Saló Expominer


Expominer2014

Per aquelles famílies a qui us agradin els minerals, com a nosaltres ens agraden, us recomanem que aneu aquest proper cap de setmana a visitar tots junts el Saló Expominer, a Barcelona, al recinte firal de Montjuic. Una sortida realment molt familiar. Els nens i nenes xalaran amb tots els fòssils i minerals d’arreu del món. I per la gent més gran, joies, pedreria i pulits molt macos. Ideal per una matinal o una tarda boniques amb la mainada. Del 14 al 16 de noviembre de 2014. De 10:00 a 20:00 hores, sense parar. Organitza l’Associació Catalana de Mineralogistes. El saló reunirà l’oferta de 115 expositors de 16 països al Palau 1 del recinte de Montjuïc. Entrades a 7,50 €, menors a 5,50 € i més petits de 5 anys gratis. Podreu adquirir minerals, pedres precioses i semiprecioses, gemmes de múltiples formes i colors , fòssils i, fins i tot, espectaculars meteorits de 50 i 30 quilos, uns dels més grans que es poden veure al nostre país. També podreu veure, tocar i comprar gemmes i minerals per crear els seus propis complements i joies, com arracades i polseres. Hi ha tallers que inclouen des de tècniques de batuda per trobar palletes d’or en els rius, fins a rutes per escolars per la muntanya de Montjuïc, passant per tallers i concursos de fotografia de minerals, fòssils i gemmes. Atenció: no deixen sortir un cop ja has entrat, i no podreu tornar a entrar de nou si teniu alguna urgència. Per sort a dins hi ha un bar i uns lavabos, tot i que no gaire cuidats. Però la mostra de minerals és de les més grans d’Europa, i ara per ara, no podem anar cada any a Munich o a Sainte marie les Mines, oi?. Si teniu un forat el cap de setmana… ja ho sabeu: unes hores divertides a Expominer!.

Para los que os gusten los minerales, como a nosotros, no os podéis perder este fin de semana Expominer, en Barcelona. Recinto ferial de Montjuic, pabellón 8. Organiza l’Associación Catalana de Mineralogistas. Minerales de todo el mundo, fósiles increíbles y, además, joyas, pedrería y pulidos muy bonitos. Una mañana o una tarde ideales con los niños. Un pelín caro, a 7,50 €, pero los menores de 5 años no pagan, y los demás pagan 5,50 €. Atención: no dejan salir una vez has entrado, y volver a entrar. Suerte que hay dentro hay un bar y aseos. Buén Expominer!.

Expominer a Montjuic


expominer

Per aquelles famílies a qui us agradin els minerals, com a nosaltres ens agraden, us recomanem que aneu aquest proper cap de setmana a visitar tots junts el Saló Expominer, a Barcelona, al recinte firal de Montjuic. Una sortida realment molt familiar. Els nens i nenes xalaran amb tots els fòssils i minerals d’arreu del món. I per la gent més gran, joies, pedreria i pulits molt macos. Ideal per una matinal o una tarda boniques amb la mainada. Del 8 al 10 de noviembre de 2013. De 10:00 a 20:00 hores, sense parar. Organitza l’Associació Catalana de Mineralogistes. Podeu comprar les entrades a la guixeta del palau 8. El preu serà de 7,50 euros, però els nens i nenes paguen 5,50 euros, i fins els 5 anys l’entrada és gratis. Atenció: no deixen sortir un cop ja has entrat, i no podreu tornar a entrar de nou si teniu alguna urgència. Per sort a dins hi ha un bar i uns lavabos, tot i que no gaire cuidats. Però la mostra de minerals és de les més grans d’Europa, i ara per ara, no podem anar cada any a Munich o a Sainte marie les Mines, oi?. Si teniu un forat el cap de setmana… ja ho sabeu: unes hores divertides a Expominer!.

