Las Huelgas


El monestir de las Helgas Reales és un impresionant cenobi situat a les afores de Burgos. Tot i que Burgos és una ciutat increible, amb atractiu suficient per si mateixa, i que justifica sobradament un viatge, no podeu marxar de Burgos sense veure aquesta bellíssima abadia. És panteó dels reis de Castella, (hi ha enterrat un piló de reis i reines), i té un eslèndit museu ple de teles, vestits i altres objectes de valor incalculable. Las Huelgas és un dels més grans i millors monestirs d’Espanya, i nosaltres n’hem vist molts!. Per dormir no cal amoinar-se gaire: Burgos està ple d’hotels. També te un càmping guapíssim, situat en un entorn magnífic, amb bungalows molt bonics: el càmping municipal “Fuentes Blancas”:  Per menjar us recomanem vivament que aneu de tapes. Prop de la catedral trobareu el bar de tapes “La cabaña Arandina”. El millor que hem probat. Un pernil d’escàndol al carrer de la sombrereria, número 12.  La web del monestir és: http://www3.planalfa.es/lashuelgas/introduccion_i.htm. Web de turisme de Castella i LLeó: http://www.turismocastillayleon.com/ Web de l’ajuntament de Burgos: http://www.aytoburgos.es/

El monasterio de las Huelgas Reales es un impresionante cenobio sito a las afueras de Burgos. Aun cuando Burgos es una ciudad increible, con atractivo suficiente por si misma, y que justifica sobradamente un largo viaje, no podéis marchar de Burgos sin ver esta bellísima abadía. Es el panteón de los reyes de Castilla, (hay enterrados un montón de reyes y reinas), y tiene un espléndido museo lleno de telas, vestidos y otros objetos de valor incalculable. Las Huelgas es uno de los más grandes y mejores monasterios de España, ¡y nosotros hemos visto muchos!. para comer os recomendamos que vayais de tapas. Cerca de la catedral está el bar “La cabaña Arandina”. El mejor que hemos probado. Un jamón de escándolo en la calle de la sombrereria, número 12. Por dormir no hace falta buscar demasiado: Burgos está lleno de hoteles. También tiene un càmping guapísimo, situado en un entorno magnífico, con bungalows: el càmping municipal “Fuentes Blancas”.

Liébana


Sant Toribi de Lièbana és un monestir. Un monestir de Cantàbria. Un monestir no massa bonic, ni massa lleig. Te una bonica esglèsia gòtica, un claustre i una relíquia de la vera creu de Jesús. Però tot i que això és molt important, el més bonic de Sant Toribi és la Liébana, la maravellosa comarca de muntanya, amb boscos frondosos, multicolors a la tardor, amb els imponents Pics d’Europa. També és les seves valls, amb els poblets medievals, les casones, la natura, el menjar i els hoteles amb encant, amb molt d’encant. Pujeu fins la Liébana i disfruteu d’uns dies de tranquilitat i de verdor. Per dormir us recomanem l’hotel el oso, a Cosgaya. Si el trobeu ple, probeu sort a l’hotel Cosgaya, just al davant. Informació sobre Lièbana: http://www.liebanaypicosdeeuropa.com/. Informació general general: http://www.turismodecantabria.com/

Santo Toribio de Liébana és un monasterio. Un monasterio cántabro. Un monasterio ni demasiado bonito, ni demasiado feo. Con una iglesia gótica, un claustro y la reliquia de la vera cruz de Jesús. Pero aún cuando todo esto es muy importante, lo mejor de Santo Toribio es la propia Liébana, la maravillosa comarca de montaña, con bosques frondosos, multicolores en otoño, con los imponentes Picos de Europa. También lo són sus valles, con los pueblos medievales, con casonas, con su naturaleza, su comida y los hoteles con encanto, con mucho encanto. Visitad la Liébana y disfrutareis de unos días de tranquilitdad y de verdor. Para dormir os recomendamos el hotel del oso, en Cosgaya. Si lo encontráis lleno, probad suerte en el hotel Cosgaya, justo enfrente.

