El Sant Mateu


sant_mateu

El Sant Mateu és la muntanya més alta de la serralada litoral al Maresme. Domina l’espai entre Mongat i Mataró, alçant-se damunt l’horitzo. Es veu arreu. I és una muntanya molt familiar, plena de racons ben bonics, indrets d’accés fàcil, amb moltes propostes xules pels infants. Està dins del desconegut Parc de la Serralada Litoral. Un parc que malgrat estar situat a tocar de Barcelona, i ser molt accessible, poca gent sap on és i com s’hi va. De fet ocupa els municipis d’Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Premià de Dalt, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt al Maresme, i els municipis vallesans de Montornés del Vallès, la Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Vallromanes i Vilanova del Vallès. La manera més fàcil d’accedir al massís del Sant Mateu és agafar l’autopista B-20 de Barcelona a Montgat i Mataró, o bé l’autopista C-31 de Barcelona a Badalona i Mataró. Per accedir al Sant Mateu podeu abandonar l’autopista a Alella, pujant cap al poble, passant-lo i seguint en direcció Granollers cap al coll de Font de Cera. Just a la sortida del poble, primera oportunitat d’entrada al parc del Sant Mateu. A mà dreta un rètol anuncia la masia de Can Magarola, un museu municipal, i l’hotel Porta d’Alella. Seguiu el carrer, passeu davant l’hotel. L’asfalt es transforma en una pista, bona, i amunt. Si aquesta entrada no la trobeu, continueu per la carretera pujant cap a Coll de Cera per la BV-5002. Uns 200 mts abans d’arribar a la collada,  preneu a mà dreta, una pista de sorra que surt just passat el restaurant Masia La Vinya. Tots dos camins conflueixen i arriben a dalt la carena, sota l’ermita del Sant Mateu, on podeu aparcar a la mateixa pista. Vistes espectaculars, aèries, durant la pujada. Pista bona, ample, sense problemes pel cotxe, més enllà de la pols i els xaragalls. En 300 mts de pujada per un camí que surt a mà esquerra, on heu aparcat el cotxe, a peu arribareu a l’esplanada on hi ha l’ermita, a la dreta, i la gran masia de Can Riera, a l’esquerra. A la masia lloguen ponies i cavalls, i tenen animals de granja i estruços. Des d’allà, tan si heu començat per visitar la masia, com si heu anat a l’ermita, podeu baixar fins la font del Sant Mateu, indret ombrívol i recollit. Des de qualsevol dels llocs hi ha boniques rutes pel bosc i esplanades grans per jugar i córrer. Si voleu anar al Sant Mateu per un altre lloc, podeu entrar-hi per darrera, per la zona de la font, i fer l’itinerari a la inversa. Llavors cal que continueu la C-32 fins la sortida Premià de Mar, abans del peatge. Sortiu i preneu en direcció Vilassar de Dalt. Un cop al poble dues opcions: pujar riera amunt cap a la carena, per pista de terra, o bé anar en direcció Cabrils, ben senyalitzat. Aquest és el nostre accés recomanat per arribar a l’ermita de Sant Mateu, perquè és més planer i millor pel cotxe. Si ens seguiu la idea caldrà que deixeu enrere Vilassar de Dalt, anant cap a Cabrils per la carretera que uneix les dues poblacions per l’interior i, en arribar al punt més alt de la carena entre els dos pobles, preneu a mà esquerra el carrer que surt a l’alçada de l’ermita de Sant Sebastià, just en el canvi de rasant. Continueu amunt per un carrer asfaltat que es fa pista ampla i en bon estat, tot i la pols i xaragalls. Puja i puja, suaument, fins arribar a La Creu d’en Boquet, que és una gran cruïlla de camins, a la carena, on hi ha el centre d’informació del parc. Obert dissabtes i diumenges, de 9 a 14:30 h. Tel. 656 903 642. Des d’aquesta cruïlla s’accedeix a l’ermita de Sant Mateu seguint la pista de la mà esquerra, que s’enfila poc a poc fins a arribar a la cruïlla que indica cap a la font de Sant Mateu, en un punt on hi ha una estació elèctrica. Potser veureu molts cotxes, aparqueu on pugueu i agafeu el camí, que surt a la dreta, dins del bosc. En 700 mts, arribareu a la font del Sant Mateu, amb una petita bassa. Indret bonic. Si seguiu camí endavant, ja al cor del Sant Mateu, trobareu la masia de Can Riera, amb cavalls i ponis que lloguen als nens i nenes, conills, ocellets, estruços i una cabra. Vistes espectaculars del Maresme, Barcelona i Vallès. Montserrat i el Pirineu, el Montseny i Collserola. Seguiu el camí una mica més hi arribareu a l’ermita de Sant Mateu, a la foto. Des d’aquí es pot baixar a la pista que puja des d’Alella. De fet sempre hem pujat per Cabrils i baixat per Alella. Ruta circular amb vistes bestials. Per allà trobareu altres coses d’interès, com ara dolmens, com el de la roca d’en Toni, al costat del restaurant i l’hípca de Cal Senyor.  O restes ibèriques com la Cadira del Bisbe. De fet hi ha un munt d’excursions possibles, a peu, en bici, a cavall o en cotxe. Tot el Sant Mateu està creuat de camins i pistes en bon estat entre Orrius i Alella, entre Vilanova del Vallès i Teià o Alella, entre Alella i Orrius o bé Cabrils, entre Argentona i Cabrera i Vallromanes. Paisatges plens de pins i sauló, oberts al mar i a la llum. Racons plens de verd, amb alzines i roures i molta humitat, fonts, ermites… No us ho perdeu!.

