Ahir us parlàvem d’una ruta pel sud del Ter, tocant a les Gavarres. I us proposàvem la ciutat de Girona com a centre de sortida i de destí. Avui us proposarem una altra ruta a fer durant un cap de setmana, des de Girona. Sortirem cap a Figueres per l’antiga N-II. Arribats a Medinyà girarem a la dreta cap a Cervià de Ter. Aquesta població té les restes d’un antic monestir, una església romànica preciosa, no sempre oberta. Continuem cap a Verges, on el dijous sant fan la típica dansa de la mort. El casc antic és bonic, amb unes muralles ben conservades. Girem cap a La Bisbal, i a Parlavà agafem cap a Torroella. Prop de Serra de Darò tornem a girar a la dreta, cap a Palafrugell. Arribareu a Ullastret, bonic poble medieval, eclipsat per la excavació del més gran i formidable poblat iber de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Impressionant!. Podeu fer una ruta per diversos poblets de la plana de l’Empordà, tots guapíssims. Si no vàreu veure La Bisbal, ara pot ser el moment. Peratallada, una altra vila preciosa, plena de bons restaurants on dinar, pot ser un altre destí si no la vàreu incloure en l’anterior. Can Bonay, o bé Can Nau, son bons llocs. Podeu anar ara cap a Pals, per la Gi-651. Passareu prop de Palau Sator, molt bonic i de Sant Julià de Boada, amb una església visigòtica. Pals, un dels més maravellosos conjunts medievals de Catalunya, és l’altra fita inexcusable. A sobre de Pals teniu Torroella, gran vila amb un bonic casc antic, i la seva platja, L’Estartit, des d’on surten els vaixells que us portaran a fer un volt a les Illes Medes, super recomanable. El castell del Montgrí, dominant la plana, o l’ermita de Santa Caterina on la Víctor Català va emmarcar “Solitud” son possibles reclams de visita. Seguim pujant cap al nord. Allà hi ha Bellcaire d’Empordà, amb el seu palau castell altanerós. Arribarem a L’Escala, i a les ruïnes d’Empúries, fita arqueològica que no podeu deixar passar. La platja grega d’Empúries és molt acollidora, familiar. Més amunt encara el petit poblet de Sant Martí d’Empúries és una cucada. Bons restaurants!. La tornada pot ser directa cap a Orriols per agafar l’autopista, o desfen camí podreu parar a llocs que heu deixat enrere al matí. Si torneu per la C-66, brancal nord, en direcció Girona tornareu a passar per La Bisbal, Flassà i Celrà. Recordeu que passat La Pera hi ha Púbol per la GI-6425, amb el castell museu del genial Dalí. Si feu centre a Girona us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. Modern el Blanc, una descoberta de darrera hora. També us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. El Museu del vi, molt més popular i desenfadat. Per dormir ens agrada anar a l’hotel Ciutat de Girona, un quatre estrelles modern, i molt familiar. O als de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia. Un altre hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic.
Empordà
Ruta pel nord de les Gavarres
Ahir us parlàvem de possibles rutes per la Catalunya confinada. I us proposàvem la ciutat de Girona com a destí. Avui us imaginem plàcidament instal·lats a la bella ciutat de l’Onyar durant un cap de setmana, visitant aquesta bonica ciutat, amb un barri antic fabulós, anomenat la Força, i la seva catedral, el call jueu… i pensant què podeu fer a més de admirar l’art de la capital del Gironès, us volem aconsellar una ruta per aquesta zona. En concret us proposem una ruta pel nord de la serralada de les Gavarres. Sortirem de Girona per la C-66 en direcció Sant Feliu de Guíxols. D’allà, per la C-66, agafeu en direcció La Bisbal i Palafrugell. Abans d’arribar al poble de Quart, trobarem a mà esquerra la indicació cap al Santuari dels Àngels, estimat a tota la comarca. Prenem la carretera plena de corbes que travessa el massís. Boscos primigenis d’alzina, feréstecs. En una dotzena de kms. som a l’ermita, que quan està oberta serveix menjar i beguda i ofereix llits. Vistes incomparables del Montseny a França, damunt l’Empordà. Baixem ara cap a Madremanya, bellíssim poblet ja en la plana de l’Empordà, però encara del Gironès. Val una visita. És rústic i coquetó. I s’hi menja, i s’hi dorm, de fàbula. Seguim cap a Monells, una vila medieval molt bonica, amb una plaça major fabulosa i arcs arreu. Una llegenda. Seguim endavant per petites carreteres cap al següent poble, Cruïlles, amb una plaça major medieval que treu la son, amb una torre poderosa al bell mig i cases de pedra. L’església li fa costat i el campanar hi rivalitza. Als afores del poble hi ha el monestir de Sant Miquel de Cruïlles, tancat per restauració de fa anys, però molt bonic per fora, pur romànic. Podeu anar fins Sant Sadurní de l’Heura, un altre lloc medieval, o baixar a La Bisbal, on podeu visitar el seu desconegut castell. Una joia. I comprar ceràmica, per exemple. Seguim endavant en aquesta zona farcida de petits poblets enmurallats, amb magnífics castells, esglésies i palaus medievals i renaixentistes, i coquetes cases de poble, de pedra picada, restaurades a quina més bonica. Continueu en direcció Palafrugell, i desvieu-vos cap a Vullpellac, que pertany al municipi de Forallac. Sortint-ne podem fer cap a Peratallada, una altra vila preciosa, plena de bons restaurants on dinar. Recomanem Can Nau o Can Bonay. La zona recorda una mica Itàlia, una mena de Toscana catalana. Si mai no heu fet aquesta ruta, el paisatge us captivarà. No cal anar fora de Catalunya per veure meravelles. Per menjar us recomanem Can Bonay, a Peratallada, un lloc molt especial, de cuina amb carta un xic curta però molt cuidada. O bé Can Nau, un clàssic de tota la vida. Continuem cap a Pals, per la Gi-651. Passareu prop de Palau Sator, parada obligada, i Sant Julià de Boada, amb una església visigòtica. Pals, un dels més maravellosos conjunts medievals de Catalunya, és l’altra fita inexcusable. El Padró, amb la torre, les muralles… Podeu acabar a la platja, a les encantadores cales de Palafrugell: Llafranc, un somni, Calella de Palafrugell. La tornada pot ser per Platja d’Aro, i Castell d’Aro, (bonic nucli antic), cap a Llagostera i Girona, o bé pel nord, per la mateixa C-66, brancal nord, en direcció Girona per La Bisbal, Flassà i Celrà. Si voleu podeu desviar-vos cap a La Pera i Púbol per la GI-6425, per veure el castell d’aquest darrer poble, museu del genial Dalí. Si us cal dormir, a la costa, proveu l’Hotel Sant Roc, a Calella. A Sant Sadurní de l’Heura hi ha el Somni, una casa rural encantadora. A Girona capital podeu anar a l’hotel Carlemany, a l’AC, o al Ciutat de Girona. Si us van més els càmpings, vora el mar, teniu el càmping Benelux, camí de Palamós, a Cala Castell. A Calella de Palafrugell hi ha el càmping La Siesta, gran, inmens. A nosaltres ens encanta el mas Patotxas, un magnífic càmping familiar. El Camping Cypsela, a la platja de Pals, és avui dia quelcom més que un simple càmping.
La bellísima llanura del Empordà, pero más en concreto la zona del Empordanet de Josep Pla, está repleta de pequeños pueblos con murallas, con magníficos castillos, iglesias y palacios medievales y renacentistas, y coquetas casas de pueblo, de piedra picada, restauradas a cuál más bonita. Abundan las torres, como la de la foto, que pertenece a la villa de Vullpellac. De hecho, si nos lo permitís, recuerda un poco Italia. Si no lo considerais una herejía turística y estética, afirmaríamos que se trata de una especie de Toscana catalana. Y para acabarlo, no está nada lejos de Barcelona, (unos 100 kms.) Y se come, y se duerme, de fábula. Os queremos aconsejar una ruta por esta zona. Primero hay que llegar a Girona por la AP-7. Pueden visitar esta bonita ciudad, grande, pero con un barrio antiguo fabuloso, llamado la Força, y su catedral, el barrio judío … De allí, por la C-66, tomar en dirección La Bisbal y Palafrugell. Pasaréis por Celrà, y Flassà. Si queréis podéis desviaros hacia La Pera y Púbol por la GI-6425, para ver el castillo de este último pueblo, museo del genial Dalí. Antes de llegar a La Bisbal, en Corça, pueden desviarse hacia Monells, por la GI-6702, y de allí a Cruïlles, con un monasterio precioso, y seguir hasta Sant Sadurní de l’Heura. Tres localidades sin desperdicio, con torres, plazas porticadas … Bajen a La Bisbal, y visiten su desconocido castillo. Una joya. Continúen en dirección Palafrugell, y desvíense hacia Vullpellac, que pertenece al municipio de Forallac, como Peratallada. Esta última población merece una visita bien detenida. Para nosotros es la perla de la corona. Continuamos hacia Pals, por la Gi-651. Pasarán cerca de Palau Sator, parada obligada, y de Sant Julià de Boada, con una iglesia visigótica. Pals, uno de los más maravillosos conjuntos medievales de Cataluña, es la otra meta inexcusable. El Padró, con la torre, las murallas … Pueden acabar en la playa, en las encantadoras calas de Palafrugell: Llafranc, un sueño, Calella de Palafrugell … Y la vuelta puede ser por Platja d’Aro, y Castell d’Aro, (bonito casco antiguo), hacia Llagostera, Vidreres y vuelta a casa. Si nunca lo han hecho, les cautivará. No hay que ir fuera de Cataluña para ver maravillas. Para comer os recomendamos Can Bonay, en Peratallada, un lugar muy especial, de cocina con carta un poco corta pero muy cuidada. O bien Can Nau, un clásico de toda la vida. Puede que sea necesario dormir. Prueben el Hotel Sant Roc, en Calella. En Sant Sadurní de l’Heura está el Somni, una casa rural encantadora. En Girona capital puede ir al hotel Carlemany, en el AC, o al Histórico. También hay un Novotel en el aeropuerto. Y si os van más los campings, junto al mar, tienen el camping Benelux, camino de Palamós, en Cala Castell. En Calella de Palafrugell se encuentra el camping La Siesta, grande, inmenso. A nosotros nos encanta el mas Patotxas, un magnífico camping familiar. El Camping Cypsela, en la playa de Pals, es hoy día algo más que un simple camping.
