Una volta desconfinada pels Pirineus d’Aragó i Navarra

Per quan ens deixin sortir del confitament, aquest estiu, us proposem una ruta pel Pirineu d’Aragó i de Navarra, fent com a centre l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, al pirineu de Huesca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, un spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Podeu sortir de Barcelona i parar a dinar a Binéfar. Hi ha llocs bons, i molt barats com el bar Bocados, que no està malament, prou correcte. En arribar a l’hotel, i en acabar de fer vostra i ocupar l’habitació, podeu fer una tarda a l’spa, relaxant.

Podem iniciar les sortides des del nostre centre a Sabiñánigo, anat a la Vall d’Ordesa. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. Nosaltres pugem el Vall del riu Basa i el del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Aquest poblet és també un magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem.

Un altre dia podem continuar les vacances fent cap a Biescas i resseguint la Vall del Gállego. Podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós.

Continuem les excursions des de Sabiñánigo anat ara cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica, amb un museu ple de pintures romàniques de la zona. Un museu desconegut que val la pena veure! Jaca té un bonic casc antic amb carrers comercials i un munt de bars i restaurants molt bons, tapes meravelloses…

Un xic més enllà de Jaca, l’endemà podeu arribar-vos, just a mig camí de Puente la Reina, a Santa Cruz de la Serós, bonic poblet amb una església romànica soberbia. I a dalt el monestir fabulós de San Juan de la Peña, que seria gran pena que deixéssiu de visitar.

 

L’endemà us recomanem continuar la mateixa ruta a Puente la Reina, des d’on surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac. Vist Hecho amb les seves cases de pedra i les xemeneies, i havent reservat per dinar alguna cosa a Casa Blasquico a la tornada, podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge. Abans d’abandonar la vall no deixeu de visitar la imponent església romànica de Siresa.

 

Aquell mateix dia, o un altre, passeu des d’Hecho a la Vall d’Ansó, son 9 kms. Un cop en aquesta salvatge vall pirinenca, podeu veure el poble d’Ansó, amb les cases de pedra, i en acabat, remuntar el riu Veral fins arribar a l’impressionant circ glaciar de Zuriza. Quedareu bocabadats. Possibilitats de banyada. Allà dalt hi ha un càmping molt maco, bon restaurant i moltes excursions a fer!

Des de Zuriza, o bé des d’Ansó, podeu passar al primer vall navarrès. És la fantàstica vall del Roncal, Podeu fer-ho aquell mateix dia o bé el següent. Ens agrada molt Isaba, un poblet de postal rodejat de muntanyes. Per dormir i menjar teniu Casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Des de Isaba també podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i assequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos.  Tornada a Sabiñánigo, cada cop més llunyà, per gaudir de l’hotel Villa Virgínia o del MI Casa, que està al davant, per passar la tarda a l’spa, i sopar a l’Estiva, restaurant de l’hotel, molt bé.

Des d’Isaba, passant un port de muntanya molt bonic, o bé per la carretera que porta a Pamplona, al costat de l’embassament de Yesa i per Lumbier, podeu pujar tot el vall de Salazar, des de Lumbier, per Aoiz. La Vall de Salazar segueix la NA-140, fins Ochagavia. Aquest poble robust és encantador. i te un asador on podreu degustar carns de primera qualitat fetes al moment. Tot molt rústic! És l’asador Kixkia. Si l’asador és ple, pdeu probar el restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. No deixeu de remuntar fins La Selva d’Irati, que és el nostre destí somniat. Un bosc de llegenda!. Bon pàrquing però molta afluència de públic. A banda d’Otsagàbia també podeu anar a veure Irati, el bosc de faig més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra, pujant la vall bellíssima d’Aezkoa, tot seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta.

Si voleu anar més lluny, molt lluny de Sabiñánigo, podeu anar fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. Des d’allà és molt fàcil passar a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge.

Si volem podem anar ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial per la banda de França, o bé fer-ho des de Larrau per Isaba. En aquesta zona trobareu les Gorges de Kakueta, una meravella que cal visitar. De tornada baixem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins a la ratlla de la frontera, i dormir a Isaba, on us hem recomanat bons hotels.

Des de Sabiñánigo, passant per Jaca podeu pujar fins Candanchú, veure Canfranc i passar el túnel de Somport, o creuar el propi coll de Somport. Si baixem cap a Oloron-Sainte Marie, veurem un vall preciós, del costat francés. Oloron te un barri antic, amb una església romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria.

Si teniu més dies de vacances, aquest agost, pode fer el plat fort dels Pirineus, allotjant-vos a Sabiñánigo: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem fins Formigal resseguint la vall del Gállego, i creuem la ratlla fins el poble francés de Biella. D’allà pugem l’Aubisque, tot un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós.

Havent fet nit a Argelès, anem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!.

Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

Zuriza, revisitat

Si el Pirineu d’Aragó té un racó màgic de veritat, aquest és Zuriza, una antiga vall glaciar que culmina el fantàstic valle de Ansó. Ja el camí per arribar-hi, pujant fins al lloc on neix el riu Veral, és un espectacle difícilment oblidable. A la tardor tot el Valle de Ansó és una simfonia de colors. El riu brama encaixat al costat de la carretera, travessant un estret que dura kilòmetres més enllà d’Ansó. La vegetació és un esclat de luxuria. En arribar al final, de cop i volta, s’obre el circ glaciar de Zuriza. Allà hi ha un càmping on podreu dormir i menjar molt bé, anomenat Camping de Zuriza, moltes muntanyes, rius d’alta muntanya, neu a l’hivern i natura per descobrir. Camins per recórrer, pau i molta tranquil·litat. Podeu complementar la visita a Zuriza amb una ruta pels valls d’Aragó: per Hecho i per Ansó, o passar des de Zuriza mateix al vall del Roncal, a Navarra. El Valle de Roncal està allà mateix. Només 13 kms. separen aquest circ de muntanyes meravellós del poblet d’Isaba, al Roncal navarrès. Allà podeu dormir i menjar en un hotel rural molt familiar, fantàstic, que us recomanem molt de debó: l’hostal Lola. A Isaba mateix teniu també el restaurant Tapia, boníssim, reserveu!. I el restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. Arreu veureu pastar el bestiar, ovelles, cabres, bous, vaques i cavalls, tot bucòlic a més no poder. Ansó, la capital de la vall del mateix nom està considerat un dels pobles més bonics d’Espanya. També podeu visitar Jaca, i San Juan de la Peña, fites del romànic mundial. Si ho feu aneu a allotjar-vos a l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, no lluny de Jaca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, l’spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós.  La Vall d’Hecho, amb la seva petita capital fins la Selva de Oza, una meravella de parc natural, passant pel bonic monestir de Siresa, és un altre atractiu proper.

 

Si el Pirineo de Aragón tiene un rincón mágico, este es Zuriza. Ya el camino para llegar hasta allí, que va subiendo todo el valle de Ansó hasta el lugar dónde nace el río, es un espectáculo inolvidable. http://www.valledeanso.com/ El río berrea encajado junto a la carretera, atravesando un estrecho durante kilómetros más allá de Ansó. La vegetación es un estallido de lujuria verde. En otoño, una sinfonía de colores. Y cuando parece que no hay más allá, que el valle acabará en un muro, allá, allá mismo, se obre el circo glaciar de Zuriza. Hay un càmping y poco más. De hecho pronto ya no habrá càmping. http://campingzuriza.valledeanso.com/   Montañas, ríos, nieve, naturaleza… Zuriza. Podéis complementar la visita a Zuriza con una ruta por los valles de Aragón: Hecho y Ansó, o por el valle del Roncal, en Navarra. http://www.vallederoncal.es/ Nosotros dormimos en Isaba, en el Roncal navarro, en casa Lola, un hotelito familiar fantástico que os recomendamos de corazón. Esplendido. Y sólo a una veinte kilòmetros de Zuriza. http://www.hostal-lola.com/

La Selva de Oza, revisitada

Pel pont de Tots Sants, en plena tardor, hem estat de nou a la Selva de Oza, al Valle de Hecho, a Huesca. Com sempre que pugem al Pirineu Aragonès ens vam allotjar a l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, el nostre quarter general. Es tracta d’una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, l’spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Oza és una selva en el sentit medieval del terme. Un racó natural intocat, magnífic, on la tardor és d’una bellesa corprenedora. Tota la vall d’Hecho es bonica, amb els seus pobles de pedra, el riu i els paisatges d’alta muntanya. Abans d’arribar a Oza passareu pel poble de Siresa, amb una església romànica de primer ordre que heu de veure. Continuant la carretera arribareu a Oza, al final de la vall. Anireu per una pista estreta però perfectament practicable i ben asfaltada. Entrareu per la “Boca del Infierno”, una entrada salvatge, un congost fantàstic per obrir-vos, al cap d’un parell de kms. un espai misteriós, amagat, encisador. Allà gaudireu dels arbres immensos, del seu riu fresc, on a l’estiu podeu banyar-vos, dels animals, dels senders per a caminar, de la natura verge. Podeu dinar-hi perquè hi ha un bon restaurant al refugi, també descansar de veritat en un entorn quasi in-alterat, entre pics que toquen el cel. Els vostres infants gaudiran al màxim. Dormiu als pobles de la vall o als hotels de les valls veïnes, a Jaca o Sabiñánigo, a Anso, Isaba o Roncal. Podeu dinar també a molts llocs. Ens agrada Casa Blasquico, un antic i petit hostal, o al restaurant del Castillo de Acher, a Siresa, que també ofereix allotjament. No deixeu un racó d’aquesta vall per veure. Tots valen molt la pena. Us recomanem vivament la Selva de Oza i la Vall d’Hecho.

