El Pont de Suert

• 

Aquest petit cap de setmana de Tots Sants 2021, en que dilluns era festa, vam aprofitar per anar fins la Vall de Boí, on feia temps que no havíem estat. Vam fer estada al Pont de Suert, la capital de la Ribagorça Catalana, on mai havíem dormit ni menjat. El Pont de Suert no és molt bonic, però si que pot ser un gran centre d’excursions cap a la Vall de Boí, les esglésies romàniques patrimoni de la humanitat, el Parc Natural d’Aigües Tortes, la presa de Cavallers i el balneari de Caldes de Boí, la zona de l’Aragó, amb Bonansa i la Vall d’Isàbena, amb la fastuosa catedral de Roda d’Isàbena, el monestir d’Obarra o la Vall de Montañana, amb el poblet medieval del mateix nom, amb el d’Areny de Noguera, o el de Sopeira, on volen les àliguestor sobrevolant el monestir d’Alaón. La Vall d’Aran no es llunyana. Hi ha rutes a peu per a tots els gustos. Cap d’aquests llocs està a més de mitja hora en cotxe. Al Pont de Suert es pot passejar pel seu casc antic medieval, pel carrer Major, la plaça del Mercadal i altres indrets bonics, amb arcades i cases de pedra. També teniu el riu i una curiosa església del segle XX que fou una referència de modernitat. Al Pont de Suert teniu una joia per allotjar-vos: es tracata de l’hotel Cotori, on vam estar molt bé. Per sopar, si no funciona el magnífic restaurant del Cotori, podeu anar a diversos restaurants, cap d’ells tope al·lucinats. Si trobeu lloc potser estan millor els bars, com el Manolo, a la plaça major, amb bones tapes. També teniu el restaurant las Cumbres, al costat de l’església nova. Nosaltres vam anar al Albergue de Pas, un petit bar situat en un alberg de joventut. Carta curta però bona teca.

Este largo fin de semana de Totos los Santos 2021, en que el lunes era fiesta, aprovechamos para ir hasta el Valle de Boí, donde hacía tiempo que no habíamos estado. Hicimos estancia en el Pont de Suert, la capital de la Ribagorça Catalana, donde nunca habíamos dormido ni comido. El Pont de Suert no es muy bonito, pero sí que puede ser un gran centro de excursiones hacia el Valle de Boí, las iglesias románicas patrimonio de la humanidad, el Parque Natural de Aigües Tortes, la presa de Cavallers y el balneario de Caldes de Boí, la zona de Aragón, con Bonansa y el Valle de Isábena, con la fastuosa catedral de Roda de Isábena, el monasterio de Obarra o el Valle de Montañana, con el pueblecito medieval del mismo nombre, con el de Areny de Noguera, o el de Sopeira, donde vuelan las águilastor sobrevolando el monasterio de Alaón. En el Pont de Suert se puede pasear por su casco antiguo medieval, por la calle Mayor, la plaza del Mercadal y otros lugares bonitos, con arcadas y casas de piedra. También tienen el río. En el Pont de Suert tiene una joya para alojarse: se tracata del hotel Cotori, donde estuvimos muy bien. Para cenar, si no funciona el magnífico restaurante del Cotori, puede ir a varios restaurantes, no muy buenos. Nosotros fuimos al Albergue de Pas, un pequeño bar situado en un albergue de juventud. Carta corta pero buena comida.

This little weekend of All Saints 2021, which was a holiday on Monday, we took the opportunity to go to the Vall de Boí, where we had not been for a long time. We stayed at the Pont de Suert, the capital of the Catalan Ribagorça, where we had never slept or eaten. The Pont de Suert is not very beautiful, but it can be a great center for excursions to the Vall de Boí, the Romanesque churches a World Heritage Site, the Aigües Tortes Natural Park, the Cavallers dam and the spa. of Caldes de Boí, the area of ​​Aragon, with Bonansa and the Vall d'Isàbena, with the magnificent cathedral of Roda d'Isàbena, the monastery of Obra or the Vall de Montañana, with the medieval village of the same name, with the one of Areny de Noguera, or the one of Sopeira, where they fly the aliguestor flying over the monastery of Alaón. At the Pont de Suert you can walk through its medieval old town, Carrer Major, Plaça del Mercadal and other beautiful places, with arches and stone houses. You also have the river. On the Pont de Suert you have a gem to stay in: it is the Cotori hotel, where we had a great time. For dinner, if the Cotori’s magnificent restaurant doesn’t work, you can go to several restaurants, which aren’t very good. We went to the Albergue de Pas, a small bar located in a youth hostel. Short letter but good teak.

Ce petit week-end de la Toussaint 2021, qui était un lundi férié, nous en avons profité pour nous rendre dans la Vall de Boí, où nous n'étions pas allés depuis longtemps. Nous avons séjourné au Pont de Suert, la capitale de la Ribagorça catalane, où nous n'avions jamais dormi ni mangé. Le Pont de Suert n'est pas très beau, mais il peut être un excellent centre d'excursions vers la Vall de Boí, les églises romanes classées au patrimoine mondial, le parc naturel d'Aigües Tortes, le barrage de Cavallers et la station thermale de Caldes de Boí, la région d'Aragon, avec Bonansa et la Vall d'Isàbena, avec la magnifique cathédrale de Roda d'Isàbena, le monastère d'Obra ou la Vall de Montañana, avec le village médiéval du même nom, avec celui d'Areny de Noguera, ou celui de Sopeira, où ils volent l'aliguestor survolant le monastère d'Alaón. Au Pont de Suert, vous pouvez vous promener dans sa vieille ville médiévale, Carrer Major, Plaça del Mercadal et d'autres beaux endroits, avec des arcs et des maisons en pierre. Vous avez aussi la rivière. Sur le chemin de Suert vous avez un petit bijou où séjourner : c'est l'hôtel Cotori, où nous avons passé un très bon moment. Pour le dîner, si le magnifique restaurant du Cotori ne fonctionne pas, vous pouvez aller dans plusieurs restaurants, qui ne sont pas très bons. Nous sommes allés à l'Albergue de Pas, un petit bar situé dans une auberge de jeunesse. Lettre courte mais bon teck.

Loutra Killinis

La platja i el poble termal de Loutra Killinis està al Peloponés grec, no lluny del port de Killini, des d’on surten els vaixells que van a Cefalonia i Zante, dues bellíssimes illes gregues del mar Jònic. Aquest poble és famós pels banys termals naturals, recentment restaurats i ara inclosos en un complex de luxe. També per estar situat vora el mar, amb una de les millors platges de Grècia, si fem cas a les guies. De fet es tracta d’una llarga platja d’aigües turquesa, sorra fina i mar molt càlid. Disposa d’un bon aparcament perquè hi ha una carretera sense sortida que recorre les dunes que envolten la platja pel darrera. Encara que la zona de Loutra Killinis te molts i bons hotels, i càmpings, nosaltres us recomanarem un situat uns 10 kms. al sud. Es tracta del resort Ionian Beach. Bons apartaments, no gaire cars tot i el luxe, o bé un bonic càmping. El lloc és molt bonic, de fet és un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I com ja hem dit, no gens car!. I podeu sopar al restaurant del càmping, regentat per grecs però ple d’alemanys. Senzill però bé de preu i suculent. Si feu una estada a la costa nord del Peloponés, per visitar les illes Jòniques, creiem que val la pena banyar-se a la platja de Loutra Killinis i hostatjar-se al càmping o al resort Ionian Beach.

Loutra Killinis es un pueblo turístico, con un balneario de agua termal muy famoso, que es mundialmente conocido por tener una playa bellísima, muy larga, con dunas, con arena fina, de agua caliente. Allí hay buenos restaurantes y hoteles, con acceso directo a la playa paradisíaca de Loutra Killinis, pero nosotros para hospedarnos en esta zona escogimos el resort Ionian Beach. Un resort de lujo con una playa privada. Buen restaurante en el càmping.

L’Abadia de Thoronet

Aquest Nadal, camí d’Itàlia, travessant la bella Provença, no hem resistit la tentació i ens hem aturat de nou al petit monestir del Thoronet, una joia de l’art cistercenc, de línies imperturbables, de pedra sola, nua. I us en possarem moltes fotos, perquè no es pot explicar amb simples paraules tanta bellessa.

Com deiem, el Thoronet és una abadia de la Provença. Una abadia romànica cistercenca. D’una bellessa corprenedora, estoradora, inexplicable. La puressa de les seves línies, la indescriptible sutilitat dels espais no podem transcriure-les només en paraules. S’han de veure, o encara millor, s’han de sentir. El claustre atípic, potent però lleuger, tancat i recollit. La font, delicada, màgica, un indret que no sembla d’aquest món, d’una pau atordidora. L’esglèsia senzilla, nua, perfecta, d’una sonoritat celestial. I tot això en un racó amagat de la Provença més lluminosa, més bonica. Un monestir envoltat de boscos de pins on, a l’estiu, canten dia i nit les cigarres, la tardor posa colors, l’hivern, de vegades neu, i la primavera flors. Envoltat d’un mur antic, iniciàtic… un clos telúric. No es poden definir les sensacions d’extrema beatitud que s’experimenten en recòrrer aquest silenciosos murs, aquestes arestes nítides de pedra blanca i pura.

Arribeu-vos a l’abadia del Thoronet si mai hi passeu camí d’Itàlia. O bé si us endinseu en aquesta terra encisadora i mítica que és la Provença. Un destí de vacances que es farà inoblidable. Podeu recòrrer les seves terres a finals de la primavera, quan els camps de lavanda són en flor i l’aire s’omple de flaires maravelloses, a l’estiu per gaudir de la calor seca del lloc, i sentir cantar les cigarres, a la tardor, moment màgic dels boscos de colors, o a l’hivern, quan la neu pot cobrir els teulats. Si voleu fer la feina complerta, prop del Thoronet, a la Provença mítica, en un radi de 100 kms, altres abadies germanes us esperen. Son Senanque o Sylvacane. Dues joies tan boniques com la que us expliquem. I ciutats medievals com Les Baux, enfilada dalt del seu turó fortificat. O Aigües Mortes, extreta de l’edat mitjana. Petits pobles penjats del Luberon, com ara Rousillon. Curiositats naturals com La Vaucluse. Parcs naturals tan magnífics com La Camargue, amb els seus bous, cavalls, platges. Ciutats plenes d’història, com Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provença està allà, per vosaltres. I l’abadia del Thoronet no n’és la joia més petita. De vegades costa una mica de trobar. El millor és anar per l’autopista A 8, passat Aix en Provence, i deixar-la a la sortida 35, a tocar de Cannet des Maures, (també possible per la N 7).  Allà prendre la D 79 fins el poble de Thoronet i després fins la pròpia Abadia del Thoronet. Hi ha bon lloc per aparcar, a la sombra, i un petit bar, força car, on fan quatre plats i tenen begudes. No hem dormit mai prop del Thoronet, però als pobles del costat hi ha restaurants i hotels que ens van semblar agradables.

