Fira del torró i la xocolata a la pedra


agramunt2

Agramunt és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya. Conserva tota ella un aire medieval i te molts monuments, entre els quals destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, (a la foto) i l’espai Guinovart, a més de molts altres reclams turístics. Però això no és el que avui volíem explicar-vos. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, el proper cap de setmana del Pilar. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu mostres d’oficis antics, com a totes les fires. A més, una secció gastronòmica on degustar la cuina dolça d’arreu del món i la cuina tradicional de l’Urgell.  També hi ha racons dedicats a la venda i tast de vins, cava, formatges, oli i altres productes de la terra.  Hi ha lloc reservat per seure’s a menjar tot el que hagueu comprat. A la Plaça del Mercadal s’hi representa una obra de teatre sobre la llegenda del Torró d’Agramunt. També hi ha diverses activitats pensades pels més menuts. En fi, un cap de setmana diferent. Pujeu a Agramunt des de Tàrrega o Cervera per l’autopista A-2, la de Lleida. Per menjar, si fer el tastaolletes per la fira no us ha satisfet tota la gana, us recomanem el restaurant Crich a la plaça del Pou, 4 Tel.: 973 39 01 09.

Agramunt es una muy interesante villa del interior de Cataluña. Conserva toda ella un aire medieval y tiene muchos monumentos, entre los que destaca la iglesia románica de Santa María, (en la foto) y el espacio Guinovart, además de muchos otros reclamos turísticos. Pero eso no es lo que hoy queríamos contaros. Lo que os proponemos es visitar Agramunt con motivo de su Feria del Turrón y del Chocolate a la piedra, el próximo fin de semana del Pilar. Porque Agramunt es la cuna de este chocolate con canela que los abuelos y padres antiguamente rayaban con un cuchillo para hacer el desayuno de los domingos. Y de un turrón, con avellana vista, azucarado y caramelizado entre dos obleas. El turrón de Agramunt no lo pueden confundir. Y deben tener buena dentadura para comerlo. El fin de semana del Pilar, la villa se abre para acoger a todo aquel que quiera disfrutar de una feria diferente. Además de espacios dedicados a la elaboración y venta del turrón y el chocolate, también encontrará muestras de oficios antiguos, como en todas las ferias. Además, una sección gastronómica donde degustar la cocina dulce de todo el mundo y la cocina tradicional de l’Urgell. También hay rincones dedicados a la venta y degustación de vinos, cava, quesos, aceite y otros productos de la tierra. Hay lugar reservado para sentarse a comer todo lo que hayan comprado. En la Plaza del Mercadal se representa una obra de teatro sobre la leyenda del Turrón de Agramunt. También hay varias actividades pensadas para los más pequeños. En fin, un fin de semana diferente. Subid hasta Agramunt desde Tàrrega o Cervera por la autopista A-2, la de Lleida. Para comer, si hacer el moscón por la feria no ha satisfecho todo su apetito, le recomendamos el restaurante Crich en la plaza del Pou, 4 Tel.: 973 39 01 09.

Sant Pau del Camp


paucamp

Sant Pau del Camp és un monestir romànic al bell mig de Barcelona. Una joia del romànic català amagada entre els carrers del popular barri del Raval. Sant Pau del Camp és una de les esglèsies més antigues que es conserven a Barcelona. Arribar-hi no te cap pèrdua possible. Cal anar des de les Rambles de Barcelona, en direcció al Paral·lel, seguint el carrer de Sant Pau. Passada la nova Rambla del Raval trobareu la plaça i el parc que l’envolten. El monestir és una cucada. Petit i exerit. Un temple de creu llatina, quasi grega, amb una espadanya. Un claustre molt original, quasi bé únic, (a la foto), i una sala capitular. Res més i res menys. Sobri, espectacular, recollit, esplendorós, en resum un cenobi minúscul que, a la vegada, és una de les peces més extraordinàries de l’art català. I tot a dos passes, al cor de la Barcelona vella. Podeu aprofitar per fer una volta pel Raval, veure les transformacions que està patint, o guanyant. Potser baixar fins les Drassanes i fer una visita al Museu Marítim, o anar fins el port. En tot cas, Sant Pau del Camp pot ser un bon motiu de passeig, un dissabte o diumenge al matí amb la família.

