Loutra Killinis


La platja i el poble termal de Loutra Killinis està al Peloponés grec, no lluny del port de Killini, des d’on surten els vaixells que van a Cefalonia i Zante, dues bellíssimes illes gregues del mar Jònic. Aquest poble és famós pels banys termals naturals, recentment restaurats i ara inclosos en un complex de luxe. També per estar situat vora el mar, amb una de les millors platges de Grècia, si fem cas a les guies. De fet es tracta d’una llarga platja d’aigües turquesa, sorra fina i mar molt càlid. Disposa d’un bon aparcament perquè hi ha una carretera sense sortida que recorre les dunes que envolten la platja pel darrera. Encara que la zona de Loutra Killinis te molts i bons hotels, i càmpings, nosaltres us recomanarem un situat uns 10 kms. al sud. Es tracta del resort Ionian Beach. Bons apartaments, no gaire cars tot i el luxe, o bé un bonic càmping. El lloc és molt bonic, de fet és un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I com ja hem dit, no gens car!. I podeu sopar al restaurant del càmping, regentat per grecs però ple d’alemanys. Senzill però bé de preu i suculent. Si feu una estada a la costa nord del Peloponés, per visitar les illes Jòniques, creiem que val la pena banyar-se a la platja de Loutra Killinis i hostatjar-se al càmping o al resort Ionian Beach.

Loutra Killinis es un pueblo turístico, con un balneario de agua termal muy famoso, que es mundialmente conocido por tener una playa bellísima, muy larga, con dunas, con arena fina, de agua caliente. Allí hay buenos restaurantes y hoteles, con acceso directo a la playa paradisíaca de Loutra Killinis, pero nosotros para hospedarnos en esta zona escogimos el resort Ionian Beach. Un resort de lujo con una playa privada. Buen restaurante en el càmping.

Anuncis

L’Abadia de Thoronet


Image00122

Aquest Nadal, camí d’Itàlia, travessant la bella Provença, no hem resistit la tentació i ens hem aturat de nou al petit monestir del Thoronet, una joia de l’art cistercenc, de línies imperturbables, de pedra sola, nua. I us en possarem moltes fotos, perquè no es pot explicar amb simples paraules tanta bellessa.

Image00124Image00125

Com deiem, el Thoronet és una abadia de la Provença. Una abadia romànica cistercenca. D’una bellessa corprenedora, estoradora, inexplicable. La puressa de les seves línies, la indescriptible sutilitat dels espais no podem transcriure-les només en paraules. S’han de veure, o encara millor, s’han de sentir. El claustre atípic, potent però lleuger, tancat i recollit. La font, delicada, màgica, un indret que no sembla d’aquest món, d’una pau atordidora. L’esglèsia senzilla, nua, perfecta, d’una sonoritat celestial. I tot això en un racó amagat de la Provença més lluminosa, més bonica. Un monestir envoltat de boscos de pins on, a l’estiu, canten dia i nit les cigarres, la tardor posa colors, l’hivern, de vegades neu, i la primavera flors. Envoltat d’un mur antic, iniciàtic… un clos telúric. No es poden definir les sensacions d’extrema beatitud que s’experimenten en recòrrer aquest silenciosos murs, aquestes arestes nítides de pedra blanca i pura.

Image00128

Arribeu-vos a l’abadia del Thoronet si mai hi passeu camí d’Itàlia. O bé si us endinseu en aquesta terra encisadora i mítica que és la Provença. Un destí de vacances que es farà inoblidable. Podeu recòrrer les seves terres a finals de la primavera, quan els camps de lavanda són en flor i l’aire s’omple de flaires maravelloses, a l’estiu per gaudir de la calor seca del lloc, i sentir cantar les cigarres, a la tardor, moment màgic dels boscos de colors, o a l’hivern, quan la neu pot cobrir els teulats. Si voleu fer la feina complerta, prop del Thoronet, a la Provença mítica, en un radi de 100 kms, altres abadies germanes us esperen. Son Senanque o Sylvacane. Dues joies tan boniques com la que us expliquem. I ciutats medievals com Les Baux, enfilada dalt del seu turó fortificat. O Aigües Mortes, extreta de l’edat mitjana. Petits pobles penjats del Luberon, com ara Rousillon. Curiositats naturals com La Vaucluse. Parcs naturals tan magnífics com La Camargue, amb els seus bous, cavalls, platges. Ciutats plenes d’història, com Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provença està allà, per vosaltres. I l’abadia del Thoronet no n’és la joia més petita. De vegades costa una mica de trobar. El millor és anar per l’autopista A 8, passat Aix en Provence, i deixar-la a la sortida 35, a tocar de Cannet des Maures, (també possible per la N 7).  Allà prendre la D 79 fins el poble de Thoronet i després fins la pròpia Abadia del Thoronet. Hi ha bon lloc per aparcar, a la sombra, i un petit bar, força car, on fan quatre plats i tenen begudes. No hem dormit mai prop del Thoronet, però als pobles del costat hi ha restaurants i hotels que ens van semblar agradables.

