Festa Major i focs de Blanes


Ens agrada Blanes. Molt. I no és un amor sobtat. El pare és de Blanes, i l’àvia també. Des de petits rondem la vila marinera, per les platges fantàstiques, per la Costa Brava tot just encetada. De Blanes ens agrada tot. Sa Palomera, una roca mítica que s’endinsa dins el blau mediterrà per partir l’inici de la Costa de Barcelona i la de Girona. La badia, petita i coqueta a la que s’obre el poble. El passeig marítim. El petit barri mariner, i el dalt vila medieval amb l’església gòtica annexa al palau dels Cabrera, mig enrunat. Les platges del poble, amples i de sorra gruixuda, d’aigües netes. I les cales de fora, com Sant Francesc, familiar i càlida, o més enllà, a mig camí entre Blanes i Lloret, la meravellosa cala doble de Santa Cristina. També els jardins botànics. El Mar i Murtra, amb les flors oloroses, bastit damunt el penyal que albira la vila, o l’amagat jardí “Pinya de Rosa”, farcit de plantes grasses, i cactus. Mireu-vos amb deteniment la web de Blanes, segur que hi trobareu allò que cerqueu, per vosaltres i la canalla. Una ciutat acollidora, la platja ideal, molts restaurants, i moltes propostes d’oci familiar. També és molt bonic recórrer la costa, seguint els camins de ronda, ben conservats i amb racons bonics, on descobrireu petites cales amagades i penya-segats de vertigen. Us recomanem també de visitar el castell de Sant Joan, amb l’ermita de Santa Bàrbara propera, al turó del costat. I si parlem de Santuaris i ermites, no dubteu a arribar-vos fins el Vilar, o delectar-vos amb la bellesa grega de l’ermita de Santa Cristina, la que dèiem que tenia als peus una increïble cala doble, i una bonica església blanca. Blanes te llocs fantàstics per gaudir i banyar-vos. Però si avui us parlem de Blanes és per convidar-vos a la seva festa major en honor de Santa Anna. I, més en concret al seu festival de focs artificials, famós al món sencer. Es tracta del millor castell de focs d’artifici que heu vist, i que mai veureu. Tal i com sona: el millor. Són quatre dies, aquest any, del 21 al 26 de juliol de 2018, sempre a finals del mes, i sempre a les 22,30 hores. Tones i tones de coets, palmeres, llums, colors… Indescriptible, no hi han paraules. Les millors pirotècnies del món en concurs internacional. Hi haurà gent, no ho podem negar. Molta gent. Però els focs els tiren des de la Roca Palomera, i des del mar. Es veuen bé des de la platja, des de qualsevol lloc, des de la muntanya de Sant Joan, perfectes!. Per això, malgrat la gentada us diem: aneu-hi abans. Aneu-hi amb tren des de Barcelona, per la línia C1, la de Mataró, un tren cada hora. Dormiu allà. Aparqueu lluny. Però gaudiu, una vegada a la vida d’aquesta experiència total de foc, llum, soroll i fum. Per menjar i per dormir aneu als restaurants, hotels i càmpings de Blanes o LLoret. A Lloret teniu els Guitard Hotels, que aposten pel turisme amb nens. Si voleu quelcom molt i molt exclusiu, aneu al Santa Marta, precisament a Santa Cristina. A Blanes, per dinar o sopar, sempre recomanem el mateix lloc, perquè ens agrada molt: Can Flores, al port. Tot un clàssic. Molt bon peix. Al port també hi ha un bar de tapes de disseny, el Sa Lola, A l’altre costat del poble, a l’inici de la llarga platja de sorra de S’Abanell teniu el Sorrall, força bo, a sota uns apartaments, davant el mar. No lluny el Racó de Sa Palomera. Més cap al poble podeu anar a sopar a Sa Malica, una fonda renovada. Bona festa major i bons focs de Santa Anna!.

