Innsbruck, revisitada


Tomba de l’emperador Maximilià I.
Innsbruck és una ciutat preciosa que sempre visitem quan anem cap a Alemanya o l’est d’Europa. Ens agrada passar el Brennero, des de Verona, i baixar fins a la capital del Tirol. Si és Nadal és molt agradable visitar el bonic mercat de Nadal, i en tot temps la catedral, res de l’altre món, i la capella del palau on hi ha la fastuosa tomba de Maximilià I. També és bonica la Residenz, i en general tot el nucli antic. Ens agraden els seus carrers de pedra i les robustes cases medievals i renaixentistes. I ens agrada encara més allotjar-nos, dinar i sopar a la Gasthof Goldener Adler, un hotel i restaurant d’especialitats tiroleses on han menjat molts famosos i que fa anys que funciona. Molt bonic! Innsbruck és la capital del Tirol, una de les regions més boniques d’Europa. La ciutat mateixa és molt bella. És una ciutat gran, però molt ben conservada. El centre històric medieval, amb el balcó d’or, fantàstic. De veritat que no us podeu perdre la tomba de Maximilià I, el més fastuós panteó renaixentista d’Europa, a l’església de la cort. O el palau imperial. O el castell d’Ambras. Passegeu pels carrers porxats, plens de botigues. Sentiu cantar els grups vocals tirolesos i actuar les millors orquestres d’Europa, gratuïtament, durant el seu festival d’estiu. Si us agrada esquiar aneu-hi a l’hivern. Tot és blanc. Les millors instal·lacions d’esquí d’Àustria us esperen a tocar d’Innsbruck. No deixeu de visitar els seus entorns. Està en ple cor dels Alps austríacs i, amb això, està tot dit. Si no us agrada estar al centre de la ciutat podeu dormir als afores d’Innsbruck, una mica més enllà de l’aeroport, a l‘hotel Kranebitten. Us el recomanem, per menjar i per dormir, pel preu i per les atencions, tot i que és més senzill que el Goldener Adler. Al mateix poble d’aquest hotel, carretera enllà teniu un càmping on també hi hem fet estada. No és res de l’altre món, però està proper a Innsbruck. Innsbruck es la capital del Tirol, una de las regiones más bonitas de Europa. La ciudad misma es muy bella. Sus calles, iglesias, palacios. Es una ciudad grande, pero muy bien conservada. La catedral es muy bonita. El centro histórico medieval, con el balcón de oro, (en la foto), fantástico. No os podéis perder la tumba de Maximiliano I, el más fastuoso panteón renacentista de Europa, la iglesia de la corte, o el palacio de Ambras, o el palacio imperial. Ni de pasear por las calles porchadas, con cientos de tiendas. Escuche cantar los grupos vocales tiroleses y actuar a las mejores orquestas de Europa, gratuitamente, durante su festival de verano. Si os gusta esquiar id en invierno. Todo está blanco. Las mejores instalaciones de Austria les esperan junto a Innsbruck. No deje de visitar su entorno natural. Está en pleno corazón de los Alpes austríacos y, con ello, está todo dicho. Nosotros dormimos en el Goldener Adler, en el centro de la ciudad, però en las afueras de Innsbruck, un poco más allá del aeropuerto, teneis el hotel Kranebitte, más sencillo. Os lo recomendamos, para comer y para dormir, por el precio y por las atenciones. Innsbruck is the capital of the Tirol, one of the most beautiful regions of Europe. The city itself is very nice. Its streets, churches, palaces … but also its environment. It’s in full heart of the Austrian Alps and, with this, is quite above mentioned. We sleep in the city center at Goldener Adler Hotel but in suburbs of Innsbruck, near to the airport, there is the hotel Kranebitte. We also recommend it to you, for the food and to sleep, for the price and for the attentions.

Fira de Santa Tecla de Berga


 

Sempre és molt agradable pujar al Pirineu que envolta Berga, i a la ciutat, que és molt bonica. I aquest cap de setmana ho podrem fer perquè s’hi celebra la seva fira agropecuària i ramadera, la fira de Santa Tecla. És divertit visitar la fira, veure els bitxos, i també voltar per la vila, de carrers estrets i costeruts. O bé rondar pels voltants, que son meravellosos. Perquè Berga és un centre d’excursions familiars magnífiques pel Pirineu. A Berga s’hi organitzen sovint saraus molt importants, com ara La Patum, festa ancestral, patrimoni de la humanitat. I, sortint des de Berga, cada tardor, milers de famílies boletaires ocupen els boscos de la Catalunya més forestal. Per això, ara, quan ja entrem en la tardor, us convidem a passar el diumenge, o tot el cap de setmana a Berga, en ocasió d’aquesta seva fira ramadera de Santa Tecla. Aquest esdeveniment te lloc tradicionalment aquest proper cap de setmana de setembre. Hi haurà un munt d’expositors amb productes de la terra, artesania, mostra ramadera i de bestiar, maquinària, i mercat de vehicles. La Fira de Santa Tecla comptarà també amb un munt d’activitats complementàries tant dissabte com diumenge. Animeu-vos a anar fins a Berga i passeu allà, al Pirineu el cap de setmana. Podreu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hotel Ciutat de Berga, el Berga Park, o l’hotel Estel. També un gran càmping, amb bungalows de luxe, el Berga Resort. Ideal pels infants. Natura a tope. Hi ha restaurants de primera. Dels millors del Pirineu. Ens han agradat sempre L’Estany Clar, sofisticat, cuina d’autor, Can Sala, també d’autor, però més clàssic. Amagat, a la sortida de la ciutat, hi ha Cal Nen és un restaurant, amb allotjament, prop de la carretera que surt en direcció als Rasos de Peguera. En la mateixa carretera hi trobareu La Cabana, un altre bon lloc. De fet si us agrada passejar per la muntanya, o anar a caçar bolets, podeu fer-ho als Rasos precisament. Un espai natural únic, molt familiar, a tocar de la ciutat. A l’hivern una estació d’esquí idílica i poc coneguda. També podeu anar cap a Bagà, mireu quines excursions podeu fer en aquest mateix bloc, cap a Vilada, Borredà, Sant Jaume de Frontanyà o el Coll de Pal. També idílic és el paisatge i els pobles de la vall del Pedraforca, com ara Saldes, Gòsol o Josa del Cadí. Les fonts del Llobregat i Castellar d’en Hug no son pas gaire més lluny. I damunt Berga mateix el santuari de Queralt. Impressionant. Vistes increibles de mitja Catalunya. No us deixeu la fira de Santa Tecla a Berga!.