Para los que os gusten los minerales, como a nosotros, no os podéis perder este fin de semana Expominer, en Barcelona. Recinto ferial de Montjuic, pabellón 8. Organiza l’Associación Catalana de Mineralogistas. Minerales de todo el mundo, fósiles increíbles y, además, joyas, pedrería y pulidos muy bonitos. Una mañana o una tarde ideales con los niños. Un pelín caro, a 7,50 €, pero los menores de 5 años no pagan, y los demás pagan 5,50 €. Atención: no dejan salir una vez has entrado, y volver a entrar. Suerte que hay dentro hay un bar y aseos. Buén Expominer!.

De nou: Expominer!


Per aquells a qui us agradin els minerals, com a nosaltres ens agraden, us recomanem Expominer, a Barcelona, al recinte firal de Montjuic. Una sortida familiar. Els nens i nenes xalaran amb tots els fòssils i minerals d’arreu del món. I per les mares, àvies i tietes, i pels pares també, joies, pedreria i pulits molt macos. Ideal per una matinal o una tarda boniques amb la mainada. El preu d’entrada potser és un xic car, però els menors de 7 anys no paguen. Atenció: no deixen sortir un cop ja has entrat, i no pots tornar a entrar de nou si tens alguna urgència. Per sort a dins hi ha un bar i uns lavabos, tot i que no gaire cuidats. Però la mostra de minerals és de les més grans d’Europa, i ara per ara, no podem anar cada any a Munich o a Sainte marie les Mines, oi?. Si teniu un forat el cap de setmana del 9 al 11 de novembre de 2012, ja ho sabeu: unes hores divertides a Expominer!.

Para los que os gusten los minerales, como a nosotros, no os podéis perder este fin de semana Expominer, en Barcelona. Recinto ferial de Montjuic, pabellón 6. Minerales de todo el mundo, fósiles increíbles y, además, joyas, pedrería y pulidos muy bonitos. Una mañana o una tarde ideales con los niños. Un pelín caro, pero los menores de 7 años no pagan. No dejan salir una vez has entrado, y volver a entrar. Suerte que hay dentro hay un bar y aseos.

Una volta als Pirineus


Avui us proposarem una ruta, en cotxe, per fer durant les vacances d’estiu al voltant dels Pirineus. Es tracta d’una excursió maravellosa per fer en família, inoblidable. Nosaltres la varem dur a terme fa uns anys i el record que ens en ha quedat ens impulsarà, un dia o altre, a repetir-la. Ho te tot: natura, cultura, diversió. Història i paisatge, gastronomia, aventura. Els infants gaudeixen dels rius i llacs, dels esports, dels parcs. Pot durar una setmana o dues, o fins i tot més. Qualsevol allotjament és possible: càmpings maravellosos, hotelets amb encant, cases rurals magnífiques. Podeu pujar més, o menys colls de muntanya. Estar més dies aquí, o allà. Feu el que feu disfrutareu. Podem iniciar la sortida a Barcelona per arribar-nos a la Vall d’Ordesa, a Torla. Deixem estar el Pirineu Català, i la Vall d’Arán, més propers, que podeu fer en sortides de ponts i caps de setmana, i d’aquesta manera “no cremem” el territori. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. (A la foto). Nosaltres hi arribem sempre via Lleida, Osca i Ainsa. Visitem aquest poblet medieval maravellós i pugem el Vall del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Podem continuar cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. Continuem camí cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica. Un xic més enllà, a Puente la Reina, surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac, on podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge, i visitar la imponent església romànica de Siresa. A la Vall d’Ansó podeu remuntar el riu fins arribar al circ glaciar de Zuriza. D’allà mateix, per una carretera de muntanya, passareu a la vall del Roncal, que no us el podeu deixar perdre. És el Pirineu de Navarra en tot el seu esplendor. Podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i asequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos. Isaba n’és un. Bon lloc per fer una parada, en bons hotels. Nosaltres ho vam fer a casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Continuem la ruta cap al Vall de Salazar per la NA-140, fins Ochagavia, per anar a veure Irati, el bosc més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra. Hi ha tres maneres d’aproprar-se al bosc d’Irati en cotxe. La més fàcil, la més planera, possiblement sigui remuntar la vall bellíssima d’Aezkoa, seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta. podeu dinar a a Otsagabia, a l’asador Kixkia. A Irati també s’hi pot accedir des del costat francés, però això us ho proposarem unes línies més avall. Seguim ara fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. D’allà passem a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge. anem ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial. Trobem les Gorges de Kakueta, una maravella que cal visitar i arribem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins la ratlla de la frontera, a veure pastar les ovelles. Baixem cap a Oloron-Sainte Marie, que te un barri antic, amb una esglèsia romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Ara arriba el plat fort: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem l’Aubisque, un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós. Remuntem cap a baixem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!. Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