El Thoronet es una abadía de la Provenza. Una abadía románica cisterciense. De una belleza sobrecogedora, inexplicable. La pureza de sus líneas, la indescriptible sutilidad de los espacios, que no podemos transcribir en palabras porque son cosas que se han de ver, o mejor aún, que deben sentirse. El claustro, atípico, potente pero ligero, és a la vez abierto y recogido. La fuente, delicada, mágica, un lugar que no parece de este mundo, de una paz indefinible. La iglesia sencilla, desnuda, perfecta, de una sonoridad celestial. Y todo ello en un rincón escondido de la Provenza más luminosa, más bonita. Un monasterio rodeado de bosques de pinos donde cantan día y noche las cigarras. Rodeado de un muro antiguo, iniciático… un cercado telúrico. No se pueden definir las sensaciones de extrema beatitud que se experimentan al recorrer estos silenciosos muros, estas aristas nítidas de piedra blanca y pura. Acercaos a la abadía del Thoronet si alguna vez pasáis camino de Italia. O bien si os adentrais en esta tierra encantadora y mítica que es la Provenza. Un destino de vacaciones que se os hará inolvidable. Pueden recorrer sus tierras a finales de la primavera, cuando los campos de lavanda estan en flor y el aire se llena de aromas maravillosos. Cerca del Thoronet hay otras abadías hermanas que os esperan. Senanque o Sylvacane. Dos joyas tan bonitas como la que les indicamos. Ciudades medievales como Les Baux o Aguas Muertas. Pueblos colgados del Luberon, como Rousillon. Curiosidades naturales como La Vaucluse. Parques naturales tan magníficos como La Camargue. Ciudades llenas de historia, como Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provenza está allí, está por vosotros. Y la abadía del Thoronet no es la joya más pequeña. A veces cuesta un poco de encontrar. Lo mejor es ir por la autopista A8, pasando Aix en Provence, y dejarla en la salida 35, cerca de Cannet les Maures, (también és posible ir por la N7). Allí tomar la D 79 hasta el pueblo de Thoronet y después hasta la propia Abadía del Thoronet. Hay un buen lugar para estacionar, a la sombra, y un pequeño bar, bastante caro, donde hacen cuatro platos combinados y tienen bebidas. No hemos dormido nunca cerca del Thoronet, pero en el pueblo hay restaurantes y hoteles que nos parecieron agradables.

La Capvuitada del Remei a Caldes de Montbui

Caldes de Montbui ha celebrat fa poc la seva festa major. Però ara, el proper cap de setmana, fa la capvuitada. Ja ho diu el refrany català: “No hi ha cap festa sense capviutada“. Vuit dies després, doncs, us convidem a arribar-vos fins aquesta bonica població del Vallés. El plat fort del cap de setmana serà al passeig del Remei, al camí de l’ermita on, com cada any, imaginem que s’hi instal·larà una gran fira d’art, artesania, gastronòmica i d’oficis. Seguiran un munt d’actes per la canalla i per tothom. Mireu la web. I l’endemà, diumenge, a partir de les 9’30 començaran a sortir els carros engalanats des de l’aparcament del Tint, que iniciaran la pujada cap el santuari del Remei. Al passeig, mentrestant, continua la fira i, a la plaça de la Font del Lleó segurament hi haurà els gegants, grallers, capgrossos i tot el folklore popular, camí també del Remei. Ja veieu que a Caldes de Montbui hi ha festa grossa. Caldes, a més, és una bonica població del Vallés, que ja us hem proposat moltes vegades com a sortida ideal per a les famílies. Les seves aigües calentes son conegudes del temps dels romans, i les aprofiten tot un seguit hotels termals, i balnearis, ideals per passar-hi un cap de setmana. Caldes està a tocar de Barcelona, a només 40 km. per una autovia que surt des de l’entrada de Mollet. Si voleu voltar per la ciutat us direm que hi ha unes termes romanes i un magnífic museu, anomenat Thermàlia, que tot i estar dedicat a l’aigüa, també te sales amb molta obra de Manolo Hugué i Picasso. Arribeu-vos fins a Caldes de Montbui a veure tot això i més, i la fira del Remei, amb la pujada dels carros i la desfilada dels gegants, és clar.  No us perdeu, sobretot, la pujada de les carrosses, que és espectacular. Estan molt ben guarnides. Recordeu que hi ha restaurants que organitzen la menja popular. D’entre ells us recomanem el Robert de Nola, de categoria i gourmande, o el Remei, prop de la ermita. Ah, ens oblidàvem de dir que el santuari del Remei és ben al cap de munt del poble, a la carretera que va a Sant Feliu de Codines, i que allà no podreu aparcar de cap de les maneres. No deixeu de dormir alguna nit als esplèndits hotels i balnearis de Caldes, de provar els seus spa i piscines termals, perquè val la pena. Una sortida senzilla, no gaire lluny i molt divertida!.

Caldes de Montbui es una bonita población del Vallés, que ya os hemos propuesto muchas veces como salida ideal para las familias. Hoy os proponemos ir a ver el desfile de carrozas del Remei, que suben engalanadas hasta la ermita del mismo nombre. Y un paseo por la feria que estará instalada en el paseo que lleva al santuario. Habrá gigantes y cabezudos, bailes, comidas populares y otros muchos actos festivos. Aprovechad para dar una vuelta por esta magnífica villa termal. Porque, como sabéis, Caldes de Montbui es un pueblo donde hay aguas calientes, conocidas del tiempo de los romanos, que aprovechan una serie hoteles termales, y balnearios. Caldes está muy cerca de Barcelona, a sólo 40 km. por una autovía que sale desde la entrada de Mollet. Hay unas termas romanes y un magnífico museo, llamado Thermàlia que, a pesar de estar dedicado al agua, también tiene salas con mucha obra de Manolo Hugué y Picasso. Acercaos hasta Caldes de Montbui para ver todo esto y más, y el desfile al Remei, claro. El desfile del Remei en Caldes es mucho más que un desfile y nada más. Las carrozas son espectaculares, muy bien adornadas, originales. Ya vereis, un día bien completo. Si quereis comer allí, teneis restaurantes preciosos, que organizan la comida popular. Contactar con ellos para reservar plaza. Teneis el Robert de Nola, de categoria y gourmande, el Remei, cerca de la ermita, o los de los hoteles y balnearios, que ofrecen buenas habitaciones, relax, piscina termal i spa. ¡Que buena idea pasar un fin de semana en Caldes!.

Barques i Barbacoes a Ponts

A Ponts, a Lleida, a mig camí de la ruta cap a Andorra, en un fantàstic paratge a la vora del riu Segre, hi trobareu el magnífic Parc de la Roca del Call, una mena d’espai de lleure a tocar de l’aigua.  Si veniu des de Barcelona, heu de seguir l’autovia A-2, cap a Lleida, per deixar-la a l’alçada de Jorba, i anar cap a Calaf i Andorra per la clàssica comarcal 1412, de tota la vida. Passat Calaf ja anuncien Ponts. En arribar a la vila hi ha una rambla i una rotonda al final. Girem a mà dreta, i agafarem la carretera C-14 camí de Tremp, La Seu d’Urgell i d’Andorra, tot travessant el poble. En ser al bell mig del casc urbà, feu atenció, a l’esquerra. Hi ha una plaça, la d’Anton Castellà, amb quatre arbres. En una cantonada, que us bé de cara, veureu l’Hostal, fonda i restaurant Cadí. Allà mateix una petita placa indica el Club Nautic Mig Segre, que senyoreja l’àrea de lleure on us estem enviant. Seguiu recte el carrer de la Sèquia fins arribar al riu. En arribar veureu a l’esquerra un ampli aparcament. La zona de pícnic és de pagament, tarifa per persona, pero no és gaire car. El parc no ho és, no cal pagar res. A la zona de pícnic hi ha unes 20 taules, amb 4 grups de barbacoes. Cada barbacoa te 4 fogons. Total 16. Hi ha molt d’espai, gespa i bona ombra, a l’estiu, perquè tot son pollancres i arbres de ribera, sense fulla a l’hivern. Està obert tota la setmana, excepte dilluns, de les 10 del matí a la posta de sol. Hi ha tota mena de serveis, venda de carbó, contenidors per a la brossa, aigua i WC. És un lloc ideal per famílies, amb una pista poliesportiva, molts jocs infantils, com ara tirolines o tobogans i altres. A més el Club Nautic Mig Segre ofereix cursos de piragüisme en aigües tranquil·les i en aigües braves per a famílies o, senzillament, us lloga una barca. Hi ha un estany molt xulo.  En resum, un bon lloc on anar a fer un pícnic, una barbacoa o a passar un dia de lleure amb la família i els amics. Això si, una mica lluny de casa… però…

En Ponts, en Lleida, a medio camino de la ruta hacia Andorra, en un fantástico paraje a orillas del río Segre, se encuentra el magnífico Parque de la Roca del Call, un espacio de ocio junto a la agua del rio Segre. Si vienen desde Barcelona, ​​deben seguir la autovía A-2, hacia Lleida, para dejarla a la altura de Jorba, e ir hacia Calaf y Andorra por la clásica comarcal 1412, de toda la vida. Pasado Calaf ya anuncian Ponts. Al llegar a la villa hay una rambla y una rotonda al final. Giramos a mano derecha, y tomaremos la carretera C-14 camino de Tremp, La Seu de Urgell y de Andorra, atravesando el pueblo. En pleno centro del casco urbano, miren con atención, a la izquierda. Hay una plaza, la de Anton Castellano, con cuatro árboles. En una esquina, que os viene de cara, verán el Hostal restaurante Cadí. Allí mismo se nos indica el Club Nautic Mig Segre, que señorea el área de recreo a donde os estamos enviando. Sigan recto la calle de la Acequia hasta llegar al río. Al llegar verán a la izquierda un amplio aparcamiento. La zona de picnic es de pago, una tarifa por persona, pero no es muy caro. Por entrar en el parque no hay que pagar nada. En la zona de picnic hay unas 20 mesas, con 4 grupos de barbacoas. Cada barbacoa tiene 4 fogones. Total 16. Hay mucho espacio, césped y buena sombra, en verano, porque todo son chopos y árboles de ribera, pero sin hojas en invierno. Está abierto toda la semana, excepto lunes, de las 10 de la mañana a la puesta de sol. Hay todo tipo de servicios, venta de carbón, contenedores para la basura, agua y WC. Es un lugar ideal para familias, con una pista polideportiva, muchos juegos infantiles, como tirolinas o toboganes y otros. Además el Club Nautic Mig Segre ofrece cursos de piragüismo en aguas tranquilas y en aguas bravas para familias o, sencillamente, os alquila una barca. Hay un estanque muy chulo. En resumen, un buen lugar donde ir a hacer un picnic, una barbacoa o pasar un día de ocio con la familia y los amigos. Eso si, un poco lejos de casa … pero…

 

