Una volta desconfinada pels Pirineus d’Aragó i Navarra


Per quan ens deixin sortir del confitament, aquest estiu, us proposem una ruta pel Pirineu d’Aragó i de Navarra, fent com a centre l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, al pirineu de Huesca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, un spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Podeu sortir de Barcelona i parar a dinar a Binéfar. Hi ha llocs bons, i molt barats com el bar Bocados, que no està malament, prou correcte. En arribar a l’hotel, i en acabar de fer vostra i ocupar l’habitació, podeu fer una tarda a l’spa, relaxant.

Podem iniciar les sortides des del nostre centre a Sabiñánigo, anat a la Vall d’Ordesa. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. Nosaltres pugem el Vall del riu Basa i el del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Aquest poblet és també un magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem.

Un altre dia podem continuar les vacances fent cap a Biescas i resseguint la Vall del Gállego. Podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós.

Continuem les excursions des de Sabiñánigo anat ara cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica, amb un museu ple de pintures romàniques de la zona. Un museu desconegut que val la pena veure! Jaca té un bonic casc antic amb carrers comercials i un munt de bars i restaurants molt bons, tapes meravelloses…

Un xic més enllà de Jaca, l’endemà podeu arribar-vos, just a mig camí de Puente la Reina, a Santa Cruz de la Serós, bonic poblet amb una església romànica soberbia. I a dalt el monestir fabulós de San Juan de la Peña, que seria gran pena que deixéssiu de visitar.

 

L’endemà us recomanem continuar la mateixa ruta a Puente la Reina, des d’on surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac. Vist Hecho amb les seves cases de pedra i les xemeneies, i havent reservat per dinar alguna cosa a Casa Blasquico a la tornada, podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge. Abans d’abandonar la vall no deixeu de visitar la imponent església romànica de Siresa.

 

Aquell mateix dia, o un altre, passeu des d’Hecho a la Vall d’Ansó, son 9 kms. Un cop en aquesta salvatge vall pirinenca, podeu veure el poble d’Ansó, amb les cases de pedra, i en acabat, remuntar el riu Veral fins arribar a l’impressionant circ glaciar de Zuriza. Quedareu bocabadats. Possibilitats de banyada. Allà dalt hi ha un càmping molt maco, bon restaurant i moltes excursions a fer!

Des de Zuriza, o bé des d’Ansó, podeu passar al primer vall navarrès. És la fantàstica vall del Roncal, Podeu fer-ho aquell mateix dia o bé el següent. Ens agrada molt Isaba, un poblet de postal rodejat de muntanyes. Per dormir i menjar teniu Casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Des de Isaba també podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i assequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos.  Tornada a Sabiñánigo, cada cop més llunyà, per gaudir de l’hotel Villa Virgínia o del MI Casa, que està al davant, per passar la tarda a l’spa, i sopar a l’Estiva, restaurant de l’hotel, molt bé.

Des d’Isaba, passant un port de muntanya molt bonic, o bé per la carretera que porta a Pamplona, al costat de l’embassament de Yesa i per Lumbier, podeu pujar tot el vall de Salazar, des de Lumbier, per Aoiz. La Vall de Salazar segueix la NA-140, fins Ochagavia. Aquest poble robust és encantador. i te un asador on podreu degustar carns de primera qualitat fetes al moment. Tot molt rústic! És l’asador Kixkia. Si l’asador és ple, pdeu probar el restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. No deixeu de remuntar fins La Selva d’Irati, que és el nostre destí somniat. Un bosc de llegenda!. Bon pàrquing però molta afluència de públic. A banda d’Otsagàbia també podeu anar a veure Irati, el bosc de faig més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra, pujant la vall bellíssima d’Aezkoa, tot seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta.

Si voleu anar més lluny, molt lluny de Sabiñánigo, podeu anar fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. Des d’allà és molt fàcil passar a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge.

Si volem podem anar ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial per la banda de França, o bé fer-ho des de Larrau per Isaba. En aquesta zona trobareu les Gorges de Kakueta, una meravella que cal visitar. De tornada baixem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins a la ratlla de la frontera, i dormir a Isaba, on us hem recomanat bons hotels.

