La Pineda i el Salt del Bisbe


font_bisbe

Si us arribeu fins la bellíssima vila pirinenca de La Pobla de Lillet, i agafeu la carretera BV-402, camí de Gombrén i Campdevanol, en poc més de un parell de kms. trobareu una pista asfaltada a mà dreta que porta a Sant Jaume de Frontanya, un altre poble de Catalunya que no pot faltar en el vostre llibre de visites. La desviació està perfectament senyalitzada, i en el rètol ja hi apareix l’àrea de lleure “La Pineda”, que s’anuncia a un km. d’allà. Preneu la carretera i, un cop passat el gual pel damunt de la Riera d’Arija, que sempre porta aigua, però no sempre omple el gual, heu d’estar atents, a mà esquerra, a un camí pedregós, però practicable, que baixa al riu. Allà trobareu La Pineda. És una zona de pícnic, vora el riu, agradable, però amb aspecte d’un gran descampat, un bosc esclarissat, això sí, amb molta gespa i moltíssim espai per còrrer i voltar. Ah!. I si fan bons bolets quan n’és la temporada. Tot i això que diem, l’indret és bonic i agradable, i ningú no us dirà res. És totalment lliure. Hi ha bon aparcament pels cotxes, unes quantes taules de fusta escampades pel bosc, i unes barbacoes de pedra, una mica atrotinades, com també ho està la font, també de pedra. Així mateix hi ha una zona de lavabos, però sense que ningú se’n cuidi de res, que solen estar molt bruts. El riu Arija és un riuet divertit, ideal pels infants, amb un llit ple de pedres, matolls i basses, que farà les delicies de la vostra canalla. Si us ha agradat aquest lloc, encara us agradarà més fer una petita excursió fins el Salt del Bisbe, un racó maravellós, que està a uns 3 kms. de l’Àrea de Lleure de La Pineda. Per anar-hi cal continuar la pista asfaltada que porta cap a Sant Jaume de Frontanya, per on hem arribat a l’àrea, i en uns kms. trobarem una fletxa blava pintada a l’asfalt, que ens senyala cap a la dreta, i allà mateix, un marge on hi caben uns quants cotxes. Hi ha un caminet que fa baixada, que en uns 10 minuts us portarà al Salt, o la balma, o la Font del Bisbe. L’aigua del Torrent de Solls, afluent del riu Arija de l’àrea de picnic, cau des d’uns dueu metres d’alçada, a un gorg encisador. L’indret és màgic. Molt bonic. Ets pots donar una dutxa, o banyar-vos amb les criatures, rodejats de natura. Us proposem doncs una sortida familiar a la Vall de l’Alt Llobregat, que recorre aquest riu, tot just nascut. No podeu deixar de veure La Pobla de Lillet, un bonic poble d’aires medievals, amb un casc antic notable, i un pont encisador. Amb moltes ermites i esglésies romàniques pels voltants, perdudes entre els camps i els boscos, que podeu jugar a trobar: Rotgers, Rus… i fins un monestir: Santa Maria de Lillet. Arribareu a La Pobla de Lillet pujant cap el túnel del Cadí fins Guardiola de Berguedà, ja passat Manresa i Berga, camí de França. Gireu en direcció a Castellar d’en Hug i La Pobla, ben indicat. També en aquesta zona hi ha una obra mestra d’en Gaudí: els jardins Artigues. Podeu pujar en el tren del ciment que us portarà a la fàbrica del Clot del Moro. Si voleu tocar molta neu sortiu de La Pobla en direcció Castellar d’en Hug, un altre poble ben pintoresc. Abans però, pareu a les fonts del Llobregat, bonic indret familiar. Podeu acabar arribant al Pla de l’Anyella, a La Molina. Neu assegurada a l’hivern, a la tardor els boscos son de colors!. També heu de saber què, baixant cap a Guardiola de Berguedà trobareu la mina de petroli de Riutort. La zona dona motiu perfectament per passar un bon cap de setmana, curt o llarg, un pont o fins unes vacances. Per dinar, fora de la zona de pícnic, a la Pobla de Lillet, teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, normaletes i senzilles. També és molt bonic, amb bona taula i bons llits l’hostatgeria del santuari de  la Verge de Falgars, que està situat a la serra del mateix nom, en un entorn natural de conte de fades, a  1.300 metres d’alçada, a uns 7 kms. de la Pobla. Per tornar de l’àrea us recomanem continuar la pista fins a Sant Jaume de Frontanyà, un poblet encisador amb una veritable catedral romànica. Allà podeu dinar a la Fonda Cal Marxandó, cuina de tota la vida, al mig del poblet, sense pèrdua possible. Tel: 938.23.90.02. Per dormir, a la zona, també podeu anar a Guardiola de Berguedà hi ha Cal Duaner i un bonic hotel anomenat El Blat, amb bon restaurant. Proper està El Jou, un altre bon hotel. Una mica fora de la zona teniu el Càmping Berguedà, camí de Saldes i del Pedraforca, un altre indret amb molta neu, i vistes espectaculars. A Borredà, un xic més avall de Sant Jaume de Frontanyà, trobareu algunes cases rurals boniques, com ara el Querol Vell. Volem fer una referència més a Sant Jaume de Frontanyà, el bonic poblet enlairat al mig de dues valls esplèndides del Pirineu on porta la pista que heu seguit per arribar a La Pineda, i al Salt del Bisbe. Doncs bé, us recomanem vivament la visita a aquest conjunt de cases de pedra dominat per la imponent silueta d’un dels temples més bonics del romànic català. Amb les seves tres naus nues, aquesta joia de pedra us captivarà. A més, podeu fer diverses rutes de natura al voltant del poble. S’hi arriba també des de Berga, per Vilada i Borredà, seguint una carretera asfaltada fins el poble. Juntament amb la possibilitat d’entrar-hi, o de sortir-ne, pel darrera, per la pista que ens porta fins La Pobla de Lillet, veureu que hi ha la possibilitat de fer una fantàstica ruta circular. Per dinar, a Sant Jaume, quedeu-vos a l’hostal que hi ha al poble, ho fan molt bé. Bon Pirineu, bon picnic, bona barbacoa i paisatge de somni a Lillet!.