Image00129

El Thoronet es una abadía de la Provenza. Una abadía románica cisterciense. De una belleza sobrecogedora, inexplicable. La pureza de sus líneas, la indescriptible sutilidad de los espacios, que no podemos transcribir en palabras porque son cosas que se han de ver, o mejor aún, que deben sentirse. El claustro, atípico, potente pero ligero, és a la vez abierto y recogido. La fuente, delicada, mágica, un lugar que no parece de este mundo, de una paz indefinible. La iglesia sencilla, desnuda, perfecta, de una sonoridad celestial. Y todo ello en un rincón escondido de la Provenza más luminosa, más bonita. Un monasterio rodeado de bosques de pinos donde cantan día y noche las cigarras. Rodeado de un muro antiguo, iniciático… un cercado telúrico. No se pueden definir las sensaciones de extrema beatitud que se experimentan al recorrer estos silenciosos muros, estas aristas nítidas de piedra blanca y pura. Acercaos a la abadía del Thoronet si alguna vez pasáis camino de Italia. O bien si os adentrais en esta tierra encantadora y mítica que es la Provenza. Un destino de vacaciones que se os hará inolvidable. Pueden recorrer sus tierras a finales de la primavera, cuando los campos de lavanda estan en flor y el aire se llena de aromas maravillosos. Cerca del Thoronet hay otras abadías hermanas que os esperan. Senanque o Sylvacane. Dos joyas tan bonitas como la que les indicamos. Ciudades medievales como Les Baux o Aguas Muertas. Pueblos colgados del Luberon, como Rousillon. Curiosidades naturales como La Vaucluse. Parques naturales tan magníficos como La Camargue. Ciudades llenas de historia, como Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provenza está allí, está por vosotros. Y la abadía del Thoronet no es la joya más pequeña. A veces cuesta un poco de encontrar. Lo mejor es ir por la autopista A8, pasando Aix en Provence, y dejarla en la salida 35, cerca de Cannet les Maures, (también és posible ir por la N7). Allí tomar la D 79 hasta el pueblo de Thoronet y después hasta la propia Abadía del Thoronet. Hay un buen lugar para estacionar, a la sombra, y un pequeño bar, bastante caro, donde hacen cuatro platos combinados y tienen bebidas. No hemos dormido nunca cerca del Thoronet, pero en el pueblo hay restaurantes y hoteles que nos parecieron agradables.

La Capvuitada del Remei a Caldes de Montbui


capbuitada

Caldes de Montbui ha celebrat fa poc la seva festa major. Però ara, el proper cap de setmana, fa la capvuitada. Ja ho diu el refrany català: “No hi ha cap festa sense capviutada“. Vuit dies després, doncs, us convidem a arribar-vos fins aquesta bonica població del Vallés. El plat fort del cap de setmana serà al passeig del Remei, al camí de l’ermita on, com cada any, imaginem que s’hi instal·larà una gran fira d’art, artesania, gastronòmica i d’oficis. Seguiran un munt d’actes per la canalla i per tothom. Mireu la web. I l’endemà, diumenge, a partir de les 9’30 començaran a sortir els carros engalanats des de l’aparcament del Tint, que iniciaran la pujada cap el santuari del Remei. Al passeig, mentrestant, continua la fira i, a la plaça de la Font del Lleó segurament hi haurà els gegants, grallers, capgrossos i tot el folklore popular, camí també del Remei. Ja veieu que a Caldes de Montbui hi ha festa grossa. Caldes, a més, és una bonica població del Vallés, que ja us hem proposat moltes vegades com a sortida ideal per a les famílies. Les seves aigües calentes son conegudes del temps dels romans, i les aprofiten tot un seguit hotels termals, i balnearis, ideals per passar-hi un cap de setmana. Caldes està a tocar de Barcelona, a només 40 km. per una autovia que surt des de l’entrada de Mollet. Si voleu voltar per la ciutat us direm que hi ha unes termes romanes i un magnífic museu, anomenat Thermàlia, que tot i estar dedicat a l’aigüa, també te sales amb molta obra de Manolo Hugué i Picasso. Arribeu-vos fins a Caldes de Montbui a veure tot això i més, i la fira del Remei, amb la pujada dels carros i la desfilada dels gegants, és clar.  No us perdeu, sobretot, la pujada de les carrosses, que és espectacular. Estan molt ben guarnides. Recordeu que hi ha restaurants que organitzen la menja popular. D’entre ells us recomanem el Robert de Nola, de categoria i gourmande, o el Remei, prop de la ermita. Ah, ens oblidàvem de dir que el santuari del Remei és ben al cap de munt del poble, a la carretera que va a Sant Feliu de Codines, i que allà no podreu aparcar de cap de les maneres. No deixeu de dormir alguna nit als esplèndits hotels i balnearis de Caldes, de provar els seus spa i piscines termals, perquè val la pena. Una sortida senzilla, no gaire lluny i molt divertida!.

Caldes de Montbui es una bonita población del Vallés, que ya os hemos propuesto muchas veces como salida ideal para las familias. Hoy os proponemos ir a ver el desfile de carrozas del Remei, que suben engalanadas hasta la ermita del mismo nombre. Y un paseo por la feria que estará instalada en el paseo que lleva al santuario. Habrá gigantes y cabezudos, bailes, comidas populares y otros muchos actos festivos. Aprovechad para dar una vuelta por esta magnífica villa termal. Porque, como sabéis, Caldes de Montbui es un pueblo donde hay aguas calientes, conocidas del tiempo de los romanos, que aprovechan una serie hoteles termales, y balnearios. Caldes está muy cerca de Barcelona, a sólo 40 km. por una autovía que sale desde la entrada de Mollet. Hay unas termas romanes y un magnífico museo, llamado Thermàlia que, a pesar de estar dedicado al agua, también tiene salas con mucha obra de Manolo Hugué y Picasso. Acercaos hasta Caldes de Montbui para ver todo esto y más, y el desfile al Remei, claro. El desfile del Remei en Caldes es mucho más que un desfile y nada más. Las carrozas son espectaculares, muy bien adornadas, originales. Ya vereis, un día bien completo. Si quereis comer allí, teneis restaurantes preciosos, que organizan la comida popular. Contactar con ellos para reservar plaza. Teneis el Robert de Nola, de categoria y gourmande, el Remei, cerca de la ermita, o los de los hoteles y balnearios, que ofrecen buenas habitaciones, relax, piscina termal i spa. ¡Que buena idea pasar un fin de semana en Caldes!.