Sant Pau del Camp es un monasterio románico en el centro de Barcelona. Una joya del románico catalán escondida entre las calles del popular barrio del Raval. Sant Pau del Camp es una de las iglesias más antiguas que se conservan en Barcelona. Llegar no tiene ninguna pérdida posible. Hay que ir desde las Ramblas de Barcelona, en dirección al Paralelo, siguiendo la calle de Sant Pau. Pasada la nueva Rambla del Raval se encuentra la plaza y el parque que lo rodean. El monasterio es una cucada. Pequeño pero matón. Un templo de cruz latina, casi griega, con una espadaña. Un claustro muy original, casi único, (en la foto), y una sala capitular. Nada más y nada menos. Sobrio, espectacular, recogido, esplendoroso, en resumen un cenobio minúsculo que, a la vez, es una de las piezas más extraordinarias del arte catalán. Y todo a dos pasos, en el corazón de la Barcelona vieja. Podéis aprovechar para dar una vuelta por el Raval, ver las transformaciones que está sufriendo, o ganando. Quizás bajar hasta las Drassanes y hacer una visita al Museo Marítimo, o ir hasta el puerto. En todo caso, Sant Pau del Camp puede ser un buen motivo de paseo, un sábado o domingo por la mañana con la familia.

Casa dels Dofins a Badalona


casadofins

Molta gent sap que Badalona te un important passat Romà. Baetulo fou un establiment molt important a la costa catalana, de la categoria d’Iluro, Blanda i altres. Molta gent ha visitat les famoses termes romanes, al subsol del Museu de Badalona. No tothom coneix, però, altres importants restes, que també són visitables. Com per exemple l’àrea de Fòrum, amb el Cardus i el Decúmanus perfectament conservats, i tot un seguit de carrers amb “Tavernae”, botigues i mercats. Totes aquestes restes, sepultades durant segles a la plaça Font i Cussó, s’estan museitzant. Encara menys gent ha vist l’esplèndida i evocadora recreació del jardí de Quint Licini, una obra d’art de la museologia moderna. Partint de les restes d’una piscina, s’ha reconstruït una escena familiar al pati d’una casa romana. Ara bé, el que poquíssima gent sap és que, a tocar d’aquestes excavacions hi ha dues cases benestants, dues “Domus” completament originals, magnífiques, amb el seu “Implúvium”, les seves habitacions, incloses les pintures, els terres i els mosaics, com el de la foto. A més, completen la visita una sèrie d’objectes de la vida cotidiana molt ben escollits i molt ben mostrats. Ni pocs ni masses, els justos i necessaris. De nou la presentació mereix una menció honorífica de “cum laude”. Llum, so, imatge, creen l’atmòsfera ideal per una visita que recordareu. Els vostres infants aprendran en poca estona tot el que cal saber de com era una mansió romana. No us ho perdeu. Visites restringides. Truqueu al Museu de Badalona i reserveu hora per la propera visita guiada, un cap de setmana d’aquests.

Mucha gente sabe que Badalona tiene un importante pasado romano. Baetulo fue un establecimiento muy importante en la costa catalana, de la categoría de Iluro, Blanda y otros. Mucha gente ha visitado las famosas Termas, en el subsuelo del Museo de Badalona. No todo el mundo conoce, sin embargo, otros importantes restos, que también son visitables. Como por ejemplo el área de Foro, con el Cardus y el Decumanus perfectamente conservados, y toda una serie de calles con “Tavernae”, tiendas y mercados. Todos estos restos, sepultados durante siglos en la plaza Font i Cussó, se están museizado. Aún menos gente ha visto la espléndida y evocadora recreación del jardín de Quinto Licinio, una obra de arte de la museología moderna. Partiendo de los restos de una piscina, se ha reconstruido una escena familiar en el patio de una casa romana. Ahora bien, lo que poquísima gente sabe es que, junto a estas excavaciones hay dos casas acomodadas, dos “Domus” completamente originales, magníficas, con su “impluvium”, sus habitaciones, incluidas las pinturas, los suelos y los mosaicos, como el de la foto. Además, completan su visita una serie de objetos de la vida cotidiana muy bien escogidos y muy bien mostrados. Ni pocos ni demasiados, los justos y necesarios. De nuevo la presentación merece una mención honorífica de “cum laude”. Luz, sonido, imagen, crean la atmósfera ideal para una visita que recordareis. Sus hijos e hijas aprenderán en poco tiempo todo lo que hay que saber de cómo era una mansión romana. No os lo perdáis. Visitas restringidas. Llamen al Museo de Badalona y reserven ya hora para la próxima visita guiada, un fin de semana de estos.

