amb un monument històric d’importància cabdal. El lloc de residència dels papes de Roma durant uns anys del segle XIII. Amb un dels més grans palaus gòtics primitius d’Europa. La vila és Avignon. Una bonica ciutat provençal, suaument acaronada pel gegantí riu Rhone, ja al seu tram final, una de les viles més boniques d’Europa. Del 29 novembre al 31 de desembre, cada dia de 10 a 19 hores, els festius fins les 21 hores, moltes de les places medievals de la ciutat s’omplen de parades d’artesans, de gastronomia, de regals. També trobareu una pista de gel oberta del 13 de desembre al 4 de gener, fins les 6 de la tarda. També boniques cercaviles, espectacles de carrer, jazz, música, magia, circ, contes… i el petit tren d’Avignon gratuït. Sortida des de la Place de l’Horloge. Valdría la pena arribar-se a Avignon només per veure’l per Nadal. Però afortunadament per a nosaltres aquesta vila medieval te molts altres atractius. Per exemple les seves muralles. Avignon és una ciutat completament amurallada. La seva catedral, amb vistes al Rhone, el pont trencat al mig del riu, els carrers i places, palaus i cases, i la seva animació, sudenca, estiuenca, molt mediterrània. I no és només Avignon. Podeu fer-ne el centre d’un seguit d’excursions i descobertes per la Camarga i per la Provença. Ciutats romanes i medievals de conte de fades, com ara Nîmes, Arles, Chateauneuf, Aix, Vaucluse, Les Baux, Rousillon, Venasque, Pernes, Bonnieux, Oppede… Fàcil d’arribar-hi anant cap al nord per l’autopista AP-7, per Girona, Narbonne, Nîmes i direcció Lyon. Sortida 22 o 23, ben indicat. Podeu dormir molt bé a qualsevol dels hotels Novotel, que trobareu. Ens va agradar molt el que està al centre, a tocar de l’estació de tren. També, per pocs diners podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Hi ha moltíssims restaurants a Avignon, però no cal descartar el mateix de l’Hotel Novotel, que està molt bé. Si voleu dinar o sopar a preus realment super econòmics, aneu als restaurants dels hipermercats “Casino”, els Casino Cafétéria. Avignon, per Nadal, amb el palau papal, i la Provença, una idea màgica!.

Hoy os queremos proponer una salida ideal para esta Navidad. La visita a una ciudad especial, con un monumento histórico de importancia capital. El lugar de residencia de los papas de Roma durante unos años del siglo XIII. La ciudad de Avignon. Esta ciudad provenzal, suavemente acariciada por el gigantesco río Rhone, ya en su tramo final, es una de las villas más bonitas de Europa.Valdría la pena llegar a Avignon sólo para ver su mercado de Navidad, la animación de sus calles, la pista de hielo… pero afortunadamente esta villa medieval tiene muchos otros atractivos. Por ejemplo sus murallas. Avignon es una ciudad completamente amurallada. Su catedral, con vistas al Rhone, el puente roto en medio del río, las calles y plazas, palacios y casas, y su animación, del sur, veraniega, muy mediterránea. Y no es sólo Avignon. Puede ser el centro de una serie de excursiones y descubiertas por la Camarga y por la Provenza. Ciudades romanos y medievales de cuento de hadas, como Nimes, Arles, Chateauneuf, Aix, Vaucluse, Les Baux, Rousillon, Venasque, Pernes, Bonnieux, Oppede … Fácil de llegar yendo hacia el norte por la autopista AP- 7, por Girona, Narbonne, Nîmes y dirección Lyon. Salida 22 o 23, bien indicado. Pueden dormir muy bien en cualquiera de los hoteles Novotel que encontraréis. Nos gustó mucho el que está en el centro, junto a la estación de tren. También, por poco dinero se puede dormir muy bien, con dos niños, en los hotelitos de la cadena B & B. Hay muchísimos restaurantes en Avignon, pero no hay que descartar el del mismo del Hotel Novotel, que está muy bien. Si queréis comer o cenar a precios realmente super económicos, se pueden visitar los restaurantes de los hipermercados “Casino”, los Casino Cafetería. ¡Buén mercado de Navidad en Avignon!

La Petita Camarga

La petita Camarga és una terra fluvial, un tros petitó d’un delta magnífic, el del riu Roine. És de la mida del delta de l’Ebre, però situat a França, encara que no gaire lluny de casa nostra. De fet, la petita Camarga, és l’extrem del delta del Roine que toca més cap a Barcelona. I també, per a nosaltres, és el més bonic. S’hi arriba via Girona, Perpinyà, Narbona i Montpeller, per l’autopista AP-7 i la continuació passada la Junquera, l’A9. Son uns 400 kms. Es fan en mig dia. Si us haguèssim de suggerir una porta d’entrada a aquesta meravella de la natura us recomanaríem  que ho féssiu per Montpeller, bé des d’aquesta ciutat mateix, bé anant cap a La Grande Motte, o bé cap a Le Grau du Roi, dos bonics llocs de mar, a pesar d’estar molt urbanitzats, i que tenen tota mena de serveis. Allà trobareu bons hotels on podreu dormir. I l’endemà sortiríeu d’un d’aquests pobles per veure la increible ciutat medieval, perfectament conservada, d’Aigües Mortes, amb els seus carrers rectilinis, la seva esglèsia, la deliciosa placeta i les botigues de tota mena. I, és clar, les seves poderoses i altives muralles. I els seus restaurants i hotelets amb encant, i els seus càmpings. Seguiríeu la visita cap a Saintes Maries de la Mer, a la punta de la petita Camarga, on potser hi arribaríeu passant el petit Rhoine en vaixell transbordador, gratuït, pel pas anomenat del Bac. Saintes Maries te una esglèsia fortificada on es guarda el sepulcre de Santa Sara, patrona dels gitanos. Impactant. I també el de dues Maries més. Platja, dunes, cavalls i bous en llibertat, ocells: ànecs, flamencs… un paradís. Molt turístic a l’estiu, esplèndit a la primavera, al maig, el juny, o l’abril. Si us queda temps podeu fer un passeig pel Rhoine en vaixell, visitar el parc ornitològic o endinsar-vos pels senders marcats, amb uns bons prismàtics. Enlloc veureu tantes aus com aquí. Una passada. Si disposeu de més dies podeu fer la Camarga sencera, amb Arles, les salines de Giraud, fantàstiques, o passejar arran del mar visitant els estanys salats de Vaccares. Son mítics flamencs roses de la Camarga, i n’hi ha un piló. Tornant a Le Grau du Roi, o La Grande Motte podeu dedicar una estona a anar fins el far de l’Espigette, a veure una maravellosa posta de sol. Per dormir podeu fer-ho als nombrosos hotels de Montpellier, per exemple. Nosaltres hem dormit al Novotel, que està a l’entrada de l’autopista, ben situat. Habitacions familiars que els nens no paguen. També està molt bé el Mercure de La Grande Motte, situat al mateix port, vistes de somni damunt el mar. Hi ha molts altres hotels que també estan molt bé. A l’hora de dinar us recomanarem alguns llocs fantàstics. Com ara la pizzeria Cosa Nostra,  al port, al Quai d’Honneur. Telèfon: 467.56.68.69, 612.14.45.62. Molt bones pizzes, bé de preu. Com a restaurant de més de categoria, teniu el Sancyr, al port també. A les Saintes Maries ens va agradar un bar de tapes, regentat per un italià molt mediterrani: Chez Vito, a l’avinguda Mistral, la principal del poble. Un lloc estrany, amb menjar sorprenent, i un amfitrio més sorprenent encara. Pizza Las Vegas, una mica més avall no està gens malament. Bona Camarga!.

