València, revisitada

Plaça i basílica dels Desamparats i porta dels apòstols de la catedral de València

Hem tornat de nou a València. Hem fet el curt camí des de Barcelona. És un destí fantàstic per moure’ns en família. Està a prop, té platges, te monuments i és molt bonica. I no te l’acabes. València és molt a prop, a menys de 4 hores en cotxe. València és per tot temps, estiu o tardor, primavera o hivern. Amb aquestes premises, cap família no hauria de deixar d’anar un cap de setmana a València, com a detinació molt fàcil. Un petit pont, o unes mini vacances, el què puguem fer. Perquè València te atractius a cabaços. Ens encanta passejar pel casc antic de València. Des de la seva estació de ferrocarril, modernista, llevantina, decorada amb rajola i frisos de taronges i llimones. Tota una premonició. Passarem per la plaça de l’Ajuntament, fent via cap a la catedral. El Miquelet us saluda, altiu, poderós. Ens encanta aquesta torre gòtica, campanar de la catedral de València. I, si ens apureu, ens agrada també la façana barroca. Entrem dins. Visitem la joia gòtica. No us perdeu la capella del Sant Grial. Sortim per la porta dels apòstols i admirem el seu treball increïble en pedra. Al costat la basílica de la Mare de Déu dels Desamparats. Una fantasia barroca. Una devoció sense límits. La plaça. El Palau de la Generalitat, gòtic, tanca l’espai i s’obre al carrer de Cavallers. Allà està l’església de Sant Nicolau, la Capella Sixtina Valenciana. Increibles pintures ocupen tota la nau. Girem a la dreta, cap al carrer Serranos fins arribar a les torres de muralla més maques d’Europa. Les passem, les admirem. Baixem al parc del Vell Túria. No hi ha riu però si bonics jardins. Reculem i entrem de nou a la ciutat antiga. A la dreta hi ha el barri del Carme, popular i llevantí. I el IVAM, el Museu d’art modern, molt maco. Al costat l’espai del convent del Carme. Renaixement i barroc al servei de l’art del segle XXI. Les portes de Quart una mica més lluny. Tornem al carrer de Cavallers, veient les magnífiques esglésies i convents barrocs, que ara formen una ruta de cultura, acabada d’estrenar. Arribem de nou a la plaça de la Mare de Déu dels desamparats, al Miquelet. A la dreta, al final de la plaça, cerquem la torre amagada de l’església de Santa Catalina, torre barroca per una església gòtica preciosa. No sabem si ens agrada encara més que el Miquelet. L’heretgia turística està servida. No podem resistir la temptació d’admirar la plaça rodona, del segle XIX. Ens transporta en el temps. Prenem una orxata, ben fresca, o un gelat, ben cremós, als carrers que separen Santa Catalina de la plaça mercat central de la ciutat, de nou modernista. Ens encantem amb l’ocellot del panell. Espero que la família no ens abandoni com feien abans els pagesos amb els seus fills. Contemplem la meravella de l’església dels Sants Joans i, al davant, la llotja de la seda, fantasia gòtica. La Llotja de la Seda és el millor espai del gòtic civil a Espanya, i d’Europa. Una poesia feta pedra.

Oceanogràfic de València

I, fora del centre, el Museu de la Ciència, l’Hemisfèric, l’Oceanogràfic, projecte gegant, inaudit, meravellós. No podeu deixar de veure els milers de peixos d’aquest aquari mundialment famós. I a la platja, la Malvarrosa, el Cabanyal, el nou port. Aires mariners. Mediterrània en estat pur. I, un xic més lluny, la magia de l’Albufera, les canyes, les barques. I, més avall, Cullera, Gandia, Dènia, Xàbia, platges fabuloses! I, més a la vora, a tocar, l’horta, les barraques. Les viles blanques i ordenades. I la Sagunt romana. I el monestir del Puig, on Jaume I va assetjar la vila mora. I són les festes, les falles, la Setmana Santa, l’estiu. No en teniu prou?. Agafeu el tramvia, o el metro, modern i flamant, tot i que sempre anyorarem les jardineres atrotinades o els trenets obsolets de Rafaelbunyol o de Bétera.

Per dormir, al centre, us recomanem l’Hotel RH Sorolla Centro, una passada, i aparqueu al pàrquing Lys, al costat. Una aposta guanyadora. Per menjar al centre, qualsevol bar de tapes és prou bo. Però ens mola la Taberna de los Gómez. Fora del centre, a la ciutat de les Arts i les Ciències, teniu molts hotels. Ens agrada l’Oceànic, afiliat a Melià. Bon hotel. Per menjar, prop de l’Oceanogràfic,no us perdeu Al solito Posto, un italià on dinareu o sopareu de fàbula. Fora de la ciutat aneu a l’hotel Ibis Bonaire. Hotel de cadena, barat, amb pàrquing tancat, bon desdejuni i a tocar del centre comercial Bonaire, un macro complexe amb tota mena de serveis. Hi ha restaurants, cinemes, bolera, pista de gel i moltes botigues. Molt bé. Per dinar i sopar, al centre comercial Bonaire, aneu al Sorsi e Morsi, un restaurant de cuina italiana molt recomanable. Des d’allà podeu agafar el bus 160 que porta al centre de València.

Valencia no te la acabas. Valencia está muy cerca. Valencia es para todo tiempo. Con estas premisas, ninguna familia no debería dejar de ir un fin de semana a Valencia. O un puente, o unas mini vacaciones. Porque Valencia tiene atractivos a montones. Hemos tardado mucho en poder elegir una foto. Tardaremos aún más a explicar que es para nosotros Valencia. Nos encanta pasear por el casco antiguo de Valencia. Desde su estación de ferrocarril, modernista, levantina, decorada con ladrillo, azulejos y frisos de naranjas y limones. Toda una premonición. Pasaremos por la plaza del Ayuntamiento, hacia la catedral. El Miquelet nos saluda, altivo, poderoso. Nos encanta esta torre gótica, campanario de la catedral de Valencia. Y, si nos apuran, nos gusta también la fachada barroca, grandilocuente. Entramos. Visitamos la joya gótica. No os perdáis la capilla del Santo Grial. La copa que usó Jesús en la última cena. Alucinante. Salimos por la puerta de los apóstoles y admiramos su trabajo increíble en piedra. (En la foto). Junto a ella, la basílica de la Virgen de los Desamparados. Una fantasía barroca. Una devoción sin límites. La plaza. El Palau de la Generalitat, gótico, cierra el espacio y se abre a la calle Caballeros. Retrocedemos. Buscamos la torre de la iglesia de Santa Catalina, barroca. No sabemos si nos gusta aún más que el Miguelete. La herejía turística está servida. No podemos resistir la tentación de admirar la plaza redonda, del siglo XIX. Nos transporta en el tiempo. Tomamos una horchata, bien fresca, o un helado, bien cremoso, en las calles que separan Santa Catalina de la plaza mercado. Nos encantamos con el pajarraco que hay en su veleta. Espero que la familia no nos abandone como hacían antes los campesinos con sus hijos. Contemplamos la maravilla modernista. Mercado central de Valencia. Detrás de nosotros se alza la Lonja de la Seda, el mejor espacio del gótico civil en España, quizás de Europa. Una poesía hecha piedra. Nos vamos hacia el IVAM. Museo de arte Contemporáneo. Exposiciones de gran interés. Junto a él, el espacio del convento del Carmen. Renacimiento y barroco al servicio del arte del siglo XXI. Las puertas de Serranos, las de Quart. Las magníficas iglesias y conventos barrocos, que ahora forman una ruta de cultura, recién estrenada. Y, fuera del centro, el Museo de la Ciencia, el Hemisfèrico, el Oceanográfico, proyectos gigantes, inauditos, maravillosos. No pueden dejar de ver los miles de peces de este acuario mundialmente famoso. Y en la playa, la Malvarrosa, el Cabañal, el nuevo puerto. Aires marineros. Mediterráneo en estado puro. Y, un poco más lejos, la magia de la Albufera, las cañas, las barcas. Y, más abajo, Cullera, Gandía, Denia, Jávea. Y, más cerca, tocando Valencia, la huerta, las barracas. Las villas blancas y ordenadas. Y la Sagunto romana. Y el monasterio del Puig, donde Jaime I sitió la villa mora. Y son las fiestas, las fallas, la Semana Santa, verano. ¿No es suficiente?.

Recomendamos tener en cuenta el hotel RH Sorolla Centro, en medio de la ciudad, y la Taberna de los Gómez para comer allí.