Fira de la castanya a Maçanet de Cabrenys
Maçanet de Cabrenys és un poble de l’Alt Empordà. En aquest cas podríem fins i tot dir-ne de l’altíssim Empordà, perquè quasi toca ja a la Catalunya Nord, terres ara de França. Si pugeu fins Maçanet aquest proper dissabte no us en penedireu. Podreu veure i viure la seva Fira de la Castanya. Hi haurà diferents tallers i activitats per a la canalla i les famílies, al llarg del dia, repartides pel centre de la vila. També s’ofereixen unes jornades gastronòmiques als restaurants. A més, cal dir que els afores del poble són encantadors, amb nombroses fonts, boscos frondosos, gorgs i indrets que conviden a la passejada. Especialment interessant resulta pels que sou aficionats a recórrer llocs històrics. Podeu arribar-vos fins la mina de talc, a la carretera que puja cap a La Vajol. Una mina que també farà les delícies dels amants de cercar minerals. Una mina que va passar a la història quan en Joan Negrín, president del govern republicà l’escollí per amagar-hi un seguit de quadres del museu del Prado i un fabulós tresor en or i diners. També us encantarà pujar fins el pas fronterer del Coll de Manrella, per on van passar a França moltíssims exiliats, entre ells Lluís Companys. Un monument ho recorda. El coll és accessible en cotxe, tot i que, de vegades, està tancat el pas cap al poble de les Illes, a la Catalunya Nord. Podeu veure totes aquestes coses en el curs d’una visita a la Vall de Cabrenys, que inclogui Darnius, La Vajol i Maçanet de Cabrenys. També podeu fer una ruta cap a Les Illes i Ceret, a l’altra banda de la frontera. O remuntar fins Costoja, per veure la seva esglèsia romànica, una meravella. Per arribar a Maçanet de Cabrenys el millor és arribar-se fins Figueres, per la A-2 en direcció La Jonquera, i sortir abans d’arribar a aquesta darrera població. Gireu en direcció Darnius, i després a Maçanet de Cabrenys. Al poble hi ha molts hotels i restaurants. Recomanem La Quadra. Habitacions familiars senzilles. També bé Els Caçadors, un altre hotel i restaurant tipus hostal de tota la vida. Can Tenli és un restaurant ben tradicional. Una aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques. Molt recomanat és el restaurant de Tapís, un poblet més amunt de Maçanet. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. El veureu al costat de la carretera, tel. 972 543 311.
Maçanet de Cabrenys es un pequeño pueblo de la comarca del Alt Empordà. En este caso podríamos incluso llamarlo del altísimo Empordà, porque toca ya en la Cataluña Norte, tierras ahora de Francia. Si subís hasta allí este sábado no os arrepentireis. Podréis ver su núcleo medieval lleno de talleres y juegos, actividades variadas, con motivo de la feria de la castaña. Las afueras del pueblo son encantadoras, con numerosas fuentes, bosques frondosos y lugares que invitan al paseo. Especialmente interesante resulta para los que sois aficionados a recorrer lugares históricos. Pueden llegar paseando hasta la mina de talco, en la carretera que sube hacia La Vajol. Una mina que también hará las delicias de los amantes de buscar minerales. Una mina que pasó a la historia cuando Juan Negrín, presidente del gobierno republicano la escogió para esconder una serie de cuadros del museo del Prado y un fabuloso tesoro en oro y dinero. También os encantará subir hasta el paso fronterizo del Coll de Manrella, por donde pasaron a Francia muchísimos exiliados, entre ellos Lluís Companys. Un monumento lo recuerda. El cuello es accesible en coche, aunque, a veces, está cerrado el paso hacia el pueblo de las Illes, en la Cataluña Norte. Por su situación fue un lugar con mucho contrabando. También lugar de paso obligado de fugitivos de la guerra mundial. Podéis ver todas estas cosas en el curso de una visita al Valle de Cabrenys, que incluya Darnius, La Vajol y Maçanet de Cabrenys. También se puede hacer una ruta hacia Las Illes y Ceret, al otro lado de la frontera. O remontar hasta Coustouges, para ver su iglesia románica, una maravilla. Para llegar lo mejor es acercarse hasta Figueres, por la A-2 en dirección La Jonquera, y salir antes de llegar a esta última población. Giren en dirección Darnius, y después en Maçanet de Cabrenys. Hay buenos hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Nos han hablado muy bien de La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Una apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas. También muy recomendado es el restaurante de Tapis, un pueblecito más arriba de Maçanet. Un buen lugar para comer bien. Lo veréis al lado de la carretera, tel. 972 543 311.
Cap de setmana iber
De nou ens arriba, coincidint amb el primer cap de setmana d’octubre, el fabulós Cap de Setmana Ibèric, magistralment muntat, dirigit i assessorat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a través del seu programa la Ruta dels Ibers. En una època d’esplendor mediterrani, els ibers són els grans desconeguts. D’aquí la voluntat de donar a conèixer aquesta brillant i avançada cultura, que va habitar les nostres terres, amb un proposta divertida, didàctica, plena d’activitats gratuïtes per a que les famílies de Catalunya coneguin els ibers. Cada any seleccionen un tema específic del món ibèric entorn del qual es dissenyen totes les activitats. Hi haurà un munt d’activitats gratuïtes per a totes les edats en els principals jaciments ibèrics de Catalunya. Es proposen més d’un centenar d’activitats! És una manera divertida d’apropar-vos als ibers: reconstruccions històriques, tallers d’experimentació, visites guiades i teatralitzades, exposicions, tasts de menjar i beguda ibèrica… El Cap de Setmana Ibèric és una oportunitat única per descobrir o redescobrir el nostre passat, explicat de primera mà per alguns dels millors arqueòlegs del país. Viviu la nostra història!. Busqueu el vostre jaciment, el més proper a casa, el que més us agradi i participeu del Cap de Setmana Ibèric!. Agafeu els vostres fills i filles i aneu a conèixer un dels molts poblats d’aquesta nostra brillant i avançada cultura. Un cap de setmana curull de visites, tallers i activitats gratuïtes per a tots els infants i les famílies, ben a tocar de casa vostra, visqueu on visqueu. A més, jornada de portes obertes a la totalitat dels poblats ibers excavats arreu del nostre territori. Segur que ben a prop d’on viviu n’hi ha un!. Gaudiu de les visites guiades, tallers, excursions, representacions, música i gastronomia. Escolliu el lloc, el dia i el que més us agradi fer. Podeu aprofitar per veure un poblat que encara no coneixieu. Heu estat a Ullastret, al maravellós Empordà?. Hi arribareu per la carretera C-66, des de Girona en direcció Palamós, passat el desviament de la Pera, a mà esquerra trobarem un trencall que ens indica Torroella de Montgrí. Seguirem aquesta carretera fins a Serra de Daró, on girarem a mà dreta en direcció a Ullastret; un camí asfaltat, a mà esquerra, ens conduirà cap al poblat. O bé preferiu anar a Lloret i banyar-vos a la platja havent visitat el poblat de Puig de Castellet?. Com arribar-hi?. Fàcil: sortint ja de Lloret cap a Tossa, trobarem a l’esquerra una desviació a la urbanització Roca Grossa. A l’entrada de la mateixa prenem el camí que puja a l’esquerra. Cal seguir el carrer del Xaloc i el dels Cingles fins a la ronda del poblat ibèric. També podreu banyar-vos si aneu a Palamós, perquè el jaciment ibèric és a la platja del Castell, fantàstica. Agafeu la carretera C-31 en direcció al nord, i preneu la sortida 328 que va a la Platja de Castell. Cal arribar a tocar de la platja, aparcar i anar cap a l’extrem nord de la cala. Dalt del turó que tanca el mar es troba el poblat ibèric. Pels que sou de Barcelona potser serà més fàcil anar a Can Oliver, ben a tocar de Cerdanyola, baixant de Barcelona per la carretera de l’Arrabasada. O anar al Puig Castellar, damunt Santa Coloma de Gramenet. A peu, des de Barcelona, preneu el metro de la línia 1, fins Santa Coloma. Al costat de la sortida del metro hi ha la parada dels autobusos que porten al peu del poblat ibèric: –Línia B30, parada Av. Ramon Berenguer IV – Garcilaso de la Vega (codi 108561). Feu el que feu, cal pujar al turó caminant pel torrent de les Bruixes, excursió llarga però bonica. Àrea de pícnic a tot el recorregut. Bones vistes. En cotxe s’hi arriba des de Badalona pel coll de la Vallensana, a mà esquerra per un camí. Però també caminareu un bon tros. A Olèrdola s’hi arriba bé en cotxe per una carretera que hi porta directament, la BV-2443. Surt del km 10 de la C-15 entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. La Ciutadella de Calafell, al Baix Penedès, és molt maca. Es tracta d’un poblat reconstruït i dramatitzat. Perfecte pels infants. També en zona de platja, on podreu banyar-vos bé. Accés pel km 141 de la carretera C-31 de Vilanova i la Geltrú al Vendrell. S’hi accedeix pel pàrquing de la discoteca Louie Vega, on podeu deixar molt bé el cotxe. La gent de l’Ebre pot anar al Castellet de Banyoles, a Tivissa. Hi arribareu pel km 23 de la carretera C-44, passat Tivissa, i en direcció a Móra la Nova, trobareu un camí de terra ben senyalitzat, que ens condueix al jaciment. A Vinebre abans d’arribar a aquesta població passat ja el km 6, trobem a la dreta un desviament que porta a l’ermita de Sant Miquel. D’allà surt un camí que puja fins l’establiment ibèric. Ja us hem parlat fa poc de La Moleta del Remei, a Alcanar (Montsià). Després del km 4 de la carretera TP-3318, la que va d’Alcanar a Ulldecona, trobareu un desviament senyalitzat que porta fins a l’ermita del Remei. A Gandesa hi ha el Coll del Moro, en la carretera de Gandesa a Alcanyís. Al km 797, s’arriba a Coll del Moro i a l’esquerra podem veure la gran torre de la fortificació del poblat. Desconegut i molt interessant és el cas de la Fortalesa d’Arbeca a la comarca de Les Garrigues. Un poblat amurallat, atípic. S’hi arriba per la carretera C-233 que va d’Arbeca a Bellpuig d’Urgell, just a la sortida del poble, i passat el cementiri, cal agafar un camí asfaltat i ben senyalitzat que ens queda a la dreta, seguint el canal d’Urgell. El petit poblat del Molí d’Espígol està a Tornabous. Accés al jaciment pel km 10 de la carretera LV-3231 de Tornabous a Agramunt. Un cop hem passat el poble, ens cal agafar un camí senyalitzat que ens queda a la dreta. Al Montseny, entre boscos tardorals, trobareu el Turó del Montgròs. Cal una excursió des del Centre d’Informació del Brull. No gaire lluny hi ha El Casol de Puigcastellet, a Folgueroles (Osona). Sortint del poble trobarem, a mà dreta, un camí de terra senyalitzat que ens portarà al jaciment. Impressionant damunt el pantà de Sau hi ha l’Esquerda, on cal anar des de Roda de Ter. A l’alçada del Pont Vell veurem un indicador de la ruta que ens portarà fins a la plaça Major, on trobarem un senyal que ens indicarà L’Esquerda. El Cogulló està a Sallent, on trobareu ben senyalitzat com arribar al poblat. És veritat o no que hi ha un poblat íber a tocar del lloc on viviu?. No us ho perdeu!.
