Una volta desconfinada pels Pirineus d’Aragó i Navarra

Per quan ens deixin sortir del confitament, aquest estiu, us proposem una ruta pel Pirineu d’Aragó i de Navarra, fent com a centre l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, al pirineu de Huesca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, un spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Podeu sortir de Barcelona i parar a dinar a Binéfar. Hi ha llocs bons, i molt barats com el bar Bocados, que no està malament, prou correcte. En arribar a l’hotel, i en acabar de fer vostra i ocupar l’habitació, podeu fer una tarda a l’spa, relaxant.

Podem iniciar les sortides des del nostre centre a Sabiñánigo, anat a la Vall d’Ordesa. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. Nosaltres pugem el Vall del riu Basa i el del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Aquest poblet és també un magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem.

Un altre dia podem continuar les vacances fent cap a Biescas i resseguint la Vall del Gállego. Podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós.

Continuem les excursions des de Sabiñánigo anat ara cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica, amb un museu ple de pintures romàniques de la zona. Un museu desconegut que val la pena veure! Jaca té un bonic casc antic amb carrers comercials i un munt de bars i restaurants molt bons, tapes meravelloses…

Un xic més enllà de Jaca, l’endemà podeu arribar-vos, just a mig camí de Puente la Reina, a Santa Cruz de la Serós, bonic poblet amb una església romànica soberbia. I a dalt el monestir fabulós de San Juan de la Peña, que seria gran pena que deixéssiu de visitar.

 

L’endemà us recomanem continuar la mateixa ruta a Puente la Reina, des d’on surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac. Vist Hecho amb les seves cases de pedra i les xemeneies, i havent reservat per dinar alguna cosa a Casa Blasquico a la tornada, podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge. Abans d’abandonar la vall no deixeu de visitar la imponent església romànica de Siresa.

 

Aquell mateix dia, o un altre, passeu des d’Hecho a la Vall d’Ansó, son 9 kms. Un cop en aquesta salvatge vall pirinenca, podeu veure el poble d’Ansó, amb les cases de pedra, i en acabat, remuntar el riu Veral fins arribar a l’impressionant circ glaciar de Zuriza. Quedareu bocabadats. Possibilitats de banyada. Allà dalt hi ha un càmping molt maco, bon restaurant i moltes excursions a fer!

Des de Zuriza, o bé des d’Ansó, podeu passar al primer vall navarrès. És la fantàstica vall del Roncal, Podeu fer-ho aquell mateix dia o bé el següent. Ens agrada molt Isaba, un poblet de postal rodejat de muntanyes. Per dormir i menjar teniu Casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Des de Isaba també podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i assequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos.  Tornada a Sabiñánigo, cada cop més llunyà, per gaudir de l’hotel Villa Virgínia o del MI Casa, que està al davant, per passar la tarda a l’spa, i sopar a l’Estiva, restaurant de l’hotel, molt bé.

Des d’Isaba, passant un port de muntanya molt bonic, o bé per la carretera que porta a Pamplona, al costat de l’embassament de Yesa i per Lumbier, podeu pujar tot el vall de Salazar, des de Lumbier, per Aoiz. La Vall de Salazar segueix la NA-140, fins Ochagavia. Aquest poble robust és encantador. i te un asador on podreu degustar carns de primera qualitat fetes al moment. Tot molt rústic! És l’asador Kixkia. Si l’asador és ple, pdeu probar el restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. No deixeu de remuntar fins La Selva d’Irati, que és el nostre destí somniat. Un bosc de llegenda!. Bon pàrquing però molta afluència de públic. A banda d’Otsagàbia també podeu anar a veure Irati, el bosc de faig més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra, pujant la vall bellíssima d’Aezkoa, tot seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta.

Si voleu anar més lluny, molt lluny de Sabiñánigo, podeu anar fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. Des d’allà és molt fàcil passar a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge.

Si volem podem anar ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial per la banda de França, o bé fer-ho des de Larrau per Isaba. En aquesta zona trobareu les Gorges de Kakueta, una meravella que cal visitar. De tornada baixem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins a la ratlla de la frontera, i dormir a Isaba, on us hem recomanat bons hotels.

Des de Sabiñánigo, passant per Jaca podeu pujar fins Candanchú, veure Canfranc i passar el túnel de Somport, o creuar el propi coll de Somport. Si baixem cap a Oloron-Sainte Marie, veurem un vall preciós, del costat francés. Oloron te un barri antic, amb una església romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria.

Si teniu més dies de vacances, aquest agost, pode fer el plat fort dels Pirineus, allotjant-vos a Sabiñánigo: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem fins Formigal resseguint la vall del Gállego, i creuem la ratlla fins el poble francés de Biella. D’allà pugem l’Aubisque, tot un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós.

Havent fet nit a Argelès, anem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!.

Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

Via Crucis vivent a Sant Hilari Sacalm

Us conidem a visitar el bellíssim poble de Sant Hilari Sacalm, en ple massís de les Guilleries, amb una natura desbordant, un paisatge verd, fantàstic. Sant Hilari te racons meravellosos que conviden el viatger a descansar uns dies en aquesta vila beneida per la mare naturalesa. Les fonts del seu entorn, més d’un centenar, les àrres d’esbarjo, els boscos, ofereixen llocs idíl·lics per fer pícnics, per passejar o per fer esport, caminar o anar en bici, en família. I si sou famílies amants del caravàning heu de saber que fou el primer municipi de Catalunya en tenir, al poliesportiu, una àrea de serveis habilitada per a caravanes. Espais com la font del Pic, o la font Vella, o la cèlebre font Picant, ofereixen espais mables que no oblidareu. I no son les úniques fonts que val la pena visitar. Teniu també la Font del Cirerer, la Font del Parc, la d’en Jover, la Font del Petrinxo, la del Serrat o la Font del Ferro. I si avui us recomanem una sortida a Sant Hilari és perquè el divendres sant representen un viacrucis que ha estat declarat element patrimonial d’interès nacional. Cada estació és una escena representada en un indret del poble. La primera escena correspon a la detenció de Jesús a l’hort de Getsemaní, que s’escenifica a l’hort de Can Rovira, al casc antic. A la plaça de l’església es representa el judici de Jesús davant de Ponç Pilat, i les darreres escenes es desenvolupen al mont del Calvari, on l’escena final de la mort és el moment més àlgid de tota la celebració. El Via Crucis comença a les 21:00 hores i dura aproximadament unes tres hores. Aquesta teatralització va començar ja al segle XVIII. Arribeu-vos a  Sant Hilari Sacalm, que està a poc més d’una hora en cotxe de Barcelona i penseu en passar-hi les vacances de setmana santa. Perquè la cosa no acaba aquí. Durant el cap de setmana els Manaies de Blanes instal·laran un campament a la vila, a la plaça Guilleries. Hi haurà desfilades i combats de l’època romana. També comptaran amb un trenet que anirà voltant pels espais més emblemàtics del poble. Hi haurà visites guiades pels boscos de les Guilleries, un concert a càrrec de les corals Amethysta i Laetare, el Dijous Sant, a les 20:30 hores, una fira artesanal del Passeig de la Font Vella, el divendres Sant, i una fira d’atraccions de la plaça Lluís Companys. Així mateix teniu concerts per infants, i teatre, el dissabte i el diumenge. Per dormir teniu tota mena de llocs interessants. Comencem per les fantàstiques, atípiques i molt divertides Cabanes als Arbres, que és una forma d’allotjament rural molt novedós i alternatiu. Son com una mena de nius situats en l’entramat de les branques d’un majestuós arbre. Inaudit!. Si voleu quelcom més tradicional res millor que una casa rural, com ara La vinyota situada enmig de boscos de castanyers a 5 minuts del poble, o Les Clotes, una masia centenària. La Casica es una masoveria rural independent del segle XVII situada al mig de les Guilleries. El Riudecos és una altra masia ubicada prop del petit nucli rural de Joanet, entre Sant Hilari i Arbúcies. Per gent més tradicional encara L’Hostal Torras, al mig del poble, ofereix un restaurant molt bo, i unes habitacions senzilles i netes. Allotjament familiar. Una mica més selecte és l’Hotel Ripoll, un altre establiment molt familiar, bon hotel i també bona cuina. Una altra possibilitat d’allotjament és el Vilar Rural, una mena d’hotel pensat per a la canalla i les seves famílies, situat en un entorn ple de naturalesa, que proposa excursions, o bé conèixer la masovera, amb l’hort, els animals de la granja, el burret, la piscina climatitzada i coberta, els berenars…. Molt diferent, molt còmode, ideal per famílies amb nens i nenes. Bon cap de setmana a Sant Hilari!.

En Sant Hilari Sacalm, un bello pueblo de montaña situado en el macizo de Las Guillerias, celebran el Viernes Santo, desde hace ya más de 300 años, un solemne VIa Crucis teatralizado que recorre las calles y plazas del pueblo. Un evento para no perderselo. Tampoco hay que perderse el paisaje sublime que rodea este pueblo mágico de la Catalunya interior, con sus bosques y sus fuentes. Ideal para un fin de semana. Hay muchos hoteles con encanto y casas rurales para dormir y comer bién. Entre ellos sobresale el Vilar Rural, un nuevo concepto de hotel que pone al servicio de las famílias con niños un entorno cuidado y amable pensado para ellos.

Barbacoes a Ossèja Cerdanya Francesa

A la bellíssima comarca pirinenca de la Cerdanya, en la seva part francesa, just al municipi d’Osseja, però molt a tocar de Puigcerdà, teniu una bonica zona de pícnic i barbacoes, ideal per una sortida familiar. Per arribar-hi heu de passar la frontera i entrar a Bourg Madame. Seguim la N-116, en direcció Perpinyà, deixant la carretera que va a Toulouse per, tot seguit, girar a mà dreta cap al poble d’Ossèja, ben indicat, per la D-70. Un cop arribats a Ossèja, a la primera rotonda s’han de seguir les indicacions cap a Palau i Vallcebollere, i ja surt indicat el “Plan d’eau” i l’estadi municipal. Baixem per l’avinguda del llac fins trobar un cartell que diu “Coin Pique Nique”. Ja es veu el petit llac. En un gran prat de gespa verda, a la vora de l’estany hi ha una dotzena de taules de fusta, de les típiques, i uns quants focs a terra, rupestres, sense graella, però efectius. A més de molt lloc per còrrer, i del llac, hi ha molt d’aparcament, arbres, una zona de jocs infantils molt xula. També un mini golf. Al llac està prohibit banyar-s’hi, i pescar-hi, i l’aigua tampoc convida a fer-ho, però s’hi poden llogar barquetes i patinets. A l’estiu hi ha inflables i tot!. A tocar hi ha un restaurant per si us falta alguna cosa.

