La Tria dels mulats d’Espinavell


cartell_mulats

Espinavell es un preciós poblet de muntanya. El trobareu pujant per Vic i Ripoll fins a Camprodón, i després fins Molló. D’aquest poble heu d’agafar la carretera internacional que va cap a França, cap a Prats de Molló. A uns kms. més a munt de Molló, municipi al qual pertany Espinavell trobareu la desviació que us hi portarà. A Espinavell és bonic anar-hi tot l’any. A la tardor i primavera potser un xic més, pels colors del paisatge. A l’hivern teniu molta neu, i molta diversió. I a l’estiu hi estareu fresquets. El que sempre estarà assegurat és el fort tipisme des seus carrers, l’encant dels seus voltants, i les múltiples rutes a peu que podeu fer, per totes les edats i condicions físiques. Des de simples passejades fins a ascencions al Costabona. Però si podeu anar-hi el dia de Sant Eudald, el 13 d’octubre, si no treballeu, llavors coneixereu un dels secrets més fabulosos del Pirineu: la tria de mulats. És aquesta una gran fira, una festa dels cavalls. La fira ramadera tradicional aplegarà més de 300 caps de bestiar equí. La fira és un esdeveniment únic a Catalunya. El moment més interessant és la tradicional baixada del bestiar, prevista cap a les 10 del matí, en la qual els caps bestiar procedents de la muntanya de Rojà, al Conflent, creuaran el riu Ritort i restaran durant tot el dia a Les Planes d’Espinavell. Com cada any, també hi haurà la fira de productes artesanals. Hi haurà un servei de bus que connectarà Molló amb Espinavell. Atenció a aquesta recomanació: estarà prohibit aparcar als vorals de la carretera d’accés a Espinavell, i quedarà prohibit circular-hi durant el matí, a partir del moment en què els aparcaments d’Espinavell estiguin plens. El servei de bus, però, serà completament gratuït, i funcionarà de 7 a 17 hores. No us perdeu aquest munt de cavalls que baixen de la muntanya fins els Plans d’Espinavell, sobre el poble. Hi ha molta gresca sana, exposició de bestiar equí, paradetes d’artesania, d’embotits, de formatge, de menjar, i d’oficis. A partir de les 11 del matí la fira s’anima: comencen a baixar les bèsties. Hi ha concurs i premis, i a la tarda, trien el mulats, els poltres nascuts a la muntanya. De veritat que corprèn veure una festa tan arrelada a la nit dels temps, en un lloc tan poc fet malbé. Tradicions en estat pur. Paisatge natural. Impagable. Podeu dormir, i menjar molt bé, a Can Calitxó, a Molló. Molt recomanable. Primera qualitat. Preus en consonància amb una aposta gastronòmica excepcional. A Espinavell mateix teniu Can Jordi, una petita botiga de queviures, bar i amb unes quantes taules. Si voleu menjar allà, truqueu avui mateix. A Molló també hi ha l’Enclusa, i el Costabona, dos restaurants tradicionals. Bona tria de mulats a Espinavell!.

Espinavell es un precioso pueblo de montaña. Lo encontraréis subiendo por Vic y Ripoll hasta Camprodón, y después hasta Molló. Desde este pueblo deben tomar la carretera internacional que va hacia Francia, hacia Prtas de Molló.  Unos kms. más arriba de Molló, municipio al que pertenece Espinavell, encontrarán la desviación que les llevarà hasta allí.  Espinavell es bonito todo el año. En otoño y primavera quizás un poco más, por los colores del paisage. En invierno tiene mucha nieve, y mucha diversión. Y en verano estarán fresquitos. Lo que siempre tendran asegurado es el fuerte tipismo de sus calles, el encanto de los sus alrededores, y las múltiples rutas a pie que pueden hacerse, para todas las edades y condiciones físicas. Desde simples paseos hasta ascensiones al Costabona. Pero si pueden ir el día de San Eudald, el 13 de octubre, si no trabajan, o si es festivo para ustedes, entonces conoceréis uno de los secretos más fabulosos del Pirineo: la elección de mulats. Es esta una gran feria, una fiesta de los caballos. Caballos que bajan de la montaña hasta los Planes de Espinavell, encima del pueblo. Hay mucha juerga sana, exposición de ganado equino, puestos de artesanía, de embutidos, de queso, de comida, de oficios. A partir de las 11 de la mañana la feria se anima: empiezan a bajar las bestias. Hay concurso y premios, y por la tarde, selección de los mulatos, los potros nacidos en la montaña. De verdad que sobrecoge ver una fiesta tan arraigada en la noche de los tiempos, en un lugar tan poco dañado por el turismo. Tradiciones en estado puro. Paisaje natural. Impagable. Puede dormir y comer muy bien, en Can Calitxó, en Molló. Muy recomendable. Primera calidad. Precios en consonancia con una apuesta gastronómica excepcional.