La Carretera de les Aigües

La Carretera de les Aigües és un fantàstic camí per fer una agradable passejada familiar amb canalla de qualsevol edat, a peu, o en bici. Està situat a la serra de Collserola, a mig aire, penjat damunt de la ciutat de Barcelona, que domina per complert. Les vistes son impressionants, increïbles. Des de la desembocadura del Llobregat, l’aeroport del Prat, Montjuïc, l’eixample, Horta i la costa del Maresme. Tot!.  La seva longitud total, d’extrem a extrem, és d’uns 10 quilòmetres, des de Sant Pere Màrtir fins l’Arrabasada, però avui no us proposarem pas fer tot el camí, sinó una petita part, la millor. I amb un desnivell zero, cap, nul, inexistent. Gens cansat. Fer salut familiar sense suar la cansalada. Perquè aquest meravellós camí és absolutament i totalment pla, sense cap pujada, i amb una facilitat d’accés pasmosa, perquè si pot pujar amb el Funicular de Vallvidrera, que hi té una parada expressa. Començarem doncs per agafar el funicular que va de l’estació del Peu del Funicular de Vallvidrera, de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat que van a Terrassa i Sabadell. Un tren cada 10 minuts, bitllet integrat T-10, baratíssim. Allà agafem el funicular i baixem a l’estació del mig, la que s’anomena precisament “carretera de les aigües”. Sortir del funicular i ja hi som. Serà el nostre km. 0. En aquest tram encara hi passa algun cotxe dels carrers veïns, però pocs. El que si que hi ha és molta gent corrent i en bici. Atenció!. Al cap de mig km. trobem el primer mirador sobre Barcelona, fantàstic, i un xic més enllà, a un km. i mig, una font. Una font pública, potable. N’hi ha tres, totes amb bancs i un til·ler, amb molta ombra. No cal portar aigua. Al km. 2’5 n’hi trobareu una altre. Més endavant un nou mirador. La pista, ample, plana, descriu àmplies voltes rodejant els turons de Collserola. Veiem a dalt la torre de Foster, ara al davant, més tard al darrera nostre. També el Tibidabo. I moltes torres disseminades per la muntanya. Hi ha racons de solei on pica el sol, i trossos d’obaga, amb bona ombra. Quan portem ja tres kms. i mig trobem una altre font, i una mica més enllà un altre mirador. En arribar als 4 kms. se’ns ajunta per l’esquerra el camí que baixa del Tibidabo i, tot seguit, creuem les vies del funicular del Tibidabo per un pont. Sota albirem entre la vegetació el tramvia blau. Hi ha camins i escales que baixen, però son costeruts i estan en molt mal estat. Perill!. Millor si seguim rectes i continuem per la carretera de les aigües fins el Pla dels Maduixers, on hi ha un aparcament per cotxes i on s’ajunta amb el carrer de Manel Arnús. Us recomanem que abandoneu aquí la ruta. Encara no haureu fet 5 kms. però ja n’hi ha prou. Heu fet el millor tram del camí. Baixeu pel carrer Manel Arnús fins la parada del tramvia blau. Son uns 500 mts. d’alegre baixada familiar. Allà el podeu agafar aquest típic tramvia. Una mica car, 5 € i pico per persona… però… sempre fa il·lusió als infants!. Si no l’agafeu, us caldrà seguir baixant fins la Plaça Kennedy, on podeu agafar de nou el ferrocarrils de la Generalitat a l’estació Avinguda del Tibidabo, o bé baixar en el bus 196, que passa just per allà, pel final del tramvia blau. Si voleu anar o tornar en cotxe podeu intentar aparcar-lo al ja esmentat Pla dels Maduixers, al final del carrer Manel Arnús, just en acabar l’Avinguda Tibidabo, però haureu d’anar i tornar pel camí de les aigües, fareu molts més kms, i no mola. Millor agafar, com us hem dit des del centre de Barcelona, a Plaça Catalunya o Provença, qualsevol de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat, l’anomenat metro del Vallès, la S1 o S2, o la que sigui, i baixar a l’estació del Peu del Funicular, com també hem senyalat, i prendre allà, el funicular de Vallvidrera, baixant a l’estació de la pròpia Carretera de les Aigües. És més divertit, i més ràpid. Mireu-vos els horaris i quadreu el vostre dia. Evidentment es pot fer a la inversa i arribar amb el bus 196 fins a la Plaça del Doctor Andreu, on hi ha l’estació del tramvia blau i el funicular del Tibidabo i, des d’allà, pujar fins el Pla dels Maduixers. Però és pujada!. Atenció!. I forta, i cansada. Millor a la inversa. Les millors vistes de Barcelona us esperen!.

La Carretera de las Aguas es un fantástico camino para hacer un agradable paseo familiar con niños de cualquier edad, a pie o en bici. Está situado en la sierra de Collserola, a media altura, colgado encima de la ciudad de Barcelona, ​​que domina por completo. Las vistas son impresionantes, increíbles. Desde la desembocadura del Llobregat, El Prat, Montjuic, el ensanche, Huerta y la costa del Maresme. Su longitud total, de extremo a extremo, es de unos 10 kilómetros, desde San Pedro Mártir hasta el Arrabasada, pero hoy no os propondremos hacer todo el camino, sino una pequeña parte, la mejor. Y con un desnivel cero, nulo, inexistente. Nada cansado. Hacer salud familiar sin sudar la gota gorda. Porque este maravilloso camino es absolutamente y totalmente plano, sin ninguna subida, y con una facilidad de acceso pasmosa, porque si puede subir con el Funicular de Vallvidrera, que tiene una parada expresa. Comenzaremos pues para coger el funicular que va de la estación del pie, de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalidad que en Terrassa y Sabadell. Un tren cada 10 minutos, billete integrado T-10, baratísimo. Allí tomamos el funicular y bajamos en la estación del medio, la que se llama precisamente “carretera de las aguas”. Salir del funicular y ya estamos. Será nuestro Km. 0. En este tramo todavía pasa algún coche de las calles vecinas, pero pocos. Lo que si que hay es mucha gente y bicis. Al cabo de un Km. y medio encontramos el primer mirador sobre Barcelona, ​​fantástico, y un poco más allá una fuente. Una fuente pública, potable. Hay un par más, todas con bancos y un tilo, con mucha sombra. No es necesario llevar agua. En el km. 2’5 hay encontrarán otra. Más adelante un nuevo mirador. La pista, ancha, plana, describe amplias vueltas rodeando las colinas de Collserola. Vemos arriba la torre de Foster, ahora delante, más tarde detrás nuestro. También el Tibidabo. Y muchas torres diseminadas por la montaña. Hay rincones de solana donde pica el sol, y trozos de umbría, con buena sombra. Cuando llevamos ya tres kms. y medio encontramos otra fuente, y un poco más allá otro mirador. Al llegar a los 4 kms. nos junta por la izquierda el camino que baja del Tibidabo y, a continuación, cruzamos las vías del funicular del Tibidabo por un puente. Bajo vislumbramos entre la vegetación el tranvía azul. Hay caminos que bajan, pero son empinados y están en mal estado. Mejor si seguimos rectos y continuamos por la carretera de las aguas hasta el Pla de los Maduixers, donde hay un aparcamiento para coches y donde se junta con la calle de Manuel Arnús. Les recomendamos que abandonen aquí la ruta. Aún no habréis hecho 5 kms. pero ya es suficiente. Habrán hecho el mejor tramo del camino. Bajen ahora por la calle hasta la parada del tranvía azul. Son 500 mts. de alegre bajada familiar. Allí lo pueden coger. Un poco caro, 5 € y pico por persona … pero … siempre hace ilusión a los niños. Si no la toman, necesitarán seguir bajando hasta la Plaza Kennedy, donde podrán coger de nuevo los ferrocarriles de la Generalitat en la estación Avenida del Tibidabo, o bien pueden bajar en el bus 196, que pasa justo por allí, por el final del tranvía azul. Si desean ir o volver en coche pueden intentar aparcarlo en el ya mencionado Plan de Maduixers, al final de la calle Manuel Arnús, justo al terminar la Avenida Tibidabo, pero deberan ir y volver por el camino de las aguas, haréis muchos kms y no mola. Mejor coger, como os hemos dicho desde el centro de Barcelona, ​​en Plaza Cataluña o Provenza, cualesquiera de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalitat, el también llamado metro del Vallés, la S1 o S2, o la que sea, y bajar en la estación Peu del Funicular, como también hemos señalado, y tomar allí, el funicular de Vallvidrera, bajando en la estación de la propia Carretera de las Aguas. Es más divertido, y más rápido. Vean los horarios y cuadren su día. Evidentemente se puede hacer a la inversa y llegar con el bus 196 hasta la Plaza del Doctor Andreu, donde se encuentra la estación del tranvía azul y el funicular del Tibidabo y, desde allí, subir hasta el Plan de los Maduixers. Pero es subida. Atención. Y fuerte, y cansada. Mejor a la inversa. ¡Las mejores vistas de Barcelona os esperan!.

Fira Muntanyum de Duesaigües

Duesaigües és un poblet de la comarca del Baix Camp, a Tarragona, no gaire lluny de Reus. Tot i la seva proximitat a la capital, al mar, i al Priorat, la zona, i la vila, son molt poc conegudes del gran turisme, una injustícia clara. Perquè és un poble amable, beneficiat de la possibilitat d’arribar sense problemes a qualsevol lloc de la Costa Daurada, Salou, Cambrils o Portaventura. Amb un clima envejable, protegit dels vents freds per la serra de l’Argentera, que ja anuncia el Montsant. No son muntanyes pelades, sinó cobertes de pi, avellaners i oliveres, amb un dels millors olis de Catalunya. Els murs de pedra seca s’enfilen vessants amunt, cap el imponent i magnífic Castell d’Escornalbou i, a la plana, llueix l’aigua del pantà de Riudecanyes. Una petita pàtria. Doncs bé, en aquest entorn rural i apacible, on quasi mai passa res i el temps transcorre sense destorb, s’han empescat una fira que els posi al mapa dels viatgers. I no podien haver triat millor la temàtica. Així, Muntanyum, la fira de la muntanya, l’entorn rural i els viatges, li escau d’allò més a Duesaigües. I què poden trobar les famílies amb infants, o sense, en aquesta mostra?. Doncs tota mena de llibres, guies o mapes, informació sobre turisme rural, allotjaments i restauració. Però també productes locals i de proximitat, pel·lícules, activitats guiades, propostes de viatges alternatius, guies, escaladors… I quines activitats proposen pels nostres fills i filles?. Doncs hi haurà muntat un parc d’esport infantil, i pels més grandets, tindreu monitors, que els ajudaran a estrenar-se, per exemple, en el món de l’hípica. També actuacions musicals i animació. Tot això el cap de setmana del divendres 30 d’abril al diumenge 3 de maig. Aquesta edició tindrà com a comarca convidada l’Alt Camp, que mostrarà tot el seu potencial turístic i empresarial. De tota manera, Duesaigües és molt bonic tant amb la fira com sense la fira. Arribeu-vos-hi pel Castell-Monestir d’Escornalbou, increible i desconegut, dalt del seu turó, dominant la plana i la costa. Us encantarà la vista, i la visita a la casa modernista, o a l’església. El nucli urbà és graciós, blanc i terrós, amb les seves fonts i l”església de Santa Maria. També podeu voltar pel pantà de Ruidecanyes, que us sorpendrà, i ja més allunyat, fer servir Duesaigües com a base d’operacions per visitar el Priorat, amb els seus cellers de bon vi, els pobles encantadors, i la cartoixa derruïda d’Scala Dei. Com ja us hem dit abans, estareu a menys de 15 kms de les platges suaus i poc profundes de Cambrils o Salou, on podeu banyar-vos els peus, si fa bon temps, i a tocar de Port-Aventura. A la zona es menja molt bé, però si preferiu dinar de picnic ho teniu molt fàcil. Hi ha una zona acampada, anomenada Puigmarí. Visiteu la seva web on podreu veure la gran quantitat de serveis que ofereixen: barbacoes, bar, i zona per acampar. Tot senzill, és clar, casolà. A Vilanova d’Escornalbou, un poble proper, teniu Ca l’Amadeu un hotelet rural senzillet, amb restaurant, de tota la vida, o bé la magnífica casa de Cal Reiet del Camp també molt interessant.  El Cafe de la torre és un restaurant novedós, a la Torre de l’argentera. Per dormir, a més dels hotels de Tarragona, Reus, o Salou, que podeu consultar en aquest mateix bloc, hi ha Cal Masiu a Riudecanyes, o bé, a l’Argentera, la Casa de l’Argentera. Son boniques tabé La Guineu o La caseta. Totes elles son cases rurals precioses de veritat, a quina més bonica. Com precioses son, també, les de la Torre de Fontaubella, més endinsades al Priorat. Allà teniu L’era, o bé Ca la Monica, o el Corral Nou, o Cal Cabre. Menció a banda mereix Cal Porxo, que intenta ser una mena d’establiment dinamitzador del turisme cultural a la zona. Trieu i remeneu, n’hi moltes i ben xules. Finalment dir-vos que ens agrada molt l’hotelet rural L’aire de coll de Jou, que és un establiment modern, amb molt d’encant, situat en una zona natural molt maca. Proposa habitacions i un restaurant. Per anar a Duesaigües cal fer via per l’AP7 fins a Reus, on s’ha d’agafar la carretera T-320 en direcció a Riudoms. Just a l’entrada del poble hi ha indicada la carretera T-313 cap a Riudecanyes i Duesaigües. Bona fira Muntanyum!.

