Zuriza, revisitat


Si el Pirineu d’Aragó té un racó màgic de veritat, aquest és Zuriza, una antiga vall glaciar que culmina el fantàstic valle de Ansó. Ja el camí per arribar-hi, pujant fins al lloc on neix el riu Veral, és un espectacle difícilment oblidable. A la tardor tot el Valle de Ansó és una simfonia de colors. El riu brama encaixat al costat de la carretera, travessant un estret que dura kilòmetres més enllà d’Ansó. La vegetació és un esclat de luxuria. En arribar al final, de cop i volta, s’obre el circ glaciar de Zuriza. Allà hi ha un càmping on podreu dormir i menjar molt bé, anomenat Camping de Zuriza, moltes muntanyes, rius d’alta muntanya, neu a l’hivern i natura per descobrir. Camins per recórrer, pau i molta tranquil·litat. Podeu complementar la visita a Zuriza amb una ruta pels valls d’Aragó: per Hecho i per Ansó, o passar des de Zuriza mateix al vall del Roncal, a Navarra. El Valle de Roncal està allà mateix. Només 13 kms. separen aquest circ de muntanyes meravellós del poblet d’Isaba, al Roncal navarrès. Allà podeu dormir i menjar en un hotel rural molt familiar, fantàstic, que us recomanem molt de debó: l’hostal Lola. A Isaba mateix teniu també el restaurant Tapia, boníssim, reserveu!. I el restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. Arreu veureu pastar el bestiar, ovelles, cabres, bous, vaques i cavalls, tot bucòlic a més no poder. Ansó, la capital de la vall del mateix nom està considerat un dels pobles més bonics d’Espanya. També podeu visitar Jaca, i San Juan de la Peña, fites del romànic mundial. Si ho feu aneu a allotjar-vos a l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, no lluny de Jaca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, l’spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós.  La Vall d’Hecho, amb la seva petita capital fins la Selva de Oza, una meravella de parc natural, passant pel bonic monestir de Siresa, és un altre atractiu proper.

 

Si el Pirineo de Aragón tiene un rincón mágico, este es Zuriza. Ya el camino para llegar hasta allí, que va subiendo todo el valle de Ansó hasta el lugar dónde nace el río, es un espectáculo inolvidable. http://www.valledeanso.com/ El río berrea encajado junto a la carretera, atravesando un estrecho durante kilómetros más allá de Ansó. La vegetación es un estallido de lujuria verde. En otoño, una sinfonía de colores. Y cuando parece que no hay más allá, que el valle acabará en un muro, allá, allá mismo, se obre el circo glaciar de Zuriza. Hay un càmping y poco más. De hecho pronto ya no habrá càmping. http://campingzuriza.valledeanso.com/   Montañas, ríos, nieve, naturaleza… Zuriza. Podéis complementar la visita a Zuriza con una ruta por los valles de Aragón: Hecho y Ansó, o por el valle del Roncal, en Navarra. http://www.vallederoncal.es/ Nosotros dormimos en Isaba, en el Roncal navarro, en casa Lola, un hotelito familiar fantástico que os recomendamos de corazón. Esplendido. Y sólo a una veinte kilòmetros de Zuriza. http://www.hostal-lola.com/