Més enllà de Penyíscola: València

València pot ser un destí fantàstic per moure’ns en família quan acabi el confinament. Està a prop, té platges, te monuments i és molt bonica. I no te l’acabes. València és molt a prop, a menys de 4 hores en cotxe. València és per tot temps, estiu o tardor, primavera o hivern. Amb aquestes premises, cap família no hauria de deixar d’anar un cap de setmana a València, com a detinació post corona virus. Un petit pont, o unes mini vacances, el què puguem fer. Perquè València te atractius a cabaços. Ens encanta passejar pel casc antic de València. Des de la seva estació de ferrocarril, modernista, llevantina, decorada amb rajola i frisos de taronges i llimones. Tota una premonició. Passarem per la plaça de l’Ajuntament, fent via cap a la catedral. El Miquelet us saluda, altiu, poderós. Ens encanta aquesta torre gòtica, campanar de la catedral de València. I, si ens apureu, ens agrada també la façana barroca. Entrem dins. Visitem la joia gòtica. No us perdeu la capella del Sant Grial. La copa que usà Jesús en el darrer sopar. Al·lucinant. Sortim per la porta dels apòstols i admirem el seu treball increïble en pedra. Al costat la basílica de la Mare de Déu dels Desamparats. Una fantasia barroca. Una devoció sense límits. La plaça. El Palau de la Generalitat, gòtic, tanca l’espai i s’obre al carrer de Cavallers. Reculem. Cerquem la torre de l’església de Santa Catalina, barroca. No sabem si ens agrada encara més que el Miquelet. L’heretgia turística està servida. No podem resistir la temptació d’admirar la plaça rodona, del segle XIX. Ens transporta en el temps. Prenem una orxata, ben fresca, o un gelat, ben cremós, als carrers que separen Santa Catalina de la plaça mercat. Ens encantem amb l’ocellot del panell. Espero que la família no ens abandoni com feien abans els pagesos amb els seus fills. Contemplem la meravella modernista. Mercat central de València.

Darrera nostre s’alça la Llotja de la Seda, el millor espai del gòtic civil a Espanya, potser a Europa. Una poesia feta pedra. Marxem cap a l’IVAM. Seu nova del Museu d’art Contemporani. Exposicions de gran interès. Al costat l’espai del convent del Carme. Renaixement i barroc al servei de l’art del segle XXI. Les portes de Serranos, les de Quart. Les magnífiques esglésies i convents barrocs, que ara formen una ruta de cultura, acabada d’estrenar.

I, fora del centre, el Museu de la Ciència, l’Hemisfèric, l’Oceanogràfic, projecte gegant, inaudit, meravellós. No podeu deixar de veure els milers de peixos d’aquest aquari mundialment famós. I a la platja, la Malvarrosa, el Cabanyal, el nou port. Aires mariners. Mediterrània en estat pur. I, un xic més lluny, la magia de l’Albufera, les canyes, les barques. I, més avall, Cullera, Gandia, Dènia, Xàbia, platges fabuloses! I, més a la vora, a tocar, l’horta, les barraques. Les viles blanques i ordenades. I la Sagunt romana. I el monestir del Puig, on Jaume I va assetjar la vila mora. I són les festes, les falles, la Setmana Santa, l’estiu. No en teniu prou?. Agafeu el tramvia, o el metro, modern i flamant, tot i que sempre anyorarem les jardineres atrotinades o els trenets obsolets de Rafaelbunyol o de Bétera.

Per dormir aneu a l’hotel Ibis Bonaire. Hotel de cadena, barat, amb pàrquing tancat, bon desdejuni i a tocar del centre comercial Bonaire, un macro complexe amb tota mena de serveis. Hi ha restaurants, cinemes, bolera, pista de gel i moltes botigues. Molt bé. Per dinar i sopar, al centre comercial Bonaire, aneu al Sorsi e Morsi, un restaurant de cuina italiana molt recomanable. Des d’allà podeu agafar el bus 160 que porta al centre de València.

     

  

  

Valencia no te la acabas. Valencia está muy cerca. Valencia es para todo tiempo. Con estas premisas, ninguna familia no debería dejar de ir un fin de semana a Valencia. O un puente, o unas mini vacaciones. Porque Valencia tiene atractivos a montones. Hemos tardado mucho en poder elegir una foto. Tardaremos aún más a explicar que es para nosotros Valencia. Nos encanta pasear por el casco antiguo de Valencia. Desde su estación de ferrocarril, modernista, levantina, decorada con ladrillo, azulejos y frisos de naranjas y limones. Toda una premonición. Pasaremos por la plaza del Ayuntamiento, hacia la catedral. El Miquelet nos saluda, altivo, poderoso. Nos encanta esta torre gótica, campanario de la catedral de Valencia. Y, si nos apuran, nos gusta también la fachada barroca, grandilocuente. Entramos. Visitamos la joya gótica. No os perdáis la capilla del Santo Grial. La copa que usó Jesús en la última cena. Alucinante. Salimos por la puerta de los apóstoles y admiramos su trabajo increíble en piedra. (En la foto). Junto a ella, la basílica de la Virgen de los Desamparados. Una fantasía barroca. Una devoción sin límites. La plaza. El Palau de la Generalitat, gótico, cierra el espacio y se abre a la calle Caballeros. Retrocedemos. Buscamos la torre de la iglesia de Santa Catalina, barroca. No sabemos si nos gusta aún más que el Miguelete. La herejía turística está servida. No podemos resistir la tentación de admirar la plaza redonda, del siglo XIX. Nos transporta en el tiempo. Tomamos una horchata, bien fresca, o un helado, bien cremoso, en las calles que separan Santa Catalina de la plaza mercado. Nos encantamos con el pajarraco que hay en su veleta. Espero que la familia no nos abandone como hacían antes los campesinos con sus hijos. Contemplamos la maravilla modernista. Mercado central de Valencia. Detrás de nosotros se alza la Lonja de la Seda, el mejor espacio del gótico civil en España, quizás de Europa. Una poesía hecha piedra. Nos vamos hacia el IVAM. Museo de arte Contemporáneo. Exposiciones de gran interés. Junto a él, el espacio del convento del Carmen. Renacimiento y barroco al servicio del arte del siglo XXI. Las puertas de Serranos, las de Quart. Las magníficas iglesias y conventos barrocos, que ahora forman una ruta de cultura, recién estrenada. Y, fuera del centro, el Museo de la Ciencia, el Hemisfèrico, el Oceanográfico, proyectos gigantes, inauditos, maravillosos. No pueden dejar de ver los miles de peces de este acuario mundialmente famoso. Y en la playa, la Malvarrosa, el Cabañal, el nuevo puerto. Aires marineros. Mediterráneo en estado puro. Y, un poco más lejos, la magia de la Albufera, las cañas, las barcas. Y, más abajo, Cullera, Gandía, Denia, Jávea. Y, más cerca, tocando Valencia, la huerta, las barracas. Las villas blancas y ordenadas. Y la Sagunto romana. Y el monasterio del Puig, donde Jaime I sitió la villa mora. Y son las fiestas, las fallas, la Semana Santa, verano. ¿No es suficiente?. Recomendamos tener en cuenta el hotel Novotel. Ideal para familias, aunque necesita arreglos. O, a unos kms. del centro, en el NH Jardines del Turia, con unos apartamentos muy bien pensados para 4 o más personas. De restaurantes hay a montones. Nos gusta La Sucursal del IVAM, pero comer bien se come prácticamente en todas partes. Y para paellas, la Malvarosa. Tome el tranvía o el metro, moderno y flamante, aunque siempre hecharemos a faltar las jardineras destartaladas o los trenes obsoletos de Rafaelbunyol o de Bétera.

Penyíscola, ara tancats, et somniem!

Quan no sabem què fer ni on anar, quan ens deixin sortir del confinament, potser agafem el cotxe i anem cap a Penyíscola. Potser només un cap de setmana. Però la mera passejada per aquesta ciutat murallada, enfilada en la seva penya damunt del mar, omple de serenor l’anima. I si és al pic de l’estiu, millor! La vila blanca marinera, llevantina, valenciana, mediterrània, té unes platges fabuloses!

A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments i de restaurants. També teniu càmpings ben familiars, hostals ben portats, hotels amb encant i grans complexos sense gaire encant. Hi ha alguns hotels recomanables, un xic més cars, molt recomanables, com l’hotel Don Carlos, molt bé. Però nosaltres seguirem anat al Tio Pepe, perquè creiem que és un bon hotel, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. També ens agrada molt l’hotel Estrella de Mar, no fa gaires anys completament renovat, situat a primera línia de platja, on anàvem quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, prop del carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

L’endemà, en llevar-vos, feu un tomb amb la llum del dia que neix. Veureu com Penyíscola ensenya una altra cara, més mediterrània encara. Carrers blancs, racons llevantins, mar, sol esbatanant.

Pugeu al castell, visiteu les sales gòtiques on va desafiar el món el Papa LLuna! Albireu l’horitzó des de les muralles, des del far. Baixeu al port a veure arribar la pesca, a mitja tarda. Aneu fins la platja, banyeu-vos en les aigües cristal·lines, i, en acabar la banyada, aneu als restaurants de la vila closa, o prop de la mateixa platja, on dinareu bona teca. Peix fresc, arròs i fideuà. Recomanable.

 

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos!

Cala Carolina i Cala Cocedores a Pulpí

El litoral sur d’Águilas, a Múrcia i San Juan de los Terreros i Pulpí, província d’Almeria, amaga cales d’una bellesa indescriptible. Avui us volem parlar de dues cales que estan separades per 20 metres de terra, una a tocar de l’altra, molt maques. Una pertany a Almería, a Pulpí. Es tracta de la Cala Cerrada, en forma de petxina quasi bé closa, tancada, també dita de los Cocederos, que és una de les platges més maques que mai hem vist. Uns metres més enllà s’obre, al final d’un barranc sec on podeu aparcar el cotxe sense problemes, la cala Carolina, just al costat. És més platja que cala, més llarga, oberta al sur i a l’est. Totes dues amb unes aigües blau turquesa, cristal·lines, de somni. El paisatge, càlid, sec, dur i auster també pot ser molt bonic, tot i que semi desèrtic. S’hi arriba molt fàcilment des de Múrcia, o Lorca, per l’A7, baixant a Águiles per bona autovia. A l’entrada del poble, abans de ser al nucli urbà, seguiu les indicacions Calarreona, Vera i Almeria per la RM-333, bona carretera. Passeu Calarreona i, un km. més enllà, agafeu la rotonda a San Juan de los Terreros. A la mateixa rotonda neix la pista de terra, un kilòmetre, que us porta a l’aparcament a la mateixa platja. Hi ha espai reservat per autocaravanes. Pot estar ple. La gent de la zona la coneix bé aquest parell de cales fabuloses. Allà teniu pocs serveis, però si un parell de xiringuitos al damunt de la duna que separa les cales: el Zoco de Mar i los Cocedores. Per dinar millor aneu a Águilas, un poble amb tots els serveis. Allà també hi ha hotels per passar la nit, o les nits, perquè aquestes meravelloses platges no son les úniques d’Águilas.