Nunca un nombre fue tan apropiado para un espacio. Este final de valle del Pirineo de Aragón es una selva en el sentido pleno del término. Subiendo por el valle de Hecho, pasado Siresa, llegaréis a Oza, por una carretera perfectamente practicable y asfaltada. Allá disfrutaréis de los árboles inmensos, de su río fresco, de los animales, de la natura. Podéis comer, bañaros y descansar de verdad en un entorno casi inalterado, entre picos que tocan el cielo. Vuestros niños disfrutarán al máximo. Dormid en los pueblos del valle. En Casa Blasquico, http://www.casablasquico.com/, encantador hotelito rural, o en el Castillo de Acher, en Siresa. No dejeis ni un solo rincón de este valle por ver. Todos valen la pena. Web: http://www.hecho.es

Santa Maria d’Iguacel

Santa María de Iguácel és una petita ermita situada al cor del Pirineu aragonès, al final d’un vall ferèstec i deshabitat que s’anomena, curiosament, amb el nom de valle de la Garcipollera. Està a poc kms. de la vila de Jaca, pujant cap a Canfranc i el port de Somport, per la N-330. A l’entrar en el poble de Castiello de Jaca, trobareu una carretera que surt, a mà dreta, en direcció a Bescós i Villanovilla. Aquesta carretera ressegueix el vall de la Garcipollera, seguint el riu Ijuez, durant una desena de kms. Just quan ja veieu, a la vostra dreta, a l’altre costat del riu, les cases de Villanovilla, trobareu una pista forestal, a mà esquerra. De fet la carretera creua el riu per anar cap al poble, i nosaltres seguirem rectes, pel costat del Ijuez. La pista és ampla, no fa pujada i no fa por, però està plena de pedres soltes, i en condiciones variables segons l’època de l’any, i les pluges. Nosaltres hi hem arribat en 8 kms interminables, amb un cotxe turisme normal, però si sou d’aquells que mimen els vehicles passareu angúnies. Al cap de 4 kms. arribareu a una zona de picnic, amb bones sombres, taules i bancs, on hi ha també bons gorgs del riu per banyar-vos. Allà la pista travessa l’Ijuez per un gual encimentat, com una petita presa, i continua amunt, deixant el riu a la vostra esquerra. Al final de la pista, amb bon aparcament, teniu ja l’ermita a uns 200 mts. Quan ja s’hi ha arribat tot l’esforç sembla justificat. Una impressionant construcció del primer romànic s’aixeca davant vostre, en mig d’un bosc magnífic i d’una prada sempre verda. La gent de la contrada assegura que el lloc és màgic, i ens ho creiem. L’església és el darrer edifici que resta d’un dels més antics monestirs d’Aragó. La solitud extrema, les línies elegants, la bellessa de l’indret, senzillament, corprenen. L’edificació és molt maca per fora, amb les seves portes i finestres, l’absis i la petita torre. Però encara és més bonica per dins, amb la teulada de fusta i l’àbsis semicircular, amb els tres finestrals i les maravelloses pintures del darrer gòtic, però que semblen talment romàniques també, que conté. L’estiu és bona època per arribar-s’hi, el segon diumenge de juliol s’hi fa un gran aplec. Podeu veure el temple cada dia, fins les 18,30 hores, gràcies a que l’associació d’amic d’Iguacel manté oberta la porta i cuidat l’entorn. La tardor també és preciosa, i llavors l’església està oberta dissabtes i diumenges. A l’hivern la neu cobreix els paratges d’Iguacel i tot adopta un aire místic. La primavera és un esclat de flors, de natura. Si feu una ruta per el Pirineu Aragonès, so us esteu a Jaca, si aneu a esquiar a Candanchú o Astún, o bé camí de França, i podeu desviar-vos de la ruta, aneu a Iguacel. També ideal per famílies caminaires, per fer rutes de natura, o en bici. Si us decidiu a descobrir aquesta joia amagada podeu fer centre operatiu a Jaca. Una vila amable, agradable, gran. Amb una catedral que cal veure, i un museu diocesà, ple de pintures romàniques de la Jacetània, imprescindible. Des de Jaca teniu accés a la majoria de grans valls de la serralada Pirenaica, com el de Sallent de Gàllego, amb Formigal, Panticosa i el seu famós balneari, preciosos. o el de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, que ja us hem citat abans. O les amagades i increibles valls d’Ansó o Hecho, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. O les amagades valls d’Aisa, i Jasa. També está molt a prop de San Juan de la Peña, fita monumental del romànic d’Aragó. Les pistes d’esquí son a tocar. Si voleu fer picnic us recomanem l’àrea de descans que hi ha a mig camí d’Iguacel, però a Jaca teniu bons restaurants amb una excel·lent gastronomia, i hotels on dormir de fàbula. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartaments Peña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu la ruta fins Santa Maria d’Iguacel, que val la pena!.