Des de Sabiñánigo, passant per Jaca podeu pujar fins Candanchú, veure Canfranc i passar el túnel de Somport, o creuar el propi coll de Somport. Si baixem cap a Oloron-Sainte Marie, veurem un vall preciós, del costat francés. Oloron te un barri antic, amb una església romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria.

Si teniu més dies de vacances, aquest agost, pode fer el plat fort dels Pirineus, allotjant-vos a Sabiñánigo: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem fins Formigal resseguint la vall del Gállego, i creuem la ratlla fins el poble francés de Biella. D’allà pugem l’Aubisque, tot un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós.

Havent fet nit a Argelès, anem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!.

Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

Ordesa, revisitat


Ordesa és preciós just ara, la prada verda i plena de flors, i el bosc acabat de vestir de verd. Podeu arribar-vos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. També, just a l’estiu molta gent, i cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. Agafeu el bus! I a la tardor si que podreu pujar amb el vostre cotxe. I tot estarà de molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, hi haurà molta neu!. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. A Torla també hi ha bons restaurants com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu cap a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bon lloc l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Ordesa!.

El Pirineu, i l’aragonès per descomptat, te pocs racons on la natura es mostri tan apabullant com a Ordesa. La vall glaciar encaixonada entre altíssimes parets de pedra, el riu saltant en mil cascades, els prats, les àligues, els boscos.

El Pirineo, y el aragonés desde luego, tiene pocos rincones dónde la naturaleza se muestre tan apabullante como Ordesa. El valle glaciar encajonado entre altísimas paredes de piedra, el río saltando en mil cascadas, los prados, las aguilas, los bosques. Subid a Ordesa via Lleida, Barbastre, Ainsa y Broto. Dejáis el coche dónde os manden, depende de la época del año hay autocares para acceder al parque, y ¡adelante!. Los niños disfrutaran de cada rincón. Los mayores tienen ascenciones para hacer: Monte Perdido, Gruta helada de Casteret, Tallón… Las familias se comformaran con llegar a las gradas de Soaso, que no es poco, (foto). ¡Venga, la montaña en estado puro os espera!. http://www.ordesa.net  Dormid en Broto o Torla, en el hotel Los Abetos: http://www.ordesa.net/hotel-abetos/

Una volta als Pirineus


Avui us proposarem una ruta, en cotxe, per fer durant les vacances d’estiu al voltant dels Pirineus. Es tracta d’una excursió maravellosa per fer en família, inoblidable. Nosaltres la varem dur a terme fa uns anys i el record que ens en ha quedat ens impulsarà, un dia o altre, a repetir-la. Ho te tot: natura, cultura, diversió. Història i paisatge, gastronomia, aventura. Els infants gaudeixen dels rius i llacs, dels esports, dels parcs. Pot durar una setmana o dues, o fins i tot més. Qualsevol allotjament és possible: càmpings maravellosos, hotelets amb encant, cases rurals magnífiques. Podeu pujar més, o menys colls de muntanya. Estar més dies aquí, o allà. Feu el que feu disfrutareu. Podem iniciar la sortida a Barcelona per arribar-nos a la Vall d’Ordesa, a Torla. Deixem estar el Pirineu Català, i la Vall d’Arán, més propers, que podeu fer en sortides de ponts i caps de setmana, i d’aquesta manera “no cremem” el territori. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. (A la foto). Nosaltres hi arribem sempre via Lleida, Osca i Ainsa. Visitem aquest poblet medieval maravellós i pugem el Vall del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Podem continuar cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. Continuem camí cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica. Un xic més enllà, a Puente la Reina, surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac, on podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge, i visitar la imponent església romànica de Siresa. A la Vall d’Ansó podeu remuntar el riu fins arribar al circ glaciar de Zuriza. D’allà mateix, per una carretera de muntanya, passareu a la vall del Roncal, que no us el podeu deixar perdre. És el Pirineu de Navarra en tot el seu esplendor. Podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i asequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos. Isaba n’és un. Bon lloc per fer una parada, en bons hotels. Nosaltres ho vam fer a casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Continuem la ruta cap al Vall de Salazar per la NA-140, fins Ochagavia, per anar a veure Irati, el bosc més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra. Hi ha tres maneres d’aproprar-se al bosc d’Irati en cotxe. La més fàcil, la més planera, possiblement sigui remuntar la vall bellíssima d’Aezkoa, seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta. podeu dinar a a Otsagabia, a l’asador Kixkia. A Irati també s’hi pot accedir des del costat francés, però això us ho proposarem unes línies més avall. Seguim ara fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. D’allà passem a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge. anem ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial. Trobem les Gorges de Kakueta, una maravella que cal visitar i arribem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins la ratlla de la frontera, a veure pastar les ovelles. Baixem cap a Oloron-Sainte Marie, que te un barri antic, amb una esglèsia romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Ara arriba el plat fort: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem l’Aubisque, un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós. Remuntem cap a baixem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!. Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