La pequeña Camarga es una tierra fluvial , un trozo pequeño de un delta magnífico , el del río Ródano . Es del tamaño del delta del Ebro , pero situado en Francia, aunque no muy lejos de casa. De hecho , la pequeña Camarga , es el extremo del delta del Ródano que toca más hacia Barcelona . Y también , para nosotros , es el más bonito. Se llega vía Girona , Perpiñán , Narbona y Montpellier , por la autopista AP -7 y la continuación pasada la Junquera , la A9 . Son unos 400 kms . Se hacen en medio día . Os queremos sugerir una puerta de entrada a esta maravilla de la naturaleza. Os recomendaríamos que lo hicierais por Montpellier, bien desde esta misma ciudad, yendo hacia La Grande Motte, o bien hacia Le Grau du Roi, dos bonitos lugares de mar, a pesar de estar muy urbanizadas, y que tienen todo tipo de servicios. Allí encontrarán buenos hoteles donde podrán dormir muy bién. Y al día siguiente saldríamos de uno de estos pueblos para ver la increíble ciudad medieval , perfectamente conservada , de Aguas Muertas, con sus calles rectilíneas , su iglesia , la deliciosa plaza y las tiendas de todo tipo. Y, claro , sus poderosas y altivas murallas . Y sus restaurantes y hotelitos con encanto , y sus campings . Seguiría la visita hacia Saintes Maries de la Mer , en la punta de la pequeña Camarga , donde quizás llegaríais pasando el pequeño Rhoine en barco transbordador , gratuito , por el paso llamado del Bac . Saintes Maries tiene una iglesia fortificada donde se guarda el sepulcro de Santa Sara , patrona de los gitanos . Impactante . Y también el de dos Marías más. Playa , dunas , caballos y toros en libertad , pájaros : patos , flamencos … un paraíso . Muy turístico en verano, espléndido en la primavera, en mayo , en junio , o en abril . Si os queda tiempo puede dar un paseo por Rhoine en barco , visitar el parque ornitológico o adentrarse por los senderos marcados , con unos buenos prismáticos. En lugar verá tantas aves como aquí. Una pasada. Si dispone de más días pueden hacer la Camarga entera, con Arles , las salinas de Giraud , fantásticas , o pasear junto al mar visitando los lagos salados de Vacca . Son míticos flamencos rosas de la Camarga , y hay un montón. Volviendo a Le Grau du Roi , o La Grande Motte puede dedicar un rato a ir hasta el faro de la Espigette , a ver una maravillosa puesta de sol . Para dormir puede hacerlo a los numerosos hoteles de Montpellier , por ejemplo. Nosotros hemos dormido en el Novotel , que está a la entrada de la autopista , bien situado. Habitaciones familiares que los niños no pagan. También está muy bien el Mercure de La Grande Motte , situado en el mismo puerto, vistas de ensueño sobre mar. Hay muchos otros hoteles que también están muy bien. A la hora de comer le recomendaremos algunos lugares fantásticos . Como la pizzería Cosa Nostra , en el puerto , en el Quai d’ Honneur . Teléfono: 467.56.68.69 , 612.14.45.62 . Muy buenas pizzas , bien de precio . Como restaurante de más de categoría , tiene el Sancyr , el puerto también. A las Saintes Maries nos gustó un bar de tapas , regentado por un italiano muy mediterráneo : Chez Vito , en la avenida Mistral , la principal del pueblo . Un lugar extraño , con comida sorprendente , y un anfitrión más sorprendente aún . Pizza Las Vegas , un poco más abajo no está nada mal .

Bonnieux

Bonnieux és un petit poble, un poble penjat dalt d’un turó, un d’aquells “beaux villages perchés” de la comarca del Luberon, a la bellíssima provença. Juntament amb altres viles del rialler sud de França, com ara la magnífica Gordes, o l’encantadora Roussillon, la vila de Bonnieux destil·la mediterrània per tot arreu. Les seves cases de pedra, sovint de colors, agrupades al peu del cim on s’enlaira l’església, envoltada d’antigues muralles, amb carrerons estrets, li donen molt de caràcter. La cresta oberta a la vall, on hi ha el parc dels cedres, és un petit parc d’esbarjo, un pulmó verd, on hi vien uns exemplars d’aquestes coníferes veritablement esplèndits. Bonnieux no te res més, ni res menys que això que us hem explicat. I tanmateix és senzillament deliciós. No us recomanarem anar fins a Bonnieux només pel seu encant, per gran que fos, evidentment. So massa kms. Però Bonnieux no està sola allà. Altres pobles tan bonics com ell l’envolten. Pobles com ara Lacoste, medieval, o Oppede, encara més antic, o bé Lourmarin, amb el seu castell, i el cementiri on està enterrat Camús. Una petita vila encantadora, considerada com una de les més belles de França. Aneu a gaudir de la pau i bellessa de l’Abadia cistercenca de Silvacane, una maravella de l’art provençal. No us la perdèssiu!.  I podeu també arribar-vos a Rousillon, una altra petita joia. O bé anar un xic més lluny, fins Gordes, una vila penjada damunt del seu espoló rocós, coronada per un altre castell. I d’allà baixar a la pau celestial de la vall on s’alça la petita Abadia de Senanque. De nou el císter més recòndit. Per anar i tornar d’aquestes maravelles haureu de travessar una carena de muntanyes, i els pobles provençals, joiells sutils del Luberón més encantador. Per dormir i menjar a Bonnieux, un hotel de campanetes, de la cadena Relais & Chateaux, ja està tot dit: el Domaine de Capalongue. Provença en estat pur.  Preus en consonància. Més senzill el Logis Hotel Panoramique César, al centre del poble, a la Place de la Liberté, Tel: 334 90 75 96 35, us proposa una bona taula, i unes habitacions netes i cuidades, amb vistes a mitja provença, panoràmiques. Ens va agradar. Com a restaurants, sense hotel, us recomanem L’Arome, cuidat, en una casa medieval, de pedra. Modern i desenfadat, Le Fournil. Una pizzeria, on fan tota mena de plats, amanides, pastes, una carta on és fàcil escollir alguna cosa, també bona brasa, que ens van aconsellar, és Les Terrasses. També podeu dormir molt bé a qualsevol hotel de Lourmarin. Com ara l’Hotel Bastide, a la carretera que va cap a Cucuron, tel: 04 90 070. També està bé l’Auberge du Pere Panse molt petit, a la carretera que va cap a Vaugines. L’Hotel Paradou és de regust oriental. Fora de Bonnieux o Lourmarin us recomanem dormir als molts hotels Novotel, que trobareu per la zona. N’hi ha a Nîmes, Marsella, Le Grau du Roi o Avignon. Aquesta darrera ciutat sigui, possiblement, el millor centre per visitar les viles provençals. Els hem probat tots, i son ideals per famílies amb nens. Per pocs diners també podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Hem menjat molt bé a molts llocs però a Lourmarin hi ha la pizzeria Nonni és el millor lloc. Quines espectaculars pizzas al forn de llenya, i quines pastes de la casa, fetes manualment. Trobareu aquesta delícia gourmet al Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. No deixeu de tastar els seus gnocchis o raviolis. I per descomptat haureu de demanar una pizza. Sopeu dins, o bé a la plaça, tot sentint com raja la font. Excepcional!. Bona estada a Bonnieux, i a la Provença!.

