La Puglia


La Pulla és una molt desconeguda, i molt atractiva regió, situada al sud d’Itàlia, al tacó de la bota. Com diem és una regió poc coneguda, però molt maca. Nosaltres la vam visitar des de la petita vila de Conversano. Petita, però no insignificant. Allà ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, un establiment de gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, com tota la regió. Amb una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant. De ciutats medievals com Conversano n’hi ha un munt, totes elles presidides per potents castells aragonesos, record de la proximitat de la regió amb el regne de Nàpols, estretament vinculat a la Corona catalano-aragonesa des d’Alfons el Magnànim. Així podem ressenyar els de Gallipoli o Otranto, per exemple.

Podeu continuar la visita cercant el mar, en un racó encantador de la costa adriàtica, la vila de Polignano a mare, un balcó sobre el mar, amb roques habitades des de la nit dels temps. Polignano està situada a escassos 10 kms. de Conversano i val la pena de veure. Hi ha altres ciutats marineres i bellíssimes platges de roca, de picons i de sorra daurada a la Puglia. Pensem, ara mateix en San Petro in Bevagna i les platges dels voltants, paradisíaques. Allà vam dinar al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable. Penseu que la Puglia te milers de kms. de costa a tres mars, Adriàtic, Jònic i Tirré.

Si parlem de pobles bonics i amb atractius ben particulars, no es poden passar per alt els trulli d’Alberobello, una mena de construcció tradicional, que és una meravella d’arquitectura popular, que aprofita els materials del territori i basteix cases modestes, però confortables i fresques. Prop d’aquesta vila hi ha Castellana Grotte, un altre poble blanc que te una cova increible.

Us recomanem de veritat un viatge, o unes vacances en família a la Puglia italiana, on el mar és de color blau cel intens i, a l’interior hi ha esplèndits pobles blancs medievals, o bé barrocs, preciosos, com ara Locorotondo, Ostuni o Martina Franca. També teniu grans ciutats barroques com ara Lecce, Bari, Brindisi, o Tarento.

Menció molt especial mereix Matera, una vila barroca rupestre meravellosa, patrimoni UNESCO. A Matera vam dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. A Matera vam sopar al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula.

La Puglia es una región del sur de Italia preciosa, con hermosos pueblos medievales i barrocos, pueblos blancos, con catedrales normandas, barrocas, castillo aragoneses y cascos antiguos formidables. Allí hay hoteles de campanillas, como el Corte Altavilla en Conversano, buenos restaurantes y playas idílicas. Una excursión o unas vacaciones por la Apúlia Italiana son una buena idea de salida familiar, preciosa, para vivir sus pueblos blancos, sus templos barrocos, sus playas y sus paisajes.

 