La Diputación de Barcelona gestiona una serie de espacios naturales en la provincia. Son los llamados Parques Naturales. Además de poder ir a pasar un día en contacto con la naturaleza, podeis pasear, ir en bici y disfrutar de vistas esplendidas. Es el caso del bonito parque de Sant Mateu, en la Sierra Litoral, un lugar cercano a Barcelona y lleno de encanto. De verdad que os gustará mucho.

Festa Major a Farena


Ara us descobrirem un poblet oblidat, en un racó oblidat, en mig d’un paisatge que mai haguèssiu dit que existia a la Catalunya del Sud, a les terres de Tarragona. Farena és un agregat de la vila, també bellíssima, de Mont-Ral. Està situat a les muntanyes de Prades, a la vall del maravellós riu Brugent. El poblet s’extén, mandrós, per una vessant molt assolellada d’un turó tallat a pic damunt del propi riu. Són quatre carrers, costeruts, de pedra seca. Quatre cases medievals, potents poderoses, de pedra picada, moltes segones residències, que s’enfilen fins tocar la diminuta esglèsia románica de Sant Andreu. És una ermita, de fet. Farena havia tingut muralla i castell, però avui només en queda el record. De Farena us quedarà la passejada serena pels seus carrers i la bellessa insospitada dels boscos que l’envolten. O el seu riu d’aigües transparents que conviden a la banyada en els gorgs de pedra. Hi ha un indret especialment bonic, a una mitja hora llarga des del poble, ideal per famílies excursionistes. Es tracta del Toll de l’Olla. Però si no voleu caminar tant no us preocupeu. Pujant a Farena des de la Riba trobareu molts gorgs al riu, entre els kms. 3 i 4 de la carretera. I de Farena ens agrada també l’acolliment del seu restaurant, anomenat com el riu: Brugent. Un bar de poble on fan uns esmorzars de forquilla i ganivet, dels d’abans, amb plats de temporada, bolets a la tardor, brassa, amanides. Un luxe. I us hi convidem a pujar-hi amb motiu de la seva festa major, molt senzilla, que tindrà lloc aquest proper cap de setmana i fins el dia 11 de setembre. No us perdeu la fira de productes artesans de les muntanyes de Prades, que tindrà lloc el diumenge 7 al matí. I per dormir en aquesta zona penseu en el Mas de Caret, uns kms. abans d’arribar al poble. Una casa rural molt ben portada, bé de preu, bonica, que us permetrà passar un bon cap de setmana, pont, o vacances. O Cal Martí, un gran allotjament rural per molta gent. També un refugi de muntanya, però molt ben acondicionat, La Cabrera, prop de Mont-Ral. De rutes a fer n’hi ha moltes. A peu moltíssimes. Tot el massís de Prades a disposició, amb les valls dels rius Brugent i Glorieta. Boscos ideals per boletaires. Castanyers, pins, alzines… fonts i gorgs on remullar-se. En cotxe podeu anar a Mont-Ral, un poblet dalt d’una talaia, a Capafonts, un altre poble oblidat, a Prades, una senyorial vila medieval. A Montblanc, amb les seves muralles. No us mancaran coses a fer, ja ho veieu, si no us deixeu portar per la molície del “dolce far niente”, que aquí, en aquesta pau, és molt fàcil. Arribareu a Farena si aneu fins Reus, Valls o Montblanc per les autopistes AP7 o AP2. En aquestes localitats cal cercar la carretera C-14 que va de Montblanc a Reus i sortir-ne a La Riba. Un cop a La Riba cal anar pujant poble amunt, fins dalt de tot, i agafar la petita carretera que s’endinsa en la alta vall del riu Brugent. Atenció: carretera estreta, amb corbes i en forta pujada en alguns trams. No sempre ben indicada. Uns 12 kms. més endavant, unes quantes corbes enllà trobareu el poble. Podeu tornar pel mateix lloc o sortir pel darrera cap a Capafonts i Prades o cap a Mont-Ral i Alcover. Arribeu-vos a Farena i disfruteu de la seva petita festa major i dels seus voltants encantadors.

Un pueblecito olvidado, en un rincón olvidado, en medio de un paisaje que nunca hubiéramos dicho que era de las tierras de Tarragona. Un paisaje que juraríais del Montseny. Farena es un agregado de Mont-Ral. Está situado en las montañas de Prades, en el bellísimo valle del maravilloso río Brugent. El pueblo se extiende, perezoso, por una vertiente muy soleada de un cerro cortado a pico sobre el propio río. Son cuatro calles, empinadas, de piedra seca. Cuatro casas medievales, potentes y poderosas, de piedra picada, muchas segundas residencias, que ascienden hasta tocar la diminuta iglesia románica de Sant Andreu. Es una ermita, de hecho. Farena había tenido muralla y castillo, pero hoy sólo queda el recuerdo. De Farena os quedará el paseo sereno por sus calles y la belleza insospechada de los bosques que lo rodean. O su río de aguas transparentes que invitan a la bañada en las pozas de piedra. Y si os hablamos hoy de Farena es por su pequeña fiesta mayor, que tendrá lugar este fin de semana. Atención al rústico mercado de productos naturales del domingo 7 por la mañana. Y también nos gusta del pueblo la acogida de su restaurante, llamado como el río: Brugent. Un bar de pueblo donde hacen unos desayunos de tenedor y cuchillo, de los de antes, con platos de temporada, setas en otoño, brasa, ensaladas. Un lujo. Y para dormir, el Mas de Caret, unos kms. antes de llegar al pueblo. Una casa rural muy bien llevada, bien de precio, bonita, que les permitirá pasar un buen fin de semana, un puente, o unas vacaciones. De rutas a hacer hay muchas. A pie muchísimas. Todo el macizo de Prades a su disposición, con los valles de los ríos Brugent y Glorieta. Bosques ideales para buscadores de setas. Castaños, pinos, encinas … fuentes y pozas donde remojarse. En coche pueden ir a Mont-Ral, un pueblecito en lo alto de una atalaya, a Capafonts, otro pueblo olvidado, a Prades, una señorial villa medieval. O hasta Montblanc, con sus murallas. No les faltarán cosas que hacer, ya lo ven, si no es que os dejáis llevar por la molície del “dolce far niente”, que aquí, en esta paz, es muy fácil. Llegaréis a Farena si vais hasta Reus, Valls o Montblanc por las autopistas AP7 o AP2. En estas localidades hay que buscar la carretera C-14 que va de Montblanc a Reus y salir en La Riba. Una vez en La Riba hay que ir subiendo pueblo arriba, hasta arriba de todo, y coger la pequeña carretera que se adentra en el valle del río Brugent. Atención: carretera estrecha, con curvas y en fuerte subida en algunos tramos. No siempre bien indicada. Unos 12 kms. más adelante, unas cuantas curvas allá encontraréis el pueblo. Pueden volver por el mismo lugar o salir por detrás hacia Capafonts y Prades o hacia Mont-Ral y Alcover.