¿Que tal un fin de semana lleno de actividades organizadas por el Museo de Arqueología de Cataluña en uno de los muchos yacimientos ibéricos de nuestro país?. ¡La calidad cultural está asegurada, y la diversión también!. El primer fin de semana de octubre hay jornada de puertas abiertas en la totalidad de los poblados iberos excavados en diversas partes de nuestro territorio. ¡Seguro que muy cerca de su casa hay uno!. Pero eso no es todo. Habrá visitas guiadas, talleres, excursiones, representaciones, música y gastronomía. Vean el programa del Cap de Setmana Ibèric, y elijan el lugar, el día y lo que más les gustaria hacer. ¡Podéis aprovechar para ver un poblado que no conocíais!. Para hacer algo diferente. Sus hijos e hijas disfrutarán y aprenderán muchas cosas nuevas. ¡Animaos!. Cosas así sólo pasan una vez al año.
La terra de trobadors de Castelló d’Empúries
Aquest proper cap de setmana de setembre us proposem una sortida a l’Empordà. Una fira diferent, una activitat cultural, amena i divertida, però a la vegada molt educativa pels vostres infants. Es tracta d’arribar-vos fins la bellíssima vila medieval de Castelló d’Empúries, capital que fou del comtat d’Empúries, amb un casc antic fascinant, i una catedral que val la pena veure. Una catedral gòtica molt bonica. Allà hi fan una gran fira de trobadors. Castelló d’Empúries, amb la seva imponent catedral gòtica, els seus palaus i cases medievals, els seus carrers i places, li fa d’escenari privilegiat. Perquè és una vila monumental, històrica i acollidora. I si la fira i les maravelles de la ciutat antiga queden curtes, podeu visitar el museu de la tècnica instal·lat a l’antic molí de farina. Una secció del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya molt i molt interessant. No us ho penseu més. Aneu a Castelló a gaudir de la fira “Terra de Trobadors”. Hi haurà molta gent, però l’organització és percfecte. Moltes zones de pàrquing. Hi trobareu cançons, teatre, espectacles de tota mena, bruixes i bruixots, paradetes i animació per tota la canalla. I si us decidiu a passar el cap de setmana a l’Empordà, llavors tindreu el magnífic parc dels aiguamolls, molt proper a Castelló, o el cap de Creus, amb Cadaqués, al vostre abast. I si fa bon temps podreu anar a la platja. Perquè la Costa de l’Empordà, la Costa Brava, és preciosa. Per dinar a Castelló us recomanem El Forn Vell, un bar tradicional, que ha sabut passar a restaurant interessant. O bé una fonda de tota la vida L’Hostal Ca l’Antón, menjars de sempre, i unes habitacions senzilles i sense luxes. Per dormir a l’Empordà, amb infants, ens agrada anar fins la la veïna població de Roses. Us recomanem un hotel molt familiar, bé de preu, amb instal·lacions excepcionals, el Mediterraneo Park, o bé també podeu probar sort a l’Hotel Coral Platja. Per l’autopista AP-7 o per la carretera N-II. La sortida de l’autopista és la núm. 4. S’agafa la carretera N-II, direcció França, fins trobar la sortida Figueres-Roses, des d’on s’agafa la C-260, direcció Roses. En arribar a Castelló d’Empúries, tot estarà ben indicat i l’aparcament regulat. No falteu a la fira!.
¿No sabéis dónde ir este finde de septiembre?. ¿Qué tal el Empordà?. Si hace calor pueden ir a la playa. La Costa Brava es preciosa, y un poco decadente, ahora que ya empieza el frío. También tiene cerca la Costa Vermeille, con Collioure. O el Cap de Creus, con Sant Pere de Roda, Port de la Selva o Cadaqués. Y si queréis hacer una actividad cultural, amena y divertida, educativa incluso, para vuestros niños, podeis ir hasta Castelló d’Empúries, a la feria de los Trovadores. Castelló d’Empúries, con su imponente catedral gótica, sus palacios y casas medievales, sus calles y plazas, ya merece una visita. Es una villa monumental, histórica y acogedora. En la Edad Media tuvo gran importancia. De ahí las maravillosos restos que conserva. También pueden visitar el museo instalado en el antiguo molino de harinas. Muy interesante. Pero si vais el segundo fin de semana de septiembre podreis disfrutar de la feria “Tierra de Trovadores”. Un mercado medieval en un escenario único. Canciones, teatro, espectáculos de todo tipo, brujas y brujos, tenderetes y animación para todos los niños. No os lo perdáis. Buscad donde dormir en los hoteles de Castelló, que tiene, y muy bonitos. Si no encuentran nada, pueden buscar en la vecina Roses. En el Mediterraneo Park, o en el Coral Playa. Ideal el primero por el amplio terreno de juego para los niños, y el segundo por su situación, frente al mar. O a cualquier otro de Roses. Seguro que encontraran alguna cosa.
La fira d’Indians de Begur
Des del divendres 6, fins el diumenge 8 de setembre de 2019, les famílies tenim una cita a Begur, un idílic poble de la Costa Brava. Begur és un poblet preciós. Situat dalt del seu turó albira el mar i la muntanya, l’Empordà sencer als seus peus. Un mar de somni, les millors cales de la Costa Brava pertanyen a Begur. Des d’aquesta vila podeu anar a Aigua Blava, Sa Riera, Sa Tuna… desenes de cales guapíssimes. Emporteu-vos el banyador!. I, a més teniu la fira d’indians. No podem descriure-us totes les activitats: música, mercat, fira d’oficis, tallers per infants, animació, arribada de l’indià teatralitzada… Tot el poble volcat en reviure els inicis del segle XIX, una fira molt ben muntada, ideal per a la canalla, fantàstica per a tota la família. Us la recomanem. Consulteu el programa i escolliu la vostra activitat. De tota manera hi ha mil altres raons per arribar-vos fins Begur. Com ja hem citat abans les seves platges. Tornem a insistir: agafeu el banyador, perquè des del poble s’arriba a cales mítiques. amb Indrets d’una bellessa salvatge. Roca, mar i pins. Disfruteu de la Fira d’Indians de Begur i de les aigües transparents, blau turqueses, de les seves cales. Passegeu per Begur, un poblet encantador, pels seus carrers medievals, plens de festa i de vida. Els vostres fills i filles gaudiran d’una fira poc coneguda. Si us cal podeu dormir a molt bons hotels a Begur. Com l’Hotel Aiguaclara, una antiga casa d’indians reconvertida en hotelet d’encant. Habitacions totalment noves, blanques, claríssimes, al centre de Begur, però conservant l’estil del XIX. Una passada. Restaurant amb una cuina excepcional. Al centre també teniu l’Hotel Sa Calma, que pica una mica de preu, però és molt acollidor. Semblant en l’aire a l’Aiguaclara, també en estil colonial, del XIX. I ens agrada molt l’Hotel Rosa. Us el recomanem, perquè, a Begur hi ha pocs hotels dolents. O un masia reconvertida en hotel, una mica als afores, amb molt d’encant, restaurant molt interessant, amb cert luxe, habitacions amb banys renovats, és la Masia Mascomangau. Si us agrada més el càmping, us en recomanarem un que està a les afores de Begur, però només a uns 4 Kms. Un càmping familiar on els nostres infants han disfrutat molt: El mas Patotxas. Tota mena de serveis. Perfecte. Més a prop teniu el càmping Begur. Per dinar nosaltres anem al mateix restaurant de l’hotel Rosa, la Fonda Caner. Però això si, us assegurem que és molt difícil menjar malament a Begur, ho feu on ho feu. I si penseu passar el cap de setmana per les nostres estimades i anyorades terres de l’Empordà heu de saber que no us faltaran motius i llocs on anar. Els pobles medievals de Pals i Peratallada, de Palau-Sator… us estan esperant, a tocar de Begur. La fira d’indians, un bon motiu per anar a Begur, a la Costa Brava i a l’Empordà!