En la bellísima comarca pirenaica de la Cerdanya, en su parte francesa, justo en el municipio de Osseja, pero muy cerca de Puigcerdà, tienen una bonita zona de picnic y barbacoas, ideal para una salida familiar. Para llegar hay que pasar la frontera y entrar en Bourg Madame. Seguimos la N-116, en dirección Perpiñán, dejando la carretera que va a Toulouse para, a continuación, girar a mano derecha hacia el pueblo de Osseja, bien indicado, por la D-70. Una vez llegados a Osseja, en la primera rotonda se deben seguir las indicaciones hacia Palau y Vallcebollere, y ya sale indicado el “Plan de eau” y el estadio municipal. Bajamos por la avenida del lago hasta encontrar un cartel que dice “Coin Pique Nique”. Ya se ve el pequeño lago. En un gran prado de césped verde, al borde del estanque hay una docena de mesas de madera, de las típicas, y varias barbacoas rupestres, sin parrilla, pero efectivas. Además de mucho lugar para correr, y del lago, hay mucho de aparcamiento, árboles, una zona de juegos infantiles muy chula. También un mini golf. En el lago está prohibido bañarse, y pescar, y el agua tampoco invita a hacerlo, pero se pueden alquilar barcas y patinetes. En verano hay hinchables. Junto al pícnic hay un restaurante por si os falta algo.

Dans la belle région des Pyrénées de la Cerdagne, dans sa partie française, tout pres de la ville de Osseja, il y a une aire de pique-nique et barbecues agréable, parfait pour une sortie en famille. Pour y arriver, il faut suivre la N-116 et puis tourner vers le village d’Osséja, bien indiqué par la D-70. Une fois à Osséja, il faut suivre les panneaux “plan d’eau” vers le stade municipal. Vous pouvez voir le petit lac. Dans une grande prairie d’herbe verte sur les rives du lac, il ya une douzaine de tables en bois, typique et quelques feux d’éclairage, la grotte sans grille, mais efficace. Outre beaucoup d’espace pour courir, et le lac, il ya beaucoup de places de stationnement, des arbres, un terrain de jeu très joli. Également un mini-golf. Dans le lac il est interdit de se baigner et pêcher mais vous pouvez louer des bateaux. En été, il ya même des gonflables. A côté du lac il y a un restaurant si vous manquez quelque chose.

El Via Crucis de Sant Hilari Sacalm

Us conidem a visitar el bellíssim poble de Sant Hilari Sacalm, en ple massís de les Guilleries, amb una natura desbordant, un paisatge verd, fantàstic. Sant Hilari te racons meravellosos que conviden el viatger a descansar uns dies en aquesta vila beneida per la mare naturalesa. Les fonts del seu entorn, més d’un centenar, les àrres d’esbarjo, els boscos, ofereixen llocs idíl·lics per fer pícnics, per passejar o per fer esport, caminar o anar en bici, en família. I si sou famílies amants del caravàning heu de saber que fou el primer municipi de Catalunya en tenir, al poliesportiu, una àrea de serveis habilitada per a caravanes. Espais com la font del Pic, o la font Vella, o la cèlebre font Picant, ofereixen espais mables que no oblidareu. I no son les úniques fonts que val la pena visitar. Teniu també la Font del Cirerer, la Font del Parc, la d’en Jover, la Font del Petrinxo, la del Serrat o la Font del Ferro. I si avui us recomanem una sortida a Sant Hilari és perquè el divendres sant representen un viacrucis que ha estat declarat element patrimonial d’interès nacional. Cada estació és una escena representada en un indret del poble. La primera escena correspon a la detenció de Jesús a l’hort de Getsemaní, que s’escenifica a l’hort de Can Rovira, al casc antic. A la plaça de l’església es representa el judici de Jesús davant de Ponç Pilat, i les darreres escenes es desenvolupen al mont del Calvari, on l’escena final de la mort és el moment més àlgid de tota la celebració. El Via Crucis comença a les 21:00 hores i dura aproximadament unes tres hores. Aquesta teatralització va començar ja al segle XVIII. Arribeu-vos a  Sant Hilari Sacalm, que està a poc més d’una hora en cotxe de Barcelona i penseu en passar-hi les vacances de setmana santa. Perquè la cosa no acaba aquí. Durant el cap de setmana els Manaies de Blanes instal·laran un campament a la vila, a la plaça Guilleries. Hi haurà desfilades i combats de l’època romana. També comptaran amb un trenet que anirà voltant pels espais més emblemàtics del poble. Hi haurà visites guiades pels boscos de les Guilleries, un concert a càrrec de les corals Amethysta i Laetare, el Dijous Sant, a les 20:30 hores, una fira artesanal del Passeig de la Font Vella, el divendres Sant, i una fira d’atraccions de la plaça Lluís Companys. Així mateix teniu concerts per infants, i teatre, el dissabte i el diumenge. Per dormir teniu tota mena de llocs interessants. Comencem per les fantàstiques, atípiques i molt divertides Cabanes als Arbres, que és una forma d’allotjament rural molt novedós i alternatiu. Son com una mena de nius situats en l’entramat de les branques d’un majestuós arbre. Inaudit!. Si voleu quelcom més tradicional res millor que una casa rural, com ara La vinyota situada enmig de boscos de castanyers a 5 minuts del poble, o Les Clotes, una masia centenària. La Casica es una masoveria rural independent del segle XVII situada al mig de les Guilleries. El Riudecos és una altra masia ubicada prop del petit nucli rural de Joanet, entre Sant Hilari i Arbúcies. Per gent més tradicional encara L’Hostal Torras, al mig del poble, ofereix un restaurant molt bo, i unes habitacions senzilles i netes. Allotjament familiar. Una mica més selecte és l’Hotel Ripoll, un altre establiment molt familiar, bon hotel i també bona cuina. Una altra possibilitat d’allotjament és el Vilar Rural, una mena d’hotel pensat per a la canalla i les seves famílies, situat en un entorn ple de naturalesa, que proposa excursions, o bé conèixer la masovera, amb l’hort, els animals de la granja, el burret, la piscina climatitzada i coberta, els berenars…. Molt diferent, molt còmode, ideal per famílies amb nens i nenes. Bon cap de setmana a Sant Hilari!.

