Penyíscola, revisitada


Quan no sabem què fer agafem el cotxe i anem cap a Penyíscola. De vegades només és un cap de setmana, i hi arribem a l’hora de la posta. La mera passejada per aquesta ciutat murallada, enfilada en la seva penya damunt del mar, mentre es va fent fosc, omple de serenor l’anima. I si és hivern, o primavera, o tardor, encara millor. Però tan li fa que sigui al pic de l’estiu. Està plena de gent i continua tenint àngel, aquesta vila blanca marinera, llevantina, valenciana, mediterrània.

Ara acostumem a anar a sopar, perquè s’hi menja molt bé, i bé de preu, a l’hotel Tio Pepe. I acostumem també a dormir en aquest mateix hotel. És senzill, barat, està net i cèntric. Té bones habitacions familiars no gaire cares. Ens agrada.

I l’endemà, amb la llum del dia omplint fins el darrer racó d’aquest poble encisador, Penyíscola ensenya una altra cara, més mediterrània encara. Els seus carrers blancs, el mar blau, el sol esbatanant, la llum encegadora.

Penyíscola mai ens defrauda. Si us agrada la història podeu visitar i admirar el seu castell, i les muralles, tot plegat és molt evocador. Si us va la platja heu de banyar-vos en aquell mar calmat, calent, acollidor, pla, sense perill, que és una pura delícia. Aquesta és una sortida familiar molt clara. Malgrat la gentada, els hotels de cadena, les discos atronadores, els bars de copes i les botigues de records… Perquè el poble antic, clavat al mig del mar, dominat pel magnífic castell del Papa Lluna triomfa per damunt del vertigen consumista. Aneu al port quan arriben les barques de pesca amb el peix fresc, a mitja tarda. Si el Tio Pepe no us fa prou el pes, no us amoïneu. A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments. Càmping ben familiars, hostals ben portats, hotels amb encant i grans complexos sense gaire encant. Hi ha alguns hotels recomanables, un xic més cars, com ara l’hotel Don Carlos, molt bé. Però nosaltres seguirem anat al Tio Pepe, perquè creiem que és un bon hotel, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. També ens agrada molt l’hotel Estrella de Mar, no fa gaires anys completament renovat, situat a primera línia de platja, on anàvem quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, prop del carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos!

Peníscola de nou


Peníscola és una fantàstica vila medieval que sembla surar damunt l’aigua blava del mar Mediterrani. Passejar pels seus carrers estrets, blancs, admirar el seu castell, i les muralles, és molt evocador. Banyar-ses en la seva platja de sorra fina, en un mar calmat, calent, acollidor, pla, sense perill, és una pura delícia. Una sortida familiar molt clara. Per més venuda al turisme de masses que estigui la costa de Castelló, Peníscola serà sempre Peníscola. Malgrat els hotels, les discos, els bars i les botigues de records… Perquè el poble antic, al mig del mar, dominat pel castell del Papa Lluna conserva encara alguna cosa, fins i tot sota el vertigen consumista. Ens agrada el seu port on arriben les barques de pesca amb el peu fresc, a mitja tarda. Penyíscola sempre enganxa. A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments. Càmping, hostals, hotels i grans complexos. Hotels recomanables, com ara l’hotel Don Carlos, molt bé. O el Tio Pepe, un bon hotel, cèntric i bé de preu, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. O l’hotel Estrella de Mar, renovat, a primera línia de platja, on anàvem fa molts anys, quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, al carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos !.

 

