Fira del llaminer de Vilanova del Vallès

Al sempre amable i turístic Vallés, molt a tocar de Barcelona, un cop de cotxe per la AP-7, no gaire lluny de Mollet, de Granollers o de la Roca, hi ha un poble molt antic, però molt nou, que s’anomena Vilanova. En aquest poble de nova encunyació se les empesquen totes per no ser engolits pels seus poderosos veïns.  I la proposta que ens ofereixen aquest cap de setmana és molt dolça. És una fira de llaminadures. Hi haurà moltes parades d’artesans, de llaminadures, i d’altres productes alimentaris, arribats d’arreu de Catalunya. Especial menció mereixen les parades de cafè, té, còctels, xocolata, galetes o vins d’Alella. Tot això al pavelló cobert de Vilanova i voltants. Tot i que Vilanova, ja ho hem dit, és un municipi recent, te molts llocs bonics on anar a passejar si la fira s’acaba massa ràpid. Per exemple pujar fins el Santuari de Santa Quitèria, actualment un restaurant de noces. L’església actual és una barreja romànica, per exemple el campanar i la planta, gòtica, la nau central i renaixentista, com ara la pròpia façana. L’entorn és encantador i, en un dia clar, podeu albirar tot el Vallès, el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i, amb bona vista, el Pirineu. A més, el terme de Vilanova del Vallès està inclòs dins del Parc natural de la Serralada Litoral, coronat pel turó de Céllecs, l’alçada màxima  de la zona amb els seus 534 metres. Si hi pugeu, una bona caminada, veureu les restes d’un poblat ibèric.  Des de Vilanova podeu agafar la carretera que va a Òrrius i arribar-vos a Sant Bartomeu de Cabanyes. Des del propi poble, des de la carretera o des d’aquesta ermita, Cellecs no queda tan lluny, i altres indrets molt interessant estaran al vostre abast, alguns en cotxe. Així el dólmen de la Roca d’en Toni, o bé la ruta senderista anomenada de l’Esquirol, ja al Sant Mateu. Boscos plens de bolets, amables, tranquils, que conviden a la passejada en família, que podeu fer a peu, en bici, i en cotxe, perquè les pistes que comuniquen Vilanova, Òrrius, Cabrils, o el Masnou, son ben amples i ben condiconades, tot i ser de terra. També podeu anar fins Can Rabassa, un punt d’informació del parc, ubicat a l’antiga capella d’una bonica masia. Allà us tota la informació sobre itineraris i activitats al parc, i podreu adquirir mapes i guies i fer consultes relacionades amb excursions fàcils pels infants. Està al Camí de Vilassar, s/n, i el telèfon és el 93. 572. 81. 61. Està obert festius, dissabtes i diumenges, de 10 a 14:30 i els festius, de 10 a 14:30 hores. Us esperem a la fira dolça de Vilanova del Vallès. Si voleu dinar, de restaurant, per la zona, hi ha un restaurant molt agradable, cuina catalana creativa, menú, El Bon Caliu. Si preferiu fer un picnic, carn a la brasa, i que els nens i grans corrin i saltin, a Montornés del Vallés, anat per la carretera de La Roca, de Vilanova cap a Santa Coloma de Gramenet, en el km. 19 d’aquesta carretera, trobareu un camí de terra, ben indicat, que en 500 mts. us deixa a Can Xec. Al poble coneixen aquestes instal·lacions amb el nom de “les piscines de Montornés”, nom que ha tingut èxit arreu. És un indret interessant per fer-hi picnic, carn a la brasa, calçotades… Obre caps de setmana i festius de 8 del matí fins que es fa fosc. Si reserveu i sou prou colla, poden obrir altres dies. Truqueu: 626.63.97.91. El lloc és gran. Hi ha moltes taules, més de cent!. El lloguer inclou barbacoa, aparcament, llenya… Hi ha camp de fútbol, ombra, servei de bar amb begudes fredes de tota mida, i fins lloguer de parrilles i casoles. Pels infants, a més de molt d’espai, teniu llits elàstics, bicis i algunes altres atraccions. Bona fira de les llaminadures a Vilanova del Vallès!.

En el siempre amable y turístico Vallés , muy cerca de Barcelona , a un tiro de piedra por la AP7 , no muy lejos de Mollet , de Granollers o de la Roca, hay un pueblo muy antiguo, pero muy nuevo , que se llama Vilanova . En este pueblo de nueva acuñación se las ingenian todas para no ser engullidos por sus poderosos vecinos . Y la propuesta que nos ofrecen es muy dulce . Es una feria de golosinas . Habrá muchas paradas de artesanos , de golosinas, y de otros productos alimenticios , llegados de toda Cataluña . Especial mención merecen las paradas de café , té, cócteles , chocolate , galletas o vinos . Habrá mercado de anticuarios . Y feria gastronómica con platos preparados por los restaurantes de la zona , con pasteles y pastas y otras delicadezas. Un taller de chocolate , actuaciones para los niños y música en directo . Aunque Vilanova , ya lo hemos dicho , es un municipio reciente , tiene muchos lugares hermosos donde ir a pasear si la feria se acaba demasiado rápido . Por ejemplo subir hasta el Santuario de Santa Quiteria . La iglesia actual es una mezcla románica , por ejemplo el campanario y la planta , gótica , la nave central y renacentista , como la propia fachada . El entorno es encantador y , en un día claro , se puede divisar todo el Vallés , el Montseny , Montserrat , Sant Llorenç del Munt y , con buena vista , el Pirineo . Además , el término de Vilanova del Vallès está incluido dentro del Parque natural de la Cordillera Litoral, coronado por la colina de Céllecs , la altura máxima de la zona, con sus 534 metros . Si subís , una buena caminata , vereis los restos de un poblado ibérico . Desde Vilanova se puede tomar la carretera que va a Òrrius y acercaros a San Bartolomé de Cabañas . Desde el propio pueblo , desde la carretera o desde esta ermita , Céllecs no queda tan lejos , y otros lugares muy interesante estarán a su alcance , algunos en coche . Así el dolmen de la Roca d’en Toni , o bien la ruta senderista denominada de la Ardilla , ya en el San Mateo. Bosques llenos de setas , amables , tranquilos , que invitan al paseo en familia, que puede hacer a pie, en bici y en coche , porque las pistas que comunican Vilanova , Òrrius , Cabrils , o el Masnou , son anchas y bien condiconades , a pesar de ser de tierra . También se puede ir hasta Can Rabassa , un punto de información del parque, ubicado en la antigua capilla de una bonita casa . Allí tendreis toda la información sobre itinerarios y actividades en el parque , y se podrá adquirir mapas y guías y hacer consultas relacionadas con excursiones fáciles para los niños. Está en el Camino de Vilassar , s / n , y el teléfono es el 93 . 572 . 81 . 61 . Está abierto festivos , sábados y domingos , de 10 a 14:30 y los festivos , de 10 a 14:30 horas . Os esperamos en la feria dulce de Vilanova del Vallès.

Mercat de Nadal de Tiana

A Tiana hi fan una Fira de nadal, comercial i artesana amb uns tallers infantils molt xulos, un tió gegant, passejades en ruc, xocolatada… i moltes altres coses. Serà aquest proper cap de setmana, el dissabte d’11 a 22 hores i el diumenge d’11 a 20 hores. Ja ho sabeu, podeu anar a veure la fira de Nadal al bonic poble de Tiana. Està realment a tocar de Barcelona, i justifica plenament una anada. És el poble primer de la comarca del Maresme, i el més proper a Barcelona. de fet està sobre Mongat i al costat de Badalona. La comunicació és molt fàcil. Només cal agafar la c-31 o C-32, o la B-20, i sortir quan els rètols indiquin: Mongat o Tiana. És una zona encara força rural, amb molta casa d’alt estànding i sabor de poble. També podeu dedicar una estona a passejar per les rutes entre pins i ginesta, per la Serralada de Marina. Hi ha racons amables, naturals. A Tiana hi ha bons llocs per fer un picnic, al mig del bosc, o bons restaurants on dinar. Us recomanem el Mas Blanc, situat a la muntanya, al camí Dalt d’Alella, a les afores del poble, on hem menjat de fábula. O bé Can Roca, un clàssic de la bona cuina. Dins el mateix poble hi ha l’Avi Mingo, un lloc tradicional i desenfadat. Bona Fira de Nadal a Tiana!.

Este próximo sábado y domingo encontrareis en Tiana una bonita feria de Navidad, con sus paradas, burros, chocolatada, talleres… De 11.00 a 22.00 horas. Animaros. Tiana es un pueblo muy bonito,  el primero de la comarca del Maresme, el más cercano a Barcelona. Está sobre Mongat y junto a Badalona. La comunicación con Tiana es muy fácil. Sólo hay que coger la C-31 o C-32, o la B-20, y salir cuando los rótulos indiquen: Mongat o Tiana. Es una zona aún bastante rural, con mucha casa de alto standing y sabor de pueblo. También pueden dedicar un rato a pasear por las rutas entre pinos y retama, por la Serralada de Marina. Hay rincones amables, naturales. En Tiana hay buenos lugares para hacer un picnic, en medio del bosque, o buenos restaurantes donde comer. Os recomendamos el Mas Blanc, situado en la montaña, en el camino alto de Alella, a las afueras del pueblo, donde hemos comido de fábula. O bien Can Roca, un clásico de la buena cocina. Dentro del mismo pueblo está el Avi Mingo, un lugar tradicional y desenfadado.