Palau dels Castellarnau


castellarnau

Pobles, viles i ciutats catalanes són plens d’edificis civils maravellosos. Palaus i cases fortes, castells i mansions. Com aquest fantàstic palau que està situat al carrer de Cavallers, a Tarragona, en ple casc antic d’aquesta bellíssima ciutat mediterrània. El palau Castellarnau fou la casa pairal d’aquesta família, originària del Pallars, de la petita noblessa catalana. Avui és un museu de l’ajuntament que disfrutareu visitant amb els vostres fills i filles. Us sentireu reculats 300 anys en el temps. Fins l’època en que el més rics d’aquesta terra ballaven minuets en aquests fastuosos salons de ball. Potser els seus fantasmes encara ho fan. El palau ho te tot. Ho conserva tot. Banys amagats. Llits amb dosell. Aranyes de cristall de vertígen. Cuines de carbó. Un pati fresquívol. Sales de tots els colors: blau, verd, daurat… Miralls, mobles, tapissos, alfombres, quadres, retrats de gent tibada i important. Arribeu-vos a Tarragona i passeu-hi el dia. Fareu tota l’escala històrica. Monuments romans com el circ, l’amfiteatre o el Fòrum. Medievals com la catedral. Barrocs com els palaus Castellarnau o Canals. Feina per diversos dies. Però si ja heu vist totes les ruïnes romanes, si ja heu visitat mil i una vegades el barri antic, la catedral, el pretori i el Museu Arqueològic, llavors, us proposem una cosa que potser no heu fet: la visita als palaus Castellaranau i Canals. Noblessa i burgesia. Poder i diners. Segles XVIII i XIX. Ja els heu vist potser?. A Tarragona teniu mil llocs on anar a dinar. De tota mena. Restaurants de cuina catalana, pizzeries, braseries. Per dormir diversos hotels de negocis us faran descompte el cap de setmana. Ens agrada especialment el Ciutat de Tarragona.

Pueblos, villas y ciudades catalanas están llenos de edificios civiles maravillosos. Palacios y casas fuertes, castillos y mansiones. Como este fantástico palacio que está situado en la calle Cavallers, en Tarragona, en pleno casco antiguo de esta bellísima ciudad mediterránea. El palacio Castellarnau fue la casa solariega de esta familia, originaria del Pallars, de la pequeña nobleza catalana. Hoy es un museo del ayuntamiento que disfrutaréis visitando con sus hijos e hijas. Os sentiréis enviados 300 años atras en el tiempo. Hasta la época en que lo más ricos de esta tierra bailaban minuetos en estos fastuosos salones de baile. Quizá sus fantasmas todavía lo hacen. El palacio tiene de todo. Baños escondidos. Camas con dosel. Arañas de cristal, de vértigo. Cocinas de carbón. Un patio fresco. Salas de todos los colores: azul, verde, dorado … Espejos, muebles, tapices, alfombras, cuadros, retratos de gente estirada e importante. Acercaos hasta Tarragona y pasad allí el dia. Haréis toda la escala histórica. Monumentos romanos como el circo, el anfiteatro o el Foro. Medievales como la catedral. Barrocos como los palacios Castellarnau o Canals. Trabajo para varios días. Pero si ya han visto ustedes todas las ruinas romanas, si ya han visitado mil y una veces el barrio antiguo, la catedral, el pretorio y el Museo Arqueológico, entonces, le proponemos algo que quizás no hayan hecho: la visita a los palacios Castellaranau y Canals. Nobleza y burguesía. Poder y dinero. Siglos XVIII y XIX. ¿Ya los has visto quizá?. En Tarragona tiene mil lugares donde ir a comer. De todo tipo. Restaurantes de cocina catalana, pizzerías, asadores. Para dormir varios hoteles de negocios le harán descuento el fin de semana. Nos gusta especialmente el Ciutat de Tarragona.

