Barbacoes al Pallars: Claret


En un lloc perdut i oblidat del Pallars, no lluny de Tremp, hi ha el poblet de Claret. Abans d’arribar a les quatre cases d’aquest agregat de Tremp, en una situació enlairada trobareu l’àrea d’esbarjo de l’ermita de Santa Helena, on es permet fer foc al medi natural de forma controlada, els dies que això sigui permès, en unes barbacoes de pedra i totxo. Es tracta d’un model de barbacoa d’obra amb 3 focs separats, amb mataguspires i xemeneia, que el Consell comarcal del Pallars va construir a diferents àrees d’esbarjo a tota la comarca. Per a la vostra informació us direm quines, i on son, però no totes les hem vist. N’hi ha una prop del riu Flamisell, al que va ser un antic campament de la OJE, ara d’escoltes i de la Generalitat, prop de La Pobleta de Bellveí. N’hi ha una altra a la Font de la O, a tocar d’Aramunt. Una altra a la font dels Caçadors, no gaire lluny de Salàs de Pallars. El Vernedot, a la Pobla de Segur, a tocar del riu, n’és una altra. Allà on s’ajunten el riu Flamisell amb el riu Bosia, a Senterada, hi ha també una barbacoa d’aquestes. Al paratge anomenat la Carrànima, al petit poblet d’Abella de la Conca, en teniu una altra. A l’ermita de la Posa, a Isona, també. En una àrea al costat de la carretera N-260, al seu pas per Sarroca de Bellera, la següent. A l’ermita de Sant Sebastià, a Talarn, una més. Al paratge de Miravet, prop del magnífic castell de Mur també. A l’ermita de la Fabregada, a Sant Esteve de la Sarga la darrera. En el cas que ens ocupa, a més de les barbacoes, hi ha 7 taules de picnic fetes amb lloses de pedra, algunes molt deteriorades, altres en runes, i també una font amb aigua potable. El camí d’accés surt un kilometre més enllà de la cruïlla amb el camí que va de la carretera C-1311 cap al poblet de Claret, però es tracta d’una pista forestal en molt mal estat, i no hi ha senyals indicatives, ni de l’àrea d’esbarjo ni de l’ermita a les cruïlles amb el camí de Claret. Primer s’arriba a una explotació agraria. Cal continuar pujant. Ja hem informat que les taules de picnic també estan en molt mal estat de conservació. Una d’elles està quasi totalment destruïda. En aquesta zona s’hi fa, el primer diumenge de març, l’aplec de Santa Elena, una trobada en que es fan bullir molts litres d’escudella, per això podeu trobar restes de fogueres fora de les barbacoes, però fer foc així està totalment prohibit. També hem de dir que no hi ha gaire ombra, però si que trobareu quatre o cinc grans alzines on podreu seure. No gaire lluny queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada de fa poc. El terreny es força elevat, amb molt bones vistes de la conca de Tremp i les serres que l’envolten, que sabreu quines son pels plafons indicatius que hi ha. Però no hi ha grans esplanades, ni terrenys per jugar a pilota. És lluny de Barcelona. Per arribar-hi cal anar fins a Tremp per la carretera C-13 i, abans d’arribar a aquesta ciutat, agafar la carretera que porta al Pont de Muntanyana, la C-1311. Just al km. 22 d’aquesta carretera, en surt, a mà dreta, ben indicada, una pista que mena al poble de Claret, que està situat dalt d’un turó. Però abans d’arribar a Claret, cal desviar-se a mà esquerra pel camí de cabres que us hem descrit a l’inici, i que no porta cap indicació de l’ermita ni de l’àrea de pícnic i barbacoes. Si us arribeu a Claret podreu veure-hi l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Esperança, romànica. Donat que està lluny, potser seria doncs, justificat, sortir a passar el cap de setmana pel Pallars, tot traient el nas per Tremp, la bonica capital comarcal. També seria una bona excusa per veure el Montsec. Us animem a pujar fins el castell de Mur, fortalessa reconstruida, del segle XI, la més antiga de Catalunya. O anar cap a Isona, a la Conca d’enllà, a veure els nius de dinosaure. Seguir la Noguera Pallaressa fins Sales de Pallars, un bonic poble medieval, amb unes botigues antigues, o seguir fins Gerri de la Sal amb el seu monestir romànic. O arribar-vos a la Vall Fosca. Per menjar, a Tremp, anem a Ca l’Aurèlia, casolà i bo. De sempre. Per dormir a Tremp el tradicional, de tota la vida, Hotel Segle XX, al centre de Tremp. Familiar i amb bon restaurant. O bé Ca l’Alegret, un altre bon lloc per dormir i menjar. Més lluny de Tremp, a la Pobla de Segur, ens agrada molt, però molt, l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Ja a la Vall Fosca, podeu dormir a l’Hotel Vallfosca, a Molinos. Un hotelet amb encant, molt recomanable. Solitud i silenci. Ja veieu que arribar-se al Pallars Jussà per fer una barbacoa i desconnectar és una bona idea.