En Begur, bellísimo pueblo de la Costa Brava más genuina, celebran una feria de indianos muy lucida, diferente, exótica y colorista. Se celebra el primer fin de semana de septiembre, y es una ocasión única para poder visitar esta maravillosa villa, recorrer sus calles llenas de paradas, puestos, y oficios, con de productos venidos de las Américas, del Caribe. Una gran ocasión para sentir aquellos sonidos y bailar aquellos bailes embriagadores, ver representaciones de teatro en la calle, vivir la fiesta y la diversión. Begur recuerda estos días su pasado indiano, aquel que hizo de Cuba y las Antillas un referente en nuestro país. Consulten el programa y elijan su razón para acercarse hasta Begur. Y tomen el bañador, porque desde Begur se llega a calas de ensueño, playas maravillosas, como Sa Riera, Aiguablava, Fornells, Aiguafreda o Sa Tuna. Lugares míticos. Lugares de una belleza salvaje. Disfrutad de la Feria de Indianos de Begur y de las aguas transparentes, azul turquesa, de sus calas. Paseen por Begur, un pueblo encantador, por sus calles medievales, llenas de fiesta y de vida. Sus hijos e hijas disfrutarán de una feria poco conocida. Si necesitan puede dormir en muy buenos hoteles en Begur. Como el Hotel Rosa. Os lo recomendamos. Si os gusta más el camping, os recomendaremos uno que está a las afueras de Begur, pero sólo a unos 4 Kms. Un camping familiar donde nuestros niños han disfrutado mucho: El mas Patotxas. Todo tipo de servicios. Perfecto. Para comer nosotros vamos al mismo restaurante del hotel Rosa, la Fonda Caner. Pero eso si, os aseguramos que es muy difícil comer mal, lo hagan donde lo hagan.
Fira del Teatre de Tàrrega
Aquest any, una vegada més, teniu una cita familiar a la vila de Tàrrega, la capital de l’Urgell. Es tracta de la Fira de Teatre al Carrer. Nosaltres hi anem cada any, des de ja en fa molts, i a la nostra canalla els agrada d’allò més, tinguin l’edat que tinguin. Hi ha oferta per a tothom. Una mena de mercat internacional de les arts escèniques, sempre el segon cap de setmana de setembre, recordeu-ho!. És un mercat de teatre casolà, cert que cada cop menys casolà però, perquè cada vegada te més fama i repercussió nacional i internacional. Un grapat de grups de totes les arts escèniques s’hi donen cita. Perquè el festival s’ha anat convertint en un gran aparador on els grups de tota Europa i del món, aquest any el país convidat és Xile, venen a mostrar, a oferir, a vendre, les seves obres. Per a grans, petits i mitjans. Musicals, contes, dansa… tota mena d’espectacles teatrals. Hi ha un programa oficial que ocupa teatre i espais de la vila. Però també hi ha una munió de petits grups, amb més o menys gràcia, que mostren el seu art pels carrers i places, de manera espontània. Aquests son els que a nosaltres ens agrada de veure. És una guapada!. Ara bé, no podem, ni volem enganyar-vos. Any rera any la gentada és més i més gran. I encara que l’organització és magnífica, aparcar i circular és materialment impossible. Cal caminar molt i molt des d’on podreu deixar el vehicle fins el centre del poble. Hi ha una quantitat d’humanitat impressionant. No podreu ni menjar al poble. I malgrat tot diem: aneu a Tàrrega. Us ho passareu molt bé. És de les darreres coses romàntiques, una mica lliures i esbojarrades que encara es poden fer, que funcionen ara en dia. Una gran sensació de llibertat en mig d’un mar de gent. Aire fresc, happennings a cada cantonada, sorpreses inesperades. També podeu programar el cap de setmana voltant per l’Urgell, amb l’excusa de la fira del teatre i visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimera, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla, amb un castell impressionant, i els altres pobles de l’esplèndida vall del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A la zona teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós. Al poble de Verdú teniu un fastuós museu de la joguina, increïble, bonic de veritat i un casc antic medieval amb castell i una església que mereixen una visita detinguda. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per dinar us recomanem anar fins a Ciutadilla, poble medieval que ja hem esmentat. Allà teniu Ca l’Avi Ciscu, un magnífic restaurant, molt petitó, quatre taules mal comptades, amb cuina casolana molt cuidada. Molt recomanable. De fet, tan per dinar com per dormir, millor reservar, i millor fora de Tàrrega. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. A Vilagrassa hi ha el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També hi ha els balnearis de Rocallaura, de la cadena Eurostars, fa poc inaugurat, o el clàssic de Vallfogona, molt bonics tots dos. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada a la Fira del Teatre, serà fantàstic!.
En la villa de Tàrrega, capital del Urgell, hacen este fin de semana de septiembre su famosísima Feria de Teatro en la Calle. Nosotros vamos cada año, desde hace ya muchos, y a nuestros niños les gusta de lo más, tengan la edad que tengan. Hay oferta para todos. Se trata de una especie de mercado casero, pero de repercusión internacional, de las artes escénicas. Se ha ido convirtiendo en un gran escaparate donde los grupos de toda Europa vienen a mostrar, a ofrecer, vender, sus obras. Para mayores, pequeños y medianos. Musicales, cuentos, danza … todo tipo de espectáculos teatrales. Hay un programa oficial que ocupa teatros y espacios de la villa. Pero también hay una multitud de pequeños grupos, con más o menos gracia, que muestran su arte por las calles y plazas, de manera espontánea. ¡Es una guapada!. Ahora bien, no podemos, ni queremos engañaros. Año tras año la multitud es más y más grande. Y aunque la organización es magnífica, aparcar y circular es materialmente imposible. Hay que caminar mucho hasta el centro del pueblo. Hay una cantidad de humanidad impresionante. No podrán comer al pueblo. Y sin embargo les decimos: vayan a Tàrrega. Os lo pasaréis muy bien. Es de las últimas cosas románticas, hippies, que aún funcionan. Una gran sensación de libertad en medio de un mar de gente. Aire fresco, happenning en cada esquina, sorpresas inesperadas. También se puede programar el fin de semana alrededor por el Urgell, con la excusa de la feria del teatro y visitar Verdú, pueblo medieval y ceramista, o la villa increible de Guimera, otra villa medieval perfectamente conservada, o bien Ciutadilla y los otros pueblos del espléndido valle del río Corb. No dejen de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de San Bartolomé. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. Para comer y dormir, mejor reservar, y mejor fuera de Tàrrega. En Belianes tienen un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de esos que hacen clientela: Cal Menut. En Vilagrassa está el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También están los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo a la Feria del Teatro, ¡será fantástico!.
Cantada d’havaneres a Calella de Palafrugell
Amb l’arribada de l’estiu teniu una cita a l’Empordà més bonic, amb la Costa Brava més encisadora, amb la màgica Calella de Palafrugell. Perquè el primer cap de setmana de juliol, a prop del mar, en la nit encantada de les Havaneres, heu d’arribar-vos a aquesta terra beneïda pels Déus i escoltar, ben a prop d’aquells a qui més estimeu, la tradicional cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell. Escoltar-les a la sorra, tot fent un bon ron cremat. El dissabte 6 de juliol de 2019. Aquell dia hi haurà, durant tot el dia i fins a la nit, al passeig del Canadell i C. de Francesc Estrabau, un bonic mercat d’artesans. I, a partir de les 22,25 hores, com sempre a la plaça del Port Bo, la 53a Cantada d’havaneres amb els grups: Arjau (Palafrugell), Neus Mar (Palafrugell), Port-Bo (Palafrugell) i Son de l’Havana (Barcelona). Hi haurà una retransmissió en directe de la Cantada en pantalla gegant a les platges del Canadell (Calella) i del Port Pelegrí (Calella), també a la Plaça Nova i a la platja de Llafranc. La nit s’acaba amb uns concerts de prop a les tavernes de Calella de Palafrugell. I l’endemà, diumenge 7 de juliol de 2019, a les 21.30h a la plaça del Port Bo actuarà Diego el cigala presentant “Lágrimas Negras”. Entrades a la venda a www.itacacultura.cat. Tot això serà el dissabte 6 de juliol de 2019, a la nit, a la Plaça del Port Bo. Per entrades i més informació contacteu amb l’Oficina de Turisme de Palafrugell al telèfon 972 300 228. O escriviu-los: turisme@palafrugell.cat. També podeu visitar la web: www.havanerescalella.cat. Ara bé, no us volem enganyar, a Calella hi va molta, molta, molta gent. També us volem advertir que us costarà un xic aparcar a Calella. Us recomanem fer-ho a Llafranc, o a Palafrugell i caminar o agafar el bus. Si malgrat tot, malgrat la gent, us animeu a anar-hi caigui qui caigui, us recomanem un truc: aneu a passar un cap de setmana al càmping La Siesta. Així tindreu aparcament garantit. Hi ha bons bungalows. Aneu-hi, banyeu-vos al mar preciós de Calella o a les fantàstiques piscines del càmping, i disfruteu de la nit d’havaneres a Calella. Viviu un bon cap de setmana vora les ones, en aquestes platges legendàries. Haureu d’anar a Menorca o a Grècia per gaudir de quelcom semblant. Seguiu el camí de ronda per trobar cales cada vegada més verges. Per dormir començarem per llocs cars i exclusius, com ara l’Hotel Sant Roc, on podreu gaudir de les havaneres pràcticament sense moure-us de la seva terrassa marinera, però pagareu la qualitat i el luxe. També molt recomanables l’Hotel Garbí, o l’Hotel Alga, que estaran, segur, molt plens. Més buits estaran els càmpings. A Calella de Palafrugell mateix ja us hem citat el bon càmping La Siesta. Fora del poble podeu anar al Cypsela, a la platja de Pals, molt més que un simple càmping. No lluny, camí de Palamós ens agrada el càmping Benelux, i per a les famílies encara ens encanta més el Mas Patotxas, un magnífic càmping familiar. Hotels bonics, fora de Calella teniu l’Hostalillo, a Tamariu, com Es Furió, o el mateix Hotel Tamariu. Allà també hi ha un altre càmping, el Tamariu. El diumenge podeu fer una excursió pels pobles medievals de Pals, Peratallada, Palau Sator… si podeu recuperar-vos de la resaca de les havaneres a temps. Sempre hi haurà un bon motiu per passar un cap de setmana a l’Empordà, amb l’excusa que sigui!.