Lleguense hasta la bellísima villa pirenaica de La Pobla de Lillet, y tomen allí la carretera BV-402, camino de Gombrén y Campdevanol, en poco más de un par de kms. encontrarán una pista asfaltada a mano derecha que les lleva a Frontanya, otro pueblo de Cataluña que no puede faltar en su libro de visitas. La desviación está perfectamente señalizada, y en el rótulo ya aparece el t´tulo “área de recreo El Pinar”, que se anuncia a un km. de allí. Tomen la carretera y, una vez pasado el vado por encima de la Riera de Arija, que siempre lleva agua, pero no siempre llena el vado, deberan estar atentos, a mano izquierda, a un camino pedregoso, pero practicable, que baja al río. Allí encontrarán La Pineda. Es una zona de picnic, cerca del río, agradable, pero con aspecto de un gran descampado, un bosque ralo, eso sí, con mucho césped y muchísimo espacio para correr.Allí si hacen buenas setas cuando es la temporada. El lugar es bonito y agradable, y nadie les dirá nada. Es totalmente libre. Hay buen aparcamiento para los coches, varias mesas de madera esparcidas por el bosque, y unas barbacoas de piedra, un poco destartaladas, como también lo está la fuente, también de piedra. Asimismo hay una zona de aseos, pero sin que nadie se cuide de nada, que suelen estar muy sucios. El río Arija es un riachuelo divertido, ideal para los niños, con una cama lleno de piedras, matorrales y balsas, que hará las delicias de su niños. Si os ha gustado este lugar, aun puede que les guste más hacer una pequeña excursión hasta el Salto del Obispo, un rincón maravilloso, que está a unos 3 kms. del Área de Ocio de La Pineda. Para ir hay que seguir la pista asfaltada que lleva hacia Sant Jaume de Frontanyà, por donde hemos llegado al área, y en unos kms. encontraremos una flecha azul pintada en el asfalto, que nos señala hacia la derecha, y allí mismo, un margen donde caben varios coches. Hay un camino que hace bajada, que en unos 10 minutos les llevará al Salto, o la cueva, o la Fuente del Obispo. El agua del torrente de Solls, afluente del río Arija del área de picnic, cae desde unos metros de altura, en una poza encantadora. El lugar es mágico. Muy bonito. Os proponemos también una salida familiar en el Valle del Alto Llobregat, que recorre este río, apenas nacido. No pueden dejar de ver La Pobla de Lillet, un bonito pueblo de aires medievales, con un casco antiguo notable, y un puente encantador. Con muchas ermitas e iglesias románicas por los alrededores, perdidas entre los campos y los bosques, que puede jugar a encontrar: Rotgers, Rus … y hasta un monasterio: Santa Maria de Lillet. Llegará a La Pobla de Lillet subiendo hacia el túnel del Cadí hasta Guardiola de Berguedà, ya pasado Manresa y Berga, camino de Francia. Giren en dirección a Castellar d’en Hug, bien indicado. También en esta zona hay una obra maestra de Gaudí: los jardines Artigas. Pueden subir en el tren del cemento que les llevará a la fábrica del Clot del Moro. Si desean tocar mucha nieve salgan en dirección Castellar de en Hugo, otro pueblo bien pintoresco. Antes, parad a las fuentes del Llobregat, bonito lugar familiar. Pueden acabar llegando al Plan de la Anyella, en La Molina. Nieve asegurada en invierno, en otoño los bosques son de colores. También deben saber que, bajando hacia Guardiola de Berguedà encontrarán la mina de petróleo de Riutort. La zona es motivo para pasar un buen fin de semana, corto o largo, un puente o incluso unas vacaciones. Para comer, fuera de la zona de picnic, en la Pobla de Lillet, tienen el Hostal Pericas, un lugar casero, con habitaciones de fonda, normalitas y sencillas. También es muy bonito, con buena mesa y buenas camas la hospedería del santuario de la Virgen de Falgars, que está situada en la sierra del mismo nombre, en un entorno natural de cuento de hadas, a 1.300 metros de altura, a unos 7 kms. de Lillet. Para volver del área les recomendamos seguir la pista hasta Sant Jaume de Frontanyà, un pueblo encantador con una verdadera catedral románica. Allí pueden comer en la Fonda Cal Marxandó, cocina de toda la vida, en medio del pueblo, sin pérdida posible. Tel: 938.23.90.02. Para dormir, en la zona, también pueden ir a Guardiola de Berguedà donde hay un hermoso hotel llamado El Blat, con buen restaurante. Cercano está El Jou, otro buen hotel. Un poco fuera de la zona tiene el Camping Berguedà, camino de Saldes y del Pedraforca, otro lugar con mucha nieve, y vistas espectaculares. En Borredà, un poco más abajo de Sant Jaume de Frontanyà, encontrarán algunas casas rurales bonitas, como el Querol Vell. Queremos hacer una referencia más en Sant Jaume de Frontanyà, el bonito pueblo despegado en medio de dos valles espléndidas del Pirineo donde lleva la pista que ha seguido para llegar a La Pineda, y el Salto del Obispo. Pues bien, se recomienda vivamente la visita a este conjunto de casas de piedra dominado por la imponente silueta de uno de los templos más bellos del románico catalán. Con sus tres naves desnudas, esta joya de piedra os cautivará. Además, puede realizar varias rutas de naturaleza alrededor del pueblo. Se llega también desde Berga, por Vilada y Borredà, siguiendo una carretera asfaltada hasta el pueblo. Junto con la posibilidad de entrar, o de salir de ella, por detrás, por la pista que nos lleva hasta La Pobla de Lillet, verán que existe la posibilidad de hacer una fantástica ruta circular. Para comer, en Santiago, quedaos en el hostal que hay en el pueblo, lo hacen muy bien. Buen Pirineo, buen picnic, buena barbacoa y paisaje de ensueño en Lillet.