En Sant Hilari Sacalm, un bello pueblo de montaña situado en el macizo de Las Guillerias, celebran el Viernes Santo, desde hace ya más de 300 años, un solemne VIa Crucis teatralizado que recorre las calles y plazas del pueblo. Un evento para no perderselo. Tampoco hay que perderse el paisaje sublime que rodea este pueblo mágico de la Catalunya interior, con sus bosques y sus fuentes. Ideal para un fin de semana. Hay muchos hoteles con encanto y casas rurales para dormir y comer bién. Entre ellos sobresale el Vilar Rural, un nuevo concepto de hotel que pone al servicio de las famílias con niños un entorno cuidado y amable pensado para ellos.

Via Crucis a Sant Hilari Sacalm

Us conidem a visitar el bellíssim poble de Sant Hilari Sacalm, en ple massís de les Guilleries, amb una natura desbordant, un paisatge verd, fantàstic. Sant Hilari te racons meravellosos que conviden el viatger a descansar uns dies en aquesta vila beneida per la mare naturalesa. Les fonts del seu entorn, més d’un centenar, les àrres d’esbarjo, els boscos, ofereixen llocs idíl·lics per fer pícnics, per passejar o per fer esport, caminar o anar en bici, en família. I si sou famílies amants del caravàning heu de saber que fou el primer municipi de Catalunya en tenir, al poliesportiu, una àrea de serveis habilitada per a caravanes. Espais com la font del Pic, o la font Vella, o la cèlebre font Picant, ofereixen espais mables que no oblidareu. I no son les úniques fonts que val la pena visitar. Teniu també la Font del Cirerer, la Font del Parc, la d’en Jover, la Font del Petrinxo, la del Serrat o la Font del Ferro. I si avui us recomanem una sortida a Sant Hilari és perquè el divendres sant representen un viacrucis que ha estat declarat element patrimonial d’interès nacional. Cada estació és una escena representada en un indret del poble. La primera escena correspon a la detenció de Jesús a l’hort de Getsemaní, que s’escenifica a l’hort de Can Rovira, al casc antic. A la plaça de l’església es representa el judici de Jesús davant de Ponç Pilat, i les darreres escenes es desenvolupen al mont del Calvari, on l’escena final de la mort és el moment més àlgid de tota la celebració. El Via Crucis comença a les 21:00 hores i dura aproximadament unes tres hores. Aquesta teatralització va començar ja al segle XVIII. Arribeu-vos a  Sant Hilari Sacalm, que està a poc més d’una hora en cotxe de Barcelona i penseu en passar-hi les vacances de setmana santa. Perquè la cosa no acaba aquí. Durant el cap de setmana els Manaies de Blanes instal·laran un campament a la vila, a la plaça Guilleries. Hi haurà desfilades i combats de l’època romana. També comptaran amb un trenet que anirà voltant pels espais més emblemàtics del poble. Hi haurà visites guiades pels boscos de les Guilleries, un concert a càrrec de les corals Amethysta i Laetare, el Dijous Sant, a les 20:30 hores, una fira artesanal del Passeig de la Font Vella, el divendres Sant, i una fira d’atraccions de la plaça Lluís Companys. Així mateix teniu concerts per infants, i teatre, el dissabte i el diumenge. Per dormir teniu tota mena de llocs interessants. Comencem per les fantàstiques, atípiques i molt divertides Cabanes als Arbres, que és una forma d’allotjament rural molt novedós i alternatiu. Son com una mena de nius situats en l’entramat de les branques d’un majestuós arbre. Inaudit!. Si voleu quelcom més tradicional res millor que una casa rural, com ara La vinyota situada enmig de boscos de castanyers a 5 minuts del poble, o Les Clotes, una masia centenària. La Casica es una masoveria rural independent del segle XVII situada al mig de les Guilleries. El Riudecos és una altra masia ubicada prop del petit nucli rural de Joanet, entre Sant Hilari i Arbúcies. Per gent més tradicional encara L’Hostal Torras, al mig del poble, ofereix un restaurant molt bo, i unes habitacions senzilles i netes. Allotjament familiar. Una mica més selecte és l’Hotel Ripoll, un altre establiment molt familiar, bon hotel i també bona cuina. Una altra possibilitat d’allotjament és el Vilar Rural, una mena d’hotel pensat per a la canalla i les seves famílies, situat en un entorn ple de naturalesa, que proposa excursions, o bé conèixer la masovera, amb l’hort, els animals de la granja, el burret, la piscina climatitzada i coberta, els berenars…. Molt diferent, molt còmode, ideal per famílies amb nens i nenes. Bon cap de setmana a Sant Hilari!.