Berga es una ciudad hermosa. Y un centro de excursiones por el Pirineo. Berga organiza eventos muy importantes, como La Patum. Desde Berga, cada otoño, miles de familias boletaires ocupan los bosques de la Cataluña más forestal. Por eso, ahora, cuando ya entramos en el otoño, os queremos dar una razón más para pasar el domingo, o el fin de semana en Berga. Y esta ocasión és su feria ganadera de Santa Tecla. Este evento tiene lugar el tercer domingo de septiembre, aunque ciertos actos, como el encuentro de acordeonistas o el baile, tienen lugar el sábado por la tarde. Es una muestra básicamente de ganado. De bestias bien grandes, de aquellas que cuestan de ver y gustan a los niños: vacas, toros, caballos … Además de la exposición de los animales también los podréis ver actuar en varias exhibiciones, como el arrastre de peso con caballo. Además tienen una serie de actividades paralelas, como un encuentro de Puntaires, un almuerzo popular, paseos en carro para los niños y niñas, country, encuentro de placas de cava … Para dormir, y comer, en Berga, lo tienen muy bien. Les recomendamos el Hotel Ciutat de Berga, el Berga Park, o el hotel Estel. También un gran camping, con bungalows de lujo, el Berga Resort. Ideal para los niños. Cal Nen es un restaurante, con alojamiento, a la salida de Berga, cerca de la carretera hacia los Rasos de Peguera. Si os gusta ir a buscar setas, podeis hacerlo en los Rasos precisamente. Un espacio natural único, muy familiar, junto a la ciudad. En invierno una estación de esquí idílica y poco conocida. También pueden ir al Santuario de Queralt, un mirador sobre Berga i sobre media Catalunya, que no pueden dejar de ver.

Festa dels Elois de Berga


Sempre és molt agradable pujar al Pirineu que envolta Berga, i a la ciutat, que és molt bonica. I aquest cap de setmana ho podrem fer perquè s’hi celebra la seva festa dels Elois. Serà el dissabte i el diumenge. El dissabte a la tarda, a les 19 hores, hi ha la tradicional passada per anunciar la festa de Els Elois, que la fa el tabaler, acompanyat per la Banda de l’Escola Municipal de Música. A les 20.30 hores teniu l’anomenat ‘Rapte de la núvia’, una escenificació teatral. Seguirà el “comiat de solters” amb sopar popular i música. El diumenge, a les 9 del matí, les salves de trabuc, a càrrec de la Colla de Trabucaires, donen la sortida a cavalls i dels rucs. Tot això serà a la Font del Ros. La benedicció dels animals a la plaça de Sant Pere. A les 11 hores hi haurà una boda típica de l’Alt Berguedà, amb missa cantada per la Coral Queraltina en honor a sant Eloi. Després de la missa, es repartiran els tradicionals panellets. En acabar, a la plaça de Sant Joan, es dansarà el ballet de Déu. A la tarda entreteniment per a la canalla. És bonic rondar pels carrers de Berga o bé pels voltants, que son meravellosos. Perquè Berga és un centre d’excursions familiars magnífiques pel Pirineu. Animeu-vos a anar fins a Berga i passeu allà el cap de setmana. Podreu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hotel Ciutat de Berga, el Berga Park, o l’hotel Estel. També un gran càmping, amb bungalows de luxe, el Berga Resort. Ideal pels infants. Natura a tope. Hi ha restaurants de primera. Dels millors del Pirineu. Ens han agradat sempre L’Estany Clar, sofisticat, cuina d’autor. La Cabana és un altre bon lloc. Els Rasos son un espai natural únic, molt familiar, a tocar de la ciutat. A l’hivern una estació d’esquí idíl·lica i poc coneguda, ara a l’estiu un lloc ben fresc. També podeu anar cap a Bagà, o a Vilada, i cap a Borredà, pujant fins l’església magnífica de Sant Jaume de Frontanyà o bé pujar fins el Coll de Pal. També idíl·lic és el paisatge i els pobles de la vall del Pedraforca, com ara Saldes, Gòsol o Josa del Cadí. Les fonts del Llobregat i Castellar d’en Hug no son pas gaire més lluny. I damunt Berga mateix el santuari de Queralt. Impressionant. Vistes increïbles de mitja Catalunya. Tots a Berga!.

 Berga es una ciudad hermosa. Y un centro de excursiones por el Pirineo. Berga organiza eventos muy importantes, como la fiesta de los Elois, este fin de semana. Para dormir, y comer, en Berga, lo tienen muy bien. Les recomendamos el Hotel Ciutat de Berga, el Berga Park, o el hotel Estel. También un gran camping, con bungalows de lujo, el Berga Resort. Ideal para los niños. Cal Nen es un restaurante, con alojamiento, a la salida de Berga, cerca de la carretera hacia los Rasos de Peguera. Si os gusta ir a buscar setas, podeis hacerlo en los Rasos precisamente. Un espacio natural único, muy familiar, junto a la ciudad. En invierno una estación de esquí idílica y poco conocida. También pueden ir al Santuario de Queralt, un mirador sobre Berga i sobre media Catalunya, que no pueden dejar de ver.

Bujaruelo, revisitat


De nou hem estat a la vall de Bujaruelo, una vall veïna de la d’Ordesa, al Pirineu Aragonés. Una vall molt menys coneguda que Ordesa, més agreste, menys amable, bellíssima. Amb un pont romànic que permet passar i remuntar el riu. Si hi aneu podreu degustar la cuina sincera i bona del refugi, un lloc molt xulo, amb bones habitacions familiars. Ideal per passar-hi uns dies un cap de setmana llarg, un pont o fins per estar totes unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Podeu arribar-vos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. També, just a l’estiu molta gent, i cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, molt ben parats i nets, a preus imbatibles. També hi ha bar i restaurant, amb una cuina molt cuidada, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

Ermita de Sant Nicolau, restes. A sota muntanyes rodejant Bujaruelo.

El refugi i restaurant. Molt net i ben condicionat. A sota el circ glaciar on neix el riu Ara.

El típic i famós pont medieval de Bujaruelo.

