Molina de Aragón, revisitada


Molina de Aragón és una vila medieval esplèndida, intocada, morta i parada en el temps. Hi hem tornat un cap de setmana llarg, des de Zaragoza, i hem comprobat que encara no està rehabilitada, ni edulcorada. Els seus carrers empedrats son autèntics, els seus bonics palaus cauen a trossos. Les esglésies meravelloses també cauen. Tot el poble sembla una mica mort, amb botigues rònegues i antigues. Però alguna cosa està canviant. Obren nous hotels i bones tavernes. I, ben aviat un parador nacional amb 100 habitacions al turó davant de les muralles. Molina de Aragón no està a l’Aragó, està a Castella, a Guadalajara, a l’Alto Tajo, un espai natural bellíssim. I no és la única sorpresa que us donarà aquesta magnífica ciutat. Quedareu bocabadats davant l’art i la vida que encara conserva. Fa de petita capital d’una àmplia zona despoblada, deixada de la mà de Déu, però molt natural, intacta, i fabulosa. Veureu la glòria del seu castell, bestial, imponent, fastuós, imposant-se damunt les cases, dalt del seu turó. I resseguireu amb la vista les muralles, llargues, serpentejant per la terra roja. Hi visitareu els seus temples oblidats, les cases fortes, les places i carrers. I creuareu el pont damunt el rio Gallo, un afluent primerenc del Tajo, que travessa Molina amb les seves aigües netes, i ens deixa estampes tan boniques com el pont i el barri jueu. Ben a tocar de la vila medieval hi ha altres rRius frescals que donen lloc a espais naturals de primera, molt poc tocats, com Taravilla amb la llacuna, las hoces del Gallo o Peralejos de las Truchas. Espais naturals increïbles en les serres que veuen néixer el Tajo, pel camí de Cuenca. Podeu fer de Molina un centre d’excursions familiars molt bo, un pont, unes vacances. Per dormir teniu un gran hotel: L’Aura Luxury Molina, car i sofisticat i, ben aviat el Parador de Molina. Per dinar us recomanem dos llocs ben diferents: la Taverna Catacaldos. Molt bon menjar, i el restaurant El Castillo, més sofistica i molt bo, al carrer de San Felipe, 1, tel: 949 83 05 19. O bé aneu al bar del Casino L’Amistad, carrer Adarves, 10, Tel: 949832145. Ubicat en un palau, ple de gent i de vida, sorollós i decadent. Hi trobareu fantàstiques tapes, plats i platets, un menú, a preu de riure, senzill però saborós. L’antic “Señorio de Molina”, a mig camí de Madrid, a les serres del Tajo, us espera, amb la imponent Molina d’Aragón, una vila medieval poderosa, coronada pel seu altiu castell.

Molina de Aragón es una villa medieval espléndida, intocada, parada en el tiempo. Todavía no rehabilitada, no edulcorada, con palacios e iglesias maravillosos que se caen, o que tienen en los bajos una tienda destartalada y antigua. Molina de Aragón no está en Aragón, está en Castilla, en Guadalajara. No es la única sorpresa que les dará esta bellísima ciudad. Quedaréis boquiabiertos ante la vida que aún conserva, como pequeña capital de una amplia zona despoblada, dejada de la mano de Dios, natural, intacta, fabulosa. Verán la gloria de su castillo, bestial, imponente, fastuoso, imponiéndose sobre las casas, sobre su colina, orgulloso. Y seguiremos con la visita a las murallas, largas, serpenteando por la tierra roja. Hay visitar sus templos olvidados, las casas fuertes, las plazas y calles. Y podrán disfrutar, además, de unos alrededores maravillosos, con rios apenas nacidos, como el Gallo, que atraviesa Molina y nos deja estampas tan bonitas como el puente y el barrio judío. Ríos frescos que dan lugar a espacios naturales de primera, muy poco tocados, como Taravilla con la laguna, las hoces del rio Gallo o Peralejos de las Truchas. Espacios naturales increíbles en las sierras que ven nacer el Tajo, camino de Cuenca. Pueden hacer de Molina un centro de excursiones familiares muy bueno, para un puente, o unas vacaciones. Para comer os recomendamos dos lugares bien diferentes: la taverna Catacaldos, o el restaurante El Castillo, sofisticado y muy bueno, en la calle San Felipe, 1, tel: 949 83 05 19. Tambien buen sitio el bar del Casino La Amistad, calle Adarves, 10, Tel.: 949832145. Para dormir hay un hotel de lujo, ubicado en un palacio, el Aura Luxury. Y muy pronto un parador nacional en lo alto de un cerro frente al castillo.

Trujillo, revisitat


Hem tornat, després d’uns quants anys, a Trujillo, una bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. Aquesta vegada va ser una visita llampec, perquè només vam poder parar mitja hora llarga a la gran plaça major. Trujillo és una de les fites turístiques, monumentals i històriques més importants d’Extremadura, i d’Espanya. Extremadura tota, i Trujillo no pot faltar-hi, és un destí ideal per unes vacances de Setmana Santa, o de tardor. La volta per Trujillo pot començar per la seva soberbia Plaza Mayor, que sense cap mena de dubte és un conjunt històric i monumental esplèndit. (A la foto). Una plaça a dos nivells, amb l’església a dalt, i l’estatua de Francisco Pizarro, gran conqueridor, al mig. Trujillo conserva en el seu casc antic un munt de casonas blasonades, amb escuts que ocupen literalment tota la façana, que salten damunt d’un balcó, o cobreixen una cantonada sencera. Cal resseguir els carrers medievals i renaixentistes per pujar a la ciutadella i abastar l’Alcazaba àrab, per carrers amb noms tant suggerents com ara Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Un cop vist el panorama, podem recòrrer la vila sencera, degustant blasons, palaus, cases nobles, convents… i tot això rodejat per unes muralles perfectament conservades. Menció a banda mereixen les esglésies i els convents. Cada racó de la vila en te una, o varies. Temples com San Martín, Santiago… i tantes d’altres. O bé els museus, com el del formatge i el vi, el del traje o el de Pizarro. Aneu a Trujillo en el curs d’una visita a Extremadura. Està molt ben comunicada amb Barcelona, Madrid, Badajoz, Mérida i Cáceres per autovia gratuita. Tota aquesta zona te escenaris que encongeixen el cor, de la pura bellessa. De vegades naturals, com el valle del Jerte, las Hurdes, Monfragüe o la vall i paisatges del Tajo. Altres culturals, humans, com Guadalupe, amb el seu monestir, impressionant, o bé la ciutat antiga de Cáceres, patrimoni de la humanitat, una de les més boniques ciutats medievals d’Europa. O potser la maravella romana de Mérida, amb el teatre i el Museu. Plasencia, Coria, amb les catedrals, o Alcántara i el seu pont. Ja veieu que una visita a Extremadura està esdevenint imprescindible. A Trujillo, com a tota la regió, dormireu com prínceps i menjareu com reis. En lloc tan bonics com el Francisco de Orellana, un altre conqueridor nascut a Trujillo. O bé la Posada Dos Orillas és un hotelet amb encant, i un bon restaurant. Tots aquests hotels tenen restaurant també, però el lloc més típic de dinar és a la plaça major, en restaurants de prestigi, com Pillete, Troya o Pizarro. Extremadura és un món per a descobrir, afanyeu-vos!.