Fira Medieval a Peratallada


Medievalperatallada

A Peratallada podeu anar-hi quan vulgueu. No cal una raó per vistar aquesta maravella medieval, aquest poble d’ensomni que us transportarà directament a l’edat mitjana. Però si necessiteu una excusa per sortir de casa us en donarem una de ben bona: el mercat medieval que es fa cada any a primers d’octubre. Evidentment una festa medieval a Peratallada no és el mateix que en altres llocs. Les paradetes d’embotits i d’oficis artesans són semblants. Fins els espectacles dels grups de teatre convidats poden recordar altres ja vistos. Però un poble amb un castell del segle XI, una esglèsia romànica amb sepulcres gòtics dels vescomptes de Cruïlles, amurallat, amb un fossat impressionant, amb carrers estrets plens de cases de pedra, amb places porxades… no es troba cada dia com a decorat del festival, oi?. i aquesta és la qüestió. Peratallada és una vila bonica, una monada, una petita joia on cada racó us farà preparar la càmera. Aneu-hi amb motiu del mercat medieval o, si us espanta la gent, qualsevol altre dia per qualsevol altre motiu. I aprofiteu per perdre-us per l’Empordà etern, per les altres viles bessones de Peratallada: Palau Sator, Pals, Boada. Torres, castells, nuclis antics, palaus… la història us espera. No sabem si el dia de la fira aconseguireu reservar un lloc, però nosaltres sempre dinem, o sopem, al Restaurant Bonay, si anem a Peratallada. Cuina ecològica, super cuidada. Molt recomanable. O bé Can Nau, un clàssic de tota la vida. Cuina com ha de ser. N’hi ha molts més, de tota mena: braseries, pizzeries… si ens els voleu recomanar feu-nos un comentari. Si voleu dormir a Peratallada aneu a l’Aatu, a la carretera d’accés al poble. No hi hem dormit, perquè nosaltres sempre anem al camping Mas Patoxas quan som per la zona, però ens va agradar. També sembla bonic El Cau del Papibou, amb restaurant.

A Peratallada podéis ir cuando queráis. No hay una razón para vistar esta maravilla medieval, este pueblo de ensueño que os transportará directamente a la Edad Media. Pero si necesitais una excusa para salir de casa os daremos una bien buena: el mercado medieval que se hace cada año a primeros de octubre. Evidentemente una fiesta medieval en Peratallada no es lo mismo que en otros lugares. Los puestos de embutidos y de oficios artesanos son similares. Hasta los espectáculos de los grupos de teatro invitados pueden recordar a otros ya vistos. Pero un pueblo con un castillo del siglo XI, una iglesia románica con sepulcros góticos de los vizcondes de Cruïlles, amurallado, con un foso impresionante, con calles estrechas llenas de casas de piedra, con plazas porticadas … no se encuentra cada día como decorado del festival, ¿verdad?. y esa es la cuestión. Peratallada es una villa bonita, una monada, una pequeña joya donde cada rincón te hará preparar la cámara. Puedes ir allí con motivo del mercado medieval o, si te asusta la gente, cualquier otro día por cualquier otro motivo. Y aprovechais para perderos por el Empordà eterno, por las otras villas gemelas de Peratallada: Palau Sator, Pals, Boada. Torres, castillos, cascos antiguos, palacios … la historia os espera. No sabemos si el día de la feria conseguiréis reservar un lugar, pero nosotros siempre comemos o cenamos, en el Restaurante Bonay, si vamos a Peratallada. Cocina ecológica, super cuidada. Muy recomendable. O bien Can Nau, un clásico de toda la vida. Cocina como debe ser. Hay muchos más, de todo tipo: asadores, pizzerías … si nos los quieres recomendar haznos un comentario. Para dormir en Peratallada vaya al Aatu, en la carretera de acceso al pueblo. No hemos dormido, porque nosotros siempre vamos al camping Mas Patoxas cuando estamos por la zona, pero nos gustó. También parece bonito El Cau del Papibou, un hotel con restaurante.