Carnaval de Vinaròs


vinaros

La vila de Vinaròs organitza un Carnaval de primera, i és un bon lloc per a passar-hi un pont o unes petites vacances. Teniu la seva platja, molt gran, càlida, d’aigües transparents i de sorra fina, ideal per als infants perquè no cobreix i és molt segura. Cap al nord s’extén una costa retallada, plena de petites cales d’arena blanca, aigües calmes i natura força verge, malgrat les urbanitzacions. Totes fàcilment accessibles des de l’antiga N-340, abans d’arribar a Alcanar. I cap al sud s’obre la llarga platja que acaba a Penyíscola passant per Benicarlo. El clima, molt benigne, convida a estar-se al carrer veient la desfilada. Son més de 300 dies de sol anuals!. Per això us volem convidar a pujar a Vinaròs aquest cap de setmana per viure el seu Carnaval, a quarts de set de la tarda, dissabte o diumenge, a la primera rua, o a la segona rua. A Vinaròs hi ha un parell de bons hotels, l’Aura, modern, i el Vinaròs Platja, més antic, més gran, tots dos amb tots els serveis, piscina, párking… i a preus imbatibles, inaudits. Dos molt bons hotels. I un seguit de restaurants fabulosos. La simpática pizzeria Italiana, amb plats de pasta, pizzes i especialitats italianes. Bona cuina a preus ridículs. I al costat del mar. Al cantó la Cuina d’Adela. Un restaurant diferent, original, que proposa una cuina novedosa. Recomanable. Al costat d’aquests dos, al mateix passeig marítim, El Barco ofereix menjars mariners, arrossos i peix de tota la vida. Un clàssic. Uns carrers més endins el Bar Nou és un fals local de tapes. Les seves tapes son construccions gastronòmiques elaborades per als paladars més exigents. Finalment passeig enllà, al final, teniu un argentí del que ens han parlat molt bé, però que no hem probat. Finalment dir-vos que Vinaròs pot ser un magnífic centre d’excursions. En un radi de 80 kms. teniu atractius tan potents com el Delta de l’Ebre, Tortosa, Morella, Els Ports de Beseit, el Maestrat, Penyíscola, Ulldecona. Llocs que fan de Vinaròs una base de sortides familiars molt potent. Bon carnestoltes a Vinaròs!.

Vinaroz es un pueblo grande con una playa magnífica y buenos hoteles y restaurantes. Y este fin de semana organizan un carnaval de primera, sábado y domingo tarde, dos ruas idénticas. Cercano a Peñíscola, a Tortosa, a Morella, al Delta del Ebro  y a otros destinos fabulosos, es una base inmejorable para excursiones en familia por estas zonas del sur de Cataluña y norte del Pais Valenciano.

Vinaròs


vinaros

En principi aquest poble gran, el primer del País Valencià que trobem en sortir de Catalunya, no sembla tenir res que oferir al viatger. Errada greu. Si bé és cert que comparada amb veïnes amb més sort, com ara Penyíscola, la vila de Vinaròs sembla sortir perdent, us volem demostrar que és un bon lloc per a passar-hi un pont o unes petites vacances. Teniu la seva platja, molt gran, càlida, d’aigües transparents i de sorra fina, ideal per als infants perquè no cobreix i és molt segura. I no en te només una sinó unes quantes. Poca gent sap que cap al nord s’extén una costa retallada, plena de petites cales d’arena blanca, aigües calmes i natura força verge, malgrat les urbanitzacions. Totes fàcilment accessibles des de l’antiga N-340, abans d’arribar a Alcanar. I cap al sud s’obre la llarga platja que acaba a Penyíscola passant per Benicarlo. En segon terme cal valorar el clima, molt benigne, que fa possible la banyada des de l’abril al novembre, amb més de 300 dies de sol anuals. En tercer lloc l’allotjament i la gastronomia. A Vinaròs hi ha un parell de bons hotels, l’Aura, modern, i el Vinaròs Platja, més antic, més gran, tots dos amb tots els serveis, piscina, párking… i a preus imbatibles, inaudits. Dos molt bons hotels. I un seguit de restaurants fabulosos. La simpática pizzeria Italiana, amb plats de pasta, pizzes i especialitats italianes. Bona cuina a preus ridículs. I al costat del mar. Al cantó la Cuina d’Adela. Un restaurant diferent, original, que proposa una cuina novedosa. Recomanable. Al costat d’aquests dos, al mateix passeig marítim, El Barco ofereix menjars mariners, arrossos i peix de tota la vida. Un clàssic. Uns carrers més endins el Bar Nou és un fals local de tapes. Les seves tapes son construccions gastronòmiques elaborades per als paladars més exigents. Finalment passeig enllà, al final, teniu un argentí del que ens han parlat molt bé, però que no hem probat. Finalment dir-vos que Vinaròs pot ser un magnífic centre d’excursions. En un radi de 80 kms. teniu atractius tan potents com el Delta de l’Ebre, Tortosa, Morella, Els Ports de Beseit, el Maestrat, Penyíscola, Ulldecona. Llocs que fan de Vinaròs una base de sortides familiars molt potent.

Vinaroz es un pueblo grande con una playa magnífica y buenos hoteles y restaurantes. Cercano a Peñíscola, a Tortosa, a Morella, al Delta del Ebro  y a otros destinos fabulosos, es una base inmejorable para excursiones en familia por estas zonas del sur de Cataluña y norte del Pais Valenciano.