Fira del llaminer de Vilanova del Vallès

Al sempre amable i turístic Vallés, molt a tocar de Barcelona, un cop de cotxe per la AP-7, no gaire lluny de Mollet, de Granollers o de la Roca, hi ha un poble molt antic, però molt nou, que s’anomena Vilanova. En aquest poble de nova encunyació se les empesquen totes per no ser engolits pels seus poderosos veïns.  I la proposta que ens ofereixen aquest cap de setmana és molt dolça. És una fira de llaminadures. Hi haurà moltes parades d’artesans, de llaminadures, i d’altres productes alimentaris, arribats d’arreu de Catalunya. Especial menció mereixen les parades de cafè, té, còctels, xocolata, galetes o vins d’Alella. Tot això al pavelló cobert de Vilanova i voltants. Tot i que Vilanova, ja ho hem dit, és un municipi recent, te molts llocs bonics on anar a passejar si la fira s’acaba massa ràpid. Per exemple pujar fins el Santuari de Santa Quitèria, actualment un restaurant de noces. L’església actual és una barreja romànica, per exemple el campanar i la planta, gòtica, la nau central i renaixentista, com ara la pròpia façana. L’entorn és encantador i, en un dia clar, podeu albirar tot el Vallès, el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i, amb bona vista, el Pirineu. A més, el terme de Vilanova del Vallès està inclòs dins del Parc natural de la Serralada Litoral, coronat pel turó de Céllecs, l’alçada màxima  de la zona amb els seus 534 metres. Si hi pugeu, una bona caminada, veureu les restes d’un poblat ibèric.  Des de Vilanova podeu agafar la carretera que va a Òrrius i arribar-vos a Sant Bartomeu de Cabanyes. Des del propi poble, des de la carretera o des d’aquesta ermita, Cellecs no queda tan lluny, i altres indrets molt interessant estaran al vostre abast, alguns en cotxe. Així el dólmen de la Roca d’en Toni, o bé la ruta senderista anomenada de l’Esquirol, ja al Sant Mateu. Boscos plens de bolets, amables, tranquils, que conviden a la passejada en família, que podeu fer a peu, en bici, i en cotxe, perquè les pistes que comuniquen Vilanova, Òrrius, Cabrils, o el Masnou, son ben amples i ben condiconades, tot i ser de terra. També podeu anar fins Can Rabassa, un punt d’informació del parc, ubicat a l’antiga capella d’una bonica masia. Allà us tota la informació sobre itineraris i activitats al parc, i podreu adquirir mapes i guies i fer consultes relacionades amb excursions fàcils pels infants. Està al Camí de Vilassar, s/n, i el telèfon és el 93. 572. 81. 61. Està obert festius, dissabtes i diumenges, de 10 a 14:30 i els festius, de 10 a 14:30 hores. Us esperem a la fira dolça de Vilanova del Vallès. Si voleu dinar, de restaurant, per la zona, teniu fresc i informal, pastes, amanides: La Mossegada. Una brasseria de les de sempre, carns, calçots, peix… La Vaqueria. Molt agradable, cuina catalana creativa, menú, El Bon Caliu. Una masia catalana, familiar, cuina tradicional, un lloc on els infants son benvinguts, i no fan gens de nosa: Masia Palau. Si preferiu fer un picnic, carn a la brasa, i que els nens i grans corrin i saltin, a Montornés del Vallés, anat per la carretera de La Roca, de Vilanova cap a Santa Coloma de Gramenet, en el km. 19 d’aquesta carretera, trobareu un camí de terra, ben indicat, que en 500 mts. us deixa a Can Xec. Al poble coneixen aquestes instal·lacions amb el nom de “les piscines de Montornés”, nom que ha tingut èxit arreu. És un indret interessant per fer-hi picnic, carn a la brasa, calçotades… Obre caps de setmana i festius de 8 del matí fins que es fa fosc. Si reserveu i sou prou colla, poden obrir altres dies. Truqueu: 626.63.97.91. El lloc és gran. Hi ha moltes taules, més de cent!. El lloguer inclou barbacoa, aparcament, llenya… Hi ha camp de fútbol, ombra, servei de bar amb begudes fredes de tota mida, i fins lloguer de parrilles i casoles. Pels infants, a més de molt d’espai, teniu llits elàstics, bicis i algunes altres atraccions. Bona fira de les llaminadures a Vilanova del Vallès!.

En el siempre amable y turístico Vallés , muy cerca de Barcelona , a un tiro de piedra por la AP7 , no muy lejos de Mollet , de Granollers o de la Roca, hay un pueblo muy antiguo, pero muy nuevo , que se llama Vilanova . En este pueblo de nueva acuñación se las ingenian todas para no ser engullidos por sus poderosos vecinos . Y la propuesta que nos ofrecen es muy dulce . Es una feria de golosinas . Habrá muchas paradas de artesanos , de golosinas, y de otros productos alimenticios , llegados de toda Cataluña . Especial mención merecen las paradas de café , té, cócteles , chocolate , galletas o vinos . Habrá mercado de anticuarios . Y feria gastronómica con platos preparados por los restaurantes de la zona , con pasteles y pastas y otras delicadezas. Un taller de chocolate , actuaciones para los niños y música en directo . Aunque Vilanova , ya lo hemos dicho , es un municipio reciente , tiene muchos lugares hermosos donde ir a pasear si la feria se acaba demasiado rápido . Por ejemplo subir hasta el Santuario de Santa Quiteria . La iglesia actual es una mezcla románica , por ejemplo el campanario y la planta , gótica , la nave central y renacentista , como la propia fachada . El entorno es encantador y , en un día claro , se puede divisar todo el Vallés , el Montseny , Montserrat , Sant Llorenç del Munt y , con buena vista , el Pirineo . Además , el término de Vilanova del Vallès está incluido dentro del Parque natural de la Cordillera Litoral, coronado por la colina de Céllecs , la altura máxima de la zona, con sus 534 metros . Si subís , una buena caminata , vereis los restos de un poblado ibérico . Desde Vilanova se puede tomar la carretera que va a Òrrius y acercaros a San Bartolomé de Cabañas . Desde el propio pueblo , desde la carretera o desde esta ermita , Céllecs no queda tan lejos , y otros lugares muy interesante estarán a su alcance , algunos en coche . Así el dolmen de la Roca d’en Toni , o bien la ruta senderista denominada de la Ardilla , ya en el San Mateo. Bosques llenos de setas , amables , tranquilos , que invitan al paseo en familia, que puede hacer a pie, en bici y en coche , porque las pistas que comunican Vilanova , Òrrius , Cabrils , o el Masnou , son anchas y bien condiconades , a pesar de ser de tierra . También se puede ir hasta Can Rabassa , un punto de información del parque, ubicado en la antigua capilla de una bonita casa . Allí tendreis toda la información sobre itinerarios y actividades en el parque , y se podrá adquirir mapas y guías y hacer consultas relacionadas con excursiones fáciles para los niños. Está en el Camino de Vilassar , s / n , y el teléfono es el 93 . 572 . 81 . 61 . Está abierto festivos , sábados y domingos , de 10 a 14:30 y los festivos , de 10 a 14:30 horas . Os esperamos en la feria dulce de Vilanova del Vallès.

L’endimoniada a Badalona

A Badalona, al final de les seves famoses festes de maig, fan una cursa nocturna per les muntanyes de Serralada de Marina. Serà aquest proper dissabte, 9 de juny de 2018. Ideal si sou uns apassionats del running i us agraden els nous reptes podeu venir a Badalona i participar en l’Endimoniada. És molt més que una simple cursa nocturna. Es tracta de fomentar el contacte amb la natura i el coneixement de l’entorn, corrent en bona companyia. Les inscripcions es fan en línia a la web: endimoniada.org. L’horari de la cursa és de 21.30 a 12  hores aproximadament. La distància del circuit son uns 18 km, amb un desnivell acumulat de 570 m positius. Es corre per superfície de terra i una mica per l’asfalt de la ciutat. Hi ha un temps màxim per completar l’itinerari, que son 2:30 hores. El CEB (Centre Excursionista de Badalona), entitat fundada l’any 1925, és l’organitzadora de l’acte. No és una cursa a mort, és més aviat un esdeveniment festiu i una activitat de competició responsable, sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Ideal per famílies amb nois i noies grans que vulguin compartir una nit d’esport a la muntanya, sense riscos. Arribar a Badalona és molt senzill: amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre mateix, a tocar del mar i de la Rambla. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat. O el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i cerqueu aparcament. Estarà difícil, però n’hi ha un parell de subterranis, molt grans, a la Plaça Pompeu Fabra, i a la Plana. Hi ha bons llocs on sopar aquella nit a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla. Teniu, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar un parell de pizzeries, com ara La piccola Roma. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, no gaire lluny de Canyadó, Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Veniu a Badalona a gaudir de l’endimoniada!.

Nos complace de nuevo invitaros a venir hasta Badalona, lo hemos hecho muchas veces y lo haremos aún muchas más. Y hoy os proponemos una carrera de montaña nocturna, muy chula. Os lo pasareis en grande, corriendo por la naturaleza a la luz de la luna. De 9 de la noche a las 12 horas. 18 kms. Salida desde la Rambla, al lado del mar, en pleno centro de la ciudad. Llegar a Badalona es muy sencillo: con el tren de la línea C-1. La estación queda en el centro mismo, cerca del mar y de la Rambla. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona hasta el centro de la ciudad. O el metro de la línea 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, otra vez el centro. Si venís en coche, siga la C-32 hasta la salida Badalona Centre y busque aparcamiento. Estará difícil, pero hay un par de subterráneos, muy grandes, en la Plaza Pompeu Fabra, y la Plana. Si se deciden a pasar todo el día en la ciudad con la familia, os queremos recordar que hay una playa muy bonita. Y un Museo con una ciudad romana abajo, muy interesante de verdad. Y todo muy cerca de Barcelona. Para comer puede hacer pic-nic en el parque de Can Solei-Ca l’Arnús, donde los niños tendrá mucho lugar para correr, y unas atracciones para niños muy divertidas. Si prefiere ir de restaurante le recomendamos, cerca del centro, La Lagartija, alternativo, pequeño y coqueto. El Sotavento es el restaurante del Club Naútico, junto al mar. Buen menú. Moderno el CAOLILA, en la calle León, 79 Telf: 93.464.27.30. CA L’Arqué, buena carne a la brasa, en la calle Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. También CAN QUIM, tradicional catalán, marinero. O bien Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel.. 93.384.07.18. Buena cocina. La Barlet es un local pequeño, tipo bistrot. Una buenísima pizzería es el CAÑO 14. Tapas y raciones de ensueño en LA BOTA DE ARAGÓN, a lado del mar, calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. También italiano el MIRANAPOLI, en la calle de Ribes y Perdigó, 28. Tel. 93.464.22.07. Modernísimo, japonés y catalán, en dos ambientes: Aroma, un lujo asiático. Platos romanos en Nero, calle de Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallego de lujo: El PAZO RIBEIRO, en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasco de mucho prestigio TXISTU, en la calle de San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. De gran categoría el Micaco’S, de precios y calidad elevados. En Rafael Hoteles podrá dormir, y tiene un buen restaurante con menú diario. En el Hotel Miramar también noches de fábula, y cerca del mar. ¡Venid a Badalona a disfrutar de la endimoniada!.