Vidrà


vidra

Vidrà és un petit poblet de muntanya enclavat en un paisage idílic, ple de cims arronits, de boscos esponerosos coberts d’una vegetacio luxuriosa, de rierols amables i de prats sempre verds. A la tardor Vidrà exhala olors d’herba mullada i de llenya. De llar de foc. Les seves cases s’arrepleguen, totes ben juntes, com si tinguessin fred, o por, de la natura verge que les envolta. D’altres, en canvi, mases fortes, sabent-se poderoses, es mostren amb tot el seu potencial. Antigues cases pairals dels segles obscurs, del XVII, del XVIII, amb portals adovellats, finestres coronel·les i amplis domnis. Com El Cavaller, (a la foto).  Tot el terme de Vidrà, com altres veïns, és ple d’aquestes pairalies. Passejar per Vidrà poble és un goig. Cal un caminar lent, assaboridor. No hi ha cap cosa a destacar, és el conjunt. Fora del casc urbà podeu arribar-vos fins els veïnats de la Creu de l’Arç, o fins al de Ciuret. La vall està envoltada de muntanyes mítiques. Vidrà és un excel·lent punt de partida per fer-hi llargues excursions, de baixa dificultat, que permetran les famílies amb infants descobrir aquest maravellós territori. Al nord s’aixeca la Serra de Milany, amb les ruïnes del seu castell feudal. Al sud el famós Puigsacalm. Enfileu-vos fins Bellmunt. La vista és de vertígen. Mitja Catalunya al vostre abast, del Pirineu al mar. Una ruta per aquests paratges és senzillament impresionant. A la tardor un goig de colors, un festival per a la vista. Fagedes multicolors, rouredes ocres, prats, fonts, petits saltants d’aigua i rieres parladores. Des de Vidrà una xarxa de camins i pistes rurals, la majoria en molt bon estat, us duran al darrer racó. Si us agrada la bicicleta, o només caminar, esteu de sort. Multitud de rutes perfectament senyalitzades. Les vostres passes us portaran a descobrir petites ermites i esglesioles amagades. La majoria romàniques. Cabagès, Cambrils, Covildases… unes joies. S’hi menja molt bé a Vidrà. Nosaltres ho hem fet a l’hostal Escarrà, al carrer de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202. També teniu una casa fonda, el Serrasolsas, al carrer Creu de l’Arç, 2. Tel. 938 529 118. o bé el bar Els Caçadors, a la plaça. Tel. 938 550 104. Per dormir, i també per menjar, a Vidrà teniu un càmping. Un càmping preciòs, al mig del bosc, a la natura, amb tots els serveis. Si voleu dormir en un hotel, teniu els mateixos que us hem recomanat per dinar: l’Escarrà i la Casa Fonda Serrasola.

Vidrà es un pequeño pueblo de montaña enclavado en un paisage idílico, lleno de cumbres moderadas, de bosques de vegetación lujuriosa, de arroyos amables y de prados siempre verdes. En otoño Vidrà exhala olores de hierba mojada y de leña. De chimenea. Sus casas se recogen, todas muy juntas, como si tuvieran frío, o miedo, de la naturaleza virgen que las rodea. Otras, en cambio, mansiones fuertes, sabiéndose poderosas, se muestran con todo su potencial. Antiguas casas solariegas de los siglos oscuros, del XVII, del XVIII, con portales adintelados, ventanas coronelas y amplios horizontes. Como El Cavaller, (en la foto). Todo el término de Vidrà, como otros vecinos, está lleno de estas casas solariegas. Pasear por Vidrà pueblo es un gozo. Hay un caminar lento, saboreándolo. No hay nada a destacar, es el conjunto. Fuera del casco urbano podéis acercaros hasta los vecindarios de la Creu de l’arç o hasta el de Ciuret. El valle está rodeadao de montañas míticas. Vidrà es un excelente punto de partida para realizar largas excursiones, de baja dificultad, que permitirán las familias con niños descubrir este maravilloso territorio. Al norte se levanta la Sierra de Milany, con las ruinas de su castillo feudal. Al sur el famoso Puigsacalm. O podeis subir hasta Bellmunt. Allí la vista es de vértigo. Media Catalunya a su alcance, del Pirineo al mar. Una ruta por estos parajes es sencillamente impresionante. En otoño un gozo de colores, un festival para la vista. Hayedos multicolores, robledales ocres, prados, fuentes, pequeños saltos de agua y arroyos habladores. Desde Vidrà una red de caminos y pistas rurales, la mayoría en muy buen estado, lo llevarán al último rincón. Si os gusta la bicicleta, o sólo caminar, estais de suerte. Multitud de rutas perfectamente señalizadas. Sus pasos le llevarán a descubrir pequeñas ermitas e iglesias escondidas. La mayoría románicas. Cabagès, Cambrils, Covildases … unas joyas. Se come muy bien en Vidrà. Nosotros lo hemos hecho en el hostal Escarrá, en la calle de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202. También tiene una casa fonda, el Serrasolsas, en la calle Cruz del Espino, 2. Tel. 938 529 118. o bien el bar Los Cazadores, en la plaza. Tel. 938 550 104. Para dormir, y también para comer, en Vidrà tiene un camping. Un camping precioso, en medio del bosque, en la naturaleza, con todos los servicios. Si quieren dormir en un hotel, tienen los mismos que os hemos recomendado para comer: la Escarrá y la Casa Fonda Serrasola.