Los lugareños de Águilas, en Múrcia, y los de Pulpí, en Almeria, conocen muy bien Cala Cerrada, o como la llaman ellos, la playa de los Cocedores. También su bella vecina, menos cala que Cocedores, y menos cerrada, más playa, pero igualmente muy bella. Y aunque no cuesta mucho encontrarla no os la van a citar nunca, no sea que la ocupeis. Es su paraiso. Se trata de la última playa de la provincia de Almería, o la primera de la de Múrcia. La belleza está muy disputada. La localizareis yendo de Águilas a Vera, a la salida de la primera población, pasada Calarreona, en la pedanía de San Juan de los Terreros, en la rotonda. Allí sale la pista de tierra, fácil, que leva a un buen aparcamiento. Su vecina, la playa de la Carolina es muy hermosa también. No distan entre ellas más de 20 metros. Lo que más fascina de estas calas es su agua cristalina y, en Cocederos, la piscina natural muy cerrada que conforma, que resulta ideal para niños y niñas que no sepan nadar. Y de las dos sus llamativos acantilados, su paisaje lunar, desértico sin un árbol. Cocederos forma una media luna perfecta, natural, con arena dorada. Un entorno mágico. Las montañas que las protegen, muy erosionadas por el efecto del mar y el viento, han dejado un paisaje que, desde el agua y con el sol luciendo, le hace a uno pensar que está en otro planeta. Allí podeis comer en un par de chiringuitos playeros entre ambas calas, pero lo suyo seria llegarse a Águilas para degustar buen pescado y, quizás, dormir allí un par o más de noches para ver las otras calas y playas de la zona, que son de ensueño.

L’illa de Tabarca, revisitada

També la costa espanyola té les seves illes mediterrànies, illes petites, com de butxaca, com Tabarca. Aquesta diminuta illa propera a Santa Pola, a Alacant, el port d’on surten cada hora les barques que us hi portaran, és un petit paradís fet a mida humana. Es diu Tabarca recordant una altra illa davant Tunis, d’on van haver de marxar uns colons genovesos que el rei Carles III va acomodar aquí. I allà està l’illa, just davant mateix de Santa Pola, a Alacant. I allà heu d’anar per agafar la barca que en una mitja hora llarga us hi portaran. Mireu la web de les que fan el trajecte. http://www.islatabarca.com.  Un cop a la illa, disposareu de dos kilòmetres escassos per a passejar. Podeu admirar el minúscul port, amb les barquetes dormides. Pujar fins la vila murada, un poble del segle XVII, excel·lentment conservat. Anar fins el far, travessant el camp, un espai bonsai molt mediterrà de poc més d’un km quadrat, amb un castell al mig i un far lluny. Tot plegat navegant en un mar de xumberes. I, naturalment la platja. Una cala mitjana, de sorra blanca i mar molt blava, preciosa, l’única de tota l’illa, sense pèrdua, a tocar del port. La vila closa te diversos restaurants, però són tots turístics, i de la categoria xiringuito de platja. Vam anar a casa Gloria que semblava una mica millor que els altres, i creiem que ho va ser. Per dormir hi ha cases rurals que es lloguen. Si voleu un hotel us aconsellem l’hotel Isla de Tabarca, reformat i de disseny, ens va agradar al passar. O l’hotel Isla Plana, l’altre nom de Tabarca, que semblava molt maco també. El Santacreu, i la Casa la Trancada son dos petits hostals amb aire de molt acollidors. Ah! procureu no anar-hi en ple agost… no hi cabrieu!.

                     

La costa española tiene sus pequeñas islas mediterr,aneas, islas como de bolsillo, que son un paraíso a escala humana. Esta en concreto se llama Tabarca y está delante mismo de Santa Pola, en Alicante, el puerto desde dónde salen las barcas que en una media hora larga hacen el trayecto. Mirad la web de las barcas: http://www.islatabarca.com. Y una vez allí, en la isla, que tiene solo dos kilómetros escasos, podreis explorar el puerto, la ciudad amurallada, un pueblo del siglo XVII excelentemente conservado. Y tambien pasear por el campo, que es como un bonsai mediterraneo de poco más de un km de largo, con un castillo y un faro, que estan allí, quietos, como navegando en un mar de chumberas. Y la playa. Arena blanca y mar azul. Una única playa, preciosa. Tabarca tiene diversos restaurantes, poco más que chiringuitos de la playa, muy turísticos. Nosotros comimos en Casa Gloria en la villa murada. Tambien podeis dormir allí, si quereis, en el hotel “La Isla Plana” o en el Isla de Tabarca, o en las diversas casas rurales que encontrareis en internet. ¡Ah! ¡procurad no ir en pleno agosto… no cabriais!.

Penyíscola, revisitada

Quan no sabem què fer agafem el cotxe i anem cap a Penyíscola. De vegades només és un cap de setmana, i hi arribem a l’hora de la posta. La mera passejada per aquesta ciutat murallada, enfilada en la seva penya damunt del mar, mentre es va fent fosc, omple de serenor l’anima. I si és hivern, o primavera, o tardor, encara millor. Però tan li fa que sigui al pic de l’estiu. Està plena de gent i continua tenint àngel, aquesta vila blanca marinera, llevantina, valenciana, mediterrània.

Ara acostumem a anar a sopar, perquè s’hi menja molt bé, i bé de preu, a l’hotel Tio Pepe. I acostumem també a dormir en aquest mateix hotel. És senzill, barat, està net i cèntric. Té bones habitacions familiars no gaire cares. Ens agrada.

I l’endemà, amb la llum del dia omplint fins el darrer racó d’aquest poble encisador, Penyíscola ensenya una altra cara, més mediterrània encara. Els seus carrers blancs, el mar blau, el sol esbatanant, la llum encegadora.

Penyíscola mai ens defrauda. Si us agrada la història podeu visitar i admirar el seu castell, i les muralles, tot plegat és molt evocador. Si us va la platja heu de banyar-vos en aquell mar calmat, calent, acollidor, pla, sense perill, que és una pura delícia. Aquesta és una sortida familiar molt clara. Malgrat la gentada, els hotels de cadena, les discos atronadores, els bars de copes i les botigues de records… Perquè el poble antic, clavat al mig del mar, dominat pel magnífic castell del Papa Lluna triomfa per damunt del vertigen consumista. Aneu al port quan arriben les barques de pesca amb el peix fresc, a mitja tarda. Si el Tio Pepe no us fa prou el pes, no us amoïneu. A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments. Càmping ben familiars, hostals ben portats, hotels amb encant i grans complexos sense gaire encant. Hi ha alguns hotels recomanables, un xic més cars, com ara l’hotel Don Carlos, molt bé. Però nosaltres seguirem anat al Tio Pepe, perquè creiem que és un bon hotel, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. També ens agrada molt l’hotel Estrella de Mar, no fa gaires anys completament renovat, situat a primera línia de platja, on anàvem quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, prop del carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos!

Peníscola de nou

Peníscola és una fantàstica vila medieval que sembla surar damunt l’aigua blava del mar Mediterrani. Passejar pels seus carrers estrets, blancs, admirar el seu castell, i les muralles, és molt evocador. Banyar-ses en la seva platja de sorra fina, en un mar calmat, calent, acollidor, pla, sense perill, és una pura delícia. Una sortida familiar molt clara. Per més venuda al turisme de masses que estigui la costa de Castelló, Peníscola serà sempre Peníscola. Malgrat els hotels, les discos, els bars i les botigues de records… Perquè el poble antic, al mig del mar, dominat pel castell del Papa Lluna conserva encara alguna cosa, fins i tot sota el vertigen consumista. Ens agrada el seu port on arriben les barques de pesca amb el peu fresc, a mitja tarda. Penyíscola sempre enganxa. A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments. Càmping, hostals, hotels i grans complexos. Hotels recomanables, com ara l’hotel Don Carlos, molt bé. O el Tio Pepe, un bon hotel, cèntric i bé de preu, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. O l’hotel Estrella de Mar, renovat, a primera línia de platja, on anàvem fa molts anys, quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, al carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos !.