Vilafamés


vilafames

El bellíssim poble medieval de Vilafamés està situat a les serres interiors de Castelló, no gaire lluny de la capital de província, i tampoc no gaire allunyat de la costa. Uns 20 kms de l’un i de l’altra. El poble és una cucada. Un entremig entre un poble blanc llevantí, molt sudenc, una vila medieval toscana i un poblet rural. El lloc és paisagísticament increible, torturat i difícil, ple de barrancs i espadats, coberts de pi blanc. No és estrany que estigués habitat des de la més remota antiguitat, com ho demostren els jaciments prehistòrics, molt interessants, que es troben arreu del terme municipal, molts amb pintures. Els ibers i els romans continuaren gaudint de la zona, i els àrabs també. Ells foren els qui bastiren l’esplèndid castell que corona el poble i la muralla que, a trams, l’encercla. També son obra dels musulmans els carrerons estrets i tortuosos de la vila, plens de cases de pedra emblanquinades de cal. En resum, el casc antic és preciós, i ha estat declarat com a conjunt històric i artístic. Entre els monuments que us caldrà visitar ressenyem l’església de la sang, i la de l’Assumpta, diverses ermites, l’ajuntament, renaixentista del segle XVI, el castell, i el palau que acull el Museu d’Art Contemporani de Vilafamés, un edifici gòtic de finals del segle XIV. No us explicarem abastament les joies que guarda aquest museu. Només dir-vos que hi ha obra de Miró, Chillida, els Crònica i altres. Als afores, com ja hem dit abans, hi ha nombrosos conjunts de pintura rupestre esquemàtica llevantina. També els amants de la natura gaudiran la visita a Vilafamés. Llocs com ara l’ermita de Sant Miquel, la font de les Piques, amb les seves cascades, o la font de la Panella, amb les piques, o les coves del Clot, o de Bolimini, criden a l’excursió familiar, a la caminada i la ruta. Hi ha nombrosos bars i restaurants on pendre tapes i picar, o menjar, alguna cosa. Ens agrada La Coveta, bar de tapes. Bona teca. També els hotels tenen bons restaurants. Per dormir teniu bons llocs, com ara l’Hotel el Rullo, bonic i agradable. O l’hotel rural L’Antic Portal, molt acollidor també.  O l’Hotel El Jardín Vertical, encara més luxós i de certa categoria, amb un boníssim restaurant. Tots son molt recomanables. Com a casa rural teniu El Molino, molt bonica. Aneu a Vilafamés en el transcurs d’una ruta per la zona de les serres de Castelló, si passeu del poble, camí de València, o si esteu farts de platja, a la magnífica costa de l’Azahar i voleu descansar un dia de sol i platja. El trobareu si aneu fins Torreblanca per l’AP-7, i sortiu per agafar la CV-13 fins Cabanes i l’autovia CV-10 fins La Pobla Tornesa. D’allà, ja ben indicat, una carretera més rural us portarà fins Vilafamés. Bona descoberta de Vilafamés, i la Serrania de Castelló!.