Hay un ritual que acontece cada verano en Calella de Palafrugell el primer fin de semana de julio. Es un ritual de inicio del verano, cerca del mar, en la Costa Brava. Se trata de la noche mágica de las Habaneras, de la tradicional cantada de habaneras en la playa del Port-Bo de Calella de Palafrugell. Nosotros hemos ido muchas veces, con nuestra pandilla de amigos. Como mandan los cánones, las escuchábamos en la arena, fabricando un ron quemado. La noche era mágica. Y fuimos volviendo. Ya no las veíamos desde la playa. Había que pagar y había también mucha, mucha, mucha gente. Las oíamos desde lejos, encima de una roca, cerca del hotel San Roque. El gentío aumentaba año tras año. Hoy en día ya no se puede ir sin entrada, o sin ganas de aventura… las veré?, no las veré?. También les costará aparcar en Calella. Por eso les recomendamos hacerlo en Llafranc, o Palafrugell y caminar o coger el bus. Y a pesar de todo, si pueden pagar la entrada, o si os animáis, caiga quien caiga, a ir, os recomendamos de corazón las habaneras. Un truco: id a pasar un fin de semana en el camping La Siesta. Aparcamiento garantizado. Buenos bugalows. Id de buena mañana y disfrutad de la noche de habaneras en Calella. Este año, además, hay alicientes de sobra, además de las habaneras del Port-Bó. Así, a las 7 de la tarde, en el Canadell, junto al mar, cantan habaneras unos grupos diferentes de los invitados de la noche. También se ha organizado un mercado de artesanos. Habrá pantallas gigantes instaladas en las playas vecinas: en el Canadell, en el Port Peregrí o incluso en la plaza Nova de Palafrugell, ya tierra adentro. Las entradas se pueden adquirir a través de Servicaixa. Si os gustan los anuncios de la tele que hablan del Mediterráneo y las noches de verano junto a las olas, Calella de Palafrugell es vuestro destino. Se puede ir a pasar un fin de semana o unas vacaciones en Calella, con habaneras o sin ellas. Sus playas son legendarias. Deberán ir a Menorca o Grecia para disfrutar de algo parecido. Sigan el camino de ronda para encontrar calas cada vez más vírgenes. Para dormir empezaremos por lugares caros y exclusivos, como el hotel San Roc, donde podrán disfrutar de las habaneras prácticamente sin moverse de su terraza marinera. También muy recomendables el Hotel Garbí, o el Hotel Alga, que estarán, seguro, muy llenos. Más huecos habrá en los campings. En Calella de Palafrugell mismo ya os hemos citado el buen camping La Siesta, grande, muy grande, con todo tipo de servicios: piscinas de ensueño, bungalows … Fuera del pueblo se puede ir al Cypsela, que está en la playa de Pals, y que es mucho más que un simple camping. No lejos, camino de Palamós nos gusta el camping Benelux, y para las familias todavía mejor el Mas Patotxas, un magnífico camping familiar. Hoteles bonitos, fuera de Calella, tienen el Hostalillo, en Tamariu, como Es Furió, o el mismo Hotel Tamariu. Allí van a encontrar también hay otro camping, el Tamariu. El domingo se puede hacer una excursión por los pueblos medievales de Pals, Peratallada, Palau Sator … si podeis recuperaros a tiempo de la resaca de las habaneras. Siempre habrá un buen motivo para pasar un fin de semana en el Empordà, con la excusa que sea. Más información en la web de turismo de Palafrugell.
El Divendres de Dolors a Perelada
A la vila de Perelada, a l’Empordà etern, tindrà lloc aquest proper divendres 12 d’abril de 2019 la tradicional Processó dels Dolors. En els diferents passos d’aquesta processó es poden veure els tresors de l’església, como ara la Mare de Déu dels Dolors, la creu processional i el Sant Crist Negre, entre d’altres. Es tracta d’una de les processons més antigues de la Catalunya. Surt a les 21 hores, després de missa, com a processó solemne pels carrers del centre històric. Passa des de l’Església de Sant Martí cap a la Plaça Gran · Plaça Sant Domènec · Carrer Burriana · Carrer del Forn · Plaça de Sant Antoni · Plaça del Carme · Carrer de l’Hospital · Costa de les Monges · Plaça Ramon Muntaner per tornar a la Plaça de l’Església. A més, Peralada és una ciutat medieval amb molts atractius. Un destí fabulós per un viatge familiar. Amb el seu fastuós castell, antiga residència del llinatge Rocabertí, convertit en un graciós palau renaixentista. S’hi pot visitar l’església gòtica, la biblioteca, amb més de 80.000 volums, entre ells molts incunables. Quedareu bocabadats amb la col·lecció de ceramica i disfrutareu de la visita als cellers i les caves. El poble medieval, fet de carrers i places amb cases de pedra és una cucada. També podeu veure el claustre de Sant Domènech, que pertanyia al desaparegut convent del Roser dels agustins, avui museu de la vila. És una joia romànica del segle XI. Més difícil de veure son les pintures murals de l’església de Santa Eulàlia, romàniques. Perelada és a 140 kms de Barcelona, seguint l’autopista AP-7, sortint a Figueres, i continuant en direcció Llançà i Port-Bou. Trobareu la desviació a mà esquerra, a uns kms. de Figueres, cap al nord. Si voleu rondar per aquelles terres per setmana santa, fora una molt bona idea, descobrireu que l’Empordà és una terra de tradicions populars molt arrelades, a més d’un paisatge maravellós, i d’un conjunt de pobles medievals magnífics. Per dinar a Perelada hi ha bons restaurants: mireu la web de l’oficina de turisme. Per dormir a Perelada també hi ha molts, i molt bons llocs: mireu altre cop la web de turisme. Si voleu rondar aquests dies per l’Empordà, una idea genial, us hem de dir que és espectacular també la processó del poble de Verges, un xic lluny de Peralada. Deixant els actes pietosos, a tocar de Perelada teniu destins més que suficients per passar unes bones vacances: la vila de Vilabertran és coneguda per la seva bellíssima colegiata. A Figueres teniu el Museu del Joguet de Catalunya i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. I, segons l’edat de la vostra canalla podeu fer una visita al Teatre Museu Dalí. En aquesta ciutat podeu dormir, i dinar, a l‘Hotel Duran. També recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Hi ha un Hotel Sidorme, del grup dels hotels baratets i senzills. Al nord de Perelada s’alçen els Pirineus, el Cap de Creus, amb Sant Pere de Rodes, fantàstic monestir romànic, el poble mariner de Cadaqués, i la brillant vila de Roses, amb les seves platges familiars. Si voleu dormir per aquí, estareu de fàbula a l’Hotel Mediterráneo, a l’entrada de Roses, a uns 10 kms. de Perelada. També és molt bonic, i interessant, veure Castelló d’Empúries, amb la seva catedral, els museus, la vila medieval i els Aiguamolls de l’Empordà, un indret molt bonic, ideal per passejar amb els infants, admirant la natura que reneix. Per dormir per Castelló, teniu l’Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si voleu dinar a Perelada, us recomanem Ca la Maria, un clàssic. Per dormir-hi, dins del poble, l’Hotel de la Font, molt coquetó. En plan casa rural teniu Can Genís. Ens deixem innombrables pobles i poblets, esglésies, platges de somni… Ja ho veieu, podeu començar per la processó dels Dolors i, ja veurem com acabem!.
La villa de Perelada, en el Empordà eterno, no necesita muchos actos de promoción. Es una ciudad medieval con muchos atractivos. Un destino fabuloso para un viaje familiar. Empezamos por su fastuoso castillo, antigua residencia del linaje Rocabertí, convertido en un gracioso palacio renacentista. Se puede visitar la iglesia gótica, la biblioteca, interesantísima, con más de 80.000 volúmenes, entre ellos muchos incunables. Quedaréis boquiabiertos con la colección de cerámica y disfrutaréis de la visita a las bodegas y las cavas. El pueblo medieval, hecho de calles y plazas con casas de piedra, es una cucada. También se puede ver el claustro de Sant Doménech, que pertenecía al desaparecido convento del Roser, de los agustinos, hoy museo de la villa. Es una joya románica del siglo XI. Más difícil de ver son las pinturas murales de la iglesia de Santa Eulalia, románicas. Perelada está a 140 kms de Barcelona, siguiendo la autopista AP-7, saliendo en Figueres, y continuando en dirección Llançà y Port-Bou. Encontrarán la desviación a mano izquierda, a unos kms. de Figueres. Si quieren rondar por aquellas tierras esta semana santa, cosa que fuera o fuese una muy buena idea, descubrirán que el Empordà es una tierra de tradiciones populares muy arraigadas, además de un paisaje maravilloso, y de un conjunto de pueblos medievales magníficos. También se puede pasar allí un fin de semana, por ejemplo el del Domingo de Ramos. El viernes por la noche habrá en Perelada la tradicional Procesión de los Dolores, muy parecida a la que podéis ver en Bellpuig, cerca de Lleida. Es, quizás, el acto más relevante de la Semana Santa, con una antigüedad de 800 años. Se trata de una procesión silenciosa por las calles del casco antiguo. En el Empordà es espectacular también la procesión del pueblo de Verges, aunque un poco lejos de Peralada. Dejando los actos piadosos, muy cerca de Perelada tienen destinos más que suficientes para pasar unas buenas vacaciones: la villa de Vilabertran es conocida por su bellísima colegiata. En Figueres tienen el Museo del Juguete de Cataluña y también un poderoso castillo, el Castillo de San Fernando, la fortificación más grande, de Cataluña, de España y de Europa. Y, según la edad de sus hijos e hijas, se puede hacer una visita al Teatro Museo Dalí. En esta ciudad pueden dormir, y comer, en el Hotel Duran. También recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Hay un Hotel Sidorme, del grupo de los hoteles baratos y sencillos. Al norte de Perelada se alzan los Pirineos, el Cap de Creus, con Sant Pere de Rodes, fantástico monasterio románico, el pueblo marinero de Cadaqués, y la brillante villa de Roses, con sus playas familiares. Si quieren dormir por allí, estarán de fábula en el Hotel Mediterráneo, a la entrada de Roses, a unos 10 kms. de Perelada. También es muy bonito, e interesante, ver Castelló d’Empúries, con su catedral, los museos, la villa medieval y los Aiguamolls de l’Empordà, un lugar muy bonito, ideal para pasear con los niños, admirando la naturaleza que renace . Para dormir por Castelló, está el Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si quieren comer en Perelada, le recomendamos Ca la María, un clásico. Para dormir, dentro del pueblo, el Hotel de la Fuente, muy coqueto. En plan casa rural tienen Can Genís. Nos dejamos innumerables pueblos y aldeas, iglesias, playas de ensueño … Ya lo veis, se puede empezar por la procesión de los Dolores y, ¡ya veremos como acabamos!.
