La Mora, un paradís


A uns 10 kms al nord Tarragona, i per tant només a uns 80 kms. de Barcelona, trobareu la platja de la Mora. Està situada a només a un parell de kms. al sud d’Altafulla, per cert una preciosa vila medieval que cal visitar. I en aquesta fabulosa platja, que a partir d’ara anomeramen la cala de la Mora, força urbanitzada però no gens destrossada, podeu fer una banyada en un ambient molt familiar i amable. De fet el màxim atractiu de La Mora és el seu ambient. Per això us volem convidar a baixar fins la Mora. S’hi arriba des de la N-340, mitjançant una rotonda, o bé sortint de l’AP7 a l’alçada de Torredembarra i continuar fins Altafulla i La Mora. Aquest sector de costa conserva, a més, un bon tros de litoral verge, molt poc conegut i gens explotat, amb boscos de pi que arriben fins el mar, sense cap servei, però sense cap edificació. Només sorra, pins i platja. Destacarem entre totes la cala Fonda, esplèndida en el seu estat salvatge, avui dia només visitada pels nudistes, però a la que és molt fàcil d’arribar caminant, deu minuts, des de la Mora. També volem parlar-vos del castell de Tamarit, lloc on es va casar l’Iniesta, jugador del Barça. El castell és un hotel però a tocar hi ha una caleta petitona, sense gens d’aparcament, però molt cuca. Ben a prop l’espai natural de la desembocadura del Gaià, amb un parell de bons càmpings. La Mora no és tan feréstega però ofereix una aigua transparent, un entorn segur pels infants i un parell de bons restaurants per prendre alguna cosa. S’anomenen el Racó de la Mora i el Moramar. També hi ha un càmping i diversos apartaments, alguns dels quals es lloguen per vacances. La Mora és preciosa, l’aigua neta, netíssima. No us hem convençut de fer un bany familiar en les aigües calmes i blaves de La Mora?. Doncs vinga!.

A unos 10 kms al norte Tarragona, y por tanto a unos 80 de Barcelona. A sólo un par de kms. al sur de Altafulla, preciosa villa medieval, y fabulosa playa, encontramos la cala de la Mora. Es una media cala, media playa, bastante urbanizada pero no destrozada, muy familiar. De hecho el máximo atractivo de La Mora es su ambiente muy familiar. Se llega desde la N-340, mediante una rotonda, o bien saliendo de la AP7 a la altura de Torredembarra y continuando hasta Altafulla y La Mora. Este sector de costa conserva, además, un buen trozo de litoral virgen, muy poco conocido y nada explotado, con bosques de pino que llegan hasta el mar, sin ningún servicio, pero sin ninguna edificación. Sólo arena, pinos y playa. Destacaremos entre todas la cala Fonda, espléndida en su estado salvaje, hoy en día sólo visitada por nudistas, pero a la que es muy fácil de llegar andando, diez minutos, desde la Mora. También queremos hablaros del castillo de Tamarit, lugar donde se casó el Iniesta, jugador del Barça. El castillo es un hotel pero a su lado hay una caleta, sin aparcamiento, pero muy cuca. Está todo muy cerca del espacio natural de la desembocadura del Gaià, con un par de buenos campings. La Mora no es tan salvaje pero ofrece un agua transparente, un entorno seguro para los niños y un par de buenos restaurantes para tomar algo. También hay un camping y varios apartamentos, algunos de los cuales se alquilan para vacaciones.  La Mora es precioso. ¿No os hemos convencido de hacer un baño familiar en las aguas calmas y azules de La Mora?.