En un lugar perdido y olvidado del Pallars, no lejos de Tremp, está el pueblo de Claret. Antes de llegar a las cuatro casas de este agregado de Tremp, en una situación elevada encontrarán el área de recreo de la ermita de Santa Helena, donde se permite hacer fuego en el medio natural de forma controlada. Se trata de un modelo de barbacoa de obra con 3 fuegos separados, con matachispas y chimenea, que el Consejo comarcal del Pallars construyó en diferentes áreas de recreo en toda la comarca. Para su información les diremos donde están, pero no todas las hemos visto. Hay una cerca del río Flamisell, en lo que fue un antiguo campamento de la OJE, ahora de la Generalitat, cerca de La Pobleta de Bellvei. Hay otra en la Fuente de la O, en Aramunt. Otra en la fuente de los Cazadores, no muy lejos de Salàs de Pallars. El Vernedot, en la Pobla de Segur, junto al río, es otra. Allí donde se juntan el río Flamisell con el río Bosia, en Senterada, hay también una barbacoa de estas. En el paraje llamado la Carrànima, el pequeño pueblecito de Abella de la Conca, tenéis otra. En la ermita de la Posa, en Isona, también. En un área junto a la carretera N-260, a su paso por Sarroca de Bellera. En la ermita de San Sebastián, en Talarn, una más. En el paraje de Miravet, cerca del magnífico castillo de Mur también. En la ermita de la Fabregada, en Sant Esteve de la Sarga la última. En el caso que nos ocupa, además de las barbacoas, hay 7 mesas de picnic hechas con losas de piedra, algunas muy deterioradas, otras en ruinas, y también una fuente con agua potable. El camino de acceso sale desde el cruce con el camino que va de la carretera C-1311 hacia el pueblo de Claret, pero se trata de una pista forestal en muy mal estado, y no hay señales indicativas, ni del área de recreo ni de la ermita en los cruces con el camino de Claret. Ya hemos informado de que las mesas de pícnic también están en muy mal estado de conservación. Una de ellas está casi totalmente destruida. En esta zona se hace, el primer domingo de marzo, la romeria de Santa Helena, un encuentro en que se hacen hervir muchos litros de cocido, por eso pueden encontrar restos de hogueras fuera de las barbacoas, pero hacer fuego así está totalmente prohibido. También debemos decir que no hay mucha sombra. No muy lejos queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada hace poco. El terreno es bastante elevado, con muy buenas vistas de la cuenca de Tremp y las sierras que la rodean, que sabrá cuáles son los paneles indicativos que hay. Pero no hay grandes explanadas, ni terrenos para jugar a la pelota. Está lejos de Barcelona. Para llegar hay que ir hasta Tremp por la carretera C-13 y, antes de llegar a esta ciudad, tomar la carretera que lleva al Puente de Montañana, la C-1311. Justo en el km. 22 de esta carretera, sale, a mano derecha, bien indicada, una pista que conduce al pueblo de Claret, que está situado sobre una colina. Pero antes de llegar a Claret, hay que desviarse a mano izquierda por el camino de cabras que os hemos descrito al inicio, y que no lleva ninguna indicación de la ermita ni del área de picnic y barbacoas. En Claret podrán ver la iglesia parroquial de la Virgen de la Esperanza, románica. Dado que está lejos, tal vez sería pues, justificado, salir a pasar el fin de semana por el Pallars, a Tremp, la capital comarcal. También sería una buena excusa para ver el Montsec. Les animamos a subir hasta el castillo de Mur, fortaleza reconstruida, del siglo XI, la más antigua de Cataluña. O ir hacia Isona, en la Conca de Allá, a ver los nidos de dinosaurio. Seguir la Noguera Pallaressa hasta Salas de Pallars, un bonito pueblo medieval, con unas tiendas antiguas, o seguir hasta Gerri de la Sal con su monasterio románico. O llegar un baño en la Vall Fosca. Para comer, en Tremp, vamos a Ca Aurelia, casero y bueno. De siempre. Para dormir en Tremp el tradicional, de toda la vida, Hotel Siglo XX, en el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. O bien Ca l’Alegret, otro buen lugar para dormir y comer. Más lejos de Tremp, en la Pobla de Segur, nos gusta mucho, pero mucho, el aparthotel Solé, en la Avenida de la Estación, 48. Tel .: 973 680 452 / 973681227. Ya en la Vall Fosca, puede dormir en el Hotel Vall Fosca, en Molinos. Un hotelito con encanto, muy recomendable. Soledad y silencio. Ya veis que llegarse al Pallars Jussà para hacer una barbacoa y desconectar es una buena idea.

