La Fira de Creixell


La bellíssima vila de Creixell, al bell mig de la maravellosa Costa Daurada de Tarragona, us ofereix una bona proposta per la família i els infants. Serà avui i demà, 10 i 11 d’agost de 2019. Hi trobareu parades d’alimentació, artesania, complements, entreteniment, inflables, passejada amb ponis…. Oberta de 18:30 a 24 hores pels carrers del nucli històric de la Vila. A més tindreu animació infantil i actuacions musicals, tot al parquing de Cal Cabaler. I el diumenge cercavila amb els Gegants de Creixell. A més el poble te una bona platja i un castell molt maco, carrers estrets i cases de pedra. Les platges de la zona son ideals per una banyada segura, familiar. Platges de sorra fina, on l’aigua arriba mansa, sense força. On pots caminar dins l’aigua sense perill. Aigües calmes, càlides. Arribareu a Creixell fàcilment per l’autopista AP-7, sortida Vendrell, per continuar per la N-340. Aprofiteu un cap de setmana en aquestes terres per gaudir de la platja i per visitar viles tan boniques com ara Altafulla, amb un casc antic renaixentista meravellós, i un gran castell, tot molt escenogràfic. O bé Torredembarra, amb un altre castell fantàstic. Per a dormir teniu un munt de càmpings, hostals i hotels. Els hotels de la zona són els típics de platja. Per restaurants us recomanem els del barri mariner de Torredembarra, com ara Can Cues, al carrer Tamarit, 14, Tel: 977 640 573‎, a tocar del mar, prop de l’espai natural dels Muntanyans, un altre indret que no podeu deixar de veure. La costa natural, tal i com era fa 20 segles. O bé al centre del poble Can Gla, al carrer Pere Badia, 33, Tel: 977 641 324‎. També a Altafulla hi ha bons llocs per menjar. A la vora de Creixell, a Berà, hi ha el famós arc romà, i si us agrada l’arqueologia, no deixeu de visitar l’esplèndida vila romana, la vila dels Munts. Amb això us volem proposar una sortida de cap de setmana per aquesta terra beneïda dels deus, a dos passes de la Tarraco Imperial, patrimoni de la humanitat. Només 60 km separen Creixell de Barcelona per la AP7. Animeu-vos. És tot molt bonic!.

La bellísima villa de Creixell, en medio de la maravillosa Costa Dorada de Tarragona, ofrece una buena propuesta para la familia y los niños. Un fin de semana de feria, y playa. Hay juegos tradicionales, magos, autos, pasacalles, gigantes, artesanía y muchas más cosas. Y, además, Creixell es una villa con un castillo muy bonito, calles estrechas y casas de piedra, pero, además, Creixell tiene una playa, mejor dicho, unas playas fabulosas, ideales para un baño seguro, familiar. Playas de arena fina, donde el agua llega mansa, sin fuerza. Donde puedes caminar dentro del agua sin peligro. Aguas calmas, cálidas. Llegarán a Creixell fácilmente por la autopista AP-7, salida Vendrell, para continuar por la N-340. Aprovechen un fin de semana en estas tierras del sur para disfrutar de la playa y para visitar villas tan hermosas como Altafulla, con un casco antiguo renacentista maravilloso, y un gran castillo, todo muy escenográfico. O bien Torredembarra, con otro castillo fantástico. Para dormir tienen un montón de campings, hostales y hoteles. Los hoteles de la zona son los típicos de playa. Tiene el Morros, en Torredembarra, por ejemplo. Para restaurantes les recomendamos los del barrio marinero de Torredembarra, como Can Colas, en la calle Tamarit, 14, Tel: 977 640 573, cerca del espacio natural de los Muntanyans, otro lugar que no puede dejar de ver. La costa natural, tal y como era hace 20 siglos. O bien en el centro del pueblo Can Gla, en la calle Pere Badia, 33, Tel: 977641324. También en Altafulla hay buenos lugares para comer, como el Restaurante Acqua, O el Voramar, o Cal Vitali, junto al mar, en la calle Pons de Icard. Tel: 977 65 06 30. También tienen el restaurante El Pozo en la calle del León, 14, tel: 977 65 02 73, o el clásico Atril o el delicioso, y caro, Las Brujas de Burriac, restaurante del Hotel Gran Claustre, en la Vila Closa. Para dormir en Altafulla tienen varios hoteles cerca de la playa, con un hotel de aquellos de campanillas, (precio en consonancia) Dalt la Vila: se trata del maravilloso Gran Claustre, de encanto asegurado y precios fuertes. Los amantes de la acampada tiene por alla algún un buen camping, sobre todo en la desembocadura del río Gaià. Os volvemos a recordar que Creixell, Altafulla o Torredembarra tienen buena playa, por lo tanto llevar bañador. Y si hacer la ruta de los castillos tarraconenses les ha gustado no se pierdan los de Ferran o Tamarit. También cerca de Creixell, en Bará, está el famoso arco romano, y si os gusta la arqueología, no dejeis de visitar la espléndida villa romana, la villa de Els Munts. Con ello queremos proponer una salida de fin de semana por esta tierra bendita de los dioses, a dos pasos de la Tarraco Imperial, patrimonio de la humanidad. Sólo 60 km separan Creixell de Barcelona por la AP7. Animaros, ¡es todo muy bonito!.