Una volta als Pirineus


Avui us proposarem una ruta, en cotxe, per fer durant les vacances d’estiu al voltant dels Pirineus. Es tracta d’una excursió maravellosa per fer en família, inoblidable. Nosaltres la varem dur a terme fa uns anys i el record que ens en ha quedat ens impulsarà, un dia o altre, a repetir-la. Ho te tot: natura, cultura, diversió. Història i paisatge, gastronomia, aventura. Els infants gaudeixen dels rius i llacs, dels esports, dels parcs. Pot durar una setmana o dues, o fins i tot més. Qualsevol allotjament és possible: càmpings maravellosos, hotelets amb encant, cases rurals magnífiques. Podeu pujar més, o menys colls de muntanya. Estar més dies aquí, o allà. Feu el que feu disfrutareu. Podem iniciar la sortida a Barcelona per arribar-nos a la Vall d’Ordesa, a Torla. Deixem estar el Pirineu Català, i la Vall d’Arán, més propers, que podeu fer en sortides de ponts i caps de setmana, i d’aquesta manera “no cremem” el territori. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. (A la foto). Nosaltres hi arribem sempre via Lleida, Osca i Ainsa. Visitem aquest poblet medieval maravellós i pugem el Vall del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Podem continuar cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. Continuem camí cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica. Un xic més enllà, a Puente la Reina, surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac, on podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge, i visitar la imponent església romànica de Siresa. A la Vall d’Ansó podeu remuntar el riu fins arribar al circ glaciar de Zuriza. D’allà mateix, per una carretera de muntanya, passareu a la vall del Roncal, que no us el podeu deixar perdre. És el Pirineu de Navarra en tot el seu esplendor. Podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i asequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos. Isaba n’és un. Bon lloc per fer una parada, en bons hotels. Nosaltres ho vam fer a casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Continuem la ruta cap al Vall de Salazar per la NA-140, fins Ochagavia, per anar a veure Irati, el bosc més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra. Hi ha tres maneres d’aproprar-se al bosc d’Irati en cotxe. La més fàcil, la més planera, possiblement sigui remuntar la vall bellíssima d’Aezkoa, seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta. podeu dinar a a Otsagabia, a l’asador Kixkia. A Irati també s’hi pot accedir des del costat francés, però això us ho proposarem unes línies més avall. Seguim ara fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. D’allà passem a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge. anem ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial. Trobem les Gorges de Kakueta, una maravella que cal visitar i arribem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins la ratlla de la frontera, a veure pastar les ovelles. Baixem cap a Oloron-Sainte Marie, que te un barri antic, amb una esglèsia romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Ara arriba el plat fort: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem l’Aubisque, un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós. Remuntem cap a baixem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!. Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

Valle del Roncal


El vall del Roncal no us el podeu deixar perdre. És el Pirineu de Navarra en tot el seu esplendor. Per això avui us proposarem unes vacances, o un pont al Roncal. Un pont de tardor, amb els arbres vestits de mil colors. Les fagedes de la vall us deixaran bocabadats. O unes vacances d’estiu. Banyar-vos als rius i dormir sense calor. Perseguir els cavalls, les vaques i ovelles a les altes muntanyes. O a l’hivern, quan tot està ben nevat, per admirar el paisatge blanc o per pujar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i asequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos. Isaba n’és un. Fa les funcions de capital del vall de Roncal. I és un magnífic centre d’excursions. D’aquí podeu fer cap a Zuriza, al vall de Belagua, a Larra. Si voleu anar més lluny, sortir del Roncal, la vostra ruta us pot fer arribar fins al vall veï de Salazar, fins Irati, el bosc encantat, o fins Roncesvalles, a menys de 100 kms. Aneu fins les valls aragoneses d’Ansó o Hecho. Visiteu tots els pobles del Roncal, que conserven un fort caràcter, amb les seves casones basques, la seva esglèsia i els carrers empedrats. El paisatge també és un somni: boscos de faig, de pi negre, de roures, multicolors a la tardor, us esperen. I el menjar és una altra fita. El formatge del Roncal és el rei d’una gastronomia potent que podreu degustar a qualsevol asador o restaurant. Nosaltres ho vam fer a casa Lola, a Isaba, on també podeu dormir. Poques vegades haureu estat en un hotel amb tan d’encant. I també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. un altre lloc molt recomanable per menjar, i que ens va agradar molt fou el restaurant Tapia, tel: 948893013, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix, que sembla molt bonic. No és l’únic de la vall. Hi ha molts hotelets i apartaments, o cases rurals precioses. També un càmping. I un hotel més convencional, clàssic, amb apartaments i habitacions, anomenat justament Hotel Isaba.