En Sant Hilari Sacalm, un bello pueblo de montaña situado en el macizo de Las Guillerias, celebran el Viernes Santo, desde hace ya más de 300 años, un solemne VIa Crucis teatralizado que recorre las calles y plazas del pueblo. Un evento para no perderselo. Tampoco hay que perderse el paisaje sublime que rodea este pueblo mágico de la Catalunya interior, con sus bosques y sus fuentes. Ideal para un fin de semana. Hay muchos hoteles con encanto y casas rurales para dormir y comer bién. Entre ellos sobresale el Vilar Rural, un nuevo concepto de hotel que pone al servicio de las famílias con niños un entorno cuidado y amable pensado para ellos.

Una volta als Pirineus

Avui us proposarem una ruta, en cotxe, per fer durant les vacances d’estiu al voltant dels Pirineus. Es tracta d’una excursió maravellosa per fer en família, inoblidable. Nosaltres la varem dur a terme fa uns anys i el record que ens en ha quedat ens impulsarà, un dia o altre, a repetir-la. Ho te tot: natura, cultura, diversió. Història i paisatge, gastronomia, aventura. Els infants gaudeixen dels rius i llacs, dels esports, dels parcs. Pot durar una setmana o dues, o fins i tot més. Qualsevol allotjament és possible: càmpings maravellosos, hotelets amb encant, cases rurals magnífiques. Podeu pujar més, o menys colls de muntanya. Estar més dies aquí, o allà. Feu el que feu disfrutareu. Podem iniciar la sortida a Barcelona per arribar-nos a la Vall d’Ordesa, a Torla. Deixem estar el Pirineu Català, i la Vall d’Arán, més propers, que podeu fer en sortides de ponts i caps de setmana, i d’aquesta manera “no cremem” el territori. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. (A la foto). Nosaltres hi arribem sempre via Lleida, Osca i Ainsa. Visitem aquest poblet medieval maravellós i pugem el Vall del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Podem continuar cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. Continuem camí cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica. Un xic més enllà, a Puente la Reina, surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac, on podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge, i visitar la imponent església romànica de Siresa. A la Vall d’Ansó podeu remuntar el riu fins arribar al circ glaciar de Zuriza. D’allà mateix, per una carretera de muntanya, passareu a la vall del Roncal, que no us el podeu deixar perdre. És el Pirineu de Navarra en tot el seu esplendor. Podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i asequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos. Isaba n’és un. Bon lloc per fer una parada, en bons hotels. Nosaltres ho vam fer a casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Continuem la ruta cap al Vall de Salazar per la NA-140, fins Ochagavia, per anar a veure Irati, el bosc més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra. Hi ha tres maneres d’aproprar-se al bosc d’Irati en cotxe. La més fàcil, la més planera, possiblement sigui remuntar la vall bellíssima d’Aezkoa, seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta. podeu dinar a a Otsagabia, a l’asador Kixkia. A Irati també s’hi pot accedir des del costat francés, però això us ho proposarem unes línies més avall. Seguim ara fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. D’allà passem a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge. anem ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial. Trobem les Gorges de Kakueta, una maravella que cal visitar i arribem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins la ratlla de la frontera, a veure pastar les ovelles. Baixem cap a Oloron-Sainte Marie, que te un barri antic, amb una esglèsia romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Ara arriba el plat fort: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem l’Aubisque, un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós. Remuntem cap a baixem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!. Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