 

Carnaval de Vinaròs

La vila de Vinaròs organitza un Carnaval de primera, i és un bon lloc per a passar-hi un pont o unes petites vacances. Teniu la seva platja, molt gran, càlida, d’aigües transparents i de sorra fina, ideal per als infants perquè no cobreix i és molt segura. Cap al nord s’extén una costa retallada, plena de petites cales d’arena blanca, aigües calmes i natura força verge, malgrat les urbanitzacions. Totes fàcilment accessibles des de l’antiga N-340, abans d’arribar a Alcanar. I cap al sud s’obre la llarga platja que acaba a Penyíscola passant per Benicarlo. El clima, molt benigne, convida a estar-se al carrer veient la desfilada. Son més de 300 dies de sol anuals!. Per això us volem convidar a pujar a Vinaròs aquest cap de setmana per viure el seu Carnaval, a quarts de set de la tarda, dissabte o diumenge, a la primera rua, o a la segona rua. A Vinaròs hi ha un parell de bons hotels, l’Aura, modern, i el Vinaròs Platja, més antic, més gran, tots dos amb tots els serveis, piscina, párking… i a preus imbatibles, inaudits. Dos molt bons hotels. I un seguit de restaurants fabulosos. La simpática pizzeria Italiana, amb plats de pasta, pizzes i especialitats italianes. Bona cuina a preus ridículs. I al costat del mar. Al cantó la Cuina d’Adela. Un restaurant diferent, original, que proposa una cuina novedosa. Recomanable. Al costat d’aquests dos, al mateix passeig marítim, El Barco ofereix menjars mariners, arrossos i peix de tota la vida. Un clàssic. Uns carrers més endins el Bar Nou és un fals local de tapes. Les seves tapes son construccions gastronòmiques elaborades per als paladars més exigents. Finalment passeig enllà, al final, teniu un argentí del que ens han parlat molt bé, però que no hem probat. Finalment dir-vos que Vinaròs pot ser un magnífic centre d’excursions. En un radi de 80 kms. teniu atractius tan potents com el Delta de l’Ebre, Tortosa, Morella, Els Ports de Beseit, el Maestrat, Penyíscola, Ulldecona. Llocs que fan de Vinaròs una base de sortides familiars molt potent. Bon carnestoltes a Vinaròs!.

Vinaroz es un pueblo grande con una playa magnífica y buenos hoteles y restaurantes. Y este fin de semana organizan un carnaval de primera, sábado y domingo tarde, dos ruas idénticas. Cercano a Peñíscola, a Tortosa, a Morella, al Delta del Ebro  y a otros destinos fabulosos, es una base inmejorable para excursiones en familia por estas zonas del sur de Cataluña y norte del Pais Valenciano.

Vinaròs

En principi aquest poble gran, el primer del País Valencià que trobem en sortir de Catalunya, no sembla tenir res que oferir al viatger. Errada greu. Si bé és cert que comparada amb veïnes amb més sort, com ara Penyíscola, la vila de Vinaròs sembla sortir perdent, us volem demostrar que és un bon lloc per a passar-hi un pont o unes petites vacances. Teniu la seva platja, molt gran, càlida, d’aigües transparents i de sorra fina, ideal per als infants perquè no cobreix i és molt segura. I no en te només una sinó unes quantes. Poca gent sap que cap al nord s’extén una costa retallada, plena de petites cales d’arena blanca, aigües calmes i natura força verge, malgrat les urbanitzacions. Totes fàcilment accessibles des de l’antiga N-340, abans d’arribar a Alcanar. I cap al sud s’obre la llarga platja que acaba a Penyíscola passant per Benicarlo. En segon terme cal valorar el clima, molt benigne, que fa possible la banyada des de l’abril al novembre, amb més de 300 dies de sol anuals. En tercer lloc l’allotjament i la gastronomia. A Vinaròs hi ha un parell de bons hotels, l’Aura, modern, i el Vinaròs Platja, més antic, més gran, tots dos amb tots els serveis, piscina, párking… i a preus imbatibles, inaudits. Dos molt bons hotels. I un seguit de restaurants fabulosos. La simpática pizzeria Italiana, amb plats de pasta, pizzes i especialitats italianes. Bona cuina a preus ridículs. I al costat del mar. Al cantó la Cuina d’Adela. Un restaurant diferent, original, que proposa una cuina novedosa. Recomanable. Al costat d’aquests dos, al mateix passeig marítim, El Barco ofereix menjars mariners, arrossos i peix de tota la vida. Un clàssic. Uns carrers més endins el Bar Nou és un fals local de tapes. Les seves tapes son construccions gastronòmiques elaborades per als paladars més exigents. Finalment passeig enllà, al final, teniu un argentí del que ens han parlat molt bé, però que no hem probat. Finalment dir-vos que Vinaròs pot ser un magnífic centre d’excursions. En un radi de 80 kms. teniu atractius tan potents com el Delta de l’Ebre, Tortosa, Morella, Els Ports de Beseit, el Maestrat, Penyíscola, Ulldecona. Llocs que fan de Vinaròs una base de sortides familiars molt potent.

Vinaroz es un pueblo grande con una playa magnífica y buenos hoteles y restaurantes. Cercano a Peñíscola, a Tortosa, a Morella, al Delta del Ebro  y a otros destinos fabulosos, es una base inmejorable para excursiones en familia por estas zonas del sur de Cataluña y norte del Pais Valenciano.

Vilafamés

El bellíssim poble medieval de Vilafamés està situat a les serres interiors de Castelló, no gaire lluny de la capital de província, i tampoc no gaire allunyat de la costa. Uns 20 kms de l’un i de l’altra. El poble és una cucada. Un entremig entre un poble blanc llevantí, molt sudenc, una vila medieval toscana i un poblet rural. El lloc és paisagísticament increible, torturat i difícil, ple de barrancs i espadats, coberts de pi blanc. No és estrany que estigués habitat des de la més remota antiguitat, com ho demostren els jaciments prehistòrics, molt interessants, que es troben arreu del terme municipal, molts amb pintures. Els ibers i els romans continuaren gaudint de la zona, i els àrabs també. Ells foren els qui bastiren l’esplèndid castell que corona el poble i la muralla que, a trams, l’encercla. També son obra dels musulmans els carrerons estrets i tortuosos de la vila, plens de cases de pedra emblanquinades de cal. En resum, el casc antic és preciós, i ha estat declarat com a conjunt històric i artístic. Entre els monuments que us caldrà visitar ressenyem l’església de la sang, i la de l’Assumpta, diverses ermites, l’ajuntament, renaixentista del segle XVI, el castell, i el palau que acull el Museu d’Art Contemporani de Vilafamés, un edifici gòtic de finals del segle XIV. No us explicarem abastament les joies que guarda aquest museu. Només dir-vos que hi ha obra de Miró, Chillida, els Crònica i altres. Als afores, com ja hem dit abans, hi ha nombrosos conjunts de pintura rupestre esquemàtica llevantina. També els amants de la natura gaudiran la visita a Vilafamés. Llocs com ara l’ermita de Sant Miquel, la font de les Piques, amb les seves cascades, o la font de la Panella, amb les piques, o les coves del Clot, o de Bolimini, criden a l’excursió familiar, a la caminada i la ruta. Hi ha nombrosos bars i restaurants on pendre tapes i picar, o menjar, alguna cosa. Ens agrada La Coveta, bar de tapes. Bona teca. També els hotels tenen bons restaurants. Per dormir teniu bons llocs, com ara l’Hotel el Rullo, bonic i agradable. O l’hotel rural L’Antic Portal, molt acollidor també.  O l’Hotel El Jardín Vertical, encara més luxós i de certa categoria, amb un boníssim restaurant. Tots son molt recomanables. Com a casa rural teniu El Molino, molt bonica. Aneu a Vilafamés en el transcurs d’una ruta per la zona de les serres de Castelló, si passeu del poble, camí de València, o si esteu farts de platja, a la magnífica costa de l’Azahar i voleu descansar un dia de sol i platja. El trobareu si aneu fins Torreblanca per l’AP-7, i sortiu per agafar la CV-13 fins Cabanes i l’autovia CV-10 fins La Pobla Tornesa. D’allà, ja ben indicat, una carretera més rural us portarà fins Vilafamés. Bona descoberta de Vilafamés, i la Serrania de Castelló!.

El bellísimo pueblo medieval de Vilafamés está situado en las sierras interiores de Castellón , no muy lejos de la capital de provincia , y tampoco demasiado alejado de la costa . Unos 20 kms del uno y de lo otro . El pueblo es una monada . Un intermedio entre un pueblo blanco levantino , muy del sur, una villa medieval toscana y un pueblo rural . El lugar es paisagísticamente increíble, torturado y difícil , lleno de barrancos y acantilados , cubiertos de pino blanco. No es extraño que estuviera habitado desde la más remota antigüedad , como lo demuestran los yacimientos prehistóricos , muy interesantes , que se encuentran por todo el término municipal , muchos con pinturas . Los íberos y los romanos continuaron disfrutando de la zona , y los árabes también. Ellos fueron los que construyeron el espléndido castillo que corona el pueblo y la muralla que , a tramos , lo rodea . También son obra de los musulmanes los callejones estrechos y tortuosos de la villa , llenos de casas de piedra encaladas. En resumen , el casco antiguo es precioso , y ha sido declarado como conjunto histórico y artístico . Entre los monumentos que necesitareis visitar reseñamos la iglesia de la sangre , y la de la Asunción , varias ermitas , el ayuntamiento, renacentista del siglo XVI , el castillo , y el palacio que acoge el Museo de Arte Contemporáneo de Vilafamés , un edificio gótico de finales del siglo XIV . No os explicaremos todas joyas que guarda este museo . Sólo deciros que hay obra de Miró , Chillida , los Crónica y otros . En las afueras , como ya hemos dicho antes , hay numerosos conjuntos de pintura rupestre esquemática levantina . También los amantes de la naturaleza disfrutarán la visita a Vilafamés . Lugares como la ermita de San Miguel, la fuente de las Picas , con sus cascadas , o la fuente de la Panella , con las picas , o las cuevas del Clot , o de Bolimini , llaman a la excursión familiar , a la caminata y la ruta . Hay numerosos bares y restaurantes donde tomar tapas y picar, o comer algo. Nos gusta La Coveta , bar de tapas . Buena comida . También los hoteles tienen buenos restaurantes . Para dormir tienen buenos lugares , como el Hotel el Rullo , bonito y agradable . O el hotel rural El Antiguo Portal, muy acogedor también. O el Hotel El Jardín Vertical , aún más lujoso y de cierta categoría , con un buenísimo restaurante . Todos son muy recomendables . Como la casa rural El Molino , muy bonita. Vayan a Vilafamés en el transcurso de una ruta por la zona de las sierras de Castellón , o si pasais cerca del pueblo , camino de Valencia , o si estáis ya hartos de playa , de bañaros en la magnífica costa del Azahar y deseais descansar un día del sol y playa . Lo encontraréis si vais hasta Torreblanca por la AP -7 , y al salir cogeis la CV -13 hasta Cabanes y la autovía CV -10 hasta La Pobla Tornesa . De allí , ya bien indicado , una carretera más rural os llevará hasta Vilafamés . ¡Buén descubrimiento de Vilafamés , y la Serranía de Castellón ! .