Sant Antoni a Sant Joan


ermita_padua

Al bellíssim poble de Sant Joan de les Abadesses, que es troba en ple Pirineu, en la meravellosa Vall del Ripollès, molt bonica, a tocar de Ripoll, hi ha una zona de pícnic amb barbacoes d’aquelles que no podeu perdre-us. Tot i que és un xic lluny de Barcelona, uns 140 kms. hi ha bona autovia, gratuïta, la que va a Vic i Ripoll, i després una bona carretera, la que va cap a Camprodón. I només a uns 7 kms de Ripoll trobareu ja Sant Joan. A més la vila és un poble medieval de llarga història i conserva un monestir romànic fundat per Guifré el Pilòs, que podeu visitar. Una veritable joia. Dins del temple hi ha un devallament romànic de primer ordre, el millor conservat de Catalunya. També teniu un claustre gòtic, prou bufó, i un petit museu. En l’aspecte paisagistic Sant Joan té molt a oferir. Un pont preciòs damunt el riu Ter, un seguit de vies verdes per anar en bici o a peu, molt fàcils i de poc desnivell, i una ruta anomenada del ferro. Passejades segures amb la família. Doncs bé, als afores del poble, però només a 3 kms, dalt d’un turó, hi ha l’ermita de Sant Antoni de Padua. Anar-hi és senzill. Un cop sereu al casc urbà de Sant Joan, seguiu la N-260 com si anéssiu a Camprodón. Encara al centre del poble trobareu, al centre del poble, ben indicat, a mà dreta, la carretera GI-521, amb la indicació de Vallfogona de Ripollès i Coll de Sentigosa. Preneu-la. Al cap de 500 mts, veureu un indicador i 300 mts més amunt, a mà esquerra, molt ben indicat, la pista, ampla i asfaltada, cuidada, que va a l’ermita. Disperses pel bosc veureu moltes taules, agrupades al voltant d’una barbacoa amb dos fogons per cada grup de taules. Hi ha molta ombra, el bosc de pi roig i arbres caducifolis és, senzillament magnífic, però també llocs amb sol, baixant pel vessant de la muntanya. La gespa forma una catifa verda uniforme. Algunes taules estan prop de l’ermita, al costat del camí, amb molt bon aparcament. Altres estan més endinsades al bosc. No us sentireu mai amuntegats. Si penseu pujar a dinar al pícnic, i visitar Sant Joan, potser voleu passar el cap de setmana per aquestes terres beneïdes pels Déus. Tota la comarca del Ripolles és una passada. Si us agrada la neu pugeu fins l’estació d’esquí de Vallter 2000, un punt de neu molt familiar, i així passareu per Setcases, un bonic poblet de muntanya. En la ruta hi ha poblets encantadors, com ara La Roca Abella, sota una penya. També la visita a Camprodon, que és la capital de la zona, és molt bonica. La vila te un seguit d’esglésies romàniques fantàstiques, un pont i molt de caràcter. Prop de Sant Joan, el poblet d’Ogassa, és molt coquetó. A Ogassa nosaltres hem dinat, molt bé, molt bo, i molt bé de preu a Can Costas. Un bon restaurant que també disposa d’habitacions. Ripoll és el top del romànic de Catalunya. El monestir on estan enterrats els Comtes de Barcelona, amb una portada cúlmen de l’art mundial, i un claustre increible. Per cert, a Setcases, hi ha boníssims restaurants, i hotels d’encant. Com per exemple l’Hotel La Coma, al carrer Prat de la Coma s/n Tel: 972 136074, un hotelet de muntanya acollidor. O bé l’Hotel La Farga, al carrer Vilallonga, 2 Tel: 972 136135. De hostals i restaurants teniu La Cabanya, a la Plaça dels Estudis, 2 Tel: 972 136065. O bé L’Esquella, a la mateixa plaça, Tel: 972 136064. Al carrer del rec hi ha l’Hostal El Molí, Tel: 972 136049. Al camí d’Ull de Ter, el restaurant el Ter, Tel: 972 136096, el Can Falera, Tel: 972 136093, El Pirineu, Tel: 972136050 i el Tiranda, Tel: 972136052. Can Músiques està situat a la Plaça Major, Tel: 972136058. Reserveu. Molts d’aquests restaurants també són hostalets, que lloguen habitacions. Un altre destí proper a Sant Joan, on passar un cap de setmana pot ser el bonic poblet de Molló. Si hi aneu us recomanem l’hotel de Can Calitxó, al mateix Molló. Un hotel rural amb molt d’encant. Si finalment us decidiu a passar el cap de setmana per aquest racó del Ripollès no deixeu de visitar poblets com Espinavell, o Beget. O arribar-vos al Vallespir, la bellíssima comarca de la Catalunya Nord, visitant la vila murallada de Prats de Molló i, si podeu, Arles i les gorges de la Fou.  Ja ho sabeu. Un dia de pícnic, carn a la brasa, al mig del Pirineu: l’àrea de Sant Antoni. Un cap de setmana de fàbula: al Ripollés!.