Anuncis

Festa de l’Hospital d’Olesa de Bonesvalls


bonesvalls2

Ens agrada, de tant en tant, agafar la carretera que, des de Gavà, puja i baixa cap el Penedès, fent via cap a Avinyonet del Penedès, i travessant Begues y Olesa de Bonesvalls. Es un paisatge auster, dur, sec, de pins i margallons, però també prou amable, fet de vinyes i camps de conreu. La roca és la mestressa de l’entorn, amb permís de pins i mates oloroses, i una riera seca demana permís per travessar la vista. Aquesta zona guarda molts atractius per a les famílies, i tot a poca distancia de Barcelona. La travessia Gavà – Avinyonet son només una trentena escassa de kms, ara, això si, de pujades i baixades, i corbes a tort i a dret. I, en mig d’aquesta batalla sorgeix Olesa de Bonesvalls. Aquí, en Guillem de Cervelló manà edificar, en el segle XIII, un hospital per a peregrins. Avui fa 751 anys. Ara, el barri de l’Hospital d’Olesa de Bonesvalls celebra, aquest segon cap de setmana d’octubre, la seva festa major. Per aquesta raó us convidem a desplaçar-vos-hi amb la vostra canalla. El dissabte, a la tarda, campionat de Truc Mixte, plantada de gegants a la Plaça del Pont i cercavila pels carrers del barri, amb la participació dels Gegants d’Olesa, els timbalers de la Colla de la Dragona de Roquetes i els Balls Populars d’Olesa. A la nit mostra de Cuina Medieval, a càrrec dels fondistes  del poble i correfoc amb traca de Festa Major, a càrrec de la Colla de Diables d’Olesa, acompanyats dels Ma-Cabres de Canyelles. El diumenge mercat del segle XIII, amb teixidora, llauner, baster, cisteller, ferrer, picapedrer, matalasser, terrisser i fira d’artesans per tots els carrers del barri fins a les 19 hores. Al matí hi haurà representacions de batalles medievals a càrrec de Les Hosts d’Sparagaria i El Legado del Norte, balls amb l’Esbart de Sarrià i una mostra d’aus rapinyaires per tot el barri. A les 12 hores missa a la Capella de Santa María amb la Coral l’Amistat de la Ràpita, que a continuació oferirà un bell concert. Per dinar paella que cuinarà el Restaurant Eusebio. A la tarda espai lúdic medieval per a nens, amb activitats relacionades amb l’època medieval, pinta-cares i photocall a càrrec de Les Hosts d’Sparagaria i després xocolatada. El barri de l’hospital conserva el seu sabor medieval i força edificis de l’època: l’església de Sant Joan, una bona torre forta, muralla, el pont natural de pedra anomenat l’Arcada o l’Avenc de l’Esquerrà, a més de masies de mèrit son atractius poderosos. A més, els veïns i veïnes solen disfressar-se amb trajos d’època, i decorar cases i carrers. Els restaurants de la població ofereixen una mostra de la cuina d’aquella terra a l’edat mitjana, i de sempre. Si preferiu participar dels àpats populars, dinars i sopars, cal adquirir els corresponents tiquets. Olesa de Bonesvalls, sobretot l’Hospital, mereix una visita familiar, amb festa o sense.  Pujant de Barcelona cap a Olesa, per Gavà i Begues,  podeu anar parant a diferents llocs, com ara el santuari romànic de Brugers, i gaudir dels paratges naturals, durs i secs, d’aquestes comarques de la Catalunya Nova. De tornada, si voleu, no cal refer el camí. És millor tornar pel port de l’Ordal, o travessar el Penedés, gaudint de la vinya tardoral, o baixar a Sant Sadurní d’Anoià a visitar unes caves, i d’allà agafar l’autopista AP-2 cap a casa. Per dinar us recomanem el restaurant La Costa, de tota la vida, gran, cuina casolana i carns a la brasa. També Cal Joan, situat a la corba màgica, a la carretera de Gavà km. 20,3, tel: 93.898.40.88.  Fora del barri teniu El Celler, a Olesa mateix, o bé l’exclusiu Ú, a Avinyonet. També Ca la Núria, al carrer de Pau Casals, 1, que és la carretera que va de Gavà fins Avinyonet, pel Km. 17.600, a la zona dita de Can Xacó, tel: 93.898.48.52, o a l’Hospital mateix hi ha la Bodega de Cal Nen, a la plaça Fitó, tel: 93 898 47 53. Per passar el cap de setmana per allà teniu un allotjament rural molt xulo: Can Bicicleta. Bona festa major al barri de l’Hospital de Bonesvalls!.