Duesaigües es un pueblo de la comarca del Baix Camp, en Tarragona, no muy lejos de Reus. A pesar de su cercanía a la capital, en el mar, y el Priorat, la zona, y la villa, son muy poco conocidas del gran turismo, una injusticia clara. Porque es un pueblo amable, beneficiado de la posibilidad de llegar sin problemas a cualquier lugar de la Costa Dorada, Salou, Cambrils o Portaventura. Con un clima envidiable, protegido de los vientos fríos por la sierra de la Argentera, que ya anuncia el Montsant. No son montañas peladas, sino cubiertas de pino, avellanos y olivos, con uno de los mejores aceites de Cataluña. Los muros de piedra seca trepan laderas arriba, hacia el imponente y magnífico Castillo de Escornalbou y, en la llanura, luce el agua del pantano de Riudecanyes. Una pequeña patria. Pues bien, en este entorno rural y apacible, donde casi nunca pasa nada y el tiempo transcurre sin estorbo, se han ideado una feria. Y no podían haber elegido mejor la temática. Así, Muntanyum, la feria de la montaña, el entorno rural y los viajes, le sienta de lo más a Duesaigües. ¿Y qué pueden encontrar las familias con niños, o sin, en esta muestra?. Pues todo tipo de libros, guías o mapas, información sobre turismo rural, alojamientos y restauración. Pero también productos locales y de proximidad, películas, actividades guiadas, propuestas de viajes alternativos, guías, escaladores … ¿Y qué actividades proponen para nuestros hijos e hijas?. Pues habrá montado un parque de deporte infantil, y los más mayorcitos, tendrá monitores, que les ayudarán a estrenarse, por ejemplo, en el mundo de la hípica. También actuaciones musicales y animación. Pero quizás la feria no termina de convenceros… Pues obviarla. Duesaigües es bastante bonito como para pasar de la feria. Lleguense hasta el Castillo-Monasterio de Escornalbou, increíble y desconocido, en lo alto de su colina, dominando la llanura y la costa. Os encantará la vista, y la visita a la casa modernista, o la iglesia. El núcleo urbano es gracioso, blanco y pardo, con sus fuentes y la iglesia de Santa María. También pueden ir hasta el pantano de Ruidecanyes, que os sorprenderá, y ya más alejados, usar Duesaigües como base de operaciones para visitar el Priorat, con sus bodegas de buen vino, los pueblos encantadores, y la cartuja derruida de Scala Dei. Como ya os hemos dicho antes, estareis a menos de 15 kms de las playas suaves y poco profundas de Cambrils o Salou, donde podrán bañarse los pies, si hace buen tiempo, y junto a Port-Aventura. En la zona se come muy bien, pero si prefieren un picnic lo tienen muy fácil. Hay una zona acampada, llamada Puigmarí. Visiten su web donde podrá ver la gran cantidad de servicios que ofrecen: barbacoas, bar, y zona para acampar. Todo sencillo, claro, casero. En Vilanova de Escornalbou, un pueblo cercano, tienen Ca Amadeu un hotel rural sencillito, con restaurante, de toda la vida, o bien la magnífica casa de Cal Reiet del Camp también muy interesante. El Cafe de la torre es un restaurante novedoso, en la Torre de l’Argentera. Para dormir, además de los hoteles de Tarragona, Reus, o Salou, que se pueden consultar en este mismo blog, teneis Cal Masiu en Riudecanyes, o bien, en la Argentera, la Casa de la Argentera. Todas ellas son casas rurales preciosas de verdad, a cuál más bonita. Como preciosas son, también, las de la Torre de Fontaubella, más hacia el Priorat. Allí tienen La era, o bien Ca la Monica, o el Corral Nuevo, o Cal Cabre. Mención aparte merece Cal Porxo, que intenta ser una especie de establecimiento dinamizador del turismo cultural en la zona. Finalmente deciros que nos gusta mucho el hotel rural El aire de Coll de Jou, que es un establecimiento moderno, con mucho encanto, situado en una zona natural muy bonita. Propone habitaciones y un restaurante. Para ir a Duesaigües hay que coger la AP7 hasta Reus, donde se debe tomar la carretera T-320 en dirección a Riudoms. Justo a la entrada del pueblo está indicada la carretera T-313 hacia Riudecanyes y Duesaigües. ¡Buena feria Muntanyum!.

Muntanyum a Duesaigües

Duesaigües és un poblet de la comarca del Baix Camp, a Tarragona, no gaire lluny de Reus. Tot i la seva proximitat a la capital, al mar, i al Priorat, la zona, i la vila, son molt poc conegudes del gran turisme, una injustícia clara. Perquè és un poble amable, beneficiat de la possibilitat d’arribar sense problemes a qualsevol lloc de la Costa Daurada, Salou, Cambrils o Portaventura. Amb un clima envejable, protegit dels vents freds per la serra de l’Argentera, que ja anuncia el Montsant. No son muntanyes pelades, sinó cobertes de pi, avellaners i oliveres, amb un dels millors olis de Catalunya. Els murs de pedra seca s’enfilen vessants amunt, cap el imponent i magnífic Castell d’Escornalbou i, a la plana, llueix l’aigua del pantà de Riudecanyes. Una petita pàtria. Doncs bé, en aquest entorn rural i apacible, on quasi mai passa res i el temps transcorre sense destorb, s’han empescat una fira que els posi al mapa dels viatgers. I no podien haver triat millor la temàtica. Així, Muntanyum, la fira de la muntanya, l’entorn rural i els viatges, li escau d’allò més a Duesaigües. I què poden trobar les famílies amb infants, o sense, en aquesta mostra?. Doncs tota mena de llibres, guies o mapes, informació sobre turisme rural, allotjaments i restauració. Però també productes locals i de proximitat, pel·lícules, activitats guiades, propostes de viatges alternatius, guies, escaladors… I quines activitats proposen pels nostres fills i filles?. Doncs hi haurà muntat un parc d’esport infantil, i pels més grandets, tindreu monitors, que els ajudaran a estrenar-se, per exemple, en el món de l’hípica. També actuacions musicals i animació. Tot això el cap de setmana del divendres 9 de maig de 2014 al diumenge 11 de maig. De tota manera, Duesaigües és molt bonic tant amb la fira com sense la fira. Arribeu-vos-hi pel Castell-Monestir d’Escornalbou, increible i desconegut, dalt del seu turó, dominant la plana i la costa. Us encantarà la vista, i la visita a la casa modernista, o a l’església. El nucli urbà és graciós, blanc i terrós, amb les seves fonts i l”església de Santa Maria. També podeu voltar pel pantà de Ruidecanyes, que us sorpendrà, i ja més allunyat, fer servir Duesaigües com a base d’operacions per visitar el Priorat, amb els seus cellers de bon vi, els pobles encantadors, i la cartoixa derruïda d’Scala Dei. Com ja us hem dit abans, estareu a menys de 15 kms de les platges suaus i poc profundes de Cambrils o Salou, on podeu banyar-vos els peus, si fa bon temps, i a tocar de Port-Aventura. A la zona es menja molt bé, però si preferiu dinar de picnic ho teniu molt fàcil. Hi ha una zona acampada, anomenada Puigmarí. Visiteu la seva web on podreu veure la gran quantitat de serveis que ofereixen: barbacoes, bar, i zona per acampar. Tot senzill, és clar, casolà. A Vilanova d’Escornalbou, un poble proper, teniu Ca l’Amadeu un hotelet rural senzillet, amb restaurant, de tota la vida, o bé la magnífica casa de Cal Reiet del Camp també molt interessant.  El Cafe de la torre és un restaurant novedós, a la Torre de l’argentera. Per dormir, a més dels hotels de Tarragona, Reus, o Salou, que podeu consultar en aquest mateix bloc, hi ha Cal Masiu a Riudecanyes, o bé, a l’Argentera, la Casa de l’Argentera. Son boniques tabé La Guineu o La caseta. Totes elles son cases rurals precioses de veritat, a quina més bonica. Com precioses son, també, les de la Torre de Fontaubella, més endinsades al Priorat. Allà teniu L’era, o bé Ca la Monica, o el Corral Nou, o Cal Cabre. Menció a banda mereix Cal Porxo, que intenta ser una mena d’establiment dinamitzador del turisme cultural a la zona. Trieu i remeneu, n’hi moltes i ben xules. Finalment dir-vos que ens agrada molt l’hotelet rural L’aire de coll de Jou, que és un establiment modern, amb molt d’encant, situat en una zona natural molt maca. Proposa habitacions i un restaurant. Per anar a Duesaigües cal fer via per l’AP7 fins a Reus, on s’ha d’agafar la carretera T-320 en direcció a Riudoms. Just a l’entrada del poble hi ha indicada la carretera T-313 cap a Riudecanyes i Duesaigües. Bona fira Muntanyum!.