 

Anuncis

Fira de la perdiu a Vilanova de Meià


Vilanova de Meià, és una recoleta població incrustada literalment dins la serra del Montsec, a les terres de Lleida, a la fantàstica comarca natural de La Noguera. Allà s’hi celebra, el matí d’aquest proper diumenge, 12 de novembre de 2017, una gran fira dedicada a la mostra i venda de tota mena d’aus. Vilanova és un poble amagat, desconegut del gran públic, fora de les rutes de comunicació habituals, inèdit podríem dir. I ho és ben malaguanyat, perquè l’entorn i la vila són bellíssims, sobretot a la tardor. Per això ara és bona època per descobrir-lo, passades ja les calorades de l’estiu, i no havent arribat encara els rigors hivernals. Per anar-hi cal que preneu l’autovia A2 en direcció a LLeida. Sortiu-ne a  Tàrrega en direcció Agramunt i Artesa de Segre per la C-14. Passat Artesa cal prendre la L-512 en direcció Tremp, i no la carretera de Ponts i Andorra. Cal estar atents a la desviació per la carretera LP-9132 cap a Vilanova de Meià, que s’agafa a mà esquerra, passat el pont damunt del riu Segre. També possible la sortida, o entrada, des de la C-13, per Figuerola de Meià, o bé per la collada de Comiols, o per Llimiana, prop de Tremp. Si hi pujeu amb la família podreu visitar el poble i la fira, amb les seves perdius, galls, oques, ànecs i altra aviram. També hi ha inflables a la Plaça Major, exhibició de tir amb arc, tallers infantils, actuació dels grallers “Gorrallargs d’Oliola” acompanyats dels capgrossos de les perdius de la vila, i parades de gastronomia, artesania i productes de la terra, que són molt autèntics, com ara formatges, embotits o mel. No creieu que no te tirada aquesta fira. De vegades hi ha molta, i molta gent. A Vilanova teniu monuments molt interessants, com l’església de Sant Salvador, romanica, i gòtica, declarada monument artístic nacional. També és notable l’esglèsia col·legiata de Santa Maria de Meià, d’estil barroc. Prop de Vilanova, en un turó, una passejada, s’alça el Santuari de la Mare de Déu del Puig de Meià. Allà també queden les restes de l’antic poble de Meià i del seu castell. Precisament l’antiga capella del castell és avui dia el propi santuari. Els entorns del poble, molt ben conservats, conviden a fer rutes a peu o en bicicleta. Rutes per la serra del Montsec, o per la pròpia coma de Meià, amb racons molt bonics. Si us agraden els fòssils heu de saber que de la pedrera de Meià n’han sortit exemplars per a tots els museus del món. I no és l’únic lloc del municipi on se’n troben. Hi han aparegut plantes, insectes, un peixos bellíssims, aus, rèptils, amfibis… tota mena d’animals perfectament fossilitzats gràcies a la fina calcària litogràfica de Vilanova. També hi ha algunes coves on s’han conservat pintures rupestres. A Vilanova podeu dinar a l’Hostal Cal Cirera, tel. 973415081, o us faran alguna cosa al bar del Casal, tel. 973415046, o al bar de les piscines, tel. 973415199. També menjareu al Racó del Montsec, al carrer de la Perdiu, s/n. Tel. 646440618. Per dormir teniu una casa rural, anomenada Cal Viudeta. Al poble veï de Santa Maria de Meià teniu l’Hostal Montsec, tel. 973415104. I a l’Argentera una casa de Colònies anomenada Cal Petit. Per més hotels us caldrà anar a Tremp, o a la Pobla de Segur. A la Pobla de Segur, ens agrada l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.  L’Hotel Terradets, està a tocar del llac de l’embassament de Terradets, i s’ha especialitzat en organitzar vacances pels infants i els seus pares. Bici, senderisme, hipica, geocatching… un paradís pels nens. Habitacions familiars a preus raonables. També podeu visitar la Conca d’Allà, amb les petjades de dinosaure prop d’Isona. I el castell de Llorda, l’altra fortalesa familiar d’Arnau Mir de Tost, impresionant. O l’església romànica de Gavet de la Conca, un luxe. No us perdeu la Vall d’Àger, amb una altra col·legiata romànica, obra d’Arnau, de nou, i l’observatori astronòmic de l’Ull del Montsec, ideal per a families amb nens i nenes en edat escolar. Per dormir també diuen coses bones de La Rectoria, un hotelet rural i restaurant, situada a la plaça de l’Església de la Guardia de Tremp, un poble molt proper al magnífic castell de Mur. Tel: 973 65 00 42. A Tremp teniu molts hotels, cap de fantàstic, tots una mica atrotinats, però hem estat bé al Segle XX, molt clàssic, i al Nerets, a Vilamitjana, més rural. A la Vall d’Àger teniu Can Maciarol, quelcom més que una casa rural, amb restaurant i apartaments. Més lluny l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes, impresionant. Per dinar serveix qualsevol d’aquests llocs, però nosaltres preferim Casa Xalets, a Àger, una aposta segura. Teniu també un parell de càmpings, el Zòdiac, amb menys anomenada, i el promotor del turisme a la zona, el vall d’Àger. Arribareu a Vilanova de Meià si aneu fins a Tàrrega per la A2, per prendre la C-14 fins Artesa de Segre, i d’allà la L-512 que va a Tremp pel Port de Comiols, al cap de 2 kms. trobareu indicat el desviament, a mà esquerra, cap a Alentorn i Vilanova de Meià per la LP-9132. La carretera LP-913 travessa el Montsec per uns paratges grandiosos i solitaris per arribar a Llimiana, a l’embassament de Terradets, on hi ha l’Hotel Terradets, que abans us comentàvem. Bona estada a la Noguera i al Pallars!.