Cabanes

El bonic poble llevantí de Cabanes està situat al nord de Castelló de la Plana, terra endins, envoltat de serres. Sembla que fou fundat pels romans, com ho demostra el bell arc que s’aixeca a dos kilòmetres de la vila, i que podeu veure a la foto. Però Cabanes arriba fins el mar. El seu terme municipal, amplíssim, toca poblacions marineres com ara Orpesa, Benicàssim o Torreblanca pel sur, mentre que la Pobla Tornesa, la maravellosa vila medieval penjada de Vilafamés, la Vall D’Alba o Benlloch l’envolten per la banda de muntanya. Segurament no anireu mai a posta a Cabanes, perquè no si us ha perdut res. Però si sou vius i prou murris hi passareu a tocar, cada vegada que aneu de Barcelona cap a València, Múrcia o Andalusia. Ho fareu per estalviar-vos el costós peatge de l’autopista AP-7 entre Torreblanca i València, que son un grapat d’euros. A tal fi probablement sortireu de l’autopista a la sortida de Torreblanca i, allà mateix agafareu la CV-13, i la CV-10, cap a Cabanes, Castelló i Betxí. Serà llavors quan arribareu a Cabanes, que està situada a 12 kms. de Torreblanca, i a 26 km. de Castelló, i a tocar d’aquesta autovia salvadora, i de l’inútil aeroport de La Plana. I com que passareu per allà a l’hora de dinar podeu parar un moment, veure el poble i menjar als restaurants fantàstics que hi ha. També fora possible que féssiu de Cabanes el centre d’unes jornades d’estada a Castelló. Llavors baixaríeu a la vora del mar, al poblet de Torre de la Sal, a gaudir del bon clima i del mar blau mediterrani. I, un cop allà, potser a més de banyar-vos en aquelles càlides, segures i familiars platges, anireu fins el Paratge Natural del Prat de Cabanes i Torreblanca, una magnífica zona humida on veure ocells de tota mena, o pujaríeu fins Vilafamés, a veure el Castelló més rural, en aquest poblet de carrers estrets i costeruts, medieval, bonic i amb un museu d’art contemporani. A Cabanes també hi podeu anar en ocasió de la seva fira de Sant Andreu, una concessió al poble que feu la reina Germana de Foix l’any 1507. Una fira centenària, doncs, que té lloc el darrer cap de setmana de novembre. També el primer diumenge de maig hi ha les festes en honor a la patrona, que és la Verge del Bon Succés. No us les podeu perdre. Hi ha una romeria a les Santes, toros i ball. Us havíem promès que us parlaríem de bons llocs on dinar. A Cabanes, el centre neuràlgic del poble és la plaça de la font, una plaça triangular on una font raja, cosa poc corrent en aquestes terres, tot l’any i amb molta aigua. Allà mateix, a la plaça de la font hi ha l’Hostal, tel: 964 33 10 80. Un bon lloc on dinar, menú arreglat. I una mica més enllà, en una cantonada, teniu el Bar Toni, un lloc molt recomanable, on hem menjat molt bé. Menú molt bo, i bé de preu. Tapes de somni. En plan d’hotel no està gens malament l‘Hotel La Cava, un dos estrelles amb vocació de tres. Recomanable. Al costat de la platja, per anar de càmping, us recomanem el Torre de la Sal, familiar i bonic. Ens va agradar Cabanes!.

El bonito pueblo levantino de Cabanes está situado al norte de Castellón , tierra adentro , rodeado de sierras . Parece que fue fundado por los romanos , como lo demuestra el bello arco que se levanta a dos kilómetros de la villa, y que pueden ver en la foto . Pero Cabanes llega hasta al mar. Su término municipal , amplísimo , toca poblaciones marineras como Oropesa , Benicasim o Torreblanca por sur , mientras que la Pobla Tornesa , la maravillosa villa medieval colgada de Vilafamés , Vall D’ Alba o Benlloch la rodean por el lado de montaña . Seguramente no iréis nunca a Cabanes , porque no se os ha perdido nada por allí. Pero si sois vivos y pícaros pasaréis cerca, cada vez que vayais de Barcelona hacia Valencia , Murcia o Andalucía . Lo hareis para ahorrar el costoso peaje de la autopista AP -7 entre Torreblanca y Valencia , que son un puñado de euros . A tal fin probablemente saldreis de la autopista en la salida de Torreblanca y , allí mismo tomaréis la CV -13 , y la CV -10 , hacia Cabanes , Castellón y Betxí . Será entonces cuando llegareis a Cabanes , que está situada a 12 kms . de Torreblanca , y a 26 km . de Castellón , y junto a esta autovía salvadora , y del inútil aeropuerto de La Plana . Y como pasareis por allí a la hora de comer podeis parar un momento , ver el pueblo y comer en los restaurantes fantásticos que hay. También fuera cosa posible que hicierais de Cabanes el centro de unas jornadas de estancia en Castellón. Entonces bajaríais a la orilla del mar , hasta el pueblo de Torre de la Sal , a disfrutar del buen clima y del mar azul mediterráneo. Y , una vez allí , quizás además de bañaros en aquellas cálidas , seguras y familiares playas , iréis hasta el Paraje Natural del Prat de Cabanes y Torreblanca , una magnífica zona húmeda donde ver aves de todo tipo, o subireis hasta Vilafamés , a ver el Castellón más rural , en este pueblecito de calles estrechas y empinadas , medieval , bonito y con un museo de arte contemporáneo. A Cabanes también se puede ir en ocasión de su feria de San Andrés , una concesión al pueblo que hizo la reina Germana de Foix en 1507 . Una feria centenaria , pues, que tiene lugar el último fin de semana de noviembre . También el primer domingo de mayo hay las fiestas en honor a la patrona , que es la Virgen del Buen Suceso . No os las podéis perder . Hay una romería a las Santas , toros y baile . Os habíamos prometido que hablaríamos de buenos sitios donde comer. En Cabanes , el centro neurálgico del pueblo es la plaza de la fuente , una plaza triangular donde una fuente mana , algo poco corriente en estas tierras , todo el año y con mucha agua . Allí mismo , en la plaza de la fuente está el Hostal , tel : 964 33 10 80 . Un buen lugar donde comer, menú arreglado . Y un poco más allá , en una esquina , tienen el Bar Toni , un lugar muy recomendable , donde hemos comido muy bien. Menú muy bueno , y bien de precio . Tapas de ensueño . En plan de hotel no está mal del Hotel La Cava , un dos estrellas con vocación de tres . Recomendable . Junto a la playa , para ir de camping , le recomendamos el Torre de la Sal , familiar y bonito . Nos gustó Cabanes… ¿se nota?.