Duesaigües es un pueblo de la comarca del Baix Camp, en Tarragona, no muy lejos de Reus. A pesar de su cercanía a la capital, en el mar, y el Priorat, la zona, y la villa, son muy poco conocidas del gran turismo, una injusticia clara. Porque es un pueblo amable, beneficiado de la posibilidad de llegar sin problemas a cualquier lugar de la Costa Dorada, Salou, Cambrils o Portaventura. Con un clima envidiable, protegido de los vientos fríos por la sierra de la Argentera, que ya anuncia el Montsant. No son montañas peladas, sino cubiertas de pino, avellanos y olivos, con uno de los mejores aceites de Cataluña. Los muros de piedra seca trepan laderas arriba, hacia el imponente y magnífico Castillo de Escornalbou y, en la llanura, luce el agua del pantano de Riudecanyes. Una pequeña patria. Pues bien, en este entorno rural y apacible, donde casi nunca pasa nada y el tiempo transcurre sin estorbo, se han ideado una feria. Y no podían haber elegido mejor la temática. Así, Muntanyum, la feria de la montaña, el entorno rural y los viajes, le sienta de lo más a Duesaigües. ¿Y qué pueden encontrar las familias con niños, o sin, en esta muestra?. Pues todo tipo de libros, guías o mapas, información sobre turismo rural, alojamientos y restauración. Pero también productos locales y de proximidad, películas, actividades guiadas, propuestas de viajes alternativos, guías, escaladores … ¿Y qué actividades proponen para nuestros hijos e hijas?. Pues habrá montado un parque de deporte infantil, y los más mayorcitos, tendrá monitores, que les ayudarán a estrenarse, por ejemplo, en el mundo de la hípica. También actuaciones musicales y animación. Pero quizás la feria no termina de convenceros… Pues obviarla. Duesaigües es bastante bonito como para pasar de la feria. Lleguense hasta el Castillo-Monasterio de Escornalbou, increíble y desconocido, en lo alto de su colina, dominando la llanura y la costa. Os encantará la vista, y la visita a la casa modernista, o la iglesia. El núcleo urbano es gracioso, blanco y pardo, con sus fuentes y la iglesia de Santa María. También pueden ir hasta el pantano de Ruidecanyes, que os sorprenderá, y ya más alejados, usar Duesaigües como base de operaciones para visitar el Priorat, con sus bodegas de buen vino, los pueblos encantadores, y la cartuja derruida de Scala Dei. Como ya os hemos dicho antes, estareis a menos de 15 kms de las playas suaves y poco profundas de Cambrils o Salou, donde podrán bañarse los pies, si hace buen tiempo, y junto a Port-Aventura. En la zona se come muy bien, pero si prefieren un picnic lo tienen muy fácil. Hay una zona acampada, llamada Puigmarí. Visiten su web donde podrá ver la gran cantidad de servicios que ofrecen: barbacoas, bar, y zona para acampar. Todo sencillo, claro, casero. En Vilanova de Escornalbou, un pueblo cercano, tienen Ca Amadeu un hotel rural sencillito, con restaurante, de toda la vida, o bien la magnífica casa de Cal Reiet del Camp también muy interesante. El Cafe de la torre es un restaurante novedoso, en la Torre de l’Argentera. Para dormir, además de los hoteles de Tarragona, Reus, o Salou, que se pueden consultar en este mismo blog, teneis Cal Masiu en Riudecanyes, o bien, en la Argentera, la Casa de la Argentera. Todas ellas son casas rurales preciosas de verdad, a cuál más bonita. Como preciosas son, también, las de la Torre de Fontaubella, más hacia el Priorat. Allí tienen La era, o bien Ca la Monica, o el Corral Nuevo, o Cal Cabre. Mención aparte merece Cal Porxo, que intenta ser una especie de establecimiento dinamizador del turismo cultural en la zona. Finalmente deciros que nos gusta mucho el hotel rural El aire de Coll de Jou, que es un establecimiento moderno, con mucho encanto, situado en una zona natural muy bonita. Propone habitaciones y un restaurante. Para ir a Duesaigües hay que coger la AP7 hasta Reus, donde se debe tomar la carretera T-320 en dirección a Riudoms. Justo a la entrada del pueblo está indicada la carretera T-313 hacia Riudecanyes y Duesaigües. ¡Buena feria Muntanyum!.

La Petita Camarga

La petita Camarga és una terra fluvial, un tros petitó d’un delta magnífic, el del riu Roine. És de la mida del delta de l’Ebre, però situat a França, encara que no gaire lluny de casa nostra. De fet, la petita Camarga, és l’extrem del delta del Roine que toca més cap a Barcelona. I també, per a nosaltres, és el més bonic. S’hi arriba via Girona, Perpinyà, Narbona i Montpeller, per l’autopista AP-7 i la continuació passada la Junquera, l’A9. Son uns 400 kms. Es fan en mig dia. Si us haguèssim de suggerir una porta d’entrada a aquesta meravella de la natura us recomanaríem  que ho féssiu per Montpeller, bé des d’aquesta ciutat mateix, bé anant cap a La Grande Motte, o bé cap a Le Grau du Roi, dos bonics llocs de mar, a pesar d’estar molt urbanitzats, i que tenen tota mena de serveis. Allà trobareu bons hotels on podreu dormir. I l’endemà sortiríeu d’un d’aquests pobles per veure la increible ciutat medieval, perfectament conservada, d’Aigües Mortes, amb els seus carrers rectilinis, la seva esglèsia, la deliciosa placeta i les botigues de tota mena. I, és clar, les seves poderoses i altives muralles. I els seus restaurants i hotelets amb encant, i els seus càmpings. Seguiríeu la visita cap a Saintes Maries de la Mer, a la punta de la petita Camarga, on potser hi arribaríeu passant el petit Rhoine en vaixell transbordador, gratuït, pel pas anomenat del Bac. Saintes Maries te una esglèsia fortificada on es guarda el sepulcre de Santa Sara, patrona dels gitanos. Impactant. I també el de dues Maries més. Platja, dunes, cavalls i bous en llibertat, ocells: ànecs, flamencs… un paradís. Molt turístic a l’estiu, esplèndit a la primavera, al maig, el juny, o l’abril. Si us queda temps podeu fer un passeig pel Rhoine en vaixell, visitar el parc ornitològic o endinsar-vos pels senders marcats, amb uns bons prismàtics. Enlloc veureu tantes aus com aquí. Una passada. Si disposeu de més dies podeu fer la Camarga sencera, amb Arles, les salines de Giraud, fantàstiques, o passejar arran del mar visitant els estanys salats de Vaccares. Son mítics flamencs roses de la Camarga, i n’hi ha un piló. Tornant a Le Grau du Roi, o La Grande Motte podeu dedicar una estona a anar fins el far de l’Espigette, a veure una maravellosa posta de sol. Per dormir podeu fer-ho als nombrosos hotels de Montpellier, per exemple. Nosaltres hem dormit al Novotel, que està a l’entrada de l’autopista, ben situat. Habitacions familiars que els nens no paguen. També està molt bé el Mercure de La Grande Motte, situat al mateix port, vistes de somni damunt el mar. Hi ha molts altres hotels que també estan molt bé. A l’hora de dinar us recomanarem alguns llocs fantàstics. Com ara la pizzeria Cosa Nostra,  al port, al Quai d’Honneur. Telèfon: 467.56.68.69, 612.14.45.62. Molt bones pizzes, bé de preu. Com a restaurant de més de categoria, teniu el Sancyr, al port també. A les Saintes Maries ens va agradar un bar de tapes, regentat per un italià molt mediterrani: Chez Vito, a l’avinguda Mistral, la principal del poble. Un lloc estrany, amb menjar sorprenent, i un amfitrio més sorprenent encara. Pizza Las Vegas, una mica més avall no està gens malament. Bona Camarga!.

La pequeña Camarga es una tierra fluvial , un trozo pequeño de un delta magnífico , el del río Ródano . Es del tamaño del delta del Ebro , pero situado en Francia, aunque no muy lejos de casa. De hecho , la pequeña Camarga , es el extremo del delta del Ródano que toca más hacia Barcelona . Y también , para nosotros , es el más bonito. Se llega vía Girona , Perpiñán , Narbona y Montpellier , por la autopista AP -7 y la continuación pasada la Junquera , la A9 . Son unos 400 kms . Se hacen en medio día . Os queremos sugerir una puerta de entrada a esta maravilla de la naturaleza. Os recomendaríamos que lo hicierais por Montpellier, bien desde esta misma ciudad, yendo hacia La Grande Motte, o bien hacia Le Grau du Roi, dos bonitos lugares de mar, a pesar de estar muy urbanizadas, y que tienen todo tipo de servicios. Allí encontrarán buenos hoteles donde podrán dormir muy bién. Y al día siguiente saldríamos de uno de estos pueblos para ver la increíble ciudad medieval , perfectamente conservada , de Aguas Muertas, con sus calles rectilíneas , su iglesia , la deliciosa plaza y las tiendas de todo tipo. Y, claro , sus poderosas y altivas murallas . Y sus restaurantes y hotelitos con encanto , y sus campings . Seguiría la visita hacia Saintes Maries de la Mer , en la punta de la pequeña Camarga , donde quizás llegaríais pasando el pequeño Rhoine en barco transbordador , gratuito , por el paso llamado del Bac . Saintes Maries tiene una iglesia fortificada donde se guarda el sepulcro de Santa Sara , patrona de los gitanos . Impactante . Y también el de dos Marías más. Playa , dunas , caballos y toros en libertad , pájaros : patos , flamencos … un paraíso . Muy turístico en verano, espléndido en la primavera, en mayo , en junio , o en abril . Si os queda tiempo puede dar un paseo por Rhoine en barco , visitar el parque ornitológico o adentrarse por los senderos marcados , con unos buenos prismáticos. En lugar verá tantas aves como aquí. Una pasada. Si dispone de más días pueden hacer la Camarga entera, con Arles , las salinas de Giraud , fantásticas , o pasear junto al mar visitando los lagos salados de Vacca . Son míticos flamencos rosas de la Camarga , y hay un montón. Volviendo a Le Grau du Roi , o La Grande Motte puede dedicar un rato a ir hasta el faro de la Espigette , a ver una maravillosa puesta de sol . Para dormir puede hacerlo a los numerosos hoteles de Montpellier , por ejemplo. Nosotros hemos dormido en el Novotel , que está a la entrada de la autopista , bien situado. Habitaciones familiares que los niños no pagan. También está muy bien el Mercure de La Grande Motte , situado en el mismo puerto, vistas de ensueño sobre mar. Hay muchos otros hoteles que también están muy bien. A la hora de comer le recomendaremos algunos lugares fantásticos . Como la pizzería Cosa Nostra , en el puerto , en el Quai d’ Honneur . Teléfono: 467.56.68.69 , 612.14.45.62 . Muy buenas pizzas , bien de precio . Como restaurante de más de categoría , tiene el Sancyr , el puerto también. A las Saintes Maries nos gustó un bar de tapas , regentado por un italiano muy mediterráneo : Chez Vito , en la avenida Mistral , la principal del pueblo . Un lugar extraño , con comida sorprendente , y un anfitrión más sorprendente aún . Pizza Las Vegas , un poco más abajo no está nada mal .