Cantada d’havaneres a Calella de Palafrugell


 

Amb l’arribada de l’estiu teniu una cita a l’Empordà més bonic, amb la Costa Brava més encisadora, amb la màgica Calella de Palafrugell. Perquè el primer cap de setmana de juliol, a prop del mar, en la nit encantada de les Havaneres, heu d’arribar-vos a aquesta terra beneïda pels Déus i escoltar, ben a prop d’aquells a qui més estimeu, la tradicional cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell. Escoltar-les a la sorra, tot fent un bon ron cremat. El dissabte 6 de juliol de 2019. Aquell dia hi haurà, durant tot el dia i fins a la nit, al passeig del Canadell i C. de Francesc Estrabau, un bonic mercat d’artesans. I, a  partir de les 22,25 hores, com sempre a la plaça del Port Bo, la 53a Cantada d’havaneres amb els grups: Arjau (Palafrugell), Neus Mar (Palafrugell), Port-Bo  (Palafrugell) i Son de l’Havana (Barcelona). Hi haurà una retransmissió en directe de la Cantada en pantalla gegant a les platges del Canadell (Calella) i del Port Pelegrí (Calella), també a la Plaça Nova i a la platja de Llafranc. La nit s’acaba amb uns concerts de prop a les tavernes de Calella de Palafrugell. I l’endemà, diumenge 7 de juliol de 2019, a les 21.30h a la plaça del Port Bo actuarà Diego el cigala presentant “Lágrimas Negras”. Entrades a la venda a www.itacacultura.cat. Tot això serà el dissabte 6 de juliol de 2019, a la nit, a la Plaça del Port Bo. Per entrades i més informació contacteu amb l’Oficina de Turisme de Palafrugell al telèfon 972 300 228. O escriviu-los: turisme@palafrugell.cat. També podeu visitar la web: www.havanerescalella.cat. Ara bé, no us volem enganyar, a Calella hi va molta, molta, molta gent. També us volem advertir que us costarà un xic aparcar a Calella. Us recomanem fer-ho a Llafranc, o a Palafrugell i caminar o agafar el bus. Si malgrat tot, malgrat la gent, us animeu a anar-hi caigui qui caigui, us recomanem un truc: aneu a passar un cap de setmana al càmping La Siesta. Així tindreu aparcament garantit. Hi ha bons bungalows. Aneu-hi, banyeu-vos al mar preciós de Calella o a les fantàstiques piscines del càmping, i disfruteu de la nit d’havaneres a Calella. Viviu un bon cap de setmana vora les ones, en aquestes platges legendàries. Haureu d’anar a Menorca o a Grècia per gaudir de quelcom semblant. Seguiu el camí de ronda per trobar cales cada vegada més verges. Per dormir començarem per llocs cars i exclusius, com ara l’Hotel Sant Roc, on podreu gaudir de les havaneres pràcticament sense moure-us de la seva terrassa marinera, però pagareu la qualitat i el luxe. També  molt recomanables l’Hotel Garbí, o l’Hotel Alga, que estaran, segur, molt plens. Més buits estaran els càmpings. A Calella de Palafrugell mateix ja us hem citat el bon càmping La Siesta. Fora del poble podeu anar al Cypsela, a la platja de Pals, molt més que un simple càmping. No lluny, camí de Palamós ens agrada el càmping Benelux, i per a les famílies encara ens encanta més el Mas Patotxas, un magnífic càmping familiar. Hotels bonics, fora de Calella teniu l’Hostalillo, a Tamariu, com Es Furió, o el mateix Hotel Tamariu. Allà també hi ha un altre càmping, el Tamariu. El diumenge podeu fer una excursió pels pobles medievals de Pals, Peratallada, Palau Sator… si podeu recuperar-vos de la resaca de les havaneres a temps. Sempre hi haurà un bon motiu per passar un cap de setmana a l’Empordà, amb l’excusa que sigui!.