El bellísimo pueblo medieval de Vilafamés está situado en las sierras interiores de Castellón , no muy lejos de la capital de provincia , y tampoco demasiado alejado de la costa . Unos 20 kms del uno y de lo otro . El pueblo es una monada . Un intermedio entre un pueblo blanco levantino , muy del sur, una villa medieval toscana y un pueblo rural . El lugar es paisagísticamente increíble, torturado y difícil , lleno de barrancos y acantilados , cubiertos de pino blanco. No es extraño que estuviera habitado desde la más remota antigüedad , como lo demuestran los yacimientos prehistóricos , muy interesantes , que se encuentran por todo el término municipal , muchos con pinturas . Los íberos y los romanos continuaron disfrutando de la zona , y los árabes también. Ellos fueron los que construyeron el espléndido castillo que corona el pueblo y la muralla que , a tramos , lo rodea . También son obra de los musulmanes los callejones estrechos y tortuosos de la villa , llenos de casas de piedra encaladas. En resumen , el casco antiguo es precioso , y ha sido declarado como conjunto histórico y artístico . Entre los monumentos que necesitareis visitar reseñamos la iglesia de la sangre , y la de la Asunción , varias ermitas , el ayuntamiento, renacentista del siglo XVI , el castillo , y el palacio que acoge el Museo de Arte Contemporáneo de Vilafamés , un edificio gótico de finales del siglo XIV . No os explicaremos todas joyas que guarda este museo . Sólo deciros que hay obra de Miró , Chillida , los Crónica y otros . En las afueras , como ya hemos dicho antes , hay numerosos conjuntos de pintura rupestre esquemática levantina . También los amantes de la naturaleza disfrutarán la visita a Vilafamés . Lugares como la ermita de San Miguel, la fuente de las Picas , con sus cascadas , o la fuente de la Panella , con las picas , o las cuevas del Clot , o de Bolimini , llaman a la excursión familiar , a la caminata y la ruta . Hay numerosos bares y restaurantes donde tomar tapas y picar, o comer algo. Nos gusta La Coveta , bar de tapas . Buena comida . También los hoteles tienen buenos restaurantes . Para dormir tienen buenos lugares , como el Hotel el Rullo , bonito y agradable . O el hotel rural El Antiguo Portal, muy acogedor también. O el Hotel El Jardín Vertical , aún más lujoso y de cierta categoría , con un buenísimo restaurante . Todos son muy recomendables . Como la casa rural El Molino , muy bonita. Vayan a Vilafamés en el transcurso de una ruta por la zona de las sierras de Castellón , o si pasais cerca del pueblo , camino de Valencia , o si estáis ya hartos de playa , de bañaros en la magnífica costa del Azahar y deseais descansar un día del sol y playa . Lo encontraréis si vais hasta Torreblanca por la AP -7 , y al salir cogeis la CV -13 hasta Cabanes y la autovía CV -10 hasta La Pobla Tornesa . De allí , ya bien indicado , una carretera más rural os llevará hasta Vilafamés . ¡Buén descubrimiento de Vilafamés , y la Serranía de Castellón ! .

Cabanes


cabanes

El bonic poble llevantí de Cabanes està situat al nord de Castelló de la Plana, terra endins, envoltat de serres. Sembla que fou fundat pels romans, com ho demostra el bell arc que s’aixeca a dos kilòmetres de la vila, i que podeu veure a la foto. Però Cabanes arriba fins el mar. El seu terme municipal, amplíssim, toca poblacions marineres com ara Orpesa, Benicàssim o Torreblanca pel sur, mentre que la Pobla Tornesa, la maravellosa vila medieval penjada de Vilafamés, la Vall D’Alba o Benlloch l’envolten per la banda de muntanya. Segurament no anireu mai a posta a Cabanes, perquè no si us ha perdut res. Però si sou vius i prou murris hi passareu a tocar, cada vegada que aneu de Barcelona cap a València, Múrcia o Andalusia. Ho fareu per estalviar-vos el costós peatge de l’autopista AP-7 entre Torreblanca i València, que son un grapat d’euros. A tal fi probablement sortireu de l’autopista a la sortida de Torreblanca i, allà mateix agafareu la CV-13, i la CV-10, cap a Cabanes, Castelló i Betxí. Serà llavors quan arribareu a Cabanes, que està situada a 12 kms. de Torreblanca, i a 26 km. de Castelló, i a tocar d’aquesta autovia salvadora, i de l’inútil aeroport de La Plana. I com que passareu per allà a l’hora de dinar podeu parar un moment, veure el poble i menjar als restaurants fantàstics que hi ha. També fora possible que féssiu de Cabanes el centre d’unes jornades d’estada a Castelló. Llavors baixaríeu a la vora del mar, al poblet de Torre de la Sal, a gaudir del bon clima i del mar blau mediterrani. I, un cop allà, potser a més de banyar-vos en aquelles càlides, segures i familiars platges, anireu fins el Paratge Natural del Prat de Cabanes i Torreblanca, una magnífica zona humida on veure ocells de tota mena, o pujaríeu fins Vilafamés, a veure el Castelló més rural, en aquest poblet de carrers estrets i costeruts, medieval, bonic i amb un museu d’art contemporani. A Cabanes també hi podeu anar en ocasió de la seva fira de Sant Andreu, una concessió al poble que feu la reina Germana de Foix l’any 1507. Una fira centenària, doncs, que té lloc el darrer cap de setmana de novembre. També el primer diumenge de maig hi ha les festes en honor a la patrona, que és la Verge del Bon Succés. No us les podeu perdre. Hi ha una romeria a les Santes, toros i ball. Us havíem promès que us parlaríem de bons llocs on dinar. A Cabanes, el centre neuràlgic del poble és la plaça de la font, una plaça triangular on una font raja, cosa poc corrent en aquestes terres, tot l’any i amb molta aigua. Allà mateix, a la plaça de la font hi ha l’Hostal, tel: 964 33 10 80. Un bon lloc on dinar, menú arreglat. I una mica més enllà, en una cantonada, teniu el Bar Toni, un lloc molt recomanable, on hem menjat molt bé. Menú molt bo, i bé de preu. Tapes de somni. En plan d’hotel no està gens malament l‘Hotel La Cava, un dos estrelles amb vocació de tres. Recomanable. Al costat de la platja, per anar de càmping, us recomanem el Torre de la Sal, familiar i bonic. Ens va agradar Cabanes!.