Trier / Treveris


trier

Podríem haver posat com a foto de portada qualsevol dels preciosos monuments de la ciutat de Trier, la Treveris romana. La famosa porta nigra, espectacular vestigi de la muralla, o la basiílica de Constantí, o les termes. Potser també alguna foto de la seva esplèndida catedral romànica, d’estil renà, o de l’església de Nostra Senyora, gòtica i barroca. O potser un raconet qualsevol, una plaça, de la maravellosa vila medieval, de façanes acolorides, dels carrers plens de vida de Trier. O millor encara una vista de la ciutat des de l’altura dels turons envoltats de vinyes que la circunden. Uns turons que produeixen un vi blanc de primera qualitat, apreciat arreu del món. Perquè Trier és una ciutat alemanya, sí, però molt amable, capital de la Vall del Mosela, rient, soleiada, preparada per gaudir de la vida. Però ens va fer gràcia aquest petit detall, un calvari situat en un arc damunt un carreró de la vila antiga. Resumeix tot el que us hem explicat. No oblideu Trier en una ruta per Alemanya, o en una ruta per França i Bèlgica. Trier està a tocar de la frontera belga, de la luxemburguesa i de la francesa. Baixeu pel Mosela, de Metz a Koblenz, admirant els castells i pobles medievals entre les vinyes, pobles com Cochem, per exemple. Aneu fins el massís d’Eiffel, amb pobles tan pintorescos com Monschau, una petita joia encantadora. Per dinar hi ha molt bons llocs. Però nosaltres varem menjar divinament a un lloc increible: la pizzeria Pellolitto. L’amo, un ciutada del món, il·lustrat, amable, dirigeix un negoci amb uns empleats d’arreu del planeta, servicials i atents. Les pizzes, amanides, pastes… son fabuloses, increibles, fantàstiques. Bon ambient, cèntric, decoració de bon gust… preus imbatibles. Molt recomanable, com veieu. Per dormir teniu diversos hotels. A nosaltres ens va agradar el de la cadena Park Plaza, al centre també. Davant la Porta Nigra vam veure un Mercure. Bona estada a Trier.

Podríamos haber puesto como foto de portada cualquiera de los preciosos monumentos de la ciudad de Trier, la Treveris romana. La famosa puerta nigra, espectacular vestigio de la muralla, o la basiílica de Constantino, o las termas. Quizás también alguna foto de su espléndida catedral románica, de estilo renano, o de la iglesia de Nuestra Señora, gótica y barroca. O quizás un rincón cualquiera, una plaza, de la maravillosa villa medieval, de fachadas coloridas, las calles llenas de vida de Trier. O mejor aún una vista de la ciudad desde la altura de los cerros rodeados de viñedos que la circunden. Unos colinas que producen un vino blanco de primera calidad, apreciado en todo el mundo. Porque Trier es una ciudad alemana, sí, pero muy amable, capital del Valle del Mosela, riendo, soleada, preparada para disfrutar de la vida. Pero nos hizo gracia este pequeño detalle, un calvario situado en un arco sobre un callejón de la villa antigua. Resume todo lo que os hemos explicado. No olvideis Trier en una ruta por Alemania, o en una ruta por Francia y Bélgica. Trier está muy cerca de la frontera belga, de la luxemburguesa y de la francesa. Bajad por el Mosela, de Metz en Koblenz, admirando los castillos y pueblos medievales entre las viñas, pueblos como Cochem, por ejemplo. Vayan hasta el macizo de Eiffel, con pueblos tan pintorescos como Monschau, una pequeña joya encantadora. Para comer hay muy buenos lugares. Pero nosotros comimos divinamente a un lugar increíble: la pizzería Pellolitto. El dueño, un ciudadano del mundo, ilustrado, amable, dirige un negocio con unos empleados de todo el planeta, serviciales y atentos. Las pizzas, ensaladas, pastas … son fabulosas, increíbles, fantásticas. Buen ambiente, céntrico, decoración de buen gusto … precios imbatibles. Muy recomendable, como veis. Para dormir tiene varios hoteles. A nosotros nos gustó el de la cadena Park Plaza, en el centro también. Ante la Porta Nigra vimos un Mercure. Buena estancia en Trier.