Barques i Barbacoes a Ponts


parc_ponts

A Ponts, a Lleida, a mig camí de la ruta cap a Andorra, en un fantàstic paratge a la vora del riu Segre, hi trobareu el magnífic Parc de la Roca del Call, una mena d’espai de lleure a tocar de l’aigua.  Si veniu des de Barcelona, heu de seguir l’autovia A-2, cap a Lleida, per deixar-la a l’alçada de Jorba, i anar cap a Calaf i Andorra per la clàssica comarcal 1412, de tota la vida. Passat Calaf ja anuncien Ponts. En arribar a la vila hi ha una rambla i una rotonda al final. Girem a mà dreta, i agafarem la carretera C-14 camí de Tremp, La Seu d’Urgell i d’Andorra, tot travessant el poble. En ser al bell mig del casc urbà, feu atenció, a l’esquerra. Hi ha una plaça, la d’Anton Castellà, amb quatre arbres. En una cantonada, que us bé de cara, veureu l’Hostal, fonda i restaurant Cadí. Allà mateix una petita placa indica el Club Nautic Mig Segre, que senyoreja l’àrea de lleure on us estem enviant. Seguiu recte el carrer de la Sèquia fins arribar al riu. En arribar veureu a l’esquerra un ampli aparcament. La zona de pícnic és de pagament, tarifa per persona, pero no és gaire car. El parc no ho és, no cal pagar res. A la zona de pícnic hi ha unes 20 taules, amb 4 grups de barbacoes. Cada barbacoa te 4 fogons. Total 16. Hi ha molt d’espai, gespa i bona ombra, a l’estiu, perquè tot son pollancres i arbres de ribera, sense fulla a l’hivern. Està obert tota la setmana, excepte dilluns, de les 10 del matí a la posta de sol. Hi ha tota mena de serveis, venda de carbó, contenidors per a la brossa, aigua i WC. És un lloc ideal per famílies, amb una pista poliesportiva, molts jocs infantils, com ara tirolines o tobogans i altres. A més el Club Nautic Mig Segre ofereix cursos de piragüisme en aigües tranquil·les i en aigües braves per a famílies o, senzillament, us lloga una barca. Hi ha un estany molt xulo.  En resum, un bon lloc on anar a fer un pícnic, una barbacoa o a passar un dia de lleure amb la família i els amics. Això si, una mica lluny de casa… però…

parc_ponts2

En Ponts, en Lleida, a medio camino de la ruta hacia Andorra, en un fantástico paraje a orillas del río Segre, se encuentra el magnífico Parque de la Roca del Call, un espacio de ocio junto a la agua del rio Segre. Si vienen desde Barcelona, ​​deben seguir la autovía A-2, hacia Lleida, para dejarla a la altura de Jorba, e ir hacia Calaf y Andorra por la clásica comarcal 1412, de toda la vida. Pasado Calaf ya anuncian Ponts. Al llegar a la villa hay una rambla y una rotonda al final. Giramos a mano derecha, y tomaremos la carretera C-14 camino de Tremp, La Seu de Urgell y de Andorra, atravesando el pueblo. En pleno centro del casco urbano, miren con atención, a la izquierda. Hay una plaza, la de Anton Castellano, con cuatro árboles. En una esquina, que os viene de cara, verán el Hostal restaurante Cadí. Allí mismo se nos indica el Club Nautic Mig Segre, que señorea el área de recreo a donde os estamos enviando. Sigan recto la calle de la Acequia hasta llegar al río. Al llegar verán a la izquierda un amplio aparcamiento. La zona de picnic es de pago, una tarifa por persona, pero no es muy caro. Por entrar en el parque no hay que pagar nada. En la zona de picnic hay unas 20 mesas, con 4 grupos de barbacoas. Cada barbacoa tiene 4 fogones. Total 16. Hay mucho espacio, césped y buena sombra, en verano, porque todo son chopos y árboles de ribera, pero sin hojas en invierno. Está abierto toda la semana, excepto lunes, de las 10 de la mañana a la puesta de sol. Hay todo tipo de servicios, venta de carbón, contenedores para la basura, agua y WC. Es un lugar ideal para familias, con una pista polideportiva, muchos juegos infantiles, como tirolinas o toboganes y otros. Además el Club Nautic Mig Segre ofrece cursos de piragüismo en aguas tranquilas y en aguas bravas para familias o, sencillamente, os alquila una barca. Hay un estanque muy chulo. En resumen, un buen lugar donde ir a hacer un picnic, una barbacoa o pasar un día de ocio con la familia y los amigos. Eso si, un poco lejos de casa … pero…

 