Vilanova de Meià, es un recoleto lugar incrustado literalmente dentro de la sierra del Montsec, en las tierras de Lleida, en la fantástica comarca natural de La Noguera. Allí se celebra, este domingo de noviembre, una gran feria dedicada a la perdiz y a la venta de todo tipo de aves. Vilanova es un pueblo escondido, desconocido del gran público, fuera de las rutas de comunicación habituales, inédito podríamos decir. Y lo es bien malogrado, porque el entorno y la villa son bellísimos, sobre todo en otoño. Por eso ahora es buena época para descubrirlo, pasadas ya las calores del verano, y no habiendo llegado aún los rigores invernales. Para ir hay que tomar la autovía A2 en dirección a Lleida. Salgan en Tàrrega en dirección a Agramunt y Artesa de Segre por la C-14. Pasado Artesa hay que tomar la L-512 en dirección Tremp, y no la carretera de Ponts y Andorra. Hay que estar atentos a la desviación por la carretera LP-9.132 hacia Vilanova de Meià, que se coge a mano izquierda, pasado el puente sobre el río Segre. También és posible la salida, o entrada, desde la C-13, por Figuerola de Meià, o bien por el collado de Comiols, o por Llimiana, cerca de Tremp. Si suben con la familia podrán visitar el pueblo y la feria, con sus perdices, gallos, ocas, patos y demás aves de corral. También hay una muestra canina, una exhibición de tiro con arco, un concierto de música tradicional, y de oficios antiguos, como el último “forcaire” de Cataluña. Encontrarán puestos de gastronomía, artesanía y productos de la tierra, que son muy auténticos, como quesos, embutidos o miel. No se crean que no tiene tirada esta feria. A veces hay mucha, y mucha gente. En Vilanova tienen monumentos muy interesantes, como la iglesia de San Salvador, románica, y gótica, declarada monumento artístico nacional. También es notable la iglesia colegiata de Santa Maria de Meià, de estilo barroco. Cerca de Vilanova, en una colina, un paseo, se alza el Santuario de la Virgen del Puig de Meià. Allí también quedan los restos del antiguo pueblo de Meià y de su castillo. Precisamente la antigua capilla del castillo es hoy el propio santuario. Los entornos del pueblo, muy bien conservados, invitan a hacer rutas a pie o en bicicleta. Rutas por la sierra del Montsec, o por la propia coma de Meià, con rincones muy bonitos. Si os gustan los fósiles debeis saber que de la cantera de Meià han salido ejemplares para todos los museos del mundo. Y no es el único lugar del municipio donde se encuentran. Han aparecido plantas, insectos, un peces bellísimos, aves, reptiles, anfibios … todo tipo de animales perfectamente fosilizados gracias a la fina caliza litográfica de Vilanova. También hay algunas cuevas donde se han conservado pinturas rupestres. Ya veis que un día u otro debereis de subir hasta el Valle de Meià. Pueden hacerlo en el transcurso de una excursión por el Valle del Montsec, que incluya Àger, los telescopios de Àger y el castillo de Mur. En Vilanova se puede comer en el restaurante Cirera, calle Cataluña, 12. Tel. 973 415 081. O en el Rincón del Montsec, en la calle de la Perdiz, s / n. Tel. 646440618. Para dormir será necesario ir a Tremp, o la Pobla de Segur. Os recomendamos el hotel Nerets, en el pueblo de Vilamitjana. Con un observatorio del espacio incluido. O bien en el tradicional Hotel Segle XX, el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. En la Pobla de Segur, nos gusta el aparthotel Solé, Avenida de la Estación, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.

Festa Medieval de Vilamagore


vilamagiore

Al bonic i petit poblet de Sant Pere de Vilamajor, al Vallés interior, que toca ja el Montseny, s’hi fa aquest proper cap de setmana una bonica festa major medieval en el casc antic, on antigament hi havia el castell d’estiu dels comtes de Barcelona. Aquest any la festa medieval de Vilamagore amplia els espectacles, tot el dia i durant tot el cap de setmana. També amplia el perímetre de la festa fins a espais mai utilitzats fins ara i que són emblemàtics de St. Pere de Vilamajor. Hi haurà dinamització contínua i renovada, amb un piló de cercaviles musicals i percussió, campaments medievals, arquers, danses amb música en directe, guerrers, torneig de cavallers, personatges itinerants, batalles, un trobador, justa de cavallers… I es recupera l’incendi del Castell i, fins i tot, enguany comptarem amb novetats com un cau de bruixes i un «riu» de foc!. No us ho perdéssiu!. Per anar fins Sant Pere de Vilamajor cal agafar l’autopista de Girona, l’AP-7, fins la sortida de Cardedeu, o la de la Roca, per continuar per la carretera que va de Granollers a Sant Celoni, la C-35, fins arribar al poble de Llinars del Vallès. Just a la sortida de Llinars, hi ha una benzinera, i allà mateix s’agafa la carretera local BP-5107 en direcció a Sant Antoni de Vilamajor. Un cop sigueu dins del poble de Sant Antoni, just a davant del seu ajuntament, agafeu la carretera BP-5109 fins a Sant Pere de Vilamajor. El poblet, a banda de festes medievals, és una cucada. Una petita vila medieval, amb les restes del castell, l’esglèsia parroquial amb el seu campanar romànic, les cases, les masies, les ermites. I la natura no és menys… Senders, fonts amagades, boscos ombrívols del Montseny poderós. Per dinar al poble teniu un seguit de llocs, com ara  Can Noguera, al carrer Sant Nonet, 18, tel: 938450159, molt casolà, al mig del poble, o Can Pau, a la mateixa plaça de l’església, 1, tel: 938450107, just al costat del temple. Bona festa medieval a Vilamajor.