Barbastro


La ciutat de Barbastro, a l’Aragó, està situada ben bé a mig camí entre Lleida i Osca. És una vila gran, històrica i, si m’apureu, bonica. La travessa el riu Vero, un fil d’aigua net i graciós, que uns kms. més amunt ha excavat en les muntanyes de la Serra de Guara, uns canyons fabulosos, natura pura, que val la pena anar a descobrir. Barbastro és la capital de la maravellosa i poc coneguda comarca del Somontano. Regió dura i rècia, amb uns vins que van guanyant adeptes. Barbastre exerceix de centre comercial i de serveis d’una àmplia zona de l’Alt Aragó, i de clau de l’accés al Pirineu. És una parada obligada si aneu de ruta cap a Ordesa, Benasque o Osca. Una parada per descansar del cotxe vosaltres i els nens. Perquè a la vila no li manca patrimonio cultural. El monument més interessant és la magnífica catedral gotica i plateresca. Un temple lluminós, ampli, amb planta de saló, típicament aragonés, amb decoració que avança ja el renaixement. No us perdèssiu les creueries de la bóveda, pura filigrana. I algunes de les portes de les capelles, barroc de pel·lícula. El retaure també és una maravella. Obra d’un artista que ens agrada molt particularment: Damià Forment, autor dels retaures de Poblet, Osca o El Pilar de Saragossa. Atenció a l’horari de visites, reduidíssim. Cada dia de 11 a 13,30 i de 18 a 19,30. És poca estona. Dilluns tancat. Però obren per la missa i toleren visitants. Podeu visitar també el Museu Diocesà, amb una bona colecció d’art. El casc antic, situat més avall de la catedral, està dominat per la plaça del mercat, porxada, i els carrers dels voltants, medievals, comercials, plens de vida.  Hi trobareu algunes boniques cases palau amb impressionants ràfecs, “aleros” volats, característics d’Aragó. Els voltants i les seves possibilitats d’excursions familiars són increïbles. Podeu anar de Barbastro a Torreciudad, santuari marià de l’Opus Dei. A Graus, bonic poble amb una plaça major fantàstica, hi ha una esglèsia troglodita. A Alquèzar una vila medieval d’ensomni, amb una colegiata dalt d’una penya, i el riu Vero encaixonat als seus peus. Pareu-vos a veure el castell de Monzón. O pujeu al santuari del Pueyo, mirador del Pirineu. O aneu a resseguir els canyons i espais naturals de la Sierra de Guara, una aventura fabulosa. Casbas i el seu monestir. Huesca amb la catedral i els museus. Foces amb una esglèsia plena de pintures. Ja veieu que és un centre boníssim d’activitats familiars. Per dormir no hi ha dubte possible: el San Ramón del Somontano, al centre.  Car, però no desorbitat. Ofereix luxe i el fa pagar, però no abusa. Encant per tot arreu. Spa i habitacions amb molt de glamour. Permet dos infants per habitació a les suites, pagant supletòria, i te una suite comunicada amb una doble, ideal per famílies. Bon restaurant.  El Gran Hotel de Barbastro és còmode i funcional. Està a la mateixa plaça del mercat, al mig del poble, amb restaurant obert a la plaça.  A les afores, direcció Huesca, teniu el Sancho Ramírez, una opció molt interessant. Y també recomanem el Mi Casa, modern i amb un restaurant on es menja bé. Com veieu no us faltaran opcions per passar un bon cap de setmana a Barbastro.  Per dinar, a més dels restaurants dels hotels que hem citat, que son molt bons, us recomanem La Brasería, en una cantonada de la plaça del Mercat, tel: 974 31 07 57.  ‎ I no deixeu de probar els vins del Somontano, espectaculars!. D’aquí uns anys en parlaran com dels Rioja o Ribera del Duero. Bona visita a l’Alt Aragó!.