El bonito pueblo levantino de Cabanes está situado al norte de Castellón , tierra adentro , rodeado de sierras . Parece que fue fundado por los romanos , como lo demuestra el bello arco que se levanta a dos kilómetros de la villa, y que pueden ver en la foto . Pero Cabanes llega hasta al mar. Su término municipal , amplísimo , toca poblaciones marineras como Oropesa , Benicasim o Torreblanca por sur , mientras que la Pobla Tornesa , la maravillosa villa medieval colgada de Vilafamés , Vall D’ Alba o Benlloch la rodean por el lado de montaña . Seguramente no iréis nunca a Cabanes , porque no se os ha perdido nada por allí. Pero si sois vivos y pícaros pasaréis cerca, cada vez que vayais de Barcelona hacia Valencia , Murcia o Andalucía . Lo hareis para ahorrar el costoso peaje de la autopista AP -7 entre Torreblanca y Valencia , que son un puñado de euros . A tal fin probablemente saldreis de la autopista en la salida de Torreblanca y , allí mismo tomaréis la CV -13 , y la CV -10 , hacia Cabanes , Castellón y Betxí . Será entonces cuando llegareis a Cabanes , que está situada a 12 kms . de Torreblanca , y a 26 km . de Castellón , y junto a esta autovía salvadora , y del inútil aeropuerto de La Plana . Y como pasareis por allí a la hora de comer podeis parar un momento , ver el pueblo y comer en los restaurantes fantásticos que hay. También fuera cosa posible que hicierais de Cabanes el centro de unas jornadas de estancia en Castellón. Entonces bajaríais a la orilla del mar , hasta el pueblo de Torre de la Sal , a disfrutar del buen clima y del mar azul mediterráneo. Y , una vez allí , quizás además de bañaros en aquellas cálidas , seguras y familiares playas , iréis hasta el Paraje Natural del Prat de Cabanes y Torreblanca , una magnífica zona húmeda donde ver aves de todo tipo, o subireis hasta Vilafamés , a ver el Castellón más rural , en este pueblecito de calles estrechas y empinadas , medieval , bonito y con un museo de arte contemporáneo. A Cabanes también se puede ir en ocasión de su feria de San Andrés , una concesión al pueblo que hizo la reina Germana de Foix en 1507 . Una feria centenaria , pues, que tiene lugar el último fin de semana de noviembre . También el primer domingo de mayo hay las fiestas en honor a la patrona , que es la Virgen del Buen Suceso . No os las podéis perder . Hay una romería a las Santas , toros y baile . Os habíamos prometido que hablaríamos de buenos sitios donde comer. En Cabanes , el centro neurálgico del pueblo es la plaza de la fuente , una plaza triangular donde una fuente mana , algo poco corriente en estas tierras , todo el año y con mucha agua . Allí mismo , en la plaza de la fuente está el Hostal , tel : 964 33 10 80 . Un buen lugar donde comer, menú arreglado . Y un poco más allá , en una esquina , tienen el Bar Toni , un lugar muy recomendable , donde hemos comido muy bien. Menú muy bueno , y bien de precio . Tapas de ensueño . En plan de hotel no está mal del Hotel La Cava , un dos estrellas con vocación de tres . Recomendable . Junto a la playa , para ir de camping , le recomendamos el Torre de la Sal , familiar y bonito . Nos gustó Cabanes… ¿se nota?.