Santa María de Iguácel es una maravillosa ermita románica, resto de un monasterio medieval, situada en el fondo del hoy deshabitado valle de la Garcipollera, un entorno natural magnífico, en pleno pirineo aragonés. A ella se accede por la carretera N-330, que va de Jaca a Canfranc y al puerto de Somport, desviándonos a la derecha, nada más entrar en el pueblo de Castiello de Jaca, bién señalizado, hacia el pueblo de Bescós y Villanovilla. Justo a l’entrada de este último pueblo, antes de cruzar el rio Ijuez, una pista forestal que continua por el margen izquierdo del rio, nos lleva a Iguacel. Esta pista es bastante ancha, no sube, no da curvas, pero está llena de guijarros sueltos, i no siempre se encuentra en buenas condiciones. Pero se puede pasar, si no sois muy maniáticos, con vuestro turismo. Son unos 8 kms interminables de botes y piedras. A medio camino encontrareis un área de picnic, con mesas y bancos, con buenos lugares para pegar un baño en el rio. Justo allí se cruza el Ijuez sobre un vado o presa de cemento, seguiendo ahora por el margen derecho del valle. Hasta llegar a la ermita. El lugar es realmente mágico. El bosque frondoso, la pradera verde, el aire, el magnífico templo románico. Valia la pena el esfuerzo de subir hasta aquí. Gozad de las portadas, los ventanales, el ábside, de su tejado de madera, de las bellas pinturas murales del ábside, del siglo XV. Si subís en verano está abierta cada dia hasta las 18.30 horas. Si vais el segundo domingo de Julio coincidiréis con la romeria. En otoño abren los fines de semana. Llegaros a Iguacel en el curso de una salida por el Pirineo de Aragón. Podeis dormir en Jaca, visitando su casco histórico, su catedral, su museo con pinturas románicas de primer orden. O subid a Formigal, a Somport, a Candanchú, o a Astún, a esquiar en invierno, cuando Iguacel está misterioso, cubierto por el blanco manto de la nieve. O pasead por los valles de Ansó o Hecho. O acercaros hasta San Juan de la Peña, maravilla románica de Aragón. En Jaca hay muchos hoteles, todos bonitos. Excelente gastronomía. Nosotros hemos estado en el hotel Mur y los apartamentos Peña Oroel. Pero ahora hay hoteles más nuevos como el Apartotel Jacetània, novísimo, con apartaments para familias o el Hotel Reina Felicia, cn habitaciones familiares dúplex. Para comer de tapas, id a la Tasca de Ana, fabuloso, como también lo és Las Tres Ranas. Personal joven y competente. Recomendable 100%. También el Portón, o La Cadiera, son dos buenos lugares. Buena visita a Santa Maria de Iguacel. 

Una volta als Pirineus

Avui us proposarem una ruta, en cotxe, per fer durant les vacances d’estiu al voltant dels Pirineus. Es tracta d’una excursió maravellosa per fer en família, inoblidable. Nosaltres la varem dur a terme fa uns anys i el record que ens en ha quedat ens impulsarà, un dia o altre, a repetir-la. Ho te tot: natura, cultura, diversió. Història i paisatge, gastronomia, aventura. Els infants gaudeixen dels rius i llacs, dels esports, dels parcs. Pot durar una setmana o dues, o fins i tot més. Qualsevol allotjament és possible: càmpings maravellosos, hotelets amb encant, cases rurals magnífiques. Podeu pujar més, o menys colls de muntanya. Estar més dies aquí, o allà. Feu el que feu disfrutareu. Podem iniciar la sortida a Barcelona per arribar-nos a la Vall d’Ordesa, a Torla. Deixem estar el Pirineu Català, i la Vall d’Arán, més propers, que podeu fer en sortides de ponts i caps de setmana, i d’aquesta manera “no cremem” el territori. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. (A la foto). Nosaltres hi arribem sempre via Lleida, Osca i Ainsa. Visitem aquest poblet medieval maravellós i pugem el Vall del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Podem continuar cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. Continuem camí cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica. Un xic més enllà, a Puente la Reina, surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac, on podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge, i visitar la imponent església romànica de Siresa. A la Vall d’Ansó podeu remuntar el riu fins arribar al circ glaciar de Zuriza. D’allà mateix, per una carretera de muntanya, passareu a la vall del Roncal, que no us el podeu deixar perdre. És el Pirineu de Navarra en tot el seu esplendor. Podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i asequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos. Isaba n’és un. Bon lloc per fer una parada, en bons hotels. Nosaltres ho vam fer a casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Continuem la ruta cap al Vall de Salazar per la NA-140, fins Ochagavia, per anar a veure Irati, el bosc més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra. Hi ha tres maneres d’aproprar-se al bosc d’Irati en cotxe. La més fàcil, la més planera, possiblement sigui remuntar la vall bellíssima d’Aezkoa, seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta. podeu dinar a a Otsagabia, a l’asador Kixkia. A Irati també s’hi pot accedir des del costat francés, però això us ho proposarem unes línies més avall. Seguim ara fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. D’allà passem a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge. anem ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial. Trobem les Gorges de Kakueta, una maravella que cal visitar i arribem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins la ratlla de la frontera, a veure pastar les ovelles. Baixem cap a Oloron-Sainte Marie, que te un barri antic, amb una esglèsia romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Ara arriba el plat fort: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem l’Aubisque, un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós. Remuntem cap a baixem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!. Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