Les Agudes

Les Agudes és un dels cims més alts del Massís del Montseny, a més de ser el més escenogràfic, el més agut, el més bonic i el més escarpat. La vista des de dalt de les Agudes és senzillament bestial. En un dia clar res no estorba la visió panoràmica de tot el Pirineu, el mar fins Mallorca, i les grans planes d’Osona i el Vallés. És un pic que domarà a la família la sensació d’haver pujat l’Everest, per poc esforç. Un cim que, amb el seu munt de pedres, amb alguna clapa de neu a la primavera, us farà sentir muntanyencs i exploradors sense haver caminat massa estona.  Aquesta ruta d’ascensió es pot fer en cotxe fins allà on us deixin els guardes forestals. Dependrà del dia, festius més malament, i també de l’hora i de la quantitat de vehicles que ja siguin dalt. De tota manera el darrer tram fins al Turó de l’Home, i la pujada final a les Agudes sempre caldrà fer-la a peu. Hi ha moltes maneres de fer l’esxcursió, i això us permetrà diversos circuïts de pujada i baixada, amb nombrosos alicients: vistes, miradors, boscos variats… Pugeu per la que més us agradi, i baixeu per la que us faci més gràcia. Totes són molt boniques. Nosaltres aniríem desde Barcelona, o de Girona, fins a la sortida 11 de l’autopista A-7, i entraríem a la població de Sant Celoni. Aquí només cal seguir les indicacions cap a Santa Fe per la carretera BV-5114. Poc abans d’arribar, a uns 2 kms. i quan ja sou dins la Vall de Santa Fé, vigileu a mà esquerra una pista asfaltada, estreta, que anuncia el Turó de l’Home. Aneu parant per admirar la natura, i arribats al coll, les panoràmiques des dels miradors existents. Bon aparcament. Si heu tingut sort us deixaran arribar fins l’aparcament que hi ha a la falda assolellada del Turó de l’Home, no lluny del seu cim i de l’observatori.  El Turó de l’Home amb 1706 m. d’altitud és el punt més alty del Montseny, però el cim sembla un prat de vaques, amb edificacions i antenes. Molt poc alpí. D’allà mateix surt un camí que en una mitja hora llarga, o una hora, us portarà a les Agudes. Per tornar caldrà refer el camí fins el cotxe, i podeu baixar per la vessant de solei cap al càmping de Fontmartina, molt bonic, amb grans prats per jugar els infants i zones de picnic, o bé cap al poble de Montseny, i les seves cèlebres piscines, i agafar la carretera BV-5301, per anar a Sant Esteve de Palautordera. Si preferiu desfer camí, i retorneu a Santa Fe, trobareu allà el centre d’interpretació del Parc Natural del Montseny, amb bonics audiovisuals, i tota mena de serveis. Si algú es fa càrrec del cotxe, i us fa de taxista voluntari, podeu potser baixar de les Agudes per la via nord, cap a Sant Marçal, bonica ermita i hotelet rural, o cap a l’àrea recreativa de Passavets, a la carretera BV-5114. Atenció: itinerari de baixada molt ràpid, bonic i espectacular, però perillós. Hi ha una tartera. Podeu dinar de picnic a molts llocs: Santa Fe, Sant Marçal, Passavets, Fontmartina… També hi ha molt bons restaurants. Us recomanem perquè els hem provat, La Terrassa de Campins, a l’entrada del poble, a la mateixa carretera de Sant Celoni a Santa Fé (BV-5114), Tel: 938 47 53 29. Aparcament fàcil. Dins Campins mateix, el Maria Rosa. A Santa Fe teniu l’Hotel Santa Fe, Tel: 938 47 50 11, antic i acollidor, amb bona cuina, i l’Avet Blau. Més enllà, en un paratge idílic, el HUSA Sant Marçal, en un antic monestir. També hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar, o bé Can Barrina, que és un bonic hotelet amb encant. Tots ells a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà del poble de Montseny. Si voleu passar un cap de setmana molt més natural, llavors probeu al càmping de Fontmartina, o al Les Illes. També podeu dormir molt bé en alguna casa rural de la zona: El Porxo de Can Baixeres, o bé la casa rural El Baiés, que es lloga sencera, com també ho fa Can Toni, i ca la Xica. Bona excursió pel Montseny!.

Les Agudes es una de las cimas más altas del Macizo del Montseny, además de ser el más escenográfico, el más agudo, el más bonito y el más escarpado. La vista desde lo alto de las Agudes es sencillamente bestial. En un día claro nada estorba la visión panorámica de todo el Principado, el mar hasta Mallorca, y las grandes llanuras de Osona y el Vallés. Es un pico que dará a vuestra familia la sensación de haber subido el Everest, con poco esfuerzo. Una cumbre que, con su montón de piedras, con alguna mancha de nieve en primavera, les hará sentir montañeros y exploradores sin haber caminado demasiado tiempo. Esta ruta de ascensión se puede hacer en coche hasta donde le dejen los guardas forestales. Dependerá del día, los festivos está peor, y también de la hora y de la cantidad de vehículos que estén arriba. De todas formas el último tramo hasta el Turó de l’Home, y la subida final a las Agudes siempre habrá que hacerlos a pie. Hay muchas maneras de hacer el excursió, y les daremos varios circuitos de subida y bajada, con numerosos alicientes: vistas, miradores, bosques variados … Subid por la ruta que más os guste, y bajad por la que os haga más gracia. Todas son muy bonitas. Nosotros iríamos desde Barcelona, ​​o de Girona, hasta la salida 11 de la autopista A-7, y entraríamos en la población de Sant Celoni. Aquí sólo hay que seguir las indicaciones hacia Santa Fe por la carretera BV-5114. Poco antes de llegar, a unos 2 kms. y cuando ya se está dentro del Valle de Santa Fé, vigilad a mano izquierda una pista asfaltada, estrecha, en que anuncia el Turó de l’Home. Vayan parando para admirar la naturaleza, y llegados al col, vean las panorámicas desde los miradores existentes. Buen aparcamiento. Si han tenido suerte les dejarán llegar hasta el aparcamiento que hay en la falda soleada del Turó de l’Home, no lejos de su cima y del observatorio. El Turó del Hombre con 1706 m. de altitud es el punto más alto del Montseny, pero la cumbre parece un prado de vacas, con edificaciones y antenas. Muy poco alpino. De allí mismo sale un camino que, en media hora larga, o una hora, les llevará a Les Agudes. Para volver habrá que rehacer el camino hasta el coche, y pueden bajar por la ladera de solana hacia el camping de Fontmartina, muy bonito, con grandes prados para jugar los niños y zonas de picnic, o bien hacia el pueblo de Montseny, y sus célebres piscinas, y coger la carretera BV-5301, para ir a Sant Esteve de Palautordera. Si prefieren deshacer camino, regresarán a Santa Fe, y encontrarán allí el centro de interpretación del Parque Natural del Montseny, con bonitos audiovisuales, y todo tipo de servicios. Si alguien se hace cargo del coche, y les hace de taxista voluntario, pueden tal vez bajar de las Agudes por la vía norte, hacia Sant Marçal, bonita ermita y hotelito rural, o hacia el área recreativa de Passavets, en la carretera BV-5114. Atención: itinerario de bajada muy rápido, bonito y espectacular, pero peligroso. Hay una tartera. Pueden comer de picnic en muchos lugares: Santa Fe, Sant Marçal, Passavets, Fontmartina … También hay muy buenos restaurantes. Os recomendamos los que hemos probado, como La Terraza de Campins, en la entrada del pueblo, en la misma carretera de Sant Celoni a Santa Fe (BV-5114), Tel: 938 47 53 29. Aparcamiento fácil. Dentro Campins mismo, el María Rosa. En Santa Fe tienen el Hotel Santa Fe, Tel: 938 47 50 11, antiguo y acogedor, con buena cocina, y el Abeto Azul. Más allá, en un paraje idílico, el HUSA Sant Marçal, en un antiguo monasterio. También está el clásico Hotel San Bernat donde se puede dormir, y comer, o bien Can Barrina, que es un bonito hotelito con encanto. Todos ellos en la carretera de Coll Formic mismo. L’Ou de Reig es un hostalet sencillo y casero del pueblo de Montseny. Si quieren pasar un fin de semana mucho más natural, entonces prueben el camping de Fontmartina, o el Les Illes. También pueden dormir muy bien en alguna casa rural de la zona.