We could have started as a cover photo of any precious monuments of Trier, the Roman Treveris. The famous Porta Nigra, spectacular remnant of the wall, or basiílica of Constantine, and the Baths. Maybe also some pictures of her splendid Romanesque cathedral style Rhenish, or Church of Our Lady, Gothic and Baroque. Or maybe a corner any one place, the wonderful medieval town walls of colorful, bustling streets of Trier. Or even better views of the city from the height of the hills surrounded by vineyards that surround. Hills that produce premium white wine, appreciated worldwide. Because Trier is a German city, yes, but very friendly capital of the Moselle Valley, laughing, Soleiado ready to enjoy life. But we did this funny little detail, a Calvary located in an arc above the old town alley. Summarizes everything you have explained. Do not forget to Trier in Germany route, or a route through France and Belgium. Trier is near the Belgian border, the Luxembourg and French. Download the Moselle from Metz to Koblenz, castles and medieval villages, admiring the vineyards, villages such as Cochem, for example. Go up the Eiffel mountains with picturesque villages such as Monschau, a lovely little gem. For lunch there are very good places. But we eat divinely in an amazing place: Pellolitto pizzeria. The owner, a citizen of the world, enlightened, polite, runs a business with employees around the world, helpful and attentive. Pizzas, salads, pastas … are fabulous, incredible, fantastic. Good atmosphere, centrally located, tastefully decorated … unbeatable prices. Highly recommended, as you see. You have several hotels to sleep. We liked one of the chain Park Plaza, at the center also. In front of the Porta Nigra we saw a Mercure. Good holidays in Trier.

Nous aurions pu chercher comme une photo de couverture une des monuments précieux de Trèves. Le célèbre Porta Nigra, vestige spectaculaire de Rome, ou basiílica de Constantin, ou les thermes. Peut-être aussi quelques photos de sa magnifique cathédrale de style roman rhénan, ou l’église de Notre-Dame, gothique et baroque. Ou peut-être un coin un endroit quelconque, les magnifiques remparts de la ville médiévale de coloré, rues animées de Trèves. Ou même une meilleure vue sur la ville depuis la hauteur des collines, de vignes qui entourent. Collines qui produisent du vin blanc de haute qualité, apprécié dans le monde entier. Parce que Trèves est une ville allemande, oui, mais le capital très sympathique de la vallée de la Moselle, en riant, Soleiado prêt à profiter de la vie. Mais nous avons fait ce petit détail amusant, le Calvaire situé dans un arc au-dessus de la vieille ruelle de la ville. Résume tout ce que vous avez expliqué. N’oubliez pas de Trèves en Allemagne itinéraire ou un trajet à travers la France et la Belgique. Trèves est près de la frontière belge, le Luxembourg et le français. Télécharger la Moselle de Metz à Coblence, châteaux et villages médiévaux, en admirant les vignobles, des villages tels que Cochem, par exemple. Montez les montagnes Eiffel avec des villages pittoresques tels que Monschau, un joli petit bijou. Pour le déjeuner, il ya de très bons endroits. Mais nous mangeons divinement nous à un endroit étonnant: Pellolitto pizzeria. Le propriétaire, un citoyen du monde, éclairé, qui dirige une entreprise avec des employés de tout le monde. Pizzas, salades, pâtes … sont fabuleux, incroyables, fantastiques. Bonne ambiance, situé au centre, décorée avec goût … des prix imbattables. Hautement recommandé, comme vous voyez. Il y a plusieurs hôtels pour dormir. Nous aimons un de la chaîne Park Plaza, dans le centre. En face de la Porta Nigra nous avons vu un Mercure. Bon voyage à Trèves.

Santuari dels Àngels


Els_angels

El Santuari dels Àngels és un mite per Girona i els gironins. Una fita ineludible. El lloc on tot gironí ha d’anar un cop a la vida, com a mínim. La seva fama es transversal. Avis, iaies, famílies, tothom ha pujat als Àngels. Perquè aquesta església blanca, situada al bell mig de les Gavarres, penjada literalment damunt la ciutat de Girona i la seva plana, exerceix una potent força tel·lúrica, una atracció mineral, geològica, vital i total. Us recomanem vivament una anada al Àngels amb la família. Per disfrutar del bosc intacte, fet d’alzines centenàries, de l’aire pur, els espais oberts, i les vistes inacabables. Perquè des del cim altaner, des dels 500 mts. de la muntanya on està l’ermita, es divisen el Gironés sencer, el mar de la Costa Brava amb les Medes com vaixells surant, el Pirineu nevat, Montseny  i les Guilleries. Podeu arribar-hi de moltes maneres. La més fàcil és anar camí de Girona, però sortint de l’AP7 abans, a la sortida de l’aeroport, per exemple. D’allà preneu l’antiga N-II, i agafeu en sentit França, oblidant l’entrada a Girona Sud. Es tracta de prendre la variant que volta Girona per l’est, travessant les Gavarres. Esteu atents a la sortida que mena a Quart, i a la carretera de Sant Feliu de Guíxols, i a la mateixa Girona per aquesta via. Preneu-la. En una rotonda, estigueu ben atents hi ha l’indicador  que senyala la pista que puja al Santuari. Tranquils, fa pujada, te moltes voltes, va pel mig del bosc, però està ben asfaltada. També podeu agafar la mateixa pista si us fiqueu dins Girona, però serà més embolicat. O bé podeu passar Girona, sortir en direcció La Bisbal, Palamós i Celrà i, anant d’aquest poble en direcció a Bordils, fixar-se, a mà dreta en el trencall que va a Sant Martí Vell i Madremanya. Des d’aquesta carretera també trobareu l’indicador de la pista que puja als Àngels. Si sou una família caminadora podeu fer-ho a peu, millor des de Celrà, més directe, o bé des de Girona capital, anant per la vall de Sant Daniel, riera amunt. A dalt trobareu aparcament de sobra, una àrea de picnic, amb taules i barbacoes, que funciona només a l’hivern, d’octubre a març, pel tema incendis forestals, bar, restaurant i un acollidor hostalet rural, recien renovat, que proposa un munt d’activitats interessants, com ara observacions d’estels, música en viu, o pel·lícules a la fresca, a l’estiu. Hi ha molt d’espai per còrrer i és un lloc ideal per fer una sortida d’un dia, o per dormir en un cap de setmana a Girona, visitant aquesta maravellosa ciutat, la seva catedral, el barri medieval i el call jueu. El santuari dels Àngels, a Girona, ja el coneixeu?.