Nos encanta coger a menudo la carretera que, saliendo de Gavà, sube hacia el Penedés, hacia Avinyonet del Penedés, haciendo vía por Begues y Olesa de Bonesvalls. Es un paisaje austero, duro, seco, de pinos y palmito, pero también amable, hecho de viña y de campos de cultivo. De vez en cuando la roca desnuda se hace señora del entorno, y una riera seca atraviesa el paisaje. Pero la zona guarda atractivos turísticos notables, a poca distancia de Barcelona. De hecho, la travesía Gavà – Avinyonet son una treintena escasa de kms. En medio de la ruta, ya en el Penedés, pasada la bella población residencial de Begues, y unas cuantas curvas, encontrarán Olesa de Bonesvalls. Guillermo de Cervelló mandó edificar, en el siglo XIII, un hospital. Un lugar donde atender peatones y peregrinos. Del hospital quedan los restos que veis ala foto: capilla, torre y muralla. Del Hospital en nació un pueblo, Olesa, y también un barrio. El barrio del Hospital celebra fiestas este fin de semana de octubre. Por eso lo traemos aquí, a nuestro blog familiar. El domingo es el día fuerte, con mercado de oficios ambientado en el siglo XIII y feria de artesanos con las clásicas demostraciones de oficios antiguos. A las 12 horas teneis el oficio solemne, como los de antes, con coral incluida. Al mediodía comida popular, paella, però hay que sacar los tiquets con dias de antelación. Por la tarde juegos infantiles y bingo. Paralelamente se podrá disfrutar de las bondades de la cocina de secano. Recomendamos el Restaurante “La Costa”, casero, y el restaurante “Can Joan”, situado en la carretera de Gavà, en la llamada curva mágica. Olesa de Bonesvalls ha crecido mucho pero merece una visita, sobre todo el Hospital, su barrio, la iglesia de San Juan, o en los alrededores, el puente natural de piedra o la sima de l’Esquerrà. Subiendo hacia Olesa desde Barcelona, por Gavà, pueden parar en diferentes lugares, de primerísima categoría turística, como el santuario románico de Brugera, que queda a la izquierda de la carretera, según se va, subiendo. Desde allí se puede llegar, en una buena caminata familiar, hasta el castillo roquero de Eramprunyà, una fortaleza medieval fantástica, con unas vistas increibles. De vuelta no es necesario rehacer el camino. Es mejor volver por el puerto del Ordal, o atravesar el Penedés, disfrutando de la viña otoñal, o bajar hasta Sant Sadurní d’Anoia a visitar unas cavas. Además de los restaurantes ya citados nos permitimos recomendaros otros, como El Celler (La Bodega), en Olesa mismo, o bien el exclusivo Ú , en Avinyonet.

La Llacuna, fira d’alçada


llacuna_vins

Al bonic i desconegut poble de La Llacuna s’hi celebra aquest cap de setmana una fira d’Embotits i Vins d’Altura. Es tracta d’una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i centrada en les degustacions de vi i embotits. La plaça Major acollirà tota mena d’activitats relacionades amb els vins i la vinya i la mostra d’embotits, vins i caves. També un concurs d’aixafar raïms, intercanvi de plaques de cava, una exhibició d’un bufador de vidre i un taller de treballar amb fang. Per als més petits, la diversió està assegurada amb les passejades amb carro, caricatures i pintades, una activitat de maquillatge infantil. Els tiquets per a la degustació de vins, formatges, embotits i postres es podran obtenir a l’estand de l’Ajuntament. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del otoño llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de de los vinos de altura. La Llacuna es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de actos muy interesantes para justificar una salida familiar. El pueblo cuenta con calles bonitas, llenas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

