Cagliari / Càller


Avui us parlarem de Cagliari, la bella ciutat de Càller, capital de Sardenya. Una vila jove, vibrant, divertida, gran. Nosaltres estavem allotjats a l’hotel T, un dels millors de la ciutat. Luxe. Bones habitacions, tot i que la piscina i l’spa estaven tancats pel coronavirus, a preus una mica cars, però interessants. Per sopar vam descobrir, al centre de Cagliari, que és una ciutat amb un ambient nocturn brutal, la Grotta di Marcello, un curiós restaurant, dins unes coves sota la vila vella, que ens va agradar i que vam repetir nit darrera nit. Cagliari te tot el que una vila italiana que s’apreciï ha de tenir: uns carrers estrets, plens de bugada penjada, unes fortes muralles i bastions, pujades potents, baixades terrorífiques, placetes amagades, una catedral magnífica amb una cripta impressionant, i un munt de palaus vinguts a menys… atractiva en la seva relativa decadència. Difícil aparcar, sinó impossible. Cerqueu als bastions, o aneu directament al pàrking de l’estació, a costat del port.

Cagliari és un destí fantàstic per descobrir el sud de Sardenya, amb platges magnífiques, situades entre les millors d’Europa, com per exemple Turredda, una de les millors platges de l’illa, que sol estar molt plena, petada, impossible possar-hi un peu. Però calma, uns cinc kms. més cap avall, camí de Teulada, cap a l’Oest. I arribareu a Piscinì, una cala genial, amb aigües transparents, amb bon aparcament i poca gent, una passada! Pels voltants teniu bons restaurants, sobretot a Chia, on hi ha el restaurant Crar’e Luna, fantàstic! I moltes altres platges xules com ara l’espectacular platja anomenada Spiaggia Su Giudeu, una cinta de sorra carbassa amb un mar maragda, increïble. Cap a l’est també teniu platges de somni, com ara Punta Molentis, o bé les de Villasimius, com Cala Sinzias, o la famosa Spiaggia di Porto Giunco, amb bon aparcament i poca gent. Una platja molt bonica.

Hoy os hablaremos de Cagliari, la bella ciudad de Cagliari, capital de Cerdeña. Una villa joven, vibrante, divertida, grande. Nosotros estábamos alojados en el hotel T, uno de los mejores de la ciudad. Lujo. Buenas habitaciones, aunque la piscina y el spa estaban cerrados por el coronavirus, a precios un poco caros, pero interesantes. Para cenar descubrimos, en el centro de Cagliari, que es una ciudad con un ambiente nocturno brutal, la Grotta di Marcello, un curioso restaurante, dentro unas cuevas bajo la ciudad vieja, que nos gustó y que repetimos noche tras noche. Cagliari tiene todo lo que una ciudad italiana que se aprecie debe tener: unas calles estrechas, llenas de colada colgada, unas fuertes murallas y bastiones, subidas potentes, bajadas terroríficas, plazoletas escondidas, una catedral magnífica con una cripta impresionante, y un montón de palacios venidos a menos … atractiva en su relativa decadencia. Difícil aparcar, sino imposible. Busque los bastiones, o vaya directamente al parking de la estación, cerca del puerto.

Today we will talk about Cagliari, the beautiful city of Cagliari, the capital of Sardinia. A young, vibrant, fun, big villa. We were staying at the T Hotel, one of the best in town. Luxury. Good rooms, although the pool and spa were closed by the coronavirus, at somewhat expensive but interesting prices. For dinner we discovered, in the center of Cagliari, which is a city with a brutal nightlife, the Grotta di Marcello, a curious restaurant, in some caves under the old town, which we liked and which we repeated night after night. Cagliari has everything an Italian town to appreciate must have: narrow streets, full of hanging laundry, strong walls and bastions, powerful climbs, terrifying descents, hidden squares, a magnificent cathedral with an impressive crypt, and a lots of palaces come to less … attractive in its relative decay. Hard to park, but impossible. Look for the bastions, or go directly to the station car park, next to the port.