Trujillo es uno de los hitos turísticos, monumentales e históricos más importantes de Extremadura. Esta región es muy desconocida para los viajeros. Las rutas turísticas pasan de largo, la ignoran. Quizá por su clima duro, austero, que no permite visitarla en verano sin morirse de calor, ni en invierno sin pelarse de frío. Pero Trujillo, y Extremadura toda, es un destino ideal para unas vacaciones de Semana Santa, o de otoño. La vuelta por Trujillo puede empezar por su soberbia Plaza Mayor, que sin lugar a dudas es un conjunto histórico y monumental espléndido. Una plaza a dos niveles, con la iglesia arriba, y la estatua de Francisco Pizarro, gran conquistador, en medio. Trujillo conserva en su casco antiguo un montón de casonas blasonadas, con escudos que ocupan literalmente toda la fachada, que saltan sobre un balcón, o cubren una esquina entera. Hay seguir las calles medievales y renacentistas para subir a la ciudadela y abarcar la Alcazaba árabe, por calles con nombres tan sugerentes como Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Una vez visto el panorama, podemos recorrer la villa entera, degustando blasones, palacios, casas nobles, conventos … y todo ello rodeado por unas murallas perfectamente conservadas. Mención aparte merecen las iglesias y los conventos. Cada rincón de la villa en tiene una, o varias. Templos como San Martín, Santiago … y tantas otros. O bien los museos, como el del queso y el vino, el del traje o el de Pizarro. Vayan a Trujillo en el curso de una visita a Extremadura. Esta región tiene escenarios que encogen el corazón, de la pura belleza. A veces naturales, como el valle del Jerte, las Hurdes o ciertos paisajes del Tajo y sus parques naturales. Otros culturales, humanos, como Guadalupe, con su monasterio, impresionante, o bien la ciudad antigua de Cáceres, patrimonio de la humanidad, una de las más bonitas ciudades medievales de Europa. O quizá la maravilla romana de Mérida, con el teatro y el Museo. O Alcántara y su puente. Ya veis que una visita a Extremadura se está convirtiendo en imprescindible. En Trujillo, como en toda la región, dormirán como príncipes y comeréis como reyes. En lugares tan bonitos como el Francisco de Orellana, el otro conquistador nacido en Trujillo. La Posada Dos Orillas es un hotelito con encanto, y un buen restaurante. Todos estos hoteles tienen restaurante también, pero el lugar más típico para una comida es en la plaza mayor, en restaurantes de prestigio, como Pillete, Troya o Pizarro.

Nous sommes revenus, après quelques années, à Trujillo, belle ville de la Renaissance, pleine de palais et d’églises, berceau de grands conquérants du nouveau monde, comme Francisco de Pizarro. Cette fois c’était une visite éclair, car nous ne pouvions nous arrêter qu’une demi-heure sur la grande place. Trujillo est l’un des monuments touristiques, monumentaux et historiques les plus importants de l’Estrémadure et de l’Espagne. Extremadura tout, et Trujillo ne peut pas le manquer, c’est une destination idéale pour des vacances à Pâques, ou en automne. Le retour pour Trujillo peut commencer avec sa superbe Plaza Mayor, qui est sans aucun doute un splendide complexe historique et monumental. (Sur la photo). Une place à deux niveaux, avec l’église au-dessus, et la statue de Francisco Pizarro, un grand conquérant, au milieu. Trujillo conserve dans son vieux quartier un grand nombre de demeures décorées, avec des boucliers qui occupent littéralement toute la façade, qui sautent par-dessus un balcon ou couvrent un coin entier. Il est nécessaire de suivre les rues médiévales et Renaissance pour atteindre la citadelle et couvrir l’Alcazaba arabe, à travers des rues aux noms suggestifs tels que Ballesteros ou la Cuesta de la Sangre. Une fois que vous avez vu le panorama, nous pouvons parcourir toute la ville, en dégustant des blasons, des palais, des maisons nobles, des couvents … et tous entourés de murs magnifiquement conservés. Les églises et les couvents méritent une mention de côté. Chaque coin de la ville en a un ou plusieurs. Des temples comme San Martín, Santiago … et tant d’autres. Ou des musées, tels que le fromage et le vin, le costume ou Pizarro. Aller à Trujillo lors d’une visite à l’Estrémadure. Il est très bien relié à Barcelone, Madrid, Badajoz, Mérida et Cáceres par l’autoroute libre. Toute cette zone a des scènes qui brillent votre coeur, de la beauté pure. Parfois naturel, comme la vallée de Jerte, les Hurdes, Monfragüe ou la vallée et les paysages du Tage. D’autres cultures, humaines, comme Guadalupe, avec son monastère, impressionnant, ou l’ancienne ville de Cáceres, un site du patrimoine mondial, l’une des plus belles villes médiévales d’Europe. Ou peut-être la merveille romaine de Mérida, avec le théâtre et le musée. Plasencia, Coria, avec les cathédrales, ou Alcántara et son pont. Vous voyez qu’une visite en Estrémadure devient indispensable. À Trujillo, comme dans toute la région, vous dormirez comme des princes et vous mangerez comme des rois. En place aussi belle que Francisco de Orellana, un autre conquérant né à Trujillo. Ou Posada Dos Orillas est un hôtel charmant et un bon restaurant. Tous ces hôtels ont aussi un restaurant, mais le restaurant le plus typique se trouve sur la place principale, dans des restaurants prestigieux tels que Pillete, Troya ou Pizarro. L’Estrémadure est un monde à découvrir, dépêchez-vous!