La Sarroca Medieval


Sant Martí Sarroca és un bellíssim poblet al cor del Penedès més autèntic, no gaire lluny de Vilafranca del Penedés, que viu de la vinya, com és natural, i cada vegada més del turisme. I, just per això, aquest cap de setmana hi tindrà lloc la Fira Medieval de Sant Martí Sarroca. La fira, que obrirà dissabte a partir de les 11 del matí i el diumenge a partir de les 10 del matí, també comptarà amb el mercat medieval i amb diverses actuacions de recreació, espais d’activitats, tallers i xerrades. La programació completa es podrà consultar al web oficial. Heu de pujar fins Sant Martí, perquè a Sarroca s’hi menja bé, s’hi dorm bé, hi ha bon vi, i està a tocar de Barcelona. Però, a més, perquè el poble és molt bonic. Imagineu-vos-el, dalt d’un turó, com si d’una acròpolis grega en miniatura es tractés, s’aixeca un conjunt monumental format per una esplèndida església romànica i un castell medieval. Per això el turó de La Roca està declarat monument històric-artístic d’interès nacional. L’església te un meravellós absis del segle XII, potser el més maco de Catalunya i un dels millors del romànic europeu. El castell, del segle X, però molt reformat, domina un ampli sector del Penedès, a un pas de les gorges de la riera de Pontons, que obren el pas a la Catalunya interior. Si sou amants de la bici, o de la passejada, podeu voltar pels paratges naturals de la zona. Hi ha 9 rutes senyalitzades, els anomenats Camins de Sant Martí Sarroca. Arribareu a aquesta bella vila seguint la carretera BP-2121, des de Vilafranca del Penedès. A Vilafranca podeu anar-hi en mitja hora per l’autopista AP-2/AP-7 o la carretera N-340, passant per l’Ordal, ruta sensiblement més lenta. En arribar al poble de baix hi haurà, per qui no vulgui caminar, un servei de trenet entre el poble i el castell. Penseu que, l’accés a la ciutadella medieval, que normalment podeu fer en vehicle privat, estarà tancat. Caldrà anar-hi a peu o en els abans esmentats trenets, que surten de l’Avinguda del Castell. Per dinar aneu a qualsevol dels mots bars, restaurants i pizzeries que trobareu tant al poble de baix, com a la penya del castell. Nosaltres us recomanem Ca l’Agustí, cuina i espai molt cuidats i moderns, o bé a Cal Lluís, al centre del poble, on us demostraran que una taula d’embotits, uns formatges, o unes conserves casolanes de primera, poden ser plats dignes d’un rei. Local molt acollidor. Pa amb tomàquet deliciós i carta de vins fabulosa. Si us ve de gust passar el cap de setmana a Sarroca, podeu dormir a belles cases rurals i masies habilitades dels voltants. Ens agraden especialment Cal Tuya, que ofereix diverses cases, i una piscina magnífica, Can Salvet, una preciositat d’hotelet rural, també amb piscina i decorat amb molt gust. O bé Cal Dragano, una masia més rural, amb bona taula i bones habitacions. En tot cas, aneu al mercat medieval o no, apunteu-vos Sarroca com una sortida familiar interessant i propera a Barcelona. Recordeu que el castell l  l’esglesia de Sant Martí Sarroca estan oberts cada dia, excepte dilluns, de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores. (A l’hivern de 15 a 18 hores), però que aquests dies de mercat medieval no hi han visites al castell.  Tinguem un bon mercat medieval al cor del Penedès!.

Sant Martí Sarroca es un bellísimo pueblecito en el corazón del Penedés más auténtico. Viven de la viña, como es natural, y les gustaría vivir cada vez más del turismo. Porque allí se come bien, se duerme bien, hay buen vino, y está cerca de Barcelona. Pero además el pueblo es muy bonito. Sobre una colina, como una acrópolis griega en miniatura, se levanta un conjunto monumental formado por una iglesia románica de campanillas y un castillo medieval estupendo. Por eso el cerro de La Roca está declarado monumento histórico-artístico de interés nacional. La iglesia tiene un maravilloso ábside del siglo XII, quizá el más bonito de Cataluña y uno de los mejores del románico europeo. El castillo, del siglo X y reformado, domina el Penedès. Si sois amantes de la bici, o del paseo, podeis pasar un buén rato visitando los parajes naturales del pueblo. Hay 9 rutas señalizadas, los llamados Caminos de Sant Martí Sarroca. Llegaréis a la villa por la carretera BP-2121 que sale de Vilafranca del Penedès, hasta donde se puede ir en media hora por la autopista AP-2/AP-7 o la carretera N-340, pasando el Ordal. Este fin de semana hay en esta villa un mercado medieval. Para comer vayan a cualquiera de los bares, restaurantes y pizzerías que encontrarán, tanto en el pueblo de abajo, como en la peña del castillo. Nosotros os recomendamos Ca l’Agustí, cocina y espacio muy cuidados y modernos, o bien Cal Luis, en el centro del pueblo, donde os demostrarán que una tabla de embutidos, unos quesos, o unas conservas caseras de primera, pueden ser platos dignos de un rey. Local muy acogedor. Pan con tomate delicioso y carta de vinos fabulosa. Si os apetece pasar el fin de semana en Sarroca, pueden dormir en bellas casas rurales y masías habilitadas de los alrededores. Nos gustan especialmente la Tuya, que ofrece varias casas y una piscina magnífica, Can Salvet, una preciosidad de hotelito rural, también con piscina y decorado con mucho gusto. O bien Dragano, una masía aún más rural, con buena mesa y buenas habitaciones. En todo caso, vayan al mercado medieval o no, apúntense Sarroca como una salida familiar interesante y cercana a Barcelona. El castillo del la iglesia de Sant Martí Sarroca están abiertos todos los días, excepto lunes, de 10 a 14 horas y de 16 a 20 horas. (En invierno de 15 a 18 horas). ¡Buen mercado medieval en el Penedès!.