Santiago de Agüero

Agüero és un poblet de postal al que s’accedeix des de la carretera N-240, a uns 40 kms. passat Huesca, camí de Pamplona. Una mica més enllà d’Ayerbe trobareu, a mà esquerra, l’indicador del desviament que us porta al poble en 5 kms. Ja des de la carretera veureu l’esglèsia romànica de Santiago penjada a mig aire de la serra, a la vostra dreta. Seguidament, en una corba, apareix el poble. És allà que heu de girar, a mà dreta, i prendre un camí de terra, pla i en bon estat que us portarà fins l’esglèsia de Santiago. Abans, però, cal aconseguir la clau al poble, perquè només obren juliol i agost. Teniu bon aparcament al costat del temple. Us direm que és aquesta una de les millors esglésies romàniques del pirineu. Sorprén per les seves dimensions, més pròpies d’una abadia que d’una ermita, tot i que està incomplerta, i només es va acabar la capçalera. Te una portalada increïble, amb boníssimes escultures romàniques al timpà i columnes, i uns absis alts i potents amb un fris decorat. Si teniu la sort de veure-la per dins, la sorpresa serà complerta. Més escultures i una arquitectura delicada i poderosa. Val la pena fer la desviació, i el viatge, per veure-la. El poblet d’Agüero també és molt bonic, amb una altra esglèsia, la parroquial, també romànica, que té una altra portalada de mèrit, tot i que molt més rupestre, amb el tetramorfos. És agradable resseguir carrers i placetes medievals que s’enfilen fins a tocar els mallos, semblants als de Riglos, roques enormes, plenes de rapinyaires. Especial gràcia fan les xemeneies, rematades amb el “bichuelo”, teulada cònica. A la rectoria, Mossén Luis Galindo Bisquer, va muntar el museu de l’orgue, interessant. Podeu fer molt bones caminades tot voltant dels Mallos de Agüero, gegantines estructures geològiques, grans pilars drets com gegants mítics, petrificats. Podeu anar fins el bosc de cirerers d’arboç, una curiositat natural, a uns 5 kms. O arribar-vos a Sanfelices, un petit agregat. O bé voltar completament els Mallos, uns 4 kms. O entrar a la cova del Barranc de la Rabosera, “el Pituelo”, ruta fàcil i senzilla on és molt possible veure volar els voltors. Per dinar podeu anar al bar de la piscina. Per menjar i dormir teniu un hostal, però ningú l’aconsella. I també un càmping, el Peña Sola, que ofereix bugalows i apartaments al mateix poble. O bé baixar als restaurants i hotels de Murillo de Gállego, on hi ha una altra esglèsia romànica de campanetes. Aquí trobareu un hotelet rural encantador, molt recomanable, La Real Posada de Liena, amb unes habitacions molt cuques i una cuina cuidada, en un marc de regust francés, però molt agradable i acollidor. Evidentment tampoc volien que fèssiu tot el camí fins a Agüero per l’església de Santiago, tot i que és increiblement preciosa. Podeu incloure aquesta parada en una ruta per Huesca, o pel Pirineu d’Osca. Huesca ciutat és un bon destí per a un pont, per a un cap de setmana llarg, o per un cap de setmana a seques. El Pirineu mereix unes vacances. Barcelona està només a uns 250 kms. i hi ha autovia gratuïta. L’anomenada Hoya de Huesca, els voltants de la capital, son molt bonics, sobretot en primavera. A pocs kms. teniu la impressionant Sierra de Guara, amb els seus canyons i la naturalessa desbordada. En aquesta mateixa zona pobles medievals de conte de fades, com ara Alquézar, amb els seus carrers medievals, o la seva colegiata gòtica penjada d’una penya, es barregen amb poblets de postal, abocats a barrancs insondables. Terres del Somontano, riques en diversitat i en bons vins. Esglèsies perdudes als seus peus, com la de Foces, amb pintures murals, o el monestir cistercenc de Casbas. O Bolea, amb una col·legiata renaixentista i, un xic més enllà, el castell poderós de Loarre, fortalessa romànica única a Europa, que al·lucinarà als infants. Encara una mica més lluny Riglos i els seus mallos. Més enllà el monestir fabulós de San Juan de la Peña, i l’església de Santa Maria de las Sores. El Pirineu etern amb Jaca i la seva catedral. Les valls fresques de Hecho i Ansó, amb la maravella natural de la Selva de Oza, natura desbocada i esplèndida. Per dormir, a Huesca capital, us recomanem dos hotels: l’Abba Huesca, còmode, funcional, amb piscina i un bon restaurant, al costat de l’estació, o el Sancho Abarca, al centre mateix, potser ostentós i barroc en la decoració, però amb una relació preu-qualitat fabulosa: jacuzzi a les suites familiars!. Per dinar, a Huesca, a banda dels restaurants dels hotels, on es menja de fàbula, teniu Las Torres o La Flor, tots dos bons. Si preferiu anar de tapes, no us perdeu la zona coneguda com el tubo. Per nosaltres Da Vinci, al carrer Padre Huesca, 13, tel:  974 225 353, te les millors tapes de la ciutat. Osca us espera!.