En el bonito y pequeño pueblo de Sant Pere de Vilamajor, en el Vallés interior, que toca ya el Montseny, se hace una bonita fiesta medieval, en el casco antiguo donde antiguamente estaba el castillo de verano de los condes de Barcelona. Esta Fiesta Medieval de Vilamagore fue pensada raíz del descubrimiento de unos pergaminos de los siglos VIII al XII que fueron encontrados en el desván de la Rectoría del pueblo. Encontrarán espectáculos, animación en la calle, mercado medieval y muchas otras actividades en todos los rincones del casco viejo del pueblo, una verdadera fortaleza de la edad media. Plazas y calles se engalanan y decoran, y la gente, voluntarios y voluntarias todos, rememoran costumbres, tradiciones y usos de diez siglos atrás. Organizan un montón de actividades muy atractivas, y para todas las edades. Esparcidos por todo el pueblo se pueden encontrar personajes caracterizados de época, como pobres, caballeros, leprosos, saltimbanquis … Hay pasacalles, música, tiro con arco, danzas, esgrima, malabares, muestra de artes y oficios, talleres y justas a caballo. No pueden perderse mercado medieval, con sus actuaciones, taller de ponis, juegos de madera y actividades infantiles, exhibición de arqueros, coral infantil, teatro, escenificaciones, canto coral, danzas, y un montón de talleres. Para ir hasta Vilamajor debereis tomar la autopista de Girona, la AP-7, hasta la salida de Cardedeu, o la de la Roca, para continuar por la carretera que va de Granollers en Sant Celoni, la C-35 , hasta llegar al pueblo de Llinars. Justo a la salida de Llinars, hay una gasolinera y, allí mismo, se toma la carretera local BP-5107 en dirección a Sant Antoni de Vilamajor. Cuando esteis ya dentro del pueblo de San Antonio, justo delante de su ayuntamiento, tomad la carretera BP-5109 hasta Sant Pere de Vilamajor. El pueblo, además de fiestas medievales, es una monada. Una pequeña villa medieval, con los restos del castillo, la iglesia parroquial con su campanario románico, las casas, las casas, las ermitas. Y la naturaleza no es menos … Senderos, fuentes escondidas, bosques sombríos del Montseny poderoso. Para comer en el pueblo tienen una serie de lugares buenos, como Can Noguera, en la calle San Nonet, 18, tel: 938450159, muy casero, en medio del pueblo, o Can Pau, en la misma plaza de la Iglesia, 1, tel : 938450107, justo al lado del templo. Buena fiesta medieval en Vilamajor.

Màgia a Montgai


El poble de Montgai es troba situat a la comarca de la Noguera, vora el riu Sió, en l’ampla vall que aquest riu forma en les terres de la depressió central. Ja fa uns anys que aquesta simpàtica localitat celebra una bonica fira de màgia, a l’octubre, en concret aquest cap de setmana. La fira comença el dijous 5 d’octubre de 2017 i s’estén fins diumenge 8. Hi ha tota mena d’espectacles de màgia, i també un mercat màgic i artesanal. Pels infants hi haurà un taller de màgia per nens i nenes. Aprendrem a fer trucs que us serviran per a sorprendre amics i familiars. Tot serà completament gratuït i no cal inscriure’s, només aparéixer per Montgai.  Al poble hi ha les restes d’un antic castell, del segle XI, una església barroca, i un barri antic amb carrers porxats, i cases de portals adovellats. La comarca també te llocs de gran interés per justificar una visita combinada a la fira i els voltants. Si aneu fins Montgai per Tàrrega i Agramunt, podeu visitar aquesta darrera població, molt bonica. I també el proper castell de Montclar, preciós, a l’anada o a la tornada. Són un centenar de kms. per la A-2 direcció Lleida. Desviació a Tàrrega fins Agramunt, i d’allà a Montgai per la carretera de Balaguer. Atenció no confoneu Montgai amb Sant Llorenç de Montgai i el seu llac, que també podeu visitar. També podeu arribar-vos fins la vila d’Agramunt, la veritable capital de la comarca, que compta amb una esglèsia romànica molt bonica, amb una portada senzillament espectacular, o bé l’Espai Guinovart un lloc que us sorpendrà, o la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor.  Podeu visitar la torre del Pilar d’Almenara, els preciosos castells de Lleida, que ara tenen una ruta pròpia, o les ciutats medievals de Guissona, o de Cervera. Agramunt és un destí gastronòmic. Arreu dels seus restaurants menjareu de fàbula. Nosaltres ho vam fer al restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!. Per dormir, a Montgai, hi ha una casa rural molt mona, al centre mateix del poble: Cal Manjo. Bona fira de màgia!.