Incles


Andorra és la masificació, el tràfec, el trànsit, compres, hotels, cues, bogeria, neu, forfaits… però Andorra també ofereix petits espais naturals poc explotats i poc explorats pel turisme massiu, com ara el vall d’Incles. Per arribar-hi cal anar cap al Pas de la Casa per la carretera general que va a en direcció França. Passat El Tarter, i abans de passar Soldeu, trobareu un pont i una carretera asfaltada i estreta que s’endinsa en la Vall d’Incles. A la primavera i estiu tota la contrada està plena de flors. Si us agrada caminar podeu arribar-vos fins l’estany de Juclar. Hi ha multitud d’hotels i apartaments a Andorra. Podeu mirar-vos els hotels grans, de quatre estrelles que accepten famílies, com ara el Plaza, o el Novotel. També el màgnific xalet Abba Suites. Més informació al portal: http://www.andorra.ad/

Andorra es masificación, trasiego, tránsito, compras, hoteles, colas, locura, nieve, forfaits… pero Andorra también ofrece pequeños espacios naturales poco explotados y poco explorados por el turismo masivo, como por ejemplo el valle de Incles. Para llegar hace falta ir en dirección al Paso de la Casa por la carretera general que va a en dirección Francia. Pasado El Tarter, y antes de pasar Soldeu, encontraréis un puente y una carretera asfaltada, estrecha, que se adentra en el Valle de Incles. En primavera y verano toda la comarca está llena de flores. Si os gusta andar podéis llegaros hasta el estanque de Juclar. Hay multitud de hoteles y apartamentos en Andorra. Podéis miraros los hoteles grandes, de cuatro estrellas, que aceptan familias, como por ejemplo el Plaza, o el Novotel. También el mágnifico chalé que Abba Suites tiene allí. Más información en el portal: http://www.andorra.ad/

Boí


Boi, sense més, és el poble central de la Vall de Boi. La seva esglèsia de Sant Joan conté pintures molt boniques. No totes les esglèsies de la vall tenen pintures. Només Boí i Taüll. Al poble trobareu tota classe de serveis i molts hotelets. Un que te bones habitacions familiars és l’hostal Pey.

Boi, sin más, es el pueblo central del Valle de Boi. Su iglesia de San Juan contiene pinturas muy bonitas. No todas las iglesias del valle tienen pinturas. Sólo Boí y Taüll. En el pueblo encontraréis toda clase de servicios y muchos hotelitos. Uno que tiene buenas habitaciones familiares es el hostal Pey.

Sigena


El monestir de Sigena, o Sixena, és el gran desconegut dels monestirs del Císter lligats a la corona d’Aragó. Situat lluny de Poblet, Santes Creus o Vallbona de les Monges, l’abadia femenina de Sigena ha quedat oblidada en un racó de l’Aragó, tocant a Fraga o Monzón. Pot ser perquè acull el rei Pere II d’Aragó, el pare de Jaume I, derrotat a Muret, defensor dels càtars?. La mala sort que acompanyà sempre aquest monarca s’ha contagiat al cenobi que li donà sepultura. I és llàstima perquè mereix una visita. Una visita no gens fàcil: ocupat per una ordre monàstica de rigurosa clausura, obre pocs dies la setmana i poques hores. Si el voleu visitar informeu-vos-en. Hi arribareu per l’autopista AP2 o la A2, en direcció a Saragossa, la sortida que hi ha passat Fraga i just creuar el riu Cinca, en direcció Huesca i Sarinyena, al poblet de Villanueva de Sigena: http://www.villanuevadesigena.com/

El monasterio de Sigena, o Sixena, es el gran desconocido de los monasterios del Císter ligados a la corona de Aragón. Situado lejos de Poblet, Santes Creus o Vallbona de les Monges, la abadía femenina de Sigena ha quedado olvidada en un rincón del Aragón, tocando a Fraga o Monzón. ¿Puede ser porque acogió la tumba del rei Pedro II de Aragón, el padre de Jaime I, que fue derrotado y muerto en Muret, defendiendo a los cátaros?. La mala suerte que acompañó siempre a este monarca quizás se ha contagiado al cenobio que le dió sepultura. Y es lástima porque merece una visita. Una visita nada fácil: ocupado por una orden monástica de rigurosa clausura, abre pocos días a la semana y muy pocas horas. Si quereis visitarlo informaos antes. Llegaréis por la autopista AP2 o la A2, dirección a Zaragoza, cogiendo la salida que hay pasado Fraga y justo cruzar el río Cinca, en dirección hacia Huesca y Sariñena, en el pueblo de Villanueva de Sigena: http://www.villanuevadesigena.com/