Hay un ritual que acontece cada verano en Calella de Palafrugell el primer fin de semana de julio. Es un ritual de inicio del verano, cerca del mar, en la Costa Brava. Se trata de la noche mágica de las Habaneras, de la tradicional cantada de habaneras en la playa del Port-Bo de Calella de Palafrugell. Nosotros hemos ido muchas veces, con nuestra pandilla de amigos. Como mandan los cánones, las escuchábamos en la arena, fabricando un ron quemado. La noche era mágica. Y fuimos volviendo. Ya no las veíamos desde la playa. Había que pagar y había también mucha, mucha, mucha gente. Las oíamos desde lejos, encima de una roca, cerca del hotel San Roque. El gentío aumentaba año tras año. Hoy en día ya no se puede ir sin entrada, o sin ganas de aventura… las veré?, no las veré?. También les costará aparcar en Calella. Por eso les recomendamos hacerlo en Llafranc, o Palafrugell y caminar o coger el bus. Y a pesar de todo, si pueden pagar la entrada, o si os animáis, caiga quien caiga, a ir, os recomendamos de corazón las habaneras. Un truco: id a pasar un fin de semana en el camping La Siesta. Aparcamiento garantizado. Buenos bugalows. Id de buena mañana y disfrutad de la noche de habaneras en Calella. Este año, además, hay alicientes de sobra, además de las habaneras del Port-Bó. Así, a las 7 de la tarde, en el Canadell, junto al mar, cantan habaneras unos grupos diferentes de los invitados de la noche. También se ha organizado un mercado de artesanos. Habrá pantallas gigantes instaladas en las playas vecinas: en el Canadell, en el Port Peregrí o incluso en la plaza Nova de Palafrugell, ya tierra adentro. Las entradas se pueden adquirir a través de Servicaixa. Si os gustan los anuncios de la tele que hablan del Mediterráneo y las noches de verano junto a las olas, Calella de Palafrugell es vuestro destino. Se puede ir a pasar un fin de semana o unas vacaciones en Calella, con habaneras o sin ellas. Sus playas son legendarias. Deberán ir a Menorca o Grecia para disfrutar de algo parecido. Sigan el camino de ronda para encontrar calas cada vez más vírgenes. Para dormir empezaremos por lugares caros y exclusivos, como el hotel San Roc, donde podrán disfrutar de las habaneras prácticamente sin moverse de su terraza marinera. También muy recomendables el Hotel Garbí, o el Hotel Alga, que estarán, seguro, muy llenos. Más huecos habrá en los campings. En Calella de Palafrugell mismo ya os hemos citado el buen camping La Siesta, grande, muy grande, con todo tipo de servicios: piscinas de ensueño, bungalows … Fuera del pueblo se puede ir al Cypsela, que está en la playa de Pals, y que es mucho más que un simple camping. No lejos, camino de Palamós nos gusta el camping Benelux, y para las familias todavía mejor el Mas Patotxas, un magnífico camping familiar. Hoteles bonitos, fuera de Calella, tienen el Hostalillo, en Tamariu, como Es Furió, o el mismo Hotel Tamariu. Allí van a encontrar también hay otro camping, el Tamariu. El domingo se puede hacer una excursión por los pueblos medievales de Pals, Peratallada, Palau Sator … si podeis recuperaros a tiempo de la resaca de las habaneras. Siempre habrá un buen motivo para pasar un fin de semana en el Empordà, con la excusa que sea. Más información en la web de turismo de Palafrugell.