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

Mont Cenis / Moncenisio


El Coll de Mont Cenis, en francès, o del Moncenisio en italià, separa aquestes dues nacions en un pas alpí no gaire alt i molt bonic. Uneix Torino i Grenoble, Sant Jean de Modane i Susa, sense necessitat de pagar cap túnel de peatge, per una ruta evocadora, en mig de paisatges idíl·lics i sense fer patir el cotxe. A l’hivern està tancada per la neu, això si. és una bona ruta alternativa per viatjar a Itàlia a l’estiu sense passar calor i sense patir retencions a l’autovia marítima entre Niça i Gènova. Es puja per Perpignan, Narbonne, Montpellier, Nimes, Avignon, Valence, Grenoble, Albertville, Sant Jean de Modane… i es baixa per Susa cap a Torino, per continuar després camí de Milà, Florència o Venecia. O bé a l’inversa. Del costat francés hi ha unes pistes d’esquí molt familiars i nombrosos senders per caminar per les muntanyes. L’accés al llac del Cenis és molt fàcil. Hi ha nombrosos desviaments al llarg de la carretera que serpenteja pel coll des del costat francès a l’italià, que fa ben bé uns 8 kms. d’altiplà, sense pujades ni baixades. Camins molt ben condicionats, amb àrees d’aparcament i tota mena de serveis, restaurants inclosos. Teniu “Le relais du Col du Mont Cenis”, bon petit restaurant just al coll mateix. També Le Malamot, un hotel i restaurant senzill però bo, a la sortida del lloc, ja caient sobre Itàlia. I al mig del parc natural, a peu de carretera, en el monument, centre d’interpretació i església del mont Cenis, bon aparcament i bones vistes del llac i la muntanya, hi ha Le Savoie, un altre bon establiment on menjar.

El paso de Mont Cenis o del Moncenisio, separa Italia y Francia. Se trata de un paso alpino no muy alto y muy bonito.  Une Torino i Grenoble, Sant Jean de Modane y Susa, sin necesidad de pagar el túnel de peaje. La ruta es muy evocadora, en verano, y es una buena ruta alternativa para no pasar calor ni morir en las retenciones entre Niza y Génova. Subid por Perpignan, Narbonne, Montpellier, Nimes, Avignon, Valence, Grenoble, Albertville, Sant Jean de Modane… y bajad hacia Susa y Torino, para continuar a Milán, Florencia o Venecia. O a la inversa. El lago del Cenis és muy bonito. La carretera que serpentea por las alturas lo recorre y encontrareis todo tipo de servicios y restaurantes.  Aconsejamos “Le relais du Col du Mont Cenis”, o Le Malamot, un hotel y restaurante sencillo pero bueno. O Le Savoie, otro buen lugar para comer.

 

Fira de Santa Tecla de Berga


Sempre és molt agradable pujar al Pirineu que envolta Berga, i a la ciutat, que és molt bonica. I aquest cap de setmana ho podrem fer perquè s’hi celebra la seva fira agropecuària i ramadera, la fira de Santa Tecla. És divertit visitar la fira, veure els bitxos, i també voltar per la vila, de carrers estrets i costeruts. O bé rondar pels voltants, que son maravellosos. Perquè Berga és un centre d’excursions familiars magnífiques pel Pirineu. A Berga s’hi organitzen sovint events molt importants, com ara La Patum, festa ancestral, patrimoni de la humanitat. I, sortint des de Berga, cada tardor, milers de famílies boletaires ocupen els boscos de la Catalunya més forestal. Per això, ara, quan ja entrem en la tardor, us conidem a passar el diumenge, o tot el cap de setmana a Berga, en ocasió d’aquesta seva fira ramadera de Santa Tecla. Aquest esdeveniment te lloc tradicionalment el tercer, o quart, cap de setmana de setembre. Aquest any el 22 i 23 de setembre de 2018. Hi haurà un munt d’expositors amb productes de la terra, artesania, mostra ramadera i de bestiar, maquinària, i mercat de vehicles. La Fira de Santa Tecla comptarà també amb un munt d’activitats complementàries tant dissabte com diumenge. Animeu-vos a anar fins a Berga i passeu allà, al Pirineu el cap de setmana. Podreu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hotel Ciutat de Berga, el Berga Park, o l’hotel Estel. També un gran càmping, amb bungalows de luxe, el Berga Resort. Ideal pels infants. Natura a tope. Hi ha restaurants de primera. Dels millors del Pirineu. Ens han agradat sempre L’Estany Clar, sofisticat, cuina d’autor, Can Sala, també d’autor, però més clàssic. Amagat, a la sortida de la ciutat, hi ha Cal Nen és un restaurant, amb allotjament, prop de la carretera que surt en direcció als Rasos de Peguera. En la mateixa carretera hi trobareu La Cabana, un altre bon lloc. De fet si us agrada passejar per la muntanya, o anar a caçar bolets, podeu fer-ho als Rasos precisament. Un espai natural únic, molt familiar, a tocar de la ciutat. A l’hivern una estació d’esquí idílica i poc coneguda. També podeu anar cap a Bagà, mireu quines excursions podeu fer en aquest mateix bloc, cap a Vilada, Borredà, Sant Jaume de Frontanyà o el Coll de Pal. També idílic és el paisatge i els pobles de la vall del Pedraforca, com ara Saldes, Gòsol o Josa del Cadí. Les fonts del Llobregat i Castellar d’en Hug no son pas gaire més lluny. I damunt Berga mateix el santuari de Queralt. Impressionant. Vistes increibles de mitja Catalunya. No us deixeu la fira de Santa Tecla a Berga!.

Berga es una ciudad hermosa. Y un centro de excursiones por el Pirineo. Berga organiza eventos muy importantes, como La Patum. Desde Berga, cada otoño, miles de familias boletaires ocupan los bosques de la Cataluña más forestal. Por eso, ahora, cuando ya entramos en el otoño, os queremos dar una razón más para pasar el domingo, o el fin de semana en Berga. Y esta ocasión és su feria ganadera de Santa Tecla. Este evento tiene lugar el tercer domingo de septiembre, aunque ciertos actos, como el encuentro de acordeonistas o el baile, tienen lugar el sábado por la tarde. Es una muestra básicamente de ganado. De bestias bien grandes, de aquellas que cuestan de ver y gustan a los niños: vacas, toros, caballos … Además de la exposición de los animales también los podréis ver actuar en varias exhibiciones, como el arrastre de peso con caballo. Además tienen una serie de actividades paralelas, como un encuentro de Puntaires, un almuerzo popular, paseos en carro para los niños y niñas, country, encuentro de placas de cava … Para dormir, y comer, en Berga, lo tienen muy bien. Les recomendamos el Hotel Ciutat de Berga, el Berga Park, o el hotel Estel. También un gran camping, con bungalows de lujo, el Berga Resort. Ideal para los niños. Cal Nen es un restaurante, con alojamiento, a la salida de Berga, cerca de la carretera hacia los Rasos de Peguera. Si os gusta ir a buscar setas, podeis hacerlo en los Rasos precisamente. Un espacio natural único, muy familiar, junto a la ciudad. En invierno una estación de esquí idílica y poco conocida. También pueden ir al Santuario de Queralt, un mirador sobre Berga i sobre media Catalunya, que no pueden dejar de ver.