El Cap del Rec

Possiblement el millor indret de la Cerdanya per anar amb infants: El Cap del Rec.  A l’hivern neu a dojo.  A l’estiu gespa abundant. Unes vistes espectaculars damunt la plana ceretana. Vistes d’ensomni damunt el Cadí, a l’altra costat de l’abim. Vistes privilegiades damunt la Tossa. Riuets que vagarejen, saltirons, entre els pins, creuan una plana inmensa, una plana acollidora, una plana vastíssima. Els infants tenen aquí el seu paradís. Quan està nevat perquè hi ha espai sense perill, sense esquiadors, per fer les seves guerres de neu familiars, per baixar sense velocitat amb els seus trineus. Quan hi ha gespa, perquè poden còrrer lliurament, amunt i avall, ficant els peus a l’aigua fresca dels rierols. I per si això fos poc encara us direm un parell més de secrets del Cap de Rec: hi ha un refugi, amb bar i restaurant, amb tota mena de serveis. Podeu dinar allà o fer pic-nic. Hi ha fonts abundoses, d’una aigua nítida, nival, superior. I segon secret: podeu arribar-hi, sense cap mena de dificultat, amb cotxe. Hi arriba una pista, primer asfaltada i més tard de terra, en molt bon estat, en boníssim estat, ampla, que us permetrà fer-hi pujar qualsevol mena de vehicle. Bon aparcament. Per arribar al Cap del Rec cal sortir de Martinet cap a Lles. Des de Lles la pista, senyalitzada, us durà en uns 8 kms. dalt de tot de la carena, a quasi bé 2000 mts d’altura. Benvinguts!.

Posiblemente el mejor lugar de la Cerdanya para ir con niños: El Cap del Rec. En invierno nieve a raudales. En verano césped abundante. Unas vistas espectaculares a la plana ceretana. Vistas de ensueño sobre el Cadí, al otro lado del abismo. Vistas privilegiadas sobre la Tossa. Riachuelos que vagan, dando saltos, entre los pinos, y cruzan una llanura inmensa, una llanura acogedora, una llanura vastísima. Los niños tienen aquí su paraíso. Cuando está nevado porque hay espacio sin peligro, sin esquiadores, para hacer sus guerras de nieve familiares, para bajar sin velocidad con sus trineos. Cuando hay césped, porque pueden correr libremente, arriba y abajo, metiendo los pies en el agua fresca de los riachuelos. Y por si esto fuera poco todavía para convencerles les diremos un par de secretos del Cap de Rec: hay un refugio, con bar y restaurante, con todo tipo de servicios. Pueden comer allí o hacer pic-nic. Hay fuentes abundantes, de un agua nítida, nival, superior. Y segundo secreto: pueden llegar, sin ningún tipo de dificultad, en coche. Llega una pista, primero asfaltada y más tarde de tierra, en muy buen estado, en buenísimo estado, ancha, que les permitirá subir con cualquier tipo de vehículo. Buen aparcamiento. Para llegar al Cap del Rec hay que salir de Martinet a Lles. Desde Lles la pista, señalizada, le llevará en unos 8 kms. alto de la cresta, a casi 2000 mts de altura. ¡Bienvenidos!.

La Vall de Campan

La Vall de Campan, a l’altra banda dels Pirineus, és una bonica terra francesa, situada a cavall de dos ports mítics: l’Aspin i el Tourmalet. Oberta al nord, vers Bagneres de Bigorre i Lourdes, i tancada al sud per la massa imponent del Pirineu més axial, creuada pel riu Adour, Campan i la seva vall ens ofereixen multitud d’atractius. Si ja us heu recorregut amb la vostra família tots els valls pirinecs d’aquest costat de la serralada, potser ja va siguent hora de fer un volt per l’altra banda. La vall es plena de poblets pintorescos amb esglèsies de tota mena, ( a la foto la del poble de Campan), del romànic més bonic, al més abigarrat barroc de muntanya. També són ressenyables els seus mercats coberts i les cases fortes. Però és la natura la reina del viatge. Les muntanyes, altíssimes, han estat dominades per l’home. Un telefèric us portarà des de l’estació d’esquí de La Mongie, una mica monstruosa, fins el observatori del Pic del Migdia. Una excursió que no podeu perdre-us. També són inexcusables les pujades al Tourmalet i l’Aspin, tot i que no cal que sigui dalt d’una bicicleta. O si preferiu quelcom més tranquil, quedeu-vos a La Payolle, al final del vall, on teniu molts senders i una estació d’esquí de fons. Si us agraden les coves no deixeu de veure les de Medous. En aquesta vall hi ha molts petits hotels, càmpings i bonics refugis. Ens agrada especialment la Maison d’Hoursentut, càlida i ben condicionada, habitacions familiars, al poblet de Gripp, pujant cap a La Mongie. Tota la vall està farcida de petits restaurants acollidors. Ens fa el pes l’Auberge de Lou Fabeclo, al poble de Baudean. Un típic restaurant du terroir!.