La villa de Sant Joan de les Abadesses se encuentra en pleno Pirineo, en un valle del Ripollès, muy bonito, cerca de Ripoll. De hecho lo mejor para llegar es ir de Barcelona a Vic y Ripoll, y después tomar la carretera hacia Camprodón. A unos 7 kms de Ripoll encontraréis San Juan. Es un pueblo medieval de larga historia. Conserva un monasterio románico fundado por Wifredo el Velloso, que puede visitar. Una verdadera joya. Dentro hay un descendimiento románico de primer orden, el mejor conservado de Cataluña. Tiene un claustro gótico y un pequeño museo. En el aspecto paisajístico San Juan tiene mucho que ofrecer. Un puente precioso sobre el río Ter, y una serie de vías verdes para ir en bici o a pie, muy fáciles y de poco desnivel, con una ruta estrella, la llamada del hierro. Paseos seguros con la familia. Pués bien, allí, en Sant Joan, hay una ermita, no lejos de casco urbano, en la cima de una colina con un bosque precioso, donde hay un àrea de pícnic con barbacoas para hacer una buena parrillada de carne o unos calçots en família o con los amigos. Bancos, mesas, buen aparcamiento, mucho espacio, barbacoas bien cuidadas. Aprovechen esta salida para llegarse hasta Ogassa, a ver las minas de carbón. O bajen a Ripoll para admirar el monasterio románico, panteón de los condes catalanes, con su portada y el claustro, patrimonio de la humanidad. Conozcan las decenas de iglesias y ermitas románicas perdidas en la sierra, vaya en coche hasta la sierra Caballera, el Taga, o el Sant Amanç.  Suban hasta Camprodón, bonito pueblo medieval o hasta Setcases, pueblo montañés o toquen la nieve recién caida en Vallter. Todo el valle está lleno de motivos para pasar unos días, o unas horas en Sant Joan de les Abadesses. Nosotros hemos comido, muy bien, muy bueno, y muy bien de precio en Ogassa, en Can Costas. Un buen restaurante que también dispone de habitaciones. De hecho a todo el valle encontrará buenos hoteles y magníficos restaurantes. Buen pícnic en Sant Joan.

Tria dels mulats a Espinavell


mulats

Espinavell es un preciós poblet de muntanya. El trobareu pujant per Vic i Ripoll fins a Camprodón, i després fins Molló. D’aquest poble heu d’agafar la carretera internacional que va cap a França, cap a Prats de Molló. A uns kms. més a munt de Molló, municipi al qual pertany Espinavell trobareu la desviació que us hi portarà. A Espinavell és bonic anar-hi tot l’any. A la tardor i primavera potser un xic més, pels colors del paisatge. A l’hivern teniu molta neu, i molta diversió. I a l’estiu hi estareu fresquets. El que sempre estarà assegurat és el fort tipisme des seus carrers, l’encant dels seus voltants, i les múltiples rutes a peu que podeu fer, per totes les edats i condicions físiques. Des de simples passejades fins a ascencions al Costabona. Però si podeu anar-hi el dia de Sant Eudald, el 13 d’octubre, si no treballeu, llavors coneixereu un dels secrets més fabulosos del Pirineu: la tria de mulats. És aquesta una gran fira, una festa dels cavalls. La fira ramadera tradicional aplegarà més de 300 caps de bestiar equí. La fira és un esdeveniment únic a Catalunya. El moment més interessant és la tradicional baixada del bestiar, prevista cap a les 10 del matí, en la qual els caps bestiar procedents de la muntanya de Rojà, al Conflent, creuaran el riu Ritort i restaran durant tot el dia a Les Planes d’Espinavell. Com cada any, també hi haurà la fira de productes artesanals. Hi haurà un servei de bus que connectarà Molló amb Espinavell. Atenció a aquesta recomanació: estarà prohibit aparcar als vorals de la carretera d’accés a Espinavell, i quedarà prohibit circular-hi durant el matí, a partir del moment en què els aparcaments d’Espinavell estiguin plens. El servei de bus, però, serà completament gratuït, i funcionarà de 7 a 17 hores. No us perdeu aquest munt de cavalls que baixen de la muntanya fins els Plans d’Espinavell, sobre el poble. Hi ha molta gresca sana, exposició de bestiar equí, paradetes d’artesania, d’embotits, de formatge, de menjar, i d’oficis. A partir de les 11 del matí la fira s’anima: comencen a baixar les bèsties. Hi ha concurs i premis, i a la tarda, trien el mulats, els poltres nascuts a la muntanya. De veritat que corprèn veure una festa tan arrelada a la nit dels temps, en un lloc tan poc fet malbé. Tradicions en estat pur. Paisatge natural. Impagable. Podeu dormir, i menjar molt bé, a Can Calitxó, a Molló. Molt recomanable. Primera qualitat. Preus en consonància amb una aposta gastronòmica excepcional. A Espinavell mateix teniu Can Jordi, una petita botiga de queviures, bar i amb unes quantes taules. Si voleu menjar allà, truqueu avui mateix. A Molló també hi ha l’Enclusa, i el Costabona, dos restaurants tradicionals. Bona tria de mulats a Espinavell!.