El turó de les Maleses

Aquesta és una bonica excursió familiar de primavera, quan tota la serra està verda, o de tardor, quan els arbres i arbust es tenyieixen de colors. Podría ser d’estiu, si no us espanta la calor, o d’hivern, si no us fa por el fred. Una ruta senzilla, no fàcil, exigent sense matar. Una ruta bonica per la serra de Marina, entre Badalona, Montcada i Reixac, Sant Fost de Campcentelles, a tocar de Barcelona. Ideal per famílies amb nens, més o menys grans. Es tracta de pujar al turó de les Maleses, poc conegut, al cim del qual hi ha un poblat iber, recient condicionat, xulo de veure. Les vistes son precioses. Situat damunt mateix de la vall del Besós, l’ull albira el Pirineu, el Montseny, Montserrat, Collserola, la plana de Barcelona, tot el Vallés i més. La ruta transcorre per uns paratges que s’estan recuperant dels grans incendis passats i de la mà destructora de l’home, però que rebroten amb vitalitat. Especialment bonic és el bosc de ribera, de la riera de Canyet, una mica més amunt de l’Hospital Germans Tries de Badalona. Està molt ben conservat i és ben inaudit tan aprop d’una gran ciutat. Si aneu a peu l’excursió pot començar a Badalona centre, on podeu arribar en cotxe, en tren, o amb el metro. Si ho feu amb cotxe podeu anar fins Badalona per la B-20 o per la B-32, i sortir a la sortida que va cap a l’Hospital Germans Tries i Pujol. Pugeu cap a la muntanya per la carretera de Montcada i Reixac, la BV-5011. Cal anar pujant amunt, i ben aviat veureu la desviació de Can Ruti, cap a l’Hospital Germans Tries i Pujol. Podeu aparcar allà. Si continueu la carretera de Montcada i Reixac, la BV-5011, amunt, passat ja la desviació de l’Hospital, arribareu al Coll de la Vallensana, on podreu aparcar a mà esquerra, en una urbanització. Això us permet estalviar-vos una bona part del camí, força pesada, però no veureu la Font de l’Amigó, ni la Riera de Canyet, racó verd molt bonic. Si aneu sense cotxe us recomanem que, des de la parada de metro Pompeu Fabra, preneu l’autobus que va a Can Ruti per arribar a l’Hospital. Tan si heu anat en cotxe com en bus, un cop a l’aparcament del centre sanitari, situat al mig de la muntanya, demaneu a la gent pel torrent de l’Amigó, que corre a banda esquerra del complexe hospitalari, mirant a muntanya. Un agradable camí, baixa fins el torrent, i un corriol el remonta fins la font de l’Amigó.

El bosc de ribera amb oms i pollancres, freixes i verns està esplèndit. Una pujada en agradable passeig. La font està ben condicionada i, tot i que ningú sap si l’aigua és bona, la gent en beu. Des de la font heu de seguir pujant fins arribar dalt de la carena, al camí GR-92. A l’encreuament dels dos camins en surt un altre, que va cap al nord, bordeja una pedrera i arriba al Turó de les Maleses, ben senyalitzat en color blanc i verd. Les marques vermelles i blanques son les del GR-92, un camí molt més ample. Ara bé, si voleu veure les vistes, podeu enfilar pel GR-92, a la dreta, i pujar la Coscollada, (un turó força alt on hi ha una torre d’incendis). És el Turó del Pi Candeler. Molt bona vista de tot Barcelona, Badalona, Maresme i Vallés, fins Montserrat. Hi ha l’escombrera  d’una antiga mina de coure on els infants poden buscar minerals: malaquita i atzurita. Des de la Coscollada, si pregunteu, arribareu al turó de les Maleses, que es veu perfectament al davant, en direcció oest, en 2o minuts. Si sou dels que heu aparcat el cotxe a la urbanització del collet de Vallensana, llavors agafeu directament per GR-92 en direcció Girona, fins trobar tot el que us hem explicat. També podeu aparcar el cotxe a l’ermita de Sant Pere de Reixac, a Montcada, i enfilar directament el turó de les Malesses. La tornada pot ser per la mateixa ruta, o per una altra. Per dinar podeu fer un picnic pels voltants de Can Ruti, a la font de beu i tapa, on hi ha un berenador i molt d’espai per les criatures. El turó de les Malesses és molt bonic. Les vistes son espectaculars i està molt ben condicionat, amb bons plafons explicatius. Les restes estan bé, tot i que no hi ha res reconstruït. Una agradable ruta d’un parell d’hores, apta per a tots els públics, si us mola caminar en família!.

Esta es una bonita excursión familiar de primavera o de otoño, sencilla, fácil, por la sierra de Marina, hasta llegar al Turó de les Maleses, situado entre Badalona, ​​Montcada y Mollet, muy cerca de Barcelona. Una montaña bonita, con un poblado iberico excavado y listo para disfrutar en su cima, y vistas fantásticas sobre media Cataluña. Ideal para familias con niños mayores, graduable en su dificultad. Transcurre por unos parajes que se están recuperando los grandes incendios pasados ​​y de la mano destructora del hombre, pero que rebrotan con vitalidad. Especialmente el bosque de ribera, en la riera de Canyet, muy bien conservado e inaudito tan cerca de una gran ciudad. La excursión puede empezar a Badalona centro, donde podrán llegar en coche, en tren, o con el metro Pompeu Fabra de la línea 2. Desde la estación de tren, o de metro, hay que tomar la riera de Canyet, (Avenida Martí i Pujol), en dirección montaña. Hay que ir siguiendo la avenida, i luego la riera, sin descanso. Llegaréis al barrio de Canyet, fuera ya de Badalona, ​​un entorno muy rural, de pueblo. Allí debeis tomar la carretera de Montcada i Reixac, la BV-5011. Seguid subiendo siempre arriba y pronto verán la desviación de Can Ruti, hacia el Hospital Germans Tries i Pujol. Si quieren ahorrarse esta parte del camino, bastante pesada, les recomendamos que desde la parada de metro Pompeu Fabra tomen el autobús Can Ruti, para llegar al Hospital. Una vez en el aparcamiento del centro sanitario, situado en medio de la montaña, pedid información sobre como entrar en el torrente del Amigó, que corre justo al lado izquierdo del complejo hospitalario mirando la montaña. Un agradable camino, baja hasta el torrente, y un sendero lo remonta hasta la fuente del Amigó. El bosque de ribera con olmos y chopos, fresnos y alisos está espléndido. Una subida en agradable paseo. La fuente está bien acondicionada y, aunque nadie sabe si el agua es buena, la gente la bebe. Si habeis ido todo el rato a pie, debereis haber tardado una hora larga. Saciados en la fuente debemos seguir subiendo hasta llegar a lo alto de la Coscollada, hasta alcanzar el GR-92, que va transversal. Para ir al Turó de les Maleses hay que seguir de frente, no por el GR-92, siguiendo los indicadores verdes y blancos. También podeis subir al Turó del Pi Candeler (hay una torre de incendios en su cima), con buena vista de toda Barcelona, ​​Badalona, ​​Maresme y Vallés, y hasta Montserrat. Existe allí una escombrera de una antigua mina de cobre donde los niños pueden buscar minerales: malaquita y azurita. Desde lo alto se ve el poblado ibérico en la montaña vecina, que alcanzareis en pocos minutos, unos 20. El regreso hacia Can Ruti será por la misma ruta, o inventando caminos montaña abajo, porque el Hospital siempre se ve. Para comer podeis hacer un picnic en los alrededores de Can Ruti, en la fuente de beu i tapa, donde hay un merendero y mucho espacio para los niños. Si prefieren restaurantes, en Badalona hau muchos y buenos. Mirad la entrada Badalona del blog o la web municipal.

Viu el parc a Sant Jeroni de la Murtra

Aquest cap de setmana, el diumenge 18 de març, arriba a Sant Jeroni de la Murtra la Matinal “Viu el parc”. Serà la 17a edició al Parc de la Serralada de Marina. A les 12 h, “Un país de conte”, amb Carles Cuberes, un espai recollit on escoltar històries acompanyades de música. Entre les 10.30 i les 14 h, no us perdeu els “Contes encontats” amb quatre escenaris de contes, setze jocs en gran format i dos espais de maquillatge per endinsar-se en els contes tradicionals i el taller de vestits “Vesteix el teu personatge”. Finalment, a les 12.30 hores començarà l’espectacle de cloenda de la Matinal “Cassoles, olles i cançons”, amb animació musical per a totes les edats. També entre les 11 a les 12.30 hores, s’oferiran visites guiades al claustre del monestir jerònim, fundat el 1416 pel mercader barceloní Bertran Nicolau, i als entorns i conreus. Si voleu participar-hi, cal que feu la inscripció a l’entrada del monestir el diumenge mateix. Les places són limitades. També es faran visites als horts que l’Associació Conreu Sereny treballa en els espais del monestir. No us perdeu aquesta festa del Viu el Parc a la Serra de Marina, a Badalona. No us perdeu el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, un marc privilegiat, preciós. D’estil gòtic tardà. Si no el coneixeu heu de saber que Sant Jeroni de la Murtra és un antic monestir jerònim del segle xv, una veritable joia del gòtic català, molt desconeguda per cert, i testimoni d’importants esdeveniments històrics. Es troba situat al terme municipal de Badalona, tot i que està molt més proper a Santa Coloma. Des de Barcelona podeu arribar-hi de dues maneres. Per l’autopista C-31, la que va a Mataró, fins la sortida 4, Badalona Centre. Preneu el lateral i gireu a l’esquerra en el segon semàfor, passant per sota de l’autopista mateixa. Pugeu pel carrer Independència, que és la carretera que va a Montcada i Reixac, la BV 5011. En el sisè semàfor es passa el pont sobre la B-20. Cal continuar recte per la BV-5011 fins trobar, a uns 500 metres, un stop, a mà esquerra, al punt km. 2. S’anuncia Canyet i el propi monestir. Gireu a l’esquerra per un carrer molt estret, (Ca Tiano) fins trobar la riera. Baixem Riera avall fins trobar un encreuament a mà dreta, estret també. Atenció!: hi ha rètols indicatius, però cal buscar-los bé. S’inicia una pista forestal, que es fa de sorra, puja i serpenteja fins a arribar al Monestir. També podeu anar-hi per la Ronda de Dalt, o la Ronda de Litoral, fins l’anomenat “Nus de la Trinitat”, i allà agafar la B-20 en direcció Badalona i Mataró. Cal sortir a la sortida 19, la de Santa Coloma de Gramenet, i continuar recte per la Avinguda de la Pallaresa. En el sisè semàfor girar a la dreta pel carrer Gaspar i, tot seguit, en el primer encreuament girar a l’esquerra, pel carrer Prat de la Riba. El carrer puja i a uns 250 metres, trobareu, a mà esquerra la pista no asfaltada. Veureu la Torre Pallaresa, magnífic casal renaixentista, i després, a un parell de kms. Sant Jeroni de la Murtra.  Aprofiteu l’avinantesa de trobar-lo obert, i de poder fer una visita guiada. No passa sempre, i val la pena veure’l, la veritat. Bon aparcament uns metres abans d’arribar al monestir. No us ho perdeu!. Una matinal realment divertida en un entorn fantàstic de natura i cultura!.