Festa ibèrica a Premià de Dalt


festa_iberica_premia

A tocar de Barcelona, al bell mig del Maresme, en un entorn privilegiat de turons coberts de bosc que conviden al passeig. Enlairat damunt el blau marí del mediterrani, a la bellíssima vila de Premià de Dalt, trobareu un poblat ibèric bonic i interessant  força desconegut. Precisament, pel seu interès i pel poc coneixement, s’està intentant promocionar-lo mitjançant una bonica festa ibera que te lloc el darrer cap de setmana de setembre. Encara que tots els poblats ibèrics s’assemblen, i que a ulls dels nostres infants no són gaire més que un piló de pedres, aquest te la gràcia d’estar molt proper al centre urbà de Premià de Dalt i, en canvi, en una àrea molt bonica de bosc mediterrà. Hi ha moltes excursions a fer pel massís del Sant Mateu. I sempre amb el blau del mar com a teló de fons. Pugeu a Premià de Dalt seguint l’autopista del maresme, que porta a Mataró, i deixant-la per la sortida de Vilassar de Dalt, Cabrils, Premià de Mar. Agafeu la direcció cap a Premià de Mar i després, a la rotonda, la BV-5024 cap a Premià de Dalt. Travesseu la població seguint la Riera que puja i puja fins convertir-se en el carrer de la Costa, al peu del turó de la Cadira del Bisbe. Disfruteu amb els vostres infants dels tallers, visites guiades, xerrades i altres activitats. també podeu anar a la platja de Premià, gran, de sorra gruixuda i aigüa neta. O bé passejar, fer ruta a peu, o en bici, pels camins asolellats del Turó de Sant Mateu, que forma part del Parc natural de Marina.  A Premià de Dalt hi ha bons llocs on menjar. Us en descobrirem uns quants. Teniu una típica masia catalana, de cuina cuidada, Can Padellas. Força bé també està el restaurant La Cisa. Cuina selecta al restaurant Sant Antoni, un clàssic del poble. Bona festa iberica al poblat de la Cadira del Bisbe, al poblet joilu de Premià de Dalt!.

Junto a Barcelona, en el Maresme, en Premià de Dalt, acaba de recuperarse un poblado ibérico bastante desconocido. Precisamente, por su interés y su desconocimiento, se está intentando promocionarlo mediante una bonita fiesta íbera que tiene lugar el último fin de semana de septiembre. Aunque todos los poblados ibéricos se parecen, y a los ojos de nuestros niños no son mucho más que un montón de piedras, este tiene la gracia de estar muy próximo al centro urbano de Premià de Dalt y, en cambio, en una área muy bonita de bosque mediterráneo. Hay muchas excursiones a hacer por el macizo del San Mateo. Y siempre con el azul del mar como telón de fondo. Subid hasta Premià de Dalt siguiendo la autopista del Maresme, que os lleva hacia Mataró, y dejadla en  la salida de Vilassar de Dalt, Cabrils, Premià de Mar. Tomen la dirección hacia Premià de Mar y después, en la rotonda, la BV-5024 hacia Premià de Dalt. Cruzando la población y siguiendo la Riera, se sube y sube hasta el pie del cerro de la cadira del Bisbe.