Santa Maria de Taüll


Santa Maria de Taüll és l’esglèsia del poble de Taüll, a la Vall de Boí. A més de ser un poblet encantador, conservat i ben arreglat, te una esglèsia romànica a dins del poble, Santa Maria, amb unes fantàstiques pintures, (vegueu foto) i Sant Climent, a les afores, amb unes altres pintures tan o més extraordinàries. (Tot i que les originals vàren ser arrancades i són al MNAC a Barcelona, van quedar els pigments a la pared calcats pel pas dels segles. Què és més autèntic?). Formen part del Patrimoni Mundial de la Humanitat, UNESCO, i si les pugeu a veure en sabreu la raó. Hi ha un tiquet per visitar-les totes per pocs euros. A Taüll hi ha molts hotels, i cases rurals, i apartaments de tot tipus. Podeu saberne més a http://www.vallboi.com/ca/index.aspx

Santa Maria de Taüll es la iglesia del pueblo de Taüll, en el Valle de Boí. Además de ser un pueblo encantador, conservado y bien arreglado, tiene una iglesia románica adentro del pueblo, Santa Maria, con unas fantásticas pinturas, (ver foto) y Sant Climent, en las afueras, con otras pinturas tanto o más extraordinarias. (Aun cuando las originales fueron arrancadas y estan en el MNAC en Barcelona, quedaron los pigmentos en la pared calcados por el paso de los siglos. ¿Qué es más auténtico?). Forman parte del Patrimonio Mundial de la Humanidad, UNESCO, y si las subís a ver sabréis la razón. Hay un ticket para visitarlas todas por pocos euros. A Taüll hay muchos hoteles, y casas rurales, y apartamentos de todo tipos. Podéis saber más en http://www.vallboi.com

Erill la vall


Erill la vall és l’esglèsia més bonica de la Vall de Boi, declarada tota ella patrimoni de la humanitat per les seves esglèsies romàniques. . I aquesta és una opinió estrictament personal, és clar. Perquè si bé Erill la Vall no te pintures com les de Sant Climent o Santa Maria de Taüll, en canvi el seu campanar esbelt m’enamora. A més, a Erill la Vall, un poblet preciòs, hi ha un centre d’interpretació de tot el romànic de la Vall de Boi que cal veure. A més, és gartuït. Hi ha bons audiovisuals, ben fets, entenedors per la canalla. Podeu fer una ruta per les esglèsies de Boí. Hi ha un tiquet combinat, baratet, que permet visitar les 7 millors. Per menjar i dormir per tota la Vall hi ha hotels que valen la pena, i cases rurals. Nosaltres ho varem fer a l’hotel Pey, del mateix poble de Boí, amb habitacions familiars netes i no gaire cares, i un bon restaurant, tradicional. http://www.hotelpey.com/ Mireu-vos la web de la Vall: http://www.vallboi.com/

Erill la Vall posee la iglesia más guapa de todo el Valle de Boi, declarado patrimonio de la humanidad precisamente por sus iglesias románicas. Y esta es una opinión estrictamente personal, claro está. Porque si bien Erill no tiene pinturas como las de Sant Climent o Santa Maria de Taüll, en cambio su campanario esbelto me enamora. Además, Erill, que és un pueblo precioso, tiene un centro de interpretación de todo el románico del Valle de Boi que no podeis dejar de ver. Además, es gartuito, con buenos audiovisuales, bien hechos, muy faciles de entender por la chiquillería. Hay una ruta por las iglesias de Boí, con un  ticket combinado, baratito, que permite visitar las 7 mejores. Para comer y dormir por todo el Valle encontrareis hoteles que valen la pena, y muchas casas rurales. Nosotros lo hicimos en el hotel Pey, en el mismo pueblo de Boí, con habitaciones familiares limpias y no muy caras, y un buen restaurante, tradicional. http://www.hotelpey.com Miraos la web del Valle: http://www.vallboi.com/