El valle del Roncal no os lo podéis perder. Está en el Pirineo de Navarra i és maravilloso. Por eso hoy os lo propondremos para unas vacaciones, o un puente. Un puente de otoño, con los árboles vestidos de mil colores. Los hayedos del valle os dejarán boquiabiertos. O unas vacaciones de verano. Bañarse en los ríos y dormir sin calor. Perseguir a los caballos, las vacas y ovejas en las altas montañas. O en invierno, cuando todo está nevado, para admirar el paisaje blanco o para subir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno de ellos. Hace las funciones de capital. Y es un magnífico centro de excursiones. Desde ahí puede ir hacia Zuriza, al valle de Belagua, o a Larra. Si desean ir más lejos, salir del Roncal, la ruta les puede hacer llegar hasta el valle vecino de Salazar, hasta Irati, el bosque encantado, o hasta Roncesvalles, todo a menos de 100 kms. Id hasta los valles aragonesas de Ansó o Hecho. Visiten todos los pueblos del Roncal, que conservan un fuerte carácter, con sus casonas vascas, sus iglesias y las calles empedradas. El paisaje también es un sueño: bosques de haya, de pino negro, de robles, multicolores en otoño, os esperan. Y la comida es otro hito. El queso del Roncal es el rey de una gastronomía potente que se puede degustar en cualquier asador o restaurante. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba, donde también pueden dormir. Pocas veces habréis estado en un hotel que tiene tanto que ofrecer. Y también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Otro lugar muy recomendable para comer, y que nos gustó mucho fue el restaurante Tapia, tel: 948893013, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece, que parece muy bonito. No es el único del valle. Hay muchos hotelitos y apartamentos, o casas rurales preciosos. También un camping. Y un hotel más convencional, clásico, con apartamentos y habitaciones, llamado justamente Hotel Isaba.

Gorges de Kakueta


Les Gorges de Kakueta, o de Kakuette, son senzillament indescriptibles. Un lloc impressionant, amagat, remot, difícil de trobar. També són unes gorges difícils de recòrrer, sobretot pels més petits de la família, però valen la pena de veritat. Estan situades al País Basc Francés, a la regió de la Soule, molt a prop del petit poblet de Sainte Engrace. Les gorges de Kakueta penetren una vall molt estreta, estretíssima, excavada per un rierol de muntanya. Són unes gorges salvatges, ferotges. Per arribar-hi, des de Barcelona, cal anar fins el vall navarrés del Roncal. El Roncal és, en ell mateix, un destí maravellós per un pont, o una escapada, molt recomanable. Un cop sou a Isaba, que és la vila centre de la vall, cal pujar cap a Belagua i passar a França pel port de l’Arette-Pierre-Saint Martín. Aquesta ruta, per ella mateixa, ja val el viatge. Veureu muntanyes magnífiques. Paisatges d’ensomni, natura verge. Poc més enllà de l’estació d’esquí francesa de l’Arette-Pierre-Saint Martin trobareu, a mà esquerra, la desviació cap a Sainte Engrace. Són 12 kms. de baixada constant. No us espanteu. La carretera està fatal, però l’entorn és privilegiat. Passat el poblet de Sainte Engrace, just a uns 3 kms. trobareu l’aparcament de les gorges, a la mateixa carretera. Deixeu el cotxe i baixeu cap al bar que hi ha a l’entrada. Allà venen els tiquets. Ara comença l’aventura. Preneu el casc de miner i us caldrà fer mig km. de camí realment trencacames i enutjós. Pujades i baixades molt pronunciades, amb el terra relliscós, mullat. Molt perillós. Vigileu els infants. Cal anar ben calçat. I amb anorak. Impossible en cas de pluja. Aquest tros és una matada. Inenarrable. Fatigant. Però de cop us trobareu al fons de les gorges. L’espectacle és increible. Un microclima humid s’encarrega de mantenir una vegetació luxuriosa. Les plantes omplen les parets de roca, tapant la llum del sol. El riu corre al fons. Les parets són verticals. Són dos kms. de recorregut, amb cascades i maravelles fins arribar a la gruta, punt i final de l’excursió. La tornada es fa pel mateix camí, fet que us permet de reveure i resseguir, de nou, totes les gorges, incloses les esgotadores i perilloses baixades i pujades de l’inici. Hi ha un servei de bar i restaurant a l’entrada. També un parell de llocs a Sainte Engrace, el poble més proper. Un davant de l’esglèsia i l’altre a l’entrada de la vila.  Heu de saber que aquest poblet te una preciosa esglèsia romànica, restes d’una antiga canònica, amb uns fabulosos capitells historiats. Val la pena parar-s’hi. Per retornar a Isaba i el Roncal podeu anar per la mateixa carretera per on heu vingut, o fer una volta, seguint carretera avall des de les gorges. Si escolliu aquesta opció, arribareu a la carretera D-26 que us caldrà remuntar cap a Larrau, per poder tornar a Espanya pel pic d’orhi seguint la NA 2011. Atenció: el port fronterer de Larrau-Orhi és un port de muntanya molt elevat i bestial. Evidentment paisatges al límit. Fantàstics, però exigents amb el conductor del cotxe. Si finalment us decidiu a fer aquesta volta, haureu completat una ruta cíclica. Trobareu molts bons llocs per dormir i menjar a Isaba, capital del Roncal. Us recomanem Casa Lola, un hotelet, i un restaurant, amb molt d’encant. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, tel: 948893013, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. No és l’únic de la vall. Hi ha molts hotelets i apartaments, o cases rurals precioses. També un hotel més convencional, anomenat justament Isaba. Aprofiteu l’estada per visitar el Valle de Belagua, o Ansó amb la Selva de Zuriza, o el Valle de Salazar amb la Selva de Irati. Tot a menys de 40 kms. d’Isaba.