La ciudad de Barbastro, en Aragón, está situada exactamente a medio camino entre Lleida y Huesca. Es una villa grande, histórica y, si me apuráis, bonita. La atraviesa el río Vero, un hilo de agua limpio y gracioso, que unos kms. más arriba ha excavado en las montañas de la Sierra de Guara, unos cañones fabulosos, naturaleza pura, que vale la pena ir a descubrir. Barbastro es la capital de la maravillosa y poco conocida comarca del Somontano. Región dura y recia, con unos vinos que van ganando adeptos. Barbastro ejerce de centro comercial y de servicios de una amplia zona del Alto Aragón, y de llave del acceso al Pirineo. Es una parada obligada si vais de viaje hacia Ordesa, Benasque o Huesca. Una parada para descansar del coche, vosotros y los niños. Porque a esta villa no le falta patrimonio cultural. El monumento más interesante es la magnífica catedral gótica y plateresca. Un templo luminoso, amplio, con planta de salón, típicamente aragonés, con decoración que avanza ya el renacimiento. No os perdiérais las crucerías de la bóveda, pura filigrana. Y algunas de las puertas de las capillas, barroco de película. El retablo también es una maravilla. Obra de un artista que nos gusta mucho: Damián Forment, autor de los retablos de Poblet, Huesca o El Pilar de Zaragoza. Atención al horario de visitas, reducidísimo. Cada día de 11 a 13,30 y de 18 a 19,30. Es poco rato. Lunes cerrado. Pero abren para la misa y toleran visitantes. Pueden visitar también el Museo Diocesano, con una buena colección de arte. El casco antiguo, situado más abajo de la catedral, está dominado por la plaza del mercado,  con sus porches, y las calles de los alrededores, medievales, comerciales, llenas de vida. Encontraréis algunas bonitas casas palacio con impresionantes aleros, característicos de Aragón. Los alrededores y sus posibilidades de excursiones familiares son increíbles. Pueden ir de Barbastro a Torreciudad, santuario mariano del Opus Dei. Graus és un bonito pueblo con una plaza mayor fantástica y una iglesia troglodita. En Alquézar, villa medieval de ensueño, teneis una colegiata en lo alto de una peña, y el río Vero encajonado a sus pies. Parad a ver el castillo de Monzón. Subid al santuario del Pueyo, mirador del Pirineo. Recorred los cañones y espacios naturales de la Sierra de Guara, una aventura fabulosa. Casbas y su monasterio. Huesca con la catedral y los museos. Foces con una iglesia llena de pinturas. Ya veis que es un centro buenísimo de actividades familiares. Para dormir no hay duda posible: el Hotel San Ramón del Somontano, en el centro. Caro, pero no desorbitado. Ofrece lujo y lo hace pagar, pero no abusa. Encanto por todas partes. Spa y habitaciones con mucho glamour. Permite dos niños por habitación en las suites, pagando supletoria, y tiene una suite comunicada con una doble, ideal para familias. Buen restaurante. El Gran Hotel de Barbastro es cómodo y funcional. Está en la misma plaza del mercado, en medio del pueblo, con restaurante abierto en la plaza. En las afueras, dirección Huesca, tenéis el Hotel Sancho Ramírez, una opción muy interesante. Y también recomendamos el Mi Casa, moderno y con un restaurante donde se come bien. Como veis no faltarán opciones para pasar un buen fin de semana en Barbastro. Para comer, además de los restaurantes de los hoteles que hemos citado, que son muy buenos, os recomendamos La Brasería, en una esquina de la plaza del Mercado, tel: 974 31 07 57. Y no dejes de probar los vinos del Somontano, ¡espectaculares!. Dentro de unos años se hablará de ellos como hoy de los Rioja o Ribera del Duero.