Ainhoa


Moltes noies es diuen Ainhoa. Aquest és el seu poblet. http://www.ainhoa.fr/ Un poblet Basc, del cantó francés, no gaire lluny de la frontera de Dantxarinea, de les coves de bruixes de Zugarramurdi, de Pamplona o del vall d’Elizondo. Val la pen acreuar la ratlla de la frontera i, quatre quilometres més enllà, fer una ullada a aquesta vila basca terriblement ben conservada, amb les seves cases populars del segles XVI i XVII. Si els podeu pagar hi ha hotels i restaurant glamurosos. Si no, aneu al costat espanyol. Els poblets estan plens de cases rurals d’ensomni. I si us agraden els hotels, aneu a l’hotel Saskaitz, a Elizondo. Tenen habitacions veritablement familiars, de les de molts llits, a preus insuperables. I per menjar, està molt clar: a Elizondo mateix el restaurant Baztan. Una encantadora parella d’avis us donaran a probar la seva famosa sopa d’all, (incomparable), i els seus plats cassolans i vins seleccionats. No us ho podeu deixar perdre. http://www.valledebaztan.com/

Muchas chicas se llaman Ainhoa. Este es su pueblo. http://www.ainhoa.fr/ Un pueblecito vasco, de la parte francesa, no muy lejos de la frontera de Dantxarinea, y de las cuevas de brujas de Zugarramurdi, o de la ciudad de Pamplona o del magnífico valle de Elizondo. Vale la pena cruzar la raya de la frontera y, cuatro kilometras más allá, echar una ojeada a esta villa vasca terriblemente bien conservada, con sus casas populares del siglos XVI y XVII. Si los podéis pagar hay hoteles y restaurantes glamurosos. Si no, os vais del lado español. Allí los pueblos están llenos de casas rurales y, si os gustan los hoteles, vais al hotel Saskaitz, en Elizondo. Tienen habitaciones verdaderamente familiares, de las de muchas camas, a precios insuperables. Y para comer, está muy claro: en Elizondo mismo teneis el restaurante Baztan. Una encantadora pareja de abuelos os darán a probar su famosa sopa de ajo, (incomparable), y sus platos caseros y vinos seleccionados. No os lo podéis dejar perder. http://www.valledebaztan.com/

Gaube


El Pirineu francès, que no està gens lluny de Barcelona, te racons mítics. El llac de Gaube n’és un. Es tracta d’una de les ascencions totèmiques de les primeres excursions pel Pirineu, per allà els anys d’inici del segle XX. Avui dia segueix essent tan bonic com sempre, però ara arribar-hi amb els infants és molt fàcil. Des de Cauterets heu de pujar cap el Pont d’Espagne, per una maravellosa carretera de muntanya plena de cascades. A dalt, trobareu un aparcament, (pagant és clar), un restaurant, una oficina de turisme i moltes més atencions. Entre elles un telecabina i un telecadira que us deixaran en un camí ben planer, a més de 2400 metres d’alçada, per arribar en deu minuts al llac. En un entorn magnífic un paisatge per no oblidar: pugeu i admireu Gaube i el seu llac. http://www.cauterets.com/cauterets2006/index.php

El Pirineo francés, que no está nada lejos de Barcelona, té rincones míticos. El lago de Gaube es uno. Se trata de una de las ascencions totèmiques de las primeras excursiones por el Pirineu, por allá los años de inicio del siglo XX. Hoy en día sigue siendo tan guapo como siempre, pero ahora llegar con los niños es muy fácil. Desde Cauterets debéis subir cabeza el Puente de Espagne, por una maravellosa carretera de montaña llena de cascadas. Arriba, encontraréis un aparcamiento, (pagando claro está), un restaurante, una oficina de turismo y muchas más atenciones. Entre ellas un telecabina y un telesilla que os dejarán en un camino bien planer, además de 2400 metros de alzada, por llegar en diez minutos al lago. En un entorno magnífico un paisaje por no olvidar: subís y admiráis Gaube y su lago. http://www.cauterets.como/cauterets2006/index.php