Alcanar


alcanar

Alcanar és una preciosa vila de l’extrem sud de Catalunya, ja tocant al País Valencià. Hi ha moltíssimes raons que justifiquen un viatge, i una estada a Alcanar. En direm unes quantes. Per exemple, i per començar les seves platges. Alcanar vila no en té de platja. Perquè està situada un xic a l’interior, uns tres kms. només. La platja d’Alcanar es troba a Les Cases. Un poblet mig independent situat a primeríssima línia de mar. Un estol de cases blanques, blanquíssimes, un port, una franja de roques, ( a la foto ) i una mica de sorra, molt poca. Malgrat això les aigües són netíssimes, límpides, calentes, amables. Les Cases d’Alcanar, sobretot a l’estiu, són un lloc perfecte per anar a banyar-se amb la mainada, per anar a dinar, o per passar una nit relaxada, familiar, vora el Mediterrani. Alcanar també és la història. Perquè prop de la vila s’aixeca un dels poblats ibèrics més grans i ben conservats de Catalunya: La Moleta del Remei. Podeu pujar-hi i veure com vivia aquell poble precusor nostre. La Moleta del Remei, i el centre d’interpretació situat a la casa O’Connor, dins la vila, estan molt ben museïtzats. Tot és molt entenedor. Finalment, Alcanar són les seves festes. Les del Remei, a l’octubre, són sonades. Però més encara ho són les quinquennals que es celebren els anys acabats en 4 i en 9, com el 2009. Són a finals de setembre i s’organitzen diversos actes religiosos i festius, com les famoses procesons i desfilades. El poble s’engalana i llença la casa per la finestra. Val la pena anar-hi, un dels caps de setmana que abarquen. A més teniu la festa ibera, el tercer cap de setmana de setembre. Mercat íber, paradetes, mostra d’oficis… bé el típic d’aquestes trobades que agraden tant als infants. Jornada de portes obertes a tots els jaciments i als museus. Per dormir disposeu de cases rurals, diversos càmpings com l’Estanyet o Els Alfacs, i un bon hotel, el Carles III, a Alcanar Platja.

Alcanar es una preciosa villa en el extremo sur de Cataluña, tocando ya la Comunidad Valenciana. Hay muchísimas razones que justifican un viaje, y una estancia en Alcanar. Os citaremos unas cuantas. Por ejemplo, y para empezar, sus playas. Alcanar villa no tiene de playa. Eso es porque está situada un poco en el interior, unos tres kms. La playa de Alcanar se encuentra en Las Casas. Un pueblecito medio independiente situado en primerísima línea de mar. Un grupo de casas blancas, blanquísimas, un puerto, una franja de rocas, (en la foto) y un poco de arena, muy poca. A pesar de ello las aguas son limpísimas, límpidas, calientes, amables. Les Cases d’Alcanar, sobre todo en verano, son un lugar perfecto para ir a bañarse con los niños, para ir a comer, o para pasar una noche relajada, familiar, cerca del Mediterráneo. Alcanar también es la historia. Porque cerca de la villa se levanta uno de los poblados ibéricos más grandes y mejor conservados de Cataluña: La Moleta del Remei. Puede subir y ver cómo vivía ese pueblo precusor nuestro. La Moleta del Remei, y el centro de interpretación situado en la casa O’Connor, dentro de la villa, están muy bien museizados. Todo es muy comprensible. Finalmente, Alcanar son sus fiestas. Las del Remei, en octubre, son sonadas. Pero más aún lo son las quinquenales que se celebran los años terminados en 4 y en 9, como en el 2009. Son a finales de septiembre y se organizan diversos actos religiosos y festivos, como las famosas procesiones y desfiles. El pueblo se engalana y tira la casa por la ventana. Vale la pena ir, uno de los fines de semana que abarcan. Además tienen la fiesta íbera, el tercer fin de semana de septiembre. Mercado íbero, tenderetes, muestra de oficios … bien todo lo típico de estos encuentros que tanto gustan a los niños. Jornada de puertas abiertas en todos los yacimientos y museos. Para dormir dispone de casas rurales, varios campings como el Estanyet o Los Alfaques, y un buen hotel, el Carlos III, en Alcanar Playa.