Las Gorges de Kakueta, o de Kakuette, son sencillamente indescriptibles. Un lugar impresionante, escondido, remoto, difícil de encontrar. También son unas gargantas difíciles de recorrer, sobre todo para los más pequeños de la familia, pero valen la pena de verdad. Están situadas en el País Vasco Francés, en la región de la Soule, muy cerca del pequeño pueblo de Sainte Engrace. Las gargantas de Kakueta penetran un valle muy estrecho, estrechísimo, excavado por un arroyo de montaña. Son unas gargantas salvajes, feroces. Para llegar, desde Barcelona, hay que ir hasta el valle navarro del Roncal. El Roncal es, en sí mismo, un destino ideal para un puente, o una escapada, muy recomendable. Una vez estás en Isaba, que es la villa centro del valle, hay que subir hacia Belagua y pasar a Francia por el puerto de Arette-Pierre-Saint Martín. Esta ruta, por sí misma, ya merece el viaje. Veréis montañas magníficas. Paisajes de ensueño, naturaleza virgen. Poco más allá de la estación de esquí francesa de Arette-Pierre-Saint Martin encontrarán, a mano izquierda, la desviación hacia Sainte Engrace. Son 12 kms. de bajada constante. No os asustéis. La carretera está fatal, pero el entorno es privilegiado. Pasado el pueblo de Sainte Engrace, justo a unos 3 kms. encontrarán el aparcamiento de las gargantas, en la misma carretera. Dejen el coche y bajen hacia el bar que hay a la entrada. Allí venden los tickets. Ahora empieza la aventura. Tomad el casco de minero y recorred medio km. de camino realmente rompepiernas y engorroso. Subidas y bajadas muy pronunciadas, con el suelo resbaladizo, mojado. Muy peligroso. Vigilen a los niños. Hay que ir bien calzado. Y con anorak. Imposible en caso de lluvia. Este trozo es una matada. Inenarrable. Fatigante. Pero de golpe os encontraréis en el fondo de las gargantas. El espectáculo es increíble. Un microclima húmedo se encarga de mantener una vegetación lujuriosa. Las plantas llenan las paredes de roca, tapando la luz del sol. El río corre al fondo. Las paredes son verticales. Son dos kms. de recorrido, con cascadas y maravillas hasta llegar a la gruta, punto y final de la excursión. La vuelta se hace por el mismo camino, lo que le permite reseguir, de nuevo, todas las gargantas, incluidas las agotadoras y peligrosas bajadas y subidas del inicio. Hay un servicio de bar y restaurante justo a la entrada. También un par de lugares en Sainte Engrace, el pueblo más cercano. Uno está frente de la iglesia y el otro a la entrada del lugar. Debéis saber que este pueblo tiene una preciosa iglesia románica, resto de una antigua canónica, con unos fabulosos capiteles historiados. Vale la pena pararse. Para volver a Isaba y Roncal pueden ir por la misma carretera por donde han venido, o dar una vuelta, siguiendo carretera abajo desde las gargantas. Si eligen esta opción, llegaran a la carretera D-26 que necesitarán remontar hacia Larrau, para poder volver a España por el pico de Orhi, siguiendo la NA 2011.  Atención: el puerto fronterizo de Larrau-Orhi es un puerto de montaña muy elevado y bestial. Evidentemente paisajes al límite. Fantásticos, pero exigentes con el conductor del coche. Si finalmente se deciden a hacer esta vuelta, habran completado una ruta cíclica. Hay muchos y buenos lugares para dormir y comer en Isaba, capital del Roncal. Les recomendamos Casa Lola, un hotelito, y un restaurante, con mucho encanto. Para comer nos gustó también mucho el restaurante Tapia, tel: 948893013, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. No es el único del valle. Hay muchos hotelitos y apartamentos, o casas rurales preciosas. También un hotel más convencional: el Isaba. Aprovechen la estancia para visitar el Valle de Belagua, o Ansó con la Selva de Zuriza, o el Valle de Salazar con la Selva de Irati. Todo a menos de 40 kms. de Isaba.