Cala Carolina i Cala Cocedores a Pulpí


El litoral sur d’Águilas, a Múrcia i San Juan de los Terreros i Pulpí, província d’Almeria, amaga cales d’una bellesa indescriptible. Avui us volem parlar de dues cales que estan separades per 20 metres de terra, una a tocar de l’altra, molt maques. Una pertany a Almería, a Pulpí. Es tracta de la Cala Cerrada, en forma de petxina quasi bé closa, tancada, també dita de los Cocederos, que és una de les platges més maques que mai hem vist. Uns metres més enllà s’obre, al final d’un barranc sec on podeu aparcar el cotxe sense problemes, la cala Carolina, just al costat. És més platja que cala, més llarga, oberta al sur i a l’est. Totes dues amb unes aigües blau turquesa, cristal·lines, de somni. El paisatge, càlid, sec, dur i auster també pot ser molt bonic, tot i que semi desèrtic. S’hi arriba molt fàcilment des de Múrcia, o Lorca, per l’A7, baixant a Águiles per bona autovia. A l’entrada del poble, abans de ser al nucli urbà, seguiu les indicacions Calarreona, Vera i Almeria per la RM-333, bona carretera. Passeu Calarreona i, un km. més enllà, agafeu la rotonda a San Juan de los Terreros. A la mateixa rotonda neix la pista de terra, un kilòmetre, que us porta a l’aparcament a la mateixa platja. Hi ha espai reservat per autocaravanes. Pot estar ple. La gent de la zona la coneix bé aquest parell de cales fabuloses. Allà teniu pocs serveis, però si un parell de xiringuitos al damunt de la duna que separa les cales: el Zoco de Mar i los Cocedores. Per dinar millor aneu a Águilas, un poble amb tots els serveis. Allà també hi ha hotels per passar la nit, o les nits, perquè aquestes meravelloses platges no son les úniques d’Águilas.


Los lugareños de Águilas, en Múrcia, y los de Pulpí, en Almeria, conocen muy bien Cala Cerrada, o como la llaman ellos, la playa de los Cocedores. También su bella vecina, menos cala que Cocedores, y menos cerrada, más playa, pero igualmente muy bella. Y aunque no cuesta mucho encontrarla no os la van a citar nunca, no sea que la ocupeis. Es su paraiso. Se trata de la última playa de la provincia de Almería, o la primera de la de Múrcia. La belleza está muy disputada. La localizareis yendo de Águilas a Vera, a la salida de la primera población, pasada Calarreona, en la pedanía de San Juan de los Terreros, en la rotonda. Allí sale la pista de tierra, fácil, que leva a un buen aparcamiento. Su vecina, la playa de la Carolina es muy hermosa también. No distan entre ellas más de 20 metros. Lo que más fascina de estas calas es su agua cristalina y, en Cocederos, la piscina natural muy cerrada que conforma, que resulta ideal para niños y niñas que no sepan nadar. Y de las dos sus llamativos acantilados, su paisaje lunar, desértico sin un árbol. Cocederos forma una media luna perfecta, natural, con arena dorada. Un entorno mágico. Las montañas que las protegen, muy erosionadas por el efecto del mar y el viento, han dejado un paisaje que, desde el agua y con el sol luciendo, le hace a uno pensar que está en otro planeta. Allí podeis comer en un par de chiringuitos playeros entre ambas calas, pero lo suyo seria llegarse a Águilas para degustar buen pescado y, quizás, dormir allí un par o más de noches para ver las otras calas y playas de la zona, que son de ensueño.

Tossa Indiana


 

Aquest proper cap de setmana d’abril, del divendres 17 al diumenge 19, teniu una nova excusa per arribar-vos fins a la bella població marinera de Tossa de Mar, amb motiu de la seva Fira dels Indians. Una fira molt xula, i amb un espectacle visual “Tossa, font de llum” projectat a les muralles de Vila Vella. Teniu també, amb motiu de la fira, jornada de Portes Obertes al Museu Municipal. Potser no serà la fira més interessant del món, però val la pena anar-hi perquè la vila de Tossa és tan bonica!. I representa la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies, molt a tocar de Barcelona. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tantes vegades com voldríem a Menorca o a Eivissa… i per això anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de miradors damunt l’horitzó mariner. Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa, amb motiu de la seva fira d’indians… doncs ens n’alegrem molt!. També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Y tenemos la excusa perfecta para una escapada familiar: la Feria de los Indianos que tiene lugar este próximo fin de semana. Venga, que Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.