Bonnieux es un pequeño pueblo , un pueblo colgado sobre una colina , uno de esos ” beaux villages perchés ” de la comarca del Luberon , en la bellísima provença . Junto con otras villas del risueño sur de Francia , como la magnífica Gordes , o la encantadora Roussillon , la villa de Bonnieux destila esencia mediterránea por todas partes. Sus casas de piedra , a menudo de colores , agrupadas al pie de la cima donde está la iglesia, rodeada de antiguas murallas , con callejuelas estrechas , le dan mucho carácter . La cresta abierta al valle, donde se encuentra el parque de los cedros , es un pequeño parque de recreo , un pulmón verde , donde hay unos ejemplares de estas coníferas verdaderamente espléndidos . Bonnieux no tiene nada más , ni nada menos que lo que os hemos explicado. Y sin embargo es sencillamente delicioso. No os recomendaremos ir hasta Bonnieux sólo por su encanto , por grande que fuera , evidentemente. Son demasiados kms . Pero Bonnieux no está sola allí. Otros pueblos tan bonitos como él lo rodean. Pueblos como Lacoste , medieval , o Oppede , aún más antiguo , o bien Lourmarin , con su castillo. Una pequeña villa encantadora , considerada como una de las más bellas de Francia. Vayan a disfrutar de la paz y belleza de la Abadía cisterciense de Silvacane , una maravilla del arte provenzal. Y pueden también acercarse a Rousillon , otra pequeña joya . O bien ir un poco más lejos, hasta Gordes , una villa colgada encima de su espolón rocoso , coronada por otro castillo . Y de allí bajar a la paz celestial del valle donde se alza la pequeña Abadía de Senanque . De nuevo el cister más recóndito . Para ir y volver de estas maravillas deberán atravesar una cresta de montañas , y los pueblos provenzales , joyas sutiles del Luberon más encantador. Para dormir y comer en Bonnieux , un hotel de campanillas , de la cadena Relais & Chateaux , ya está todo dicho : el Domaine de Capalongue . Provenza en estado puro . Precios en consonancia. Más sencillo el Logis Hotel Panoramique César , en el centro del pueblo , en la Place de la Liberté , Tel: 334 90 75 96 35, propone una buena mesa , y unas habitaciones limpias y cuidadas , con vistas a media provença , panorámicas . Nos gustó . Como restaurantes , sin hotel , recomendamos L’Arome, cuidado , en una casa medieval , de piedra . Moderno y desenfadado , Le Fournil . Una pizzería , donde hacen todo tipo de platos , ensaladas , pastas , una carta donde es fácil escoger algo, también buena brasa , que nos aconsejaron , en Las Terrazas . También puede dormir muy bien en cualquier hotel de Lourmarin . Como el Hotel Bastide , en la carretera que va hacia Cucuron , tel: 04 90070 . También está bien el Auberge, en la carretera que va hacia Vaugines . El Hotel Paradou es de sabor oriental . Fuera de Bonnieux o Lourmarin les recomendamos dormir en uno de los muchos hoteles Novotel situados por la zona . Los hay en Nimes , Marsella , Le Grau du Roy o Aviñón . Esta última ciudad sea , posiblemente , el mejor centro para visitar las villas provenzales . Los hemos probado todos , y son ideales para familias con niños . Por poco dinero también se puede dormir muy bien, con dos niños, a los hotelitos de la cadena B & B. Hemos comido muy bien en muchos lugares pero en Lourmarin, donde está la pizzería Nonni, es el mejor lugar . Qué espectaculares pizzas al horno de leña , y qué pastas de la casa , hechas manualmente. Encontrará esta delicia gourmet en la Calle Albert camus , 2 . Tel. : 0490682333 . No dejen de probar sus gnocchis o raviolis . Y por supuesto tendrán que pedir una pizza . Cenen dentro , o bien en la plaza , junto a la fuente . ¡Excepcional ! . Buena estancia en Bonnieux , y en la Provenza.

Le Palais des Papes a Avignon

Avui us volem proposar una sortida cultural. La visita a un monument històric d’importància cabdal. El lloc de residència dels papes de Roma durant uns anys del segle XIII i la seu cismàtica quan el papat estava dividit. Estem parlant d’un dels més grans palaus gòtics primitius d’Europa. D’una fortalesa imponent on residí el major poder de la terra. El palau dels papes d’Avignon. Aquesta ciutat provençal, suaument acaronada pel gegantí riu Rhone, ja al seu tram final, és una de les viles més boniques d’Europa. I d’entre tots els seus monuments, que en te molts, destacaríem el seu castell, el seu palau papal, que domina la ciutat. El bast edifici està composat per diversos cossos d’obra, tots ells molt grans, molt alts i molt ferrenys, que amaguen sales esplendoroses, capelles amb delicades pintures i un munt de passadissos, patis, habitacions i secrets. Valdría la pena arribar-se a Avignon només per veure’l, però afortunadament aquesta vila medieval te molts altres atractius. Per exemple les seves muralles. Avignon és una ciutat completament amurallada. La seva catedral, amb vistes al Rhone, el pont trencat al mig del riu, els carrers i places, palaus i cases, i la seva animació, sudenca, estiuenca, molt mediterrània. I no és només Avignon. Podeu fer-ne el centre d’un seguit d’excursions i descobertes per la Camarga i per la Provença. Ciutats romanes i medievals de conte de fades, com ara Nîmes, Arles, Chateauneuf, Aix, Vaucluse, Les Baux, Rousillon, Venasque, Pernes, Bonnieux, Oppede… Fàcil d’arribar-hi anant cap al nord per l’autopista AP-7, per Girona, Narbonne, Nîmes i direcció Lyon. Sortida 22 o 23, ben indicat. Podeu dormir molt bé a qualsevol dels hotels Novotel, que trobareu. Ens va agradar molt el que està al centre, a tocar de l’estació de tren. També, per pocs diners podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Hi ha moltíssims restaurants a Avignon, però no cal descartar el mateix de l’Hotel Novotel, que està molt bé. Si voleu dinar o sopar a preus realment super econòmics, aneu als restaurants dels hipermercats “Casino”, els Casino Cafétéria. Avignon, amb el palau papal, i la Provença, us esperen!.

Hoy os queremos proponer una salida cultural. La visita a un monumento histórico de importancia capital. El lugar de residencia de los papas de Roma durante unos años del siglo XIII y la sede cismática cuando el papado estaba dividido. Estamos hablando de uno de los más grandes palacios góticos primitivos de Europa. De una fortaleza imponente donde residió el mayor poder de la tierra. El palacio de los papas de Avignon. Esta ciudad provenzal, suavemente acariciada por el gigantesco río Rhone, ya en su tramo final, es una de las villas más bonitas de Europa. Y de entre todos sus monumentos, y tiene muchos, destacaríamos su castillo, su palacio papal, que domina la ciudad. El basto edificio está compuesto por varios cuerpos de obra, todos ellos muy grandes, muy altos y muy adustos, que esconden salas esplendorosas, capillas con delicadas pinturas y un montón de pasillos, patios, habitaciones y secretos. Valdría la pena llegar a Avignon sólo para verlo, pero afortunadamente esta villa medieval tiene muchos otros atractivos. Por ejemplo sus murallas. Avignon es una ciudad completamente amurallada. Su catedral, con vistas al Rhone, el puente roto en medio del río, las calles y plazas, palacios y casas, y su animación, del sur, veraniega, muy mediterránea. Y no es sólo Avignon. Puede ser el centro de una serie de excursiones y descubiertas por la Camarga y por la Provenza. Ciudades romanos y medievales de cuento de hadas, como Nimes, Arles, Chateauneuf, Aix, Vaucluse, Les Baux, Rousillon, Venasque, Pernes, Bonnieux, Oppede … Fácil de llegar yendo hacia el norte por la autopista AP- 7, por Girona, Narbonne, Nîmes y dirección Lyon. Salida 22 o 23, bien indicado. Pueden dormir muy bien en cualquiera de los hoteles Novotel que encontraréis. Nos gustó mucho el que está en el centro, junto a la estación de tren. También, por poco dinero se puede dormir muy bien, con dos niños, en los hotelitos de la cadena B & B. Hay muchísimos restaurantes en Avignon, pero no hay que descartar el del mismo del Hotel Novotel, que está muy bien. Si queréis comer o cenar a precios realmente super económicos, se pueden visitar los restaurantes de los hipermercados “Casino”, los Casino Cafetería.