Espinavell es un precioso pueblo de montaña. Lo encontraréis subiendo por Vic y Ripoll hasta Camprodón, y después hasta Molló. Desde este pueblo deben tomar la carretera internacional que va hacia Francia, hacia Prtas de Molló.  Unos kms. más arriba de Molló, municipio al que pertenece Espinavell, encontrarán la desviación que les llevarà hasta allí.  Espinavell es bonito todo el año. En otoño y primavera quizás un poco más, por los colores del paisage. En invierno tiene mucha nieve, y mucha diversión. Y en verano estarán fresquitos. Lo que siempre tendran asegurado es el fuerte tipismo de sus calles, el encanto de los sus alrededores, y las múltiples rutas a pie que pueden hacerse, para todas las edades y condiciones físicas. Desde simples paseos hasta ascensiones al Costabona. Pero si pueden ir el día de San Eudald, el 13 de octubre, si no trabajan, o si es festivo para ustedes, entonces conoceréis uno de los secretos más fabulosos del Pirineo: la elección de mulats. Es esta una gran feria, una fiesta de los caballos. Caballos que bajan de la montaña hasta los Planes de Espinavell, encima del pueblo. Hay mucha juerga sana, exposición de ganado equino, puestos de artesanía, de embutidos, de queso, de comida, de oficios. A partir de las 11 de la mañana la feria se anima: empiezan a bajar las bestias. Hay concurso y premios, y por la tarde, selección de los mulatos, los potros nacidos en la montaña. De verdad que sobrecoge ver una fiesta tan arraigada en la noche de los tiempos, en un lugar tan poco dañado por el turismo. Tradiciones en estado puro. Paisaje natural. Impagable. Puede dormir y comer muy bien, en Can Calitxó, en Molló. Muy recomendable. Primera calidad. Precios en consonancia con una apuesta gastronómica excepcional.

Fira de la Trumfa de Molló


fira-trumfa-2014

Molló és un bonic i polit poblet de la Vall de Camprodón, al Pirineu gironí, quasi tocant a França. En aquest lloc idílic, rodejat de natura per tot arreu, i amb una església romànica que us deixarà bocabadats per la seva bellessa, s’hi celebra el segon cap de setmana de setembre, una fira de la trumfa. Aquesta festa forma part del cicle de festes tradicionals de la muntanya de Molló, juntament amb la Tria de Mulats d’Espinavell, a l’octubre, la Fira Transfronterera i de la Retirada. La trumfa o patata de Molló te denominació d’orígen i gran importància econòmica per la zona. Durant tot el proper dissabte, dia 13 de setembre de 2014, a partir de les 10 hores, i durant tot el dia, trobareu a la Plaça Major i carrers adjacents paradetes de venda de Trumfa de la Vall de Camprodon, així com d’altres productes artesanals i locals com ara embotits, formatges o bolets. També tot el matí hi haurà diversos espectacles de carrer, amb música, jocs i animació. A les 11 hores, a la Plaça Major, teniu un taller de cuina pels infants, per menors de 14 anys. A les 11:30 hores, i fins a exhaurir existències, a la Plaça Major, gran degustació de trumfes, cuinades pels restaurants del municipi: Can Calitxó, El Costabona, L’Enclusa, Can Bertran, Can Jordi i Les Planes, a 1 euro. A les 13 hores, a la Plaça Major podeu aconseguir els mateixos quilos que peseu en autèntica trumfa de Molló. A al tarda concurs de pelar trumfes.  Aquestes setmanes els restaurants del poble, i voltants, ofereixen menú de la trumfa. El podeu degustar de l’1 al 14 de setembre als restaurants: l’Enclusa, 972.74.02.65, al Costabona, 972.13.03.63, o al bar Bertran, tots ells a la plaça major del poble. O bé al restaurant Calitxó, del que us parlarem més endavant. També a Espinavell, a Can Jordi del carrer d’Avall, 972.74.13.70, o al restaurant Les Planes, del carrer de Costabona, 972.74.13.74. Per dormir us recomanem el ja esmentat hotel de Can Calitxó, al mateix Molló. Un hotel rural amb molt d’encant. Molt recomanable. Preus alts però és una aposta gastronómica excepcional. Arribeu-vos fins a Molló per la C-17, per Vic i Ripoll, agafant a Ripoll la C-26 cap a Sant Joan de les Abadesses i Camprodón. Seguiu la carretera camí de França. Si us decidiu a passar el cap de setmana per aquí dalt, no deixeu de visitar poblets com Espinavell, Beget, Setcases o Molló mateix. Pujar a Vallter també és molt bonic. I fer una excursió pel Vallespir, bellíssima comarca de la Catalunya Nord, visitant la vila murallada de Prats de Molló i, si podeu, Arles i les gorges de la Fou. Un cap de setmana complert.