El Santuario de Els Ángels es un mito en Girona y entre los gerundenses. Un hito ineludible. El lugar donde todo gerundense tiene que ir una vez en la vida, como mínimo. Su fama se hizo transversal. Abuelos, abuelas, familias, todo el mundo ha subido. Porque esta iglesia blanca, situada en medio de las Gavarres, colgada literalmente sobre la ciudad de Girona y su llano, ejerce una potente fuerza telúrica, una atracción mineral, geológica, vital y total. Recomendamos vivamente una ida al Ángeles con la familia. Para disfrutar del bosque intacto, hecho de encinas centenarias, del aire puro, los espacios abiertos, y las vistas interminables. Porque desde su cumbre, desde los 500 mts. de la montaña donde está la ermita, se divisa el Gironés entero, el mar de la Costa Brava con las islas Medes como barcos flotando, el Pirineo nevado, el Montseny y las Guilleries. Pueden llegar de muchas maneras. La más fácil es ir camino de Girona, pero saliendo de la AP7 antes, justo en la salida del aeropuerto, por ejemplo. De allí hay que tomar la antigua N-II, y ir en sentido Francia, olvidando la entrada a Girona Sur. Se trata de coger la variante que rodea Girona por el este, atravesando las Gavarres. Estad atentos a la salida que conduce a Quart, y a la carretera de Sant Feliu de Guíxols, y a la misma Girona. Tomadla. En una rotonda, estad atentos, está el indicador que señala la pista que sube al Santuario. Tranquilos, aunque es en cuesta, y tiene muchas curvas, y va por el bosque, está bien asfaltada. También se puede tomar la misma pista si os metéis dentro de Girona, pero será más lioso. O bien se puede optar por pasar Girona de largo, y salir en dirección La Bisbal, Palamós y Celrà y, yendo de este pueblo en dirección a Bordils, fijarse, a mano derecha en el cruce que va a Sant Martí Vell y Madremanya. Desde esta carretera también encontrarán el indicador de la pista que sube a los Ángeles. Si es una familia andarina puedensubir a pie, mejor desde Celrà, que es más directo, pero también desde Girona. Arriba hay aparcamiento de sobra, un área de picnic, con mesas y barbacoas, que funciona sólo en invierno, de octubre a marzo, por el tema incendios forestales, bar, restaurante y un acogedor hostal rural, recien renovado, que propone un montón de actividades interesantes, como observaciones de estrellas, música en vivo, o películas al aire libre, en verano. Hay mucho espacio para correr y es un lugar ideal para hacer una salida de un día, o para dormir en un fin de semana en Girona, visitando esta maravillosa ciudad, su catedral, el barrio medieval y el barrio judío. El santuario de Els Ángels, en Girona, ¿lo conocen?.

Sant Ponç a Teià


teia_fira

El bonic poble de Teià el trobareu al Maresme, voltat de cims plens de bosc, albirant el mar des de dalt, creuat per una riera ombrívola, com tots els poblets interiors d’aquesta comarca: Tiana, Alella, Cabrils o Arenys de Munt. Aquest proper cap de setmana hi fan una fira de Sant Ponç, com a tants altres llocs. Però a Teià pren més volada, i organitzen més actes per a la canalla. El dissabte, 10 de maig, trobareu les típiques parades d’artesans, obertes de 10 del matí a 9 de la nit i, a més, podreu canviar plaques de cava. A la tarda podreu riure amb els músics despistats que rondaran buscant un lloc per actuar, un bon espectacle de carrer, i degustar una suculenta xocolatada. A la nit, sardinada i havaneres. El diumenge 12, trobada de puntaires, i un bon esmorzar, amb botifarrada popular. A la riera, a les 11 hores, passejada de cotxes clàssics i d’època. A migdia, taller infantil on es fa una loció casolana per a després de prendre el sol, de pastanaga. Cal inscriure’s per correu electrònic a cultura@teia.cat. Ja veieu que serà un cap de setmana sense secrets, a Teià, bones matinals o tardes si voleu pujar-hi. A mitja hora escassa des de Barcelona, per l’autopista del Maresme la C-32. Si us voleu quedar a dinar, i menjar bé, ho podeu fer a la masia Padellas, o a L’Antigó, darrera l’esglèsia, a la plaça Sant Jaume, tel: 935400423‎. També al Club de Tennis, a l’entrada del poble, tel: 935554681‎. Els voltants de Teià son indicadíssims per a famílies caminaires. Senders fàcils remunten fins el cim del Sant Mateu, amb bosc molt ben conservat, i vistes inmillorables sobre el Mediterrà i els pobles blancs de la costa. Pistes de sorra, en molt bon estat, permeten l’arribada amb cotxe, en bici o anar més amunt els senderistes. Tot el massís del Sant Mateu al vostre abast. Teià n’és una bona porta. Podeu fer una ruta circular i sortir a Alella, a Cabrils, a Òrrius… Molt indicat per un dia de camp a tocar de Barcelona. Bona fira de Sant Ponç a Teià!.