Irati per Irabia


Irati és el bosc més gran de tota l’Europa Occidental. L’extensió arbrada més imponent d’Europa, sense quasi presència humana, salvatge, verge, en estat pur. Un bosc de pi negre, però sobretot un bosc de faig. Una fageda que ocupa valls i muntanyes, a cavall entre França i Navarra. Una zona natural fantàstica, ideal per passejar-hi, per anar-hi en bici, per fer senderisme o per banyar-s’hi. El riu Irati creua aquest terreny idílic. Un riu poderós, d’aigües ràpides, netes, fresques. Caminant una estona pels camins d’Irati, prop del riu, trobareu allò que tots cerquem: pau, tranquil·litat, repós… Hi ha tres maneres d’aproprar-se al bosc d’Irati en cotxe. La més fàcil, la més planera, possiblement sigui remuntar la vall bellíssima d’Aezkoa, seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta. També és fàcil arribar-hi des de Roncesvalles, o d’Isaba o Otsagabia, per la NA-140, fins Aribe, i pujar a Orbaiceta. Des d’aquest petit poblet agafeu la pista, en molt bon estat, que penetra al Parc Natural, i que arriba fins l’embassament d’Irabia. Bon parquing. A l’estiu la Diputació Foral cobra peatge als cotxes. No podeu passar d’allà amb el vostre vehicle. Però a peu podeu arribar fins on vulgueu. Vorejar el pantà és molt bonic. A la tardor la sortida millora indescriptiblement. Tots els colors de una paleta de pintor estan als arbres: vermells, grocs, torrats, marró, verds. Aquests valls tenen molts allotjaments rurals de tota mena. Molt bonics i molt ben condicionats. També restaurants de bona gastronomia. Nosaltres varem dinar a Otsagabia, a l’asador Kixkia. Carns increibles, bacallà de tota mena i bons vins. Molt recomanable. A Irati també s’hi pot accedir des del costat francés, o des del mateix Otsagabia, però això us ho explicarem més endavant.

Irati es el bosque más grande de toda Europa Occidental. La extensión arbolada más imponente de Europa, sin apenas presencia humana, salvaje, virgen, en estado puro. Un bosque de pino negro, pero sobre todo un bosque de haya. Un hayedo que ocupa valles y montañas, a caballo entre Francia y Navarra. Una zona natural privilegiada, ideal para pasear, para ir en bici, para hacer senderismo o para bañarse. El río Irati cruza este terreno idílico. Un río poderoso, de aguas rápidas, limpias, frescas. Caminando un rato por los caminos de Irati, cerca del río, encontrarán lo que todos buscamos: paz, tranquilidad, reposo … Hay tres maneras de acercarse al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. También es fácil llegar desde Roncesvalles, o de Isaba o Ochagavía, por la NA-140, hasta Aribe, y subir a Orbaiceta. Desde este pequeño pueblo tomen la pista, en muy buen estado, que penetra en el Parque Natural, y que llega hasta el embalse de Irabia. Buen parking. En verano la Diputación Foral cobra peaje a los coches. No pueden pasar de allí con su vehículo. Pero a pie pueden llegar hasta donde quieran. Bordear el pantano es muy bonito. En otoño la salida mejora indescriptiblemente. Todos los colores de una paleta de pintor están los árboles: rojos, amarillos, tostados, marrón, verdes. Estos valles tienen muchos alojamientos rurales de todo tipo. Muy bonitos y muy bien acondicionados. También restaurantes de buena gastronomía. Nosotros comimos en Ochagavía, en el asador Kixkia. Carnes increíbles, bacalao de todo tipo y buenos vinos. Muy recomendable. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, o desde el mismo Ochagavía, pero eso os lo explicaremos más adelante.