Augustusburg


augustusburg

A 16 kms al sur de Köln, la ciutat alemana de Colònia, a la vall del vell riu Rhin, hi trobareu l’Augustusburg, al poble de Bruhl. Es tracta d’un ostentós palau barroc, fet construir per el princep Clement August de Baviera, i que sense cap excusa heu de visitar si passeu prop de Bonn, o de Colònia, en un viatge per Alemania. Mai no veureu una delicia rococó com aquesta. Una vila de descans dels princeps arquebisbes de la vila de Köln, amb uns salons maravellosos, i uns  bells jardins a la francesa, però també amb uns boscos a l’anglesa molt encantadors. Fàcilment accessible en cotxe, o bé amb el tramvia 18 des de Colònia o Bonn. Baixeu a Bruhl Mitte. També fàcil amb tren. L’estació está al costat del palau. A la ciutat de Brulh trobareu moltíssims bars, restaurants i hotels de tota mena, si us fessin falta. Entrada familiar: 14 € del 2013, per 2 adults i 2 nens. El castell tanca a les 16 hores. El parc a les 21 hores. L’accés al parc és lliure. I ja que sou aquí, val la pena fer una bona paradeta a Köln. Ja des de lluny, de molt lluny, veureu les altíssimes agulles gòtiques de les imponents torres de la seva catedral. Un dels millors edificis gòtic d’Europa, a l’alçada de les grans catedrals franceses d’Amiens, Chartres o Reims, o de les angleses de Canterbury, Saisbury o Ely. Elles us serviran de reclam per trobar el centre de la ciutat. Per descomptat aquest és el temple gòtic més bonic d’Alemania. Alt i poderós, ple d’obres d’art. I dins hi ha un sepulcre que farà les delícies dels vostres infants. Ni més ni menys que la tomba dels Reis Mags d’Orient, preciosa, resplandent i magnífica. Romànica del segle XII. Però Colònia també és el seu centre medieval, tot i que molt fet malbé per les bombes. Avui ple d’edificis moderns, amb botigues de tota mena. Però encara podreu disfrutar de la plaça del mercat amb les cases antigues i les seves boniques esglèsies romàniques, en total en te una dotzena. Sant Martí, Santa Maria, Sant Gedeó, Sant Pantaleó… I de la terrassa damunt el riu, veient passar els vaixells, en un tràfec incessant. I del pont de ferro Hoënzollern, com una mena de pont tipus Eiffel, per on arriben els trens a la Haunptbahnhof, a tocar del Dom, i on els enamorats passegen damunt l’aigua marró del Rhin, i pengen candaus, milers de candaus amb els seus noms. Mai no hem vist tants candaus en un pont, enlloc del món. Disfruteu de Colònia sense presses, fent servir el tramvia, que ara és metro, i ara tren de rodalies, i els centenars de bus que hi ha a la ciutat. Mireu-vos la web del transport i escolliu la vostra tarifa. O mireu-vos a la web de turisme, on hi ha informació sobre la carta Welcome, que dona accés a museus, com ara el Luwding d’art modern, o el d’art romà, que son molt interessants, a més de via lliure per circular per tota la ciutat. La seva excel·lent xarxa de transport, amb la tarifa 2B, o regional, us durà a Augustusburg o a Bonn, l’antiga capital federal, on nasqué Beethoven. Una vila petita, amb un castell palau. Molt digne tot plegat. O feu una excursió a Aachen, l’Aquisgrà Imperial de Carlemany. O una anada fins el Lorelei, la desfilada del riu Rhin sota les roques, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, al sur de la ciutat de Coblenza, (Koblenz), i fins arribar a la bella Magúncia, (Mainz). Nosaltres varem dormir en un càmping molt familiar, el càmping oficial de Colònia, a tocar del Rhin. Menjavem en un restaurant a tocar d’aquest càmping: el Bosporus, amb especialitats alemanyes. Ja de més grans hem anat amb els nens al Novotel, molt ben situat a la vora del riu també, i hem dinat i sopat en una trattoria i pizzeria magnífica, que s’anomena Toscanini. Mitja ciutat hi va. Reserveu. Està al carrer Jakobstrasse 22. Però a banda d’aquest, que us recomanem amb l’ànima, Colònia està plena d’hotels molt agradables i centenars de bons restaurants. No us perdeuel maravellós palau d’Augustusburg, en un viatge per Alemania, i tampoc la vila de Köln, i la seva catedral. Valen la pena!.

No muy lejos de la villa de Colonia, en Alemania, se alza el sueño barroco de Clemente Augusto, arzobispo y principe de esta ciudad del valle del Rhin. Un palacio rococo con inmensos y bellísimos jardines a la francesa y un parque muy bonito. Los aposentos son una maravilla, valen la pena de ver en una excursión por esta zona de Alemania. Fácil llegar hasta el Augustusburg, que así se llama el castillo, con el tren, o el tranvia 18 des de Colonia. Son solo 16 kms. Y ya que estais por allí no dejeis de visitar la impresionante ciudad de Köln, (Colónia), con su imponente catedral gótica, la mejor de toda Alemania, y sus museos. Para dormir, el mejor familiar, el Novotel. Niños gratis, hay que aprovecharlo. Y para comer os recomendamos una pizzeria fantástica: Toscanini, en la calle Jacobstrasse, 28, cerca del Novotel. Vale la pena desplazarse hasta el palacio de Augustusburg si dais una vuelta por Alemania. Querais boquiabiertos.

Pessebre a La Cisa


Aquestes dates nadalènques hi ha poques sortides familiars millors que els pessebres vivents. Ara se’n fan arreu de Catalunya, i ja us n’hem ressenyats molts al nostre bloc. Permeten veure espais naturals bonics, conèixer poblets encisadors i gaudir de representacions amateurs i genuïnes de teatre popular. Entre les que tenen lloc més a tocar de Barcelona us volem presentar la d’un petit poble del Maresme interior. Es tracta del pessebre vivent de Premià de Dalt que es fa a la masia de la Cisa, als turons de la serralada litoral, al costat de l’ermita del mateix nom, d’àmplia devoció en aquestes contrades. Hi arribareu molt fàcilment per la autopista C-32, sortida Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt i Cabrils, o per l’antiga carretera N-II, agafant després la carretera que va de Premià de Mar a Premià de Dalt. Són 20 minuts des de casa. Un cop al poble pregunteu per l’ermita de la Cisa. Serà bonic, abans de la representació, fer una ullada a aquest santuari és del segle XVIII, d’un estil barroc casolà, amb bells esgrafiats. Conserva dins la Mare de Déu de la Cisa, imatge venerada del segle XIV.  Podeu, seguidament, anar fins la masia de can Cisa, molt a prop del santuari mateix, on retrocedireu dos mil anys i escaig fins a Natzaret, amb els soldats, venedors, pastors de rigor. No us perdeu la dança dels dimonis!. Aquest any hi ha funció el 18, 24 i 26 de desembre, i 1, 7 i 8 de gener, a les 6 i a les 7 de la tarda. Porteu la carta dels Reis d’Orient, que la recolliran, i bona gana: hi ha torrades amb all i oli. Si voleu passar un dia per allà, podeu visitar el poblat ibèric de la Cadira del Bisbe, molt proper. Per dinar, a la Cisa, hi ha un restaurant. I al poble de Premià de Dalt molts més. Ens agrada el Sant Antoni, un bon lloc. També ens han parlat bé del bar del Sindicat. Per allà també està el Racó de Can Feliu, una altra opció interessant. Finalment dir-vos que Premià de Dalt també te hotelets amb encant, com Cal Music. Bon pessebre vivent a Premià!.