Una feria de Sant Ponç en un pueblecito interior del Maresme, al lado mismo de Barcelona, a media hora escasa. Con paradas, encuentro de placas de cava, xocolatada, sardinada y havaneras. El domingo con coches de época, talleres para los crios, botifarrada popular. Todo esto lo encontraréis en el pueblo de Teià, bonito, rural, cercano. Y si queréis quedaros a comer, y comer bien, pueden hacerlo en la masía Padellàs, o El Antigó, tras la iglesia, en la plaza Sant Jaume, tel: 935400423. También en el Club de Tenis, a la entrada del pueblo, tel: 935554681. Ir hasta Teià resulta muy fácil si se toma la autopista del Maresme, camino de Mataró. Salgan en la salida de El Masnou, crucen esta población y remonten la carretera local de Masnou, Ocata, hasta Teià. Buena feria de San Ponce en Teià.

El panellet de Marganell


Marganell  és un petit poble, dispers i disseminat, al vessant nord del massís de Montserrat. Està com arraulit sota l’ombra poderosa del pic de Sant Jeroni, i els Frares Encantants, de la muntanya santa catalana. Potser no coneixeu Marganell, ni hi heu estat mai, és molt possible. Però el que segur que coneixeu és el seu producte més típic: el mató. El mató de les pagesses de Marganell. El mató, aquest lacti blanc deliciós, aquest formatge casolà, fresc, i jove, que les dones de Marganell venen a l’entrada del monestir de Montserrat, o que és enviat diàriament a Barcelona, a certes botigues i restaurants molt escollits. Doncs bé, en aquest diminut llogaret del Parc Natural de Montserrat, aquest cap de setmana, el segon de maig, hi ha una festa tradicional: el panellet de Marganell. També hi trobareu una fira artesana on s’ofereixen productes que provenen dels horts i granges de la vila, com ara els cigrons, les mongetes de ganxet, el tomàquet de color rosa, la mel, el formatge o les herbes aromàtiques. Tot i que hi ha actes des del divendres, serà el matí de diumenge el millor dia. Els infants del poble arriben en processó, dalt de carruatge, des de la masia de cal Pere Jan, fins el poble, acompanyats de música. Allà es fa una missa i, tot seguit, podreu gaudir del ball de plaça, o del panellet. Per acomiadar la festa es ballen sardanes i s’obsequia els assistents amb un pa. Arribareu amb facilitat a Marganell, des de Barcelona, prenent l’Autovia A-2, en direcció Igualada i Lleida, i deixant-la a l’enllaç amb la carretera c-55, a l’alçada d’Abrera, que prendreu en direcció Manresa, fins passat Monistrol, on prendreu la BV-1123 a Marganell. També podeu continuar l’autovia fins el Bruc, on hi ha el restaurant, hi prendre la sortida Montserrat, anant cap a Manresa per la BP-1101, i enllaçant cap a Marganell. L’autopista C-16, camí de Terrassa, és l’altra bona opció. Cal deixar-la a la sortida Castellbell i el Vilar, agafar un tram de la C-55 i enllaçar amb la BV-1123 fins a Marganell, com en l’altra opció. Si voleu visitar, abans o després, l’abadia de Montserrat, llavors us convé saber que hi ha un camí rural de Marganell al monestir, que va fins la carretera de Monistrol, a Montserrat, la BP-1121 i que travessa la zona de la Calsina. Surt a un revolt, molt a tocar del monestir de les mares benetes. Podeu dinar a Marganell perquè el poble te molts restaurants, i molt bons. Ens agraden El Racó, a la carretera de Marganell, abans d’entrar al poble, tel: 938357391‎. Dins el nucli urbà teniu Cal Jaume, al carrer de Sant Esteve, 38. 938357150‎. A l’agregat del Casot, hi ha el restaurant del mateix nom. Tel: 938339035‎. Can Font és cuina d’autor. Finalment, a la masia d’on surten els nens, Can Pere Jan, també podeu menjar molt bé. Està a la carretera de Marganell a Monistrol i Manresa, la BV-1123, tel: 681288408‎. Típic. Bona carn a la brasa. Incloeu aquesta festa tradicional en un cap de setmana a l’Abadia de Montserrat, visitant el museu, la basílica o fent una volta pel Parc Natural. Moltes possibilitats de rutes a peu. Visiteu també l’església romànica, antic cenobi, de Santa Cecília, preciós. Naturalment, a Montserrat, tota mena de serveis, bars, restaurants, botigues i allotjament, en hotel, o en les cel·les de sempre. En fí, una sortida familiar de les de tota la vida. Animeu-vos!.