Agüero es un pueblo de postal al que se accede desde la carretera N-240, a unos 40 kms. pasado Huesca, camino de Pamplona. Un poco más allá de Ayerbe encontrarán, a mano izquierda, el indicador del desvío que lleva al pueblo en 5 kms. Ya desde la carretera verán la iglesia románica de Santiago colgada a media altura de la sierra, a vuestra derecha. Seguidamente, en una curva, aparece el pueblo. Es allí donde tenéis que girar a mano derecha, y tomar un camino de tierra, llano y en buen estado, que os llevará hasta la iglesia de Santiago. Antes, sin embargo, hay que conseguir la llave en el pueblo, porque sólo abren julio y agosto. Tienen buen aparcamiento junto al templo. Os diremos que es ésta una de las mejores iglesias románicas del Pirineo. Sorprende por sus dimensiones, más propias de una abadía que de una ermita, aunque está incompleta, y sólo se terminó la cabecera. Tiene una portada increíble, con buenísimas esculturas románicas en el tímpano y columnas, y unos ábsides altos y potentes con un friso decorado. Si tenéis la suerte de verla por dentro, la sorpresa será completa. Más esculturas y una arquitectura delicada y poderosa. Vale la pena hacer la desviación, y el viaje, para verla. El pueblo de Agüero también es muy bonito, con otra iglesia, la parroquial, también románica, que tiene otra portada de mérito, aunque mucho más rupestre, con el tetramorfos. Es agradable recorrer calles y plazuelas medievales que suben hasta tocar los Mallos, semejantes a los de Riglos, rocas enormes, llenas de rapaces. Especial gracia hacen las chimeneas, rematadas con el “bichuelo”, tejado cónico. En la rectoría, Mosén Luis Galindo Bisquer, montó el museo del órgano, interesante. Puede hacer muy buenas caminatas alrededor de los Mallos de Agüero, gigantescas estructuras geológicas, grandes pilares derechos como gigantes míticos, petrificados. Pueden ir hasta el bosque de madroños, una curiosidad natural, a unos 5 kms. O acercaros a Sanfelices, un pequeño agregado. O bien rondar completamente los Mallos, unos 4 kms. O entrar en la cueva del Barranco de la Rabosera, “el Pituelo”, ruta fácil y sencilla donde es muy posible ver volar los buitres. Para comer se puede ir al bar de la piscina. Para comer y dormir tienen un hostal, pero nadie se lo aconseja. Y también un camping, el Peña Sola, que ofrece bugalows y apartamentos en el mismo pueblo. O bien hay que bajar a los restaurantes y hoteles de Murillo de Gállego, donde hay otra iglesia románica de campanillas. Aquí encontrarán un hotel rural encantador, muy recomendable, La Real Posada de Liena, con unas habitaciones muy cucas y una cocina cuidada, en un marco de regusto francés, pero muy agradable y acogedor. Evidentemente tampoco querríamos que hicieran todo el camino hasta Agüero solo por la iglesia de Santiago, aunque es increíblemente preciosa. Pueden incluir esta parada en una ruta por Huesca, o por el Pirineo de Huesca. Huesca ciudad es un buen destino para un puente, para un fin de semana largo, o por un fin de semana a secas. El Pirineo merece unas vacaciones. Barcelona está sólo a unos 250 kms. y hay autovía gratuita. La llamada Hoya de Huesca, los alrededores de la capital, son muy bonitos, sobre todo en primavera. A pocos kms. tiene la impresionante Sierra de Guara, con sus cañones y la naturalessa desbordada. En esta misma zona pueblos medievales de cuento de hadas, como Alquézar, con sus calles medievales, o su colegiata gótica colgada de una peña, se mezclan con pueblos de postal, abocados a barrancos insondables. Tierras del Somontano, ricas en diversidad y en buenos vinos. Iglesias perdidas a sus pies, como la de Foces, con pinturas murales, o el monasterio cisterciense de Casbas. O Bolea, con una colegiata renacentista y, un poco más allá, el castillo poderoso de Loarre, fortaleza románica única en Europa, que alucinará a los niños. Un poco más lejos Riglos y sus Mallos. Más allá el monasterio fabuloso de San Juan de la Peña, y la iglesia de Santa María de las Sores. El Pirineo eterno con Jaca y su catedral. Los valles frescos de Hecho y Ansó, con la maravilla natural de la Selva de Oza, naturaleza desbocada y espléndida. Para dormir, en Huesca capital, les recomendamos dos hoteles: el Abba Huesca, cómodo, funcional, con piscina y un buen restaurante, junto a la estación, o el Sancho Abarca, en el centro mismo, quizás ostentoso y barroco en la decoración, pero con una relación precio-calidad fabulosa: ¡jacuzzi en las suites familiares!. Para comer, en Huesca, aparte de los restaurantes de los hoteles, donde se come de fábula, tienen Las Torres o La Flor, ambos buenos. Si prefieren ir de tapas, no os perdais la zona conocida como el tubo. Para nosotros Da Vinci, en la calle Padre Huesca, 13, tel: 974 225 353, tiene las mejores tapas de la ciudad. ¡Huesca os espera!.