Les villages de l’ocre

Hi ha moltes Provences a França. Teniu la Provença de la Camarga, amb la seva natura desbocada, el riu, els cavalls, els flamencs i els aigüamolls. Teniu la Provença romana, amb Arles, Orange o Nîmes, i els seus fantàstics monuments. Teniu la Provença medieval, la dels monestirs com Sylvacane, Senanque o Le Thoronet, o les ciutats impressionants, com Avignon. Però avui us volem parlar de la Provença arquetípica, la que tots somniem, la que evoquem quan diem… Provença. És a dir… la Provença de la lavanda florida al juny, del sabó d’olors, dels teixits vaporosos per fer faldilles o estovalles, la dels cels nítids a cop de mestral, la de les cases pintades de color terrós, amb finestres de tons pastel. La Provença amable, riallera, dels petits poblets de carrers estrets, botigues a cada pas i petits restaurants plens d’olor i sabor. Doncs bé, aquesta Provença existeix, es pot visitar, (tot i que a l’estiu està impossible de gent), i no és massa lluny de casa. És la Provença dels pobles de l’ocre. Dels “villages” penjats, de carrerons i edificis pintats de rovell. Per exemple Rousillon, una petita joia. Cases amb olor a flors, un casc antic molt bonic, i unes canteres d’ocre que us al·lucinaran. Naturalment, una vila tan encantadora, està considerada com una de les més belles de França. Com també ho és la seva veïna Gordes, penjada damunt del seu espoló rocós, coronada pel castell. O baixar a la pau celestial de la vall on s’alça la petita Abadia de Senanque. Císter recòndit, viu. O els pobles de l’altra costat del riu, enfront dels que us hem citat, Bonnieux, Lourmarin, Lacoste, Oppede… joiells sutils del Luberón més encantador. Podeu dormir molt bé a qualsevol dels hotels Novotel, que trobareu a Nîmes, Marsella, Le Grau du Roi o els diversos que hi ha a Avignon, possiblement el millor centre per visitar els villages de l’ocre. Els hem probat tots, i son ideals per famílies amb nens. Per pocs diners podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Hem menjat molt bé a molts llocs en aquesta ruta que us proposem. Us donarem alguns bons noms. Per exemple la pizzeria Nonni, a Lourmarin. Espectaculars pizzas al forn de llenya. Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. O a Gordes, a l’ombra del seu castell, el petit Bistrot La Cannelle, d’en Miquel i l’Aurora, pizzas, amanides i delicatessen, en un local minúscul. Tel: 0490720786. Gaudiu de la Provença dels petits pobles de l’ocre, a només 400 kms. de Barcelona, 5 hores per l’autopista AP-7 i A-9, via Girona, Narbonne i Montpellier. Un destí deliciós que recordareu sempre!.

Hay muchas Provences en Francia. Tenéis la Provenza de la Camarga, con su naturaleza desbocada, el río, los caballos, los flamencos y el delta. Tenéis la Provenza romana, con Arles, Orange o Nîmes, y sus fantásticos monumentos. Tenéis la Provenza medieval, la de los monasterios como Sylvacane, Senanque o Le Thoronet, o las ciudades impresionantes, como Avignon. Pero hoy os queremos hablar de la Provenza arquetípica, la que todos soñamos, la que evocamos cuando decimos … Provenza. Es decir … la Provenza de la lavanda en junio, del jabón de olores, de los tejidos vaporosos para hacer faldas o manteles, la de los cielos nítidos a golpe de mistral, la de las casas pintadas de color pardo, con ventanas de tonos pastel. La Provenza amable, risueña, de los pequeños pueblos de calles estrechas, tiendas en cada paso y pequeños restaurantes llenos de olor y sabor. Pues bien, esta Provenza existe, se puede visitar, (aunque en verano está imposible de gente), y no está demasiado lejos de casa. Es la Provenza de los pueblos del ocre. De los “villages” colgados, de callejuelas y edificios pintados de herrumbre. Por ejemplo Rousillon, una pequeña joya. Casas con olor a flores, un casco antiguo muy bonito, y unas canteras de ocre que les alucinarán. Naturalmente, una villa encantadora, está considerada como una de las más bellas de Francia. Como también lo es su vecina Gordes, colgada encima de su espolón rocoso, coronada por el castillo. O la paz celestial del valle donde se alza la pequeña Abadía de Senanque. Císter recóndito, vivo. O los pueblos del otro lado del río, frente a los que hemos citado, Bonnieux, Lourmarin, Lacoste, Oppede … joyas sutiles del Luberon más encantador. Pueden dormir muy bien en cualquiera de los hoteles Novotel, que se encuentran en Nîmes, Marsella, Le Grau du Roi o los varios que hay en Avignon, posiblemente el mejor centro para visitar los villages del ocre. Los hemos probado todos, y son ideales para familias con niños. Por poco dinero pueden dormir muy bien, con dos niños, en los hotelitos de la cadena B&B. Hemos comido muy bien en muchos lugares en esta ruta que os proponemos. Os daremos algunos buenos nombres. Por ejemplo la pizzería Nonni, en Lourmarin. Espectaculares pizzas al horno de leña. Calle Albert Camus, 2. Tel: 0490682333. O en Gordes, a la sombra de su castillo, el pequeño Bistrot La Cannelle, de Miquel y la Aurora, pizzas, ensaladas y delicatessen, en un local minúsculo. Tel: 0490720786. Disfruten de la Provenza de los pequeños pueblos del ocre, a sólo 400 kms. de Barcelona, 5 horas por la autopista AP-7 y A-9, vía Girona, Narbonne y Montpellier. ¡Un destino que recordaréis siempre!.

Les Baux de Provence

El fascinant poblet medieval de Les Baux, està situat a la bellíssima Provença, al sud de França. Corona un pitó rocós, calcari, enfilat damunt la plana del Rhone, no gaire lluny d’Arles, de Nîmes i Avignon, en ple cor del Parc Natural des Alpilles. Un caos de roca, amb quatre pins i matolls, i moltíssimes cigarres que canten sota un sol enlluernador. Està declarat com un dels pobles més bonics de França, i podeu creure que és veritat. Pocs llocs hem visitat que mereixin més aquest títol. Un castell poderós es situa dalt del penyal, (visita privada i pagant). És una fortalessa medieval, un niu d’àligues, un laberint de torres i panys de muralla. Des del cim de la torre més alta, on oneja l’estel de Nadal, símbol dels senyors feudals des Baux, la vista no te aturador, és impressionant. Des dels Alps al mar de la Camarga. Els carrers estrets, plens de cases i palaus de pedra, de cases nobles, de botigues, bars i restaurants, s’enfilen buscant l’altura. Miradors extraordinàris. En un d’ells trobareu la petita església de Sant Vicenç, mig romànica, mig renaixentista, una mica troglodita. Tot és bonic a Les Baux. Però atenció: aquest poblet està de moda. Riuades de gent hi pugen, tot l’any. A l’estiu la cosa és ja una bogeria. Galeries d’art, caríssimes, museus, delicatessen, olí verge d’oliva a preu d’or líquid, vins de renom, lavanda arreu, moda, festivals de música a les antigues canteres d’on sortí la pedra daurada de les cases… tot convida a la bona vida, al luxe i la desmesura. Jet set. Però malgrat tot, us el recomanem. Intenteu trobar un forat als aparcaments al peu del poble, al coll de la carretera d’accés. Tots pagant, és clar, i tots plens. Us el recomanem perquè és un altre d’aquells racons de la Mediterrània que ens encanten, com Grècia, l’Empordà, la Toscana o Nàpols. Hi ha hotels decadents, de regust antic, en edificis trets d’una pel·lícula de Fellini. En villes, palauets, o cases fortes dins el poble. Tots de gran categoria. Com ara l’Ostau de Baumaniere, dels Relais&Chateaux, tota una provocació per la butxaca. O el bucòlic Mas d’Aigret, al peu de la penya. O cases rurals amb molt d’encant, com Le Prince Noir, a tocar del castell. Més clàssic, de gust francés, amb un restaurant realment molt bo, un hotel dels de tota la vida: La Reina Joana. Trobareu Les Baux, esperant-vos, a 20 km d’Arles, 25 km d’Avignon i 50 km de Nimes, deixant l’autopista A7 a la sortida 25 i agafant la departamental D99. O bé l’autopista A54, sortida 12 i prenen la D27. Ideal per unes vacances familiars molt agradables. Podeu visitar Fontvieille amb el seu moli on va viure l’escriptor Alphonse Daudet. O bé Saint-Rémy-de-Provence, amb la ciutat romana de Glanum. Molt properes estan Arles o Nîmes, bellíssimes ciutats romanes també. El Pont du Gard, un aqueducte maravellós. Al nord Avignon, amb el palau dels Papes, medieval, increible. O els poblets de la Provença, del Luberon, de colors pastel. O la maravella natural de la Camarga, amb els flamencs i els cavalls, les maresmes, els estanys i la natura, a la vostra disposició. Fantàstic!.