Marganell es un pequeño pueblo diseminado en la vertiente norte del macizo de Montserrat. Está como acurrucado bajo la sombra poderosa del pico de Sant Jeroni, y los Frailes encantados, en la montaña santa catalana. Quizás no conocéis Marganell, ni habéis estado nunca, es muy posible. Pero lo que seguro que conocéis es su producto más típico: el requesón. El requesón de las labradoras de Marganell. El requesón, este lácteo blanco delicioso, este queso casero, fresco, y joven, que las mujeres de Marganell venden a la entrada del monasterio de Montserrat, o que es enviado diariamente a Barcelona, a ciertas tiendas y restaurantes muy escogidos. Pues bien, en este diminuto pueblecito del Parque Natural de Montserrat, este fin de semana, el segundo domingo de mayo, hay una fiesta tradicional: el panellet de Marganell. También encontraréis una feria artesanal donde se ofrecen productos que provienen de los huertos y granjas de la villa, como los garbanzos, las judías, el tomate de color rosa, la miel, el queso o las hierbas aromáticas. Aunque hay actos desde el viernes, será la mañana del domingo el mejor día. Los niños del pueblo llegan en procesión, en carruaje, desde la masía de Cal Pere Jan, hasta el pueblo, acompañados de música. Allí se hace una misa y, a continuación, podréis disfrutar del baile de la plaza. Para despedir la fiesta se bailan sardanas y se obsequia a los asistentes con un pan. Llegarán con facilidad hasta Marganell, desde Barcelona, tomando la Autovía A-2, en dirección Igualada y Lleida, y dejándola en el enlace con la carretera c-55, a la altura de Abrera, que tomarán en dirección Manresa, hasta pasado Monistrol, donde tomaréis la BV-1123 a Marganell. También se puede continuar la autovía hasta el Bruc, donde se encuentra el restaurante, y tomar la salida Montserrat, yendo hacia Manresa por la BP-1101, y enlazando hacia Marganell. La autopista C-16, camino de Terrassa, es la otra buena opción. Hay que dejarla a la salida de Castellbell i el Vilar, coger un tramo de la C-55 y enlazar con la BV-1123 hasta Marganell, como en la otra opción. Si desean visitar, antes o después, la abadía de Montserrat, entonces les conviene saber que hay un camino rural de Marganell hasta el monasterio, que va hasta la carretera de Monistrol a Montserrat, la BP-1121 y que atraviesa la zona de la Calsina. Sale en una curva, muy cerca del monasterio de las madres benetas. Pueden comer en Marganell. El pueblo tiene muchos restaurantes, y muy buenos. Nos gustan El Rincón, en la carretera de Marganell, antes de entrar al pueblo, tel: 938 357 391. Dentro del núcleo urbano tienen Cal Jaume, en la calle de San Esteban, 38. 938357150. En el agregado del Casot, está el restaurante del mismo nombre. Tel.: 938 339 035. Can Font es cocina de autor. Finalmente, en la masía de donde salen los niños, Can Pere Jan, también puede comer muy bien. Está en la carretera de Marganell a Monistrol y Manresa, la BV-1123, tel: 681 288 408. Típico. Buena carne a la brasa. Incluyan esta fiesta tradicional en un fin de semana en la Abadía de Montserrat, visitando el museo, la basílica o dando una vuelta por el Parque Natural. Muchas posibilidades de rutas a pie. Visiten también la iglesia románica, antiguo cenobio, de Santa Cecilia, preciosa. Naturalmente, en Montserrat, todo tipo de servicios, bares, restaurantes, tiendas y alojamiento, en hotel, o en las celdas de siempre. En fin, una salida familiar de las de toda la vida.

Les Agudes


Les Agudes és un dels cims més alts del Massís del Montseny, a més de ser el més escenogràfic, el més agut, el més bonic i el més escarpat. La vista des de dalt de les Agudes és senzillament bestial. En un dia clar res no estorba la visió panoràmica de tot el Pirineu, el mar fins Mallorca, i les grans planes d’Osona i el Vallés. És un pic que domarà a la família la sensació d’haver pujat l’Everest, per poc esforç. Un cim que, amb el seu munt de pedres, amb alguna clapa de neu a la primavera, us farà sentir muntanyencs i exploradors sense haver caminat massa estona.  Aquesta ruta d’ascensió es pot fer en cotxe fins allà on us deixin els guardes forestals. Dependrà del dia, festius més malament, i també de l’hora i de la quantitat de vehicles que ja siguin dalt. De tota manera el darrer tram fins al Turó de l’Home, i la pujada final a les Agudes sempre caldrà fer-la a peu. Hi ha moltes maneres de fer l’esxcursió, i això us permetrà diversos circuïts de pujada i baixada, amb nombrosos alicients: vistes, miradors, boscos variats… Pugeu per la que més us agradi, i baixeu per la que us faci més gràcia. Totes són molt boniques. Nosaltres aniríem desde Barcelona, o de Girona, fins a la sortida 11 de l’autopista A-7, i entraríem a la població de Sant Celoni. Aquí només cal seguir les indicacions cap a Santa Fe per la carretera BV-5114. Poc abans d’arribar, a uns 2 kms. i quan ja sou dins la Vall de Santa Fé, vigileu a mà esquerra una pista asfaltada, estreta, que anuncia el Turó de l’Home. Aneu parant per admirar la natura, i arribats al coll, les panoràmiques des dels miradors existents. Bon aparcament. Si heu tingut sort us deixaran arribar fins l’aparcament que hi ha a la falda assolellada del Turó de l’Home, no lluny del seu cim i de l’observatori.  El Turó de l’Home amb 1706 m. d’altitud és el punt més alty del Montseny, però el cim sembla un prat de vaques, amb edificacions i antenes. Molt poc alpí. D’allà mateix surt un camí que en una mitja hora llarga, o una hora, us portarà a les Agudes. Per tornar caldrà refer el camí fins el cotxe, i podeu baixar per la vessant de solei cap al càmping de Fontmartina, molt bonic, amb grans prats per jugar els infants i zones de picnic, o bé cap al poble de Montseny, i les seves cèlebres piscines, i agafar la carretera BV-5301, per anar a Sant Esteve de Palautordera. Si preferiu desfer camí, i retorneu a Santa Fe, trobareu allà el centre d’interpretació del Parc Natural del Montseny, amb bonics audiovisuals, i tota mena de serveis. Si algú es fa càrrec del cotxe, i us fa de taxista voluntari, podeu potser baixar de les Agudes per la via nord, cap a Sant Marçal, bonica ermita i hotelet rural, o cap a l’àrea recreativa de Passavets, a la carretera BV-5114. Atenció: itinerari de baixada molt ràpid, bonic i espectacular, però perillós. Hi ha una tartera. Podeu dinar de picnic a molts llocs: Santa Fe, Sant Marçal, Passavets, Fontmartina… També hi ha molt bons restaurants. Us recomanem perquè els hem provat, La Terrassa de Campins, a l’entrada del poble, a la mateixa carretera de Sant Celoni a Santa Fé (BV-5114), Tel: 938 47 53 29. Aparcament fàcil. Dins Campins mateix, el Maria Rosa. A Santa Fe teniu l’Hotel Santa Fe, Tel: 938 47 50 11, antic i acollidor, amb bona cuina, i l’Avet Blau. Més enllà, en un paratge idílic, el HUSA Sant Marçal, en un antic monestir. També hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar, o bé Can Barrina, que és un bonic hotelet amb encant. Tots ells a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà del poble de Montseny. Si voleu passar un cap de setmana molt més natural, llavors probeu al càmping de Fontmartina, o al Les Illes. També podeu dormir molt bé en alguna casa rural de la zona: El Porxo de Can Baixeres, o bé la casa rural El Baiés, que es lloga sencera, com també ho fa Can Toni, i ca la Xica. Bona excursió pel Montseny!.