Gorges de Kakueta

Les Gorges de Kakueta, o de Kakuette, son senzillament indescriptibles. Un lloc impressionant, amagat, remot, difícil de trobar. També són unes gorges difícils de recòrrer, sobretot pels més petits de la família, però valen la pena de veritat. Estan situades al País Basc Francés, a la regió de la Soule, molt a prop del petit poblet de Sainte Engrace. Les gorges de Kakueta penetren una vall molt estreta, estretíssima, excavada per un rierol de muntanya. Són unes gorges salvatges, ferotges. Per arribar-hi, des de Barcelona, cal anar fins el vall navarrés del Roncal. El Roncal és, en ell mateix, un destí maravellós per un pont, o una escapada, molt recomanable. Un cop sou a Isaba, que és la vila centre de la vall, cal pujar cap a Belagua i passar a França pel port de l’Arette-Pierre-Saint Martín. Aquesta ruta, per ella mateixa, ja val el viatge. Veureu muntanyes magnífiques. Paisatges d’ensomni, natura verge. Poc més enllà de l’estació d’esquí francesa de l’Arette-Pierre-Saint Martin trobareu, a mà esquerra, la desviació cap a Sainte Engrace. Són 12 kms. de baixada constant. No us espanteu. La carretera està fatal, però l’entorn és privilegiat. Passat el poblet de Sainte Engrace, just a uns 3 kms. trobareu l’aparcament de les gorges, a la mateixa carretera. Deixeu el cotxe i baixeu cap al bar que hi ha a l’entrada. Allà venen els tiquets. Ara comença l’aventura. Preneu el casc de miner i us caldrà fer mig km. de camí realment trencacames i enutjós. Pujades i baixades molt pronunciades, amb el terra relliscós, mullat. Molt perillós. Vigileu els infants. Cal anar ben calçat. I amb anorak. Impossible en cas de pluja. Aquest tros és una matada. Inenarrable. Fatigant. Però de cop us trobareu al fons de les gorges. L’espectacle és increible. Un microclima humid s’encarrega de mantenir una vegetació luxuriosa. Les plantes omplen les parets de roca, tapant la llum del sol. El riu corre al fons. Les parets són verticals. Són dos kms. de recorregut, amb cascades i maravelles fins arribar a la gruta, punt i final de l’excursió. La tornada es fa pel mateix camí, fet que us permet de reveure i resseguir, de nou, totes les gorges, incloses les esgotadores i perilloses baixades i pujades de l’inici. Hi ha un servei de bar i restaurant a l’entrada. També un parell de llocs a Sainte Engrace, el poble més proper. Un davant de l’esglèsia i l’altre a l’entrada de la vila.  Heu de saber que aquest poblet te una preciosa esglèsia romànica, restes d’una antiga canònica, amb uns fabulosos capitells historiats. Val la pena parar-s’hi. Per retornar a Isaba i el Roncal podeu anar per la mateixa carretera per on heu vingut, o fer una volta, seguint carretera avall des de les gorges. Si escolliu aquesta opció, arribareu a la carretera D-26 que us caldrà remuntar cap a Larrau, per poder tornar a Espanya pel pic d’orhi seguint la NA 2011. Atenció: el port fronterer de Larrau-Orhi és un port de muntanya molt elevat i bestial. Evidentment paisatges al límit. Fantàstics, però exigents amb el conductor del cotxe. Si finalment us decidiu a fer aquesta volta, haureu completat una ruta cíclica. Trobareu molts bons llocs per dormir i menjar a Isaba, capital del Roncal. Us recomanem Casa Lola, un hotelet, i un restaurant, amb molt d’encant. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, tel: 948893013, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. No és l’únic de la vall. Hi ha molts hotelets i apartaments, o cases rurals precioses. També un hotel més convencional, anomenat justament Isaba. Aprofiteu l’estada per visitar el Valle de Belagua, o Ansó amb la Selva de Zuriza, o el Valle de Salazar amb la Selva de Irati. Tot a menys de 40 kms. d’Isaba.