El misteri de Rennes le Chateau


Tour Magdalene a Rennes le Chateau

Rennes le Chateau és un petit poblet perdut en la ruta dels castells càtars. Res no te que pugui reclamar una visita turística. El castell del seu nom fa temps que és un piló de ruines. I malgrat tot és una destinació interessant, pel morbo. Heu llegit el Còdigo da Vinci?. Sabeu que la idea va venir de les investigacions verídiques d’uns historiadors britànics sobre un secret amagat a Rennes?. En aquest racó de món, oblidat de Déu i dels homes, s’explica que un capellà va descobrir, en fer obres a l’esglèsia, un manuscrit amb una revelació que podía fer trontollar l’ordre mundial establert. Sembla que parlava dels descendents de Crist, reis de França i posteriorment nobles a Anglaterra. El bon capellà anà a Roma a explicar-ho i aconseguí diners per refer l’esglèsia i casa seva. Ningú sap d’on els va treure. Tornat a Rennes edificà l’església dedicada a Santa Magdalena, (dona de Jesús i mare dels seus fills segons la llegenda) i la Tour Magdalene, a la foto. El lloc és farcit de misteri, de símbols estranys i d’una aura sobrenatural. La gent del poble ha decidit explotar la mina turística ara que tothom sap qui és el capellà de Rennes. Si voleu veure amb els vostres ulls els indrets on tot aquest embolic va començar, no ho dubteu, enfileu-vos fins Rennes. Està al sud de França més proper a casa nostra, en plena regió dels Càtars. I podeu arribar des de Puigcerdà, baixant des de la Cerdanya cap a Quillan per la D118, una ruta molt i molt bonica, o bé per la D117 desde Perpinyà, anant cap a Foix, fins arribar a Quillan també. De Quillan per la D118 fins a Couiza, i d’aquí, per una carretereta local estreta, pujareu fins Rennes, elevat damunt la vall de l’Aude. De Barcelona uns 250 kms. Podeu enllaçar aquesta sortida amb una estada a Carcassonne, que no és gaire lluny, per veure aquesta maravellosa ciutat medieval, o amb una volta pels castells càtars, molt propers a Rennes, com ara Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arques, Queribus i altres. També monestirs fabulosos com Lagrasse. O bé viles com Foix o Mirepoix. O curiositats naturals com la font de Fontestorbes. Una destinació fantàstica, mítica i maravellosa. Al poble hi ha dos restaurants, L’Amarante, Tel: 33 (0)468-74 28 98, i Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. A Cuiza l’oferta és més àmplia, començant per un esplèndit hotel que ocupa un magnífic castell medieval: Els Ducs de la Joiosa Marca, que també te un bon restaurant. Com bo és també el molt coquetó Le Carnotzet, rústic i agradable. A Quillan, un poc més lluny, teniu La Chaumiere, un hotel on hem dormit i sopat de fàbula, o Le Cartier, que no està malament, però que és vellet i de gust francés.