Bonneval sur Arc


Als Alps francesos, no lluny de Grenoble, s’obren precioses valls que s’endinsen a les muntanyes. N’hi ha un munt. Surten des de Grenoble com els radis d’una roda de bici. Remunten rius d’aigües netes fins arribar a grans colls de muntanya, rodejats de cims de més de tres mil metres. Una d’aquestes valls és la de la Maurienne de la que Bonneval sur Arc és el darrer poble, situat a 1800 mts. Bonneval és una veritable destinació de vacances familiars, a pocs kms. del magnífic Coll de l’Iseran, de 2764 mts. Està dins del Parc Nacional de la Vanoise, lloc on podeu fer senderisme i observar animals alpins i gaudir del paisatge i la vegetació. Bonneval és un dels Plus beaux Villages de France, un poblet petit, fet de cases de pedra, balcons de fusta i ben conservat. A l’hivern, Bonneval és un centre ski familiar, tan en pista com de fons.  Si penseu fer una volta pels Alps Francesos de Grenoble no descuideu Bonneval sur Arc, preciós poblet de muntanya francès. No hem dormit mai a Bonneval, tot i que hi ha cases rurals xules, ni hi hem dinat, tot i que te bons restaurants. Nosaltres ho vam fer al poble veï de Bessans, en un restaurant típic de la muntanya de Saboia que es diu La Bocona. Força bé.

Cerca de Grenoble, en los Alpes Franceses, en el valle de la Maurienne, descubrireis este bonito pueblo de alta montaña, clasificado entre los más bellos de Francia. Bonneval sur Arc es un buen destino de vacaciones familiar, situado en el Parc Nacional de la Vanoise. En invierno, Bonneval es un buen centro de ski familiar. Si vais a Grenoble no descuideis Bonneval sur Arc, precioso pueblo de montaña francés. No hemos dormido en Bonneval, pero hay casas rurales chulas. i no hemos comido aunque hay buenos restaurantes. Lo hicimos en el vecino pueblo de Bessans, en un restaurante típico de Saboy que se llama La Bocona.

La Fira de Santa Tecla a Berga


Sempre és molt agradable pujar al Pirineu que envolta Berga, i a la ciutat, que és molt bonica. I aquest cap de setmana ho podrem fer perquè s’hi celebra la seva fira agropecuària i ramadera, la fira de Santa Tecla. És divertit visitar la fira, veure els bitxos, i també voltar per la vila, de carrers estrets i costeruts. O bé rondar pels voltants, que son maravellosos. Perquè Berga és un centre d’excursions familiars magnífiques pel Pirineu. A Berga s’hi organitzen sovint events molt importants, com ara La Patum, festa ancestral, patrimoni de la humanitat. I, sortint des de Berga, cada tardor, milers de famílies boletaires ocupen els boscos de la Catalunya més forestal. Per això, ara, quan ja entrem en la tardor, us conidem a passar el diumenge, o tot el cap de setmana a Berga, en ocasió d’aquesta seva fira ramadera de Santa Tecla. Aquest esdeveniment te lloc tradicionalment el tercer, o quart, cap de setmana de setembre. Aquest any el 23 i 24 de setembre de 2017. Hi haurà un munt d’expositors amb productes de la terra, artesania, mostra ramadera i de bestiar, maquinària, i mercat de vehicles. La Fira de Santa Tecla comptarà també amb un munt d’activitats complementàries tant dissabte com diumenge. Animeu-vos a anar fins a Berga i passeu allà, al Pirineu el cap de setmana. Podreu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hotel Ciutat de Berga, el Berga Park, o l’hotel Estel. També un gran càmping, amb bungalows de luxe, el Berga Resort. Ideal pels infants. Natura a tope. Hi ha restaurants de primera. Dels millors del Pirineu. Ens han agradat sempre L’Estany Clar, sofisticat, cuina d’autor, Can Sala, també d’autor, però més clàssic. Amagat, a la sortida de la ciutat, hi ha Cal Nen és un restaurant, amb allotjament, prop de la carretera que surt en direcció als Rasos de Peguera. En la mateixa carretera hi trobareu La Cabana, un altre bon lloc. De fet si us agrada passejar per la muntanya, o anar a caçar bolets, podeu fer-ho als Rasos precisament. Un espai natural únic, molt familiar, a tocar de la ciutat. A l’hivern una estació d’esquí idílica i poc coneguda. També podeu anar cap a Bagà, mireu quines excursions podeu fer en aquest mateix bloc, cap a Vilada, Borredà, Sant Jaume de Frontanyà o el Coll de Pal. També idílic és el paisatge i els pobles de la vall del Pedraforca, com ara Saldes, Gòsol o Josa del Cadí. Les fonts del Llobregat i Castellar d’en Hug no son pas gaire més lluny. I damunt Berga mateix el santuari de Queralt. Impressionant. Vistes increibles de mitja Catalunya. No us deixeu la fira de Santa Tecla a Berga!.

Berga es una ciudad hermosa. Y un centro de excursiones por el Pirineo. Berga organiza eventos muy importantes, como La Patum. Desde Berga, cada otoño, miles de familias boletaires ocupan los bosques de la Cataluña más forestal. Por eso, ahora, cuando ya entramos en el otoño, os queremos dar una razón más para pasar el domingo, o el fin de semana en Berga. Y esta ocasión és su feria ganadera de Santa Tecla. Este evento tiene lugar el tercer domingo de septiembre, aunque ciertos actos, como el encuentro de acordeonistas o el baile, tienen lugar el sábado por la tarde. Es una muestra básicamente de ganado. De bestias bien grandes, de aquellas que cuestan de ver y gustan a los niños: vacas, toros, caballos … Además de la exposición de los animales también los podréis ver actuar en varias exhibiciones, como el arrastre de peso con caballo. Además tienen una serie de actividades paralelas, como un encuentro de Puntaires, un almuerzo popular, paseos en carro para los niños y niñas, country, encuentro de placas de cava … Para dormir, y comer, en Berga, lo tienen muy bien. Les recomendamos el Hotel Ciutat de Berga, el Berga Park, o el hotel Estel. También un gran camping, con bungalows de lujo, el Berga Resort. Ideal para los niños. Cal Nen es un restaurante, con alojamiento, a la salida de Berga, cerca de la carretera hacia los Rasos de Peguera. Si os gusta ir a buscar setas, podeis hacerlo en los Rasos precisamente. Un espacio natural único, muy familiar, junto a la ciudad. En invierno una estación de esquí idílica y poco conocida. También pueden ir al Santuario de Queralt, un mirador sobre Berga i sobre media Catalunya, que no pueden dejar de ver.