Molló es un bonito pueblo del Valle de Camprodón, en el Pirineo gerundense, casi tocando a Francia. En este lugar idílico, rodeado de naturaleza por todas partes, y con una iglesia románica que os dejará boquiabiertos por su belleza, se celebra el segundo fin de semana de septiembre, una feria de la patata. Esta fiesta forma parte del ciclo de fiestas tradicionales de la montaña de Molló, junto con la Selección de Mulatos de Espinavell, en octubre, o la Feria Transfronteriza y de la Retirada. La patata o trumfa de Molló tiene denominación de origen y gran importancia económica para la zona. Durante todo el sábado encontrarán en las calles de Molló las típicas paradas de productos artesanales. Además, los restaurantes del municipio, les ofrecerán platos hechos con patatas, como suculentas tortillas. De hacer tortillas, sus niños podrán aprender en la misma feria, en un taller especial. También son muy interesantes la diada castellera que se organiza y el concierto de música tradicional del Ripollès, por la noche. Para comer y dormir os recomendamos Can Calitxó, en el mismo Molló. Un hotel rural con mucho encanto. Muy recomendable. Precios altos pero es una apuesta gastronómica excepcional. Acercaos hasta Molló por la C-17, por Vic y Ripoll, tomando en Ripoll la C-26 hacia Sant Joan de les Abadesses y Camprodón. Sigan la carretera camino de Francia. Si os decidiís a pasar el fin de semana por aquí, no dejéis de visitar pueblos como Espinavell, Beget, Setcases o Molló mismo. Debeis de subir a Vallter, que también es muy bonito. Y hacer una excursión por el Vallespir, bellísima comarca de la Cataluña Norte, visitando la villa amurallada de Prats de Molló y, si pueden, Arles y las gargantas de la Fou. Un fin de semana completo.

Espinavell: tria dels mulats


mulats_espinavell

Espinavell es un preciós poblet de muntanya. El trobareu pujant per Vic i Ripoll fins a Camprodón, i després fins Molló. D’aquest poble heu d’agafar la carretera internacional que va cap a França, cap a Prats de Molló. A uns kms. més a munt de Molló, municipi al qual pertany Espinavell trobareu la desviació que us hi portarà. A Espinavell és bonic anar-hi tot l’any. A la tardor i primavera potser un xic més, pels colors del paisatge. A l’hivern teniu molta neu, i molta diversió. I a l’estiu hi estareu fresquets. El que sempre estarà assegurat és el fort tipisme des seus carrers, l’encant dels seus voltants, i les múltiples rutes a peu que podeu fer, per totes les edats i condicions físiques. Des de simples passejades fins a ascencions al Costabona. Però si podeu anar-hi el dia de Sant Eudald, el 13 d’octubre, si no treballeu, o si és festa com aquest any, llavors coneixereu un dels secrets més fabulosos del Pirineu: la tria de mulats. És aquesta una gran fira, una festa dels cavalls. La fira ramadera tradicional aplegarà més de 300 caps de bestiar equí. La fira és un esdeveniment únic a Catalunya. El moment més interessant és la tradicional baixada del bestiar, prevista cap a les 10 del matí, en la qual els caps bestiar procedents de la muntanya de Rojà, al Conflent, creuaran el riu Ritort i restaran durant tot el dia a Les Planes d’Espinavell. Com cada any, també hi haurà la fira de productes artesanals. Hi haurà un servei de bus que connectarà Molló amb Espinavell. Atenció a aquesta recomanació: estarà prohibit aparcar als vorals de la carretera d’accés a Espinavell, i quedarà prohibit circular-hi durant el matí, a partir del moment en què els aparcaments d’Espinavell estiguin plens. El servei de bus, però, serà completament gratuït, i funcionarà de 7 a 17 hores. No us perdeu aquest munt de cavalls que baixen de la muntanya fins els Plans d’Espinavell, sobre el poble. Hi ha molta gresca sana, exposició de bestiar equí, paradetes d’artesania, d’embotits, de formatge, de menjar, i d’oficis. A partir de les 11 del matí la fira s’anima: comencen a baixar les bèsties. Hi ha concurs i premis, i a la tarda, trien el mulats, els poltres nascuts a la muntanya. De veritat que corprèn veure una festa tan arrelada a la nit dels temps, en un lloc tan poc fet malbé. Tradicions en estat pur. Paisatge natural. Impagable. Podeu dormir, i menjar molt bé, a Can Calitxó, a Molló. Molt recomanable. Primera qualitat. Preus en consonància amb una aposta gastronòmica excepcional. A Espinavell mateix teniu Can Jordi, una petita botiga de queviures, bar i amb unes quantes taules. Si voleu menjar allà, truqueu avui mateix. A Molló també hi ha l’Enclusa, i el Costabona, dos restaurants tradicionals. Bona tria de mulats a Espinavell!.

Espinavell es un precioso pueblo de montaña. Lo encontraréis subiendo por Vic y Ripoll hasta Camprodón, y después hasta Molló. Desde este pueblo deben tomar la carretera internacional que va hacia Francia, hacia Prtas de Molló.  Unos kms. más arriba de Molló, municipio al que pertenece Espinavell, encontrarán la desviación que les llevarà hasta allí.  Espinavell es bonito todo el año. En otoño y primavera quizás un poco más, por los colores del paisage. En invierno tiene mucha nieve, y mucha diversión. Y en verano estarán fresquitos. Lo que siempre tendran asegurado es el fuerte tipismo de sus calles, el encanto de los sus alrededores, y las múltiples rutas a pie que pueden hacerse, para todas las edades y condiciones físicas. Desde simples paseos hasta ascensiones al Costabona. Pero si pueden ir el día de San Eudald, el 13 de octubre, si no trabajan, o si es festivo, entonces conoceréis uno de los secretos más fabulosos del Pirineo: la elección de mulats. Es esta una gran feria, una fiesta de los caballos. Caballos que bajan de la montaña hasta los Planes de Espinavell, encima del pueblo. Hay mucha juerga sana, exposición de ganado equino, puestos de artesanía, de embutidos, de queso, de comida, de oficios. A partir de las 11 de la mañana la feria se anima: empiezan a bajar las bestias. Hay concurso y premios, y por la tarde, selección de los mulatos, los potros nacidos en la montaña. De verdad que sobrecoge ver una fiesta tan arraigada en la noche de los tiempos, en un lugar tan poco dañado por el turismo. Tradiciones en estado puro. Paisaje natural. Impagable. Puede dormir y comer muy bien, en Can Calitxó, en Molló. Muy recomendable. Primera calidad. Precios en consonancia con una apuesta gastronómica excepcional.