Estas fechas navideñas hay pocas salidas familiares mejores que visitar los pesebres vivientes. Ahora se hacen por toda Cataluña, y ya os hemos reseñados muchos en nuestro blog. Permiten ver espacios naturales hermosos, conocer pueblos encantadores y disfrutar de representaciones amateurs y genuinas de teatro popular. Entre las que tienen lugar más cerca de Barcelona os queremos presentar de un pequeño pueblo del Maresme interior. Se trata del pesebre viviente de Premià de Dalt que se hace en la masía de la Cisa, en las colinas de la cordillera litoral, junto a la ermita del mismo nombre, de amplia devoción en estas tierras. Llegará mnuy fácilmente por la autopista C-32, salida Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt y Cabrils, o por la antigua carretera N-II, tomando después la carretera de Premià de Mar hasta Premià de Dalt . Son 20 minutos desde casa. Una vez en el pueblo preguntad por la ermita de la Cisa. Será bonito, antes de la representación, echar un vistazo a este santuario es del siglo XVIII, de estilo barroco casero, con bellos esgrafiados. Conserva dentro la Virgen de la Cisa, imagen venerada del siglo XIV. Pueden, a continuación, ir hasta la masía de Can Cisa, muy cerca del santuario mismo, donde retrocederan dos mil años y pico hasta Nazaret, con los soldados, vendedores, y pastores de rigor. ¡No os perdáis la danza de los demonios!. Este año hay función el 18, 24 y 26 de diciembre, y 1, 7 y 8 de enero, a las 6 ya las 7 de la tarde. Llevense la carta de los Reyes Magos, que recogerán, y buen apetito: hay tostadas con ajo y aceite. Si quieren pasar un día por allí, pueden visitar el poblado ibérico de la Silla del Obispo, muy cercano. Para comer, en la Cisa, hay un restaurante. Y en el pueblo de Premià de Dalt muchos más. Nos gusta el San Antonio, un buen lugar. También nos han hablado bien del bar del Sindicato. Por allí también está el Racó de Can Feliu, otra opción interesante. Finalmente deciros que Premià de Dalt también tiene hotelitos con encanto, como Cal Music. ¡Buen pesebre viviente en Premià!.

Cami Abat Oliva


Fa poc que s’ha organitzat una nova ruta a Catalunya. Es tracta dels anomenats  Camins de l’Abat Oliba. És un nom realment molt ben trobat per donar nom a una excursió pel més bell de l’art romànic de casa nostra. Es tracta d’un itinerari que podem fer a peu, en bici, o en cotxe. Una ruta que ens permet descobrir les fantàstiques comarques del Bages, tan desconeguda, o la plana d’Osona, o el Ripollès més encantador, la Cerdanya, Vallespir i Conflent. L’excusa és el Bisbe de Vic, i Abat de Montserrat, Ripoll i Cuixà, Oliba. El primer tram ens portarà fins el Monestir de Montserrat, molt fàcil d’abastar des de Barcelona, en automòbil, a peu, o en carrilet des de Monistrol. Montserrat te un museu excepcional, de pintura del XIX, increible, i una altra de bíblic, amb veritables mòmies egípcies. La natura és esplèndida a la muntanya santa, hi ha senders per tot arreu, fàcils i més difícils. Però també molts funiculars per fer drecera. Una aventura ben divertida pels més menuts. Sentir cantar l’escolania asserena l’esperit. Es pot menjar molt bé a l’autoservei, i dormir de fàbula a les cel·les, i a l’Hotel Abad Cisneros, amb bona taula també. Sortim de Montserrat per anar cap a la ciutat de Vic, tot travessant el Bages, i aturant-nos a la ciutat de Manresa, amb la seva seu gòtica dominant el riu Cardener. Per l’eix transversal anem a Vic. Aquesta ciutat  és una vil·la medieval preciosa, amb una catedral molt bonica, i el seu Museu Episcopal, un museu ple de pintura romànica. Proper a Vic, qui pugui, que passi pel Monestir de Saant Pere de Casserres, d’un romànic rústic, damunt del pantà de Sau. Continuem de Vic, amunt, cap a Ripoll, bressol de Catalunya, amb el seu monestir grandiòs, el claustre, la portada, les tombes dels comtes catalans… i seguir llavors cap a Sant Joan de les Abadesses, amb esglèsies i abadies romàniques sense desperdici, i acabar a Camprodón, amb més tresors: un pont i més romànic en forma de nous temples, poc coneguts. També els poblets tenen maravelles: Ogassa, Molló… amb l’església de Santa Cecília del s.XII, amb portal d’influència rossellonesa. Creuem la frontera de França i Espanya, però encara en terres catalanes: el Vallespir. Aquí tenim la vila de Prats de Molló, i més avall, Arles, amb un altre cenobi ben bonic, romànic també. Entremig les famoses gorges de la Fou, espectacle natural que no podeu perdre-us. Passem cap al Conflent, cap a Prades, visitant pel camí la joia de Serrabona, un priorat romànic fabulós, de marbre rosa. I arribats a Prades, visitar Cuixà, el cenobi estimat per Oliva. El seu temple, el claustre mutilat, la cripta, el campanar, (a la foto). I si encara us sobra temps, dediqueu-lo a pujar a Sant Martí del Canigó, una abadia suspesa dalt d’un cim majestuós, prop del cel. S’hi arriba des de Vilafranca de Conflent, una altra ciutat que cal veure: muralles, carrers medievals… un somni. Ja ho veieu. Feu-la en un cap de setmana, en un pont, en unes vacances. Cultura, art, natura, descobriment del millor que ens ofereix el nostre país. Mireu les entrades corresponents del nostre bloc per acabar de decidir on menjar, on dormir. De llocs molt especials n’hi ha un munt en aquestes terres plenes d’art i de vida!.