Las Gorges de Kakueta, o de Kakuette, son sencillamente indescriptibles. Un lugar impresionante, escondido, remoto, difícil de encontrar. También son unas gargantas difíciles de recorrer, sobre todo para los más pequeños de la familia, pero valen la pena de verdad. Están situadas en el País Vasco Francés, en la región de la Soule, muy cerca del pequeño pueblo de Sainte Engrace. Las gargantas de Kakueta penetran un valle muy estrecho, estrechísimo, excavado por un arroyo de montaña. Son unas gargantas salvajes, feroces. Para llegar, desde Barcelona, hay que ir hasta el valle navarro del Roncal. El Roncal es, en sí mismo, un destino ideal para un puente, o una escapada, muy recomendable. Una vez estás en Isaba, que es la villa centro del valle, hay que subir hacia Belagua y pasar a Francia por el puerto de Arette-Pierre-Saint Martín. Esta ruta, por sí misma, ya merece el viaje. Veréis montañas magníficas. Paisajes de ensueño, naturaleza virgen. Poco más allá de la estación de esquí francesa de Arette-Pierre-Saint Martin encontrarán, a mano izquierda, la desviación hacia Sainte Engrace. Son 12 kms. de bajada constante. No os asustéis. La carretera está fatal, pero el entorno es privilegiado. Pasado el pueblo de Sainte Engrace, justo a unos 3 kms. encontrarán el aparcamiento de las gargantas, en la misma carretera. Dejen el coche y bajen hacia el bar que hay a la entrada. Allí venden los tickets. Ahora empieza la aventura. Tomad el casco de minero y recorred medio km. de camino realmente rompepiernas y engorroso. Subidas y bajadas muy pronunciadas, con el suelo resbaladizo, mojado. Muy peligroso. Vigilen a los niños. Hay que ir bien calzado. Y con anorak. Imposible en caso de lluvia. Este trozo es una matada. Inenarrable. Fatigante. Pero de golpe os encontraréis en el fondo de las gargantas. El espectáculo es increíble. Un microclima húmedo se encarga de mantener una vegetación lujuriosa. Las plantas llenan las paredes de roca, tapando la luz del sol. El río corre al fondo. Las paredes son verticales. Son dos kms. de recorrido, con cascadas y maravillas hasta llegar a la gruta, punto y final de la excursión. La vuelta se hace por el mismo camino, lo que le permite reseguir, de nuevo, todas las gargantas, incluidas las agotadoras y peligrosas bajadas y subidas del inicio. Hay un servicio de bar y restaurante justo a la entrada. También un par de lugares en Sainte Engrace, el pueblo más cercano. Uno está frente de la iglesia y el otro a la entrada del lugar. Debéis saber que este pueblo tiene una preciosa iglesia románica, resto de una antigua canónica, con unos fabulosos capiteles historiados. Vale la pena pararse. Para volver a Isaba y Roncal pueden ir por la misma carretera por donde han venido, o dar una vuelta, siguiendo carretera abajo desde las gargantas. Si eligen esta opción, llegaran a la carretera D-26 que necesitarán remontar hacia Larrau, para poder volver a España por el pico de Orhi, siguiendo la NA 2011.  Atención: el puerto fronterizo de Larrau-Orhi es un puerto de montaña muy elevado y bestial. Evidentemente paisajes al límite. Fantásticos, pero exigentes con el conductor del coche. Si finalmente se deciden a hacer esta vuelta, habran completado una ruta cíclica. Hay muchos y buenos lugares para dormir y comer en Isaba, capital del Roncal. Les recomendamos Casa Lola, un hotelito, y un restaurante, con mucho encanto. Para comer nos gustó también mucho el restaurante Tapia, tel: 948893013, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. No es el único del valle. Hay muchos hotelitos y apartamentos, o casas rurales preciosas. También un hotel más convencional: el Isaba. Aprovechen la estancia para visitar el Valle de Belagua, o Ansó con la Selva de Zuriza, o el Valle de Salazar con la Selva de Irati. Todo a menos de 40 kms. de Isaba.

Zuriza

Si el Pirineu d’Aragó té un racó màgic, aquest és Zuriza. Ja el camí per arribar-hi, pujant tot el vall d’Ansó fins al lloc on neix el riu, és un espectacle difícilment oblidable. http://www.valledeanso.com/  El riu brama encaixat al costat de la carretera, travessant un estret que dura kilòmetres i més kilòmetres més enllà d’Ansó. La vegetació és un esclat de luxuria verda. A la tardor, una simfonia de colors. I quan sembla que no hi ha més enllà, que el vall acabarà en un cul de sac, allà, allà mateix, s’obre el circ glaciar de Zuriza. Hi ha un càmping i poc més. De fet aviat ja no hi haurà càmping. http://campingzuriza.valledeanso.com/  Muntanyes, rius, neu, natura… Zuriza. Podeu complementar la visita a Zuriza amb una ruta pels valls d’Aragó: Hecho i Ansó, o pel vall del Roncal, a Navarra. http://www.vallederoncal.es/   Nosaltres vàrem dormir a Isaba, al Roncal navarrès, a casa Lola, un hotelet familiar fantàstic que us recomanem molt de debó. I només a una vintena de kilòmetres de Zuriza. http://www.hostal-lola.com/ 

Si el Pirineo de Aragón tiene un rincón mágico, este es Zuriza. Ya el camino para llegar hasta allí, que va subiendo todo el valle de Ansó hasta el lugar dónde nace el río, es un espectáculo inolvidable. http://www.valledeanso.com/ El río berrea encajado junto a la carretera, atravesando un estrecho durante kilómetros más allá de Ansó. La vegetación es un estallido de lujuria verde. En otoño, una sinfonía de colores. Y cuando parece que no hay más allá, que el valle acabará en un muro, allá, allá mismo, se obre el circo glaciar de Zuriza. Hay un càmping y poco más. De hecho pronto ya no habrá càmping. http://campingzuriza.valledeanso.com/   Montañas, ríos, nieve, naturaleza… Zuriza. Podéis complementar la visita a Zuriza con una ruta por los valles de Aragón: Hecho y Ansó, o por el valle del Roncal, en Navarra. http://www.vallederoncal.es/ Nosotros dormimos en Isaba, en el Roncal navarro, en casa Lola, un hotelito familiar fantástico que os recomendamos de corazón. Esplendido. Y sólo a una veinte kilòmetros de Zuriza. http://www.hostal-lola.com/