We have returned, after a few years, to Trujillo, a beautiful Renaissance city, full of palaces and churches, a cradle of great conquerors of the new world, such as Francisco de Pizarro. This time it was a lightning visit, because we could only stop half an hour long at the big square. Trujillo is one of the most important tourist, monumental and historic landmarks of Extremadura, and of Spain. Extremadura all, and Trujillo can not miss it, it is an ideal destination for a holiday in Easter, or in autumn. The return for Trujillo can begin with its superb Plaza Mayor, which without a doubt is a splendid historic and monumental complex. (In the picture). A square at two levels, with the church above, and the statue of Francisco Pizarro, a great conqueror, in the middle. Trujillo preserves in its old quarter a large number of emblazoned mansions, with shields that literally occupy the entire facade, which jump over a balcony, or cover an entire corner. It is necessary to follow medieval and Renaissance streets to reach the citadel and cover the Arab Alcazaba, through streets with suggestive names such as Ballesteros or the Cuesta de la Sangre. Once you have seen the panorama, we can travel the whole town, tasting blazons, palaces, noble houses, convents … and all surrounded by beautifully preserved walls. The churches and convents deserve a mention aside. Each corner of the town has one, or several. Temples like San Martín, Santiago … and so many others. Or museums, such as cheese and wine, the costume or Pizarro’s. Go to Trujillo during a visit to Extremadura. It is very well connected to Barcelona, ​​Madrid, Badajoz, Mérida and Cáceres by free motorway. All this area has scenes that shine your heart, of the pure beauty. Sometimes natural, like the valley of Jerte, the Hurdes, Monfragüe or the valley and landscapes of the Tagus. Other cultural, human, such as Guadalupe, with its monastery, impressive, or the ancient city of Cáceres, a world heritage site, one of the most beautiful medieval cities in Europe. Or maybe the Roman marvel of Merida, with the theater and the Museum. Plasencia, Coria, with the cathedrals, or Alcántara and its bridge. You see that a visit to Extremadura is becoming indispensable. In Trujillo, as in the whole region, you will sleep like princes and you will eat like kings. In place as beautiful as Francisco de Orellana, another conqueror born in Trujillo. Or Posada Dos Orillas is a charming hotel, and a good restaurant. All these hotels have a restaurant as well, but the most typical lunch place is in the main square, in prestigious restaurants, such as Pillete, Troya or Pizarro. Extremadura is a world to discover, hurry !.

 

Monfragüe


El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

Oceanari de Lisboa


oceanario

Hi ha moltes raons per anar a Lisboa. I el seu oceanari només n’és una. Perquè la capital de Portugal és una ciutat bellíssima. Decididament una ciutat que cal visitar amb els vostres fills i filles, amb la dona o amb qui sigui. I us en donarem les raons. Primera perquè tan la vila, com el propi país, Portugal és un destí clar i evident de sortides familiars, amb monuments, platges i natura aneu on aneu. Segona perquè és fàcil accedir-hi, en tren, en avió, o en cotxe. 1200 kms. via Madrid. Tot autopista. Tercera perquè la gent és amable, la vida barata i, malgrat que son pobres, i es nota, son educats i acollidors. Quan hagueu voltat tot Lisboa, pujant en el tranvia 28, una relíquia del segle XIX fins el mirador de Santa Llúcia, quan hagueu vist la maravellosa catedral fortificada, romànica, la Sé, i passejat pels carrerons amb graons, flors i roba estesa del popular i encantador barri d’Alfama, podeu pensar en visitar l’oceanari, sobretot per donar un respir cultural a la canalla, i més si us agrada la natura. Un gran oceanari, dels millors d’Europa, a l’alçada de València o de Barcelona. Ben ordenat, ben organitzat, net i clar, molt interessant. Exposicions temporals molt sovint. Un gran tanc central i diversos espais temàtics de mars del món. Preu un xic car, sobretot pels estàndards portuguesos, però amb possibilitat d’un bitllet familiar molt més favorable. Un selfservice baratet, justet, per dinar, i alguns bars al mateix edifici. Aparcament fàcil als carrers del voltant sense necessitat de fer servir el pàrking oficial. Està situat al costat del riu Tajo, en una ubicació espectacular i pintoresca, en el cor del que fou la Expo del 98.  Allunyat del centre de la ciutat, però accessible cómodament en metro: estació Orient. Bon lloc per passejar, i per jugar els infants, grans parcs i avingudes al costat de l’aigua. I en acabar tornu a submergir-vos en la mítica i romàntica ciutat blanca. Pugeu al castell de sant Jordi, per les vistes, aneu amb l’elevador de la Glòria o el de la Glòria fins el barri del Chiado. Baixeu a la Baixa per la rua Garret, i acabeu la tarda a la plaça del comerç, admirant les façanes neoclàsiques que s’aboquen al Tejo. Aquesta part, del segle XVIII, és el cor de la ciutat. Aquí és on heu de buscar els millors bars i restaurants on provar el famós bacalao. Pels carrers rectes de la baixa, per la plaça de la Figuera, o pels carrer de les Portes de Sant Antoni. En aquest carrer us recomanarem un lloc diferent on menjar: La Casa do Alentejo, una casa regional, un local, un club social amb restaurant. Salons decadents, un pati mozàrab modernista, sales de lectura, de ball, ruinoses. Però tan evocador. Bon menjar, bé de preu, molt bé de preu. Si voleu quelcom menys regional i menys evocador, aneu al Gambrinus, molt més car, recomanat per tota mena de guies. No marxeu de Lisboa sense veure el monestir dels Jerònims, al barri de Betlem, on hi ha la torre famosa. A Lisboa podeu dormir molt bé, a molts llocs, des del camping Montsanto, el de la ciutat, o a qualsevol dels hotels de les grans cadenes. Nosaltres sempre ho fem a l’hotel Novotel, una mica a les afores, però ben comunicat per metro, a la Plaça d’Espanha. Ideal per moure’s amb el passi 24 hores, tirat de preu. Lisboa, i el seu oceanari, és un bon destí per anar-hi en qualsevol època de l’any, a l’estiu podeu anar a la platja, a Estoril, a l’hivern a veure el mercat de Nadal. Lisboa us espera!.