Hace poco que se ha organizado una nueva ruta en Cataluña. Se trata de los llamados Caminos del Abad Oliba. Es un nombre realmente muy bueno para dar nombre a una excursión por el más bello del arte románico. Se trata de un itinerario que podemos hacer a pie, en bici o en coche. Una ruta que nos permite descubrir las fantásticas comarcas del Bages, tan desconocida, o la de Osona, o el Ripollès más encantador, la Cerdanya, Vallespir y Conflent. La excusa es el Obispo de Vic, y Abad de Montserrat, Ripoll y Cuixà, Oliba. El primer tramo nos llevará hasta el Monasterio de Montserrat, muy fácil de alcanzar desde Barcelona, ​​en automóvil, a pie, o en tren cremallera desde Monistrol. Montserrat tiene un museo excepcional, de pintura del XIX, increíble, y otro bíblico, con verdaderas momias egipcias. La naturaleza es espléndida en la montaña santa, hay senderos por todas partes, fáciles y más difíciles. Pero también muchos funiculares para atajarlos. Una aventura muy divertida para los más pequeños. Oír cantar la escolanía serena el espíritu. Se puede comer muy bien en el autoservicio, y dormir de fábula en las celdas, y en el Hotel Abad Cisneros, con buena mesa también. Salimos de Montserrat para ir hacia la ciudad de Vic, atravesando el Bages, y parando a la ciudad de Manresa, con su sede gótica dominando el río Cardener. Por el eje transversal vamos a Vic. Esta ciudad es una villa medieval preciosa, con una catedral muy bonita, y su Museo Episcopal, un museo lleno de pintura románica. Cercano a Vic, quien pueda, que pase por el Monasterio de Saant Pedro de Casserres, de un románico rústico, sobre el pantano de Sau. Continuamos de Vic, hacia arriba, hacia Ripoll, cuna de Cataluña, con su monasterio grandioso, el claustro, la portada, las tumbas de los condes catalanes … y seguir después hacia San Juan de las Abadesas, con iglesias y abadías románicas sin desperdicio, y acabar en Camprodón, con más tesoros: un puente, y más románico en forma de templos, poco conocidos. También los pueblos tienen maravillas: Ogassa, Molló … con la iglesia de Santa Cecilia del siglo XII, con portal de influencia rosellonesa. Cruzamos la frontera de Francia y España, pero todavía en tierras catalanas: el Vallespir. Aquí tenemos la villa de Prats de Molló, y más abajo, Arles, con otro cenobio bonito, románico también. En medio las famosas gargantas de la Fou, espectáculo natural que no pueden perderse. Pasamos al Conflent, hacia Prades, visitando por el camino el priorato de Serrabona, de un románico fabuloso, todo de mármol rosa. Y llegados a Prades, hay que visitar Cuixà, el cenobio más amado por Oliva. Su templo, el claustro mutilado, la cripta, el campanario, (en la foto). Y si aún os sobra tiempo, dediquen un poco a subir a Sant Martí del Canigó, una abadía suspendida encima de una cumbre majestuosa, cerca del cielo. Se llega desde Vilafranca de Conflent, otra ciudad que hay que ver: murallas, calles medievales … un sueño. Ya lo veis. Haganlo en un fin de semana, en un puente, en unas vacaciones. Cultura, arte, naturaleza, descubrimientos de lo mejor que nos ofrece nuestro país. Vean las entradas correspondientes de nuestro blog para acabar de decidir dónde comer, dónde dormir. Hay lugares muy especiales, hay un montón de sitios buenos en estas tierras llenas de arte y de vida.