Ogulín


Heu de viatjar a Croàcia, perquè és un país molt bonic. I un cop haureu vist la península d’Istria, o quan potser haureu explorat la costa Dàlmata, imaginem que voldreu fer una ullada a la capital Zagreb. Doncs bé, anant per l’autopista, de Rijeka a Zagreb, o de Zadar a Zagreb, passareu per una zona muntanyosa i boscosa, on hi ha fins i tot estacions d’esquí. La ciutat més important d’aquesta bonica regió, plena d’avets i rius que salten entre prats és Ogulín, un poble gran i prou. Va ser la vila forta dels senyors de Francopan, amos feudals de la regió, i conserva un castell força decoratiu, i res més. Però els voltants son molt xulos, ideals per fer senderisme i excursions amb els nens. I si més no podeu parar aquí a dinar, queda a mig camí de tot arreu. Nosaltres vam dinar al restaurant de l’hotel Francopan, molt bé i bé de preu. Aquest hotel pot servir per fer un tomb, un o dos dies, per aquesta zona, i pel què ofereix, i al preu que ho ofereix, com a base per descansar en una ruta llarga per Croàcia.

En la bella Croàcia, hay una zona poco explorada y explotada por el turismo, una zona de montaña, con pistas de esquí, bosques y rios, ideal para excursiones en familia o para senderismo. Está convenientemente situada en el cruce de las autopistas que van de Zagreb a Zadar y a Rijeka, en el centro del norte del país. La principal ciudad, un pueblo grandote, es Ogulín. Allí podreis comer y dormir muy bien, y muy bien de precio, en el hotel Francopan.

Els Elois a Berga


 

Sempre és molt agradable pujar al Pirineu que envolta Berga, i a la ciutat, que és molt bonica. I aquest cap de setmana ho podrem fer perquè s’hi celebra la seva festa dels Elois. Serà el dissabte 22 i el diumenge 23 de juliol de 2017. El dissabte a la tarda, a les 19 hores, hi ha la tradicional passada per anunciar la festa de Els Elois, que la fa el tabaler, acompanyat per la Banda de l’Escola Municipal de Música. A les 20.30 hores teniu l’anomenat ‘Rapte de la núvia’, una escenificació teatral. Seguirà el “comiat de solters” amb sopar popular i música. El diumenge, a les 9 del matí, les salves de trabuc, a càrrec de la Colla de Trabucaires, donen la sortida a cavalls i dels rucs. Tot això serà a la Font del Ros. La benedicció dels animals a la plaça de Sant Pere. A les 11 hores hi haurà una boda típica de l’Alt Berguedà, amb missa cantada per la Coral Queraltina en honor a sant Eloi. Després de la missa, es repartiran els tradicionals panellets. En acabar, a la plaça de Sant Joan, es dansarà el ballet de Déu. A la tarda entreteniment per a la canalla. És bonic rondar pels carrers de Berga o bé pels voltants, que son meravellosos. Perquè Berga és un centre d’excursions familiars magnífiques pel Pirineu. Animeu-vos a anar fins a Berga i passeu allà el cap de setmana. Podreu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hotel Ciutat de Berga, el Berga Park, o l’hotel Estel. També un gran càmping, amb bungalows de luxe, el Berga Resort. Ideal pels infants. Natura a tope. Hi ha restaurants de primera. Dels millors del Pirineu. Ens han agradat sempre L’Estany Clar, sofisticat, cuina d’autor, Can Sala, també d’autor, però més clàssic. Amagat, a la sortida de la ciutat, hi ha Cal Nen és un restaurant, amb allotjament, prop de la carretera que surt en direcció als Rasos de Peguera. En la mateixa carretera hi trobareu La Cabana, un altre bon lloc. Els Rasos son un espai natural únic, molt familiar, a tocar de la ciutat. A l’hivern una estació d’esquí idíl·lica i poc coneguda, ara a l’estiu un lloc ben fresc. També podeu anar cap a Bagà, o a Vilada, i cap a Borredà, pujant fins l’església magnífica de Sant Jaume de Frontanyà o bé pujar fins el Coll de Pal. També idíl·lic és el paisatge i els pobles de la vall del Pedraforca, com ara Saldes, Gòsol o Josa del Cadí. Les fonts del Llobregat i Castellar d’en Hug no son pas gaire més lluny. I damunt Berga mateix el santuari de Queralt. Impressionant. Vistes increïbles de mitja Catalunya. Tots a Berga!.

 Berga es una ciudad hermosa. Y un centro de excursiones por el Pirineo. Berga organiza eventos muy importantes, como la fiesta de los Elois, este fin de semana. Para dormir, y comer, en Berga, lo tienen muy bien. Les recomendamos el Hotel Ciutat de Berga, el Berga Park, o el hotel Estel. También un gran camping, con bungalows de lujo, el Berga Resort. Ideal para los niños. Cal Nen es un restaurante, con alojamiento, a la salida de Berga, cerca de la carretera hacia los Rasos de Peguera. Si os gusta ir a buscar setas, podeis hacerlo en los Rasos precisamente. Un espacio natural único, muy familiar, junto a la ciudad. En invierno una estación de esquí idílica y poco conocida. También pueden ir al Santuario de Queralt, un mirador sobre Berga i sobre media Catalunya, que no pueden dejar de ver.

Les Falles de l’Alta Ribagorça


De nou arriba un Sant Joan, a finals de juny, el solstici d’estiu, en cap de setmana, arriba el temps de les fogueres. Us volem proposar un viatge familiar, aquest dissabte 17 de juny, a Durró, a la Vall de Boí, magnífica. O aprofitant la setmana de Sant Joan, que aquest any és dissabte, o qualsevol altre cap de setmana de juliol, per anar a gaudir de les falles i les fogueres del Pirineu. Ha estat declarada a París com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Podeu anar, per exemple, a la comarca de l’Alta Ribagorça on, a l’esplèndida Vall de Boí, tenen falles des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol. Unes boniques i antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encén a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit de Sant Joan, màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos aquest diumenge proper, o per Sant Joan a la Vall de Boí per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. Durro, com ja us hem dit, les fa aquest proper dissabte 17 de juny de 2017. El poble de Boí, ho fa el 23 de juny, per la verbena, com Casós, Pont de Suert i Vilaller. El 24 de juny, Sant Joan ho fa Senet. L’1 de juliol serà a Barruera, el 7 de juliol de 2017 a Erill la Vall, el 14 de juliol, el poblet de Taüll, i tancarà Llesp el 22 de juliol. No us preocupeu. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.