Nos gusta Blanes. Muy. Y no es un amor repentino. Nuestro padre es de Blanes, y la abuela también. Desde pequeños rondamos la villa marinera, las playas, la Costa Brava apenas iniciada. De Blanes nos gusta todo. Sa Palomera, una roca mítica que se adentra en el azul mediterráneo para partir el inicio de la Costa de Barcelona y la de Girona. La bahía, pequeña y coqueta a la que se abre el pueblo. El paseo marítimo. El pequeño y escueto barrio marinero, y el barrio alto, la villa medieval con la iglesia gótica anexa al palacio de los Cabrera, medio en ruinas. Las playas del pueblo, anchas y de arena gruesa, de aguas limpísimas. Y las calas de la afueras, como San Francisco, familiar y cálida, o más allá, a medio camino entre Blanes y Lloret, la maravillosa cala doble de Santa Cristina. También los jardines botánicos. El Mar i Murtra, con las flores olorosas, construido sobre el peñón que vislumbra el pueblo, o el escondido jardín “Pinya de Rosa”, lleno de plantas grasas, y cactus. Mirad con detenimiento la web de Blanes, seguro que encontraréis lo que buscáis, para vosotros y los niños. Una ciudad acogedora, con una playa ideal, restaurantes, propuestas de ocio familiar. También es muy bonito recorrer la costa, siguiendo los caminos de ronda, bien conservados y con rincones bellísimos, donde descubrirán pequeñas calas escondidas y acantilados de vértigo. Os recomendamos también visitar el castillo de San Juan, con la ermita de Santa Bárbara cercana, en la colina del lado. Y si hablamos de Santuarios y ermitas, no duden en acercarse hasta el santuario del Vilar, o deleitarse con la belleza griega de la ermita de Santa Cristina, la que decíamos que tenía asus pies una increíble cala doble, y una bellísima iglesia blanca. Blanes tiene lugares fantásticos para disfrutar y bañarse. Pero si hoy os hablamos de Blanes es para invitaros al mejor castillo de fuegos artificiales que habéis visto nunca, y que nunca vereis. Tal y como suena: el mejor. Son cinco días, este año del 21 al 26 de julio, siempre a finales del mes, y siempre a las 22,30 horas. Toneladas y toneladas de cohetes, palmeras, luces, colores … Indescriptible, no hay palabras. Las mejores pirotecnias del mundo en concurso internacional. Habrá gente, no lo podemos negar. Mucha gente. Pero los fuegos los tiran desde la Roca Palomera, y desde el mar. Se ven bien desde la playa, desde cualquier lugar, desde la montaña de San Juan, ¡perfectos!. Por eso, a pesar de la multitud les decimos: id. Id en tren desde Barcelona, ​​por la línea C1, la de Mataró, un tren cada hora. Duerman allí. Aparquen lejos. Pero disfrutenlos, una vez en la vida. Disfruten de esta experiencia total de fuego, luz, ruido y humo. Para comer y para dormir pueden escoger los restaurantes, hoteles y campings de Blanes o Lloret. En Lloret tienen los Guitard Hoteles, que apuestan por el turismo con niños. Si quieren algo muy, muy exclusivo, vaya al Santa Marta, precisamente en cala Santa Cristina. En Blanes, para comer o cenar, siempre recomendamos el mismo lugar, porque nos gusta mucho: Can Flores, en el puerto. Todo un clásico. Muy buen pescado.