Sabiñánigo


Sabiñánigo és una villa de l’Alt Aragó, de la comarca de l’Alto Gállego concretament, situada entre Osca i Jaca, al cor del Pirineu Aragonés. Fou una vila industrial, amb moltes fàbriques químiques. Ara les xemeneies ja no fumegen, i Sabiñánigo s’ha hagut de reinventar com a centre de serveis. També s’han animat algunes iniciatives turístiques, com Pirenarium, (a la foto), un estrany centre amb una maqueta a escala dels Pirineus i les construccions més representatives, amb restaurant i botigues, que fa tota l’aparença de funcionar a mig gas. Més interés te l’intent de rellançar el Serrablo com a destí cultural. És una zona desconeguda, verge i salvatge, d’un fort tipisme. El Museu del Serrablo és una altra iniciativa de Sabiñánigo. Però el que ens porta a recomanar aquest poble gran en el nostre bloc de sortides familiars, és la seva estratégica posició com a centre d’excursions pel Pirineu d’Aragó. I és que Sabiñánigo està perfectament situat, a menys de 50 kms. de llocs tan bonics com El Formigal, amb les seves pistes d’esquí, com Sallent de Gállego, Panticosa o el Balneari de Panticosa. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall. Jaca, amb la seva catedral està al costat. D’allà Candanchú i Canfranc són fácilment accessibles. Si ampliem el radi als 80 kms. incorporarem a les possibilitats Ordesa i el vall de Broto, o el bellíssim monestir de San Juan de la Peña, joia del romànic. Per fer aquesta funció de nucli on parar camí del Pirineu, o bé on dormir si cal, fan falta bons establiments hotelers. D’això Sabiñánigo també en te. No ens oblidem però de les esglésies medievals romànicas del Serrablo, amb una ruta pròpia. Totalment desconegudes del gran públic, són 14 temples dels segles X i XI. També teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc natural situat a Piedrafita de Jaca, al Vall de Tena. A Lacuniacha es proposa un recorregut a l’aire lliure, una caminada, dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres animals. Ara us donarem unes quantes referències que posaran Sabiñánigo en el vostre mapa de sortides en familia, com a un excel·lent centre d’operacions. Primer un restaurant i hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Ideal com a parada en ruta. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Està al costat del parc Pirenarium. Davant per davant s’alça el complex Villa Virginia. Hotel de quatre estrelles amb SPA. De similar categoria, dins un camp de golf, el Margas Hotel. Encara n’hi ha més, com el Ciudad de Sabiñánigo, el Pardinas, El Santa Elena o el TRH Sabiñánigo, un antic Confortel, però no els coneixem prou bé.