El Valle de Campan, al otro lado de los Pirineos, es una hermosa tierra francesa, situada a caballo de dos puertos míticos: el Aspin y el Tourmalet. Abierta al norte, hacia Bagneres de Bigorre y Lourdes, y cerrada al sur por la masa imponente del Pirineo más axial, cruzada por el río Adour, Campan y su valle nos ofrecen multitud de atractivos. Si ya se ha recorrido con su familia todos los valles pirenaicos de este lado de la cordillera, quizás ya va siendo hora de dar una vuelta por el otro lado. El valle se llena de pueblos pintorescos con iglesias de todo tipo, (en la foto la del pueblo de Campan), del románico más bonito, al más abigarrado barroco de montaña. También son reseñables sus mercados cubiertos y las casas fuertes. Pero es la naturaleza la reina del viaje. Las montañas, altísimas, han sido dominadas por el hombre. Un teleférico le llevará desde la estación de esquí de La Mongie, un poco monstruosa, hasta el observatorio del Pic du Midi. Una excursión que no pueden perderse. También son inexcusables las subidas al Tourmalet y el Aspin, aunque no es necesario que sea encima de una bicicleta. O si prefieren algo más tranquilo, quédense en La Payolle, al final del valle, donde tienen muchos senderos y una estación de esquí de fondo. Si os gustan las cuevas no dejen de ver las de Médous. En este valle hay muchos pequeños hoteles, campings y hermosos refugios. Nos gusta especialmente la Maison de Hoursentut, cálida y bien acondicionada, con habitaciones familiares, en el pueblo de Grippo, subiendo hacia La Mongie. Todo el valle está repleto de pequeños restaurantes, muy acogedores. Nos gusta l’Auberge de Lou Fabeclo, el pueblo de Baudean. ¡Un típico restaurante du terroir!.

Pic du Midi

El Pic de Midi de Bigorre alça la seva massa impressionant damunt la plana del nord dels Pirineus. La seva ombra domina les comarques antigues de la Bigorra, Cominges, Soule, mitja Occitània. És un gegant dels Pirineus, més poderós perquè està aïllat, sol, poderós. La seva mole arriba a més de 2.800 mts d’altura. És un mirador excepcional. Des del seu pic podreu veure, en un dia clar, tota la serralada fins el mar: Aneto, Vignemale, Perdiguero, Possets, Perdut, Taillón, Maladeta… I vers París, la vista es pedrà a les palnes d’Aquitània, de Toulouse, de la Lomagne. Podeu pujar-hi des de l’estació d’esquí de La Mongie, mitjançant un telefèric que surt cada mitja hora, tot el dia. Bon aparcament. A dalt trobareu un museu metereològic, una estació astronòmica, restaurants, terrasses i la possibilitat de fer algunes petites rutes, agraïdes al màxim de paisatge. Una experiència única pels vostres fills i filles. Arribeu al Pic de Midi a través del vall de Campan, per Bielsa i el túnel. Baixeu a Arreau, on teniu un bon hotel: l’hotel d’Anglaterre, i passeu el coll d’Aspin, fins Campan. D’allà a La Mongie. Si voleu passar uns dies per allà, penseu en pujar el Tourmalet, (no cal que sigui en bici), o descansar a Balnea.

El Pico de Midi de Bigorre alza su masa impresionante sobre la llanura del norte de los Pirineos. Su sombra domina las comarcas antiguas de la Bigorra, Cominges, Soule, media Occitania. Es un gigante de los Pirineos, más poderoso porque está aislado, solo. Su mole llega a más de 2.800 mts de altura. Es un mirador excepcional. Desde su pico podréis ver, en un día claro, toda la cordillera hasta el mar: Aneto, Vignemale, Perdiguero, Possets, Perdido, Taillón, Maladeta … Y hacia París, la vista se pierde en Aquitania, Toulouse, la Lomagne. Pueden subir desde la estación de esquí de La Mongie, mediante un teleférico que sale cada media hora, todo el día. Buen aparcamiento. Arriba encontrarán un museo metereológico, una estación astronómica, restaurantes, terrazas y la posibilidad de hacer algunas pequeñas rutas, agradecidas al máximo de paisaje. Una experiencia única para vuestros hijos e hijas. Lleguarán al Pico de Midi a través del valle de Campan, por Bielsa y el túnel. Bajen hasta Arreau, donde tienen un buen hotel: el hotel de Anglaterre, y pasen el col d’Aspin, hasta Campan. De allí a La Mongie. Si desean pasar unos días por allí, piensen en subir el Tourmalet, (no hace falta que sea en bici), o descansar en Balnea.