Cami Abat Oliva


Fa poc que s’ha organitzat una nova ruta a Catalunya. Es tracta dels anomenats  Camins de l’Abat Oliba. És un nom realment molt ben trobat per donar nom a una excursió pel més bell de l’art romànic de casa nostra. Es tracta d’un itinerari que podem fer a peu, en bici, o en cotxe. Una ruta que ens permet descobrir les fantàstiques comarques del Bages, tan desconeguda, o la plana d’Osona, o el Ripollès més encantador, la Cerdanya, Vallespir i Conflent. L’excusa és el Bisbe de Vic, i Abat de Montserrat, Ripoll i Cuixà, Oliba. El primer tram ens portarà fins el Monestir de Montserrat, molt fàcil d’abastar des de Barcelona, en automòbil, a peu, o en carrilet des de Monistrol. Montserrat te un museu excepcional, de pintura del XIX, increible, i una altra de bíblic, amb veritables mòmies egípcies. La natura és esplèndida a la muntanya santa, hi ha senders per tot arreu, fàcils i més difícils. Però també molts funiculars per fer drecera. Una aventura ben divertida pels més menuts. Sentir cantar l’escolania asserena l’esperit. Es pot menjar molt bé a l’autoservei, i dormir de fàbula a les cel·les, i a l’Hotel Abad Cisneros, amb bona taula també. Sortim de Montserrat per anar cap a la ciutat de Vic, tot travessant el Bages, i aturant-nos a la ciutat de Manresa, amb la seva seu gòtica dominant el riu Cardener. Per l’eix transversal anem a Vic. Aquesta ciutat  és una vil·la medieval preciosa, amb una catedral molt bonica, i el seu Museu Episcopal, un museu ple de pintura romànica. Proper a Vic, qui pugui, que passi pel Monestir de Saant Pere de Casserres, d’un romànic rústic, damunt del pantà de Sau. Continuem de Vic, amunt, cap a Ripoll, bressol de Catalunya, amb el seu monestir grandiòs, el claustre, la portada, les tombes dels comtes catalans… i seguir llavors cap a Sant Joan de les Abadesses, amb esglèsies i abadies romàniques sense desperdici, i acabar a Camprodón, amb més tresors: un pont i més romànic en forma de nous temples, poc coneguts. També els poblets tenen maravelles: Ogassa, Molló… amb l’església de Santa Cecília del s.XII, amb portal d’influència rossellonesa. Creuem la frontera de França i Espanya, però encara en terres catalanes: el Vallespir. Aquí tenim la vila de Prats de Molló, i més avall, Arles, amb un altre cenobi ben bonic, romànic també. Entremig les famoses gorges de la Fou, espectacle natural que no podeu perdre-us. Passem cap al Conflent, cap a Prades, visitant pel camí la joia de Serrabona, un priorat romànic fabulós, de marbre rosa. I arribats a Prades, visitar Cuixà, el cenobi estimat per Oliva. El seu temple, el claustre mutilat, la cripta, el campanar, (a la foto). I si encara us sobra temps, dediqueu-lo a pujar a Sant Martí del Canigó, una abadia suspesa dalt d’un cim majestuós, prop del cel. S’hi arriba des de Vilafranca de Conflent, una altra ciutat que cal veure: muralles, carrers medievals… un somni. Ja ho veieu. Feu-la en un cap de setmana, en un pont, en unes vacances. Cultura, art, natura, descobriment del millor que ens ofereix el nostre país. Mireu les entrades corresponents del nostre bloc per acabar de decidir on menjar, on dormir. De llocs molt especials n’hi ha un munt en aquestes terres plenes d’art i de vida!.