El fascinante pueblecito medieval de Les Baux, está situado en la bellísima Provenza, al sur de Francia. Corona un pitón rocoso, calizo, encaramado sobre la llanura del Rhone, no muy lejos de Arles, de Nimes y Avignon, en pleno corazón del Parque Natural desde Alpilles. Un caos de roca, con cuatro pinos y matorrales, y muchísimas cigarras que cantan bajo un sol deslumbrante. Está declarado como uno de los pueblos más bonitos de Francia, y pueden creer Vds. que es verdad. Pocos lugares hemos visitado que merezcan más este título. Un castillo poderoso se sitúa arriba del peñasco, (visita privada y pagando). Es una fortaleza medieval, un nido de águilas, un laberinto de torres y lienzos de muralla. Desde la cima de la torre más alta, donde ondea la estrella de la Natividad, símbolo de los señores feudales de Baux, la vista no tiene freno, es impresionante. Desde los Alpes al mar de la Camarga. Las calles estrechas, llenas de casas y palacios de piedra, de casas nobles, de tiendas, bares y restaurantes, suben buscando la altura. Miradores extraordinarios. En uno de ellos encuentra la pequeña iglesia de San Vicente, medio románica, medio renacentista, algo troglodita. Todo es bonito en Les Baux. Pero atención: este pueblecito está de moda. Riadas de gente suben, todo el año. En verano la cosa es ya una locura. Galerías de arte, carísimas, museos, delicatessen, aceite virgen de oliva a precio de oro líquido, vinos de renombre, lavanda partes, moda, festivales de música en las antiguas canteras de donde salió la piedra dorada de las casas. .. todo invita a la buena vida, el lujo y la desmesura. Jet set. Pero a pesar de todo, os lo recomendamos. Intenten encontrar un hueco en los aparcamientos al pie del pueblo, o en la collada de la carretera de acceso. Todos pagando, claro, y todos llenos. Os lo recomendamos porque es otro de esos rincones del Mediterráneo que nos encantan, como Grecia, el Empordà, la Toscana o Nápoles. Hay hoteles decadentes, de regusto antiguo, en edificios sacados de una película de Fellini. En villas, palacetes, o casas fuertes en el pueblo. Todos de gran categoría. Como el Ostau de Baumanière, de los Relais & Chateaux, toda una provocación para el bolsillo. O el bucólico Mas de Aigret, al pie de la peña. O casas rurales con mucho encanto, como Le Prince Noir, junto al castillo. Más clásico, de gusto francés, con un restaurante realmente muy bueno, un hotel de los de toda la vida: La Reina Juana. Encontrarán Les Baux, esperandoles, a 20 km de Arles, 25 km de Avignon y 50 km de Nimes, dejando la autopista A7 en la salida 25 y tomando la departamental D99. O bien la autopista A54, salida 12 y tomando la D27. Ideal para unas vacaciones familiares muy agradables. Podéis visitar Fontvieille con su molino donde vivió el escritor Alphonse Daudet. O bien Saint-Rémy-de-Provence, con la ciudad romana de Glanum. Muy cercanas están Arles o Nimes, bellísimas ciudades romanos también. El Pont du Gard, un acueducto maravilloso. Al norte, Avignon, con el palacio de los Papas, medieval, increíble. O los pueblos de la Provenza, del Luberon, de colores pastel. O la maravilla natural de la Camarga, con los flamencos y los caballos, las marismas, los lagos y la naturaleza, a su disposición.

Provença

La Provença és un tros del Mediterrà etern, una terra beneïda pels Deus. Un lloc on tothom hauria d’anar, al menys, una vegada a la vida. Una maravella equiparable a la Toscana, o a l’Empordà. Una petita pàtria. Potser no sapigueu qui és Alphonse Daudet, ni res del seu molí, però quan torneu de provença segur que tindreu més ganes de viure, plens com estareu de sol, de llum, de mar i de poblets maravellosos. En aquesta terra és fàcil viure, fàcil menjar, fàcil dormir i fàcil viatjar. En una volta per la Provença hi ha moltes rutes possibles. Per exemple la de les ciutats imperials. Ciutats romanes que conserven nombrosos monuments de l’època. Com ara Nimes, Orange o Arles, amb magnífics amfiteatres, o teatres. Viles més petites, com ara Vaison-la-Romane o Salon de Provence també ofereix construccions romanes. Hi ha la provença dels espais naturals, dels parcs com la Camarga, com el Luberon o el Mont Ventoux. Espais per fruïr del paisatge. Hi ha la Provença de les petites viles medievals o renaixentistes, dels poblets penjats dalt de turons, amb carrers estrets, com ara Rousillon, Gordes, Lacoste, Menerbes, Oppede, Bonnieux… Hi ha els monestirs amagats en valls ferèstegues i recòndites. Petites abadies romàniques, joies de línies pures. Les millors son Senanque, Sylvacane o Thoronet, però les petites també compten: Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. Els castells són espectaculars: Lourmarin, Tarascon o l’increïble ciutadella de Les Baux. Finalment hi ha les altres ciutats i vil·les, inconmensurables i inqualificables, com ara la superba Avignon, amb el palau dels papes, el Rhone, i les muralles, o la cortesana Aix-en-Provence, del bon Rei René, plena de palaus, o com la petita Aigües Mortes, que va quedar aturada quan la va deixar el bon Rei Lluís. Molts d’aquets llocs estan considerats, merescudament, entre els més bonics de França. La Provença és un destí ideal per les famílies per unes petites vacances, un pont llarg o unes grans vacances. Si hi aneu a finals de juny, per Sant Joan, o a primers de juliol, trobareu florits els camps de lavanda. És un espectacle digne de ser vist. També és l’època en què hi haurà més gent. A l’estiu fa calor, però les cigarres canten i tot és al·legria, mediterrà pur, puríssim. Aneua la Provença sense por. Trobareu un munt de petits hotels i restaurants arreu, disposats a acollir-vos, a seduir-vos. Recordeu que a la Provença, com a tota França, abunden les cadenes hoteleres de baix cost, que ofereixen habitacions decents i familiars per pocs diners com ara la cadena B&B, o els hotels familiars de tota la vida, com els Novotel. Nosaltres hem dormit als Novotels de Avignon Centre, Nord i al All Seasons. També al Novotel de Nimes, de Marsella i al de Le Grau du Roi. Tots excel·lents. Hem menjat molt bé a molts llocs però us donarem alguns bons noms. Per exemple la pizzeria Nonni, a Lourmarin. Espectaculars pizzas al forn de llenya. Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. O a Gordes, a l’ombra del seu castell, el petit Bistrot La Cannelle, d’en Miquel i l’Aurora, pizzas, amanides i delicatessen, en un local minúscul. Tel: 0490720786. Gaudiu de la Provença, a només 400 kms. de Barcelona, 5 hores per l’autopista AP-7 i A-9, via Girona, Narbonne i Montpellier. Atureu-vos un moment a la Provença anant o tornant d’Itàlia, o aneu-hi expressament, perquè és un destí que no us decepcionarà.