Port Lligat


El Cap de Creus, com tothom sap, és un espai natural protegit, just on els Pirineus toquen el mar, situat al nord de l’Empordà. És inmens, ocupa territori de vuit municipis diferents. Dins el parc hi ha multitud de racons fantàstics per fer-hi sortides familiars. Molts d’ells els hem recollit ja en aquest mateix bloc. Però avui us volem parlar d’un lloc que ja heu visitat, o heu sentit anomenar: la deliciosa cala de Port Lligat. Aquest racó de mar és el port natural de Cadaqués. La bella vila blanca s’obre a llevant en una badia fabulosa, encantadora, però oberta perillosament a l’est. Per això la gent del poble, els pocs pescadors que hi queden, prefereix deixar la barca a Port-Lligat. La ruta amb cotxe que hi va porta passa pel darrera de Cadaqués evitant entrar-hi, un fet interessant, perquè a l’estiu el trànsit és impossible. Aquesta carretera va des de la rotonda de l’entrada de Cadaqués, fins a Port-Lligat i, si voleu fins el paratge anomenat s’Alqueria, ple de cases de gent benestant i delicioses cales. Més enllà podeu arribar-vos fins el far del Cap de Creus. També podeu pujar des de poble, a peu, fins el cementiri i baixar a Port-Lligat. Si aneu amb cotxe cal saber que costa d’aparcar-hi a l’estiu i que l’anada i la tornada es fa per una carretera diferent, perquè tot el trajecte és de via única. Port-lligat son quatre cases, un petit port, un parell d’hotels i la casa de Dalí. Un espai màgic.

A partir de Port-lligat, un munt de camins permeten el viatger  contemplar la torturada geografia d’aquest indret fabulós. La platja és de picons, i sorra negra, com totes les de Cadaqués. La anada fins el proper far de Cap de Creus és obligada. La pujada regala vistes esplèndides damunt Portlligat, la seva illa, Cala Joncols i, quan ja veiem el far, de Cala Juganera i Cala Culip. Port-lligat, com tot Cap de Creus és, a la vegada una terra inhòspita i al·lucinant. Fascinant. A Cadaqués podeu dormir a l’hostal Sa Guarda, familiar i acollidor. Preciós i amb unes vistes increïbles de la badia és Es Llané Petit. El Rocamar, un clàssic, o el Playa Sol, molt ben situat, són alternatives molt interessants. Fora el poble, a la zona campestre d’es Caials teniu el Sol Ixent, un hotel molt especial. El Càmping Cadaqués, on hem dormit moltes nits, no és el millor d’Europa, però si que és un dels més entranyables, i més ben situats. Per dinar o sopar, a més del restaurant del Far de Cap de Creus, us recomanem La Gritta, una pizzeria, amb pasta i altres plats de la terra, barata i bona. O bé Es Baluard, al mig de la badia, al port. O bé Els Pescadors, que està al costat. Per arribar-vos a Port-lligat preneu l’autopista AP-7, de Barcelona a França, sortint a la sortida 4,  anant en direcció Roses. De Roses anem cap a Cadaqués. D’allà seguiu la carretera de Port Lligat que és la del camí senyalitzat cap el Far.

El Cap de Creus es un espacio natural protegido situado al norte del Empordà. Es inmenso, ocupa el territorio de ocho municipios diferentes. Dentro del parque hay multitud de rincones fantásticos para hacer salidas familiares. Muchos de ellos ya los hemos recogido en este mismo blog. Pero hoy os queremos hablar de la ruta en coche que más se adentra dentro del espacio protegido. La que les puede hacer comprender mejor, a vosotros y a vuestras criaturas, el mundo mineral, formado de roca, agua y viento en el que os habeis metido. Quizá más adelante cerrarán la carreterita y el camino del faro. Entonces sólo se podrá llegar a pie o en bici. Sin embargo, la ruta, y el paisaje seguirán valiendo el esfuerzo. El itinerario propuesto parte de la entrada de la población de Cadaqués, donde tenéis que coger la desviación que sube hacia Port-Lligat, hasta el faro del Cap de Creus. La ruta se desvía pronto del agua marina y sube por caminos que permiten al viajero contemplar la torturada geografía de este lugar mágico. La subida regala vistas espléndidas sobre Portlligat, su isla, Cala Joncols y, cuando ya vemos el faro, de Cala Joganera. Llegados cerca del faro, vemos el lado norte de la costa, con el paraje de Tudela y Cala Culip. Pasamos el itsmo y aparcamos. Desde el faro podemos caminar hasta la punta misma del Cap de Creus, ver la mar de aquí y la de allí, y las islas del Cinc d’Oros y s’Encalladora. Horizonte sin límites. Una tierra inhóspita y agreste, y sin embargo fascinante. El antiguo faro es actualmente uno de los centros de interpretación del Parque Natural. También es un bar y un restaurante. Cuando vamos a Cap de Creus dormimos siempre en Cadaqués, en Sa Guarda, familiar y acogedor. Precioso y con unas vistas increíbles de la bahía es El Llané Petit. El Rocamar, un clásico, o el Playa Sol, muy bien situado, son alternativas muy interesantes. Fuera el pueblo, en la zona campestre de Els Caials tienen el Sol Naciente, un hotel muy especial. El Camping Cadaqués, donde hemos dormido muchas noches, no es el mejor de Europa, pero si que es uno de los más entrañables, y mejor situados. Para comer o cenar, además del restaurante del Faro de Cap de Creus, les recomendamos Es Baluard, en medio de la bahía, en el puerto. O bien en Els Pescadors, que están al lado. Para llegar hasta el faro de Cap de Creus tomen la autopista AP-7, de Barcelona a Francia, saliendo en la salida 4, yendo en dirección a Roses. De Roses vamos hacia Cadaqués. De ahí sigan la carretera de Port Lligat y después el camino señalizado hasta el Faro.