Fira del conill a Vilafant
Vilafant es un poble que està, literalment, enganxat a Figueres, a ponent. Es troba a només un parell de kms. de la capital de l’Alt Empordà, si seguiu, des del centre de la ciutat, la carretera N-260 cap a Besalú i Olot. Si ho feu arribareu a Vilafant només passar la via del tren i l’autopista, a mà esquerra. Tot i aquesta proximitat, la gent de Vilafant està orgullosa de ser-ho i no volen esdevenir un barri més de Figueres. Però, tranquils, perquè el poble de debò segueix essent un petit nucli rural, amb el seu nucli antic medieval ben conservat al voltant d’una església cistercenca. I per quina raó sortim ara a parlar de Vilafant?. Doncs per la seva Fira del Conill, que no és poca cosa. És una fira dedicada al conill, sí, és clar, però també a l’artesania, amb més de 100 parades d’artesans l’any passat, i a la gastronomia. Les fleques i pastisseries fan les famoses cues de conill, una pasta que heu de provar, com el vi de la cooperativa. Però amb la fira no s’acaba pas tot. Hi ha més de 2.000 metres quadrats d’exposició als carrers del poble on s’hi fan exposicions, concursos, tallers, activitats per infants o concerts, com ara el “Conill in Concert” que organitza Ràdio Vilafant el mateix dia de la Fira del Conill. Tot aquest proper diumenge 3 d’abril. Empordà. No us ho perdeu. Mireu la programació per aquest any a la web de l’ajuntament o al facebook de la fira. Per dinar proposen un munt de restaurants que oferiran els seus serveis per la fira. En concret 9 restaurants, 1 pastisseria i 1 cooperativa de vins. Son: Cuina 22, també El Bar de la Plaça, el restaurant La Quinta Forca, el restaurador Carles Antoner, el local L’elegància del Paladar, l’associació La Cuina del Vent, que englpoba les propostes de Can Jeroni, Amiel Molins, Falconera i Voramar. Per acabar la pastisseria Parc Bosch. A nosaltres ens agrada, a l’antiga N-II de Figueres, Can Costa, un restaurant, amb una cuina molt reconeguda. Bella decoració interior. I després de viure la Fira del Conill emporteu-vos a casa una bossa de cues de conill de Can Morera, de Cal Flequer o del Forn de la Plaça o de la pastisseria del Parc Bosch. I si pujar a Vilafant només pel poble o la fira es fa poca cosa, penseu que podeu passar el dia, i el cap de setmana visitant la propera Figueres, que és una ciutat ideal per un cap de setmana, amb importantíssims atractius per a les famílies amb nens. Us n’explicarem uns quants. Per exemple el teatre Museu Dalí, una visita imprescindible. Com també ho és el Museu del Joguet de Catalunya, un gran museu nacional, poc conegut, on reviureu la vostra infància. O el Museu de l’Empordà, amb una bona col·lecció d’art. Hi ha un bon Museu de la Tècnica, amb objectes de la industrialització de tota la comarca. Si parlem d’edificis, a Figueres podeu visitar un casc antic bufó, res de l’altre món, amb una església gran, cases d’època i una rambla divertida. Menció a banda requereix el fascinant castell de Sant Ferran, un fabulós exemple de fortificació del XVIII, que es pot visitar, per fora, per dins i per les entranyes. Val la pena anar a Figueres només per visitar la fortalesa de Sant Ferran. I si parlem de la comarca no acabaríem de donar-vos referències. Deixeu-nos citar només un monument, el monestir de Vilabertran, que està situat a escassos dos kms. de la ciutat. Pràcticament al costat. Arribareu a Vilafant per carretera a través de l’autopista A-7, prenent la sortida 4, la de Figueres sud. A la rotonda agafeu l’antiga N-II i aneu cap a Figures Centre. Qualsevol carrer a mà esquerra us portarà, passant sota la via de l’AVE, o per sobre, a Vilafant. Si no ho veieu clar acabeu d’arribar al centre de la ciutat i gireu a mà esquerra per la N-260 cap a Besalú i Olot. Per dormir, prop de Vilafant, a la carretera N-260 hi ha l’Hotel Travé. Còmode i net. Bé de preu. A Figueres, a més, hi ha molts llocs per menjar, i per dormir. De fet ens resulta súmament difícil imaginar una altra ciutat amb més i millors hotels i restaurants. Nosaltres, ja ho sabeu, som fans de l‘Hotel Duran. Una cuina magnífica, un servei excepcional, digne d’una estrella Michelin, resumits en un menú que no està malament de preu. Habitacions familiars un pèl més cares, però molt d’acord amb el glamour del lloc. També molt recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Interessant el Plaza Inn, de la cadena internacional, que és una bona referència. En els Hotels Sidorme, n’hi ha un a Figueres, trobareu habitacions boniques i molt bé de preu. En la majoria d’aquests hotels els nens dormen gratis amb els pares. Us hem convençut que us arribeu a gaudir de la Fira del Conill?. Esperem que decidiu que sí!.
Figueres es una ciudad ideal para un fin de semana porque esta villa tiene importantísimos atractivos para las familias con niños. Os explicaremos unos cuantos. Por ejemplo el teatro Museo Dalí, que domina la ciudad, y las calles, plazas y fachadas del casco antiguo, como la del propio teatro y la de la Torre Galatea, (en la foto). Una visita imprescindible. Como también lo es el Museo del Juguete de Cataluña, un gran museo nacional, poco conocido, donde reviviran su infancia. O el Museo del Empordà, con una buena colección de arte. También hay un buen Museo de la Técnica, con objetos de la industrialización de toda la comarca. Si hablamos de edificios, en Figueres hay un casco antiguo bonito, aunque nada del otro mundo, con una iglesia grande, casas de época y una rambla divertida. Mención aparte requiere el fascinante castillo de San Fernando, un fabuloso ejemplo de fortificación del siglo XVIII, que se puede visitar, por fuera, por dentro y por las entrañas. Vale la pena ir a Figueres sólo por ver el castillo de San Fernando. Y si hablamos de Figueres como destino este fin de semana és porque en un pueblo vecino, en Vilafant, tiene lugar la feria del conejo, una excusa fabulosa para subir hasta aquí arriba y pasar el domingo con los niños. Y si hablamos de toda la comarca no acabaríamos de hablar de buenas oportunidades de turismo familiar. Dejadnos citar sólo un monumento, el monasterio de Vilabertran, que está situado a escasos dos kms. de la ciudad. Prácticamente al lado. Pero Figueres es un buen, muy buen punto de excursiones por el Empordà, Costa Brava, por el Pirineo próximo. Pero eso ya lo decidiréis vosotros. Nosotros os hemos presentado la ciudad de Figueres. Lleguense por carretera a través de la autopista A-7, tomando la salida 4, Figueres sur. En tren también es fácil ir a Figueres, porque la estación está en el centro. También lo es con el bus. En Figueres hay muchos lugares para comer, y para dormir. De hecho nos resulta sumamente difícil imaginar otra ciudad con más y mejores hoteles y restaurantes. Nosotros, ya lo sabéis, somos fans del Hotel Duran. Una cocina magnífica, un servicio excepcional, digno de una estrella Michelin, resumidos en un menú que no está mal de precio. Habitaciones familiares un poco más caras, pero muy de acuerdo con el glamour del lugar. También muy recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Interesante el Plaza Inn, de la cadena internacional. Es una buena referencia. En los Hoteles Sidorme, hay uno en Figueres, encontrará habitaciones bonitas y muy bien de precio. En la mayoría de estos hoteles los niños duermen gratis con los padres.
Port Lligat
El Cap de Creus, com tothom sap, és un espai natural protegit, just on els Pirineus toquen el mar, situat al nord de l’Empordà. És inmens, ocupa territori de vuit municipis diferents. Dins el parc hi ha multitud de racons fantàstics per fer-hi sortides familiars. Molts d’ells els hem recollit ja en aquest mateix bloc. Però avui us volem parlar d’un lloc que ja heu visitat, o heu sentit anomenar: la deliciosa cala de Port Lligat. Aquest racó de mar és el port natural de Cadaqués. La bella vila blanca s’obre a llevant en una badia fabulosa, encantadora, però oberta perillosament a l’est. Per això la gent del poble, els pocs pescadors que hi queden, prefereix deixar la barca a Port-Lligat. La ruta amb cotxe que hi va porta passa pel darrera de Cadaqués evitant entrar-hi, un fet interessant, perquè a l’estiu el trànsit és impossible. Aquesta carretera va des de la rotonda de l’entrada de Cadaqués, fins a Port-Lligat i, si voleu fins el paratge anomenat s’Alqueria, ple de cases de gent benestant i delicioses cales. Més enllà podeu arribar-vos fins el far del Cap de Creus. També podeu pujar des de poble, a peu, fins el cementiri i baixar a Port-Lligat. Si aneu amb cotxe cal saber que costa d’aparcar-hi a l’estiu i que l’anada i la tornada es fa per una carretera diferent, perquè tot el trajecte és de via única. Port-lligat son quatre cases, un petit port, un parell d’hotels i la casa de Dalí. Un espai màgic.