Águilas i les seves platges


Águilas és un gran poble blanc de la costa sur de Múrcia, tocant ja a Almeria. El poble no te res d’especial, destacable, però les seves platges son el darrer reducte de la Mediterrània verge de tot el litoral llevantí espanyol. Cales del nord, com Calnegre o Calabardina, tocant el Cap de Cope, fastuoses. Cales del centre de la vila, al nord del port la de llevant, al sur la de ponent, a la foto. I aparcant al port podreu visitar bé el poble i dinar a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós, per quatre duros. I, en sortir, tornar a la platja, a la llarga i preciosa playa de Poniente, o baixar fins el litoral sur d’Águilas, cap a San Juan de los Terreros i Pulpí, tocant ja la província d’Almeria, una zona que amaga cales d’una bellesa indescriptible. Com ara la Cala Cerrada, en forma de petxina quasi bé closa, tancada, també dita de los Cocederos, que és una de les platges més maques que mai hem vist. I uns metres més enllà s’obre, al final d’un barranc sec, on podeu aparcar el cotxe sense problemes, la cala Carolina, just al costat. Águilas és un poble amb tots els serveis. Hi ha bons hotels per passar la nit, o les nits, perquè aquestes meravelloses platges us faran fanàtics d’Águilas.

Águilas es un gran pueblo blanco de la costa sur de Murcia, tocando ya a Almería. El pueblo no tiene nada de especial, destacable, pero sus playas son el último reducto del Mediterráneo virgen de todo el litoral levantino español. Calas del norte, como Calnegre o Calabardina, tocando cabo Cope, fastuosas. Calas del centro de la ciudad, al norte del puerto la de levante, al sur la de poniente, en la foto. Y aparcando en el puerto podrán visitar bien el pueblo y comer en la Casa del Mar, pescado fresco, de primera calidad, fabuloso, por cuatro duros. Y, al salir, volver a la playa, a la larga y preciosa playa de Poniente, o bajar hasta el litoral sur de Águilas, hacia San Juan de los Terreros y Pulpí, tocando ya la provincia de Almería, una zona que esconde calas de una belleza indescriptible. Tales como la Cala Cerrada, en forma de concha, también llamada de los Cocederos, que es una de las playas más bonitas que nunca hayamos visto. Y unos metros más allá se abre, al final de un barranco seco, donde puede aparcar el coche sin problemas, la cala Carolina, justo al lado. Águilas es un pueblo con todos los servicios. Hay buenos hoteles para pasar la noche, o las noches, porque estas maravillosas playas le harán fanáticos de Águilas.

L’illa de Tabarca, revisitada


També la costa espanyola té les seves illes mediterrànies, illes petites, com de butxaca, com Tabarca. Aquesta diminuta illa propera a Santa Pola, a Alacant, el port d’on surten cada hora les barques que us hi portaran, és un petit paradís fet a mida humana. Es diu Tabarca recordant una altra illa davant Tunis, d’on van haver de marxar uns colons genovesos que el rei Carles III va acomodar aquí. I allà està l’illa, just davant mateix de Santa Pola, a Alacant. I allà heu d’anar per agafar la barca que en una mitja hora llarga us hi portaran. Mireu la web de les que fan el trajecte. http://www.islatabarca.com.  Un cop a la illa, disposareu de dos kilòmetres escassos per a passejar. Podeu admirar el minúscul port, amb les barquetes dormides. Pujar fins la vila murada, un poble del segle XVII, excel·lentment conservat. Anar fins el far, travessant el camp, un espai bonsai molt mediterrà de poc més d’un km quadrat, amb un castell al mig i un far lluny. Tot plegat navegant en un mar de xumberes. I, naturalment la platja. Una cala mitjana, de sorra blanca i mar molt blava, preciosa, l’única de tota l’illa, sense pèrdua, a tocar del port. La vila closa te diversos restaurants, però són tots turístics, i de la categoria xiringuito de platja. Vam anar a casa Gloria que semblava una mica millor que els altres, i creiem que ho va ser. Per dormir hi ha cases rurals que es lloguen. Si voleu un hotel us aconsellem l’hotel Isla de Tabarca, reformat i de disseny, ens va agradar al passar. O l’hotel Isla Plana, l’altre nom de Tabarca, que semblava molt maco també. El Santacreu, i la Casa la Trancada son dos petits hostals amb aire de molt acollidors. Ah! procureu no anar-hi en ple agost… no hi cabrieu!.