Hace poco que se ha organizado una nueva ruta en Cataluña. Se trata de los llamados Caminos del Abad Oliba. Es un nombre realmente muy bueno para dar nombre a una excursión por el más bello del arte románico. Se trata de un itinerario que podemos hacer a pie, en bici o en coche. Una ruta que nos permite descubrir las fantásticas comarcas del Bages, tan desconocida, o la de Osona, o el Ripollès más encantador, la Cerdanya, Vallespir y Conflent. La excusa es el Obispo de Vic, y Abad de Montserrat, Ripoll y Cuixà, Oliba. El primer tramo nos llevará hasta el Monasterio de Montserrat, muy fácil de alcanzar desde Barcelona, ​​en automóvil, a pie, o en tren cremallera desde Monistrol. Montserrat tiene un museo excepcional, de pintura del XIX, increíble, y otro bíblico, con verdaderas momias egipcias. La naturaleza es espléndida en la montaña santa, hay senderos por todas partes, fáciles y más difíciles. Pero también muchos funiculares para atajarlos. Una aventura muy divertida para los más pequeños. Oír cantar la escolanía serena el espíritu. Se puede comer muy bien en el autoservicio, y dormir de fábula en las celdas, y en el Hotel Abad Cisneros, con buena mesa también. Salimos de Montserrat para ir hacia la ciudad de Vic, atravesando el Bages, y parando a la ciudad de Manresa, con su sede gótica dominando el río Cardener. Por el eje transversal vamos a Vic. Esta ciudad es una villa medieval preciosa, con una catedral muy bonita, y su Museo Episcopal, un museo lleno de pintura románica. Cercano a Vic, quien pueda, que pase por el Monasterio de Saant Pedro de Casserres, de un románico rústico, sobre el pantano de Sau. Continuamos de Vic, hacia arriba, hacia Ripoll, cuna de Cataluña, con su monasterio grandioso, el claustro, la portada, las tumbas de los condes catalanes … y seguir después hacia San Juan de las Abadesas, con iglesias y abadías románicas sin desperdicio, y acabar en Camprodón, con más tesoros: un puente, y más románico en forma de templos, poco conocidos. También los pueblos tienen maravillas: Ogassa, Molló … con la iglesia de Santa Cecilia del siglo XII, con portal de influencia rosellonesa. Cruzamos la frontera de Francia y España, pero todavía en tierras catalanas: el Vallespir. Aquí tenemos la villa de Prats de Molló, y más abajo, Arles, con otro cenobio bonito, románico también. En medio las famosas gargantas de la Fou, espectáculo natural que no pueden perderse. Pasamos al Conflent, hacia Prades, visitando por el camino el priorato de Serrabona, de un románico fabuloso, todo de mármol rosa. Y llegados a Prades, hay que visitar Cuixà, el cenobio más amado por Oliva. Su templo, el claustro mutilado, la cripta, el campanario, (en la foto). Y si aún os sobra tiempo, dediquen un poco a subir a Sant Martí del Canigó, una abadía suspendida encima de una cumbre majestuosa, cerca del cielo. Se llega desde Vilafranca de Conflent, otra ciudad que hay que ver: murallas, calles medievales … un sueño. Ya lo veis. Haganlo en un fin de semana, en un puente, en unas vacaciones. Cultura, arte, naturaleza, descubrimientos de lo mejor que nos ofrece nuestro país. Vean las entradas correspondientes de nuestro blog para acabar de decidir dónde comer, dónde dormir. Hay lugares muy especiales, hay un montón de sitios buenos en estas tierras llenas de arte y de vida.

Setcases


Una de les sortides més agradables i familiars que es pot fer en tot temps, a Catalunya, és anar al Pirineu de Girona. En concret a la Vall del Ter. Són innombrables els llocs magnífics a visitar i les coses a fer. Pujant-hi des de Barcelona, per Vic, i ha bona autovia, gratuïta, fins quasi bé arribar a Ripoll. Aquesta vila te el monestir romànic més ímpressionant del país, amb la seva portalada, i el seu claustre. Dins les tombes dels primers comtes catalans. Patriòtic i cultural. Vall de Ter amunt, trobem Sant Joan de les Abadesses, amb un altre fastuós i mític cenobi romànic. Prop seu el poblet d’Ogassa, de pessebre. Més endavant Camprodón mereix una parada, amb una altra esglèsia i un pont romànics. Precisament de Camprodón surt la carretera que s’interna a l’alta vall del riu Ter. La que us durà fins Setcases. L’encantador poblet rural de Setcases és el destí que us proposem. Un poblet de muntanya molt ben conservat, amb cases de pedra, al vessant assolellat d’un turó al peu del riu Ter, tot just nascut. Setcases és un centre de vacances ideal. La neu a l’hivern, la natura a l’estiu, les passejades a peu, a cavall, o en bici, a la tardor, plena de colors, o a la primavera, plena de vida. Setcases ofereix fresca, neu, bany al riu, o a la piscina, excursions… Setcases te molts hotels, hostals i restaurants.  De fet tota l’alta vall del Ter, de Camprodon a Setcases, gaudeix d’uns equipaments envejables: hípica, càmping, restaurants i hotels amb molt d’encant. Com per exemple l’Hotel La Coma, al carrer Prat de la Coma s/n Tel: 972 136074, un hotelet de muntanya molt acollidor, amb bon restaurant, just a l’entrada del poble. O bé l’Hotel La Farga, al costat mateix, al carrer Vilallonga, 2 Tel: 972 136135, més senzill, però interessant. Per menjar hem dinat a Can Músiques que està situat a la Plaça Major, Tel: 972136058, al costat de l’església, (a la foto). Molts d’aquests restaurants també són hostalets, que lloguen habitacions. Si us agraden les cases rurals també n’hi ha una de molt bonica. Un cop haureu disfrutat de Setcases, podeu pujar a Vallter 2000, una estació d’esquí molt familiar, que a l’hivern no te molta neu, però que és molt agradable per estar-hi i fàcil d’arribar-hi, encara que fa molta pujada, i els motors rondinen. Aquesta idílica estació d’esquí, a la primavera, l’estiu i la tardor constitueix una base de primera per senzilles excursions amb els nens i nenes pels voltants d’Ull de Ter, el lloc on neix aquest riu. Arribeu-vos des de Setcases fins el salt d’aigua del Cossi d’en Batlló, al riberal de Carbonés. O al mirador de la creu de la Beidana, camí d’Espinavell. O al del forat de l’Olla a la carretera de Vallter, o al camí de l’Orri. O aneu pel camí de Tregurà. Si sou més caminadors, amb nois i noies grans, podeu intentar la pujada al Bastiments, o la tradicional travessa d’Ull de Ter, on hi ha un refugi, fins el Santuari de Núria, però tot això ja són sortides d’alta muntanya, i cal anar ben preparats. La Vall Alta del Ter, de Setcases en avall, ofereix poblets de muntanya deliciosos, com el bellíssim Roca d’Abella, un poblet penjat d’una roca, que veureu passant, a tocar de la carretera, o Llanars, amb la seva esglèsia romànica, o Tregurà de Dalt, o el de Baix. I encara desenes d’altres sortides que us portaran a racons ben bonics.