Capvuitada a Caldes de Montbui

Caldes de Montbui ha celebrat fa poc la seva festa major. Però ara, el proper cap de setmana, fa la capvuitada. Ja ho diu el refrany català: “No hi ha cap festa sense capviutada”. Vuit dies després, doncs, us convidem a arribar-vos fins aquesta bonica població del Vallés. El plat fort del cap de setmana serà al passeig del Remei, al camí de l’ermita on, com cada any, s’hi instal·larà una gran fira d’art, artesania, gastronòmica i d’oficis, Comença el dissabte i obrirà de 12 a 18 hores. aquell dia, dissabte, també hi haurà una expo de cotxes antics, un tast de vins i un dinar popular. A la tarda ball. Per dinar us cal fer una reserva prèvia. Truqueu a un qualsevol dels restaurants que us recomanem per obtenir més informació. A les 18 hores hi haurà un concert de cant coral a l’església de Santa Maria, a càrrec de diferents corals. I, a les 18, 30 hores, a la sala noble de Can Rius, el mag Kandini oferirà els seus trucs. Preus populars. A la nit, a les 9, a la Plaça de la Font del Lleó, la font més calenta de Catalunya, hi ha la Ceptrada, amb el Ball de Diables. Ja més fosc sopar amb ball de nit amb l’actuació del conjunt Kamilion, a les Termes Victòria. Preus ja no tan populars. Informació i venda dels tiquets a cultura@casinodecaldes.cat. Si us va un altre tipus de música, més jove, al camp de futbol, a les 22,30 concert. Tot això serà el dissabte. I l’endemà, diumenge, a partir de les 9 del matí, desfilada de cotxes d’època pels voltants de la Plaça de Catalunya, i trobada de puntaires al Passeig del Remei. A partir de les 10 de matí començaran a sortir els carros engalanats des de l’aparcament del Tint, que iniciaran la pujada cap el santuari del Remei. Al passeig, mentrestant, continua la fira, A les 12 surten de la plaça de la Font del Lleó els gegants, grallers, capgrossos i tot el folklore popular, camí també del Remei. En arribar ballada de sardanes. A la tarda-nit, a les les Cases dels Mestres, ball popular com el d’abans. I, al Casino de Caldes, cantarà la Núria, jove intèrpret del poble. Ja veieu que a Caldes de Montbui hi ha festa grossa. Caldes, a més, és una bonica població del Vallés, que ja us hem proposat moltes vegades com a sortida ideal per a les famílies. Les seves aigües calentes son conegudes del temps dels romans, i les aprofiten tot un seguit hotels termals, i balnearis, ideals per passar-hi un cap de setmana. Caldes està a tocar de Barcelona, a només 40 km. per una autovia que surt des de l’entrada de Mollet. Si voleu voltar per la ciutat us direm que hi ha unes termes romanes i un magnífic museu, anomenat Thermàlia, que tot i estar dedicat a l’aigüa, també te sales amb molta obra de Manolo Hugué i Picasso. Arribeu-vos fins a Caldes de Montbui a veure tot això i més, i la fira del Remei, amb la pujada dels carros i la desfilada dels gegants, és clar.  No us perdeu, sobretot, la pujada de les carrosses, que és espectacular. Estan molt ben guarnides. Recordeu que hi ha restaurants que organitzen la menja popular. D’entre ells us recomanem el Robert de Nola, de categoria i gourmande, o el Remei, prop de la ermita. Ah, ens oblidàvem de dir que el santuari del Remei és ben al cap de munt del poble, a la carretera que va a Sant Feliu de Codines, i que allà no podreu aparcar de cap de les maneres. No deixeu de dormir alguna nit als esplèndits hotels i balnearis de Caldes, de provar els seus spa i piscines termals, perquè val la pena. Una sortida senzilla, no gaire lluny i molt divertida!.

Caldes de Montbui es una bonita población del Vallés, que ya os hemos propuesto muchas veces como salida ideal para las familias. Hoy os proponemos ir a ver el desfile de carrozas del Remei, que suben engalanadas hasta la ermita del mismo nombre. Y un paseo por la feria que estará instalada en el paseo que lleva al santuario. Habrá gigantes y cabezudos, bailes, comidas populares y otros muchos actos festivos. Aprovechad para dar una vuelta por esta magnífica villa termal. Porque, como sabéis, Caldes de Montbui es un pueblo donde hay aguas calientes, conocidas del tiempo de los romanos, que aprovechan una serie hoteles termales, y balnearios. Caldes está muy cerca de Barcelona, a sólo 40 km. por una autovía que sale desde la entrada de Mollet. Hay unas termas romanes y un magnífico museo, llamado Thermàlia que, a pesar de estar dedicado al agua, también tiene salas con mucha obra de Manolo Hugué y Picasso. Acercaos hasta Caldes de Montbui para ver todo esto y más, y el desfile al Remei, claro. El desfile del Remei en Caldes es mucho más que un desfile y nada más. Las carrozas son espectaculares, muy bien adornadas, originales. Ya vereis, un día bien completo. Si quereis comer allí, teneis restaurantes preciosos, que organizan la comida popular. Contactar con ellos para reservar plaza. Teneis el Robert de Nola, de categoria y gourmande, el Remei, cerca de la ermita, o los de los hoteles y balnearios, que ofrecen buenas habitaciones, relax, piscina termal i spa. ¡Que buena idea pasar un fin de semana en Caldes!.

Muntanyum a Duesaigües

Duesaigües és un poblet de la comarca del Baix Camp, a Tarragona, no gaire lluny de Reus. Tot i la seva proximitat a la capital, al mar, i al Priorat, la zona, i la vila, son molt poc conegudes del gran turisme, una injustícia clara. Perquè és un poble amable, beneficiat de la possibilitat d’arribar sense problemes a qualsevol lloc de la Costa Daurada, Salou, Cambrils o Portaventura. Amb un clima envejable, protegit dels vents freds per la serra de l’Argentera, que ja anuncia el Montsant. No son muntanyes pelades, sinó cobertes de pi, avellaners i oliveres, amb un dels millors olis de Catalunya. Els murs de pedra seca s’enfilen vessants amunt, cap el imponent i magnífic Castell d’Escornalbou i, a la plana, llueix l’aigua del pantà de Riudecanyes. Una petita pàtria. Doncs bé, en aquest entorn rural i apacible, on quasi mai passa res i el temps transcorre sense destorb, s’han empescat una fira que els possi al mapa dels viatgers. I no podien haver triat millor la temàtica. Així, Muntanyum, la fira de la muntanya, l’entorn rural i els viatges, li escau d’allò més a Duesaigües. I què poden trobar les famílies amb infants, o sense, en aquesta mostra?. Doncs tota mena de llibres, guies o mapes, informació sobre turisme rural, allotjaments i restauració. Però també productes locals i de proximitat, pel·lícules, activitats guiades, propostes de viatges alternatius, guies, escaladors… I quines activitats proposen pels nostres fills i filles?. Doncs hi haurà muntat un parc d’esport infantil, i pels més grandets, tindreu monitors, que els ajudaran a estrenar-se, per exemple, en el món de l’hípica. També actuacions musicals i animació. Tot començara el dijous 2 de maig, però nosaltres podrem anar-hi el cap de setmana. Tenim, a partir de les 10 del matí, oberta la fira. A les 11:30 una visita al Mas Cargolí, una bella caminada amb guia, que podeu fer també a la tarda. El diumenge 6 es repeteixen els actes, però només en horari de matí. Però potser la fira no us acaba de fer el pes. Doncs obvieu-la. Duesaigües és prou bonic com per passar de la fira. Arribeu-vos-hi pel Castell-Monestir d’Escornalbou, increible i desconegut, dalt del seu turó, dominant la plana i la costa. Us encantarà la vista, i la visita a la casa modernista, o a l’església. El nucli urbà és graciós, blanc i terrós, amb les seves fonts i l”església de Santa Maria. També podeu voltar pel pantà de Ruidecanyes, que us sorpendrà, i ja més allunyat, fer servir Duesaigües com a base d’operacions per visitar el Priorat, amb els seus cellers de bon vi, els pobles encantadors, i la cartoixa derruïda d’Scala Dei. Com ja us hem dit abans, estareu a menys de 15 kms de les platges suaus i poc profundes de Cambrils o Salou, on podeu banyar-vos els peus, si fa bon temps, i a tocar de Port-Aventura. A la zona es menja molt bé, però si preferiu dinar de picnic ho teniu molt fàcil. Hi ha una zona acampada, anomenada Puigmarí. Visiteu la seva web on podreu veure la gran quantitat de serveis que ofereixen: barbacoes, bar, i zona per acampar. Tot senzill, és clar, casolà. A Vilanova d’Escornalbou, un poble proper, teniu Ca l’Amadeu un hotelet rural senzillet, amb restaurant, de tota la vida, o bé la magnífica casa de Cal Reiet del Camp també molt interessant.  El Cafe de la torre és un restaurant novedós, a la Torre de l’argentera. Per dormir, a més dels hotels de Tarragona, Reus, o Salou, que podeu consultar en aquest mateix bloc, hi ha Cal Masiu a Riudecanyes, o bé, a l’Argentera, la Casa de l’Argentera. Son boniques tabé La Guineu o La caseta. Totes elles son cases rurals precioses de veritat, a quina més bonica. Com precioses son, també, les de la Torre de Fontaubella, més endinsades al Priorat. Allà teniu L’era, o bé Ca la Monica, o el Corral Nou, o Cal Cabre. Menció a banda mereix Cal Porxo, que intenta ser una mena d’establiment dinamitzador del turisme cultural a la zona. Trieu i remeneu, n’hi moltes i ben xules. Finalment dir-vos que ens agrada molt l’hotelet rural L’aire de coll de Jou, que és un establiment modern, amb molt d’encant, situat en una zona natural molt maca. Proposa habitacions i un restaurant. Per anar a Duesaigües cal fer via per l’AP7 fins a Reus, on s’ha d’agafar la carretera T-320 en direcció a Riudoms. Just a l’entrada del poble hi ha indicada la carretera T-313 cap a Riudecanyes i Duesaigües. Bona fira Muntanyum!.