Este domingo se celebra una fiesta infantil y una jornada de puertas abiertas y visitas guiadas al monasterio de San Jerónimo de la Murtra, y los huertos de Cultivo Sereny. También habrá talleres, música y diversión a tope para niños y niñas. Para los que no lo conoceis bién diremos que San Jerónimo de la Murtra es un antiguo monasterio jerónimo del siglo XV, una verdadera joya del gótico catalán, muy desconocida por cierto, y testigo de importantes acontecimientos históricos. Se encuentra situado en el término municipal de Badalona, ​​aunque está mucho más cercano a Santa Coloma. Aprovechad la suerte de encontrarlo abierto, y de poder hacer una visita guiada. No pasa siempre, y vale la pena verlo, la verdad.

La Fira del llaminer a Vilanova del Vallès

Al sempre amable i turístic Vallés, molt a tocar de Barcelona, un cop de cotxe per la AP-7, no gaire lluny de Mollet, de Granollers o de la Roca, hi ha un poble molt antic, però molt nou, que s’anomena Vilanova. En aquest poble de nova encunyació se les empesquen totes per no ser engolits pels seus poderosos veins.  I la proposta que ens ofereixen aquest cap de setmana és molt dolça. És una fira de llaminadures. Hi haurà moltes parades d’artesans, de llaminadures, i d’altres productes alimentaris, arribats d’arreu de Catalunya. Especial menció mereixen les parades de cafè, té, còctels, xocolata, galetes o vins d’Alella. Tot això al pavelló cobert de Vilanova i voltants. Tot i que Vilanova, ja ho hem dit, és un municipi recent, te molts llocs bonics on anar a passejar si la fira s’acaba massa ràpid. Per exemple pujar fins el Santuari de Santa Quitèria, actualment un restaurant de noces. L’església actual és una barreja romànica, per exemple el campanar i la planta, gòtica, la nau central i renaixentista, com ara la pròpia façana. L’entorn és encantador i, en un dia clar, podeu albirar tot el Vallès, el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i, amb bona vista, el Pirineu. A més, el terme de Vilanova del Vallès està inclòs dins del Parc natural de la Serralada Litoral, coronat pel turó de Céllecs, l’alçada màxima  de la zona amb els seus 534 metres. Si hi pugeu, una bona caminada, veureu les restes d’un poblat ibèric.  Des de Vilanova podeu agafar la carretera que va a Òrrius i arribar-vos a Sant Bartomeu de Cabanyes. Des del propi poble, des de la carretera o des d’aquesta ermita, Cellecs no queda tan lluny, i altres indrets molt interessant estaran al vostre abast, alguns en cotxe. Així el dólmen de la Roca d’en Toni, o bé la ruta senderista anomenada de l’Esquirol, ja al Sant Mateu. Boscos plens de bolets, amables, tranquils, que conviden a la passejada en família, que podeu fer a peu, en bici, i en cotxe, perquè les pistes que comuniquen Vilanova, Òrrius, Cabrils, o el Masnou, son ben amples i ben condiconades, tot i ser de terra. També podeu anar fins Can Rabassa, un punt d’informació del parc, ubicat a l’antiga capella d’una bonica masia. Allà us tota la informació sobre itineraris i activitats al parc, i podreu adquirir mapes i guies i fer consultes relacionades amb excursions fàcils pels infants. Està al Camí de Vilassar, s/n, i el telèfon és el 93. 572. 81. 61. Està obert festius, dissabtes i diumenges, de 10 a 14:30 i els festius, de 10 a 14:30 hores. Us esperem a la fira dolça de Vilanova del Vallès. Si voleu dinar, de restaurant, per la zona, teniu fresc i informal, pastes, amanides: La Mossegada. Una brasseria de les de sempre, carns, calçots, peix… La Vaqueria. Molt agradable, cuina catalana creativa, menú, El Bon Caliu. Una masia catalana, familiar, cuina tradicional, un lloc on els infants son benvinguts, i no fan gens de nosa: Masia Palau. Si preferiu fer un picnic, carn a la brasa, i que els nens i grans corrin i saltin, a Montornés del Vallés, anat per la carretera de La Roca, de Vilanova cap a Santa Coloma de Gramenet, en el km. 19 d’aquesta carretera, trobareu un camí de terra, ben indicat, que en 500 mts. us deixa a Can Xec. Al poble coneixen aquestes instal·lacions amb el nom de “les piscines de Montornés”, nom que ha tingut èxit arreu. És un indret interessant per fer-hi picnic, carn a la brasa, calçotades… Obre caps de setmana i festius de 8 del matí fins que es fa fosc. Si reserveu i sou prou colla, poden obrir altres dies. Truqueu: 626.63.97.91. El lloc és gran. Hi ha moltes taules, més de cent!. El lloguer inclou barbacoa, aparcament, llenya… Hi ha camp de fútbol, ombra, servei de bar amb begudes fredes de tota mida, i fins lloguer de parrilles i casoles. Pels infants, a més de molt d’espai, teniu llits elàstics, bicis i algunes altres atraccions. Bona fira de les llaminadures a Vilanova del Vallès!.

En el siempre amable y turístico Vallés , muy cerca de Barcelona , a un tiro de piedra por la AP7 , no muy lejos de Mollet , de Granollers o de la Roca, hay un pueblo muy antiguo, pero muy nuevo , que se llama Vilanova . En este pueblo de nueva acuñación se las ingenian todas para no ser engullidos por sus poderosos vecinos . Y la propuesta que nos ofrecen es muy dulce . Es una feria de golosinas . Habrá muchas paradas de artesanos , de golosinas, y de otros productos alimenticios , llegados de toda Cataluña . Especial mención merecen las paradas de café , té, cócteles , chocolate , galletas o vinos . Habrá mercado de anticuarios . Y feria gastronómica con platos preparados por los restaurantes de la zona , con pasteles y pastas y otras delicadezas. Un taller de chocolate , actuaciones para los niños y música en directo . Aunque Vilanova , ya lo hemos dicho , es un municipio reciente , tiene muchos lugares hermosos donde ir a pasear si la feria se acaba demasiado rápido . Por ejemplo subir hasta el Santuario de Santa Quiteria . La iglesia actual es una mezcla románica , por ejemplo el campanario y la planta , gótica , la nave central y renacentista , como la propia fachada . El entorno es encantador y , en un día claro , se puede divisar todo el Vallés , el Montseny , Montserrat , Sant Llorenç del Munt y , con buena vista , el Pirineo . Además , el término de Vilanova del Vallès está incluido dentro del Parque natural de la Cordillera Litoral, coronado por la colina de Céllecs , la altura máxima de la zona, con sus 534 metros . Si subís , una buena caminata , vereis los restos de un poblado ibérico . Desde Vilanova se puede tomar la carretera que va a Òrrius y acercaros a San Bartolomé de Cabañas . Desde el propio pueblo , desde la carretera o desde esta ermita , Céllecs no queda tan lejos , y otros lugares muy interesante estarán a su alcance , algunos en coche . Así el dolmen de la Roca d’en Toni , o bien la ruta senderista denominada de la Ardilla , ya en el San Mateo. Bosques llenos de setas , amables , tranquilos , que invitan al paseo en familia, que puede hacer a pie, en bici y en coche , porque las pistas que comunican Vilanova , Òrrius , Cabrils , o el Masnou , son anchas y bien condiconades , a pesar de ser de tierra . También se puede ir hasta Can Rabassa , un punto de información del parque, ubicado en la antigua capilla de una bonita casa . Allí tendreis toda la información sobre itinerarios y actividades en el parque , y se podrá adquirir mapas y guías y hacer consultas relacionadas con excursiones fáciles para los niños. Está en el Camino de Vilassar , s / n , y el teléfono es el 93 . 572 . 81 . 61 . Está abierto festivos , sábados y domingos , de 10 a 14:30 y los festivos , de 10 a 14:30 horas . Os esperamos en la feria dulce de Vilanova del Vallès.

Festa Verema a Alella

Ens agrada tornar-vos a recomanar una sortida familiar a Alella, que és un poblet de la costa del Maresme, situat a tocar de Barcelona. I ens agrada per tres motius, entre molts d’altres. Primer perquè Alella és un poble coquetó, ben muntat i organitzat, amable, amb un casc antic curiós, situat en una vall fresca, a mig camí entre el mar blau de El Masnou, i la serralada verda de Marina. Un poble on ve de gust anar, caminar, rondar pels camins a peu o en bici. Segon perquè Alella està a tocar de Barcelona, un quart d’hora en cotxe per l’autopista C-32, la que va a Mataró, a només 15 kms. No arriba a un euro el peatge!. I tercera perquè Alella viu per al vi. Hi trobareu cellers de tota mena, bons vins i bon cava. I per això, aquest cap de setmana fan una festa de la verema. I és una festa molt i molt bonica, i super interessant per les famílies. La D.O. Alella és la més petita de Catalunya, però ofereix uns excel·lents vins, sobretot blancs, i uns quants caves d’altíssima categoria. Tot això ho podeu comprovar visitant algun dels molts cellers i vinoteques que trobareu en aquesta vila. Però encara podreu entendre millor el que la cultura del vi significa per Alella si us arribeu a la seva Festa de la Verema. Teniu tota mena d’activitats com ara una Fira d’artesans, trepitjada del raïm pels hereus i dames d’honor, correfoc, botifarrada popular, castells, gegants, visites guiades a cellers, cursos de tastavins, diversos concursos, balls i moltes més activitats. Però, a més, hi haurà moltes activitats infantils i inflables per a la canalla. Si fa bo podeu anar a banyar-vos a la platja de El Masnou, i pujar més tard cap a la vila. Si preferiu voltar, dins el seu terme trobareu masies molt interessants, que en alguns casos són veritables palaus. Can Magarola alberga un museu sobre el vi, i can Lleonart un centre cultural on es fan moltes activitats. Des d’Alella es pot accedir al parc de la Serralada de Marina, amb vistes aèries sobre tota la comarca i el Vallès. Pugeu al Sant Mateu, amb bici o en cotxe, des de la carretera que va a Granollers, i agafeu la pista que va a l’ermita de Sant Mateu. Podeu, fins i tot, fer la travessa d’Alella a Orrius, per sobre Mataró. Boscos i vistes damunt el mediterrani, que no puc explicar perquè cal que ho aneu a veure. A banda de la mostra gastronòmica heu de saber que, a Alella, hi ha molts restaurants, des d’espais informals, com ara el Celler Jordana, on veure bons vins i picar tapes molt bones, fins alguns molt bons i molt cars, com ara el 1789. Ens agrada especialment Els Garrofers, luxe exquisit i preus en consonància, però també llocs més casolans com ara Ca la Ceci, o la masia de Can Sors, que no desmereixen. I no son els únics, també ens agrada la informalitat del Solko, un japonès amb cuina d’arreu del món i bones pizzes. Menjareu molt bé a Alella. Bona verema a Alella!.