Todo el mundo sabe que Lisboa es una ciudad bellísima. Una ciudad que hay que visitar antes de abandonar este planeta. La capital de Portugal es una delicia. No tiene nada en concreto pero lo tiene todo. Monumentos no le faltan. Por eso hoy os daremos una nueva razón para ir hasta allí con los crios: su oceanario. Fruto de la Expo del 98, situado al lado del Tajo, és una visita imprescindible con niños en la ciudad blanca. De fácil acceso, con un selfservice barato y sencillo, buén aparcamiento y metro al lado. Al nivel de los acuarios de Valencia o Barcelona. Pero claro, no os proponemos ir hasta Lisboa por el oceanario. También por la catedral, la Sé, por el barrio de Alfama, lo más pintoresco de la ciudad, con sus calles empinadas y sus casas blancas, como árabes. O por su castillo, el de San Jorge, sin demasiados alicientes, pero que es un mirador fabuloso sobre Lisboa, como lo és también el popular barrio alto, el Chiado, donde llegareis con los famosos tranvías, los carros, (coged el 28), o bien con el elevador de la Gloria o el Santa Justa. Medios de transporte, todos ellos, románticos a más no poder. El estuario del Tajo, Tejo en portugués, es una maravilla. La ciudad se desliza por una serie de calles rectilíneas llenas de edificios oficiales, de mármol, que van a dar a la gran plaza que hace de balcón sobre el río: es la Baixa. Edificado todo en el siglo XVIII, es el corazón de la ciudad. Aquí es donde se deben buscar los mejores bares y restaurantes donde probar el bacalao. Subid hasta la plaça da Figueira, y entrad en la calle de las Portas de San Antonio. Lleno de restaurantes turísticos. Pasad del rollo e id a La Casa do Alentejo, una passada, o al más caro Gambrinus, muy bién. Id también al Monasterio de los Jerónimos, que no se puede dejar de ver. Cerca de él la torre de Belén. Tome el tren y vaya a Estoril, a la playa. También puede dar un paseo por Sintra, Queluz, Mafra, castillo de Pena y parque de Montserrat. Son palacios, monasterios y castillos al lado de la gran ciudad, con mucho encanto todos ellos, cada uno de su época y estilo. Lisboa le espera … ¿a qué espera?. Puede dormir en el camping Montsanto, en la ciudad, o en cualquiera de los hoteles de las grandes cadenas como por ejemplo en el Novotel, cerca de la plaza de España, una gran opción.

Buenafuente del Sistal


El monestir cistercenc de Buenafuente del Sistal està amagat, molt ben amagat, a les terres llunyanes i perdudes de l’alt Tajo, a Guadalajara. A les terres dures i potents de l’antic señorio de Molina, on neix el Tajo, on la natura encara se’ns ofereix verge i inexplorada. La millor manera d’arribar-hi és des de Molina d’Aragón. D’aquesta ciutat haureu de seguir cap a Alcolea del Pinar, per la carretera N-211, la que ve des d’Alcanyís i, al cap d’uns 6 kms. girar  a l’esquerra en direcció cap a Corduente, per la CM-2015, i després anar cap a Cobeta, i Olmeda de Cobeta, per les provincials GU-944 i GU-984. El monestir es troba prop d’Olmeda de Cobeta. Tots aquests poblets són petits, perduts en mig d’un paisatge ferèstec i agrest. El cenobi està regentat per unes apacibles monjes de clausura que ofereix servei d’hostatgeria i deixen participar en les celebracions litúrgiques de la comunitat. Tot és molt bàsic, no són serveis hotelers, sinó un cau on passar uns dies de pau i recolliment. L’esglèsia, d’un císter puríssim, és petitona, de línies sòbries, senzilla. El paisatge que l’envolta és magnífic, tan pur de línies com el mateix monestir. Diversos camins i pistes rurals permeten descobrir els secrets de la zona, com ara el riu Gallo, amb les seves “hoces”, que trobareu uns kms. al sur del cenobi. No us el recomanem per tal que hi aneu expressament, sinó com una visita dins una ruta per la zona, que és bellíssima. Rius d’aigües netes, netíssimes, amb gorgs frescos, gelats. Boscos densíssims, plens de vida, d’animals salvatges. Castells impressionants, com Santiuste, en la ruta del Sistal, o com Castilnovo, o com el de Molina mateix. Llacunes extranyes, com la de Taravilla. Poblets encantadors, de postal, rupestres, rurals. Per acabar no podem descuidar la capital del territori, Molina de Aragón,  que és una vila medieval esplèndida. Per totes les localitats de la comarca teniu un munt de cases rurals molt boniques. Una mica més de categoria tenen hotelets com ara El Parador de Molina, amb apartaments familiars, a les afores, camí de Cuenca i l’Alto Tajo.  O com el Molino del Batán, a la carretera que va a Castilnuevo, Tel: 949 83 18 67. No hi ha hotels bonics, però potser us podeu allotjar bé al Peñarrubia. Si us van els càmping teniu el del poblet d’Orea, al bell mig de la natura. Per dinar, a Molina, us recomanem dos llocs ben diferents: el restaurant El Castillo, al carrer de San Felipe, 1, tel: 949 83 05 19, o bé, el bar del Casino La Amistad, carrer Adarves, 10, Tel: 949832145. Aquest darrer d’un tipisme arrebatador, situat en un palau destarotat, ple de gent, molt sorollós, on trobareu fantàstiques tapes, plats i platillos, un menú, a preu de riure, senzill però saborós. La zona del “Señorio de Molina” val la pena de veritat. Bellíssim!.