Una de las salidas más agradables y familiares que se pueden hacer en todo tiempo, en Cataluña, es ir al Pirineo de Girona. En concreto al Valle del Ter. Son innumerables los lugares magníficos a visitar y las cosas que hacer. Subiendo desde Barcelona, por Vic, hay buena autovía, gratuita, hasta casi llegar a Ripoll. Esta villa tiene el monasterio románico más impresionante del país, con su portada, y su claustro. Dentro están las tumbas de los primeros condes catalanes. Todo muy patriótico y cultural. Valle de Ter hacia arriba, encontramos Sant Joan de les Abadesses, con otro fastuoso y mítico cenobio románico. Cerca tenemos el pueblo de Ogassa, de pesebre. Más adelante Camprodón merece una parada, con otra iglesia y un puente románicos. Precisamente de Camprodón sale la carretera que se interna en el alto valle del río Ter. La que les llevará hasta Setcases. El encantador pueblecito rural de Setcases es el destino que hoy os proponemos. Un pueblecito de montaña muy bien conservado, con casas de piedra, en la vertiente soleada de una colina al pie del río Ter, apenas nacido. Setcases es un centro de vacaciones ideal. La nieve en invierno, la naturaleza en verano, los paseos a pie, a caballo, o en bici, en otoño, llena de colores, o en primavera, llena de vida. Setcases ofrece noches frescas, nieve, baño en el río, o en la piscina, excursiones … Setcases tiene muchos hoteles, hostales y restaurantes. De hecho todo el valle del Ter, de Camprodón a Setcases, disfruta de unos equipamientos envidiables: hípica, campings, restaurantes y hoteles con mucho encanto. Como por ejemplo el Hotel La Coma, en la calle Prat de la Coma s / n Tel: 972 136074, un hotelito de montaña muy acogedor, con buen restaurante, justo a la entrada del pueblo. O bien el Hotel La Farga, al lado mismo, en la calle Villalonga, 2 Tel.: 972 136135, más sencillo, pero interesante. Para comer recomendamos Can Músiques que está situado en la Plaza Mayor, Tel: 972136058, junto a la iglesia, (en la foto). Menú sencillo y bién barato. Muchos de estos restaurantes también son hostalets, que alquilan habitaciones. Si os gustan las casas rurales también hay una muy bonita. Una vez disfrutado Setcases, pueden subir a Vallter 2000, una estación de esquí muy familiar, que en invierno no tiene mucha nieve, pero que es muy agradable para estar y fácil de llegar, aunque hace mucha subida, y los motores suelen quejarse. Esta idílica estación de esquí, en primavera, verano y otoño constituye una base de primera para sencillas excursiones con los niños y niñas por los alrededores de Ull de Ter, el lugar donde nace este río. Acercaos desde Setcases hasta el salto de agua del Cossi de en Batlló, el Riberal de Carbonés. O el mirador de la cruz de la Beidana, camino de Espinavell. O al del agujero de la Olla en la carretera de Vallter, o el camino de l’Orri. O vayan por el camino de Tregurà. Si sois más andadores, con chicos y chicas ya mayores, podeis intentar la subida al Bastiments, o la tradicional travesía de Ull de Ter, donde hay un refugio, hasta el Santuario de Núria, pero todo esto ya son salidas de alta montaña , y hay que ir bien preparados. El Valle Alto del Ter, de Setcases para abajo, ofrece pueblos de montaña deliciosos, como el bellísimo Roca de Abella, un pueblecito colgado de una roca, que veréis pasando, junto a la carretera, o Llanars, con su iglesia románica, o Tregurà de Dalt, o el de Baix. Y aún decenas de otras salidas que les llevarán a rincones muy bonitos.