Isaba


El vall del Roncal és, possiblement, el millor vall del pirineu navarrés, i fins de tot el Pirineu. En tot cas, aclarir que el Pirineu està ple de valls maravellosos, i el de Navarra més. Isaba és una població del vall de Roncal. És un magnífic centre d’excursions: Zuriza, Belagua, Larrau, Irati… podeu visitar tot el Pirineu Navarrés, fins Roncesvalles, des d’aquí. I bona part del Aragonés, com ara Ansó o Hecho. El poblet d’Isaba conserva el caràcter, amb les seves casones basques, l’esglèsia i els carrers empedrats. El paisatge també: boscos de faig, de pi negre, de roures, multicolors a la tardor, us esperen. I el menjar és una altra fita. El formatge del Roncal és el rei d’una gastronomia potent que podreu degustar a qualsevol asador o restaurant. Nosaltres ho vam fer a casa Lola, on també podeu dormir. Poques vegades haureu estat en un hotel amb tan d’encant. I també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans.  Web: http://www.vallederoncal.es/

El valle del Roncal es, posiblemente, el mejor valle del pirineo navarro, y de todo el Pirineo. En todo caso, aclarar que el Pirineo está repleto de valles maravillosos, y el de Navarra más. Isaba es una población del valle de Roncal. Es un magnífico centro de excursiones: Zuriza, Belagua, Larrau, Irati… podéis visitar todo el Pirineo Navarrés, hasta Roncesvalles, desde aquí. Y buena parte del Aragonés, como por ejemplo Ansó o Hecho. Isaba conserva el carácter, con sus casonas vascas y las calles adoquinadas. El paisaje también: bosques de haya, de pino negro, de robles, multicolores en otoño, os esperan. Y la comida es otro hito. El queso del Roncal es el rey de una gastronomía potente que podréis degustar en cualquier asador o restaurante. Nosotros lo hicimos a casa Lola, dónde también podéis dormir. Pocas veces habréis estado en un hotel con tanto encanto. Y también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias.

Zuriza


Si el Pirineu d’Aragó té un racó màgic, aquest és Zuriza. Ja el camí per arribar-hi, pujant tot el vall d’Ansó fins al lloc on neix el riu, és un espectacle difícilment oblidable. http://www.valledeanso.com/  El riu brama encaixat al costat de la carretera, travessant un estret que dura kilòmetres i més kilòmetres més enllà d’Ansó. La vegetació és un esclat de luxuria verda. A la tardor, una simfonia de colors. I quan sembla que no hi ha més enllà, que el vall acabarà en un cul de sac, allà, allà mateix, s’obre el circ glaciar de Zuriza. Hi ha un càmping i poc més. De fet aviat ja no hi haurà càmping. http://campingzuriza.valledeanso.com/  Muntanyes, rius, neu, natura… Zuriza. Podeu complementar la visita a Zuriza amb una ruta pels valls d’Aragó: Hecho i Ansó, o pel vall del Roncal, a Navarra. http://www.vallederoncal.es/   Nosaltres vàrem dormir a Isaba, al Roncal navarrès, a casa Lola, un hotelet familiar fantàstic que us recomanem molt de debó. I només a una vintena de kilòmetres de Zuriza. http://www.hostal-lola.com/ 

Si el Pirineo de Aragón tiene un rincón mágico, este es Zuriza. Ya el camino para llegar hasta allí, que va subiendo todo el valle de Ansó hasta el lugar dónde nace el río, es un espectáculo inolvidable. http://www.valledeanso.com/ El río berrea encajado junto a la carretera, atravesando un estrecho durante kilómetros más allá de Ansó. La vegetación es un estallido de lujuria verde. En otoño, una sinfonía de colores. Y cuando parece que no hay más allá, que el valle acabará en un muro, allá, allá mismo, se obre el circo glaciar de Zuriza. Hay un càmping y poco más. De hecho pronto ya no habrá càmping. http://campingzuriza.valledeanso.com/   Montañas, ríos, nieve, naturaleza… Zuriza. Podéis complementar la visita a Zuriza con una ruta por los valles de Aragón: Hecho y Ansó, o por el valle del Roncal, en Navarra. http://www.vallederoncal.es/ Nosotros dormimos en Isaba, en el Roncal navarro, en casa Lola, un hotelito familiar fantástico que os recomendamos de corazón. Esplendido. Y sólo a una veinte kilòmetros de Zuriza. http://www.hostal-lola.com/