                     

La costa española tiene sus pequeñas islas mediterr,aneas, islas como de bolsillo, que son un paraíso a escala humana. Esta en concreto se llama Tabarca y está delante mismo de Santa Pola, en Alicante, el puerto desde dónde salen las barcas que en una media hora larga hacen el trayecto. Mirad la web de las barcas: http://www.islatabarca.com. Y una vez allí, en la isla, que tiene solo dos kilómetros escasos, podreis explorar el puerto, la ciudad amurallada, un pueblo del siglo XVII excelentemente conservado. Y tambien pasear por el campo, que es como un bonsai mediterraneo de poco más de un km de largo, con un castillo y un faro, que estan allí, quietos, como navegando en un mar de chumberas. Y la playa. Arena blanca y mar azul. Una única playa, preciosa. Tabarca tiene diversos restaurantes, poco más que chiringuitos de la playa, muy turísticos. Nosotros comimos en Casa Gloria en la villa murada. Tambien podeis dormir allí, si quereis, en el hotel “La Isla Plana” o en el Isla de Tabarca, o en las diversas casas rurales que encontrareis en internet. ¡Ah! ¡procurad no ir en pleno agosto… no cabriais!.

Cartagena


A la regió de Múrcia, tot i que ells diuen ser, i prefereixen ser de Cartagena, trobem aquesta antiga ciutat, possiblement la més antiga d’Espanya. Fundada pels cartaginesos, conquerida per romans, bizantins, visigots, musulmans i cristians. Un cresol de cultures que han anat deixant la seva petjada al llarg dels segles. Una vila mestissa, molt diferent. Si decidiu fer una visita a Cartagena no us penedireu. Es tracta d’una ciutat gran, molt cosmopolita, cada dia més moderna, molt oberta al mar, ara que han tirat al terra el perímetre de l’arsenal de l’armada que tancava el port. Perquè Cartagena te un port de primer ordre, un port militar, tancat, cobejat per totes les cultures, el més gran arsenal de la península.  Una ciutat plena de restes magnífiques, com ara el teatre romà, amb esglésies de tota època, castigada per les guerres, construïda sobre les seves ruines, una vegada i una altra. Una vila amb tradicions arrelades, on hi fan unes processons magnífiques per Setmana Santa. No us perdeu l’arsenal, per fora, el port, el museu nacional d’arqueologia submarina, únic. I el castell dalt del turó, un de tants, amb les vistes sobre Cartagena. I no deixeu de donar un passeig pels seus voltants. Per la zona minera de La Unión, per les cales amagades camí de Portman, com ara la Cala Cortina. I, una mica més lluny, la Manga del mar Menor, una massa d’aigua tancada, calenta, tropical. O el Cabo de Palos, bon lloc on dinar, al restaurant El Faro, per exemple. O el Cabo Tiñoso o El Portús. I una mica més enllà, molt verge, un desert amb platges: el parque natural de Calblanque i Cala Reona. No heu vist mai res d’igual. No us perdeu Cartagena en un viatge pel llevant espanyol. No hem menjat ni dormit mai a Cartagena, però hi ha bons restaurants i bons hotels. Mireu internet!.

La ciudad de Cartagena se encuentra en Múrcia. Es una ciudad portuaria abierta al Mar Mediterráneo a través de una amplia bahía y un bonito puerto, actualmente accesible. Tiene muchos restos de su pasado cartaginés y romano, como el fabuloso teatro, en la foto. También una série de castillos y baterías de costa que le dan buenas vistas. Sus entornos naturales son otra joya que cabe reseñar. Teneis playas y calas protegidas, como cala Cortina o las playas de Cabo Tiñoso, entre las que se encuentra la playa de El Portús. Hacia el norte podreis gozar de las playas de la Manga del Mar Menor, cercanas y de las que se ubican en el parque natural regional de Calblanque y Cala Reona, preciosas. Cartagena es una buena meta de turismo familiar. No hemos comido ni dormido nunca allí, pero hay buenos hoteles y restaurantes al alcance de un clic en internet.