Duesaigües es un pueblo de la comarca del Baix Camp, en Tarragona, no muy lejos de Reus. A pesar de su cercanía a la capital, en el mar, y el Priorat, la zona, y la villa, son muy poco conocidas del gran turismo, una injusticia clara. Porque es un pueblo amable, beneficiado de la posibilidad de llegar sin problemas a cualquier lugar de la Costa Dorada, Salou, Cambrils o Portaventura. Con un clima envidiable, protegido de los vientos fríos por la sierra de la Argentera, que ya anuncia el Montsant. No son montañas peladas, sino cubiertas de pino, avellanos y olivos, con uno de los mejores aceites de Cataluña. Los muros de piedra seca trepan laderas arriba, hacia el imponente y magnífico Castillo de Escornalbou y, en la llanura, luce el agua del pantano de Riudecanyes. Una pequeña patria. Pues bien, en este entorno rural y apacible, donde casi nunca pasa nada y el tiempo transcurre sin estorbo, se han ideado una feria. Y no podían haber elegido mejor la temática. Así, Muntanyum, la feria de la montaña, el entorno rural y los viajes, le sienta de lo más a Duesaigües. ¿Y qué pueden encontrar las familias con niños, o sin, en esta muestra?. Pues todo tipo de libros, guías o mapas, información sobre turismo rural, alojamientos y restauración. Pero también productos locales y de proximidad, películas, actividades guiadas, propuestas de viajes alternativos, guías, escaladores … ¿Y qué actividades proponen para nuestros hijos e hijas?. Pues habrá montado un parque de deporte infantil, y los más mayorcitos, tendrá monitores, que les ayudarán a estrenarse, por ejemplo, en el mundo de la hípica. También actuaciones musicales y animación. Todo comenzará el jueves 2 de mayo, pero nosotros podremos ir el fin de semana. Tenemos, a partir de las 10 de la mañana, abierta la feria. A las 11:30 una visita a una masia, una hermosa caminata con guía, que puede hacerse también por la tarde. El domingo 6 se repiten los actos, pero sólo en horario de mañana. Pero quizás la feria no termina de convenceros… Pues obviarla. Duesaigües es bastante bonito como para pasar de la feria. Lleguense hasta el Castillo-Monasterio de Escornalbou, increíble y desconocido, en lo alto de su colina, dominando la llanura y la costa. Os encantará la vista, y la visita a la casa modernista, o la iglesia. El núcleo urbano es gracioso, blanco y pardo, con sus fuentes y la iglesia de Santa María. También pueden ir hasta el pantano de Ruidecanyes, que os sorprenderá, y ya más alejados, usar Duesaigües como base de operaciones para visitar el Priorat, con sus bodegas de buen vino, los pueblos encantadores, y la cartuja derruida de Scala Dei. Como ya os hemos dicho antes, estareis a menos de 15 kms de las playas suaves y poco profundas de Cambrils o Salou, donde podrán bañarse los pies, si hace buen tiempo, y junto a Port-Aventura. En la zona se come muy bien, pero si prefieren un picnic lo tienen muy fácil. Hay una zona acampada, llamada Puigmarí. Visiten su web donde podrá ver la gran cantidad de servicios que ofrecen: barbacoas, bar, y zona para acampar. Todo sencillo, claro, casero. En Vilanova de Escornalbou, un pueblo cercano, tienen Ca Amadeu un hotel rural sencillito, con restaurante, de toda la vida, o bien la magnífica casa de Cal Reiet del Camp también muy interesante. El Cafe de la torre es un restaurante novedoso, en la Torre de l’Argentera. Para dormir, además de los hoteles de Tarragona, Reus, o Salou, que se pueden consultar en este mismo blog, teneis Cal Masiu en Riudecanyes, o bien, en la Argentera, la Casa de la Argentera. Todas ellas son casas rurales preciosas de verdad, a cuál más bonita. Como preciosas son, también, las de la Torre de Fontaubella, más hacia el Priorat. Allí tienen La era, o bien Ca la Monica, o el Corral Nuevo, o Cal Cabre. Mención aparte merece Cal Porxo, que intenta ser una especie de establecimiento dinamizador del turismo cultural en la zona. Finalmente deciros que nos gusta mucho el hotel rural El aire de Coll de Jou, que es un establecimiento moderno, con mucho encanto, situado en una zona natural muy bonita. Propone habitaciones y un restaurante. Para ir a Duesaigües hay que coger la AP7 hasta Reus, donde se debe tomar la carretera T-320 en dirección a Riudoms. Justo a la entrada del pueblo está indicada la carretera T-313 hacia Riudecanyes y Duesaigües. ¡Buena feria Muntanyum!.

Montanejos

A la zona interior de Castelló de la Plana, seguint la corrent del riu Millars des de la vila d’Onda, hi ha una comarca desconeguda, molt desconeguda. Son un seguit de petits pobles que s’aboquen al riu des de les seves talaies a mitja muntanya. Estan rodejats de natura, de boscos mediterranis, de pi, olorosos. És un relleu abrupte, potent, torturat. Seguint aquesta ruta arribareu fins el poble de Montanejos, ja proper a Terol. Allà el riu és diu Mijares, però els voltants son, encara, més bonics. I a la sortida d’aquesta vila, a un km. escàs, trobareu un parquing que anuncia la Fuente de los Baños. Ature-vos-hi. Esteu a punt de contemplar, i disfrutar, d’un dels llocs naturals més fabulosos d’Espanya. Si fos a l’estranger estaria publicitat arreu. Aquí el coneix la gent de la zona i les famílies de València i Castelló. En aquest indret privilegiat de la serra d’Espadà, el riu forma un canyó angost, d’altes parets, on hi desemboquen les aigües d’una font medicinal. Es diu que fou un rei moro de Valencia, Abu Zeit, qui va descobrir els banys. I que ell mateix s’hi banyava amb les seves favorites. Ho creiem. Perquè el lloc te quelcom de conte de les mil i una nits, un aire oriental, africà. La font vessa al riu Millars uns 5.000 litres d’aigua per minut, que no es poca cosa, a una temperatura constant, estiu i hivern, de 25º C. No és gaire, cert, però no està gens freda. Us hi podeu banyar tot l’any. El riu forma una piscina natural, on s’ha habilitat una platja amb tots els serveis, bar, picnic, WC i parking de pagament, però baratet. I la piscina és apta per infants, cobreix molt poc, i hi ha instal·lat un tobogan petitó. La bassa s’allarga dins del barranc, aquí l’aigua adquireix tons balus preciosos, i cobreix. Podeu resseguir, a peu, o nedant, el corrent fins arribar a la cova on neix la font. Ideal per fer una banyada en aigües de riu incontaminades, minerals, medicinals i a temperatura constant. Cristal·lines i puríssimes. Sense perill. I, si us agrada la natura, després de dinar de picnic i jugar allà mateix, potser voleu remuntar la carretera cap a Rubielos de Mora, per trobar paratges tan bells com el barranco de la Maimona, la Cueva Negra, la fuente de la Zorrica, o els sorprenents i fantàstics estrechos de Chillapájaros. El pantà de Arenós tanca les terres valencianes i dona pas a Rubielos de Mora, ja a Terol. Poble medieval, de casones antigues i carrers de pedra. I encara més enllà Mora de Rubielos, amb el seu castell. Però això ja és una altra història. Nosaltres només volíem que sabèssiu que, a Montanejos, al Castelló interior, hi ha un riu maravellós, amb una font termal inaudita, on la canalla pot remullar-se tot l’any en unes aigües d’ensomni. Ja està dit!. Arribareu a Montanejos des de Barcelona si aneu per l’autopista AP-7 fins la sortida 47 (Castelló Sud). A la rotonda preneu la direcció Onda. Un cop a Onda seguiu les indicacions cap a Montanejos, a uns 40 km. per la CV-20. Per dormir a la zona us recomanarem tres llocs, molt diferents. El balneari la Rosaleda de Montanejos és un hotel familiar, situat al poble, que te habitacions senzilles, i un spa amb les mateixes aigües de la font termal. També està molt bé la casa rural, l’hostalet rural, Piedra del Mediodia. Habitacions ben cuidades, bé de preu, i un restaurant que us recomanem vivament. Cuina de qualitat a un preu d’escàndol. Menú de campanetes per pocs euros. Finalment també podeu aprofitar les ofertes que fa l’Hotel Luz de Castelló. Un quatre estrelles fantàstic, amb habitacions super grans per a les famílies. Son com uns apartaments, ideals per estar-s’hi un pont, o unes vacances, recorrent les platges idíl·liques de la Costa del Azahar, i els rius encantadors que formen piscines naturals a l’interior.

En la zona interior de Castellón de la Plana, siguiendo la corriente del río Mijares desde la villa de Onda, hay una comarca desconocida, muy desconocida. Son una serie de pequeños pueblos que se asoman al río desde sus atalayas a media montaña. Están rodeados de naturaleza, de bosques mediterráneos, de pino, olorosos. Es un relieve abrupto, potente, torturado. Siguiendo esta ruta llegará hasta el pueblo de Montanejos, ya próximo a Teruel. Allí el río se llama Mijares, pero los alrededores son, todavía, más bonitos. Y a la salida de esta villa, a un km. escaso, encontrarán un parking que anuncia la Fuente de los Baños. Paren en ella. Están a punto de contemplar, y disfrutar de uno de los lugares naturales más fabulosos de España. Si fuese en el extranjero estaría publicitado en todas partes. Aquí lo conoce la gente de la zona y las familias de Valencia y Castellón. En este lugar privilegiado de la Sierra de Espadán, el río forma un cañón angosto, de altas paredes, donde desembocan las aguas de una fuente medicinal. Se dice que fue un rey moro de Valencia, Abu Zeit, quien descubrió los baños. Y que él mismo se bañaba con sus favoritas. Lo creemos. Porque el sitio tiene algo de cuento de las mil y una noches, un aire oriental, africano. La fuente vierte al río Mijares unos 5.000 litros de agua por minuto, que no es poca cosa, a una temperatura constante, verano e invierno, de 25 º C. No es mucho, cierto, pero no está nada fría. Os podéis bañar todo el año. El río forma una piscina natural, donde se ha habilitado una playa con todos los servicios, bar, picnic, WC y parking de pago, pero barato. Y la piscina es apta para niños, cubre muy poco, y hay instalado un tobogán pequeñito. La balsa se alarga dentro del barranco, y aquí el agua adquiere tonos azul preciosos, y cubre. Pueden seguir, a pie, o nadando, subiendo la corriente arriba hasta llegar a la cueva donde nace la fuente. Ideal para hacer un baño en aguas de río incontaminadas, minerales, medicinales ya temperatura constante. Cristalinas y purísimas. Sin peligro. Y, si os gusta la naturaleza, después de comer de picnic y jugar allí mismo, tal vez quieran remontar la carretera hacia Rubielos de Mora, para encontrar parajes tan bellos como el barranco de la Maimona, la Cueva Negra, la fuente de la Zorrica , o los sorprendentes y fantásticos estrechos de Chillapájaros. El pantano de Arenós cierra las tierras valencianas y da paso a Rubielos de Mora, ya en Teruel. Pueblo medieval, de casonas antiguas y calles de piedra. Y aún más allá Mora de Rubielos, con su castillo. Pero eso ya es otra historia. Nosotros sólo queríamos que supieran que, en Montanejos, en Castellón interior, hay un río maravilloso, con una fuente termal inaudita, donde los niños puede remojarse todo el año en unas aguas de ensueño. ¡Ya está dicho!. Llegarán a Montanejos desde Barcelona si van por la autopista AP-7 hasta la salida 47 (Castellón Sur). En la rotonda hay que tomar la dirección de Onda. Una vez en Onda sigan las indicaciones hacia Montanejos, a unos 40 km. por la CV-20. Para dormir en la zona les recomendaremos tres lugares, muy diferentes. El balneario La Rosaleda de Montanejos es un hotel familiar, situado en el pueblo, que tiene habitaciones sencillas, y un spa con las mismas aguas de la fuente termal. También está muy bien la casa rural, un hostalillo rural, llamado la Piedra del Mediodia, en el pueblo de Cirat. Habitaciones bien cuidadas, bien de precio, y un restaurante que os recomendamos vivamente. Cocina de calidad a un precio de escándalo. Menú de campanillas por pocos euros. Finalmente también pueden aprovechar las ofertas que hace el Hotel Luz de Castellón. Un cuatro estrellas fantástico, con habitaciones super grandes para las familias. Son como unos apartamentos, ideales para estar un puente, o unas vacaciones, recorriendo las playas idílicas de la Costa del Azahar, y los ríos encantadores que forman piscinas naturales en el interior.