Fira Medieval a Tossa de Mar


Aquest cap de setmana fan a Tossa de Mar una esplèndida fira medieval. Hi haurà tots el actes que podeu imaginar, lluites de cavallers, representacions històriques, mercat medieval, tallers, música, cercavila, actuacions… Una bona proposta per a passar el dia a la bella vila de Tossa, que és tot un petit món isolat, ara ja sense gaires turistes, un racó a banda del món. Un acte familiar molt proper a Barcelona. Tossa és la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. I també podreu banyar-vos i gaudir de Tossa. Nosaltres estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, la majoria de vegades, massa llunyà per a nosaltres. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble. També podeu passar-hi tot el cap de setmana i, a més de la fira, visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus. Així trobareu allà el Museu Municipal, un increïble museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. Ja ho sabeu: aquest cap de setmana, tothom a la fira medieval de Tossa!. Arribareu molt fàcilment per l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Tossa os espera este fin de semana con motivo de su bonita feria medieval, con un montón de propuestas para las famílias.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village. Go to Tossa this weekend and enjoy its medieval market.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village. Allez a Tossa cette weekend et vous pourrez voir son magnifique marché mediévale.

La Fira del Bosc a Canyamars


Aquest cap de setmana, si no voleu anar molt lluny de casa, però voleu gaudir de la natura i la festa amb la canalla, us recomanem la magnífica Fira del Bosc Medieval, al bellíssim petit poblet de Canyamars, al Maresme, ben a tocar de Barcelona. Canyamars es vesteix d’època per traslladar-se al segle X. Hi haurà un mercat medieval, i també tallers. A més trobareu conta-contes que us faran reviure l’època medieval. I mostres teatrals com l’emboscada dels lladres o la caça de bruixes, que acabaran tancades dins d’una gàbia. I també un parc infantil medieval, passejades en ruc, ànimes en pena, músics itinerants, espectacle de foc a la nit, danses, lluites… Per a tota la família hi ha una visita guiada per a la història de Canyamars, sortint des de l’església. També una desfilada medieval, o una visita al bonic Pou del Glaç, i a la nit, visita nocturna. Si aneu fins el pou, que és a les afores, podeu escoltar llegendes de bruixes. Un any més les famílies amb infants pujarem a Canyamars per gaudir d’aquest poblet medieval, de les demostracions d’oficis, del tir amb arc, dels contes i llegendes pels infants. També podreu viure l’emboscada dels lladres mes temibles, saludar al Marqués del Castell-Dosrius i Canyamars, veure Manel II de Setmenat i de Joana d’Oms, els quals es refugiaran dins del Pou del Glaç. Allà veureu com soldats templers ben valents caçaran a les bruixes. Us agradarà molt el típic mercat dels entorns de l’església de Sant Esteve. No us perdeu tot aquest munt d’activitats pensades per a nens i nenes aventurers. Arribeu-vos sense dubtar-ho fins aquest petit poble de l’interior del Maresme que ens enamora. Un lloc ideal a la tardor, de paisatges suaus i ondulats, increibles ara, quan la tardor vesteix els arbres i el Parc Natural del Corredor es tenyeix de colors. El poble són quatre cases al voltant de l’esglèsia de Sant