El monasterio cisterciense de Buenafuente del Sistal está escondido, muy bien escondido, en las tierras lejanas y perdidas del alto Tajo, en Guadalajara. En las tierras duras y potentes del antiguo señorio de Molina, donde nace el Tajo, donde la naturaleza se nos ofrece virgen e inexplorada. La mejor manera de llegar es desde Molina de Aragón. De esta ciudad deberán seguir hacia Alcolea del Pinar, por la carretera N-211, la que viene desde Alcañiz y, al cabo de unos 6 kms. girar a la izquierda en dirección hacia Corduente, por la CM-2015, y luego ir hacia Cobeta, y Olmeda de Cobeta, por las provinciales GU-944 y GU-984. El monasterio se encuentra cerca de Olmeda de Cobeta. Todos estos pueblos son pequeños, perdidos en medio de un paisaje salvaje y agreste. El cenobio está regentado por unas apacibles monjas de clausura que ofrecen servicio de hospedería y dejan participar en las celebraciones litúrgicas de la comunidad. Todo es muy básico, no son servicios hoteleros, sino un lugar donde pasar unos días de paz y recogimiento. La iglesia, de un cister purísimo, es pequeñita, de líneas sobrias, sencilla. El paisaje que lo rodea es magnífico, tan puro de líneas como el mismo monasterio. Varios caminos y pistas rurales permiten descubrir los secretos de la zona, como el río Gallo, con sus “hoces”, que se encuentra unos kms. al sur del cenobio. No os lo recomendamos para que vayais expresamente, sino como una visita dentro de una ruta por la zona, que es bellísima. Ríos de aguas limpias, limpísimas, con pozas frescas, heladas. Bosques densísimos, llenos de vida, de animales salvajes. Castillos impresionantes, como Santiuste, en la ruta del Sistal, o como Castilnovo, o como el de Molina mismo. Lagunas extrañas, como la de Taravilla. Pueblos encantadores, de postal, rupestres, rurales. Por último no podemos olvidar la capital del territorio, Molina de Aragón, que es una villa medieval espléndida. En todas las localidades de la comarca tienen un montón de casas rurales muy bonitas. Un poco más de categoría tienen hotelitos como El Parador de Molina, con apartamentos familiares, en las afueras, camino de Cuenca y del Alto Tajo. O como el Molino del Batán, en la carretera que va a Castilnuevo, Tel.: 949 83 18 67. No hay hoteles grandes, pero quizá puedan alojarse bien en el Peñarrubia. Si os van los camping tienen el del pueblo de Orea, en medio de la naturaleza. Para comer, en Molina, os recomendamos dos lugares bien diferentes: el restaurante El Castillo, en la calle de San Felipe, 1, tel: 949 83 05 19, o bien, el bar del Casino La Amistad, calle Adarves, 10, Tel: 949832145. Este último de un tipismo arrebatador, situado en un palacio destartalado, lleno de gente, muy ruidoso, donde encontrarán fantásticas tapas, platos y platillos, un menú, a precio de risa, sencillo pero sabroso. La zona del “Señorio de Molina” vale la pena de verdad.

Molina de Aragón


Molina de Aragón és una vila medieval esplèndida, intocada, morta i parada en el temps. Encara no rehabilitada, no edulcorada, amb palaus i esglésies maravellosos que cauen, o que tenen als baixos una botiga rònega i antiga. Molina de Aragón no està a l’Aragó, està a Castella, a Guadalajara. No és la única sorpresa que us donarà aquesta bellíssima ciutat. Quedareu bocabadats davant la vida que encara conserva, petita capital d’una àmplia zona despoblada, deixada de la mà de Déu, natural, intacta, fabulosa. Veureu la glòria del seu castell, bestial, imponent, fastuós, imposant-se damunt les cases, dalt del seu turó, orgullós. I resseguireu amb la vista les muralles, llarges, serpentejant per la terra roja. Hi visitareu els seus temples oblidats, les cases fortes, les places i carrers. I podreu gaudir, a més, d’uns  voltants maravellosos, amb boscos tot just nascuts, com el Gallo, que travessa Molina i ens deixa estampes tan boniques com el pont i el barri jueu. Rius frescals que donen lloc a espais naturals de primera, molt poc tocat, com Taravilla amb la llacuna, las hoces del Gallo o Peralejos de las Truchas. Espais naturals increibles en les serres que veuen nèixer el Tajo, camí de Cuenca. Podeu fer de Molina un centre d’excursions familiars molt bo, un pont, unes vacances. Per dormir teniu cases rurals molt boniques, com ara El Parador de Molina, amb apartaments familiars, a les afores, camí de Cuenca i l’Alto Tajo.  O el Molino del Batán, a la carretera que va a Castilnuevo, Tel: 949 83 18 67. Per dinar us recomanem dos llocs ben diferents: el restaurant El Castillo, més sofistica i molt bo, al carrer de San Felipe, 1, tel: 949 83 05 19, o bé, al bar del Casino La Amistad, carrer Adarves, 10, Tel: 949832145. Ubicat en un palau, ple de gent i de vida, sorollós i decadent. Hi trobareu fantàstiques tapes, plats i platillos, un menú, a preu de riure, senzill però saborós. L’antic “Señorio de Molina”, a mig camí de Madrid, a les serres del Tajo, us espera!.

Molina de Aragón es una villa medieval espléndida, intocada, parada en el tiempo. Todavía no rehabilitada, no edulcorada, con palacios e iglesias maravillosos que se caen, o que tienen en los bajos una tienda destartalada y antigua. Molina de Aragón no está en Aragón, está en Castilla, en Guadalajara. No es la única sorpresa que les dará esta bellísima ciudad. Quedaréis boquiabiertos ante la vida que aún conserva, como pequeña capital de una amplia zona despoblada, dejada de la mano de Dios, natural, intacta, fabulosa. Verán la gloria de su castillo, bestial, imponente, fastuoso, imponiéndose sobre las casas, sobre su colina, orgulloso. Y seguiremos con la visita a las murallas, largas, serpenteando por la tierra roja. Hay visitar sus templos olvidados, las casas fuertes, las plazas y calles. Y podrán disfrutar, además, de unos alrededores maravillosos, con rios apenas nacidos, como el Gallo, que atraviesa Molina y nos deja estampas tan bonitas como el puente y el barrio judío. Ríos frescos que dan lugar a espacios naturales de primera, muy poco tocados, como Taravilla con la laguna, las hoces del rio Gallo o Peralejos de las Truchas. Espacios naturales increíbles en las sierras que ven nacer el Tajo, camino de Cuenca. Pueden hacer de Molina un centro de excursiones familiares muy bueno, para un puente, o unas vacaciones. Para dormir tenéis casas rurales muy bonitas, como El Parador de Molina, con apartamentos familiares, en las afueras, ya camino de Cuenca y del Alto Tajo. O el Molino del Batán, en la carretera que va a Castilnuevo, Tel.: 949 83 18 67. Para comer os recomendamos dos lugares bien diferentes: el restaurante El Castillo, más sofisticado y muy bueno, en la calle San Felipe, 1, tel: 949 83 05 19, o bien, el bar del Casino La Amistad, calle Adarves, 10, Tel.: 949832145. Ubicado en un palacio, lleno de gente y de vida, ruidoso y decadente. Encontraréis fantásticas tapas, platos y platillos, un menú, a precio de risa, sencillo pero sabroso.