Festa Major de Premià de Dalt


Ens encanten aquest petits poblets coquetons del Maresme interior. Conserven l’aire d’abans, són rurals encara, amb les seves rieres, els plàtans i els turons, les cases blanques i els parcs. Albiren les platges blaves del mar i es bressolen entre els turons coberts de pins olorosos. I encara ens agraden més quan celebren, just a l’entrada de l’estiu, les seves festes majors. Com és el cas de Premià de Dalt. Trobareu el programa complert a la web municipal, però us volen ressenyar les activitats més interessants pels infants. Així, el dia 29, dimecres, hi ha inflables d’aigua. El dissabte 2 de juliol, guerra ibèrica de bombardes al matí, i espectacles infantils a la tarda. El dia fort és el diumenge 3 de juliol, amb una sortida familiar matinal pels boscos del poble, ideal pels infants, amb picnic popular, (cada família se’l porta). A la tarda espectacle de teatre, gegants i correfoc. A més no hi faltaran altres actes tradicionals, com sardanes, ofici solemne o cinema a la fresca. Arribareu molt fàcilment a Premià de Dalt per la autopista C-32, sortida Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt i Cabrils, o per l’antiga carretera N-II, agafant després la carretera que va de Premià de Mar a Premià de Dalt. Són 20 minuts. A més de gaudir de la festa podeu voltar pel poble, S’hi visiten les restes d’un poblat ibèric al Turó de la Cadira del Bisbe, força interessants i els paratges de muntanya mitjana són amables i conviden al passeig. Com per exemple la pujada, possible també en cotxe, a l’ermita de la Cisa, un referent a tota la comarca, amb un bon restaurant. Per cert, parlant de restaurants, si us cal dinar allà podeu anar al Sant Antoni, un bon lloc. També ens han parlat bé del bar del Sindicat. Per allà també està el Racó de Can Feliu, una altra opció interessant. Finalment dir-vos que Premià de Dalt també te hotelets amb encant, com Cal Music. Premià de dalt no és lluny!.

Nos encantan estos pequeños pueblos coquetos del Maresme interior. Conservan el aire de antes, son muy rurales aún, con sus rieras y  las casas blancas. Se vislumbran las playas azules del mar mientras ellos se mecen entre los cerros cubiertos de pinos olorosos. Y aún nos gustan más cuando celebran, justo a la entrada del verano, sus fiestas mayores. Como es el caso de Premià de Dalt. Encontrarán el programa completo en la web municipal, pero les podemos reseñar las actividades más interesantes para los niños. Así, el día 29, miércoles, hay hinchables de agua. El sábado 2 de julio, guerra ibérica de bombardas por la mañana, y espectáculos infantiles por la tarde. El día fuerte es el domingo 3 de julio, con una salida familiar matinal por los bosques del pueblo, ideal para los niños, con picnic popular, (cada familia se lo lleva). Por la tarde espectáculo de teatro, gigantes y correfoc. Además no faltarán otros actos tradicionales, como sardanas, oficio solemne o cine al aire libre. Llegarán muy fácilmente hasta Premià de Dalt por la autopista C-32, salida Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt y Cabrils, o por la antigua carretera N-II, tomando después la carretera de Premià de Mar a Premià de Dalt. Son 20 minutos. Además de disfrutar de la fiesta pueden rondar por el pueblo. Se visitan los restos de un poblado ibérico en el Cerro de la Silla del Obispo, muy interesantes y los parajes de montaña son amables e invitan al paseo. Como por ejemplo la subida, posible también en coche, hasta la ermita de la Cisa, un referente en toda la comarca, con un buen restaurante. Por cierto, hablando de restaurantes, por allí se puede comer bién en el San Antonio, un buen lugar. También nos han hablado bien del bar del Sindicato. También está el Racó de Can Feliu, otra opción interesante. Finalmente deciros que Premià de Dalt también tiene hotelitos con encanto, como Cal Music.

Torre Pallaresa


Potser heu vist, uns moments, la visió fugissera d’una torre medieval abans d’entrar als túnels de Montigalà, vinguent de Barcelona cap a Ikea, o Decathlon. Un vist i no vist, un miratge. Doncs la torre, esplèndida, existeix de veritat, i es diu Torre Pallaresa. És el millor edifici civil renaixentista de la comarca del Barcelonés. Està en territori de  Santa Coloma de Gramenet, a tocar del terme de Badalona, i molt a prop del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Torre Pallaresa és una casa particular. Els amos passen allà alguns caps de setmana, i els qui hi viuen permanentment son els masovers. Poca gent ho sap però la torre és visitable, uns dies cada mes, pel fet que és monument históric-artístic nacional. Per saber més de les condicions, poseu-vos en contacte amb el Museu municipal situat a la Torre Balldovina, un altre indret que val una visita familiar. Cal reservar i és de pagament. La visita inclou el pati i diverses habitacions del palauet rural. L’explicació per part dels guies del museu és molt interessant, sobretot per famílies culturalment actives. Dura al voltant d’una hora i mitja o dues hores, segons el dia i la persona. Sembla que la casa existia ja pels volts del segle XI i que fou refeta de dalt baix al segle XVI, fortificant-la amb la seva bellíssima torre, per por dels pirates que infestàven la costa.  Gran casa voltada de jardins i tancada per murs.  També és molt bonica la porta principal de la casa amb belles pilastres amb capitells jònics, un frontó triangular i una llinda plateresca. Al mig hi campa l’escut dels Cardona, que foren propietaris de la mansió a través d’un bisbe de Barcelona, Joan, que era d’aquella família noble, i que fou el promotor de les obres de restauració. A l’alçada del primer pis campa un notable finestral gòtic, i destaquen també els busts, medallons i decoracions renaixentistes, úniques a Catalunya. Al segon pis hi ha una galeria amb arquets. La imposant torre de l’esquerra, alta, altíssima, de cinc pisos, està decorada amb maravellosos retrats, que podríen ser de l’Emperador Carles I i de la seva esposa Elisabet de Portugal. La petita torre de la dreta acull una capella, a la façana de la qual veureu una placa de marbre del s. III. Uns magnífics jardins envolten el conjunt. També és molt bell el pati interior amb una escala gòtica i una galeria del mateix estil. A l’interior de la casa pairal podreu veure dues llards de foc amb interessant decoració i, de nou, l’escut de Joan de Cardona. La trobareu si preneu la B-20, en direcció Badalona, i sortiu a Santa Coloma centre. Seguiu pel lateral de l’autopista, la carretera de l’Institut Mental, i desvieu-vos pel camí de terra que va cap al monestir de Sant Jeroni. Veureu el gran casal, sobretot la seva torre, situat a l’esquerra. Podeu completar el dia, si sou excursionistes, pujant al jaciment iber del Puig Castellar, situat just damunt de Torre Pallaresa, i aprofitar també per veure el paratge natural del Torrent de les Bruixes, molt desconegut. O bé acabar de fer la pista de terra que, en un km. us durà davant del monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, que està a tocar de la Pallaresa. Els entorns del cenobi son un lloc ideal per fer un pic-nic familiar. Si preferiu dinar entaulats, aneu a Santa Coloma centre, i cerqueu restaurants darrera l’ajuntament, pels carrers estrets del que fou, fa molts anys, un petit nucli antic. Trobareu llocs com la pizzeria Pulcinella, al carrer Doctor Ferran, 2. Tel: 933 92 11 05. O bé el restaurant Lluerna. També recomanem Can Armengol, o el petit local del Cinc, al carrero de la Plaça, 5. Tel: 934 66 64 73 . Un italià interessant, La Tarantella, al carrer de Sant Jeroni, 75. Tel: 934 68 05 41, o el Pizzicatom, al carrer de Josep Anselm Clavé, 22. Tel: 934 66 58 37. La serralada de Marina, una bona opció de lleure!.