Montgarri


A la Vall d’Aran teniu un lloc molt especial, amagat, ideal per una sortida familiar. Es tracta del poblet abandonat de Montgarri, que després de molts anys sense vida ha tornat a acollir activitat humana gràcies a un refugi molt coquetó, amb restaurant, i una empresa d’oci i lleure en la natura que hi te la seva seu. S’hi accedeix de forma relativament fàcil, del maig a l’octubre, en que no sol haver-hi neu, per una pista en prou bones condicions que surt del Pla de Beret. Per anar-hi haureu de pujar fins la Vall d’Aran, bé pel túnel de Vielha, per Lleida i el Pont de Suert, o bé pel grandiós Port de la Bonaigua, un port de carretera de muntanya de més de 2000 metres d’alçada, amb vistes esplèndides damunt els Pirineus. Aquesta ruta va per Tàrrega, Balaguer, Tremp i Sort. En tots dos casos heu d’anar fins el complex turístic de Baqueira-Beret, d’on surt, ben indicada, la carretera asfaltada que remunta fins el Pla de Beret, on hi ha una estació d’esquí, a 1850 mts. d’altura. Aquest pla ja és prou bonic en ell mateix. Aquí, envoltats de muntanyes molt altes, neixen i juguen amb pedres, herba, neu i petits ponts, els rius Garona, que va cap a França, i el riu Noguera Pallaresa, que seguirem en tota la nostra ruta. En el Pla de Beret hi ha bon aparcament. Des d’aquest pàrquing surten les dues pistes possibles per anar a Montgarri. A l’esquerra del riu, baixant, teniu un sender peatonal, ample i còmode, que en 8 kms. us porta a Montgarri travessant prats i pastures. Amb nens una mica menys de dues hores, baixada suau, que serà pujada al tornar al Pla de Beret!. Si escolliu anar-hi amb vehicle preneu la pista de terra, ampla i ben condicionada, que surt pel marge dret del riu, baixant. Tot i que progressivament va fent-se més estreta i que alguns trams son una mica més en pendent i estan en més mal estat, en general es pot afirmar que el recorregut es pot fer en un cotxe convencional, sense massa problemes, anant poc a poc. Podríeu arribar a Montgarri en 9 kms. però us recomanem que deixeu el cotxe en un aparcament situat al kilòmetre 6, des d’on surt un camí que travessa el bosc, baixa al riu i arriba al poble. Aquest camí estalvia 3 kms. de pista i son deu minuts, uns 500 mts, en mig d’un bosc preciós, primer de forta baixada, amb escalons de fusta, i a la tornada de forta pujada, uns 200 escalons de fusta altra vegada. Hi ha un indicador en forma de pòrtic, de fusta, molt xulo, que diu Montgarri. No té pèrdua!. En entrar al poblet, travessant el pont i el riu, veureu el campanar de l’església, l’església ella mateixa, l’antic ajuntament, ara restaurant i les ruïnes de les cases, cada vegada més cobertes de vegetació. El paratge és idil·lic. Un bosc centenari, prats, el riu, espai per còrrer i jugar, per fer senderisme, i muntanya, per anar en bici… Una passada. En un dia de sol és una meravella. Si és l’hivern, des del Pla de Beret, absolutament nevat, podreu anar-hi en raquetes de neu, en moto de neu o en trineu amb gossos. Experiències úniques. Llavors Montgarri apareix sota un espès mantell blanc, tot silenciós. A la primavera, en canvi, tot és ben verd, amb flors de tots colors arreu. A l’estiu és un descans la frescor de Montgarri. La tardor és una simfonia de tots els tons possibles de groc, vermell i marró. Guapíssim. Per dinar podeu fer-ho en plan píc-nic, o bé al refugi. Per dinar fora de Montgarri podeu anar al poble de Gessa, camí de Vielha, a Casa Rufus, molt recomanable. O a Eth Cerer de Unha, un petit poble, situat sobre Salardú. Més avall, a Artiés, Casa Tana, o bé, molt més informal, a base de tapes, la Tauerna Urtau. En cotxe, a peu, en trineu o caminant, en raquetes o en bici, Montgarri no decepciona i és una bona excursió familiar, de les més recomanables que una família pot fer a la Vall d’Aran. Per dormir, a Espot, a uns 50 kms. de Montgarri passant pel port de la Bonaigua, nosaltres ho fem a l’Hotel Rocablanca, fantàstic i familiar.