Albarracín


Albarracín, a uns trenta kilómetres de Terol, és una bellíssima ciutat medieval, plena de palaus i de tresors artístics. De fet, ens arriscaríem a dir que, Albarracín és, hores d’ara, la més bonica vila medieval d’Espanya. Per ella, i pels seus entorns, la seva maravellosa comarca. Perquè, a més del nucli urbà propiament dit, mireu on mireu, esplèndits paratges naturals, llocs de somni, us esperen. I ens quedem curts. D’Albarracín ens agrada tot: la seva situació geogràfica, complicada, dalt d’un turó i en les vessants d’un altre, com cavalcant-los. Els seus carrers estrets, costeruts, tortuosos, extrets de l’edat mitjana. La seva catedral, fa anys sense bisbe, en curs etern de restauració, feixuga, lenta, voluntariosa per part d’una fundació exemplar, que treballa amb joves, els ensenya un ofici, i manté oberts un hostal i diverses cases rurals acollidores. Visiteu també el tresor del temple, el seu museu, amb el peix de quars. Atureu-vos a les places que ofereixen vistes inaudites i increibles damunt el riu, damunt una natura verge. La seva unitat de colors, llargament treballada, les taulades de les seves cases fa poc restaurades, les pedres dels palaus, de les cases fortes, dels convents. Albarracín és un tot, és ell, únic i indestriable. És una sensació, un sentiment, una vivència. Te ànima. Aclapara i amanyaga, convida i dona, satisfà. Bona infraestructura turística. Parquings habilitats on deixar el cotxe i passejar sense preses, sempre de pujada, per les rues silencioses, plenes de turistes. La ciutat te diversos hotels. Alguns en palaus impressionants. Alguns ja una mica vells, un xic atrotinats. Cal anar amb compte!. Altres, més petitons, amb caracter i encant: hem dormit i menjat a la Casa de Santiago, que no te habitacions familiars però que és un hotelet petitó. També ens va agradar molt La Posada del Adarve, al capdemunt del poble, a tocar del Portal de Molina. Millor entrar-hi per la carretera del darrera. Tel: 978 70 03 04. Una cucada. Més modern és el Doña Blanca, a les afores, amb parking propi. A molt hotels hi ha bons restaurants, y pels carrers en trobareu molts d’altres, però per menjar bé a Albarracín només teniu un nom: El Rincón del Chorro. Encantador, de cuina regional contundent però elaborada. Una aposta segura. Completeu la visita a Albarracín amb una ruta per la Serrania. Rius frescos, naturalesa en estat pur, penyes potents, barrancs amb pintures prehistòriques. O bé aneu fins Terol, per veure les seves joies del mudejar. O enfileu-vos cap  a l’Alto Tajo, on neix aquest riu, i admireu els seus espais infinits. I, si aneu amb nens, no us perdeu Dinòpolis, on els vostres infants disfrutaran de veritat. Albarracín, l’heu de veure!.

Albarracín, a unos treinta kilómetros de Teruel, es una bellísima ciudad medieval, llena de palacios y de tesoros artísticos. De hecho, nos arriesgaríamos a decir que, Albarracín es, actualmente, la más bonita villa medieval de España. Por ella misma, y por sus entornos, por su maravillosa comarca. Porque, además del núcleo urbano propiamente dicho, mireis donde mireis, descubrireis espléndidos parajes naturales, lugares de ensueño, que os esperan. Y nos quedamos cortos. De Albarracín nos gusta todo: su situación geográfica, complicada, sobre una colina y en las laderas de otra, como cabalgando. Sus calles estrechas, empinadas, tortuosas, extraídas de la Edad Media. Su catedral, hace años sin obispo, en curso eterno de restauración, pesada, lenta, voluntariosa por parte de una fundación ejemplar. El tesoro de su museo, con el pez de cuarzo. Las plazas que ofrecen vistas inauditas y increibles sobre el río, sobre una naturaleza virgen. Su unidad de colores, largamente trabajada, los tejados de sus casas hace poco restauradas, las piedras de los palacios, de las casas fuertes, los conventos. Albarracín es un todo, es él, único e inseparable. Es una sensación, un sentimiento, una vivencia. Tiene alma. Abruma y arrulla, invita y ofrece, satisface. Buena infraestructura turística. Parkings habilitados donde dejar el coche y pasear sin prisas, siempre de subida, por las rúas silenciosas, llenas de turistas. La ciudad tiene varios hoteles. Algunos en palacios impresionantes. Algunos ya un poco viejos, un poco destartalados. ¡Hay que tener cuidado!. Otros, más pequeños, con carácter y encanto: hemos dormido y comido en la Casa de Santiago, que no tiene habitaciones familiares pero que es un hotelito pequeñito. También nos gustó mucho La Posada del Adarve, junto al Portal de Molina. Mejor entrar por la carretera de atrás. Tel: 978 70 03 04. Una cucada. Más moderno es el Doña Blanca, en las afueras, con parking propio. En todos los hoteles hay buenos restaurantes, y por las calles encontraréis muchos otros, pero para comer bien en Albarracín sólo tenemos un nombre: El Rincón del Chorro. Encantador, de cocina regional contundente pero elaborada. Una apuesta segura. Completen la visita a Albarracín con una ruta por la Serranía. Ríos frescos, naturaleza en estado puro, peñas potentes, barrancos con pinturas prehistóricas. O bien vayan hasta Teruel, para ver sus joyas del mudejar. O enfilen hacia el Alto Tajo, donde nace este río, y admiren sus espacios infinitos. Y, si vais con niños, no os perdáis Dinópolis, donde disfrutarán de verdad.

Albarracín, to approximately twenty milles from Teruel, is the a beautiful medieval city, full of palaces and of artistic exchequers. In addition, near it you will discover natural places of dream. The cathedral, the streets, the houses, the stones of the palaces, Albarracín quite it, invites you to the calm walking tour. The city has a lot of hotels with character. The house of Santiago, for example. You can complete your travel visiting Teruel and the Spanish Muslim living under Christian rule, green spaces or Dinòpolis, that your children will enjoy.