Alella es un pueblecito de la costa del Maresme, situado junto a Barcelona, donde este fin de semana hacen una fiesta de la vendimia muy, muy bonita, y super interesante para las familias. Porque Alella vive del vino y para el vino. La D.O. Alella es la más pequeña de Cataluña, pero ofrece unos excelentes vinos, sobre todo blancos, y unos cuantos cavas de altísima categoría. Todo esto lo podéis comprobar visitando alguno de las muchas bodegas y vinotecas que encontrarán en esta villa. Pero todavía se puede entender mejor lo que la cultura del vino significa para Alella llegandose hasta su feria. Habrá muchas actividades infantiles, hinchables para los niños, en la Plaza de Antoni Pujadas. Degustaciones gastronómicas de tapas y vino, una paellada, sardanas, presentaciones y catas de vino, baile de tarde y de noche, correfoc, visitas a bodegas o una feria de artesanos procedentes de toda Cataluña. Alella es una población a medio camino del mar y la montaña. Pueden ir a bañarse en la playa de El Masnou, y subir más tarde hacia la villa. Si prefiere caminar dentro de su término encontrarán casas muy interesantes, que en algunos casos son verdaderos palacetes. Can Magarola alberga un museo sobre el vino, y can Lleonart un centro cultural donde se hacen muchas actvidades. Desde Alella se puede acceder al parque de la Serralada de Marina, con vistas aéreas sobre toda la comarca y el Vallès. Subid al San Mateo, en bici o en coche, desde la carretera que va a Granollers, y tomad la pista que va a la ermita de San Mateo. Pueden, incluso, hacer la travesía de Alella a Orrius, por encima de Mataró. Bosques y vistas sobre el mediterráneo, que no os puedo explicar porque es necesario que lo veais. Aparte de la muestra gastronómica debeis saber que, en Alella, hay muchos restaurantes, algunos muy buenos y muy caros, como el 1789, de un lujo exquisito y unos precios en consonancia, pero también lugares más caseros como La plaza, que no lo desmerecen. Y no son los únicos. ¡Comeréis bien en Alella!.

Els Tres tombs a Alella

Ens agrada tornar-vos a recomanar una sortida familiar a Alella, que és un poblet de la costa del Maresme, situat a tocar de Barcelona. I ens agrada per tres motius, entre molts d’altres. Primer perquè Alella és un poble coquetó, ben muntat i organitzat, amable, amb un casc antic curiós, situat en una vall fresca, a mig camí entre el mar blau de El Masnou, i la serralada verda de Marina. Un poble on ve de gust anar, caminar, rondar pels camins a peu o en bici. Segon perquè Alella està a tocar de Barcelona, un quart d’hora en cotxe per l’autopista C-32, la que va a Mataró, a només 15 kms. No arriba a un euro el peatge!. I tercera perquè Alella fa una bonica passada dels tres tombs de Sant Antoni aquest mateix diumenge. Alella, a més, és una capital del vi. Al poble hi ha cellers de tota mena, bons vins i bon cava. La D.O. Alella és la més petita de Catalunya, però ofereix uns excel·lents vins, sobretot blancs, i uns quants caves d’altíssima categoria. Tot això ho podeu comprovar visitant algun dels molts cellers i vinoteques que trobareu en aquesta vila. Si preferiu voltar, dins el seu terme trobareu masies molt interessants, que en alguns casos són vertables palauets. Can Magarola alberga un museu sobre el vi, i can Lleonart un centre cultural on es fan moltes actvitats. Des d’Alella es pot accedir al parc de la Serralada de Marina, amb vistes aères sobre tota la comarca i el Vallès. Pujeu al Sant Mateu, amb bici o en cotxe, des de la carretera que va a Granollers, i agafeu la pista que va a l’ermita de Sant Mateu. Podeu, fins i tot, fer la travessa d’Alella a Orrius, per sobre Mataró. Boscos i vistes damunt el mediterrà, que no puc explicar perquè cal que ho aneu a veure. A banda de la mostra gastronòmica heu de saber que, a Alella, hi ha molts restaurants, alguns molt bons i molt cars, com ara el 1789, o Els Garrofers, al Passeig Antoni Borrell, 13, tel: 935 40 17 94. Tots dos d’un luxe exquisit i uns preus en consonància, però també llocs més casolans com ara La Plaça, o la masia de Can Sors, que no desmereixen. I no son els únics, també ens agrada la informalitat del Solko, cuina d’arreu del món i bones pizzes. Menjareu molt bé a Alella. Bona passada de Sant Antoni a Alella!.

Alella es un pueblecito de la costa del Maresme, situado junto a Barcelona, donde este fin de semana, el domingo 25, hacen una fiesta de San Antonio con pasada de los burros, bendición de los animales y paseo en burro para los niños, en la riera de la población, de 10 a 12 de la mañana. Alella además es un pueblo chulo para ver. Alella vive del vino y para el vino. La D.O. Alella es la más pequeña de Cataluña, pero ofrece unos excelentes vinos, sobre todo blancos, y unos cuantos cavas de altísima categoría. Todo esto lo podéis comprobar visitando alguno de las muchas bodegas y vinotecas que encontrarán en esta villa. Si prefieren caminar dentro de su término municipal encontrarán casas muy interesantes, que en algunos casos son verdaderos palacetes. Can Magarola alberga un museo sobre el vino, y can Lleonart un centro cultural donde se hacen muchas actvidades. Desde Alella se puede acceder al parque de la Serralada de Marina, con vistas aéreas sobre toda la comarca y el Vallès. Subid al San Mateo, en bici o en coche, desde la carretera que va a Granollers, y tomad la pista que va a la ermita de San Mateo. Pueden, incluso, hacer la travesía de Alella a Orrius, por encima de Mataró. Bosques y vistas sobre el mediterráneo, que no os puedo explicar porque es necesario que lo veais. Aparte de la muestra gastronómica debeis saber que, en Alella, hay muchos restaurantes, algunos muy buenos y muy caros, como el 1789, de un lujo exquisito y unos precios en consonancia, pero también lugares más caseros como La plaza, que no lo desmerecen. Y no son los únicos. ¡Comeréis bien en Alella!. Buena fiesta de San Antón.

El Mercat de Nadal de Tiana

A Tiana hi fan una Fira de nadal, comercial i artesana amb uns tallers infantils molt xulos, un tió gegant, un photocall nadalenc, amb passejades en ruc, concerts, una panera, xocolatada… Serà el proper dissabte, 10 de desembre, d’11.00 a 22.00 hores i el diumenge 11 amb el mateix horari. Ja ho sabeu, podeu anar a veure la fira de Nadal al bonic poble de Tiana. Està realment a tocar de Barcelona, i justifica plenament una anada. Animeu-vos a pujar fins Tiana, el poble primer de la comarca del Maresme, i el més proper a Barcelona. de fet està sobre Mongat i al costat de Badalona. La comunicació és molt fàcil. Només cal agafar la c-31 o C-32, o la B-20, i sortir quan els rètols indiquin: Mongat o Tiana. És una zona encara força rural, amb molta casa d’alt estànding i sabor de poble. També podeu dedicar una estona a passejar per les rutes entre pins i ginesta, per la Serralada de Marina. Hi ha racons amables, naturals. A Tiana hi ha bons llocs per fer un picnic, al mig del bosc, o bons restaurants on dinar. Us recomanem el Mas Blanc, situat a la muntanya, al camí Dalt d’Alella, a les afores del poble, on hem menjat de fábula. O bé Can Roca, un clàssic de la bona cuina. Dins el mateix poble hi ha l’Avi Mingo, un lloc tradicional i desenfadat. Bona Fira de Nadal a Tiana!.

Este próximo sábado y domingo encontrareis en Tiana una bonita feria de Navidad, con sus paradas, burros, chocolatada, talleres… De 11.00 a 22.00h los dos dias. Animaros. Tiana es un pueblo muy bonito,  el primero de la comarca del Maresme, el más cercano a Barcelona. Está sobre Mongat y junto a Badalona. La comunicación con Tiana es muy fácil. Sólo hay que coger la C-31 o C-32, o la B-20, y salir cuando los rótulos indiquen: Mongat o Tiana. Es una zona aún bastante rural, con mucha casa de alto standing y sabor de pueblo. También pueden dedicar un rato a pasear por las rutas entre pinos y retama, por la Serralada de Marina. Hay rincones amables, naturales. En Tiana hay buenos lugares para hacer un picnic, en medio del bosque, o buenos restaurantes donde comer. Os recomendamos el Mas Blanc, situado en la montaña, en el camino alto de Alella, a las afueras del pueblo, donde hemos comido de fábula. O bien Can Roca, un clásico de la buena cocina. Dentro del mismo pueblo está el Avi Mingo, un lugar tradicional y desenfadado.