La Provenza es un trozo del Mediterráneo eterno, una tierra bendecida, un lugar donde todo el mundo debería ir, al menos, una vez en la vida. Una maravilla equiparable a la Toscana, o el Empordà. Una pequeña patria. Quizás no sepáis quién es Alphonse Daudet, ni nada de su molino, pero cuando volvais de provenza seguro que tendréis más ganas de vivir, llenos como estaréis de sol, de luz, de mar y de pueblos maravillosos. En esta tierra es fácil vivir, fácil comer, fácil dormir y fácil viajar. En una vuelta por la Provenza hay muchas rutas posibles. Por ejemplo la de las ciudades imperiales. Ciudades romanes que conservan numerosos monumentos de la época. Como Nimes, Orange o Arles, con magníficos anfiteatros, o teatros. Villas más pequeñas, como Vaison-la-Romane o Salon de Provence también ofrecen construcciones romanas. Existe la provenza los espacios naturales, los parques como la Camarga, como el Luberon o el Mont Ventoux. Espacios para disfrutar del paisaje. Existe la Provenza de las pequeñas villas medievales o renacentistas, con los pueblos colgados en las colinas, de calles estrechas, como Rousillon, Gordes, Lacoste, Ménerbes, Oppede, Bonnieux … Hay monasterios escondidos en valles agrestes y recónditos. Pequeñas abadías románicas, joyas de líneas puras. Las mejores son Sénanque, Sylvacane o Thoronet, pero las pequeñas también cuentan: Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. Los castillos son espectaculares: Lourmarin, Tarascon o el increíble ciudadela de Les Baux. Finalmente están las otras ciudades y villas, inconmensurables y incalificables, como la soberbia Avignon, con el palacio de los papas, el Rhone, y las murallas, o la cortesana Aix-en-Provence, del buen Rey René, llena de palacios, o como la pequeña Aigües Mortes, que quedó parada en el tiempo. Muchos de estos sitios están considerados, merecidamente, entre los más bellos de Francia. La Provenza es un destino ideal para las familias, fantástica para una pequeña escapada, un puente largo o unas grandes vacaciones. Si vais a finales de junio, por San Juan, o primeros de julio, encontrareis floridos los campos de lavanda. Es un espectáculo digno de ser visto. También es la época en que habrá más gente. En verano hace calor, pero las cigarras cantan y todo es alegría, mediterráneo puro, purísimo. Vayan hasta la Provenza sin miedo. Encontraréis un montón de pequeños hoteles y restaurantes en todas partes, dispuestos a acogeros y a seduciros. Recuerden que en la Provenza, como toda Francia, abundan las cadenas hoteleras de bajo coste, que ofrecen habitaciones decentes y familiares por poco dinero como la cadena B & B, o los hoteles familiares de toda la vida, como los Novotel. Nosotros hemos dormido en los Novotel de Avignon Centro, Norte y el All Seasons. También en el Novotel de Nimes, de Marsella y el de Le Grau du Roi. Todos excelentes. Hemos comido muy bien en muchos lugares pero les daremos algunos buenos nombres. Por ejemplo la pizzería Nonni, en Lourmarin. Espectaculares pizzas al horno de leña. Calle Albert Camus, 2. Tel.: 0490682333. O en Gordes, a la sombra de su castillo, el pequeño Bistrot La Cannelle, de Miguel y la Aurora, pizzas, ensaladas y delicatessen, en un local minúsculo. Tel.: 0490720786. Disfruten de la Provenza, a sólo 400 kms. Barcelona, ​​5 horas por la autopista AP-7 y A-9, vía Girona, Narbonne y Montpellier. También podeis deteneros por un momento en la Provenza yendo o volviendo de Italia, o ir allí expresamente, porque es un destino que no os decepcionará.

Cami Abat Oliva

Fa poc que s’ha organitzat una nova ruta a Catalunya. Es tracta dels anomenats  Camins de l’Abat Oliba. És un nom realment molt ben trobat per donar nom a una excursió pel més bell de l’art romànic de casa nostra. Es tracta d’un itinerari que podem fer a peu, en bici, o en cotxe. Una ruta que ens permet descobrir les fantàstiques comarques del Bages, tan desconeguda, o la plana d’Osona, o el Ripollès més encantador, la Cerdanya, Vallespir i Conflent. L’excusa és el Bisbe de Vic, i Abat de Montserrat, Ripoll i Cuixà, Oliba. El primer tram ens portarà fins el Monestir de Montserrat, molt fàcil d’abastar des de Barcelona, en automòbil, a peu, o en carrilet des de Monistrol. Montserrat te un museu excepcional, de pintura del XIX, increible, i una altra de bíblic, amb veritables mòmies egípcies. La natura és esplèndida a la muntanya santa, hi ha senders per tot arreu, fàcils i més difícils. Però també molts funiculars per fer drecera. Una aventura ben divertida pels més menuts. Sentir cantar l’escolania asserena l’esperit. Es pot menjar molt bé a l’autoservei, i dormir de fàbula a les cel·les, i a l’Hotel Abad Cisneros, amb bona taula també. Sortim de Montserrat per anar cap a la ciutat de Vic, tot travessant el Bages, i aturant-nos a la ciutat de Manresa, amb la seva seu gòtica dominant el riu Cardener. Per l’eix transversal anem a Vic. Aquesta ciutat  és una vil·la medieval preciosa, amb una catedral molt bonica, i el seu Museu Episcopal, un museu ple de pintura romànica. Proper a Vic, qui pugui, que passi pel Monestir de Saant Pere de Casserres, d’un romànic rústic, damunt del pantà de Sau. Continuem de Vic, amunt, cap a Ripoll, bressol de Catalunya, amb el seu monestir grandiòs, el claustre, la portada, les tombes dels comtes catalans… i seguir llavors cap a Sant Joan de les Abadesses, amb esglèsies i abadies romàniques sense desperdici, i acabar a Camprodón, amb més tresors: un pont i més romànic en forma de nous temples, poc coneguts. També els poblets tenen maravelles: Ogassa, Molló… amb l’església de Santa Cecília del s.XII, amb portal d’influència rossellonesa. Creuem la frontera de França i Espanya, però encara en terres catalanes: el Vallespir. Aquí tenim la vila de Prats de Molló, i més avall, Arles, amb un altre cenobi ben bonic, romànic també. Entremig les famoses gorges de la Fou, espectacle natural que no podeu perdre-us. Passem cap al Conflent, cap a Prades, visitant pel camí la joia de Serrabona, un priorat romànic fabulós, de marbre rosa. I arribats a Prades, visitar Cuixà, el cenobi estimat per Oliva. El seu temple, el claustre mutilat, la cripta, el campanar, (a la foto). I si encara us sobra temps, dediqueu-lo a pujar a Sant Martí del Canigó, una abadia suspesa dalt d’un cim majestuós, prop del cel. S’hi arriba des de Vilafranca de Conflent, una altra ciutat que cal veure: muralles, carrers medievals… un somni. Ja ho veieu. Feu-la en un cap de setmana, en un pont, en unes vacances. Cultura, art, natura, descobriment del millor que ens ofereix el nostre país. Mireu les entrades corresponents del nostre bloc per acabar de decidir on menjar, on dormir. De llocs molt especials n’hi ha un munt en aquestes terres plenes d’art i de vida!.