Teruel


Teruel existeix i, a més, és molt bonica. Teruel és art. És la seva catedral mudejar, amb un artesonat que us farà girar els ulls al cel i al·lucinar. Preciós, bellíssim. També és les seves esglèsies amb uns campanars mudejars únics al món, patrimoni de la humanitat. Son el Salvador, San Martín, San Pedro… dins el seu casc antic, medieval i modernista, peatonal. Quedareu fascinats per la seva bellessa. Teruel és Art-Decó. Modernisme fora de Barcelona, a la seva plaça del Torico, entranyable. Una ciutat a escala humana. Teruel és ciència. És Dinòpolis i els seus dinosaures, un parc temàtic magnífic, que els vostres infants no poden deixar de veure. Teruel és natura. És veure les estacions fluir, tardor maravellosa, primavera fresca, estiu i hiverns durs, potents. És la capital d’una regió quasi inexplorada, amb rius i boscos antics. Teruel existeix  i és un destí ideal per pasar un cap de setmana diferent. Albarracín, poble medieval increïble, la seva serrania, espai natural intocat, la zona de l’alto Tajo, verge, Mosqueruela, Mora de Rubielos, sierra de Gudar… tants i tants pobles, valls, bellesses. Us recomanem de cor una anada a Teruel amb la família. Ara amb bona comunicació des de Saragossa, per l’autovia Mudejar. Per dinar teniu llocs fabulosos. Nosaltres ho hem fet al restaurant La Torre del Salvador, just al costat de la més impressionant torre mudejar de Teruel. Una descoberta, recomanable totalment. Cuina cuidada, de disseny, saborosa a preus moderats. Reserveu. També ens ha agradat El Mesón del Óvalo, proper a l’anterior, menys sofisticat, més típic. Bona cuina. No hem estat, però ens han recomanat el Yaín, cuina cuidada, al barri jueu. Teniu molts hotels per dormir. Cap de gran cadena. Cap gaire modern. Hem estat al decimonònic Reina Cristina. Fou un clàssic, ara un xic gastat. A les afores varem veure un Spa que te habitacions familiars, no tenia mala pinta. L’Oriente i també el Mudayyan ens van semblar força bé. Cap a Terol!.

Teruel existe, y además, es muy bonita. Teruel es arte. Arte mudejar. Es su catedral mudejar y las otras iglesias que la acompañan, San Salvador, San Martín, San Pedro, todas con sus torres mudéjares, patrimonio de la humanidad, que hay que ver, que hay que disfrutar. Quedaréis fascinados por su belleza. Teruel es también ciencia. Es Dinopolis y sus dinosaurios, un parque que vuestros hijos e hijas no pueden dejar de ver. Teruel es Art-Decó. Modernismo fuera de Barcelona, ​​en su plaza del Torico, entrañable. Una ciudad a escala humana. Teruel es naturaleza. Es ver las estaciones fluir, otoño maravillosa, primavera fresca, verano e inviernos duros, potentes. Es la capital de una región casi inexplorada, con ríos y bosques antiguos. Teruel existe y es un destino ideal para pasar un fin de semana diferente. Albarracín, pueblo medieval increíble, su serranía, espacio natural intocado, la zona del alto Tajo, virgen, Mosqueruela, Mora de Rubielos, Sierra de Gudar … tantos y tantos pueblos, valles, bellezas. Les recomendamos de corazón una ida a Teruel con la familia. Ahora con buena comunicación desde Zaragoza, por la autovía Mudejar. Para comer tienen lugares fabulosos. Nosotros lo hemos hecho en el restaurante La Torre del Salvador, justo al lado de la más impresionante torre mudejar de Teruel. Un descubrimiento, recomendable totalmente. Cocina cuidada, de diseño, sabrosa a precios moderados. Reservad. También nos ha gustado El Mesón del Óvalo, próximo al anterior, menos sofisticado, más típico. Buena cocina. No hemos sido, pero nos han recomendado el Yaín, cocina cuidada, en el barrio judío. Tienen muchos hoteles para dormir. Hemos estado en el decimonónico Reina Cristina. Fue un clásico, ahora un poco gastado. En las afueras vimos un Spa que tiene habitaciones familiares, no tenía mala pinta. El Oriente y también el Mudayyan nos parecieron bastante bien.

Grues (Grulles) a Gallocanta


La llacuna de Gallocanta és una superfície d’aigua en una zona molt seca, a l’Aragó. Per això la seva grandària és molt variable. Hi ha mesos, o anys en que està plena, i moments en que no queda gens d’aigua. Però el que no falta mai a Gallocanta son les aus, moltes aus, sobretot grues. Arriben a partir de finals d’octubre, s’hi passen el novembre i marxen al desembre. I és fàcil veure-les. Veure’n milers. No exagerem!. Només calen uns bons prismàtics. Al capvespre és tot un espectacle veure-les venir i anar, aterrar o despegar, tornar al joc. La llacuna està perfectament senyalitzada, ben organitzada i molt ben explotada turísticament, Hi ha dos centres d’interpretació. Una a les afores del poble mateix de Gallocanta, amb gent amable, i unes instal·lacions magnífiques. Us orientaran, us mimaran. Podreu veure el museu, bonic i senzill, i pujar al mirador, cobert, amb servei de prismàtics. Un altre lloc recomanable és el centre d’interpretació del govern d’Aragó, situat entre Bello i Tornos, a peu de carretera també. Bon museu i un audiovisual interessant. Activitats pels infants. Diversos miradors us permetran aproximar-vos prudentment a les aus. Us recomanem el de La Reguera, o l’ermita del Buen Acuerdo, al poble de Las Cuerlas. Bons camins de terra, propers al llac, us hi portaran en tres o 4 kms. Creieu-nos si us assegurem que encara que no tingueu traça veient animalons, allà en veureu, i molts. Els vostres fills i filles disfrutaran d’una experiència única, que recordaran. I n0 us aconsellaríem només una anada a Gallocanta i prou, tot i que es mereix el viatge fins tant lluny sense cap mena de dubte. Us aconsellaríem una estància de dies. Per veure el proper castell d’Embid, a tocar. Per fer un volt per Daroca, que és una ciutat medieval que conserva les seves muralles, temples i palaus. Per anar fins Molina d’Aragón, una altra vila feudal amb castell espectacular i muralles. Esglésies, palaus… no falta res. Teniu per allà el riu Piedra, amb les seves desconegudes “Hoces”, i el monestir de Piedra, molt turístic. També la possibilitat de veure l’Alto Tajo, regió inaccessible abans i verge ara encara. I Calatayud. I Terol. I Albarracín. Ja ho esteu veient: Gallocanta mereix un pont, o unes petites vacances. Podeu dinar bé als pobles que envolten la llacuna de Gallocanta: a Bello, a Tornos, on hi ha un hostal que ens va semblar prou interessant: Hostal Las Grullas, o una mena dalberg: l’Allucant, al poble de Gallocanta mateix.  A Daroca teniu molta oferta, per exemple l’Hotel Cienbalcones, al centre de la vila. A Molina de Aragón hi ha molts llocs. Nosaltres varem menjar al bar del Casino La Amistad, carrer Adarves, 10, Tel: 949832145. Ubicat en un palau, ple de gent i de vida, sorollós i decadent. Hi trobareu fantàstiques tapes, plats i platillos, un menú, a preu de riure, senzill però saborós. Més car, i més sofisticat, però molt bo, és El Castillo, al carrer San Felipe, 1, Tel: 949 83 05 19.  ‎Si voleu més hotels haureu d’allotjar-vos a Saragossa, a l’Hotel Fernando II, per citar-ne un on dormim sovint, ideal per a les famílies.