Anuncis

Cantada d’havaneres a Calella de Palafrugell


Amb l’arribada de l’estiu teniu una cita a l’Empordà més bonic, amb la Costa Brava més encisadora, amb la màgica Calella de Palafrugell. Perquè el primer cap de setmana de juliol, a prop del mar, en la nit encantada de les Havaneres, heu d’arribar-vos a aquesta terra beneïda pels Déus i escoltar, ben a prop d’aquells a qui més estimeu, la tradicional cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell. Escoltar-les a la sorra, tot fent un bon ron cremat. Tot això serà el dissabte 7 de juliol de 2018, a la nit, a la Plaça del Port Bo. Com que al Port-Bo no hi cabrà ni una agulla, estarà de bot en bot, ple de gom a gom. Per entrades i més informació contacteu amb l’Oficina de Turisme de Palafrugell al telèfon 972 300 228. O escriviu-los: turisme@palafrugell.cat. També podeu visitar la web: www.havanerescalella.cat. Ara bé, no us volem enganyar, a Calella hi va molta, molta, molta gent. També us volem advertir que us costarà un xic aparcar a Calella. Us recomanem fer-ho a Llafranc, o a Palafrugell i caminar o agafar el bus. Si malgrat tot, malgrat la gent, us animeu a anar-hi caigui qui caigui, us recomanem un truc: aneu a passar un cap de setmana al càmping La Siesta. Així tindreu aparcament garantit. Hi ha bons bungalows. Aneu-hi, banyeu-vos al mar preciós de Calella o a les fantàstiques piscines del càmping, i disfruteu de la nit d’havaneres a Calella. Viviu un bon cap de setmana vora les ones, en aquestes platges legendàries. Haureu d’anar a Menorca o a Grècia per gaudir de quelcom semblant. Seguiu el camí de ronda per trobar cales cada vegada més verges. Per dormir començarem per llocs cars i exclusius, com ara l’Hotel Sant Roc, on podreu gaudir de les havaneres pràcticament sense moure-us de la seva terrassa marinera, però pagareu la qualitat i el luxe. També  molt recomanables l’Hotel Garbí, o l’Hotel Alga, que estaran, segur, molt plens. Més buits estaran els càmpings. A Calella de Palafrugell mateix ja us hem citat el bon càmping La Siesta. Fora del poble podeu anar al Cypsela, a la platja de Pals, molt més que un simple càmping. No lluny, camí de Palamós ens agrada el càmping Benelux, i per a les famílies encara ens encanta més el Mas Patotxas, un magnífic càmping familiar. Hotels bonics, fora de Calella teniu l’Hostalillo, a Tamariu, com Es Furió, o el mateix Hotel Tamariu. Allà també hi ha un altre càmping, el Tamariu. El diumenge podeu fer una excursió pels pobles medievals de Pals, Peratallada, Palau Sator… si podeu recuperar-vos de la resaca de les havaneres a temps. Sempre hi haurà un bon motiu per passar un cap de setmana a l’Empordà, amb l’excusa que sigui!.