La Carretera de les Aigües


carretera_aigues

La Carretera de les Aigües és un fantàstic camí per fer una agradable passejada familiar amb canalla de qualsevol edat, a peu, o en bici. Està situat a la serra de Collserola, a mig aire, penjat damunt de la ciutat de Barcelona, que domina per complert. Les vistes son impressionants, increïbles. Des de la desembocadura del Llobregat, l’aeroport del Prat, Montjuïc, l’eixample, Horta i la costa del Maresme. Tot!.  La seva longitud total, d’extrem a extrem, és d’uns 10 quilòmetres, des de Sant Pere Màrtir fins l’Arrabasada, però avui no us proposarem pas fer tot el camí, sinó una petita part, la millor. I amb un desnivell zero, cap, nul, inexistent. Gens cansat. Fer salut familiar sense suar la cansalada. Perquè aquest meravellós camí és absolutament i totalment pla, sense cap pujada, i amb una facilitat d’accés pasmosa, perquè si pot pujar amb el Funicular de Vallvidrera, que hi té una parada expressa. Començarem doncs per agafar el funicular que va de l’estació del Peu del Funicular de Vallvidrera, de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat que van a Terrassa i Sabadell. Un tren cada 10 minuts, bitllet integrat T-10, baratíssim. Allà agafem el funicular i baixem a l’estació del mig, la que s’anomena precisament “carretera de les aigües”. Sortir del funicular i ja hi som. Serà el nostre km. 0. En aquest tram encara hi passa algun cotxe dels carrers veïns, però pocs. El que si que hi ha és molta gent corrent i en bici. Atenció!. Al cap de mig km. trobem el primer mirador sobre Barcelona, fantàstic, i un xic més enllà, a un km. i mig, una font. Una font pública, potable. N’hi ha tres, totes amb bancs i un til·ler, amb molta ombra. No cal portar aigua. Al km. 2’5 n’hi trobareu una altre. Més endavant un nou mirador. La pista, ample, plana, descriu àmplies voltes rodejant els turons de Collserola. Veiem a dalt la torre de Foster, ara al davant, més tard al darrera nostre. També el Tibidabo. I moltes torres disseminades per la muntanya. Hi ha racons de solei on pica el sol, i trossos d’obaga, amb bona ombra. Quan portem ja tres kms. i mig trobem una altre font, i una mica més enllà un altre mirador. En arribar als 4 kms. se’ns ajunta per l’esquerra el camí que baixa del Tibidabo i, tot seguit, creuem les vies del funicular del Tibidabo per un pont. Sota albirem entre la vegetació el tramvia blau. Hi ha camins i escales que baixen, però son costeruts i estan en molt mal estat. Perill!. Millor si seguim rectes i continuem per la carretera de les aigües fins el Pla dels Maduixers, on hi ha un aparcament per cotxes i on s’ajunta amb el carrer de Manel Arnús. Us recomanem que abandoneu aquí la ruta. Encara no haureu fet 5 kms. però ja n’hi ha prou. Heu fet el millor tram del camí. Baixeu pel carrer Manel Arnús fins la parada del tramvia blau. Son uns 500 mts. d’alegre baixada familiar. Allà el podeu agafar aquest típic tramvia. Una mica car, 5 € i pico per persona… però… sempre fa il·lusió als infants!. Si no l’agafeu, us caldrà seguir baixant fins la Plaça Kennedy, on podeu agafar de nou el ferrocarrils de la Generalitat a l’estació Avinguda del Tibidabo, o bé baixar en el bus 196, que passa just per allà, pel final del tramvia blau. Si voleu anar o tornar en cotxe podeu intentar aparcar-lo al ja esmentat Pla dels Maduixers, al final del carrer Manel Arnús, just en acabar l’Avinguda Tibidabo, però haureu d’anar i tornar pel camí de les aigües, fareu molts més kms, i no mola. Millor agafar, com us hem dit des del centre de Barcelona, a Plaça Catalunya o Provença, qualsevol de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat, l’anomenat metro del Vallès, la S1 o S2, o la que sigui, i baixar a l’estació del Peu del Funicular, com també hem senyalat, i prendre allà, el funicular de Vallvidrera, baixant a l’estació de la pròpia Carretera de les Aigües. És més divertit, i més ràpid. Mireu-vos els horaris i quadreu el vostre dia. Evidentment es pot fer a la inversa i arribar amb el bus 196 fins a la Plaça del Doctor Andreu, on hi ha l’estació del tramvia blau i el funicular del Tibidabo i, des d’allà, pujar fins el Pla dels Maduixers. Però és pujada!. Atenció!. I forta, i cansada. Millor a la inversa. Les millors vistes de Barcelona us esperen!.