Provença

La Provença és un tros del Mediterrà etern, una terra beneïda pels Deus. Un lloc on tothom hauria d’anar, al menys, una vegada a la vida. Una maravella equiparable a la Toscana, o a l’Empordà. Una petita pàtria. Potser no sapigueu qui és Alphonse Daudet, ni res del seu molí, però quan torneu de provença segur que tindreu més ganes de viure, plens com estareu de sol, de llum, de mar i de poblets maravellosos. En aquesta terra és fàcil viure, fàcil menjar, fàcil dormir i fàcil viatjar. En una volta per la Provença hi ha moltes rutes possibles. Per exemple la de les ciutats imperials. Ciutats romanes que conserven nombrosos monuments de l’època. Com ara Nimes, Orange o Arles, amb magnífics amfiteatres, o teatres. Viles més petites, com ara Vaison-la-Romane o Salon de Provence també ofereix construccions romanes. Hi ha la provença dels espais naturals, dels parcs com la Camarga, com el Luberon o el Mont Ventoux. Espais per fruïr del paisatge. Hi ha la Provença de les petites viles medievals o renaixentistes, dels poblets penjats dalt de turons, amb carrers estrets, com ara Rousillon, Gordes, Lacoste, Menerbes, Oppede, Bonnieux… Hi ha els monestirs amagats en valls ferèstegues i recòndites. Petites abadies romàniques, joies de línies pures. Les millors son Senanque, Sylvacane o Thoronet, però les petites també compten: Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. Els castells són espectaculars: Lourmarin, Tarascon o l’increïble ciutadella de Les Baux. Finalment hi ha les altres ciutats i vil·les, inconmensurables i inqualificables, com ara la superba Avignon, amb el palau dels papes, el Rhone, i les muralles, o la cortesana Aix-en-Provence, del bon Rei René, plena de palaus, o com la petita Aigües Mortes, que va quedar aturada quan la va deixar el bon Rei Lluís. Molts d’aquets llocs estan considerats, merescudament, entre els més bonics de França. La Provença és un destí ideal per les famílies per unes petites vacances, un pont llarg o unes grans vacances. Si hi aneu a finals de juny, per Sant Joan, o a primers de juliol, trobareu florits els camps de lavanda. És un espectacle digne de ser vist. També és l’època en què hi haurà més gent. A l’estiu fa calor, però les cigarres canten i tot és al·legria, mediterrà pur, puríssim. Aneua la Provença sense por. Trobareu un munt de petits hotels i restaurants arreu, disposats a acollir-vos, a seduir-vos. Recordeu que a la Provença, com a tota França, abunden les cadenes hoteleres de baix cost, que ofereixen habitacions decents i familiars per pocs diners com ara la cadena B&B, o els hotels familiars de tota la vida, com els Novotel. Nosaltres hem dormit als Novotels de Avignon Centre, Nord i al All Seasons. També al Novotel de Nimes, de Marsella i al de Le Grau du Roi. Tots excel·lents. Hem menjat molt bé a molts llocs però us donarem alguns bons noms. Per exemple la pizzeria Nonni, a Lourmarin. Espectaculars pizzas al forn de llenya. Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. O a Gordes, a l’ombra del seu castell, el petit Bistrot La Cannelle, d’en Miquel i l’Aurora, pizzas, amanides i delicatessen, en un local minúscul. Tel: 0490720786. Gaudiu de la Provença, a només 400 kms. de Barcelona, 5 hores per l’autopista AP-7 i A-9, via Girona, Narbonne i Montpellier. Atureu-vos un moment a la Provença anant o tornant d’Itàlia, o aneu-hi expressament, perquè és un destí que no us decepcionarà.

La Provenza es un trozo del Mediterráneo eterno, una tierra bendecida, un lugar donde todo el mundo debería ir, al menos, una vez en la vida. Una maravilla equiparable a la Toscana, o el Empordà. Una pequeña patria. Quizás no sepáis quién es Alphonse Daudet, ni nada de su molino, pero cuando volvais de provenza seguro que tendréis más ganas de vivir, llenos como estaréis de sol, de luz, de mar y de pueblos maravillosos. En esta tierra es fácil vivir, fácil comer, fácil dormir y fácil viajar. En una vuelta por la Provenza hay muchas rutas posibles. Por ejemplo la de las ciudades imperiales. Ciudades romanes que conservan numerosos monumentos de la época. Como Nimes, Orange o Arles, con magníficos anfiteatros, o teatros. Villas más pequeñas, como Vaison-la-Romane o Salon de Provence también ofrecen construcciones romanas. Existe la provenza los espacios naturales, los parques como la Camarga, como el Luberon o el Mont Ventoux. Espacios para disfrutar del paisaje. Existe la Provenza de las pequeñas villas medievales o renacentistas, con los pueblos colgados en las colinas, de calles estrechas, como Rousillon, Gordes, Lacoste, Ménerbes, Oppede, Bonnieux … Hay monasterios escondidos en valles agrestes y recónditos. Pequeñas abadías románicas, joyas de líneas puras. Las mejores son Sénanque, Sylvacane o Thoronet, pero las pequeñas también cuentan: Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. Los castillos son espectaculares: Lourmarin, Tarascon o el increíble ciudadela de Les Baux. Finalmente están las otras ciudades y villas, inconmensurables y incalificables, como la soberbia Avignon, con el palacio de los papas, el Rhone, y las murallas, o la cortesana Aix-en-Provence, del buen Rey René, llena de palacios, o como la pequeña Aigües Mortes, que quedó parada en el tiempo. Muchos de estos sitios están considerados, merecidamente, entre los más bellos de Francia. La Provenza es un destino ideal para las familias, fantástica para una pequeña escapada, un puente largo o unas grandes vacaciones. Si vais a finales de junio, por San Juan, o primeros de julio, encontrareis floridos los campos de lavanda. Es un espectáculo digno de ser visto. También es la época en que habrá más gente. En verano hace calor, pero las cigarras cantan y todo es alegría, mediterráneo puro, purísimo. Vayan hasta la Provenza sin miedo. Encontraréis un montón de pequeños hoteles y restaurantes en todas partes, dispuestos a acogeros y a seduciros. Recuerden que en la Provenza, como toda Francia, abundan las cadenas hoteleras de bajo coste, que ofrecen habitaciones decentes y familiares por poco dinero como la cadena B & B, o los hoteles familiares de toda la vida, como los Novotel. Nosotros hemos dormido en los Novotel de Avignon Centro, Norte y el All Seasons. También en el Novotel de Nimes, de Marsella y el de Le Grau du Roi. Todos excelentes. Hemos comido muy bien en muchos lugares pero les daremos algunos buenos nombres. Por ejemplo la pizzería Nonni, en Lourmarin. Espectaculares pizzas al horno de leña. Calle Albert Camus, 2. Tel.: 0490682333. O en Gordes, a la sombra de su castillo, el pequeño Bistrot La Cannelle, de Miguel y la Aurora, pizzas, ensaladas y delicatessen, en un local minúsculo. Tel.: 0490720786. Disfruten de la Provenza, a sólo 400 kms. Barcelona, ​​5 horas por la autopista AP-7 y A-9, vía Girona, Narbonne y Montpellier. También podeis deteneros por un momento en la Provenza yendo o volviendo de Italia, o ir allí expresamente, porque es un destino que no os decepcionará.

Montsegur, el càtar

Aquest castell és mític. És el més famós de tots els castells càtars d’Occitània. Dalt del seu inaccessible puig, desferma tota la imaginació que tinguem amagada sobre l’edat mitjana a casa nostra. Vist des del tètric Prat dels Cremats, tota la virulenta història dels Càtars ens ve de sobte al cap. El paisatge que l’envolta és magnífic. Per arribar-hi cal anar per l’autopista de Puigcerdà, i pels túnels del Cadí i Puymorens, fins quasi bé tocar Foix, una altra ciutat càtara, amb un altre castell que mereix una visita ben detinguda. D’allà agafem la carretera que porta a Perpinyà, (cal fer un xic de marxa enrera). Seguiu les indicacions, i de sobte, passat un bosc magnífic, el veureu des del coll. No se si val la pena pujar fins a dalt. El camí és dret i la caminada ferotge. Son quatre ruïnes. Potser és millor admirar-lo en la distància. I després baixar per l’altra banda cap al poblet de Montsegur, i cap a la Font d’Aigüestorbes, un indret bonic i una curiositat natural. Sortireu a Lavelanet. Podeu seguir la ruta cap a Puiverd, un altre castell càtar, també fantàstic, a peu de carretera, amb bon accés i sense cansar-se massa. O perdre-us per la regió, d’una bellessa íntima, que envolta la vila medieval de Mirepoix, amb abadies i castells derruïts. Lligueu aquesta visita amb la dels altres castells càtars o amb la del sud de França, amb una estada a Carcassonne, la ciutat medieval per excel·lencia. Per dormir i menjar, nosaltres recomanem, l’Hotel Lons, a Foix. Baratet i senzill, però digne.

Este castillo es mítico. Es el más famoso de todos los castillos cátaros de Occitania. Arriba, en su inaccesible cima, desata toda la imaginación que tengamos escondida sobre la Edad Media en nuestro país. Visto desde el tétrico Prado de los Quemados, toda la virulenta historia de los Cátaros nos viene de repente a la cabeza. El paisaje que lo rodea es magnífico. Para llegar hay que ir por la autopista de Puigcerdà, y los túneles del Cadí y Puymorens, hasta casi tocar Foix, otra ciudad cátara, con otro castillo que merece una visita bien detenida. De allí tomamos la carretera que lleva a Perpiñán, (hay que hacer un poco de marcha atrás). Sigan las indicaciones, y de repente, pasado un bosque magnífico, lo veréis desde la collada. No se si vale la pena subir hasta arriba. El camino es muy derecho y la caminata feroz. Son cuatro ruinas. Quizás es mejor admirarlo en la distancia. Y después bajar por el otro lado hacia el pueblo de Montsegur, y hacia la Fuente de Aigüestorbes, un lugar bonito y una curiosidad natural. Saldréis a Lavelanet. Podéis seguir la ruta hacia Puiverd, otro castillo cátaro, también fantástico, a pie de carretera, con buen acceso y sin cansarse demasiado. O perderse por la región, de una belleza íntima, que rodea la villa medieval de Mirepoix, con abadías y castillos derruidos. Ligad esta visita con la de los otros castillos cátaros o con la del sur de Francia, con una estancia en Carcassonne, la ciudad medieval por excelencia. Para dormir y comer, nosotros recomendamos, el Hotel Lons, en Foix. Barato y sencillo, pero digno.

Aigües Mortes

Allà on el gran riu Roine ofereix les seves aigües al mar, mort de batallar contra les onades, on l’aigua i la terra es barregen formant la inmensa Camarga, el delta infinit del riu, allà Lluis de França va aixecar un port fortificat que rebé el nom ben acertat d’Aigües Mortes. Ara, allunyat del Mediterrani, les seves muralles altives desafien prats on pasturen cavalls i toros, i vigilen canals plens d’aus aquàtiques. Dins, els carrers s’han ompler de botigues i d’artesans i el temps, quasi aturat, llisca suau sota la llum bestial de la Provença. Podeu deturar-vos-hi si visiteu la Camarga, o la Provença, i lligar la seva visita amb la de Santes Maries de la Mar, que no està gaire més enllà. http://www.ot-aiguesmortes.fr

Allá dónde el gran río Roine ofrece sus aguas al mar, muerto del batallar contra las olas, dónde el agua y la tierra se mezclan formando la inmensa Camarga, el delta infinito del río, allí Lluis de Francia levantó un puerto fortificado que recibió el nombre bien acertado de Aguas Muertas. Ahora, alejado del Mediterráneo, sus murallas altivas desafían solo los prados dónde apacientan caballos y toros, y otean canales llenos de aves acuáticas. Dentro, las calles se han llenado de tiendas y de artesanos, y el tiempo, casi parado, desliza suave bajo la luz bestial de la Provenza. Podéis parar si visitáis la Camarga, o la Provenza, y atar su visita con la de Santas Marias de la Mar, que no está demasiado más allá. http://www.ot-aiguesmortes.fr