Les Agudes es una de las cimas más altas del Macizo del Montseny, además de ser el más escenográfico, el más agudo, el más bonito y el más escarpado. La vista desde lo alto de las Agudes es sencillamente bestial. En un día claro nada estorba la visión panorámica de todo el Principado, el mar hasta Mallorca, y las grandes llanuras de Osona y el Vallés. Es un pico que dará a vuestra familia la sensación de haber subido el Everest, con poco esfuerzo. Una cumbre que, con su montón de piedras, con alguna mancha de nieve en primavera, les hará sentir montañeros y exploradores sin haber caminado demasiado tiempo. Esta ruta de ascensión se puede hacer en coche hasta donde le dejen los guardas forestales. Dependerá del día, los festivos está peor, y también de la hora y de la cantidad de vehículos que estén arriba. De todas formas el último tramo hasta el Turó de l’Home, y la subida final a las Agudes siempre habrá que hacerlos a pie. Hay muchas maneras de hacer el excursió, y les daremos varios circuitos de subida y bajada, con numerosos alicientes: vistas, miradores, bosques variados … Subid por la ruta que más os guste, y bajad por la que os haga más gracia. Todas son muy bonitas. Nosotros iríamos desde Barcelona, ​​o de Girona, hasta la salida 11 de la autopista A-7, y entraríamos en la población de Sant Celoni. Aquí sólo hay que seguir las indicaciones hacia Santa Fe por la carretera BV-5114. Poco antes de llegar, a unos 2 kms. y cuando ya se está dentro del Valle de Santa Fé, vigilad a mano izquierda una pista asfaltada, estrecha, en que anuncia el Turó de l’Home. Vayan parando para admirar la naturaleza, y llegados al col, vean las panorámicas desde los miradores existentes. Buen aparcamiento. Si han tenido suerte les dejarán llegar hasta el aparcamiento que hay en la falda soleada del Turó de l’Home, no lejos de su cima y del observatorio. El Turó del Hombre con 1706 m. de altitud es el punto más alto del Montseny, pero la cumbre parece un prado de vacas, con edificaciones y antenas. Muy poco alpino. De allí mismo sale un camino que, en media hora larga, o una hora, les llevará a Les Agudes. Para volver habrá que rehacer el camino hasta el coche, y pueden bajar por la ladera de solana hacia el camping de Fontmartina, muy bonito, con grandes prados para jugar los niños y zonas de picnic, o bien hacia el pueblo de Montseny, y sus célebres piscinas, y coger la carretera BV-5301, para ir a Sant Esteve de Palautordera. Si prefieren deshacer camino, regresarán a Santa Fe, y encontrarán allí el centro de interpretación del Parque Natural del Montseny, con bonitos audiovisuales, y todo tipo de servicios. Si alguien se hace cargo del coche, y les hace de taxista voluntario, pueden tal vez bajar de las Agudes por la vía norte, hacia Sant Marçal, bonita ermita y hotelito rural, o hacia el área recreativa de Passavets, en la carretera BV-5114. Atención: itinerario de bajada muy rápido, bonito y espectacular, pero peligroso. Hay una tartera. Pueden comer de picnic en muchos lugares: Santa Fe, Sant Marçal, Passavets, Fontmartina … También hay muy buenos restaurantes. Os recomendamos los que hemos probado, como La Terraza de Campins, en la entrada del pueblo, en la misma carretera de Sant Celoni a Santa Fe (BV-5114), Tel: 938 47 53 29. Aparcamiento fácil. Dentro Campins mismo, el María Rosa. En Santa Fe tienen el Hotel Santa Fe, Tel: 938 47 50 11, antiguo y acogedor, con buena cocina, y el Abeto Azul. Más allá, en un paraje idílico, el HUSA Sant Marçal, en un antiguo monasterio. También está el clásico Hotel San Bernat donde se puede dormir, y comer, o bien Can Barrina, que es un bonito hotelito con encanto. Todos ellos en la carretera de Coll Formic mismo. L’Ou de Reig es un hostalet sencillo y casero del pueblo de Montseny. Si quieren pasar un fin de semana mucho más natural, entonces prueben el camping de Fontmartina, o el Les Illes. También pueden dormir muy bien en alguna casa rural de la zona.