Aujourd’hui, nous parlerons de Cagliari, la belle ville de Cagliari, la capitale de la Sardaigne. Une grande villa jeune, dynamique et amusante. Nous étions à l’hôtel T, l’un des meilleurs de la ville. Luxe. Bonnes chambres, bien que la piscine et le spa aient été fermés par le coronavirus, à des prix un peu chers mais intéressants. Pour le dîner, nous avons découvert, dans le centre de Cagliari, qui est une ville à la vie nocturne brutale, la Grotta di Marcello, un curieux restaurant, dans certaines grottes sous la vieille ville, que nous aimions et répétions nuit après nuit. Cagliari a tout ce qu’une ville italienne doit avoir à apprécier: des rues étroites, pleines de linge suspendu, des murs et des bastions solides, des montées puissantes, des descentes terrifiantes, des places cachées, une magnifique cathédrale avec une crypte impressionnante et un beaucoup de palais deviennent moins … attrayants dans sa relative décomposition. Difficile à garer, mais impossible. Cherchez les bastions, ou rendez-vous directement au parking de la gare, à côté du port.

 

Sardenya / Sardegna / Sardinia / Cerdeña


Avui us proposem un clàssic. Un viatge per fer a l’estiu, al juny, al juliol, fins i tot a l’agost, millor encara al setembre. I, perquè no, per setmana santa, Nadal o un cap de setmana llarg, o un pont abundant. Es tracta d’anar de vacances a Sardenya, aprofitant la línia de Grimaldi que va a Roma. Sortireu del port de Barcelona amb més o menys retard, entre les 10 i les 12 de la nit. E retard és una cosa força típica dels vaixells de Grimaldi que enllacen la nostra ciutat amb Civitaveccia o, com és el cas, amb Porto Torres, a Sardenya.

Això pot provocar que l’arribada a Porto Torres, prevista sobre les 10 del matí, acabi essent a les dues del migdia. Sempre podeu sopar, esmorzar o dinar al vaixell, que no està malament però no és un restaurant de cinc estrelles. També podeu fer servir l’avió, fins Alguer o Cagliari. En tot cas, arribats a l’illa, desembarcats del vaixell o de l’avió, us caldrà un lloc on dormir. Segur preferireu l’Alguer, bonica ciutat d’arrels catalanes, a tocar del mar, amb pocs hotels, cars, o un resort en alguna platja espectacular, caribenya, encara més cars. Si es voleu fer cas aneu a hotels tradicionals en ciutats tradicionals, com ara l’hotel Carlo Felice, a la ciutat de Sàssari. El podeu fer servir de centre d’activitats al nord de l’illa. És un hotel una mica vell, amb habitacions desgastades pel pas del temps, però la neteja és fantàstica i el personal molt amable. Sempre hi ha lloc i no és gens car. Molt recomanable. Sàssari és una ciutat gran però a escala humana. És bonica però sense grans atractius. Te places i carrers molt típics, i una catedral barroca, petita. I res més. Però teniu allà tots els serveis i no està lluny de l’Alguer, a 40 kms., ni de Porto Torres, a 25 kms, ni de la platja, a 12 kms. Es pot recòrrer la meitat nord de Sardenya des de Sàssari: la Pelosa, Salines, Porto Torres, Alguer, Castelsardo… tot a mnys de 50 kms!

A Sàssari hi ha molt bons restaurants. A la nit podeu sopar, molt bé, en una pila restaurant de cuina sarda, tots bons, situats en places molt animades. Per exemple a les 2 Lanterne que està en una placeta molt animada del centre de Sàssari, amb animació musical cada nit. També recomanem molt la pizzeria Il Terzo Tempo, un lloc excepcional. Pizzes d’alta qualitat, forn de llenya, i preus super baixos. Increïble.  Bona també la braseria i pizzeria que es diu Gallura, en un carreró de la ciutat. Finalment ressenyar el Tola Bistrot, un restaurant alternatiu, amb una carta molt especial.

Sardenya és famosa per les seves platges, verges, increïbles, amb sorres de quars blanc i aigües d’un blau estratosfèric, com Is Arutas, prop d’Oristano, o Les Salines, a Stintino. En algunes hi ha dutxes i xiringuitos, no en totes. En altres un càmping. Certes tenen molt d’aparcament, de vegades gratuït, altres pagant. Però Sardenya no només son platges. Porto Torres, el port on potser haureu desembarcat, te una església romànica, la basílica de Sant Gavino, que és una preciositat. Patrimoni de la humanitat!. Aquí podeu dinar molt bé al restaurant San Gavino, a tocar de la basílica mateix.