Calp/Calpe


calp

Calp és una joia de la Costa Blanca. Una de les poblacions turístiques més boniques de la província d’Alacant. Sí,  Ja sabem que massificada, plena de turistes, de residents estrangers, que res no te a veure amb aquella coquetona vila que estenia les seves cases blanques a tocar del mar, damunt d’un turó, entre les salines i el Morro de Toix, als peus del penyal imponent d’Ifach. Ja sabem que els edificis de primera línia han destrossat el seu ski-line. Que s’ha construït molt i malament. Però, que voleu… ens agrada Calp. Ens xifla la penya bestial d’Ifach, daurada a la posta, esvelta al matí. Ens perd la seva platja llarga, l’Arenal-Bol, o la de llevant, la Fossa. I també les seves cales i caletes d’aigües manses i càlides, fantàstiques per als nens. Ens fascinen les salines, plenes de flamencs quan és l’època, i les postes de sol darrera el Toix. I el petit poble blanc de carrers costeruts que encara queden, amagats, entre l’església i el castell. Calp te un clima excepcional. Us banyareu des de l’abril fins el novembre. I un ambient molt familiar. I oblidem voluntàriament els carrers més turístics a tocar del mar, les discoteques, els bars i els restaurants. Calp també te altres atractius. Unes runes romanes envaïdes per l’aigua marina. Un complex anomenat “Els Banys de la Reina Mora” que eren unes termes marines, o una piscifactoria, o tot a la vegada. Us hi podeu banyar, si voleu. I el penyal d’Ifach, que ho emmarca tot. Ara és un parc natural, una reserva terrestre i marina, amb una aula de natura. Es pot pujar dalt del penyal, per un camí de muntanya i un túnel excavat en la roca. Atenció, és una bona caminada, i te 343 metres d’alt. Les salines sovint acullen ànecs i flamencs, quan és la temporada. Amants dels ocells… ja ho sabeu!. Us recomanem anar a Calp fora de temporada, pel maig, el juny, setembre, l’octubre o novembre. Us banyareu igual i el disfrutareu molt. Per dinar o sopar ens agrada molt un local de tapes, senzill, amable, on fan uns menjars deliciosos. Racions i tapes molt bones. Personal amable. Menú molt bo per poquíssim diner. Estem parlant de La PIcaeta, al carrer Blasco Ibáñez 10, tel: 965.04.06.34, o mòbil 626764822. un lloc on segur que tornarem. També ens va agradar la Casa o la Casita, un restaurant encantador, coquetó, d’especialitats suisses al casc antic, al carrer del mar. Tel: 965 83 06 06. La Llar de Barbara també és molt bonic, i s’hi menja molt bé. Al carrer Major 10, al casc antic també, Tel: 965830160. Per allà també hi ha una pizzeria diferent, senyora, ben muntada i ben decorada, gens vulgar. Bona cuina italiana: El Borgo Antico. A la zona de baix a mar, al costat de la Picaeta, hi ha la pizzeria rusticana, al carrer pintor Sorolla, 5. Bones pizzes, a bon preu. Servei amable. Tel: 965 874 520. Finalment us recomanem de veritat el millor hotel de la Costa Blanca. Habitacions grans, a tocar de la platja, algunes amb vistes impagables al Mediterrà. La foto està presa des de l’habitació de l’hotel. I, a més, tocant al centre de Calp. Un quatre estrelles que en mereix cinc. Piscina oberta al mar, beach club i spa admirable, que cal pagar, és clar. Però solen fer ofertes. Admeten nens, i fora de temporada van gratis. Buffet per desdejunar, espectacular. Fora de l’estiu el preu és increïble, si pensem la qualitat que et donen. Us l’aconsellem sense cap mena de dubte. És el Gran Hotel Solymar. És gran, de veritat, és molt bo. Personal acollidor, que es desviu pels clients. No podem dir més!. I ara parlarem dels voltants de Calp. A nosaltres ens mola Altea. Ens agrada. Com Calp, Teulada o Moraira, pels carrers estrets i costeruts, o les cúpules blaves. Evocant la Grècia llunyana. Calp, Altea, Teulada o Moraira ens recorden pobles d’una illa de les Cíclades. Sempre ho han fet. Ens sedueixen les seves platges d’aigües blaves i verdes. Les seves nits. La llum. I també ens agrada el paisatge interior, com la vila castell de Guadalest, amb les seves serres, els tarongers. Aquesta costa és un miracle. Bona estada a la acollidora Calp!.