Zákhynthos, Zacint o Zante


Nosaltres vam anar a  a Zacint des de Killiny, un port a l’oest del Peloponès des d’on surten els vaixell que van a aquesta preciosa illa jónica, i a la seva veïna Cefalonia. La travessa dura només una hora, i és molt agradable. Zákhynthos és una illa encantadora, el nom de la qual deriva de Zákynthos, Ζάκυνθος, fill de Dàrdanos, avantpassat il·lustre de la nissaga troiana. Com ja us hem dit hi arribem en vaixell, ben al matí, perquè estàvem hostatjats en uns bonics apartaments del càmping Ionian Becah, un lloc fabulós i molt recomanable. Vam visitar, durant tot el matí, unes platges que semblen decorat de llegenda mitològica. Com ara la turística platja del naufragi, que no val tant la pena com la mateixa petita cala d’on surten els vaixells que us hi portaran: la cala de Porto Vromi. Una cala petita, però esplèndida, en un entorn verge. I com aquesta un munt en tota l’illa. És un paradís!

Allà no hi havia ni restaurant i, per això vam pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turística, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que vam visitar. Anafonitria és un bon lloc per fer un centre d’excursions perquè dona accés a les platges més boniques de l’illa, les de la costa nord. A més recomanem la visita del monestir d’Anafonítria, una construcció de simplicitat extraordinària. Es tracta del monestir (ierά monί, ιερά μονή) on va morir el patró de l’illa, Sant Dionís Siguros.

La capital de l’illa, Zàkinthos o Khora, no és gaire espectacular. Va ser destruïda per un terratrèmol fa 70 anys i encara guarda el record. La catedral és curiosa per la riquesa de decoració i l’estil bizantí que és comú a molts edificis religiosos grecs. La resta de Zante te molts reclams que poden atreure l’atenció del viatger familiar: bones platges de sorra, sobretot les del sud, on les tortugues posen els ous. De fet la tortuga és l’atracció de l’illa, com el seu símbol. Preus assequibles, molt moderats, hotels típics i restaurants amb bona teca i per pocs calers. No deixeu de visitar Zante en el curs d’unes vacances per les illes Jóniques, amb les seves companyes Corfú, Paxi, Antipaxi, Leukada, Itaka i Cefalonia. O bé passeu-hi un dia si esteu fent una ruta pel Peloponès.

Zante es una bonita isla del archipiélago de la Jónicas, en la costa oeste de Grecia. Con sus compañeras Corfú, paxi, Antipaxi, Lefkada, Itaka y Cefalonia son un pequeño paraiso. En Zante podeis visitar la cala del naufragio, llena de gente. Los barcos salen de Porto Vromi, un sueño de cala. Por la zona norte de la isla hay calas olvidadas con un agua fantástica. En el sur teneis largas playas arenosas donde las tortugas desovan. Ellas son el símbolo de esta isla maravillosa. La capital no vale la pena. Fué destruida por un fatal terremoto en 1953. Ir a Zante si estais de vacaciones en el Peloponeso griego es buena idea. Solo a una hora en barco del puerto de Killiny.