El Valle de Aran tiene un lugar muy especial, escondido, ideal para una salida familiar. Se trata del pueblo abandonado de Montgarri, que después de muchos años sin vida ha vuelto a acoger actividad humana gracias a un refugio muy coqueto, con restaurante, y una empresa de ocio en la naturaleza que tiene allí su sede. Se accede de forma relativamente fácil, de mayo a octubre, en que no suele haber nieve, por una pista en bastante buenas condiciones que sale del Plan de Beret. Para ir deberán subir hasta el Valle de Aran, bien por el túnel de Vielha, por Lleida y el Pont de Suert, o bien por el grandioso Port de la Bonaigua, un puerto de carretera de montaña de más de 2000 metros de altura, con vistas espléndidas sobre los Pirineos. Esta ruta va por Tàrrega, Balaguer, Tremp y Sort. En ambos casos hay que ir hasta el complejo turístico de Baqueira-Beret, de donde sale, bien indicada, la carretera asfaltada que remonta hasta el Pla de Beret, donde hay una estación de esquí, 1850 mts. de altura. Este plan ya es bastante bonito en sí mismo. Aquí, rodeados de montañas muy altas, nacen y juegan con piedras, hierba, nieve y pequeños puentes, los ríos Garona, que va hacia Francia, y el río Noguera Pallaresa, que seguiremos en toda nuestra ruta. En el Plan de Beret hay buen aparcamiento. Desde este parking salen las dos pistas posibles para ir a Montgarri. A la izquierda del río, bajando, tiene un sendero peatonal, ancho y cómodo, que en 8 kms. os lleva a Montgarri atravesando prados y pastos. Con niños algo menos de dos horas, bajada suave, que será subida al volver al Pla de Beret. Si eligen ir con vehículo tomad la pista de tierra, ancha y bien acondicionada, que sale por el margen derecho del río, bajando. Aunque progresivamente va haciéndose más estrecha y en algunos tramos hay cierta pendiente y están en peor estado, en general se puede afirmar que el recorrido se puede hacer en un coche convencional, sin demasiados problemas, yendo poco a poco. Podrían llegar a Montgarri en 9 kms. pero les recomendamos que dejen el coche en un aparcamiento situado en el kilómetro 6, desde donde sale un camino que atraviesa el bosque, baja al río y llega al pueblo. Este camino ahorra 3 kms. de pista y son diez minutos, unos 500 mts, en medio de un bosque precioso, primero de fuerte bajada, con escalones de madera, y en la vuelta de fuerte subida, unos 200 escalones de madera otra vez. Hay un indicador en forma de pórtico, de madera, muy chulo. ¡No tiene pérdida!. Al entrar en el pueblo, atravesando el puente y el río, verán el campanario de la iglesia, la iglesia ella misma, el antiguo ayuntamiento, ahora restaurante y las ruinas de las casas, cada vez más cubiertas de vegetación. El paraje es idílico. Un bosque centenario, prados, el río, espacio para correr y jugar, para hacer senderismo, y montaña, para ir en bici … Una pasada. En un día de sol es una maravilla. Si es invierno, desde el Pla de Beret, absolutamente nevado, pueden ir en raquetas de nieve, en moto de nieve o en trineo con perros. Experiencias únicas. Entonces Montgarri aparece bajo un espeso manto blanco, todo silencioso. En primavera, en cambio, todo es bien verde, con flores de todos colores. En verano es un descanso la frescura de Montgarri. El otoño es una sinfonía de todos los tonos posibles de amarillo, rojo y marrón. Guapísimo. Para comer puede hacerlo en plan pic-nic, o bien en el refugio. Para comer fuera de Montgarri puede ir al pueblo de Gessa, camino de Vielha, en Casa Rufus, muy recomendable. O a Eth bodega de Unha, un pequeño pueblo, situado sobre Salardú. Más abajo, en Arties, Casa Tana, o bien, mucho más informal, a base de tapas, la Tauerna Urtau. En coche, a pie, en trineo o caminando, en raquetas o en bici, Montgarri no decepciona y es una buena excursión familiar, de las más recomendables que una familia puede hacer en el Valle de Aran.

 

 

Mercat del Trumfo i la Sal a Odèn


oden

El poblet d’Oden, i els altres pobles que formen aquest municipi de la comarca del Solsonès, son completament desconeguts del gran públic. I és una llàstima perquè son un dels racons més bonics que podeu trobar encara, verges, al Pirineu de Lleida. Per tal que us feu una idea us direm que estan situats a prop de l’estació d’esquí de Port del Comte, a una altitud de més de 1.000 metres, i rodejat de muntanyams que poden arribar als 2.300 i més. A més del poblet d’Oden aquesta vall enlairada, un mirador continu, acull llocs tan bonic i despoblats com Canalda, amb els seus cingles plens d’àligues, Cambrils del Pirineu, un nucli important, Llinars, o els Salins, un lloc excepcional on la sal és la protagonista. Salines, banys de sal… increible!. Un món rural de boscos, espadats, prats, torrents, masies amagades, i camps de patates, trumfos els diuen allà, de la varietat Bufet. I avui us volem convidar a veure tota aquesta meravella amb motiu del Mercat del Trumfo i la Sal d’Odèn que tindrà aquest proper diumenge 20 de novembre de 2016. Comença a les 10 hores i romandrà obert fins a les 18 hores. Hi trobareu parades de pagesos de camp i d’artesans alimentaris i també d’artesania en general. Tot de qualitat. Hi haurà tallers de cuina, tastets, moltes activitats pels nens i nenes… I visites guiades al Salí de Cambrils, que ja hem citat abans, amb demostració de com moldre la sal i una exhibició d’animals nocturns del Pirineu. Arribar allà dalt no és fàcil, però tampoc impossible i si bé les carreteres son estretes i amb corbes, el paisatge és fantàstic. Des de Barcelona, cal anar a Manresa per l’autopista i agafar la C-55 cap a Solsona. De Solsona, una ciutat molt maca de visitar per cert, podeu seguir cap el Coll de Jou per la carretera LV-4241, que va al Port del Comte i a Sant Llorenç de Morunys, un altre poble fabulòs!. Però no ens despistem, un cop sigueu al Coll de Jou heu de prendre la carretera L-401, a l’esquerra, en direcció Coll de Nargó fins arribar a Oden i, més endevant, a Cambrils, cap de municipi. Al tornar podeu baixar pel Pont del Clop que us durà a a Solsona, pels poblets de Montpol. Si la feu de pujada, i baixeu per l’altra, llavors heu de sortir de Solsona per la carretera C-26, en direcció a Bassella, i al cap de 3 km. trobareu un encreuament. Cal agafar-lo a mà dreta, per una carretera local, en direcció Cirera. Es passa pel Pont del Clop, Montpol i s’arriba a Cambrils. També és possible anar per Querol. Sortiu de Solsona, per la carretera C-26 en direcció a Bassella, com abans i, al cap d’uns 13 km, a Querol, es troba un encreuament a mà dreta i pujareu a Cambrils també. Possible, fent força volta, però molt bonica, anar-hi per Berga, passant per Sant Llorenç de Morunys per la carretera BV-4241 que travessa tota la magnífica Vall del Lord fins a Sant Llorenç de Morunys i pujar per la carretera LV-4241 fins a Coll de Jou. Ja veieu quantes rutes circulars per pujar i baixar de Solsona a Oden i Cambrils. Veureu molt de món!. Dinar i dormir molt bé és possible en aquestes muntanyes. Us recomanem uns quants llocs. Sota el nom del Call d’Oden hi ha diverses cases rurals molt boniques, com el mateix Call, el Racó de la Guita o Les Planes. Trieu i remeneu!. Totes son xules. Canalda Agroturisme també agrupa diverses cases rurals maques. El mateix que l’hotelet rural amb encant de casa Espunyes, molt bonic. Casa Pastor és més una típica casa rural, amb apartaments per a molta gent. Típica també la casa de Cal Jaumet. Per dinar teniu una fonda: Cal Agusti, on també lloguen habitacions, i fan teca casolana. A tocar teniu un càmping: La Comella, tot a Cambrils. A la Fonda Casanova també podeu menjar i dormir. Fora d’això caldrà que aneu a menjar o dormir a Sant Llorenç de Morunys, preciós, o a Solsona, molt bé. Si aneu a Sant Llorenç de Morunys, no us perdeu la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’esglèsia del poble. També podeu anar a tocar neu al Port del Compte, amb la seva amable estació d’esquí, molt familiar, o remuntar el riu d’aigua d’Orà, tan bucòlic, o pujar a la serra de Busa, al santuari del Lord. Per menjar a Sant Llorenç aneu a Cal Tecu, cuina de prestigi, nou però arrasant al poble i la comarca. També teniu el restaurant El Jardí, tradicional, com Cal Pereta, amb preus molt ajustats, senzill, de tota la vida. O bé la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!. Hi ha bars que fan menjars com el Celler. Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el nou i modern Hotel Monegal, amb encant, o més tradicional l’Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari. Heu de saber que hi ha un càmping, i que el seu restaurant és molt bo. L’hotel Fonts del Cardener és una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa VilasalóCan Martí, o bé Cal Saragossa.   També podeu dormir i dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant la Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, s/n. (Dins del poble encara), Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Bona estada a la Vall amagada de Cambrils i Oden!.