Hace poco que se ha organizado una nueva ruta en Cataluña. Se trata de los llamados Caminos del Abad Oliba. Es un nombre realmente muy bueno para dar nombre a una excursión por el más bello del arte románico. Se trata de un itinerario que podemos hacer a pie, en bici o en coche. Una ruta que nos permite descubrir las fantásticas comarcas del Bages, tan desconocida, o la de Osona, o el Ripollès más encantador, la Cerdanya, Vallespir y Conflent. La excusa es el Obispo de Vic, y Abad de Montserrat, Ripoll y Cuixà, Oliba. El primer tramo nos llevará hasta el Monasterio de Montserrat, muy fácil de alcanzar desde Barcelona, ​​en automóvil, a pie, o en tren cremallera desde Monistrol. Montserrat tiene un museo excepcional, de pintura del XIX, increíble, y otro bíblico, con verdaderas momias egipcias. La naturaleza es espléndida en la montaña santa, hay senderos por todas partes, fáciles y más difíciles. Pero también muchos funiculares para atajarlos. Una aventura muy divertida para los más pequeños. Oír cantar la escolanía serena el espíritu. Se puede comer muy bien en el autoservicio, y dormir de fábula en las celdas, y en el Hotel Abad Cisneros, con buena mesa también. Salimos de Montserrat para ir hacia la ciudad de Vic, atravesando el Bages, y parando a la ciudad de Manresa, con su sede gótica dominando el río Cardener. Por el eje transversal vamos a Vic. Esta ciudad es una villa medieval preciosa, con una catedral muy bonita, y su Museo Episcopal, un museo lleno de pintura románica. Cercano a Vic, quien pueda, que pase por el Monasterio de Saant Pedro de Casserres, de un románico rústico, sobre el pantano de Sau. Continuamos de Vic, hacia arriba, hacia Ripoll, cuna de Cataluña, con su monasterio grandioso, el claustro, la portada, las tumbas de los condes catalanes … y seguir después hacia San Juan de las Abadesas, con iglesias y abadías románicas sin desperdicio, y acabar en Camprodón, con más tesoros: un puente, y más románico en forma de templos, poco conocidos. También los pueblos tienen maravillas: Ogassa, Molló … con la iglesia de Santa Cecilia del siglo XII, con portal de influencia rosellonesa. Cruzamos la frontera de Francia y España, pero todavía en tierras catalanas: el Vallespir. Aquí tenemos la villa de Prats de Molló, y más abajo, Arles, con otro cenobio bonito, románico también. En medio las famosas gargantas de la Fou, espectáculo natural que no pueden perderse. Pasamos al Conflent, hacia Prades, visitando por el camino el priorato de Serrabona, de un románico fabuloso, todo de mármol rosa. Y llegados a Prades, hay que visitar Cuixà, el cenobio más amado por Oliva. Su templo, el claustro mutilado, la cripta, el campanario, (en la foto). Y si aún os sobra tiempo, dediquen un poco a subir a Sant Martí del Canigó, una abadía suspendida encima de una cumbre majestuosa, cerca del cielo. Se llega desde Vilafranca de Conflent, otra ciudad que hay que ver: murallas, calles medievales … un sueño. Ya lo veis. Haganlo en un fin de semana, en un puente, en unas vacaciones. Cultura, arte, naturaleza, descubrimientos de lo mejor que nos ofrece nuestro país. Vean las entradas correspondientes de nuestro blog para acabar de decidir dónde comer, dónde dormir. Hay lugares muy especiales, hay un montón de sitios buenos en estas tierras llenas de arte y de vida.

Ceret

Ceret és una vila catalana del sud de França. Està propera a la frontera, just uns kms. més enllà. Per arribar-hi heu de prendre l’autopista A-7, per Girona i Figueres, passar La Jonquera, i sortir per la primera sortida en terres administrativament franceses, al Voló (Le Boulu). D’allà us serà fàcil seguir les indicacions que us portaran a Ceret. Aquest poblet és un lloc apacible, calmat, relaxant, fins diriem refrescant. Te un patrimoni notable, tan històric com artístic, i un aura cultural que supera les dimensions i la importància real de la ciutat. Aquí treballaren i visqueren artistes cabdals en l’art del segle XX, i s’hi respira aquest ambient bohemi. Conserva un casc antic petitó, mediterrani, sense grans monuments, amb dues portes de l’antiga muralla. La Porte d’Espagne, i la de France. L’església de Sant Pere, la font dels nou brocs, els caputxins, l’hospital amb la Capelleta, el Pont del Diable… formen un conjunt a veure, en agradable passejada. Si hi aneu pel temps de les cireres us sorpendrà el paisatge florit que us espera. Fa anys que la pagesia de la zona cultiva cirerers. És l’arbre emblemàtic del poble. Però Ceret destaca pel seu museu d’art modern, fruit de la intensa relació dels artistes amb la vila. Allà han deixat la seva obra genis de la mida de Manolo Hugué, Picasso, Braque, Gris… Aquí es creà el moviment cubista. Menció a banda mereix la col·lecció de gravats de la sèrie la Tauromàquia, d’en Picasso. Perquè Ceret és una ciutat taurina, amb un festival de toros molt notable. Podeu veure horaris i informació a la web: www.musee-ceret.com. No hem dormit ni dinat mai a Ceret. Hem preferit fer-ho sempre a la Catalunya del Sud. La raó és que no compartim el gust particular que tenen els hotels francesos pel que fa a la decoració, ni els preus dels seus restaurants. Naturalment és una opinió discutible. Preferim, per exemple, dormir a Roses, al Mediterraneo Park. O bé a Figueres, a Can Duran, que està a mitja hora i on es dina i dorm de fábula. O bé a Perpinyà, en un Novotel. O al Pradotel de Prada de Conflent, un Bed & Breakfast senzillet. Però si cal recomanar un parell d’hotels a la vila ho fem: La Terrasse au Soleil, te un aire descuidadament, anys 60. Està decorat amb tons blancs i de colors, força naif. Els preus son molt elevats. El Mas Trilles, també és de gust molt francés.  Dins Ceret, hi ha l’Hotel Vidal, amb restaurant, molt més modest.  Podeu aprofitar un cap de setmana a la Catalunya nord per visitar les esglèsies romàniques de Sant Genís les fonts, de Sureda, de Cabestany o la catedral d’Elna, amb el seu claustre. També, naturalment Perpinyà. Els pobles medievals de Colliure, arran de mar, de Castellnou, prop de Thuir, o els de Prada i Vilafranca de Conflent, Eus, Mosset o Evol són imprescindibles. El Canigó ofereix excursions a peu i en cotxe, en plena natura.  Cuixà, Sant Martí del Canigó o Serrabona són monestirs romànics de primer ordre. El Vallespir ofereix, a més de Ceret, Arles, les gorges de la Fou o Prats de Molló. Ja veieu que no faltaran motius per arribar-se a Ceret.