Fira Medieval a Tossa de Mar


Aquest cap de setmana fan a Tossa de Mar una esplèndida fira medieval. Hi haurà tots el actes que podeu imaginar, lluites de cavallers, representacions històriques, mercat medieval, tallers, música, cercavila, actuacions… Una bona proposta per a passar el dia a la bella vila de Tossa, que és tot un petit món isolat, ara ja sense gaires turistes, un racó a banda del món. Un acte familiar molt proper a Barcelona. Tossa és la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. I també podreu banyar-vos i gaudir de Tossa. Nosaltres estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, la majoria de vegades, massa llunyà per a nosaltres. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble. També podeu passar-hi tot el cap de setmana i, a més de la fira, visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus. Així trobareu allà el Museu Municipal, un increïble museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. Ja ho sabeu: aquest cap de setmana, tothom a la fira medieval de Tossa!. Arribareu molt fàcilment per l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Tossa os espera este fin de semana con motivo de su bonita feria medieval, con un montón de propuestas para las famílias.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village. Go to Tossa this weekend and enjoy its medieval market.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village. Allez a Tossa cette weekend et vous pourrez voir son magnifique marché mediévale.

Polignano a Mare


Polignano al Mare comença a estar de moda entre la jet set mundial. Cantants, artistes, programes de TV glamurosos visiten i ocupen cada cop més aquest deliciós poble mariner de la Puglia italiana. Una vila encantadora, romàntica, molt bonica, amb les seves cases penjant damunt el mar, cases blanques sobre cales rocoses. El vent i l’aigua han modelat un escenari molt espectacular. Rodejada per una muralla aixecada per mil pobles antics, la ciutat closa és un laberint de carrers estrets plens de botigues, bars, restaurants i petits hotels i cases d’hostes. El turisme ha clavat l’urpa però encara no ha fet sang. Encara podeu caminar pels petits carrerons que us recordaran Grècia, o Cadaqués. O banyar-vos en un Adriàtic que forma coves i cales de còdols amb unes aigües turquesa. No hem dinat ni sopat mai a Polignano, perquè no hi hem dormit. Ho hem fet a només 7 kms., al poble medieval de Conversano, un altre poble bonic on ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, un gran luxe, el millor hotel en que hem estat mai, tot i que a bon preu. No passeu de llarg de Polignano en un viatge, o unes vacances a la Puglia. A més, prop d’aquesta vila marinera hi ha esplèndits pobles blancs medievals, barrocs, preciosos, com ara Locorotondo, Ostuni o Martina Franca. I la costa és tota ella preciosa. Grans ciutats barroques o medievals com Lecce, Otranto o Gallipoli no son gaire lluny. Bari i Brindisi, o Tarento estan a prop. Matera, vila rupestre meravellosa, patrimoni UNESCO també. A tocar hi ha l’estranya vila d’Alberobello, plena dels seus Trulli, cases fetes de piles de pedra. La Puglia te castells normads i aragonesos molt xulos. Castellana Grotte i la seva cova espectacular son al poble del costat.