Calp/Calpe

Calp és una joia de la Costa Blanca. Una de les poblacions turístiques més boniques de la província d’Alacant. Sí,  Ja sabem que massificada, plena de turistes, de residents estrangers, que res no te a veure amb aquella coquetona vila que estenia les seves cases blanques a tocar del mar, damunt d’un turó, entre les salines i el Morro de Toix, als peus del penyal imponent d’Ifach. Ja sabem que els edificis de primera línia han destrossat el seu ski-line. Que s’ha construït molt i malament. Però, que voleu… ens agrada Calp. Ens xifla la penya bestial d’Ifach, daurada a la posta, esvelta al matí. Ens perd la seva platja llarga, l’Arenal-Bol, o la de llevant, la Fossa. I també les seves cales i caletes d’aigües manses i càlides, fantàstiques per als nens. Ens fascinen les salines, plenes de flamencs quan és l’època, i les postes de sol darrera el Toix. I el petit poble blanc de carrers costeruts que encara queden, amagats, entre l’església i el castell. Calp te un clima excepcional. Us banyareu des de l’abril fins el novembre. I un ambient molt familiar. I oblidem voluntàriament els carrers més turístics a tocar del mar, les discoteques, els bars i els restaurants. Calp també te altres atractius. Unes runes romanes envaïdes per l’aigua marina. Un complex anomenat “Els Banys de la Reina Mora” que eren unes termes marines, o una piscifactoria, o tot a la vegada. Us hi podeu banyar, si voleu. I el penyal d’Ifach, que ho emmarca tot. Ara és un parc natural, una reserva terrestre i marina, amb una aula de natura. Es pot pujar dalt del penyal, per un camí de muntanya i un túnel excavat en la roca. Atenció, és una bona caminada, i te 343 metres d’alt. Les salines sovint acullen ànecs i flamencs, quan és la temporada. Amants dels ocells… ja ho sabeu!. Us recomanem anar a Calp fora de temporada, pel maig, el juny, setembre, l’octubre o novembre. Us banyareu igual i el disfrutareu molt. Per dinar o sopar ens agrada molt un local de tapes, senzill, amable, on fan uns menjars deliciosos. Racions i tapes molt bones. Personal amable. Menú molt bo per poquíssim diner. Estem parlant de La PIcaeta, al carrer Blasco Ibáñez 10, tel: 965.04.06.34, o mòbil 626764822. un lloc on segur que tornarem. També ens va agradar la Casa o la Casita, un restaurant encantador, coquetó, d’especialitats suisses al casc antic, al carrer del mar. Tel: 965 83 06 06. La Llar de Barbara també és molt bonic, i s’hi menja molt bé. Al carrer Major 10, al casc antic també, Tel: 965830160. Per allà també hi ha una pizzeria diferent, senyora, ben muntada i ben decorada, gens vulgar. Bona cuina italiana: El Borgo Antico. A la zona de baix a mar, al costat de la Picaeta, hi ha la pizzeria rusticana, al carrer pintor Sorolla, 5. Bones pizzes, a bon preu. Servei amable. Tel: 965 874 520. Finalment us recomanem de veritat el millor hotel de la Costa Blanca. Habitacions grans, a tocar de la platja, algunes amb vistes impagables al Mediterrà. La foto està presa des de l’habitació de l’hotel. I, a més, tocant al centre de Calp. Un quatre estrelles que en mereix cinc. Piscina oberta al mar, beach club i spa admirable, que cal pagar, és clar. Però solen fer ofertes. Admeten nens, i fora de temporada van gratis. Buffet per desdejunar, espectacular. Fora de l’estiu el preu és increïble, si pensem la qualitat que et donen. Us l’aconsellem sense cap mena de dubte. És el Gran Hotel Solymar. És gran, de veritat, és molt bo. Personal acollidor, que es desviu pels clients. No podem dir més!. I ara parlarem dels voltants de Calp. A nosaltres ens mola Altea. Ens agrada. Com Calp, Teulada o Moraira, pels carrers estrets i costeruts, o les cúpules blaves. Evocant la Grècia llunyana. Calp, Altea, Teulada o Moraira ens recorden pobles d’una illa de les Cíclades. Sempre ho han fet. Ens sedueixen les seves platges d’aigües blaves i verdes. Les seves nits. La llum. I també ens agrada el paisatge interior, com la vila castell de Guadalest, amb les seves serres, els tarongers. Aquesta costa és un miracle. Bona estada a la acollidora Calp!.

Calpe es una joya de la Costa Blanca . Una de las poblaciones turísticas más bonitas de la provincia de Alicante . Sí , ya sabemos que masificada , llena de turistas , de residentes extranjeros , que nada tiene que ver con aquella coquetona villa que extendía sus casas blancas junto al mar , sobre una colina , entre las salinas y el Morro de Toix , a los pies del peñón imponente de Ifach . Ya sabemos que los edificios de primera línea han destrozado su ski- line. Que se ha construido mucho y mal . Pero… nos gusta Calpe. Nos encanta la peña bestial de Ifach , dorada en la puesta, esbelta por la mañana. Nos pierde su playa larga , el Arenal -Bol , o la de levante , la Fossa . Y también sus calas escondidas de aguas mansas y cálidas , fantásticas para los niños . Nos fascinan las salinas , llenas de flamencos cuando es la época , y las puestas de sol detrás del Toix . Y el pequeño pueblo blanco de calles empinadas que aún quedan algunas , escondidas , entre la iglesia y el castillo . Calpe tiene un clima excepcional . Bañense desde abril hasta noviembre. Y un ambiente muy familiar . Y olvidamos voluntariamente las calles más turísticas cerca del mar , las discotecas , los bares y los restaurantes . Calpe también tiene otros atractivos . Unas ruinas romanas invadidas por el agua marina . Un complejo llamado ” Los Baños de la Reina Mora ” que eran unas termas marinas , o una piscifactoría , o todo a la vez. Os podéis bañar , si deseais, donde lo hacian los romanos. Y el peñasco de Ifach, que lo enmarca todo. Ahora es un parque natural , una reserva terrestre y marina , con un aula de naturaleza. Se puede subir por un camino de montaña y un túnel excavado en la roca . Atención , es una buena caminata , y tiene 343 metros de alto . Las salinas a menudo acogen patos y flamencos , cuando es la temporada . Amantes de los pájaros … ¡ya lo sabéis ! . Recomendamos ir a Calpe fuera de temporada , en mayo , en junio, septiembre , octubre o noviembre. Os bañareis igual y disfrutaréis mucho. Para comer o cenar nos gusta mucho un local de tapas , sencillo, donde hacen unas comidas deliciosas . Raciones y tapas muy buenas . Personal amable . Menú muy bueno por poquísimo dinero . Estamos hablando de La Picaeta , en la calle Blasco Ibáñez 10, tel : 965.04.06.34 , o móvil 626764822 . Un lugar donde seguro que volveremos . También nos gustó la Casa o la Casita , un restaurante encantador , coqueto , de especialidades suizas en el casco antiguo , en la calle del mar. Tel: 965 83 06 06 . Por allí también hay una pizzería diferente, muy señora , bien montada y bien decorada , nada vulgar . Buena cocina italiana : El Borgo Antico . En la zona de abajo a mar, junto a la Picaeta , está la pizzería Rusticana , en la calle pintor Sorolla , 5 . Buenas pizzas , a buen precio . Servicio atento. Tel : 965 874 520 . Finalmente le recomendamos de verdad el mejor hotel de la Costa Blanca . Habitaciones grandes , muy cerca de la playa , algunas con vistas impagables al Mediterráneo. La foto está tomada desde la habitación del hotel . Y, además , junto al centro de Calpe . Un cuatro estrellas que merece cinco . Piscina abierta al mar , beach club y spa admirable , aunque hay que pagarlo, claro. Pero suelen hacer ofertas . Admiten niños , y fuera de temporada van y comen gratis. Buffet para desayunar , espectacular . Fuera del verano el precio es increíble , si pensamos la calidad que te dan . Os lo recomendamos sin duda . Es el Gran Hotel Solymar . Es grande , de verdad , es muy bueno . Personal acogedor , que se desvive por los clientes . ¡No podemos decir más ! . Y ahora hablaremos de los alrededores de Calpe . A nosotros nos mola Altea . Nos gusta. Como Calpe, Teulada o Moraira , por las calles estrechas y empinadas , o las cúpulas azules . Evocando la Grecia lejana . Calpe, Altea , Teulada o Moraira nos recuerdan pueblos de una isla de las Cícladas . Siempre lo han hecho. Nos seducen sus playas de aguas azules y verdes . Sus noches . La luz . Y también nos gusta el paisaje interior, como la villa castillo de Guadalest , con sus sierras , los naranjos . Esta costa es un milagro . ¡Buena estancia en Calpe ! .

Gandia

Avui us parlarem d’una gran ciutat, molt poc coneguda, però un destí ideal per a unes vacances familiars, un pont o un cap de setmana llarg. Es tracta de la vila de Gandia, capital de la comarca de La Safor, a València. D’aquelles terres segurament coneixeu la capital del Túria, València ciutat, i altres llocs turístics, com ara Denia, Altea o fins i tot Benidorm. Però és més estrany que mai s’us hagi acudit fer una parada a Gandia quan aneu cap al sud, en direcció a Alacant. I és una pena, perquè sense ser res de l’altra món, i a pesar de ser una ciutat enorme, amb els seus quasi 50.000 habitants, ofereix recursos turístics suficients per atraure les famílies. En primer lloc les seves platges, grans, de més de set quilòmetres, de sorra fina i suau desnivell, ubicades a 4 kms. del centre de la vila, al Grau, un bonic barri mariner que mereix una visita. Per cert, diuen que al Grau de gandia, al port, va nèixer la fideuà, i que encara s’hi fa la millor. No lluny del mar encara queden paratges naturals molt interessants, com la Marjal, refugi d’aus, amb un centre d’interpretació que us ajudarà a comprendre’l. Podeu passejar en bici entre aromàtics tarongerars, fins la platja. Hem deixat a posta pel final el centre històric de Gandia, que te un aire mediterrani, àrab i medieval molt potent, amb la colegiata de Santa Maria, temple dels Borgia, la plaça major, i sobretot, el fastuós palau ducal, també de la familia Borgia, ducs de Gandia. Els jesuites hi fan visites guiades perquè Sant Francesc de Borja hi va nèixer. No tots els Borgia eren com el papa Alexandre VI!. També son interessants de veure la universitat de la Companyia de Jesús, o l’Hospital de Sant Marc on hi ha el museu d’arqueologia, que acull les pintures prehistòriques de la cova del Parpalló. Completen el conjunt un seguit de convents, restes de muralles i la vista damunt el riu Serpis.  És fàcil arribar a Gandia. Només cal agafar l’autopista de pagament AP- 7, i deixar-la a la sortida 60, havent passat València, a uns 420 kms. de Barcelona. Un dia de cotxe. No hem dormit mai a Gandia, però a la platja hi ha pilons d’hotels de tota mida i manera, amb piscina, a peu d’aigua. I pels voltants, a Oliva, a Benidorm, arreu de la costa valenciana hi ha tota mena d’establiments hotelers, i per descomptat un munt gran de restaurants. En canvi si que coneixem bons llocs on dinar al mig de la ciutat, prop del palau ducal. Llocs bons, com l’Almar, al centre, cuina cuidada, valenciana, clàssic. Igual de bo, però més informal en les propostes, i en el nom, el Pepito la flor, proposa plats més creatius. Finalment el Telero, típic valencià, de tota la vida. No podreu dir que a Gandia no es menja bé. És clar que també podeu trobar bones pizzeries!. Bon viatge per la llum del mediterrà, a Gandia!.