Fira del llaminer a Vilanova del Vallès

Al sempre amable i turístic Vallés, molt a tocar de Barcelona, un cop de cotxe per la AP-7, no gaire lluny de Mollet, de Granollers o de la Roca, hi ha un poble molt antic, però molt nou, que s’anomena Vilanova. En aquest poble de nova encunyació se les empesquen totes per no ser engolits pels seus poderosos veins.  I la proposta que ens ofereixen és molt dolça. És una fira de llaminadures. Hi haurà moltes parades d’artesans, de llaminadures, i d’altres productes alimentaris, arribats d’arreu de Catalunya. Especial menció mereixen les parades de cafè, té, còctels, xocolata, galetes o vins. Hi haurà mercat de brocanters. I fira gastronòmica amb plats preparats pels restaurants de la zona, amb un bé de Déu de pastissos i pastes i altres delicadeses. Un taller de xocolata, actuacions per als infants i música en directe. Tot i que Vilanova, ja ho hem dit, és un municipi recent, te molts llocs bonics on anar a passejar si la fira s’acaba massa ràpid. Per exemple pujar fins el Santuari de Santa Quitèria, actualment un restaurant de noces. L’església actual és una barreja romànica, per exemple el campanar i la planta, gòtica, la nau central i renaixentista, com ara la pròpia façana. L’entorn és encantador i, en un dia clar, podeu albirar tot el Vallès, el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i, amb bona vista, el Pirineu. A més, el terme de Vilanova del Vallès està inclòs dins del Parc natural de la Serralada Litoral, coronat pel turó de Céllecs, l’alçada màxima  de la zona amb els seus 534 metres. Si hi pugeu, una bona caminada, veureu les restes d’un poblat ibèric.  Des de Vilanova podeu agafar la carretera que va a Òrrius i arribar-vos a Sant Bartomeu de Cabanyes. Des del propi poble, des de la carretera o des d’aquesta ermita, Cellecs no queda tan lluny, i altres indrets molt interessant estaran al vostre abast, alguns en cotxe. Així el dólmen de la Roca d’en Toni, o bé la ruta senderista anomenada de l’Esquirol, ja al Sant Mateu. Boscos plens de bolets, amables, tranquils, que conviden a la passejada en família, que podeu fer a peu, en bici, i en cotxe, perquè les pistes que comuniquen Vilanova, Òrrius, Cabrils, o el Masnou, son ben amples i ben condiconades, tot i ser de terra. També podeu anar fins Can Rabassa, un punt d’informació del parc, ubicat a l’antiga capella d’una bonica masia. Allà us tota la informació sobre itineraris i activitats al parc, i podreu adquirir mapes i guies i fer consultes relacionades amb excursions fàcils pels infants. Està al Camí de Vilassar, s/n, i el telèfon és el 93. 572. 81. 61. Està obert festius, dissabtes i diumenges, de 10 a 14:30 i els festius, de 10 a 14:30 hores. Us esperem a la fira dolça de Vilanova del Vallès. Si voleu dinar, de restaurant, per la zona, teniu fresc i informal, pastes, amanides: La Mossegada. Una brasseria de les de sempre, carns, calçots, peix… La Vaqueria. Molt agradable, cuina catalana creativa, menú, El Bon Caliu. Una masia catalana, familiar, cuina tradicional, un lloc on els infants son benvinguts, i no fan gens de nosa: Masia Palau. Si preferiu fer un picnic, carn a la brasa, i que els nens i grans corrin i saltin, a Montornés del Vallés, anat per la carretera de La Roca, de Vilanova cap a Santa Coloma de Gramenet, en el km. 19 d’aquesta carretera, trobareu un camí de terra, ben indicat, que en 500 mts. us deixa a Can Xec. Al poble coneixen aquestes instal·lacions amb el nom de “les piscines de Montornés”, nom que ha tingut èxit arreu. És un indret interessant per fer-hi picnic, carn a la brasa, calçotades… Obre caps de setmana i festius de 8 del matí fins que es fa fosc. Si reserveu i sou prou colla, poden obrir altres dies. Truqueu: 626.63.97.91. El lloc és gran. Hi ha moltes taules, més de cent!. El lloguer inclou barbacoa, aparcament, llenya… Hi ha camp de fútbol, ombra, servei de bar amb begudes fredes de tota mida, i fins lloguer de parrilles i casoles. Pels infants, a més de molt d’espai, teniu llits elàstics, bicis i algunes altres atraccions. Bona fira de les llaminadures a Vilanova del Vallès!.

En el siempre amable y turístico Vallés , muy cerca de Barcelona , a un tiro de piedra por la AP7 , no muy lejos de Mollet , de Granollers o de la Roca, hay un pueblo muy antiguo, pero muy nuevo , que se llama Vilanova . En este pueblo de nueva acuñación se las ingenian todas para no ser engullidos por sus poderosos vecinos . Y la propuesta que nos ofrecen es muy dulce . Es una feria de golosinas . Habrá muchas paradas de artesanos , de golosinas, y de otros productos alimenticios , llegados de toda Cataluña . Especial mención merecen las paradas de café , té, cócteles , chocolate , galletas o vinos . Habrá mercado de anticuarios . I feria gastronómica con platos preparados por los restaurantes de la zona , con pasteles y pastas y otras delicadezas . Un taller de chocolate , actuaciones para los niños y música en directo . Aunque Vilanova , ya lo hemos dicho , es un municipio reciente , tiene muchos lugares hermosos donde ir a pasear si la feria se acaba demasiado rápido . Por ejemplo subir hasta el Santuario de Santa Quiteria . La iglesia actual es una mezcla románica , por ejemplo el campanario y la planta , gótica , la nave central y renacentista , como la propia fachada . El entorno es encantador y , en un día claro , se puede divisar todo el Vallés , el Montseny , Montserrat , Sant Llorenç del Munt y , con buena vista , el Pirineo . Además , el término de Vilanova del Vallès está incluido dentro del Parque natural de la Cordillera Litoral, coronado por la colina de Céllecs , la altura máxima de la zona, con sus 534 metros . Si subís , una buena caminata , vereis los restos de un poblado ibérico . Desde Vilanova se puede tomar la carretera que va a Òrrius y acercaros a San Bartolomé de Cabañas . Desde el propio pueblo , desde la carretera o desde esta ermita , Céllecs no queda tan lejos , y otros lugares muy interesante estarán a su alcance , algunos en coche . Así el dolmen de la Roca d’en Toni , o bien la ruta senderista denominada de la Ardilla , ya en el San Mateo. Bosques llenos de setas , amables , tranquilos , que invitan al paseo en familia, que puede hacer a pie, en bici y en coche , porque las pistas que comunican Vilanova , Òrrius , Cabrils , o el Masnou , son anchas y bien condiconades , a pesar de ser de tierra . También se puede ir hasta Can Rabassa , un punto de información del parque, ubicado en la antigua capilla de una bonita casa . Allí tendreis toda la información sobre itinerarios y actividades en el parque , y se podrá adquirir mapas y guías y hacer consultas relacionadas con excursiones fáciles para los niños. Está en el Camino de Vilassar , s / n , y el teléfono es el 93 . 572 . 81 . 61 . Está abierto festivos , sábados y domingos , de 10 a 14:30 y los festivos , de 10 a 14:30 horas . Os esperamos en la feria dulce de Vilanova del Vallès.

Observació d’aus migratòries

Aquest diumenge tindrà lloc a la Serralada de Marina, sobre Santa Coloma de Gramanet, a tocar de Barcelona, una passejada guiada de descoberta dels ocells, molt interessant. Comença puntual a les 9.30 hores i pot acabar sobre les 13.30 hores. Cal reservar, les places son limitades, i us donaran més informació sobre el tema al telèfon:  933 956 336. Serà, però, a Santa Coloma de Gramenet, molt accessible en metro, bus o cotxe privat. Tot i que el lloc de trobada es concreta al fer la reserva. Ho organitzen Aloc Natura amb la col·laboració del Parc de la Serralada de Marina. A més de trucar al telèfon 933 956 336 també podeu contactar escrivint al mail: p.smarina@diba.cat. L’activitat és gratuïta. Els cims més alts del Parc de la Serralada de Marina són un lloc privilegiat per observar la migració de les aus, especialment de les rapinyaires, ja que es troba a la ruta migratòria de la Mediterrània occidental. Les rapinyaires aprofiten els corrents d’aire que es generen als vessants de solell per remuntar, de manera que és fàcil observarles resseguint les carenes de la serra. Entre les espècies més comunes d’ocells planadors podem trobar l’aligot vesper, l’esparver vulgar, el xoriguer comú, l’àliga marcenca i l’aligot comú. Recordeu que l’activitat és gratuïta i les places limitades, i que les reserves es faran per ordre d’inscripció. Cal dur calçat còmode per caminar, cantimplora amb aigua i, de manera optativa, prismàtics. Per més informació aneu a parcs.diba.cat/web/marina. Podeu acabar de passar el dia al Parc de la Serralada de Marina, i potser visitar el desconegut i incomparable del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a la muntanya entre Badalona i Santa Coloma de Gramanet. El diumenge al matí, si no sabeu què fer, ja teniu plan!. Arribeu-vos a veure les aus i gaudiu del parc natural i de Sant Jeroni de la Murtra, a la tarda. Bon lloc per fer pic-nic. Esplanades i molt d’espai per còrrer. També podeu també fer una ullada al poblat ibèric de Puig Castellar. Us esperem!.

En el Parque de la Serralada de Marina, tiene lugar este domingo un paseo para observar las aves. Hace falta reservar. Podeis descubrir también el desconocido e incomparable del monasterio de Sant Jeroni de la Murtra, en la montaña, entre Badalona y Santa Coloma de Gramanet. Lo tienen bien los amantes de pasear por la naturaleza. Buen lugar para hacer pic-nic. Explanadas y mucho espacio para correr.

La Festa de la Verema a Alella

Ens agrada tornar-vos a recomanar una sortida familiar a Alella, que és un poblet de la costa del Maresme, situat a tocar de Barcelona. I ens agrada per tres motius, entre molts d’altres. Primer perquè Alella és un poble coquetó, ben muntat i organitzat, amable, amb un casc antic curiós, situat en una vall fresca, a mig camí entre el mar blau de El Masnou, i la serralada verda de Marina. Un poble on ve de gust anar, caminar, rondar pels camins a peu o en bici. Segon perquè Alella està a tocar de Barcelona, un quart d’hora en cotxe per l’autopista C-32, la que va a Mataró, a només 15 kms. No arriba a un euro el peatge!. I tercera perquè Alella viu per al vi. Hi trobareu cellers de tota mena, bons vins i bon cava. I per això, aquest cap de setmana fan una festa de la verema. I és una festa molt i molt bonica, i super interessant per les famílies. La D.O. Alella és la més petita de Catalunya, però ofereix uns excel·lents vins, sobretot blancs, i uns quants caves d’altíssima categoria. Tot això ho podeu comprovar visitant algun dels molts cellers i vinoteques que trobareu en aquesta vila. Però encara podreu entendre millor el que la cultura del vi significa per Alella si us arribeu a la seva Festa de la Verema. Teniu tota mena d’activitats com ara una Fira d’artesans a la Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart a partir de divendres a les 19 hores, trepitjada del raïm pels hereus i dames d’honor, Correfoc amb els Diables del Vi d’Alella, a la nit del divendres, botifarrada popular i actuació castellera a càrrec de la Colla Capgrossos de Mataró, el dissabte. Gegants el diumenge amb la participació dels gegants dels municipis d’Alella, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Dalt, La Barceloneta, El Masnou, Les Borges Blanques, Badia del Vallès, Teià, Escola Sagrada Família, Escola Bergantí, Bastoners del Masnou i els Salancaires de França. Visites guiades a cellers, cursos de tastavins, diversos concursos, balls i moltes més activitats. Però, a més, hi haurà moltes activitats infantils, i inflables per a la canalla, a la Plaça d’Antoni Pujadas. Si fa bo podeu anar a banyar-vos a la platja de El Masnou, i pujar més tard cap a la vila. Si preferiu voltar, dins el seu terme trobareu masies molt interessants, que en alguns casos són vertables palauets. Can Magarola alberga un museu sobre el vi, i can Lleonart un centre cultural on es fan moltes actvitats. Des d’Alella es pot accedir al parc de la Serralada de Marina, amb vistes aères sobre tota la comarca i el Vallès. Pujeu al Sant Mateu, amb bici o en cotxe, des de la carretera que va a Granollers, i agafeu la pista que va a l’ermita de Sant Mateu. Podeu, fins i tot, fer la travessa d’Alella a Orrius, per sobre Mataró. Boscos i vistes damunt el mediterrà, que no puc explicar perquè cal que ho aneu a veure. A banda de la mostra gastronòmica heu de saber que, a Alella, hi ha molts restaurants, des d’espais informals, com ara el Celler Jordana, on veure bons vins i picar tapes molt bones, fins alguns molt bons i molt cars, com ara el 1789. Ens agrada especialment Els Garrofers, luxe exquisit i preus en consonància, però també llocs més casolans com ara Ca la Ceci, o la masia de Can Sors, que no desmereixen. I no son els únics, també ens agrada la informalitat del Solko, un japonès amb cuina d’arreu del món i bones pizzes. Menjareu molt bé a Alella. Bona verema a Alella!.