La Fira del Teatre de Tàrrega


Aquest any, una vegada més, teniu una cita familiar a la vila de Tàrrega, la capital de l’Urgell. Allà ja la fan des d’ahir i fins demà 9 de setembre de 2018, la Fira de Teatre al Carrer. Nosaltres hi anem cada any, des de ja en fa molts, i a la nostra canalla els agrada d’allò més, tinguin l’edat que tinguin. Hi ha oferta per a tothom. Una mena de mercat internacional de les arts escèniques, sempre el segon cap de setmana de setembre, recordeu-ho!. És un mercat de teatre casolà, cert que cada cop menys casolà però, perquè cada vegada te més fama i repercussió nacional i internacional. Un grapat de grups de totes les arts escèniques s’hi donen cita. Perquè el festival s’ha anat convertint en un gran aparador on els grups de tota Europa i del món, aquest any el país convidat és Xile, venen a mostrar, a oferir, a vendre, les seves obres. Per a grans, petits i mitjans. Musicals, contes, dansa… tota mena d’espectacles teatrals. Hi ha un programa oficial que ocupa teatre i espais de la vila. Però també hi ha una munió de petits grups, amb més o menys gràcia, que mostren el seu art pels carrers i places, de manera espontània. Aquests son els que a nosaltres ens agrada de veure. És una guapada!. Ara bé, no podem, ni volem enganyar-vos. Any rera any la gentada és més i més gran. I encara que l’organització és magnífica, aparcar i circular és materialment impossible. Cal caminar molt i molt des d’on podreu deixar el vehicle fins el centre del poble. Hi ha una quantitat d’humanitat impressionant. No podreu ni menjar al poble. I malgrat tot diem: aneu a Tàrrega. Us ho passareu molt bé. És de les darreres coses romàntiques, una mica lliures i esbojarrades que encara es poden fer, que funcionen ara en dia. Una gran sensació de llibertat en mig d’un mar de gent. Aire fresc, happennings a cada cantonada, sorpreses inesperades. També podeu programar el cap de setmana voltant per l’Urgell, amb l’excusa de la fira del teatre i visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimera, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla, amb un castell impressionant, i els altres pobles de l’esplèndida vall del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A la zona teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per dinar i dormir, millor reservar, i millor fora de Tàrrega. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. A Vilagrassa hi ha el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També  hi ha els balnearis de Rocallaura, de la cadena Eurostars, fa poc inaugurat, o el clàssic de Vallfogona, molt bonics tots dos. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada a la Fira del Teatre, serà fantàstic!.

En la villa de Tàrrega, capital del Urgell, hacen este fin de semana de septiembre su famosísima Feria de Teatro en la Calle. Nosotros vamos cada año, desde hace ya muchos, y a nuestros niños les gusta de lo más, tengan la edad que tengan. Hay oferta para todos. Se trata de una especie de mercado casero, pero de repercusión internacional, de las artes escénicas. Se ha ido convirtiendo en un gran escaparate donde los grupos de toda Europa vienen a mostrar, a ofrecer, vender, sus obras. Para mayores, pequeños y medianos. Musicales, cuentos, danza … todo tipo de espectáculos teatrales. Hay un programa oficial que ocupa teatros y espacios de la villa. Pero también hay una multitud de pequeños grupos, con más o menos gracia, que muestran su arte por las calles y plazas, de manera espontánea. ¡Es una guapada!. Ahora bien, no podemos, ni queremos engañaros. Año tras año la multitud es más y más grande. Y aunque la organización es magnífica, aparcar y circular es materialmente imposible. Hay que caminar mucho hasta el centro del pueblo. Hay una cantidad de humanidad impresionante. No podrán comer al pueblo. Y sin embargo les decimos: vayan a Tàrrega. Os lo pasaréis muy bien. Es de las últimas cosas románticas, hippies, que aún funcionan. Una gran sensación de libertad en medio de un mar de gente. Aire fresco, happenning en cada esquina, sorpresas inesperadas. También se puede programar el fin de semana alrededor por el Urgell, con la excusa de la feria del teatro y visitar Verdú, pueblo medieval y ceramista, o la villa increible de Guimera, otra villa medieval perfectamente conservada, o bien Ciutadilla y los otros pueblos del espléndido valle del río Corb. No dejen de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de San Bartolomé. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. Para comer y dormir, mejor reservar, y mejor fuera de Tàrrega. En Belianes tienen un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de esos que hacen clientela: Cal Menut. En Vilagrassa está el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También están los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo a la Feria del Teatro, ¡será fantástico!.