Sabiñánigo es una villa del Alto Aragón, de la comarca del Alto Gállego concretamente, situada entre Huesca y Jaca, en el corazón del Pirineo Aragonés. Fue una villa industrial, con muchas fábricas químicas. Ahora las chimeneas ya no humean, y Sabiñánigo ha tenido que reinventarse como centro de servicios. También se han animado algunas iniciativas turísticas, como el Pirenarium, (en la foto), un extraño centro con una maqueta a escala de los Pirineos y las construcciones más representativas, con restaurante y tiendas, que da toda la apariencia de funcionar a medio gas . Más interés tiene el intento de relanzar el Serrablo como destino cultural. Es una zona desconocida, virgen y salvaje, de un fuerte tipismo. El Museo del Serrablo es otra iniciativa de Sabiñánigo. Pero lo que nos lleva a recomendar este pueblo grande en nuestro bloque de salidas familiares, es su estratégica posición como centro de excursiones por el Pirineo de Aragón. Y es que Sabiñánigo está perfectamente situado, a menos de 50 kms. de lugares tan bellos como El Formigal, con sus pistas de esquí, como Sallent de Gállego, Panticosa o el Balneario de Panticosa. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle. Jaca, con su catedral está al lado. Desde allí Candanchú y Canfranc son fácilmente accesibles. Si ampliamos el radio a 80 kms. incorporaremos a las posibilidades, los valles de Ordesa y el valle de Broto, o el bellísimo monasterio de San Juan de la Peña, joya del románico. Para hacer esta función de núcleo donde parar camino del Pirineo, o donde dormir si es necesario, hacen falta buenos establecimientos hoteleros. De ello Sabiñánigo también tiene. No nos olvidemos de las iglesias medievales románicas del Serrablo, con una ruta propia. Totalmente desconocidas del gran público, son 14 templos de los siglos X y XI. También tienen cerca de allí el Parque de animales de Lacuniacha, un parque natural situado en Piedrafita de Jaca, en el Valle de Tena. En Lacuniacha se propone un recorrido al aire libre, una caminata, en el bosque, donde poder ver ciervos y otros animales. Ahora les daremos unas cuantas referencias que pondrán Sabiñánigo en su mapa de salidas en familia, como un excelente centro de operaciones. Primero un restaurante y hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Ideal como parada en ruta. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Está al lado del parque Pirenarium. Frente a él se alza el complejo Villa Virginia. Hotel de cuatro estrellas con SPA. De similar categoría, dentro de un campo de golf, el Margas Hotel. Aún hay más, como el Ciudad de Sabiñánigo, el Pardinas, El Santa Elena o el TRH Sabiñánigo, un antiguo Confortel, pero no los conocemos bien.

Añisclo


Una mica més amunt de Ainsa, al Pirineu Aragonés, en la carretera que va cap a Bielsa, trobareu l’entrada del cañon d’Añísclo, que està situada al poble d’Escalona. Atenció perquè a l’estiu, això n’és la sortida. Quan hi ha molta aglomeració, la carretera te un únic sentit de sortida. Llavors s’hi ha d’entrar des del poble de Servisé, a la vall de Broto, pujant cap a Fanlo, i sortir-ne per Escalona. Totes aquestes precaucions són absolutament necessàries perquè mai no haureu vist una vall i una carretera tan estreta com el cañon de Añisclo. No hi passen dos cotxes perquè, en certs llocs del recorregut, no hi passa ni el riu. Per aquesta raó la carretera va enfonsada, ficada al costat del riu, o perforada en la roca. En certs llocs hi ha ponts, que semblen pous, coberts de vegetació, amb el riu al fons del barranc, i el Mont Perdut treien el nas com a teló de fons. Senzillament sublim. Dormiu a Torla, a l’hotel els avets, o a Bielsa, a l’hotel Bielsa, o a Ainsa. http://www.ordesa.net/

Algo más arriba de Ainsa, en pleno Pirineo Aragonés, en la carretera que va hacia Bielsa, encontraréis la entrada del cañon de Añísclo, que está sita en el pueblo de Escalona. Atención porque en verano, esta es la salida. Cuando hay mucha aglomeración, la carretera tiene un único sentido de salida. Entonces se ha de entrar desde el pueblo de Servisé, en el valle de Broto, subiendo hacia Fanlo, y salir por Escalona. Todas estas precauciones son absolutamente necesarias porque nunca habréis visto un valle y una carretera tan estrecha como la del cañon de Añisclo. No pasan dos coches porque, en ciertos lugares del recorrido, no pasa ni el río. Por esta razón la carretera va hundida, metida junto al río, o perforada en la roca. En ciertos lugares hay puentes, que parecen pozos, cubiertos de vegetación, con el río al fondo del barranco, y el Monte Perdido sacando la nariz como telón de fondo. Sencillamente sublime. Dormid en Torla, en el hotel los abetos, o en Bielsa, en el hotel Bielsa, o en Ainsa. http://www.ordesa.net/