A partir de Port-lligat, un munt de camins permeten el viatger contemplar la torturada geografia d’aquest indret fabulós. La platja és de picons, i sorra negra, com totes les de Cadaqués. La anada fins el proper far de Cap de Creus és obligada. La pujada regala vistes esplèndides damunt Portlligat, la seva illa, Cala Joncols i, quan ja veiem el far, de Cala Juganera i Cala Culip. Port-lligat, com tot Cap de Creus és, a la vegada una terra inhòspita i al·lucinant. Fascinant. A Cadaqués podeu dormir a l’hostal Sa Guarda, familiar i acollidor. Preciós i amb unes vistes increïbles de la badia és Es Llané Petit. El Rocamar, un clàssic, o el Playa Sol, molt ben situat, són alternatives molt interessants. Fora el poble, a la zona campestre d’es Caials teniu el Sol Ixent, un hotel molt especial. El Càmping Cadaqués, on hem dormit moltes nits, no és el millor d’Europa, però si que és un dels més entranyables, i més ben situats. Per dinar o sopar, a més del restaurant del Far de Cap de Creus, us recomanem La Gritta, una pizzeria, amb pasta i altres plats de la terra, barata i bona. O bé Es Baluard, al mig de la badia, al port. O bé Els Pescadors, que està al costat. Per arribar-vos a Port-lligat preneu l’autopista AP-7, de Barcelona a França, sortint a la sortida 4, anant en direcció Roses. De Roses anem cap a Cadaqués. D’allà seguiu la carretera de Port Lligat que és la del camí senyalitzat cap el Far.
El Cap de Creus es un espacio natural protegido situado al norte del Empordà. Es inmenso, ocupa el territorio de ocho municipios diferentes. Dentro del parque hay multitud de rincones fantásticos para hacer salidas familiares. Muchos de ellos ya los hemos recogido en este mismo blog. Pero hoy os queremos hablar de la ruta en coche que más se adentra dentro del espacio protegido. La que les puede hacer comprender mejor, a vosotros y a vuestras criaturas, el mundo mineral, formado de roca, agua y viento en el que os habeis metido. Quizá más adelante cerrarán la carreterita y el camino del faro. Entonces sólo se podrá llegar a pie o en bici. Sin embargo, la ruta, y el paisaje seguirán valiendo el esfuerzo. El itinerario propuesto parte de la entrada de la población de Cadaqués, donde tenéis que coger la desviación que sube hacia Port-Lligat, hasta el faro del Cap de Creus. La ruta se desvía pronto del agua marina y sube por caminos que permiten al viajero contemplar la torturada geografía de este lugar mágico. La subida regala vistas espléndidas sobre Portlligat, su isla, Cala Joncols y, cuando ya vemos el faro, de Cala Joganera. Llegados cerca del faro, vemos el lado norte de la costa, con el paraje de Tudela y Cala Culip. Pasamos el itsmo y aparcamos. Desde el faro podemos caminar hasta la punta misma del Cap de Creus, ver la mar de aquí y la de allí, y las islas del Cinc d’Oros y s’Encalladora. Horizonte sin límites. Una tierra inhóspita y agreste, y sin embargo fascinante. El antiguo faro es actualmente uno de los centros de interpretación del Parque Natural. También es un bar y un restaurante. Cuando vamos a Cap de Creus dormimos siempre en Cadaqués, en Sa Guarda, familiar y acogedor. Precioso y con unas vistas increíbles de la bahía es El Llané Petit. El Rocamar, un clásico, o el Playa Sol, muy bien situado, son alternativas muy interesantes. Fuera el pueblo, en la zona campestre de Els Caials tienen el Sol Naciente, un hotel muy especial. El Camping Cadaqués, donde hemos dormido muchas noches, no es el mejor de Europa, pero si que es uno de los más entrañables, y mejor situados. Para comer o cenar, además del restaurante del Faro de Cap de Creus, les recomendamos Es Baluard, en medio de la bahía, en el puerto. O bien en Els Pescadors, que están al lado. Para llegar hasta el faro de Cap de Creus tomen la autopista AP-7, de Barcelona a Francia, saliendo en la salida 4, yendo en dirección a Roses. De Roses vamos hacia Cadaqués. De ahí sigan la carretera de Port Lligat y después el camino señalizado hasta el Faro.
Sant Pere de Rodes, revisitat
Hem tornat al magnífic monestir romànic de Sant Pere de Rodes, al cap de Creus, damunt Port de la Selva. Ara feia uns anys que no hi pujàvem i la veritat és que ha millorat molt. Tot està restaurat, net i endreçat. Disseny modern. Es visita fins el darrer racó, i moltes zones les hem vist per primer cop. Continua essent un lloc màgic, tel·lúric. Aquesta joia del primer romànic català impressiona. Es tracta d’un monument únic, esplèndit, edificat l’any 1000 en unes condicions molt dures. I el paisatge que el rodeja, corprèn el viatger. A mig aire de la serra de Sa Verdera, on un bonic castell medieval i unes vistes de somni esperen l’esforçat caminant que gosi pujar pel camí costerut, penjat damunt el mar blau, immens, en les terres agrestes del Cap de Creus, el monestir ens ofereix la puresa de les seves línies i la força de la seva construcció en pedra nua. Si finalment us decidiu a pujar fins el castell de Sa Verdera, que senyoreja aquestes penyes, a una bona hora de camí, albirareu tota la Costa de Tramuntana i tot l’Empordà fins el Pirineu més alt. A sant Pere de Rodes s’hi arriba fàcil per una bona carretera des de Vilajuija, prop de Roses. Son 8 kms amb corbes però sense perills. Des del Port de la Selva, hi ha una petita carretera amb més pujada i en més mala condició. Us la recomanem millor de baixada. Dalt de tot, a més d’un mirador, hi ha bon aparcament. A un kilometre i mig un de molt gran. A uns 700 metres un de més petit, que pot estar ple. El preu de l’entrada no és car. I l’abadia val la pena!.
Si heu de dormir per allà podeu gaudir d’un hotel molt amable amb les famílies, que admet nens a les habitacions i està rodejat d’un parc preciòs, amb piscina exterior i interior i fins jacuzzi. Us el recomano: és l’Hotel Mediterràneo Park de Roses. O bé l’hotel Grimar, a Llança, amb molt de terreny, parc, piscina i bona gastronomia. Aquests dos hotels no estan dins Port de la Selva, però si en poblacions properes. Dins Port teniu un hotel amb encant, però un xic estrany: el Portocristo. També hi ha un parell de bons càmpings, sobretot el de Port de la Vall. Per menjar nosaltres sempre anem al restaurant del mateix monestir, força bo. Bons menús, bones vistes, a preus moderats. Tel: 972 194 233. Si baixeu al Port de la Selva, teniu el Bellavista, a la vora la platja i el port. Tel: 972 387 050. I a Cadaqués la pizzeria la Gritta, econòmica i amb bon preu. No deixeu de tornar a visitar Sant Pere de Rodes qualsevol cap de setmana.
El monasterio de Sant Pere de Rodes, en el cabo de Creus, en Port de la Selva, es un lugar mágico, telúrico. Esta joya del románico impresiona y el paisaje que lo rodea aún más. A medio aire de la sierra de Sa Verdera, colgado sobre el mar azul, inmenso, el monasterio nos ofrece la pureza de sus líneas y la fuerza de su construcción en piedra desnuda. Puedes subir, si hay ganas, hasta el castillo de Sa Verdera, que señorea estas peñas, una buena hora de camino. Divisar toda la costa de Tramuntana y todo el Empordà hasta el Pirineo más alto: eso ofrece la subida. Se llega al monasterio desde Vilajuija, cerca de Roses o bien desde el Port de la Selva, por carreteras viradas. Si tiene que dormir por allí podrá disfrutar de un hotel muy amable con las familias, que admite niños en las habitaciones y está rodeado de un parque precioso, con piscina exterior e interior y hasta jacuzzi. Os lo recomiendo: es el Hotel Mediterráneo Park de Roses. O bien del hotel Grimar, a Llançà, con mucho terreno, parque, piscina y buena gastronomía. Estos dos hoteles no están en Port de la Selva, pero si en poblaciones cercanas. Dentro del Port tiene un hotel con encanto, pero un poco extraño: el Portocristo. También hay un par de buenos campings, sobre todo el de Port de la Vall. Para comer nosotros siempre vamos al restaurante del mismo monasterio. Buenos menús, buenas vistas, a precios moderados. Tel: 972 194 233. Si bajáis al Port de la Selva, teneis el Bellavista, cerca la playa y el puerto. Tel: 972 387 050.
Figueres, revisitada
Hem tornat a parar a Figueres. I aquesta vegada per a dormir. Figueres és una ciutat ideal per un cap de setmana. I possiblement per un cap de setmana d’hivern, rúfol, amb fred, amb pluja. A l’estiu, en lloc d’anar a Figueres, el temps convida més a la banyada, i per tant, a marxar cap a la Costa Brava, tan propera. A la tardor els arbres de colors ens criden cap a la Garrotxa, que també està a tocar de la capital de l’Empordà. En canvi, a l’hivern, si no hi ha neu a les muntanyes, perquè no Figueres?. O a la primavera, oi?. La vila te importantíssims atractius per a les famílies amb nens i nenes. Us n’explicarem uns quants. Per exemple el teatre Museu Dalí, que domina la ciutat, i els carrers, places i façanes del casc antic, com la del propi teatre i la de la Torre Galatea. Una visita imprescindible. Com també ho és el Museu del Joguet de Catalunya, un gran museu nacional, poc conegut, on reviureu la vostra infància. O el Museu de l’Empordà, amb una bona col·lecció d’art. Hi ha un bon Museu de la Tècnica, amb objectes de la industrialització de tota la comarca. Si parlem d’edificis, a Figueres podeu visitar un casc antic bufó, res de l’altre món, amb una església gran, cases d’època i una rambla divertida. Menció a banda requereix el fascinant castell de Sant Ferran, un fabulós exemple de fortificació del XVIII, que es pot visitar, per fora, per dins i per les entranyes. Val la pena anar a Figueres només per visitar la fortalesa de Sant Ferran. I si parlem de la comarca no acabaríem de donar-vos referències. Deixeu-nos citar només un monument, el monestir de Vilabertran, que està situat a escassos dos kms. de la ciutat. Pràcticament al costat. Però Figueres és un bon, molt bon punt d’excursions per l’Empordà, Costa Brava, pel Pirineu proper. Però això ja ho decidireu vosaltres. Nosaltres només us hem presentat la ciutat de Figueres!. Arribeu-hi per carretera a través de l’autopista A-7, prenent la sortida 4, Figueres sud. En tren també és fàcil anar a Figueres, perquè l’estació està al centre. També és senzill anar-hi amb bus.