Alella es un pueblecito de la costa del Maresme, situado junto a Barcelona, donde este fin de semana hacen una fiesta de la vendimia muy, muy bonita, y super interesante para las familias. Porque Alella vive del vino y para el vino. La D.O. Alella es la más pequeña de Cataluña, pero ofrece unos excelentes vinos, sobre todo blancos, y unos cuantos cavas de altísima categoría. Todo esto lo podéis comprobar visitando alguno de las muchas bodegas y vinotecas que encontrarán en esta villa. Pero todavía se puede entender mejor lo que la cultura del vino significa para Alella llegandose hasta su feria. Habrá muchas actividades infantiles, hinchables para los niños, en la Plaza de Antoni Pujadas. Degustaciones gastronómicas de tapas y vino, una paellada, sardanas, presentaciones y catas de vino, baile de tarde y de noche, correfoc, visitas a bodegas o una feria de artesanos procedentes de toda Cataluña. Alella es una población a medio camino del mar y la montaña. Pueden ir a bañarse en la playa de El Masnou, y subir más tarde hacia la villa. Si prefiere caminar dentro de su término encontrarán casas muy interesantes, que en algunos casos son verdaderos palacetes. Can Magarola alberga un museo sobre el vino, y can Lleonart un centro cultural donde se hacen muchas actvidades. Desde Alella se puede acceder al parque de la Serralada de Marina, con vistas aéreas sobre toda la comarca y el Vallès. Subid al San Mateo, en bici o en coche, desde la carretera que va a Granollers, y tomad la pista que va a la ermita de San Mateo. Pueden, incluso, hacer la travesía de Alella a Orrius, por encima de Mataró. Bosques y vistas sobre el mediterráneo, que no os puedo explicar porque es necesario que lo veais. Aparte de la muestra gastronómica debeis saber que, en Alella, hay muchos restaurantes, algunos muy buenos y muy caros, como el 1789, de un lujo exquisito y unos precios en consonancia, pero también lugares más caseros como La plaza, que no lo desmerecen. Y no son los únicos. ¡Comeréis bien en Alella!.

Itinerari de la Font de l’Amigó

A Badalona, molt a prop de Barcelona, i a tocar de l’Hospital General Germans Trias, més conegut popularment com la Residència de Can Ruti, hi ha l’inici d’un itinerari senzill i agradable per a famílies amb infants. Una petita ruta, de dues hores o menys, que us portarà per uns espais naturals inaudits, espectaculars en la seva senzillessa, divertits i molt variats. Deixem el cotxe a l’aparcament de la residència sanitària Germans Trias de Badalona, fàcilment accessible des de la C-32, ben senyalitzada, i caminem cap a la rotonda on paren tots els autobusos que pugen fins aquí dalt, que està situada en l’angle nord-oest del complex sanitari. Des d’allà un camí esglaonat, tancat amb una cadena, que forma part del sender de gran recorregut GR-92, ben senyalitzat amb ratlles blanques i vermelles, ens baixa ràpidament fins el llit del Torrent de l’Amigó. Sabreu que heu arribat perquè la llera està literalment sepultada per un bosc de canyes, altíssimes. Preneu a mà dreta, cap al nord, un corriol que ressegueix el torrent amunt i s’interna en el canyar. Creureu que sou a la selva birmana. El bosc es fa present amb grans roures. El camí es fa més ample, comença a pujar, però és ample, fàcil i agradable. El bosc es complica donant pas a una bonica vegetació de ribera, amb oms, àlbers, verns i algunes alzines entre pins i roures. Sembla una mica el Montseny. Estem a obaga, el sol no pica i l’ombra fa agradable el camí. En 20 minuts, si portem nens, arribarem a la font de l’Amigó, que raja tot l’any. Ell lloc és poc natural, hi ha hagut molta intervenció humana. Quant hagueu reposat podem continuar la ruta agafant el camí que s’enfila a mà dreta, cap a l’est i que ens fa sortir de la protecció dels arbres, a ple sol. Som a solell, ja no a obaga. Sortim del fons del torrent i seguim un corriol que guanya altura poc a poc. Les vistes augmenten. Can Ruti i tot Badalona als nostres peus. Anem caminant per una zona que ha sofert molts incendis forestals. Quatre pins de temps en temps, molta brolla, arbusts… Poc a poc anem donant la volta i comencem a baixar. Estem a les antigues vinyes d’en Nissos, amb restes evidents de la xarxa de rec i petites basses d’ensulfatar. Anem clarament al sud per un corriol, saltant com cabretes fins que arribem a un camí gran. Aquí s’alça davant nostre el turó d’en Seriol, a pocs metres. Pugem el camí costerut, però curt, fins al cim. No és gaire alt però les vistes son molt àmplies. Retornem al camí gran, que agafem de baixada cap a la dreta. Atenció a les relliscades. Ens porta de dret a la rotonda dels autobusos de la residència sanitària on hem començat l’excursió. A l’aparcament. Podeu arribar-hi i marxar en bus. El B-6 us porta al metro Pompeu Fabra, de Badalona, línia 2, la lila, i amb ell a tot Barcelona. Les altres línies també baixen al centre de Badalona, a Santa Coloma de Gramanet i, n’hi ha alguna, que va a Barcelona mateix. Una agradable excursió que podeu complementar amb un pícnic al berenador de Can Ruti, que no està lluny. Es tracta d’un espai habilitat per fer barbacoes i picnics, a la llera de la riera de Pomar, en una fondalada que, malgrat la seva proximitat a l’hospital i a la ciutat, no deixa de tenir un entorn natural agradable i acceptable, sense ser meravellós. De fet sembla mentida que hi hagi un paratge tan bonic just en una zona on s’aixeca un hospital i un tanatori. És una zona molt maltractada per la pressió humana que, darrerament s’ha intentat recuperar. Una zona de boscos esclarissats de pi, amb algun roure, i quatre arbres de ribera tocant la riera. Molta sorra, esplanades, i molt d’espai per còrrer. No gaire lluny de l’àrea de picnic, riera avall, a uns 500 mts. podeu trobar una font, anomenada la Font del Pop, que neix en una mina d’aigua i, si la sequera típica del Mediterrà ho permet, quasi sempre raja. La zona de picnic, petita, amb 12 barbacoes, de pagament, i un “merendero”, te servei de bar. Lloguen també les taules. Tot aquest espai, inclosa la font de l’Amigó, pertany al Parc Natural de la Serra de Marina. En resum, un lloc amable, amb espais amples, una mica de natura, un pèl maltractada, però a tocar de Barcelona, ben comunicat per transport públic, i amb bon aparcament. Un lloc ideal, a tocar de casa!.

En Badalona, cerca de Barcelona, y muy próxima al Hospital de Can Ruti, (Hospital General Trias i Pujol), se encuentra la fuente y el torrente de el Amigó. Saliendo del parquing de Can Ruti en dirección oeste se alcanza fácilmente el lecho del torrente, marcado por un cañar. Se entra en el bosque y se sube hacia la fuente por un comino fácil, aunque cuesta arriba, ideal para famílias. La vuelta puede hacerse por el camino que sale a la derecha, hacia el sector de sol de la montaña, y que descibe una amplia vuelta para volver a Can Ruti por la colina de Seriol. Pueden acabar la excursión comiendo en el picnic de Can Ruti. Es este lugar un lugar habitual de recreo familiar en Badalona.  Está situado en el margen mismo de la riera de Pomar, justo en su cabecera, en la hondonada. Parece mentira que haya un paraje tan bonito justo en una zona donde se levanta un hospital y un tanatorio. Se llega muy fácilmente hasta el Hospital Trias y Pujol (Can Ruti) por el acceso que sube por el barrio de Pomar, en la salida Badalona Norte de las autopistas C-31 o C-32. En ambos casos bien indicado. Amplio aparcamiento en el parking del propio hospital, bastante vacío los fines de semana, o en los viales de acceso. También pueden tomar los numerosos autobuses urbanos que, desde el centro de la ciudad, desde la estación de metro Pompeu Fabra, de la línea 2, la lila, suben hacia Can Ruti, como el B6 o el B27. Ideal para hacer una caminata familiar por una zona de bosques de ribera, con olmos y robles, espacios claros de pino, con algún roble suelto, y cuatro árboles de ribera tocando la riera. Taambién hay explanadas, y espacio para correr. La zona de picnic, pequeña, cuenta con 12 barbacoas, un “merendero” y servicio de bar. Alquilan mesas. Funciona los sábados y domingos de 10 a 14 horas. Hay pocos lugares de montaña tan bonitos en Badalona como la fuente de la Amigó, a media altura del Parque Natural de la Serra de Marina. En resumen, un lugar amable, con espacios amplios, un poco de naturaleza, un poco maltratada, pero cerca de Barcelona, bien comunicado por transporte público, y con buen aparcamiento.