Calpe es una joya de la Costa Blanca . Una de las poblaciones turísticas más bonitas de la provincia de Alicante . Sí , ya sabemos que masificada , llena de turistas , de residentes extranjeros , que nada tiene que ver con aquella coquetona villa que extendía sus casas blancas junto al mar , sobre una colina , entre las salinas y el Morro de Toix , a los pies del peñón imponente de Ifach . Ya sabemos que los edificios de primera línea han destrozado su ski- line. Que se ha construido mucho y mal . Pero… nos gusta Calpe. Nos encanta la peña bestial de Ifach , dorada en la puesta, esbelta por la mañana. Nos pierde su playa larga , el Arenal -Bol , o la de levante , la Fossa . Y también sus calas escondidas de aguas mansas y cálidas , fantásticas para los niños . Nos fascinan las salinas , llenas de flamencos cuando es la época , y las puestas de sol detrás del Toix . Y el pequeño pueblo blanco de calles empinadas que aún quedan algunas , escondidas , entre la iglesia y el castillo . Calpe tiene un clima excepcional . Bañense desde abril hasta noviembre. Y un ambiente muy familiar . Y olvidamos voluntariamente las calles más turísticas cerca del mar , las discotecas , los bares y los restaurantes . Calpe también tiene otros atractivos . Unas ruinas romanas invadidas por el agua marina . Un complejo llamado ” Los Baños de la Reina Mora ” que eran unas termas marinas , o una piscifactoría , o todo a la vez. Os podéis bañar , si deseais, donde lo hacian los romanos. Y el peñasco de Ifach, que lo enmarca todo. Ahora es un parque natural , una reserva terrestre y marina , con un aula de naturaleza. Se puede subir por un camino de montaña y un túnel excavado en la roca . Atención , es una buena caminata , y tiene 343 metros de alto . Las salinas a menudo acogen patos y flamencos , cuando es la temporada . Amantes de los pájaros … ¡ya lo sabéis ! . Recomendamos ir a Calpe fuera de temporada , en mayo , en junio, septiembre , octubre o noviembre. Os bañareis igual y disfrutaréis mucho. Para comer o cenar nos gusta mucho un local de tapas , sencillo, donde hacen unas comidas deliciosas . Raciones y tapas muy buenas . Personal amable . Menú muy bueno por poquísimo dinero . Estamos hablando de La Picaeta , en la calle Blasco Ibáñez 10, tel : 965.04.06.34 , o móvil 626764822 . Un lugar donde seguro que volveremos . También nos gustó la Casa o la Casita , un restaurante encantador , coqueto , de especialidades suizas en el casco antiguo , en la calle del mar. Tel: 965 83 06 06 . Por allí también hay una pizzería diferente, muy señora , bien montada y bien decorada , nada vulgar . Buena cocina italiana : El Borgo Antico . En la zona de abajo a mar, junto a la Picaeta , está la pizzería Rusticana , en la calle pintor Sorolla , 5 . Buenas pizzas , a buen precio . Servicio atento. Tel : 965 874 520 . Finalmente le recomendamos de verdad el mejor hotel de la Costa Blanca . Habitaciones grandes , muy cerca de la playa , algunas con vistas impagables al Mediterráneo. La foto está tomada desde la habitación del hotel . Y, además , junto al centro de Calpe . Un cuatro estrellas que merece cinco . Piscina abierta al mar , beach club y spa admirable , aunque hay que pagarlo, claro. Pero suelen hacer ofertas . Admiten niños , y fuera de temporada van y comen gratis. Buffet para desayunar , espectacular . Fuera del verano el precio es increíble , si pensamos la calidad que te dan . Os lo recomendamos sin duda . Es el Gran Hotel Solymar . Es grande , de verdad , es muy bueno . Personal acogedor , que se desvive por los clientes . ¡No podemos decir más ! . Y ahora hablaremos de los alrededores de Calpe . A nosotros nos mola Altea . Nos gusta. Como Calpe, Teulada o Moraira , por las calles estrechas y empinadas , o las cúpulas azules . Evocando la Grecia lejana . Calpe, Altea , Teulada o Moraira nos recuerdan pueblos de una isla de las Cícladas . Siempre lo han hecho. Nos seducen sus playas de aguas azules y verdes . Sus noches . La luz . Y también nos gusta el paisaje interior, como la villa castillo de Guadalest , con sus sierras , los naranjos . Esta costa es un milagro . ¡Buena estancia en Calpe ! .