La laguna de Gallocanta es una superficie de agua en una zona muy seca. Por eso su tamaño es muy variable. Hay meses, o años, en que está llena, y momentos en que no queda nada de agua. Pero lo que no falta nunca en Gallocanta son las aves, muchas aves, sobre todo grúllas. Llegan a partir de finales de octubre, se quedan todo noviembre y se van en diciembre. Y es fácil verlas. Verlas a miles. ¡No exageramos!. Sólo hacen falta unos buenos prismáticos. Al atardecer es todo un espectáculo verlas venir e ir, aterrizar o despegar, volver al lago. La laguna está perfectamente señalizada, bien organizada y muy bien explotada turísticamente. Hay dos centros de interpretación. Uno a las afueras del pueblo mismo de Gallocanta, con gente amable, y unas instalaciones magníficas. Os orientarán, les mimarán. Podrán ver el museo, bonito y sencillo, y subir al mirador, cubierto, con servicio de prismáticos. Otro lugar recomendable es el centro de interpretación del Gobierno de Aragón, situado entre Bello y Tornos, a pie de carretera también. Buen museo y un audiovisual interesante. Actividades para los niños. Varios miradores permiten aproximarse prudentemente a las aves. Os recomendamos el de La Reguera, o la ermita del Buen Acuerdo, en el pueblo de Las Cuerlas. Buenos caminos de tierra, cercanos al lago, os llevarán en tres o 4 kms. Creednos si os aseguramos que aunque no tengais práctica ninguna viendo animales, allí veréis, y muchos. Sus hijos e hijas disfrutarán de una experiencia única, que recordarán. Y n0 os aconsejaríamos sólo una ida a Gallocanta y basta. Aunque se merece el viaje. Os aconsejaríamos una estancia de días. Para ver el castillo de Embid, cercano. Para dar una vuelta por Daroca, que es una ciudad medieval que conserva sus murallas, templos y palacios. Para ir hasta Molina de Aragón, otra villa feudal con castillo espectacular y murallas. Iglesias, palacios … no falta nada. Tenéis por ahí el río Piedra, con sus desconocidas “Hoces”, y el monasterio de Piedra, muy turístico. También la posibilidad de ver el Alto Tajo, región inaccesible antes y virgen ahora todavía. Y Calatayud. Y Teruel. Y Albarracín. Ya lo estáis viendo: Gallocanta merece un puente, o unas pequeñas vacaciones. Pueden comer bien en los pueblos que rodean la laguna: en Bello, en Tornos, donde hay un hostal que nos pareció bastante interesante: Hostal Las Grullas, o una especie de alberge: Allucant, en el pueblo de Gallocanta mismo. En Daroca tienen mucha oferta, por ejemplo el Hotel Cienbalcones, en el centro de la villa. En Molina de Aragón hay muchos otros lugares. Nosotros comimos en el bar del Casino La Amistad, calle Adarves, 10, Tel.: 949832145. Ubicado en un palacio, lleno de gente y de vida, ruidoso y decadente. Encontraréis fantásticas tapas, platos y platillos, un menú, a precio de risa, sencillo pero sabroso. Más caro, y más sofisticado, pero muy bueno, es El Castillo, en la calle San Felipe, 1, Tel.: 949 83 05 19. Para más hoteles deberán alojarse en Zaragoza, en el Hotel Fernando II, por citar uno donde dormimos a menudo, ideal para las familias.

Rio Cuervo


Entre Molina d’Aragón i Cuenca hi ha una carretera que travessa els Montes Universales, on neix el riu Tajo. Altres carreteres, des d’Albarracin o des de Cuenca, també s’endinsen en aquest maravellós territori de l’Alto Tajo, ple de llacunes, rius d’aigües calres i pinars de conte. Prop de Beteta, a Cuenca trobareu aquest lloc idíl·lic, el naixement del riu Cuervo. Prats, boscos, rierols, cascades… tot un paisatge per saltar i còrrer en contacte amb la natura. Els vostres fills us ho agrairan. Podeu dormir perfectament a Cuenca, o en algún càmping de la zona, en un hotelet rural, o en un balneari de solera, com ara Solán de Cabras o els banys de Alcantud.

Entre Molina de Aragón y Cuenca hay una carretera que atraviesa los Montes Universales, dónde nace el río Tajo. Otras carreteras, desde Albarracin o desde Cuenca, también se adentran en este maravilloso territorio del Alto Tajo, repleto de lagunas, ríos de aguas trucheras y pinares encantadores. Cerca de Beteta, en Cuenca encontraréis este lugar idílico, el nacimiento del río Cuervo. Prados, bosques, riachuelos, cascadas… todo un paisaje para saltar y correr en contacto con la naturaleza. Vuestros hijos os lo agradecerán. Podéis dormir perfectamente en Cuenca, en algún càmping de la zona, en un hotelito rural o en un balneario de solera, como Solán de Cabras o en los baños de Alcantud.

Between Molina of Aragon and Cuenca there is a road that crosses the Universal Mounts, where the river tajo is born. Other roads, from Albarracin or from Cuenca, also enter in this wonderful territory of the High Tajo, fully of lagoons, clear water rivers, and charming pinegroves. Near Beteta, in Cuenca, you will find this idyllic place, the birth of Cuervo river. Meadows, forests, creeks, cracked … the whole landscape to jump and to run in touch with the nature. Your children will be grateful for it to you. You can sleep perfectly in Cuenca, in some càmping of the zone, in a rural house or in a resort of crossbeam, as Solán de Cabras or in Alcantud’s baths.