Estaing


estaing

La vila medieval d’Estaing aixeca la torre del seu castell a la vall del riu Lot, a França. Aquesta vall, patrimoni de la humanitat de la Unesco, està plena de llocs superbonics que no podeu deixar de veure. Estaing n’és un. Tot el poble és una monada. Cases amb entramats de fusta, cases fortes, un castell, l’edat mitjana als nostres temps. Uns kilòmetres riu amunt teniu Espalion, amb les seves cases renaixentistes abocades a les aigües del Lot, i el graciós pont damunt el riu. O bé la comarca d’Olt, amb els seus castells i abadies. Uns kilòmetres riu avall podeu visitar Entreaygues sur Truyere, on el Lot s’ajunta amb aquest afluent seu. D’aquí podeu endinsar-vos en les gorges de la Truyéré.  El Lot també va engorjat en aquesta zona. La vegetació de ribera domina el paisatge. A la tardor és una maravellosa simfonia de ocres, grocs i vermells. Definitivament la millor època de l’any per anar-hi. A tocar d’Estaing s’imposa la visita del monestir cistercenc de Conques, una maravella del romànic europeu. Una fita que us corprendrà. Ens encanta pujar fins el Lot. Hi anem i hi tornem, cada vegada descobrint coses noves, sensacions diferents. Tots els hotels d’aquesta regió són m,olt senzillets, una mica envellits i rònecs. Tots excepte el “Riviere” a Entraygues. Si podeu pagar-lo, val la pena: habitacions modernes, spa, piscina… o el “Aux Portes de Conques” a Saint Cyprien sur Dourdou, molt agradable, d’aire provençal. Per dormir a altres llocs podeu mirar a Estaing l’hotel “Aux Armes d’Estaing“. A Espalion el Moderne. A Conques el Saint Jacques. Tots aquests hotels també són bons restaurants. De fet son millors com a restaurants que com hotels.

La villa medieval de Estaing levanta la torre de su castillo en el valle del río Lot, en Francia. Este valle, patrimonio de la humanidad de la Unesco, está llena de lugares superbonitos que no pueden dejar de ver. Estaing es uno. Todo el pueblo es una monada. Casas con entramados de madera, fuertes, un castillo, la edad media llevada a nuestros tiempos. Unos kilómetros río arriba tienen Espalion, con sus casas renacentistas colgadas sobre las aguas del Lot, y el gracioso puente sobre el río. O bien la comarca de Olt, con sus castillos y abadías. Unos kilómetros río abajo podéis visitar Entraygues sur Truyère, donde el Lot se une con este afluente suyo. De ahí puede adentrarse en las gargantas de la Truyère. El Lot también baja encajado en esta zona. La vegetación de ribera domina el paisaje. En otoño es una maravillosa sinfonía de ocres, amarillos y rojos. Definitivamente la mejor época del año para ir. Junto a Estaing se impone la visita del monasterio cisterciense de Conques, una maravilla del románico europeo. Un hito que le sorprendera. Nos encanta subir hasta el Lot. Vamos y volvemos, y cada vez descubriendo cosas nuevas, sensaciones diferentes. Todos los hoteles de esta región son muy sencillitos, algo envejecidos y polvorientos. Todos excepto el “Riviere” en Entraygues. Si puede pagarlo, vale la pena: habitaciones modernas, spa, piscina … o el “Aux Puertas de Cuencas” en Saint Cyprien sur Dourdou, muy agradable, de aire provenzal. Para dormir en otros sitios vea en Estaing el hotel “Aux Armes d’Estaing”. O en Espalion el Moderne. En Conques el Saint Jacques. Todos estos hoteles también son buenos restaurantes. De hecho son mejores como restaurantes que como hoteles.