Hay un ritual que acontece cada verano en Calella de Palafrugell el primer fin de semana de julio. Es un ritual de inicio del verano, cerca del mar, en la Costa Brava. Se trata de la noche mágica de las Habaneras, de la tradicional cantada de habaneras en la playa del Port-Bo de Calella de Palafrugell. Nosotros hemos ido muchas veces, con nuestra pandilla de amigos. Como mandan los cánones, las escuchábamos en la arena, fabricando un ron quemado. La noche era mágica. Y fuimos volviendo. Ya no las veíamos desde la playa. Había que pagar y había también mucha, mucha, mucha gente. Las oíamos desde lejos, encima de una roca, cerca del hotel San Roque. El gentío aumentaba año tras año. Hoy en día ya no se puede ir sin entrada, o sin ganas de aventura… las veré?, no las veré?. También les costará aparcar en Calella. Por eso les recomendamos hacerlo en Llafranc, o Palafrugell y caminar o coger el bus. Y a pesar de todo, si pueden pagar la entrada, o si os animáis, caiga quien caiga, a ir, os recomendamos de corazón las habaneras. Un truco: id a pasar un fin de semana en el camping La Siesta. Aparcamiento garantizado. Buenos bugalows. Id de buena mañana y disfrutad de la noche de habaneras en Calella. Este año, además, hay alicientes de sobra, además de las habaneras del Port-Bó. Así, a las 7 de la tarde, en el Canadell, junto al mar, cantan habaneras unos grupos diferentes de los invitados de la noche. También se ha organizado un mercado de artesanos. Habrá pantallas gigantes instaladas en las playas vecinas: en el Canadell, en el Port Peregrí o incluso en la plaza Nova de Palafrugell, ya tierra adentro. Las entradas se pueden adquirir a través de Servicaixa. Si os gustan los anuncios de la tele que hablan del Mediterráneo y las noches de verano junto a las olas, Calella de Palafrugell es vuestro destino. Se puede ir a pasar un fin de semana o unas vacaciones en Calella, con habaneras o sin ellas. Sus playas son legendarias. Deberán ir a Menorca o Grecia para disfrutar de algo parecido. Sigan el camino de ronda para encontrar calas cada vez más vírgenes. Para dormir empezaremos por lugares caros y exclusivos, como el hotel San Roc, donde podrán disfrutar de las habaneras prácticamente sin moverse de su terraza marinera. También muy recomendables el Hotel Garbí, o el Hotel Alga, que estarán, seguro, muy llenos. Más huecos habrá en los campings. En Calella de Palafrugell mismo ya os hemos citado el buen camping La Siesta, grande, muy grande, con todo tipo de servicios: piscinas de ensueño, bungalows … Fuera del pueblo se puede ir al Cypsela, que está en la playa de Pals, y que es mucho más que un simple camping. No lejos, camino de Palamós nos gusta el camping Benelux, y para las familias todavía mejor el Mas Patotxas, un magnífico camping familiar. Hoteles bonitos, fuera de Calella, tienen el Hostalillo, en Tamariu, como Es Furió, o el mismo Hotel Tamariu. Allí van a encontrar también hay otro camping, el Tamariu. El domingo se puede hacer una excursión por los pueblos medievales de Pals, Peratallada, Palau Sator … si podeis recuperaros a tiempo de la resaca de las habaneras. Siempre habrá un buen motivo para pasar un fin de semana en el Empordà, con la excusa que sea. Más información en la web de turismo de Palafrugell.

Fira dels indians a Tossa de Mar


Aquest proper cap de setmana d’abril, del dissabte 14 al diumenge 15, teniu una nova excusa per arribar-vos fins a la bella població marinera de Tossa de Mar, amb motiu de la seva Fira dels Indians. Poca cosa de fet: mercat, balls, tallers per infants, visites guiades, jornades de cuina tossenca d’inspiració antillana, botigues que surten al carrer… Però és que la vila de Tossa és tan bonica!. I representa la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies, molt a tocar de Barcelona. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tantes vegades com voldríem a Menorca o a Eivissa… i per això anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de miradors damunt l’horitzó mariner. Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa, amb motiu de la seva fira d’indians… doncs ens n’alegrem molt!. També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Y tenemos la excusa perfecta para una escapada familiar: la Feria de los Indianos que tiene lugar este próximo fin de semana, 14 y 15 de abril de 2018. Venga, que Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.

Tossa de Mar, revisitada


Un diumenge d’hivern vam tornar a arribar-nos a passar el dia a la bella vila de Tossa, que és tot un petit món isolat, ara sense turistes, un racó a banda del món. I és un miratge molt proper a Barcelona. La Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, la majoria de vegades, massa llunyà per a nosaltres. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble.

Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa?… doncs ens n’alegrem molt!.

També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres.

Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.