Quizás habéis visto, solo unos momentos, la visión fugaz de una torre medieval antes de entrar en los túneles de Montigalà, viniendo de Barcelona hacia Ikea, o Decathlon. Un visto y no visto, un espejismo. Pues la torre, espléndida, existe de verdad, y se llama Torre Pallaresa. Es el mejor edificio civil renacentista de la comarca del Barcelonés. Está en territorio de Santa Coloma de Gramenet, junto al término de Badalona, ​​y muy cerca del monasterio de San Jerónimo de la Murtra. Torre Pallaresa es una casa particular. Los dueños pasan allí algunos fines de semana, y los que viven permanentemente allí son los colonos. Poca gente lo sabe pero la torre es visitable, unos días cada mes, debido a que es monumento histórico-artístico nacional. Para saber más de las condiciones, póngase en contacto con el Museo municipal situado en la Torre Balldovina, otro lugar que vale una visita familiar. Hay que reservar y es de pago. La visita incluye el patio y varias habitaciones del palacete rural. La explicación por parte de los guías del museo es muy interesante, sobre todo para familias culturalmente activas. Dura alrededor de una hora y media o dos horas, según el día y la persona. Parece que la casa existía ya hacia el siglo XI y que fue reconstruida de arriba abajo en el siglo XVI, fortificándose con su bellísima torre, por miedo a los piratas que infestaban la costa. Gran casa rodeada de jardines y cerrada por muros. También es muy bonita la puerta principal de la casa con bellas pilastras con capiteles jónicos, un frontón triangular y un dintel plateresca. En medio campa el escudo de los Cardona, que fueron propietarios de la mansión a través de un obispo de Barcelona, ​​Joan, que era de aquella familia noble, y que fue el promotor de las obras de restauración. A la altura del primer piso se ve un notable ventanal gótico, y destacan también los bustos, medallones y decoraciones renacentistas, únicas en Cataluña. En el segundo piso hay una galería con arcos. La imponente torre de la izquierda, alta, altísima, de cinco pisos, está decorada con maravillosos retratos, que podrían ser del Emperador Carlos I y de su esposa Isabel de Portugal. La pequeña torre de la derecha acoge una capilla, en la fachada de la cual veréis una placa de mármol del s. III. Unos magníficos jardines rodean el conjunto. También es muy bello el patio interior con una escalera gótica y una galería del mismo estilo. En el interior de la casa solariega se ven dos chimeneas con interesante decoración y, de nuevo, el escudo de Juan de Cardona. La casa la encontraréis si tomais la B-20, en dirección Badalona, ​​y salís en Santa Coloma centro. Sigan por el lateral de la autopista, la carretera del Instituto Mental, y desvíense por el camino de tierra que va hacia el monasterio de San Jerónimo. Veréis el gran casal, sobre todo su torre, situado a la izquierda. Pueden completar el día, si sois excursionistas, subiendo al yacimiento íbero del Puig Castellar, situado justo encima de Torre Pallaresa, y aprovechar también para ver el paraje natural del Torrent de les Bruixes, muy desconocido. O bien acabar de recorrer la pista de tierra que, en un km. les llevará ante el monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, que está muy cerca de la Pallaresa. Los entornos del cenobio son un lugar ideal para hacer un pic-nic familiar. Si prefieren comer a la carta, vayan a Santa Coloma centro, y busquen restaurantes detrás del ayuntamiento, por las calles estrechas de lo que fue, hace muchos años, un pequeño casco antiguo. Encontrarán lugares como la pizzería Pulcinella, en la calle Doctor Ferran, 2. Tel: 933 92 11 05. O bien el restaurante Lluerna. También recomendamos Can Armengol, o el pequeño local del Cinc, en el callejón de la Plaza, 5. Tel: 934 66 64 73. Un italiano interesante, La Tarantella, en la calle de San Jerónimo, 75. Tel: 934 68 05 41, o el Pizzicatom, en la calle de Josep Anselm Clavé, 22. Tel: 934 66 58 37.