També els poblets son un encant. Mundialment famós és Castelsardo, una mena de Penyíscola sarda, un poble fortificat dalt d’un turó batut pel mar. Molt bonic!. A Castellsardo podeu menjar al restaurant La Schizzula, pas mal. En acabar una passejada pel poble, que és molt autèntic i bonic, i a la tarda a la platja, ideal! També és preciosa la ciutat de Bosa, una vila molt maca, molt típica, realment sarda de veritat. Podeu visitar la ciutat o anar directament a la platja de Bosa Marina, situada a 4 km. de Bosa ciutat. Una bonica platja d’aigües molt netes, bon aparcament i molta sorra. Per dinar a Bosa podeu anar al restaurant Típico, en una plaça ben típica, al centre de la ciutat. No us perdeu el riu, el pont, la catedral, el castell i els magatzems. Si us agrada conduir, de tornada a Sàssari o l’Alguer, escolliu la carretera costanera de Bosa a l’Alguer, amb fabuloses vistes de tota la costa occidental de Sardenya. Podeu parar a fer una banyada en una cala, per exemple cala Poglina, una bella platja d’aigua neta i blanca. No us perdeu algun nuraghe, per exemple el de Santu Antine, una preciosa construcció prehistòrica de l’edat del ferro. Una ciutadella increïble de pedra. O bé alguna de les esglésies romàniques no lluny de Sàssari, com ara l’església romànica de la Santíssima Trinità de Saccargia, una fastuosa edificació. O, evidentment, cal visitar Alguer, ciutat murallada, catalana, preciosa. Aquí, per dinar, aneu a la ciutat vella de l’Alguer, al restaurant Al Vecchio Mulino, un lloc on es menja de fàbula, i feu una volta pels seus carrers medievals.

 

Igualment, si us agrada l’art, podeu anar fins a Sant Joan de Sinis, on podreu visitar les ruïnes de la ciutat púnica de Tharros. També bona platja no gaire lluny! Allà podeu dinar al restaurant Tharrae, prop de la platja, bon aparcament, bon peix i marisc, preus molt raonables. Nora és una altra vila púnica molt bonica.

El sud de Sardenya també és molt bonic. Aquí està la capital, Cagliari, una ciutat força més gran i caòtica que Sàssari. Podeu allotjar-vos a l’hotel T, un dels millors de la ciutat. Luxe. Bones habitacions, piscina i spa. Preus una mica cars. Per menjar, al centre de Cagliari, que és una vila amb un ambient nocturn brutal, aneu a la Grotta di Marcello, un curiós restaurant, dins unes coves sota la vila vella. Prop de Cagliari també hi ha platges esplèndides, com ara Piscini, Turredda o Su Giudeu, una cinta de sorra carbassa amb un mar maragda, increïble. Per l’oest de Cagliari podeu dinar al restaurant Crar’e Luna, fantàstic! Per la banda est de Cagliari també hi ha cales de somni, com ara les de Villasimius, una costa amb platges de fàbula. Per explemple Punta Molentis o Cala Sinzias, amb bon aparcament i poca gent. Una platja molt bonica és la Spiaggia di Porto Giunco.

Cagliari mereix una visita a banda. Els seus carrers estrets, les muralles i bastions, les pujades, les placetes, una catedral magnífica amb una cripta impressionant, els palaus vinguts a menys… fan molt atractiva la seva relativa decadència.

Recordeu… a un pas de Barcelona, Sardenya ofereix molts atractius en poc espai. Ideal per a famílies!