 

Fonts del bosc bonic de Martorelles

Els voltants de Barcelona estan plens de possibilitats de passar un bon matí, fent pocs kms. i gaudint de la natura amb els nostres fills i filles. Els parc de la Serralada de Marina i la Serra Litoral son espais molt familiar, amb paisatges senzills, camins amples i entorns amable, tot i que també ofereixen lleure i diversió a nois i noies més grans, més amants de fer la cabreta. Els entorns del bell poblet de Santa Maria de Martorelles, molt proper a Mollet i a Badalona, estan plens de rutes fàcils de fer, a peu o en bici, molt agradables, i d’altres un xic més difícils, que us portaran a racons d’una bellesa encisadora, sobretot ara, a la primavera. Una bellesa però poc estrident, casolana, senzilla. Avui us volem proposar una ruta pel bosc bonic, per l’obaga de la serra. Sortirem de Santa Maria de Martorelles, poble que trobareu si aneu de Barcelona a Mollet del Vallès per l’autopista C-17, o bé per la carretera B-5001 que surt de Santa Coloma de Gramanet cap a Montornès. Sigui com sigui cal seguir en direcció Martorelles per la B-5006, passar de llarg el poble, i continuar aquesta ruta fins arribar al centre de Santa Maria de Martorelles, encara més rural, més petit i més ficat dins la serra. També podeu arribar-hi des de Badalona per la C-31 i agafar desprès dins aquesta ciutat la B-500, carretera que va a Mollet passant el Coll de la Conreria. Un cop arribats a Santa Maria de Martorelles, al centre, on hi ha una petita plaça, pugem amunt pel carrer de la Font del Ca fins trobar una cadena que ens impedeix el pas. Estem en una urbanització arran d’una riera, la Riera de Baix. Hi ha bon aparcament. Tot el camí fins aquí és carrer asfaltat. Comença un camí ample, en pujada suau, on un rètol del Parc de la Serralada Litoral ens dona la benvinguda. A la dreta i a l’esquerra hi ha les restes d’una antiga pedrera. El bosc és dens i agradable, ben conservat, ple d’alzines i roures, i molta vegetació. Arribem en poca estona a una clariana on hi ha la font Sunyera, (a la foto), amb uns grans plataners. Per infants petits ja hem arribat al destí. És prou bonic. Si voleu caminar més, deixeu la font Sunyera i, abandonant el camí ample pel que hem vingut, pugeu per un de més estret que surt a mà esquerra, rotulat amb un cartell de fusta clavat a un arbre “Font del Cà”. Ara el camí és més estret, però no és un corriol, i puja de valent, per arribar dalt la pedrera. Un xic més enllà, trobareu la dreta una font, enlairada a uns 20 metres a la dreta, més enllà hi ha una taula de pícnic en una clariana. El nom oficial de la font és Sant Domènec i el Ca. Aquí pot acabar una segona ruta. Però si sou excursionistes valents, ara que ja heu caminat una mitja hora, podeu continuar amunt. El camí es transforma en una torrentera erosionada, estreta, divertida, una mica perillosa de baixada. Hi ha molta vegetació per tot arreu. Escolliu els camins a la dreta per anar a la font de la Teula. En una hora sereu a la font de la Teula, que està una mica amagada, a la dreta del camí principal, a uns 10 metres, en una torrentera bestial, fàcilment accessible a peu pla però, amb una bucòlica paret rocosa per on regalima l’aigua entre heures poueres. Aquí pot acabar l’excursió. Però si insistiu en seguir endavant podeu pujar pel camí que anàveu fins arribar a una pista més gran. Si la seguiu a l’esquerra aniríeu cap el Coll de Font de Cera, camí de El Masnou. Massa lluny. Si aneu a la dreta anireu cap a la Conreria, cap a Badalona. Som a la carena que separa el Vallès del Maresme. Veiem la torre de guaita d’incendis que corona el turó d’en Galzeran. La vista abasta Santa Maria de Martorelles, des d’on hem sortit fa dues hores, tota la plana del Vallès i les serres que la tanquen i, arribant al turó, veiem el mar sota nostre, blau, amb Mongat, Badalona, Alella, el Masnou i Barcelona. Sou al Turó d’en Galzeran, el més alt d’aquesta part de la serra. Coronat per una torre de guaita contra incendis. Les vistes són insuperables: en primer terme la Conreria, Tiana, Montgat i Badalona, al darrera Barcelona. Al nord les serres de Collserola, el Garraf i l’Ordal. Més lluny Montserrat. Heu caminat moltes hores. Retrocediu i torneu a la font de la Teula. Podeu baixar pel mateix camí, o bé fer una marrada. Si agafeu el camí que baixa cap a la vostra dreta, de baixada, passareu prop del turó Ruf i acabareu arribant a Santa Maria de Martorelles pel Torrent d’en Gurri, passant per la Font de la Mercè. Seguiu endavant i passareu al costat de la casa de colònies de Can Girona. Des d’allà podeu tornar al poble pel camí del cementiri. Si escolliu aquesta ruta de baixada, més llarga, veureu la bassa de reg més gran de Catalunya, i la pròpia Font de la Mercè, que està en un lloc molt bonic. La font raja tot l’any, amb sequera o sense. Des de la font de la Mercè hi ha gent que puja fins el castell de Sant Miquel, damunt Montornés, que domina tota la plana des de les seves ruïnes. O bé podeu, abans de baixar cap a la font de la Mercè, pujar cap al poblat ibèric del turó del Castell Ruf, talaia sobre el Vallés, o visitar el dolmen amagat en mig del bosc. O fins cercar la secreta font d’en Gurri, que nosaltres vam veure fa anys i ara ha desaparegut del mapa. Però això ja no és tan fàcil. Però sigui quina sigui la condició física de la família, una matinal amb infants pels boscos que rodegen Santa Maria de Martorelles és molt agradable. Animeu-vos. Només a 15 kms. de Barcelona.

Los alrededores de Barcelona están llenos de posibilidades de pasar una buena mañana, haciendo pocos kms. y disfrutando de la naturaleza con nuestros hijos e hijas. Los parque de la Serralada de Marina y la Sierra Litoral son sitios muy familiares, con paisajes sencillos, caminos anchos y entornos amables, aunque también ofrecen ocio y diversión a chicos y chicas mayores, más amantes de hacer la cabrita. Los entornos del bello pueblo de Santa María de Martorelles, muy cercano a Mollet y Badalona, están llenos de rutas fáciles de hacer, a pie o en bici, muy agradables, y otras un poco más difíciles, que les llevarán a rincones de una belleza encantadora, sobre todo ahora, en primavera. Una belleza poco estridente, casera, sencilla. Hoy os queremos proponer una ruta por el bosque hermoso, por la umbría de la sierra. Saldremos de Santa María de Martorelles, pueblo que encontrarán si van de Barcelona en Mollet del Vallés por la autopista C-17, o bien por la carretera B-5001 que sale de Santa Coloma de Gramanet hacia Montornès. Sea como sea hay que seguir en dirección Martorelles por la B-5006, pasar de largo el pueblo, y continuar esta ruta hasta llegar al centro de Santa Maria de Martorelles, ás rural, más pequeño y más metido en la sierra. También pueden llegar desde Badalona por la C-31 y coger después en esta ciudad la B-500, carretera que va a Mollet pasando el Coll de la Conreria. Una vez llegados a Santa Maria de Martorelles, en el centro, donde hay una pequeña plaza, subimos arriba por la calle de la Fuente del Ca hasta encontrar una cadena que nos impide el paso. Estamos en una urbanización. Hay buen aparcamiento. Todo el camino hasta aquí es calle asfaltada. Comienza un camino ancho, en subida suave, donde un letrero del Parque de la Serralada Litoral nos da la bienvenida. A la derecha y a la izquierda están los restos de una antigua cantera. El bosque es denso y agradable, bien conservado, lleno de encinas y robles, y mucha vegetación. Llegamos en poco tiempo a un claro donde está la fuente Sunyera, (en la foto), con unos grandes plataneros. Para niños pequeños ya hemos llegado al destino. Es bastante bonito. Si desean caminar más, dejen la fuente Sunyera y, abandonando el camino ancho por lo que hemos venido, suban por uno más estrecho que sale a mano izquierda, rotulado con un cartel de madera clavado en un árbol “Fuente del Cà”. Ahora el camino es más estrecho, pero no es un sendero, y sube mucho, para llegar arriba de la cantera. Un poco más allá, encontrarán la derecha una fuente, elevada a unos 20 metros a la derecha, más allá hay una mesa de picnic en un claro. El nombre oficial de la fuente es Santo Domingo y el Ca. Aquí puede terminar una segunda ruta. Pero si sois excursionistas valientes, ahora que ya habeis caminado una media hora, pueden continuar arriba. El camino se transforma en una torrentera erosionada, estrecha, divertida, un poco peligrosa de bajada. Hay mucha vegetación por todas partes. Elijan los caminos a la derecha para ir a la fuente de la Teja, que está un poco escondida, a la derecha del camino principal, a unos 10 metros, en una torrentera, fácilmente accesible a pie, con una bucólica pared rocosa por donde fluye el agua entre hiedras. Aquí puede terminar la excursión. Pero si insisten en seguir adelante pueden subir por el camino que hasta llegar a una pista más grande. A la izquierda iríais hacia el Coll de Font de Cera, camino de El Masnou. Demasiado lejos. Si vais a la derecha iréis hacia la Conreria, hacia Badalona. Estamos en la cresta que separa el Vallés del Maresme. Vemos la torre de vigilancia de incendios que corona el cerro de Galzeran. La vista abarca Santa Maria de Martorelles, desde donde hemos salido hace dos horas, toda la llanura del Vallés y las sierras que la cierran y, llegando al cerro, vemos el mar azul, con Mongat, Badalona, Alella, el Masnou y Barcelona. Estais en el Cerro de Galzeran, el más alto de esta parte de la sierra. Coronado por una torre de vigilancia contra incendios. Las vistas son insuperables: en primer término la Conreria, Tiana, Montgat y Badalona, detrás Barcelona. En el norte las sierras de Collserola, el Garraf y el Ordal. Más lejos Montserrat. Debeis haber caminado muchas horas. Retroceded y volved a la fuente de la Teja. Pueden bajar por el mismo camino, o bien hacer un rodeo. Si toman el camino que baja hacia su derecha, de bajada, pasaréis cerca del cerro Ruf y acabaréis llegando a Santa Maria de Martorelles por el Torrent de Gurri, pasando por la Fuente de la Merced. Sigan adelante y pasareis al lado de la casa de colonias de Can Girona. Verán la balsa de riego más grande de Cataluña. La Fuente de la Merced está en un lugar muy bonito. Ahora el camino vuelve a ser llano, nada cansado. La fuente mana todo el año, con sequía o sin. Desde la fuente de la Merced hay gente que sube hasta el castillo de San Miguel, sobre Montornés, que domina toda la llanura desde sus ruinas. O bien pueden, antes de bajar hacia la fuente de la Merced, subir hacia el poblado ibérico de la colina del Castillo Ruf, atalaya sobre el Vallés, o visitar el dolmen escondido en medio del bosque. O incluso buscar la secreta fuente de Gurri, que nosotros vimos hace años y ahora ha desaparecido del mapa. Pero esto ya no es tan fácil. Pero cualquiera que sea la condición física de la familia, una matinal con niños por los bosques que rodean Santa Maria de Martorelles es muy agradable. Animaos. Sólo a 15 kms. de Barcelona.