El pueblo de Montgai se encuentra situado en la comarca de la Noguera, junto al río Sió, en el ancho valle que este río forma en las tierras de la depresión central. Hace unos años que esta simpática localidad celebra una feria de magia. Espectáculos para todos, más de 40 artistas, en 18 escenaris repartidos por las calles del pueblo, y un taller infantil. Si la feria no os parece suficiente aliciente, pueden visitar el pueblo. Están los restos de un antiguo castillo, del siglo XI, una iglesia barroca, y un barrio antiguo con calles porchadas, y casas de portales adintelados. La comarca también tiene lugares de gran interés para justificar una visita combinada a la feria y los alrededores. Si vais hasta Montgai por Tàrrega y Agramunt, podeis visitar esta última población, muy bonita. Y también el cercano castillo de Montclar, precioso, o en la ida o en la vuelta. Son un centenar de kms. por la A-2 dirección Lleida. Desvío en Tàrrega hasta Agramunt, y de allí a Montgai por la carretera de Balaguer. Atención no confundais Montgai con Sant Llorenç de Montgai y su lago. ¡Buena feria de magia!

Festa Major de Sant Antoni de Vilamajor


 

Al bonic i petit poblet de Sant Antoni de Vilamajor, al Vallés interior, que toca ja el Montseny, s’hi fa una bonica festa major aquesta setmana, del 16 al 20 d’agost. Una festa molt maca de seguir, no gaire lluny de Barcelona. Inclou més de 50 activitats de tots els tipus i per a tots els públics. Us recomanem la cercavila amb els gegants de Sant Antoni, Sant Pere i Llinars, els bastoners i els Bocs i Diables, o la cucanya. A més, també hi haurà activitats més populars com ara la Xaranga, el correfoc, la festa Holi, o la festa de l’escuma. Totes les activitats es poden consultar en el programa de Festa Major a la web del poble. Per arribar-hi agafeu l’autopista AP-7 en direcció Girona fins la sortida 12 (Cardedeu-La Roca) i, a la primera rotonda preneu la variant C-35. Agafeu la sortida de Llinars del Vallès i, en arribar a la C-251, preneu direcció a Sant Celoni. Al cap d’uns metres trobareu un trencall, a mà esquerra, just on hi ha una betzinera. Agafareu llavors la carretera BP-5107, que us portarà directe a Sant Antoni de Vilamajor. 60 Kms escassos, una hora curta. Per dinar hi ha molts bars i restaurants que fan menú, plats combinats o bocates. també bones pizzeries. El bar Sant Antoni està a l’avinguda Alfons I, 23. El Rebost del Guiu a l’avinguda Catalunya, 15, és un restaurant típic. Telèfon: 938 45 07 91. Finalment, la pizzeria El Sui la trobareu al carrer Santiago Rusiñol, 4. Si teniu temps feu un parell de kms. per anar al poble veï de Sant Pere, una cucada. Una petita vila medieval, amb les restes del castell, l’església parroquial amb el seu campanar romànic, les cases, les masies, les ermites. I la natura no és menys… Senders, fonts amagades, boscos ombrívols del Montseny poderós. Per dinar, a Sant Pere, teniu un seguit de llocs, com ara  Can Noguera, al carrer Sant Nonet, 18, tel: 938450159, molt casolà, al mig del poble, o Can Pau, a la mateixa plaça de l’Església, 1, tel: 938450107, just al costat del temple. Bona festa Major a Sant Antoni de Vilamajor.

En el bonito y pequeño pueblo de San Antonio de Vilamajor, en el Vallés interior, que toca ya el Montseny, se hace este fin de semana una fiesta mayor. No os lo perdais. Para ir hasta Vilamajor debereis tomar la autopista de Girona, la AP-7, hasta la salida de Cardedeu, o la de la Roca, para continuar por la carretera que va de Granollers en Sant Celoni, la C-35 , hasta llegar al pueblo de Llinars. Justo a la salida de Llinars, hay una gasolinera y, allí mismo, se toma la carretera local BP-5107 en dirección a Sant Antoni de Vilamajor. Si os da tiempo subid también a ver el pueblo vecino: San Pedro. Una monada. Una pequeña villa medieval, con los restos del castillo, la iglesia parroquial con su campanario románico, las casas, las casas, las ermitas. Y la naturaleza no es menos … Senderos, fuentes escondidas, bosques sombríos del Montseny poderoso. Para comer en el pueblo tienen una serie de lugares buenos, como el bar San Antonio, la pizzeria Sui o El rebost de Can Guiu. En el pueblo vecino, San Pedro, tienen Can Noguera, en la calle San Nonet, 18, tel: 938450159, muy casero, en medio del pueblo, o Can Pau, en la misma plaza de la Iglesia, 1, tel : 938450107, justo al lado del templo. Buena fiesta mayor en Vilamajor.