La Carretera de las Aguas es un fantástico camino para hacer un agradable paseo familiar con niños de cualquier edad, a pie o en bici. Está situado en la sierra de Collserola, a media altura, colgado encima de la ciudad de Barcelona, ​​que domina por completo. Las vistas son impresionantes, increíbles. Desde la desembocadura del Llobregat, El Prat, Montjuic, el ensanche, Huerta y la costa del Maresme. Su longitud total, de extremo a extremo, es de unos 10 kilómetros, desde San Pedro Mártir hasta el Arrabasada, pero hoy no os propondremos hacer todo el camino, sino una pequeña parte, la mejor. Y con un desnivel cero, nulo, inexistente. Nada cansado. Hacer salud familiar sin sudar la gota gorda. Porque este maravilloso camino es absolutamente y totalmente plano, sin ninguna subida, y con una facilidad de acceso pasmosa, porque si puede subir con el Funicular de Vallvidrera, que tiene una parada expresa. Comenzaremos pues para coger el funicular que va de la estación del pie, de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalidad que en Terrassa y Sabadell. Un tren cada 10 minutos, billete integrado T-10, baratísimo. Allí tomamos el funicular y bajamos en la estación del medio, la que se llama precisamente “carretera de las aguas”. Salir del funicular y ya estamos. Será nuestro Km. 0. En este tramo todavía pasa algún coche de las calles vecinas, pero pocos. Lo que si que hay es mucha gente y bicis. Al cabo de un Km. y medio encontramos el primer mirador sobre Barcelona, ​​fantástico, y un poco más allá una fuente. Una fuente pública, potable. Hay un par más, todas con bancos y un tilo, con mucha sombra. No es necesario llevar agua. En el km. 2’5 hay encontrarán otra. Más adelante un nuevo mirador. La pista, ancha, plana, describe amplias vueltas rodeando las colinas de Collserola. Vemos arriba la torre de Foster, ahora delante, más tarde detrás nuestro. También el Tibidabo. Y muchas torres diseminadas por la montaña. Hay rincones de solana donde pica el sol, y trozos de umbría, con buena sombra. Cuando llevamos ya tres kms. y medio encontramos otra fuente, y un poco más allá otro mirador. Al llegar a los 4 kms. nos junta por la izquierda el camino que baja del Tibidabo y, a continuación, cruzamos las vías del funicular del Tibidabo por un puente. Bajo vislumbramos entre la vegetación el tranvía azul. Hay caminos que bajan, pero son empinados y están en mal estado. Mejor si seguimos rectos y continuamos por la carretera de las aguas hasta el Pla de los Maduixers, donde hay un aparcamiento para coches y donde se junta con la calle de Manuel Arnús. Les recomendamos que abandonen aquí la ruta. Aún no habréis hecho 5 kms. pero ya es suficiente. Habrán hecho el mejor tramo del camino. Bajen ahora por la calle hasta la parada del tranvía azul. Son 500 mts. de alegre bajada familiar. Allí lo pueden coger. Un poco caro, 5 € y pico por persona … pero … siempre hace ilusión a los niños. Si no la toman, necesitarán seguir bajando hasta la Plaza Kennedy, donde podrán coger de nuevo los ferrocarriles de la Generalitat en la estación Avenida del Tibidabo, o bien pueden bajar en el bus 196, que pasa justo por allí, por el final del tranvía azul. Si desean ir o volver en coche pueden intentar aparcarlo en el ya mencionado Plan de Maduixers, al final de la calle Manuel Arnús, justo al terminar la Avenida Tibidabo, pero deberan ir y volver por el camino de las aguas, haréis muchos kms y no mola. Mejor coger, como os hemos dicho desde el centro de Barcelona, ​​en Plaza Cataluña o Provenza, cualesquiera de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalitat, el también llamado metro del Vallés, la S1 o S2, o la que sea, y bajar en la estación Peu del Funicular, como también hemos señalado, y tomar allí, el funicular de Vallvidrera, bajando en la estación de la propia Carretera de las Aguas. Es más divertido, y más rápido. Vean los horarios y cuadren su día. Evidentemente se puede hacer a la inversa y llegar con el bus 196 hasta la Plaza del Doctor Andreu, donde se encuentra la estación del tranvía azul y el funicular del Tibidabo y, desde allí, subir hasta el Plan de los Maduixers. Pero es subida. Atención. Y fuerte, y cansada. Mejor a la inversa. ¡Las mejores vistas de Barcelona os esperan!.