Rennes le Chateau es un pequeño pueblo perdido en la ruta de los castillos cátaros. Nada tiene que pueda reclamar una visita turística. El castillo de su nombre hace tiempo que es un montón de ruinas. Y sin embargo es un destino interesante, por el morbo. ¿Habeis leído el Código da Vinci?. ¿Sabéis que la idea vino de las investigaciones verídicas de unos historiadores británicos sobre un secreto escondido en Rennes?. En este rincón del mundo, olvidado de Dios y los hombres, se explica que un cura descubrió, al hacer obras en la iglesia, un manuscrito con una revelación que podía hacer tambalear el orden mundial establecido. Parece que hablaba de los descendientes de Cristo, reyes de Francia y posteriormente nobles en Inglaterra. El buen cura fue a Roma a explicarlo y consiguió dinero para rehacer la iglesia y casa. Nadie sabe de donde lo sacó. Vuelto a Rennes edificó la iglesia dedicada a Santa Magdalena, (mujer de Jesús y madre de sus hijos según la leyenda) y la Tour Magdalene, en la foto. El lugar está lleno de misterio, de símbolos extraños y de un aura sobrenatural. La gente del pueblo ha decidido explotar la mina turística ahora que todo el mundo sabe quién es el cura de Rennes. Si deseais ver con vuestros ojos los lugares donde todo este lío comenzó, no lo dudéis, enfilad hasta Rennes. Está en el sur de Francia más cercano a nuestra casa, en plena región de los Cátaros. Y se puede llegar desde Puigcerdà, bajando desde la Cerdanya hacia Quillan por la D118, una ruta muy muy bonita, o bien por la D117 desde Perpiñán, yendo hacia Foix, hasta llegar a Quillan también. De Quillan por la D118 hasta Couiza, y de ahí, por una carreterita local estrecha, subiréis hasta Rennes, elevado sobre el valle del Aude. De Barcelona són unos 250 kms. Podéis enlazar esta salida con una estancia en Carcassonne, que no es muy lejos, para ver esta maravillosa ciudad medieval, o con una vuelta por los castillos cátaros, muy cercanos a Rennes, como Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arcas, Queribus y otros. También hay monasterios fabulosos como Lagrasse. O bien villas como Foix o Mirepoix. O curiosidades naturales como la fuente de Fontestorbes. Un destino fantástico, mítico y maravilloso. En el pueblo hay dos restaurantes, El Amarante, Tel: 33 (0) 468-74 28 98, y Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. En Cuiza la oferta es más amplia, empezando por un espléndido hotel que ocupa un magnífico castillo medieval: Los Duques de la Joiosa Marca, que también tiene un buen restaurante. Como bueno es también el muy coqueto Le Carnotzet, rústico y agradable. En Quillan, un poco más lejos, tiene La Chaumiere, un hotel donde hemos dormido y cenado de fábula, o Le Cartier, que no está mal, pero que es viejito y de gusto francés.

Oloron


Oloron-Sainte Marie és una important vila, al peu dels Pirineus, baixant des del Somport, via Jaca. De fet seria una mena de Jaca a la francesa, la seva ciutat bessona just a l’altra costat dels Prineus. Oloron és una vila bonica, una mica decadent, oberta i francesa, amb grans places, arbredes i dos rius que s’ajunten al mig de la ciutat. Te un barri antic, amb una esglèsia romànica. També té un barri al costat dels rius, i un altre barri al volatnt de Santa Maria, la catedral. Oloron té una bonica catedral gótica, amb una portada molt bonica, esplèndida, patrimoni de la humanitat. L’interior és, en canvi, molt poc afavorit, excepte l’orgue. La vila alta compta amb alguns carrers medievals, però poca cosa. Si bé no mereix un viatge express, si una parada si feu una ruta pels Pirineus, banda de França. Nosaltres vàrem dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens agrada molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Encantador tot i la seva decoració una mica “hippiosa”. L’amo us tractarà amb amabilitat. La carta inclou tota mena de plats.

Oloron-Sainte Marie es una importante villa, al pie de los Pirineos, bajando desde Somport, vía Jaca. De hecho sería una especie de Jaca a la francesa, como su ciudad gemela justo al otro lado de los Prineos. Oloron es bonita, como lo es Jaca. Es abierta y francesa, con paseos arbolados, dos rios i tres barrios. Uno està alrededor de la catedral, Santa Maria. ës una catedral gótica, con una portada muy guapa, espectacular, património de la humanidad. También tiene una villa alta con algunas calles medievales, y una iglèsia antigua. Poca cosa. Si bien no merece un viaje express, si una parada si hacéis una ruta por los Pirineos, del lado de Francia. Nosotros dormimos en el hotel Alysson. Muy recomendable. Y comimos en un restaurante acogedor: “La corte de los milagros”, justo enfrente de la catedral. Buen ambiente, buenos platos, un dueño simpático.