Els Raiers de la Pobla de Segur


El primer cap de setmana de juliol els rais, conjunts de troncs lligats i comandats pels valents raiers, tornen a baixar pel Noguera Pallaresa. Tot el cap de setmana, des del divendres a la tarda, hi ha moviment, amb música, ball a les nits, sopars i dinars populars, marxes, caminades i propostes de tota mena. Però el moment àlgid és quan els rais baixen pel riu fins el Pont de Claverol, el diumenge al matí, que surten i cap al migdia que arriben. No us perdeu aquesta festa tradicional, i aprofiteu per moure-us per aquest espectacular prepirineu català. Les vall del Flamisell, amb Capdella i l’estany Gento. Per dinar, sopar i dormir, a la Pobla de Segur, no hi ha dubte: l’Hotel Solé, a l’Avinguda de l’estació, 44, just entrant a La Pobla de Segur des de Tremp. Tel.: 973680452 / 973660082. Bon dinar, bon menú, habitacions familiars molt confortables, piscina i bon preu. També te uns apartaments preciosos no gaire cars. Aprofiteu per baixar-vos un bon “xolis”, la llangonissa tradicional. Boccatto di Cardinale. Feliç diada dels raiers!.

El primer fin de semana de julio los balsas, conjuntos de troncos atados y comandados por los valientes almadieros, vuelven a bajar por el Noguera Pallaresa. Todo el fin de semana hay movimiento, pero el momento àlgido es cuando los balsas bajan por el río hasta el Pont de Claverol, el domingo por la mañana y al mediodía. No os perdáis esta fiesta tradicional. Para comer, cenar y dormir, en La Pobla de Segur, no hay duda: el hotel Solé. Buena comida, buen menú, habitaciones familiares muy confortables, piscina y buen precio. También tienen unos apartamentos preciosos no muy caros. Aprovechad para bajar un buen “xolís”, la longaniza tradicional. Boccatto di Cardinale.

Montgarri


A la Vall d’Aran teniu un lloc molt especial, amagat, ideal per una sortida familiar. Es tracta del poblet abandonat de Montgarri, que després de molts anys sense vida ha tornat a acollir activitat humana gràcies a un refugi molt coquetó, amb restaurant, i una empresa d’oci i lleure en la natura que hi te la seva seu. S’hi accedeix de forma relativament fàcil, del maig a l’octubre, en que no sol haver-hi neu, per una pista en prou bones condicions que surt del Pla de Beret. Per anar-hi haureu de pujar fins la Vall d’Aran, bé pel túnel de Vielha, per Lleida i el Pont de Suert, o bé pel grandiós Port de la Bonaigua, un port de carretera de muntanya de més de 2000 metres d’alçada, amb vistes esplèndides damunt els Pirineus. Aquesta ruta va per Tàrrega, Balaguer, Tremp i Sort. En tots dos casos heu d’anar fins el complex turístic de Baqueira-Beret, d’on surt, ben indicada, la carretera asfaltada que remunta fins el Pla de Beret, on hi ha una estació d’esquí, a 1850 mts. d’altura. Aquest pla ja és prou bonic en ell mateix. Aquí, envoltats de muntanyes molt altes, neixen i juguen amb pedres, herba, neu i petits ponts, els rius Garona, que va cap a França, i el riu Noguera Pallaresa, que seguirem en tota la nostra ruta. En el Pla de Beret hi ha bon aparcament. Des d’aquest pàrquing surten les dues pistes possibles per anar a Montgarri. A l’esquerra del riu, baixant, teniu un sender peatonal, ample i còmode, que en 8 kms. us porta a Montgarri travessant prats i pastures. Amb nens una mica menys de dues hores, baixada suau, que serà pujada al tornar al Pla de Beret!. Si escolliu anar-hi amb vehicle preneu la pista de terra, ampla i ben condicionada, que surt pel marge dret del riu, baixant. Tot i que progressivament va fent-se més estreta i que alguns trams son una mica més en pendent i estan en més mal estat, en general es pot afirmar que el recorregut es pot fer en un cotxe convencional, sense massa problemes, anant poc a poc. Podríeu arribar a Montgarri en 9 kms. però us recomanem que deixeu el cotxe en un aparcament situat al kilòmetre 6, des d’on surt un camí que travessa el bosc, baixa al riu i arriba al poble. Aquest camí estalvia 3 kms. de pista i son deu minuts, uns 500 mts, en mig d’un bosc preciós, primer de forta baixada, amb escalons de fusta, i a la tornada de forta pujada, uns 200 escalons de fusta altra vegada. Hi ha un indicador en forma de pòrtic, de fusta, molt xulo, que diu Montgarri. No té pèrdua!. En entrar al poblet, travessant el pont i el riu, veureu el campanar de l’església, l’església ella mateixa, l’antic ajuntament, ara restaurant i les ruïnes de les cases, cada vegada més cobertes de vegetació. El paratge és idil·lic. Un bosc centenari, prats, el riu, espai per còrrer i jugar, per fer senderisme, i muntanya, per anar en bici… Una passada. En un dia de sol és una meravella. Si és l’hivern, des del Pla de Beret, absolutament nevat, podreu anar-hi en raquetes de neu, en moto de neu o en trineu amb gossos. Experiències úniques. Llavors Montgarri apareix sota un espès mantell blanc, tot silenciós. A la primavera, en canvi, tot és ben verd, amb flors de tots colors arreu. A l’estiu és un descans la frescor de Montgarri. La tardor és una simfonia de tots els tons possibles de groc, vermell i marró. Guapíssim. Per dinar podeu fer-ho en plan píc-nic, o bé al refugi. Per dinar fora de Montgarri podeu anar al poble de Gessa, camí de Vielha, a Casa Rufus, molt recomanable. O a Eth Cerer de Unha, un petit poble, situat sobre Salardú. Més avall, a Artiés, Casa Tana, o bé, molt més informal, a base de tapes, la Tauerna Urtau. En cotxe, a peu, en trineu o caminant, en raquetes o en bici, Montgarri no decepciona i és una bona excursió familiar, de les més recomanables que una família pot fer a la Vall d’Aran. Per dormir, a Espot, a uns 50 kms. de Montgarri passant pel port de la Bonaigua, nosaltres ho fem a l’Hotel Rocablanca, fantàstic i familiar.