Capri


El nom de Capri apareix arreu de casa nostra com a sinònim de turisme. De turisme ideal. De turisme de sempre. Bar Capri, restaurant Capri, hotel Capri. Sovint son establiments que miren el mar, el nostre Mediterrani etern. Establiments blancs amb finestres blaves, amb quatre taules damunt un passeig marítim. No és coincidència. Capri és un destí mític des que l’Emperador Tiberi va decidir instal·lar-s’hi. Des de les hores, milers i milers de turistes, vinguts d’arreu del món, s’han embarcat a Sorrento, o a Nàpols, per posar el peu en aquesta idílica illa del golf napolità. I Capri els ha acollit, sempre igual, amb un somriure. Malgrat que ja està plena de cases, d’hotels, de bars i de restaurants. Malgrat que els vaixells ja no caben en el seu pintoresc port de Marina Grande. Malgrat que l’illa ja no és el que era quan els primers romàntics anglesos l’ocuparen a finals del segle XIX. A pesar de que aquell esperit aventurer està mort i enterrat. Tot i que Capri està venut al turisme, i a l’estiu és impossible moure’s pels seus carrers blancs, seguirem recomanant-vos vivament que feu cap a l’illa. Si pot ser per primavera o tardor, o bé durant l’hivern benigne. Hi arribareu en mitja hora escassa des de Sorrento, parking car i escàs al mateix port, vuit sortides diàries, que són més a l’estiu. O bé des del port de Nàpols, condicions semblants, trajecte més llarg. Un cop a Marina Grande cal pujar a Capri poble, a peu, en bus o en funicular. Un cop a Capri no us perdeu la balconada damunt la mar, la placeta on tots els escriptors han rendit tribut als Déus per una perfecció semblant. Us aconsellem voltar pels carrerons de l’illa fins el mirador del canone, amb vistes d’ocell sobre la costa sud. Amb vistes a Marina Piccola, per on es baixa seguint el camí Krupp, una obra d’art en ell mateix. O sobre la cartoixa de Sant Giacomo, que podeu visitar. Davant tindreu el farallons, en una vista que recordareu tota la vostra vida. Podeu també caminar o pendre el bus cap a Anacapri, la vila rural de l’illa, o fins el Mont Jovis, on hi hagué la vil·la de Tiberi. No us perdeu la Grotta Azzurra, ni el telefèric que puja fins dalt del penyal que domina l’illa. Podeu dormir a Capri, tot i que és caríssim. Malauradament haureu de dinar-hi segur. Els preus són d’escàndol. Proveu en els carrers més allunyats, o bé a Casa Isidoro, a Capri centre, a tocar de la plaça, a Via Roma, 17.  Un consell: per tornar al port, baixeu a peu, entre els patis de tarongers i llimoners, pel camí estret i humit que fa drecera. Són 10 minuts. Disfruteu de Capri!.

El nombre de Capri aparece por todas partes de España como sinónimo de turismo. De turismo ideal. De turismo de siempre. Bar Capri, restaurante Capri, hotel Capri. A menudo son establecimientos que miran al mar. Establecimientos blancos con ventanas azules, con cuatro mesas sobre un paseo marítimo. No es coincidencia. Capri es un destino mítico desde que el Emperador Tiberio decidió instalarse allí. Desde entonces, miles y miles de turistas, venidos de todo el mundo, se han embarcado en Sorrento, o en Nápoles, para poner el pie en esta idílica isla del golfo napolitano. Y Capri les ha acogido, siempre igual, con una sonrisa. A pesar de que ya está llena de casas, de hoteles, de bares y de restaurantes. A pesar de que los barcos ya no caben en su pintoresco puerto de Marina Grande. A pesar de que la isla ya no es lo que era cuando los primeros románticos ingleses la ocuparon a finales del siglo XIX. A pesar de que aquel espíritu aventurero está muerto y enterrado. Aunque Capri está vendida al turismo, y en verano es imposible moverse para sus calles blancas, seguiremos recomendando vivamente que visiteis la isla. Si puede ser en primavera u otoño, o bien durante el invierno benigno, mejor. Se llega en media hora escasa desde Sorrento, con parking caro y escaso en el mismo puerto, y ocho salidas diarias, que son más en verano. O bien desde el puerto de Nápoles, condiciones similares, trayecto más largo. Una vez en Marina Grande hay que subir a Capri pueblo, a pie, en bus o en funicular. Una vez en Capri no os perdáis el balcón sobre el mar, la plazoleta donde todos los escritores han rendido tributo a los Dioses por una perfección semejante. Os aconsejamos recorrer los callejones de la isla hasta el mirador del Canone, con vistas de pájaro sobre la costa sur. Con vistas a Marina Piccola, por donde se baja siguiendo el camino Krupp, una obra de arte en sí mismo. O sobre la cartuja de San Giacomo, que podéis visitar. Ante vosotros tendréis los farallones, en una vista que recordareis toda la vida. También se puede caminar o tomar el bus hacia Anacapri, la villa rural de la isla, o hasta el Monte Jovis, donde estuvo la villa de Tiberio. No os perdáis la Grotta Azzurra, ni el teleférico que sube hasta arriba del peñón que domina la isla. Pueden dormir en Capri, aunque es carísimo. Desgraciadamente deberán comer allí, seguro. Los precios son de escándalo. Prueben en las calles más alejadas, o bien en Casa Isidoro, en Capri centro, junto a la plaza, en Via Roma, 17. Un consejo: para volver al puerto, podeis bajar a pie, entre los patios de naranjos y limoneros, por el camino estrecho y húmedo que ataja. Son 10 minutos.