Hoy os hablaremos de una gran ciudad, muy poco conocida, pero un destino ideal para unas vacaciones familiares, un puente o un fin de semana largo. Se trata de la villa de Gandia, capital de la comarca de La Safor, en Valencia. De aquellas tierras seguramente conocéis la capital del Turia, Valencia ciudad, y otros lugares turísticos, como Denia, Altea o incluso Benidorm. Pero es más raro que la gente haga una parada en Gandia cuando vaya hacia el sur, en dirección a Alicante. Y es una pena, porque sin ser nada del otro mundo, y a pesar de ser una ciudad enorme, con sus casi 50.000 habitantes, ofrece recursos turísticos suficientes para atraer a las familias. En primer lugar sus playas, grandes, de más de siete kilómetros, de arena fina y suave desnivel, ubicadas a 4 kms. del centro de la villa, en el Grao, un bonito barrio marinero que merece una visita. Por cierto, dicen que en el Grao de gandia, en el puerto, nació la fideuá, y que todavía se hace allí la mejor. No lejos del mar aún quedan parajes naturales muy interesantes, como la Marjal, refugio de aves, con un centro de interpretación que les ayudará a comprenderla. Pueden pasear en bici entre aromáticos naranjales, hasta la playa. Hemos dejado a sabiendas para el final el centro histórico de Gandía, que tiene un aire mediterráneo, árabe y medieval muy potente, con la colegiata de Santa María, templo de los Borgia, la plaza mayor, y sobre todo, el fastuoso palacio ducal, también de la familia Borgia, duques de Gandia. Los jesuitas hacen visitas guiadas pués San Francisco de Borja nació allí. No todos los Borgia eran como el papa Alejandro VI!. También son interesantes de ver la universidad de la Compañía de Jesús, o el Hospital de San Marcos donde se encuentra el museo de arqueología, que acoge las pinturas prehistóricas de la cueva del Parpalló. Completan el conjunto una serie de conventos, restos de murallas y la vista sobre el río Serpis. Es fácil llegar a Gandia. Sólo hay que coger la autopista de pago AP-7, y dejarla en la salida 60, habiendo pasado ya Valencia, a unos 420 kms. de Barcelona. Un día de coche. No hemos dormido nunca en Gandia, pero en la playa hay montones de hoteles de todos los tamaños y formas, con piscina, y a pie del agua marina. Y por los alrededores, en Oliva, en Benidorm, en toda la costa valenciana, hay todo tipo de establecimientos hoteleros, y por supuesto un montón grande de restaurantes. En cambio si que conocemos buenos lugares donde comer en medio de la ciudad, cerca del palacio ducal. Lugares como el Almar, en el centro, cocina cuidada, valenciana, clásico. Igual de bueno, pero más informal en las propuestas, y en el nombre, el Pepito la flor, propone platos más creativos. Finalmente el Telero, un típico valenciano, de toda la vida. No podrán decir que en Gandia no se come bien. Claro que también pueden encontrar buenas pizzerías. Buen viaje por la luz del mediterráneo, ¡en Gandia!.

El Sexenni a Morella

La Vila de Morella és la capital del Maestrat, una regió preciosa, rural, maravellosa, a cavall de les províncies de Castelló i Terol. Una vila magnífica, de les més boniques que mai podeu arribar a veure viatjant per Espanya. Tota ella voltada de muralles, penjada dalt d’un potent turó, amb carrers porxats medievals, una colegiata gòtica amb sabor de catedral i palaus de tota mena. Més aviat semblaria una ciutat de la Toscana si no fos per la extrema llum mediterrània que la banya, i que el paisatge que l’envolta és molt més dur, més agreste, molt menys amable. Morella està a l’interior de Castelló, a uns 8o Kms de Vinaròs, terra endins. Per arribar-hii cal agafar l’autopista AP7 fins la mateixa Vinaròs, i d’allà anar cap a Morella, super ben indicat. Morella és una ciutat completament desconeguda del gran turisme, però amb atractius suficients com per ser tota una descoberta. De fet tot el Maestrat està ple de bonic pobles medievals, de paisatges naturals d’ensomni i gent amable preparada per oferir a les famílies tot el que tenen. I si avui us recomanem una anada a Morella, en aquest estiu caloròs, és per una raó poderosa. És amb motiu d’un aconteixenment impressionant que només podreu veure cada 6 anys. Es tracta de les fantàstiques festes del Sexenni, que fan en honor de la Mare de Déu, i com un vot de poble. Antiquíssimes, increibles, una cita que no us podeu perdre. Pugeu a Morella. Albireu el seu turó i el castell, travesseu la porta de les esplèndides muralles, i gaudiu d’un retaure històric, dels oficis i els gremis, els trajos d’època, els rituals i rites seculars del sexenni. En cada racó dels seus carrers estrets i costeruts trobareu una escena que serà tot un viatge en el temps. Podreu veure els balls davant la basílica, plena de tresors artístics. Veureu com, malgrat la terrible gentada, la ciutat us donarà la benvinguda. S’han habilitat diferents parkings, fins a cinc, pels volts de la vila. Un servei de bus us portarà al centre. Organització perfecta malgrat la quantitat de públic que hi haurà. És natural. Els vostres fills seran grans quant es repeteixi aquesta oportunitat. A Morella teniu bons hotels, que seran plens, però probeu. Ens agraden l’Hotel del Pastor, on també menjareu molt bé, o la Fonda Moreno, una aposta segura, amb molt bona cuina també. Pel que fa a restaurants i bars, l’oferta és amplíssima, nosaltres recomanem sense dubtar-ho Casa Roque. Menú i carta. Bona teca. Ambient fastuós a un preu molt arreglat. Fora de la ciutat, a tota la comarca teniu allotjaments encantadors. El millor allotjament de la comarca, on hem dormit de fàbula, és l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. A uns 30 kms. de Morella. A uns distància de 50 kms. hi ha el Vilar Rural d’Arnes, ideal per famílies, tot que no és barat. A Vallderroures l’hotel El Salt. A Cinctorres hi ha una casa rural preciosa, El Faixero, a tocar de Morella. Feu de la vila amurallada el centre d’unes vacances amb l’excusa del sexenni. Moltes possibles excursions familiars pel maestrat: Ares, Zurita, Castellote, Cantavieja… i tant d’altres. No us ho creureu el bonic que és tot això. Us esperem a Morella pel Sexenni!. No hi falteu!.

La Villa de Morella es la capital del Maestrazgo, una región preciosa, rural, maravillosa, a caballo de las provincias de Castellón y Teruel. Una villa magnífica, de las más bonitas que se pueden llegar a ver viajando por España. Toda ella rodeada de murallas, colgada arriba de una colina, con calles porticadas medievales, una colegiata gótica con sabor de catedral y palacios de todo tipo. Más bien parecería una ciudad de la Toscana si no fuera por la extrema luz mediterránea y que el paisaje que la rodea es mucho más duro, más agreste, mucho menos amable. Morella está en el interior de Castellón, a unos 8o Kms de Vinaroz, tierra adentro. Para llegar hay que coger la autopista AP7 hasta la misma Vinaròs, y de allí ir hacia Morella, super bien indicado. Morella es una ciudad completamente desconocida del gran turismo, pero con atractivos suficientes como para ser todo un descubrimiento. De hecho todo el Maestrazgo esta lleno de lindos pueblos medievales, de paisajes naturales de ensueño y gente amable preparada para ofrecer a las familias todo lo que tienen. Y si hoy te recomendamos una ida a Morella, en este verano caluroso, es por una razón poderosa. Es con motivo de un acto impresionante que sólo podréis ver cada 6 años. Se trata de las fantásticas fiestas del Sexenio, que allí hacen en honor de la Virgen, y como un voto de pueblo. Antiquísimas, increibles, un acontecimiento que no os podéis perder. Suban a Morella a disfrutar de un retablo histórico, de los oficios y los gremios, los trajes de época, los rituales y ritos seculares del sexenio. En cada rincón de sus calles estrechas y empinadas encontrarán una escena que será todo un viaje en el tiempo. Podréis ver los bailes ante la basílica, llena de tesoros artísticos. Veréis cómo, a pesar de la terrible multitud, como la ciudad les dará la bienvenida. Se han habilitado diferentes parkings, hasta cinco, alrededor de la villa. Un servicio de bus les llevará al centro. Organización perfecta a pesar de la cantidad de público que habrá. Es natural. Sus hijos serán ya mayores cuando se repita esta oportunidad. En Morella tienen buenos hoteles, que estaran llenos, pero prueben. Nos gustan el Hotel del Pastor, donde también comeréis muy bien, o la Fonda Moreno, una apuesta segura, con muy buena cocina también. En cuanto a restaurantes y bares, la oferta es amplísima, nosotros recomendamos sin dudarlo Casa Roque. Menú y carta. Buena comida. Ambiente fastuoso a un precio muy arreglado. Fuera de la ciudad, en toda la comarca tenéis alojamientos encantadores. El mejor alojamiento de la comarca, donde hemos dormido de fábula, es el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada. A unos 30 kms. de Morella. A unos distancia de 50 kms. está el Vilar Rural de Arnes, ideal para familias, todo y que no es barato. En Valderrobres del hotel El Salto. En Cinctorres hay una casa rural preciosa, El Faixero, junto a Morella. Hagan de la villa amurallada el centro de unas vacaciones con la excusa del sexenio. Muchas posibles excursiones familiares por el Maestrazgo: Ares, Zurita, Castellote, Cantavieja … y tanto otros. No os lo creeréis lo bonito que es todo esto. ¡Os esperamos en Morella por Sexenio!.