La fira d’Indians de Begur


Des del divendres 7, fins el diumenge 9 de setembre, les famílies tenim una cita a Begur, un idílic poble de la Costa Brava. Begur és un poblet preciós. Situat dalt del seu turó albira el mar i la muntanya, l’Empordà sencer als seus peus. Un mar de somni, les millors cales de la Costa Brava pertanyen a Begur. Des d’aquesta vila podeu anar a Aigua Blava, Sa Riera, Sa Tuna… desenes de cales guapíssimes. Emporteu-vos el banyador!. I, a més teniu la fira d’indians. No podem descriure-us totes les activitats: música, mercat, fira d’oficis, tallers per infants, animació, arribada de l’indià teatralitzada… Tot el poble volcat en reviure els inicis del segle XIX, una fira molt ben muntada, ideal per a la canalla, fantàstica per a tota la família. Us la recomanem. Consulteu el programa i escolliu la vostra activitat. De tota manera hi ha mil altres raons per arribar-vos fins Begur. Com ja hem citat abans les seves platges. Tornem a insistir: agafeu el banyador, perquè des del poble s’arriba a cales mítiques. amb Indrets d’una bellessa salvatge.  Roca, mar i pins. Disfruteu de la Fira d’Indians de Begur i de les aigües transparents, blau turqueses, de les seves cales. Passegeu per Begur, un poblet encantador, pels seus carrers medievals, plens de festa i de vida. Els vostres fills i filles gaudiran d’una fira poc coneguda. Si us cal podeu dormir a molt bons hotels a Begur. Com l’Hotel Aiguaclara, una antiga casa d’indians reconvertida en hotelet d’encant. Habitacions totalment noves, blanques, claríssimes, al centre de Begur, però conservant l’estil del XIX. Una passada. Restaurant amb una cuina excepcional. Al centre també teniu l’Hotel Sa Calma, que pica una mica de preu, però és molt acollidor. Semblant en l’aire a l’Aiguaclara, també en estil colonial, del XIX. I ens agrada molt l’Hotel Rosa. Us el recomanem, perquè, a Begur hi ha pocs hotels dolents. O un masia reconvertida en hotel, una mica als afores, amb molt d’encant, restaurant molt interessant, amb cert luxe, habitacions amb banys renovats, és la Masia Mascomangau. Si us agrada més el càmping, us en recomanarem un que està a les afores de Begur, però només a uns 4 Kms. Un càmping familiar on els nostres infants han disfrutat molt: El mas Patotxas. Tota mena de serveis. Perfecte. Més a prop teniu el càmping Begur. Per dinar nosaltres anem al mateix restaurant de l’hotel Rosa, la Fonda Caner. Però això si, us assegurem que és molt difícil menjar malament a Begur, ho feu on ho feu. I si penseu passar el cap de setmana per les nostres estimades i anyorades terres de l’Empordà heu de saber que no us faltaran motius i llocs on anar. Els pobles medievals de Pals i Peratallada, de Palau-Sator… us estan esperant, a tocar de Begur. La fira d’indians, un bon motiu per anar a Begur, a la Costa Brava i a l’Empordà!.[/caption]

En Begur, bellísimo pueblo de la Costa Brava más genuina, celebran una feria de indianos muy lucida, diferente, exótica y colorista. Se celebra el primer fin de semana de septiembre, y es una ocasión única para poder visitar esta maravillosa villa, recorrer sus calles llenas de paradas, puestos, y oficios, con de productos venidos de las Américas, del Caribe. Una gran ocasión para sentir aquellos sonidos y bailar aquellos bailes embriagadores, ver representaciones de teatro en la calle, vivir la fiesta y la diversión. Begur recuerda estos días su pasado indiano, aquel que hizo de Cuba y las Antillas un referente en nuestro país. Consulten el programa y elijan su razón para acercarse hasta Begur. Y tomen el bañador, porque desde Begur se llega a calas de ensueño, playas maravillosas, como Sa Riera, Aiguablava, Fornells, Aiguafreda o Sa Tuna. Lugares míticos. Lugares de una belleza salvaje. Disfrutad de la Feria de Indianos de Begur y de las aguas transparentes, azul turquesa, de sus calas. Paseen por Begur, un pueblo encantador, por sus calles medievales, llenas de fiesta y de vida. Sus hijos e hijas disfrutarán de una feria poco conocida. Si necesitan puede dormir en muy buenos hoteles en Begur. Como el Hotel Rosa. Os lo recomendamos. Si os gusta más el camping, os recomendaremos uno que está a las afueras de Begur, pero sólo a unos 4 Kms. Un camping familiar donde nuestros niños han disfrutado mucho: El mas Patotxas. Todo tipo de servicios. Perfecto. Para comer nosotros vamos al mismo restaurante del hotel Rosa, la Fonda Caner. Pero eso si, os aseguramos que es muy difícil comer mal, lo hagan donde lo hagan.