Cotlliure, revisitada


Pel pont del desembre vam tornar a visitar de nou la vila de Cotlliure, preciosa població marinera de la Costa Vermella de la Catalunya Nord, ja dins França. Vam fer tota la costa, des de Llança a Argelers. Grifeu, Colera, Port-Bou, Cervera, Banyuls, Port-Vendres. Petits pobles mariners, dormits a l’hivern, vora una mar grisa, calmada. Sense turistes, sense gentades. A Cotlliure, tot i ser temporada baixa no és fàcil aparcar. Hi ha un seguit d’aparcaments organitzats, dissuasius. Feu-los servir. Aparcar al centre és difícil i, sovint, està prohibit. Podeu rondar les dues platges del poble. La de la dreta del castell, allunyada, o la de l’esquerra, on desemboca la riera, on s’aixeca l’església. El castell és privat, militar encara. El temple és més bonic per fora que per dins. Les muralles son xules. I els carrers de pescadors que protegeixen, plens de bars, cafès i hotels, son una cucada. Les cases estan pintades de colors pastel, una mica pujats, plenament mediterrànies. Ens agrada també explorar les ribes, recórrer els molls més enllà de l’església. Veure els velers, els llaguts amb les veles plegades damunt les pedretes i picons de la platja. I visitar el cementeri on hi ha enterrat Antonio Machado. Per dinar hi ha molts bons llocs. Aquesta vegada nosaltres ho vam fer al Café Solà, un lloc molt casual, senzill, amb no gaire glamour, un café de poble. Estaven a mica desbordats per la feina que tenien, però vam poder menjar prou bé, i bé de preu per ser França. Plats de patacada sense gaire manies. Una mica més glamurós pot ser el Capillo, a la vila vella, dins les muralles. Si voleu dormir a Cotlliure podeu anar a l’Hotel Maddeloc, una mica als afores, molt xulo, amb apartaments interessants. O bé, al port, l’Hotel Templiers, un clàssic. Aneu a Cotlliure. A l’hivern, a la primavera o la tardor, i fins i tot atapeïda de gent, a l’estiu, continua essent tan màgica i encantadora com sempre.

Colliure és un pueblecito de la Catalunya Norte que merce una visita. Con su castillo, su playa de piedras, la iglesia marinera y las murallas. No dejeis de ir hasta Colliure si teneis ocasión.

 

 

El Pessebre vivent de Castell d’Aro


Tothom coneix Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Però al darrera de la platja d’Aro la muntanya, hi ha la vila medieval que va donar nom a tota la vall. Un poblet rústic, ordenat, i ben tranquil, on podeu passar un bonic cap de setmana amb l’excusa del mar, i del seu pessebre vivent, un dels més bonics de tot l’Empordà. Així la família podrà descobrir el maravellós poblet de Castell d’Aro, situat un xic a l’interior, a mig camí de Santa Cristina i de Platja d’Aro. No us podeu imaginar l’encant d’aquest llogarret medieval, perfectament conservat, que esdevé quasi sense voler-ho, el marc ideal per a la celebració del seu pessebre vivent. Aquest any l’entrada d’adult son 5 € i el del nen 3 €. Les dates de representació, amb una única funció a partir de les 19:00 hores de la tarda, son: dissabte 30 de Desembre 2017, dilluns 1 de Gener 2018 i dissabte 6 de Gener 2018. Mai no hem pernoctat a Platja d’Aro ni a Castell, però per dormir-hi teniu hotels i càmpings de sobra. Però en els pobles del voltant si que ho hem fet. A Caldes de Malavella, per exemple, en el magnífic Hotel Balneari Prats, amb una piscina d’aigua calenta natural. Demaneu les habitacions més noves. També hi ha un hotel de golf de 5 estrelles de la cadena Melià. Més senzill: l’hostal Esteba. També podeu llogar una casa sencera: La Cotxera o Can Tarrides. A Cassà de la Selva, així com al poble veí de Llagostera hi ha hotels bonics, com ara el luxós i exclusiu Mas Vilallonga Petit, o com el Mas Ros. O magnífiques cases rurals, com ara La Casa Petita, o bé Can Dionis, situada a Campllong. A Vidreres ens agrada una casa fonda de les de tota la vida: Can Pou. Si voleu descansar de veritat, aneu a sentir vespres al monestir de Solius, a tocar de Sant Feliu de Guixols. Gaudireu el seu cant gregorià. A Girona, la gran capital, a més de poder visitar la catedral, el call jueu, els museus i el casc medieval, maravellosos, podeu fer nit a l’hotel Carlemany, al hotel de la cadena AC, o a l’Hotel Històric, que us agradarà. A l’aeroport hi ha un Novotel. L’Empordà!. Sempre agrada fer una volta per l’Empordà, amb qualsevol excusa, de vegades tan bona com el pessebre vivent de Castell d’Aro!.