Fira Muntanyum de Duesaigües


muntanyum

Duesaigües és un poblet de la comarca del Baix Camp, a Tarragona, no gaire lluny de Reus. Tot i la seva proximitat a la capital, al mar, i al Priorat, la zona, i la vila, son molt poc conegudes del gran turisme, una injustícia clara. Perquè és un poble amable, beneficiat de la possibilitat d’arribar sense problemes a qualsevol lloc de la Costa Daurada, Salou, Cambrils o Portaventura. Amb un clima envejable, protegit dels vents freds per la serra de l’Argentera, que ja anuncia el Montsant. No son muntanyes pelades, sinó cobertes de pi, avellaners i oliveres, amb un dels millors olis de Catalunya. Els murs de pedra seca s’enfilen vessants amunt, cap el imponent i magnífic Castell d’Escornalbou i, a la plana, llueix l’aigua del pantà de Riudecanyes. Una petita pàtria. Doncs bé, en aquest entorn rural i apacible, on quasi mai passa res i el temps transcorre sense destorb, s’han empescat una fira que els posi al mapa dels viatgers. I no podien haver triat millor la temàtica. Així, Muntanyum, la fira de la muntanya, l’entorn rural i els viatges, li escau d’allò més a Duesaigües. I què poden trobar les famílies amb infants, o sense, en aquesta mostra?. Doncs tota mena de llibres, guies o mapes, informació sobre turisme rural, allotjaments i restauració. Però també productes locals i de proximitat, pel·lícules, activitats guiades, propostes de viatges alternatius, guies, escaladors… I quines activitats proposen pels nostres fills i filles?. Doncs hi haurà muntat un parc d’esport infantil, i pels més grandets, tindreu monitors, que els ajudaran a estrenar-se, per exemple, en el món de l’hípica. També actuacions musicals i animació. Tot això el cap de setmana del divendres 30 d’abril al diumenge 3 de maig. Aquesta edició tindrà com a comarca convidada l’Alt Camp, que mostrarà tot el seu potencial turístic i empresarial. De tota manera, Duesaigües és molt bonic tant amb la fira com sense la fira. Arribeu-vos-hi pel Castell-Monestir d’Escornalbou, increible i desconegut, dalt del seu turó, dominant la plana i la costa. Us encantarà la vista, i la visita a la casa modernista, o a l’església. El nucli urbà és graciós, blanc i terrós, amb les seves fonts i l”església de Santa Maria. També podeu voltar pel pantà de Ruidecanyes, que us sorpendrà, i ja més allunyat, fer servir Duesaigües com a base d’operacions per visitar el Priorat, amb els seus cellers de bon vi, els pobles encantadors, i la cartoixa derruïda d’Scala Dei. Com ja us hem dit abans, estareu a menys de 15 kms de les platges suaus i poc profundes de Cambrils o Salou, on podeu banyar-vos els peus, si fa bon temps, i a tocar de Port-Aventura. A la zona es menja molt bé, però si preferiu dinar de picnic ho teniu molt fàcil. Hi ha una zona acampada, anomenada Puigmarí. Visiteu la seva web on podreu veure la gran quantitat de serveis que ofereixen: barbacoes, bar, i zona per acampar. Tot senzill, és clar, casolà. A Vilanova d’Escornalbou, un poble proper, teniu Ca l’Amadeu un hotelet rural senzillet, amb restaurant, de tota la vida, o bé la magnífica casa de Cal Reiet del Camp també molt interessant.  El Cafe de la torre és un restaurant novedós, a la Torre de l’argentera. Per dormir, a més dels hotels de Tarragona, Reus, o Salou, que podeu consultar en aquest mateix bloc, hi ha Cal Masiu a Riudecanyes, o bé, a l’Argentera, la Casa de l’Argentera. Son boniques tabé La Guineu o La caseta. Totes elles son cases rurals precioses de veritat, a quina més bonica. Com precioses son, també, les de la Torre de Fontaubella, més endinsades al Priorat. Allà teniu L’era, o bé Ca la Monica, o el Corral Nou, o Cal Cabre. Menció a banda mereix Cal Porxo, que intenta ser una mena d’establiment dinamitzador del turisme cultural a la zona. Trieu i remeneu, n’hi moltes i ben xules. Finalment dir-vos que ens agrada molt l’hotelet rural L’aire de coll de Jou, que és un establiment modern, amb molt d’encant, situat en una zona natural molt maca. Proposa habitacions i un restaurant. Per anar a Duesaigües cal fer via per l’AP7 fins a Reus, on s’ha d’agafar la carretera T-320 en direcció a Riudoms. Just a l’entrada del poble hi ha indicada la carretera T-313 cap a Riudecanyes i Duesaigües. Bona fira Muntanyum!.

Duesaigües es un pueblo de la comarca del Baix Camp, en Tarragona, no muy lejos de Reus. A pesar de su cercanía a la capital, en el mar, y el Priorat, la zona, y la villa, son muy poco conocidas del gran turismo, una injusticia clara. Porque es un pueblo amable, beneficiado de la posibilidad de llegar sin problemas a cualquier lugar de la Costa Dorada, Salou, Cambrils o Portaventura. Con un clima envidiable, protegido de los vientos fríos por la sierra de la Argentera, que ya anuncia el Montsant. No son montañas peladas, sino cubiertas de pino, avellanos y olivos, con uno de los mejores aceites de Cataluña. Los muros de piedra seca trepan laderas arriba, hacia el imponente y magnífico Castillo de Escornalbou y, en la llanura, luce el agua del pantano de Riudecanyes. Una pequeña patria. Pues bien, en este entorno rural y apacible, donde casi nunca pasa nada y el tiempo transcurre sin estorbo, se han ideado una feria. Y no podían haber elegido mejor la temática. Así, Muntanyum, la feria de la montaña, el entorno rural y los viajes, le sienta de lo más a Duesaigües. ¿Y qué pueden encontrar las familias con niños, o sin, en esta muestra?. Pues todo tipo de libros, guías o mapas, información sobre turismo rural, alojamientos y restauración. Pero también productos locales y de proximidad, películas, actividades guiadas, propuestas de viajes alternativos, guías, escaladores … ¿Y qué actividades proponen para nuestros hijos e hijas?. Pues habrá montado un parque de deporte infantil, y los más mayorcitos, tendrá monitores, que les ayudarán a estrenarse, por ejemplo, en el mundo de la hípica. También actuaciones musicales y animación. Pero quizás la feria no termina de convenceros… Pues obviarla. Duesaigües es bastante bonito como para pasar de la feria. Lleguense hasta el Castillo-Monasterio de Escornalbou, increíble y desconocido, en lo alto de su colina, dominando la llanura y la costa. Os encantará la vista, y la visita a la casa modernista, o la iglesia. El núcleo urbano es gracioso, blanco y pardo, con sus fuentes y la iglesia de Santa María. También pueden ir hasta el pantano de Ruidecanyes, que os sorprenderá, y ya más alejados, usar Duesaigües como base de operaciones para visitar el Priorat, con sus bodegas de buen vino, los pueblos encantadores, y la cartuja derruida de Scala Dei. Como ya os hemos dicho antes, estareis a menos de 15 kms de las playas suaves y poco profundas de Cambrils o Salou, donde podrán bañarse los pies, si hace buen tiempo, y junto a Port-Aventura. En la zona se come muy bien, pero si prefieren un picnic lo tienen muy fácil. Hay una zona acampada, llamada Puigmarí. Visiten su web donde podrá ver la gran cantidad de servicios que ofrecen: barbacoas, bar, y zona para acampar. Todo sencillo, claro, casero. En Vilanova de Escornalbou, un pueblo cercano, tienen Ca Amadeu un hotel rural sencillito, con restaurante, de toda la vida, o bien la magnífica casa de Cal Reiet del Camp también muy interesante. El Cafe de la torre es un restaurante novedoso, en la Torre de l’Argentera. Para dormir, además de los hoteles de Tarragona, Reus, o Salou, que se pueden consultar en este mismo blog, teneis Cal Masiu en Riudecanyes, o bien, en la Argentera, la Casa de la Argentera. Todas ellas son casas rurales preciosas de verdad, a cuál más bonita. Como preciosas son, también, las de la Torre de Fontaubella, más hacia el Priorat. Allí tienen La era, o bien Ca la Monica, o el Corral Nuevo, o Cal Cabre. Mención aparte merece Cal Porxo, que intenta ser una especie de establecimiento dinamizador del turismo cultural en la zona. Finalmente deciros que nos gusta mucho el hotel rural El aire de Coll de Jou, que es un establecimiento moderno, con mucho encanto, situado en una zona natural muy bonita. Propone habitaciones y un restaurante. Para ir a Duesaigües hay que coger la AP7 hasta Reus, donde se debe tomar la carretera T-320 en dirección a Riudoms. Justo a la entrada del pueblo está indicada la carretera T-313 hacia Riudecanyes y Duesaigües. ¡Buena feria Muntanyum!.