Montanejos

A la zona interior de Castelló de la Plana, seguint la corrent del riu Millars des de la vila d’Onda, hi ha una comarca desconeguda, molt desconeguda. Son un seguit de petits pobles que s’aboquen al riu des de les seves talaies a mitja muntanya. Estan rodejats de natura, de boscos mediterranis, de pi, olorosos. És un relleu abrupte, potent, torturat. Seguint aquesta ruta arribareu fins el poble de Montanejos, ja proper a Terol. Allà el riu és diu Mijares, però els voltants son, encara, més bonics. I a la sortida d’aquesta vila, a un km. escàs, trobareu un parquing que anuncia la Fuente de los Baños. Ature-vos-hi. Esteu a punt de contemplar, i disfrutar, d’un dels llocs naturals més fabulosos d’Espanya. Si fos a l’estranger estaria publicitat arreu. Aquí el coneix la gent de la zona i les famílies de València i Castelló. En aquest indret privilegiat de la serra d’Espadà, el riu forma un canyó angost, d’altes parets, on hi desemboquen les aigües d’una font medicinal. Es diu que fou un rei moro de Valencia, Abu Zeit, qui va descobrir els banys. I que ell mateix s’hi banyava amb les seves favorites. Ho creiem. Perquè el lloc te quelcom de conte de les mil i una nits, un aire oriental, africà. La font vessa al riu Millars uns 5.000 litres d’aigua per minut, que no es poca cosa, a una temperatura constant, estiu i hivern, de 25º C. No és gaire, cert, però no està gens freda. Us hi podeu banyar tot l’any. El riu forma una piscina natural, on s’ha habilitat una platja amb tots els serveis, bar, picnic, WC i parking de pagament, però baratet. I la piscina és apta per infants, cobreix molt poc, i hi ha instal·lat un tobogan petitó. La bassa s’allarga dins del barranc, aquí l’aigua adquireix tons balus preciosos, i cobreix. Podeu resseguir, a peu, o nedant, el corrent fins arribar a la cova on neix la font. Ideal per fer una banyada en aigües de riu incontaminades, minerals, medicinals i a temperatura constant. Cristal·lines i puríssimes. Sense perill. I, si us agrada la natura, després de dinar de picnic i jugar allà mateix, potser voleu remuntar la carretera cap a Rubielos de Mora, per trobar paratges tan bells com el barranco de la Maimona, la Cueva Negra, la fuente de la Zorrica, o els sorprenents i fantàstics estrechos de Chillapájaros. El pantà de Arenós tanca les terres valencianes i dona pas a Rubielos de Mora, ja a Terol. Poble medieval, de casones antigues i carrers de pedra. I encara més enllà Mora de Rubielos, amb el seu castell. Però això ja és una altra història. Nosaltres només volíem que sabèssiu que, a Montanejos, al Castelló interior, hi ha un riu maravellós, amb una font termal inaudita, on la canalla pot remullar-se tot l’any en unes aigües d’ensomni. Ja està dit!. Arribareu a Montanejos des de Barcelona si aneu per l’autopista AP-7 fins la sortida 47 (Castelló Sud). A la rotonda preneu la direcció Onda. Un cop a Onda seguiu les indicacions cap a Montanejos, a uns 40 km. per la CV-20. Per dormir a la zona us recomanarem tres llocs, molt diferents. El balneari la Rosaleda de Montanejos és un hotel familiar, situat al poble, que te habitacions senzilles, i un spa amb les mateixes aigües de la font termal. També està molt bé la casa rural, l’hostalet rural, Piedra del Mediodia. Habitacions ben cuidades, bé de preu, i un restaurant que us recomanem vivament. Cuina de qualitat a un preu d’escàndol. Menú de campanetes per pocs euros. Finalment també podeu aprofitar les ofertes que fa l’Hotel Luz de Castelló. Un quatre estrelles fantàstic, amb habitacions super grans per a les famílies. Son com uns apartaments, ideals per estar-s’hi un pont, o unes vacances, recorrent les platges idíl·liques de la Costa del Azahar, i els rius encantadors que formen piscines naturals a l’interior.

En la zona interior de Castellón de la Plana, siguiendo la corriente del río Mijares desde la villa de Onda, hay una comarca desconocida, muy desconocida. Son una serie de pequeños pueblos que se asoman al río desde sus atalayas a media montaña. Están rodeados de naturaleza, de bosques mediterráneos, de pino, olorosos. Es un relieve abrupto, potente, torturado. Siguiendo esta ruta llegará hasta el pueblo de Montanejos, ya próximo a Teruel. Allí el río se llama Mijares, pero los alrededores son, todavía, más bonitos. Y a la salida de esta villa, a un km. escaso, encontrarán un parking que anuncia la Fuente de los Baños. Paren en ella. Están a punto de contemplar, y disfrutar de uno de los lugares naturales más fabulosos de España. Si fuese en el extranjero estaría publicitado en todas partes. Aquí lo conoce la gente de la zona y las familias de Valencia y Castellón. En este lugar privilegiado de la Sierra de Espadán, el río forma un cañón angosto, de altas paredes, donde desembocan las aguas de una fuente medicinal. Se dice que fue un rey moro de Valencia, Abu Zeit, quien descubrió los baños. Y que él mismo se bañaba con sus favoritas. Lo creemos. Porque el sitio tiene algo de cuento de las mil y una noches, un aire oriental, africano. La fuente vierte al río Mijares unos 5.000 litros de agua por minuto, que no es poca cosa, a una temperatura constante, verano e invierno, de 25 º C. No es mucho, cierto, pero no está nada fría. Os podéis bañar todo el año. El río forma una piscina natural, donde se ha habilitado una playa con todos los servicios, bar, picnic, WC y parking de pago, pero barato. Y la piscina es apta para niños, cubre muy poco, y hay instalado un tobogán pequeñito. La balsa se alarga dentro del barranco, y aquí el agua adquiere tonos azul preciosos, y cubre. Pueden seguir, a pie, o nadando, subiendo la corriente arriba hasta llegar a la cueva donde nace la fuente. Ideal para hacer un baño en aguas de río incontaminadas, minerales, medicinales ya temperatura constante. Cristalinas y purísimas. Sin peligro. Y, si os gusta la naturaleza, después de comer de picnic y jugar allí mismo, tal vez quieran remontar la carretera hacia Rubielos de Mora, para encontrar parajes tan bellos como el barranco de la Maimona, la Cueva Negra, la fuente de la Zorrica , o los sorprendentes y fantásticos estrechos de Chillapájaros. El pantano de Arenós cierra las tierras valencianas y da paso a Rubielos de Mora, ya en Teruel. Pueblo medieval, de casonas antiguas y calles de piedra. Y aún más allá Mora de Rubielos, con su castillo. Pero eso ya es otra historia. Nosotros sólo queríamos que supieran que, en Montanejos, en Castellón interior, hay un río maravilloso, con una fuente termal inaudita, donde los niños puede remojarse todo el año en unas aguas de ensueño. ¡Ya está dicho!. Llegarán a Montanejos desde Barcelona si van por la autopista AP-7 hasta la salida 47 (Castellón Sur). En la rotonda hay que tomar la dirección de Onda. Una vez en Onda sigan las indicaciones hacia Montanejos, a unos 40 km. por la CV-20. Para dormir en la zona les recomendaremos tres lugares, muy diferentes. El balneario La Rosaleda de Montanejos es un hotel familiar, situado en el pueblo, que tiene habitaciones sencillas, y un spa con las mismas aguas de la fuente termal. También está muy bien la casa rural, un hostalillo rural, llamado la Piedra del Mediodia, en el pueblo de Cirat. Habitaciones bien cuidadas, bien de precio, y un restaurante que os recomendamos vivamente. Cocina de calidad a un precio de escándalo. Menú de campanillas por pocos euros. Finalmente también pueden aprovechar las ofertas que hace el Hotel Luz de Castellón. Un cuatro estrellas fantástico, con habitaciones super grandes para las familias. Son como unos apartamentos, ideales para estar un puente, o unas vacaciones, recorriendo las playas idílicas de la Costa del Azahar, y los ríos encantadores que forman piscinas naturales en el interior.