Ceret es una villa catalana del sur de Francia. Está muy cercana a la frontera, justo unos kms. más allá. Para llegar deben tomar la autopista A-7, por Girona y Figueres, pasar La Jonquera, y salir por la primera salida en tierras administrativamente francesas, en Le Boulu. De allí hay que seguir las indicaciones que les llevarán a Ceret. Este pueblo es un lugar apacible, calmado, relajante, hasta diríamos refrescante. Tiene un patrimonio notable, tanto histórico como artístico, y un aura cultural que supera las dimensiones y la importancia real de la ciudad. Aquí trabajaron y vivieron artistas capitales en el arte del siglo XX, y las casas y calles de Ceret respiran este ambiente bohemio. Conserva un casco antiguo pequeño, mediterráneo, sin grandes monumentos, con dos puertas de la antigua muralla. La Porte d’Espagne, y la de France. La iglesia de San Pedro, la fuente de los nueve caños, los capuchinos, el hospital con la Capelleta, el Puente del Diablo … forman un conjunto agradable de ver. Si vais por el tiempo de las cerezas os sorprenderá el paisaje florido. Hace años que en la zona se cultivan cerezos. Es el árbol emblemático del pueblo. Pero Ceret destaca por su museo de arte moderno, fruto de la intensa relación de los artistas con la villa. Allí han dejado su obra genios del tamaño de Manolo Hugué, Picasso, Braque, Gris … Aquí se creó el movimiento cubista. Mención aparte merece la colección de grabados de la serie la Tauromaquia, de Picasso. Porque Ceret es una ciudad taurina, con un festival de toros muy notable. Podéis ver horarios e información en la web: www.musee-ceret.com. No hemos dormido ni comido nunca en Ceret. Hemos preferido hacerlo siempre en la Cataluña del Sur. La razón es que no compartimos el gusto que tienen los hoteles franceses con respecto a la decoración, ni los precios de sus restaurantes. Naturalmente es una opinión discutible. Preferimos, por ejemplo, dormir en Roses, en el Mediterraneo Park. O bien en Figueres, en Can Duran, que está a media hora y donde se come y duerme de fábula. O bien en Perpiñán, en un Novotel. O en Pradotel de Prades, un Bed & Breakfast sencillito. Pero nos han recomendado un par de hoteles en la villa y se los citamos. Son la Terrasse au Soleil, con un aire mediterráneo, de tonos blancos y coloreados, muy naif. Precios muy elevados. O el Mas Trilles, también de gusto francés. O, dentro Ceret, el Hotel Vidal, con restaurante, mucho más modesto. Pueden aprovechar un fin de semana en la Cataluña norte para visitar las iglesias románicas de Sant Genís Des Fontaines, Sureda, Cabestany o la catedral de Elna, con su claustro. También, naturalmente Perpiñán. Los pueblos medievales de Colliure, junto al mar, de Castellnou, cerca de Thuir, o los de Prada y Vilafranca de Conflent, Eus, Mosset o Evol son imprescindibles. El Canigó ofrece excursiones a pie y en coche, en plena naturaleza. Cuixà, Sant Martí del Canigó o Serrabona son monasterios románicos de primer orden. El Vallespir ofrece, además de Ceret, Arles, las gargantas de la Fou o Prats de Molló. Ya veis que no os faltarán motivos para llegaros a Ceret.

Mollo Parc

A l’alta vall de Camprodón, passat Molló, camí ja del Vallespir català, avui dia en mans de França, anant cap al Coll d’Ares, trobareu un nou atractiu turístic d’aquest indret tan bonic i especial del nostre Pirineu. És una mena de no parc zoològic, sense tigres ni elefants. Una mena de parc temàtic d’animals sense atraccions sorolloses. De fet és un parc temàtic d’animals casolans bastit al bell mig d’una natura verge, dins un bosc d’avets i faig. Un lloc on observar i aprendre coses noves sobre la nostra fauna i flora. Es proposa un bonic recorregut per un vessant assolellat, a l’aire lliure, en comunió amb la natura, travessant maravellosos boscos i prats, i veient animals del Pirineu com ara marmotes, cabres, daines i molts d’altres. Trobareu el Molló Parc, al ripollès, uns kms. més enllà del poblet de Molló, un poblet molt bonic, amb una esplèndida esgesia romànica dedicada a Santa Cecília. Passeu doncs Molló i feu cap al paratge anomenat de les Bernedes. Us esperen cérvols, cabirols, muflons, óssos bruns, marmotes i cabres, però també animals més domèstics com ara gallines, conills, ànecs i burros. Els vostres infants podran gaudir de tota aquesta fauna, veure com conviu i s’alimenta. Pel que fa a les plantes, la canalla podrà distingir especies ben diverses, com ara diverses classes de pins, i roures, alzines, freixes, grèvols, alberedes o faigs.  Tot el parc està estupendament pensat. La senyalització i la informació sobre els animals i la vegetació que anirem trobant és complerta i clara. Allà mateix trobareu espai per fer picnic, i un servei de bar on podreu demanar el que us calgui. Els preus, si bé no són barats, tampoc són molt cars. L’estiu està obert tothora. A l’hivern tanquen un xic més aviat.Si no us fa el pes anar de picnic, o si voleu passar uns dies al Pirineu i el Molló parc és només una excusa, us recomanem el menjar i les habitacions de Can Calitxó, al mateix Molló. Un hotelet rural amb molt d’encant i molt recomanable. Preus en consonància, però amb una aposta gastronómica realment excepcional. Arribeu-vos fins a Molló per la C-17, per Vic i Ripoll, agafant a Ripoll la C-26 cap a Sant Joan de les Abadesses i Camprodón. Seguiu la carretera camí de França. Si us decidiu a passar el cap de setmana per aquí dalt, no deixeu de visitar poblets com Espinavell, Beget, Setcases o Molló mateix. Pujar a Vallter també és molt bonic. I fer una excursió pel Vallespir, bellíssima comarca de la Catalunya Nord, visitant la vila murallada de Prats de Molló i, si podeu, Arles i les gorges de la Fou. Un cap de setmana complert.

En el valle de Camprodón, pasado Molló, camino ya del Vallespir catalán, hoy en día en manos de Francia, yendo hacia el Coll d’Ares, encontrarán este nuevo atractivo turístico. Uno más en este lugar tan bonito y especial de nuestro Pirineo. Es una especie de parque zoológico, pero sin tigres ni elefantes. Una especie de parque temático de animales sin atracciones ruidosas. De hecho es un parque temático de animales caseros construido en medio de una naturaleza virgen, en un bosque de abetos y hayas. Un lugar donde observar y aprender cosas nuevas sobre nuestra fauna y flora. Se os propone un bonito recorrido por una ladera soleada, al aire libre, en comunión con la naturaleza, atravesando maravillosos bosques y prados, y viendo animales del Pirineo como son marmotas, cabras, gamos y otros muchos. Encontrará el Molló Parque, en el Ripollés, unos kms. más allá del pueblo de Molló, un pueblecito muy bonito, con una espléndida esgesia románica dedicada a Santa Cecilia. Pase pues Molló y vaya hacia el paraje llamado de las Bernedas. Os esperan allí los ciervos, corzos, muflones, osos pardos, marmotas y cabras, pero también animales más domésticos como gallinas, conejos, patos y burros. Sus niños podrán disfrutar de toda esta fauna, y ver cómo convive y se alimenta. En cuanto a las plantas, los niños podrán distinguir especies muy diversas, como pinos, robles, encinas, fresnos, acebos, alamedas o hayas. Todo el parque está estupendamente pensado. La señalización y la información sobre los animales y la vegetación que iremos encontrando es completa y clara. Allí mismo hay un espacio para el picnic, y un servicio de bar donde podrán pedir lo que necesiten. Los precios, si bien no son baratos, tampoco son muy caros. En verano está abierto siempre. En invierno cierran un poco más pronto. Si no os gusta ir de picnic, o si quereis pasar unos días en el Pirineo y el Molló parque es sólo una excusa, les recomendamos la comida y las habitaciones de Can Calitxó. És un hotelito rural con mucho encanto y muy recomendable. Precios en consonancia, pero con una apuesta gastronómica realmente excepcional. Acercaos hasta Molló por la C-17, por Vic y Ripoll, tomando en Ripoll la C-26 hacia Sant Joan de les Abadesses y Camprodón. Sigan la carretera camino de Francia. Si se deciden a pasar el fin de semana por aquí, no dejen de visitar pueblos como Espinavell, Beget, Setcases o Molló mismo. Suban hasta Vallter, que también es muy bonito. Y hagan una excursión por el Vallespir, bellísima comarca de la Cataluña Norte, visitando la villa amurallada de Prats de Molló y, si pueden, Arles y las gargantas de la Fou. Un fin de semana completo.