Muntanyum a Duesaigües


muntanyum

Duesaigües és un poblet de la comarca del Baix Camp, a Tarragona, no gaire lluny de Reus. Tot i la seva proximitat a la capital, al mar, i al Priorat, la zona, i la vila, son molt poc conegudes del gran turisme, una injustícia clara. Perquè és un poble amable, beneficiat de la possibilitat d’arribar sense problemes a qualsevol lloc de la Costa Daurada, Salou, Cambrils o Portaventura. Amb un clima envejable, protegit dels vents freds per la serra de l’Argentera, que ja anuncia el Montsant. No son muntanyes pelades, sinó cobertes de pi, avellaners i oliveres, amb un dels millors olis de Catalunya. Els murs de pedra seca s’enfilen vessants amunt, cap el imponent i magnífic Castell d’Escornalbou i, a la plana, llueix l’aigua del pantà de Riudecanyes. Una petita pàtria. Doncs bé, en aquest entorn rural i apacible, on quasi mai passa res i el temps transcorre sense destorb, s’han empescat una fira que els posi al mapa dels viatgers. I no podien haver triat millor la temàtica. Així, Muntanyum, la fira de la muntanya, l’entorn rural i els viatges, li escau d’allò més a Duesaigües. I què poden trobar les famílies amb infants, o sense, en aquesta mostra?. Doncs tota mena de llibres, guies o mapes, informació sobre turisme rural, allotjaments i restauració. Però també productes locals i de proximitat, pel·lícules, activitats guiades, propostes de viatges alternatius, guies, escaladors… I quines activitats proposen pels nostres fills i filles?. Doncs hi haurà muntat un parc d’esport infantil, i pels més grandets, tindreu monitors, que els ajudaran a estrenar-se, per exemple, en el món de l’hípica. També actuacions musicals i animació. Tot això el cap de setmana del divendres 9 de maig de 2014 al diumenge 11 de maig. De tota manera, Duesaigües és molt bonic tant amb la fira com sense la fira. Arribeu-vos-hi pel Castell-Monestir d’Escornalbou, increible i desconegut, dalt del seu turó, dominant la plana i la costa. Us encantarà la vista, i la visita a la casa modernista, o a l’església. El nucli urbà és graciós, blanc i terrós, amb les seves fonts i l”església de Santa Maria. També podeu voltar pel pantà de Ruidecanyes, que us sorpendrà, i ja més allunyat, fer servir Duesaigües com a base d’operacions per visitar el Priorat, amb els seus cellers de bon vi, els pobles encantadors, i la cartoixa derruïda d’Scala Dei. Com ja us hem dit abans, estareu a menys de 15 kms de les platges suaus i poc profundes de Cambrils o Salou, on podeu banyar-vos els peus, si fa bon temps, i a tocar de Port-Aventura. A la zona es menja molt bé, però si preferiu dinar de picnic ho teniu molt fàcil. Hi ha una zona acampada, anomenada Puigmarí. Visiteu la seva web on podreu veure la gran quantitat de serveis que ofereixen: barbacoes, bar, i zona per acampar. Tot senzill, és clar, casolà. A Vilanova d’Escornalbou, un poble proper, teniu Ca l’Amadeu un hotelet rural senzillet, amb restaurant, de tota la vida, o bé la magnífica casa de Cal Reiet del Camp també molt interessant.  El Cafe de la torre és un restaurant novedós, a la Torre de l’argentera. Per dormir, a més dels hotels de Tarragona, Reus, o Salou, que podeu consultar en aquest mateix bloc, hi ha Cal Masiu a Riudecanyes, o bé, a l’Argentera, la Casa de l’Argentera. Son boniques tabé La Guineu o La caseta. Totes elles son cases rurals precioses de veritat, a quina més bonica. Com precioses son, també, les de la Torre de Fontaubella, més endinsades al Priorat. Allà teniu L’era, o bé Ca la Monica, o el Corral Nou, o Cal Cabre. Menció a banda mereix Cal Porxo, que intenta ser una mena d’establiment dinamitzador del turisme cultural a la zona. Trieu i remeneu, n’hi moltes i ben xules. Finalment dir-vos que ens agrada molt l’hotelet rural L’aire de coll de Jou, que és un establiment modern, amb molt d’encant, situat en una zona natural molt maca. Proposa habitacions i un restaurant. Per anar a Duesaigües cal fer via per l’AP7 fins a Reus, on s’ha d’agafar la carretera T-320 en direcció a Riudoms. Just a l’entrada del poble hi ha indicada la carretera T-313 cap a Riudecanyes i Duesaigües. Bona fira Muntanyum!.