Este fin de semana hay una feria en Oden y Cambrils del Pirineo, en la montaña que hay detrás de Solsona, cerca de la estación de esquí de Port del Comte y de Sant Llorenç de Morunys. Una excusa perfecta para ver todas las maravillas que encierra esta naturaleza virgen.

Fira de Santa Tecla de Berga


santatecla

Sempre és molt agradable pujar al Pirineu que envolta Berga, i a la ciutat, que és molt bonica. I aquest cap de setmana ho podrem fer perquè s’hi celebra la seva fira agropecuària i ramadera, la fira de Santa Tecla. És divertit visitar la fira, veure els bitxos, i també voltar per la vila, de carrers estrets i costeruts. O bé rondar pels voltants, que son maravellosos. Perquè Berga és un centre d’excursions familiars magnífiques pel Pirineu. A Berga s’hi organitzen sovint events molt importants, com ara La Patum, festa ancestral, patrimoni de la humanitat. I, sortint des de Berga, cada tardor, milers de famílies boletaires ocupen els boscos de la Catalunya més forestal. Per això, ara, quan ja entrem en la tardor, us conidem a passar el diumenge, o tot el cap de setmana a Berga, en ocasió d’aquesta seva fira ramadera de Santa Tecla. Aquest esdeveniment te lloc tradicionalment el tercer, o quart, cap de setmana de setembre. Aquest any el 24 i 25 de setembre de 2016. Hi haurà un munt d’expositors amb productes de la terra, artesania, mostra ramadera i de bestiar, maquinària, i mercat de vehicles. La Fira de Santa Tecla comptarà també amb un munt d’activitats complementàries tant dissabte com diumenge. Animeu-vos a anar fins a Berga i passeu allà, al Pirineu el cap de setmana. Podreu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hotel Ciutat de Berga, el Berga Park, o l’hotel Estel. També un gran càmping, amb bungalows de luxe, el Berga Resort. Ideal pels infants. Natura a tope. Hi ha restaurants de primera. Dels millors del Pirineu. Ens han agradat sempre L’Estany Clar, sofisticat, cuina d’autor, Can Sala, també d’autor, però més clàssic. Amagat, a la sortida de la ciutat, hi ha Cal Nen és un restaurant, amb allotjament, prop de la carretera que surt en direcció als Rasos de Peguera. En la mateixa carretera hi trobareu La Cabana, un altre bon lloc. De fet si us agrada passejar per la muntanya, o anar a caçar bolets, podeu fer-ho als Rasos precisament. Un espai natural únic, molt familiar, a tocar de la ciutat. A l’hivern una estació d’esquí idílica i poc coneguda. També podeu anar cap a Bagà, mireu quines excursions podeu fer en aquest mateix bloc, cap a Vilada, Borredà, Sant Jaume de Frontanyà o el Coll de Pal. També idílic és el paisatge i els pobles de la vall del Pedraforca, com ara Saldes, Gòsol o Josa del Cadí. Les fonts del Llobregat i Castellar d’en Hug no son pas gaire més lluny. I damunt Berga mateix el santuari de Queralt. Impressionant. Vistes increibles de mitja Catalunya. No us deixeu la fira de Santa Tecla a Berga!.

Berga es una ciudad hermosa. Y un centro de excursiones por el Pirineo. Berga organiza eventos muy importantes, como La Patum. Desde Berga, cada otoño, miles de familias boletaires ocupan los bosques de la Cataluña más forestal. Por eso, ahora, cuando ya entramos en el otoño, os queremos dar una razón más para pasar el domingo, o el fin de semana en Berga. Y esta ocasión és su feria ganadera de Santa Tecla. Este evento tiene lugar el tercer domingo de septiembre, aunque ciertos actos, como el encuentro de acordeonistas o el baile, tienen lugar el sábado por la tarde. Es una muestra básicamente de ganado. De bestias bien grandes, de aquellas que cuestan de ver y gustan a los niños: vacas, toros, caballos … Además de la exposición de los animales también los podréis ver actuar en varias exhibiciones, como el arrastre de peso con caballo. Además tienen una serie de actividades paralelas, como un encuentro de Puntaires, un almuerzo popular, paseos en carro para los niños y niñas, country, encuentro de placas de cava … Para dormir, y comer, en Berga, lo tienen muy bien. Les recomendamos el Hotel Ciutat de Berga, el Berga Park, o el hotel Estel. También un gran camping, con bungalows de lujo, el Berga Resort. Ideal para los niños. Cal Nen es un restaurante, con alojamiento, a la salida de Berga, cerca de la carretera hacia los Rasos de Peguera. Si os gusta ir a buscar setas, podeis hacerlo en los Rasos precisamente. Un espacio natural único, muy familiar, junto a la ciudad. En invierno una estación de esquí idílica y poco conocida. También pueden ir al Santuario de Queralt, un mirador sobre Berga i sobre media Catalunya, que no pueden dejar de ver.

Bujaruelo


bujaruelo1

Avui us proposarem una ruta, en cotxe, per fer durant un cap de setmana llarg, un pont o unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Es tracta d’arribar-nos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. A l’estiu molta gent, cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. Nosaltres hi arribem sempre via Lleida, Osca i Ainsa, com us hem dit. Sempre visitem aquest poblet medieval meravellós i pugem el Vall del riu Ara, seguint la N-260, fins Broto i Torla. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, hi ha bar i restaurant, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

bujaruelo2

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.