Gruta helada de Casteret


Al Pirineu d’Aragó hi ha lloc fantàstics, com ara Ordesa http://www.ordesa.net/. Si sou caminadors, aquesta excursió no la oblidareu mai, però. Després de deixar el cotxe a Ordesa, o a Torla, pujeu seguint el riu del canyó d’Ordesa fins les grades de Soaso. Fins aquí cap problema. Enfileu ara, camí amunt, cap el refugi de Goriz http://www.goriz.es/. Això també ho podeu fer, si els vostres fills són prou grans i aventurers. Feu del refugi el campament base i, des d’allà, aneu fins la Gruta gelada de Casteret. Una visió màgica. Una cova plena de gel, al pic de l’estiu, a l’agost. Terra, parets, estalactites… una pista de gel accessible. Està a unes dues hores del refugi i no cal fer escalada, ni cap mena d’esport d’aventura. (Això és una pàgina de sortides familiars). Si teniu forces, més endavant us esperen la brecha de Rolando, un balcó sobre el circ francés de Gavarnie, a 3000 mts d’alçada i el Tallón, un cim bellíssim. Des de Goriz podeu dedicar un altre dia a pujar el Monte Perdido, i entrareu al vostre llibre Guiness de records particular.

En el Pirineo de Aragón hay lugar fantásticos, como por ejemplo Ordesa: http://www.ordesa.net  Si sois andarines, esta excursión no la olvidaréis nunca. Tras dejar el coche a Ordesa, o en Torla, subid siguiendo el río hasta las gradas de Soaso. Hasta aquí ningún problema.  Ahora remontais, camino arriba, hasta el refugio de Goriz http://www.goriz.es/. Esto también lo podéis hacer, si vuestros hijos son lo suficiente mayores y aventureros. El refugio puede ser el campamento base y, desde allá, subiros hasta la Gruta helada de Casteret. Una visión mágica. Una cueva llena de hielo, en verano, en agosto. Tierra, paredes, estalactitas… una pista de hielo accesible. Está a unas dos horas del refugio y no hace falta hacer escalada, ni el menor asomo de deporte de aventura. (Esto es una página de salidas familiares). Si tenéis fuerzas, más adelante os esperan la brecha de Rolando, un balcón sobre el circo francés de Gavarnie, a 3000 mts de altura y el Tallón, una cumbre bellísima. Desde Goriz podeis dedicar otro día a subir el Monte Perdido, y así entraréis en vuestro libro Guiness de recuerdos particular.

Ordesa


El Pirineu, i l’aragonès per descomptat, te pocs racons on la natura es mostri tan apabullant com a Ordesa. La vall glaciar encaixonada entre altíssimes parets de pedra, el riu saltant en mil cascades, els prats, les àligues, els boscos. Pugeu a Ordesa per Lleida, Barbastre, Ainsa i Broto. Deixeu el cotxe on us manin, depén de l’època de l’any hi ha autocars per arribar al parc, i endavant!. Els infants disfrutaran de cada racó. Els més grans tenen desenes de travesses i ascencions a fer: Mont Perdut, Gruta gelada de Casteret, Tallón… Les famílies es comformaran amb arribar a les maravelloses grades de Soaso, que no és poc, (foto). Vinga, la muntanya en estat pur us espera!. http://www.ordesa.net/   Dormiu a Broto o a Torla, a l’hotel Los Abetos: http://www.ordesa.net/hotel-abetos/

El Pirineo, y el aragonés desde luego, tiene pocos rincones dónde la naturaleza se muestre tan apabullante como Ordesa. El valle glaciar encajonado entre altísimas paredes de piedra, el río saltando en mil cascadas, los prados, las aguilas, los bosques. Subid a Ordesa via Lleida, Barbastre, Ainsa y Broto. Dejáis el coche dónde os manden, depende de la época del año hay autocares para acceder al parque, y ¡adelante!. Los niños disfrutaran de cada rincón. Los mayores tienen ascenciones para hacer: Monte Perdido, Gruta helada de Casteret, Tallón… Las familias se comformaran con llegar a las gradas de Soaso, que no es poco, (foto). ¡Venga, la montaña en estado puro os espera!. http://www.ordesa.net  Dormid en Broto o Torla, en el hotel Los Abetos: http://www.ordesa.net/hotel-abetos/