Esteve, gòtica del XV, amb una espadanya molt bonica. Canyamars no està lluny de la capital del Maresme, Mataró. S’hi arriba agafant la C-32, l’autopista de Mataró, fins l’enllaç amb la C-60, l’autopista que va a Granollers. Passat Argentona heu de sortir en direcció Dosrius i, un cop dins aquesta població, cal agafar la carretera local que us mena a Canyamars. Si voleu saber-ne més mireu la web de l’ajuntament de Dosrius, municipi al que pertany Canyamars. Si pugeu gaudireu d’aire pur i camp per còrrer. Podreu caminar, trepitjant el terreny i relliscar amb el sauló. Enfilar-vos pels turons, plens de fragàncies de resina i romaní. La millor ruta amb infants és la que segueix la Riera, amb els seus plàtans multicolors a la tardor, o d’un verd esclatant a la primavera, fins el Pou del Glaç. Si teniu tot el dia, i no us fa res fer una estona amb cotxe, podeu pujar al Santuari del Corredor, on hi ha lloc per fer un bon pic-nic, i un restaurant de carn a la brasa, d’aquells que agrada de tornar-hi. Moltes rutes, a peu o en bici, són possibles a la zona, per a totes les edats. Per dinar, si no en teniu prou amb el que ofereix la fira, com ara pizzes artesanes, montadets, xurros, pastes, crepes, tota mena de begudes i entrepans, i fins escudella barrejada. teniu al vostre abast un munt de bons restaurants: l’Hostal del Pont per exemple, o el Clàssic, un xic més… clàssic. A nosaltres, però, el que més ens agrada és La Rectoria. Un restaurant, a la plaça de l’esglèsia de Canyamars, que no us deixarà indiferents. Bona fira medieval a Canyamars!.

De nuevo os hablamos de Canyamars, este pequeño pueblo del interior del Maresme que nos enamora. Un lugar ideal en otoño, cuando el Parque Natural del Corredor se tiñe de colores. El pueblo son cuatro casas alrededor de la iglesia de San Esteban, gótica del XV, con una espadaña muy bonita. Canyamars no está lejos de la capital del Maresme, Mataró. Se llega tomando la C-32, la autopista de Mataró, hasta el enlace con la C-60, la autopista que va a Granollers. Pasado Argentona deben salir en dirección Dosrius y, una vez dentro de esta población, coger la carretera local que les lleva a Canyamars. Si hoy os volvemos a recordar esta pequeña joya, es porque allí se celebra, a finales de octubre la Feria Medieval del Bosque. Es muy bonita. Comienza el sábado, a partir de las 10 de la mañana y hasta el domingo a las 8 de la tarde. La feria se organiza en torno a un mercado medieval. Con todo lo que es típico. Animaciones para niños, teatro de calle, puestos de artesanía y gastronómicos, una cena medieval, pero sólo si ha comprado el ticket. También encontrarán varias tabernas donde catar las viandas y el vino de la tierra. Para los pequeños hay, además, la presencia siempre llamativa de los burros del Corredor, que organizan paseos. También se divertirán con el original Cau de Brujas o el campamento medieval. Anímaos. Llegar desde Barcelona es muy sencillo. Si queréis saber más consultad la web del ayuntamiento de Dosrius, municipio al que pertenece Canyamars. Si subís disfrutareis de aire puro y campo para correr. La mejor ruta con niños es la que sigue la Riera, con plátanos multicolores

La Fira del torró i la xocolata a Agramunt


Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt este fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Agramunt cuenta, además, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.