Duesaigües es un pueblo de la comarca del Baix Camp, en Tarragona, no muy lejos de Reus. A pesar de su cercanía a la capital, en el mar, y el Priorat, la zona, y la villa, son muy poco conocidas del gran turismo, una injusticia clara. Porque es un pueblo amable, beneficiado de la posibilidad de llegar sin problemas a cualquier lugar de la Costa Dorada, Salou, Cambrils o Portaventura. Con un clima envidiable, protegido de los vientos fríos por la sierra de la Argentera, que ya anuncia el Montsant. No son montañas peladas, sino cubiertas de pino, avellanos y olivos, con uno de los mejores aceites de Cataluña. Los muros de piedra seca trepan laderas arriba, hacia el imponente y magnífico Castillo de Escornalbou y, en la llanura, luce el agua del pantano de Riudecanyes. Una pequeña patria. Pues bien, en este entorno rural y apacible, donde casi nunca pasa nada y el tiempo transcurre sin estorbo, se han ideado una feria. Y no podían haber elegido mejor la temática. Así, Muntanyum, la feria de la montaña, el entorno rural y los viajes, le sienta de lo más a Duesaigües. ¿Y qué pueden encontrar las familias con niños, o sin, en esta muestra?. Pues todo tipo de libros, guías o mapas, información sobre turismo rural, alojamientos y restauración. Pero también productos locales y de proximidad, películas, actividades guiadas, propuestas de viajes alternativos, guías, escaladores … ¿Y qué actividades proponen para nuestros hijos e hijas?. Pues habrá montado un parque de deporte infantil, y los más mayorcitos, tendrá monitores, que les ayudarán a estrenarse, por ejemplo, en el mundo de la hípica. También actuaciones musicales y animación. Pero quizás la feria no termina de convenceros… Pues obviarla. Duesaigües es bastante bonito como para pasar de la feria. Lleguense hasta el Castillo-Monasterio de Escornalbou, increíble y desconocido, en lo alto de su colina, dominando la llanura y la costa. Os encantará la vista, y la visita a la casa modernista, o la iglesia. El núcleo urbano es gracioso, blanco y pardo, con sus fuentes y la iglesia de Santa María. También pueden ir hasta el pantano de Ruidecanyes, que os sorprenderá, y ya más alejados, usar Duesaigües como base de operaciones para visitar el Priorat, con sus bodegas de buen vino, los pueblos encantadores, y la cartuja derruida de Scala Dei. Como ya os hemos dicho antes, estareis a menos de 15 kms de las playas suaves y poco profundas de Cambrils o Salou, donde podrán bañarse los pies, si hace buen tiempo, y junto a Port-Aventura. En la zona se come muy bien, pero si prefieren un picnic lo tienen muy fácil. Hay una zona acampada, llamada Puigmarí. Visiten su web donde podrá ver la gran cantidad de servicios que ofrecen: barbacoas, bar, y zona para acampar. Todo sencillo, claro, casero. En Vilanova de Escornalbou, un pueblo cercano, tienen Ca Amadeu un hotel rural sencillito, con restaurante, de toda la vida, o bien la magnífica casa de Cal Reiet del Camp también muy interesante. El Cafe de la torre es un restaurante novedoso, en la Torre de l’Argentera. Para dormir, además de los hoteles de Tarragona, Reus, o Salou, que se pueden consultar en este mismo blog, teneis Cal Masiu en Riudecanyes, o bien, en la Argentera, la Casa de la Argentera. Todas ellas son casas rurales preciosas de verdad, a cuál más bonita. Como preciosas son, también, las de la Torre de Fontaubella, más hacia el Priorat. Allí tienen La era, o bien Ca la Monica, o el Corral Nuevo, o Cal Cabre. Mención aparte merece Cal Porxo, que intenta ser una especie de establecimiento dinamizador del turismo cultural en la zona. Finalmente deciros que nos gusta mucho el hotel rural El aire de Coll de Jou, que es un establecimiento moderno, con mucho encanto, situado en una zona natural muy bonita. Propone habitaciones y un restaurante. Para ir a Duesaigües hay que coger la AP7 hasta Reus, donde se debe tomar la carretera T-320 en dirección a Riudoms. Justo a la entrada del pueblo está indicada la carretera T-313 hacia Riudecanyes y Duesaigües. ¡Buena feria Muntanyum!.