El Valle de Aran tiene un lugar muy especial, escondido, ideal para una salida familiar. Se trata del pueblo abandonado de Montgarri, que después de muchos años sin vida ha vuelto a acoger actividad humana gracias a un refugio muy coqueto, con restaurante, y una empresa de ocio en la naturaleza que tiene allí su sede. Se accede de forma relativamente fácil, de mayo a octubre, en que no suele haber nieve, por una pista en bastante buenas condiciones que sale del Plan de Beret. Para ir deberán subir hasta el Valle de Aran, bien por el túnel de Vielha, por Lleida y el Pont de Suert, o bien por el grandioso Port de la Bonaigua, un puerto de carretera de montaña de más de 2000 metros de altura, con vistas espléndidas sobre los Pirineos. Esta ruta va por Tàrrega, Balaguer, Tremp y Sort. En ambos casos hay que ir hasta el complejo turístico de Baqueira-Beret, de donde sale, bien indicada, la carretera asfaltada que remonta hasta el Pla de Beret, donde hay una estación de esquí, 1850 mts. de altura. Este plan ya es bastante bonito en sí mismo. Aquí, rodeados de montañas muy altas, nacen y juegan con piedras, hierba, nieve y pequeños puentes, los ríos Garona, que va hacia Francia, y el río Noguera Pallaresa, que seguiremos en toda nuestra ruta. En el Plan de Beret hay buen aparcamiento. Desde este parking salen las dos pistas posibles para ir a Montgarri. A la izquierda del río, bajando, tiene un sendero peatonal, ancho y cómodo, que en 8 kms. os lleva a Montgarri atravesando prados y pastos. Con niños algo menos de dos horas, bajada suave, que será subida al volver al Pla de Beret. Si eligen ir con vehículo tomad la pista de tierra, ancha y bien acondicionada, que sale por el margen derecho del río, bajando. Aunque progresivamente va haciéndose más estrecha y en algunos tramos hay cierta pendiente y están en peor estado, en general se puede afirmar que el recorrido se puede hacer en un coche convencional, sin demasiados problemas, yendo poco a poco. Podrían llegar a Montgarri en 9 kms. pero les recomendamos que dejen el coche en un aparcamiento situado en el kilómetro 6, desde donde sale un camino que atraviesa el bosque, baja al río y llega al pueblo. Este camino ahorra 3 kms. de pista y son diez minutos, unos 500 mts, en medio de un bosque precioso, primero de fuerte bajada, con escalones de madera, y en la vuelta de fuerte subida, unos 200 escalones de madera otra vez. Hay un indicador en forma de pórtico, de madera, muy chulo. ¡No tiene pérdida!. Al entrar en el pueblo, atravesando el puente y el río, verán el campanario de la iglesia, la iglesia ella misma, el antiguo ayuntamiento, ahora restaurante y las ruinas de las casas, cada vez más cubiertas de vegetación. El paraje es idílico. Un bosque centenario, prados, el río, espacio para correr y jugar, para hacer senderismo, y montaña, para ir en bici … Una pasada. En un día de sol es una maravilla. Si es invierno, desde el Pla de Beret, absolutamente nevado, pueden ir en raquetas de nieve, en moto de nieve o en trineo con perros. Experiencias únicas. Entonces Montgarri aparece bajo un espeso manto blanco, todo silencioso. En primavera, en cambio, todo es bien verde, con flores de todos colores. En verano es un descanso la frescura de Montgarri. El otoño es una sinfonía de todos los tonos posibles de amarillo, rojo y marrón. Guapísimo. Para comer puede hacerlo en plan pic-nic, o bien en el refugio. Para comer fuera de Montgarri puede ir al pueblo de Gessa, camino de Vielha, en Casa Rufus, muy recomendable. O a Eth bodega de Unha, un pequeño pueblo, situado sobre Salardú. Más abajo, en Arties, Casa Tana, o bien, mucho más informal, a base de tapas, la Tauerna Urtau. En coche, a pie, en trineo o caminando, en raquetas o en bici, Montgarri no decepciona y es una buena excursión familiar, de las más recomendables que una familia puede hacer en el Valle de Aran.