A Figueres hi ha molts llocs per menjar, i per dormir. De fet ens resulta súmament difícil imaginar una altra ciutat amb més i millors hotels i restaurants. Nosaltres, ja ho sabeu, som fans de l‘Hotel Duran. Hi hem dormit i hi hem dinat i sopat. Un hotel clàssic, molt net, amb totes les comoditats. Una cuina magnífica, un servei excepcional, digne d’una estrella Michelin, resumits en un menú que no està malament de preu. Habitacions familiars un pèl més cares, però molt d’acord amb el glamour del lloc. També molt recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Interessant el Plaza Inn, de la cadena internacional, que és una bona referència. En els Hotels Sidorme, n’hi ha un a Figueres, trobareu habitacions boniques i molt bé de preu. En la majoria d’aquests hotels els nens dormen gratis amb els pares. Us hem convençut per tal que un dia d’aquests us arribeu a Figueres?. Esperem que decidiu que sí!.
Figueres es una ciudad ideal para un fin de semana. Y posiblemente para pasar allí un fin de semana de invierno, desapacible, con frío, con lluvia. En verano, en lugar de ir a Figueres, el tiempo invita más a la bañada, y por tanto, a salir hacia la Costa Brava, tan cercana. En otoño los árboles de colores nos llaman hacia la Garrotxa, que también está junto a la capital del Empordà. En cambio, en invierno, si no hay nieve en las montañas, ¿porque no Figueres?. O en primavera, ¿verdad?. La villa tiene importantísimos atractivos para las familias con niños. Os explicaremos unos cuantos. Por ejemplo el teatro Museo Dalí, que domina la ciudad, y las calles, plazas y fachadas del casco antiguo, como la del propio teatro y la de la Torre Galatea, (en la foto). Una visita imprescindible. Como también lo es el Museo del Juguete de Cataluña, un gran museo nacional, poco conocido, donde reviviran su infancia. O el Museo del Empordà, con una buena colección de arte. También hay un buen Museo de la Técnica, con objetos de la industrialización de toda la comarca. Si hablamos de edificios, en Figueres hay un casco antiguo bonito, aunque nada del otro mundo, con una iglesia grande, casas de época y una rambla divertida. Mención aparte requiere el fascinante castillo de San Fernando, un fabuloso ejemplo de fortificación del siglo XVIII, que se puede visitar, por fuera, por dentro y por las entrañas. Vale la pena ir a Figueres sólo por ver el castillo de San Fernando. Y si hablamos de la comarca no acabaríamos. Dejadnos citar sólo un monumento, el monasterio de Vilabertran, que está situado a escasos dos kms. de la ciudad. Prácticamente al lado. Pero Figueres es un buen, muy buen punto de excursiones por el Empordà, Costa Brava, por el Pirineo próximo. Pero eso ya lo decidiréis vosotros. Nosotros os hemos presentado la ciudad de Figueres. Lleguense por carretera a través de la autopista A-7, tomando la salida 4, Figueres sur. En tren también es fácil ir a Figueres, porque la estación está en el centro. También lo es con el bus. En Figueres hay muchos lugares para comer, y para dormir. De hecho nos resulta sumamente difícil imaginar otra ciudad con más y mejores hoteles y restaurantes. Nosotros, ya lo sabéis, somos fans del Hotel Duran. Una cocina magnífica, un servicio excepcional, digno de una estrella Michelin, resumidos en un menú que no está mal de precio. Habitaciones familiares un poco más caras, pero muy de acuerdo con el glamour del lugar. También muy recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Interesante el Plaza Inn, de la cadena internacional. Es una buena referencia. En los Hoteles Sidorme, hay uno en Figueres, encontrará habitaciones bonitas y muy bien de precio. En la mayoría de estos hoteles los niños duermen gratis con los padres. Suban a Figueres uno de estos fines de semana.
Fira de la castanya a Maçanet de Cabrenys
Maçanet de Cabrenys és un poble de l’Alt Empordà. En aquest cas podríem fins i tot dir-ne de l’altíssim Empordà, perquè quasi toca ja a la Catalunya Nord, terres ara de França. Si pugeu fins Maçanet aquest proper diumenge no us en penedireu. Podreu veure i viure la seva Fira de la Castanya, que serà el diumenge 4 de novembre de 2018. Hi haurà diferents tallers i activitats per a la canalla i les famílies, al llarg del dia, repartides pel centre de la vila. També s’ofereixen unes jornades gastronòmiques als restaurants. A més, cal dir que els afores del poble són encantadors, amb nombroses fonts, boscos frondosos, gorgs i indrets que conviden a la passejada. Especialment interessant resulta pels que sou aficionats a recórrer llocs històrics. Podeu arribar-vos fins la mina de talc, a la carretera que puja cap a La Vajol. Una mina que també farà les delícies dels amants de cercar minerals. Una mina que va passar a la història quan en Joan Negrín, president del govern republicà l’escollí per amagar-hi un seguit de quadres del museu del Prado i un fabulós tresor en or i diners. També us encantarà pujar fins el pas fronterer del Coll de Manrella, per on van passar a França moltíssims exiliats, entre ells Lluís Companys. Un monument ho recorda. El coll és accessible en cotxe, tot i que, de vegades, està tancat el pas cap al poble de les Illes, a la Catalunya Nord. Podeu veure totes aquestes coses en el curs d’una visita a la Vall de Cabrenys, que inclogui Darnius, La Vajol i Maçanet de Cabrenys. També podeu fer una ruta cap a Les Illes i Ceret, a l’altra banda de la frontera. O remuntar fins Costoja, per veure la seva esglèsia romànica, una meravella. Per arribar a Maçanet de Cabrenys el millor és arribar-se fins Figueres, per la A-2 en direcció La Jonquera, i sortir abans d’arribar a aquesta darrera població. Gireu en direcció Darnius, i després a Maçanet de Cabrenys. Al poble hi ha molts hotels i restaurants. Recomanem La Quadra. Habitacions familiars senzilles. També bé Els Caçadors, un altre hotel i restaurant tipus hostal de tota la vida. Can Tenli és un restaurant ben tradicional. Una aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques. Molt recomanat és el restaurant de Tapís, un poblet més amunt de Maçanet. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. El veureu al costat de la carretera, tel. 972 543 311. A La Vajol teniu els apartaments Can Quera. I per menjar podeu anar a Casa Comaulis, a la plaça Major, 3, Tel: 972 535 125, o bé al restaurant Mandrella, la mateixa carretera que va fins el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223.
Maçanet de Cabrenys es un pequeño pueblo de la comarca del Alt Empordà. En este caso podríamos incluso llamarlo del altísimo Empordà, porque toca ya en la Cataluña Norte, tierras ahora de Francia. Si subís hasta allí este domingo no os arrepentireis. Podréis ver su núcleo medieval lleno de talleres y juegos, actividades variadas, con motivo de la feria de la castaña. Las afueras del pueblo son encantadoras, con numerosas fuentes, bosques frondosos y lugares que invitan al paseo. Especialmente interesante resulta para los que sois aficionados a recorrer lugares históricos. Pueden llegar paseando hasta la mina de talco, en la carretera que sube hacia La Vajol. Una mina que también hará las delicias de los amantes de buscar minerales. Una mina que pasó a la historia cuando Juan Negrín, presidente del gobierno republicano la escogió para esconder una serie de cuadros del museo del Prado y un fabuloso tesoro en oro y dinero. También os encantará subir hasta el paso fronterizo del Coll de Manrella, por donde pasaron a Francia muchísimos exiliados, entre ellos Lluís Companys. Un monumento lo recuerda. El cuello es accesible en coche, aunque, a veces, está cerrado el paso hacia el pueblo de las Illes, en la Cataluña Norte. Por su situación fue un lugar con mucho contrabando. También lugar de paso obligado de fugitivos de la guerra mundial. Podéis ver todas estas cosas en el curso de una visita al Valle de Cabrenys, que incluya Darnius, La Vajol y Maçanet de Cabrenys. También se puede hacer una ruta hacia Las Illes y Ceret, al otro lado de la frontera. O remontar hasta Coustouges, para ver su iglesia románica, una maravilla. Para llegar lo mejor es acercarse hasta Figueres, por la A-2 en dirección La Jonquera, y salir antes de llegar a esta última población. Giren en dirección Darnius, y después en Maçanet de Cabrenys. Hay buenos hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Nos han hablado muy bien de La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Una apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas. También muy recomendado es el restaurante de Tapis, un pueblecito más arriba de Maçanet. Un buen lugar para comer bien. Lo veréis al lado de la carretera, tel. 972 543 311. Para dormir en el pueblo vecino de La Vajol tienen los apartamentos Can Quera. Y para comer pueden ir a Casa Comaulis, en la plaza Mayor, 3, Tel.: 972 535 125, o bien al restaurante Mandrella, la misma carretera que va hasta el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223.
@ Sortides familiars 
You must be logged in to post a comment.