Todo el mundo conoce Platja d’Aro. Todo el mundo ha disfrutado una vez en su vida de la magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, larga … Hoy pensamos en haceros descubrir el maravilloso pueblo de Castell d’Aro, situado un poco hacia el interior, a medio camino entre Santa Cristina y Platja d’Aro. No os podéis imaginar el encanto de esta aldea medieval, perfectamente conservada, que se convierte casi sin quererlo, en el marco ideal para la celebración de su pesebre viviente. El pueblo da una ambientación sublime al acontecimiento. Como es evidente sus hijos e hijas se lo pasarán muy bien. Toda la información en la web de Castell d’Aro.

Saint Tropez


El nom evoca els anys 60′ a la Costa Blava, la Cote d’Azur, francesa. Evoca actors i actrius famosos, gent guapa i milionaris dels d’abans. Saint Tropez, calmada tot l’any, embogeix quan arriba el temps d’estiueig. En plena canícula no passareu de la primera rotonda d’accés. Pàrquings i carreteres plens de cotxes, gentada inaudita. A l’hivern aparcareu on vulgueu i podreu passejar pels carrers calmats, admirant les cases provençals pintades de colors suaus. Situada en una badia meravellosa, banyada per un mar net, cristal·lí, d’un blau preciós, Saint Tropez es reflexa en les aigües manses del seu port i de les seves cales, irreals. Deixeu el cotxe al pàrquing del port, el primer que trobareu, o bé al pàrquing de la plaça dels Liceus, subterrani i ben muntat. Camineu fins l’entrada de la vila murada. Observeu com hi venen el peix en una llotja bastida dins el túnel defensiu de la muralla. Visiteu la cridanera església barroca, amb el típic campanar pintat de groc i vermell. Admireu-ne les obres d’art que hi ha dins. Aneu a la plaça de les herbes, tindreu sort si hi ha mercat. Perdeu-vos pels carrers tot anant a cercar el mar, que veureu al final d’un carreró. Accediu a les cales urbanes, més enllà del port, d’una bellesa sublim, lírica. Mediterrani en estat pur. Les cases de tons pastel es reflexen en la petita badia. No hem dormit mai a Saint Tropez, només hi hem parat tot passant, camí de Cannes, o de Niça, o d’Itàlia. Però si que hi hem dinat, i molt bé, en el restaurant italià que hi ha just al final del port, que es diu el café de la Madeleine, molt bé. Fantàstic. Molt bona teca, atenció de primera i bones vistes. Si voleu passar uns dies en aquest enclavament privilegiat de la Costa Blava francesa no us faltaran motius. El massís dels Maures, que Saint Tropez domina, està ple de racons on fer passejades pels boscos amb vistes al mar, de petites cales, penya-segats de vertigen i estampes meravelloses. Saint Tropez val la pena!.

Saint Tropez en la Cote d’Azur francesa evoca actores famosos, gente guapa y millonarios. Saint Tropez, es en invierno una villa calmada, que enloquece en verano. Mejor fuera de temporada para admirar sus bellas casas pintadas de colores suaves. Situada en una bahia maravillosa, bañada por un mar límpio, Saint Tropez se refleja en el puerto y en sus calas. Mediterraneo en estado puro. No hemos dormido en Saint Tropez, pero comimos en el café de la Madeleine, fantástico.