Santuari de la Fontcalda


fontcalda

La Fontcalda, com el seu nom indica, és una surgència d’aigües termals. En aquest cas brollen a tocar del Riu de les Canaletes, a la terra Alta, en una vall amagada, envoltada de muntanyes i de molt difícil accés. Allà s’hi va construir un santuari, i amb els anys, un balneari. A principis del segle XX va tenir un gran renom. Hi anaven a prendre els banys i aigües la gent de Gandesa, i de tota la contrada. Tots els voltants s’urbanitzaren. Durant la guerra civil l’espai patí molt. Avui dia resten dempeus l’esglèsia, totalment reformada, i uns quants edificis.  S’hi arriba des de Gandesa seguint la carretera C-43 que va a Tortosa, o viceversa. Uns kms. a les afores d’aquesta ciutat es troba una pista forestal, a trams asfaltada, a trams mig asfaltada, que amb revolts pronunciats, s’enfosa dins la vall. Són només 12 Km, si bé us poden resultar molt llargs. El paisatge és aspre i agressiu. Al santuari hi ha bon aparcament. El millor de la sortida és banyar-se en la font d’aigua calenta, és clar. Hi ha una àrea molt ben condicionada pel bany. Els gorgs són fantàstics, nets i frescos. La font la trobareu a tocar del riu. És una aigüa mineral i medicinal que surt a més de 25ºC.  A la Fontcalda, de vegades, segons l’època de l’any, però sobretot a l’estiu, hi ha servei de bar, i fins d’hostatgeria. D’altres està tancat i barrat. No us enrefieu, truqueu abans: 977 42 83 06  i 97742 08 54. L’esglèsia és un edifici neoclàssic reedificat el 1979.  Fou llavors quan es reabilità l’hostal, la plaça, i es bastí un pont sobre el riu de les Canaletes. L’entorn és molt salvatge, ple de rocams farcits de alzines i pins.  A més dels magnífics gorgs del Canaletes els infants poden gaudir d’una àmplia zona de jocs, amb esplanades i taules de picnic. Si el bar està obert podreu fer servir les dutxes. Si sou aficionats a la bicicleta esteu de sort.  A escassa distància de la Fontcalda hi passa la Via Verda de la Terra Alta. Això permet fer trams d’aquesta maravellosa ruta. Per exemple: si no voleu anar-hi en cotxe, o si us agrada caminar, podeu entrar a la Fontcalda per la porta secreta. Deixeu el vehicle a l’antiga estació del Prat del Comte, que està a les afores d’aquest poble. Després seguiu la via verda en direcció Tortosa. Travessareu uns quants túnels, uns quants ponts, en mig d’un paisatge sorprenent i esplèndit i, en un parell de kms. sereu a la Fontcalda. Com per art de màgia. Si no us fa mandra moure les cames us recomanem aquest itinerari. Per dormir a la zona teniu moltíssimes cases rurals y un bon cámping.  Si preferiu els hotels, a Horta de Sant Joan hi ha el Miralles. A Arnes teniu un Vilar Rural. Per dinar, a cada poble hi ha un bon restaurant. Hem dinat a Horta, al Miralles, al Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai o al Piqué, de Gandesa. Posats a fer no pareu només un dia. Dediqueu a la Terra Alta un cap de setmana llarg, o un pont. Se’l mereix. Teniu tots els Ports de Beseit a la vostra disposició. Llocs màgics com El Parrisal o Els Estrets. Pobles medievals com Horta, Arnes, Vallderoures, La Freixeneda, Cretes o Beseit us esperen.

La Fontcalda, como su nombre indica, es una surgencia de aguas termales. En este caso surgen junto al Río de las Canaletas, en la tierra Alta, en un valle escondido, rodeado de montañas y de muy difícil acceso. Allí se construyó un santuario, y con los años, un Balneario. A principios del siglo XX tuvo un gran renombre. Iban a tomar los baños y las aguas la gente de Gandesa, y de toda la comarca. Todos los alrededores se urbanizaron. Durante la guerra civil el espacio sufrió mucho. Hoy en día quedan en pie la iglesia, totalmente reformada, y unos cuantos edificios.  Se llega desde Gandesa siguiendo la carretera C-43 que en Tortosa, o viceversa. Unos kms. a las afueras de esta ciudad se encuentra una pista forestal, a tramos asfaltada, a tramos medio asfaltada que, con curvas pronunciadas, se hunde dentro del valle. Son sólo 12 Km, si bien pueden resultar muy largos. El paisaje es áspero y agresivo. En el santuario hay buen aparcamiento. Lo mejor de la salida es bañarse en la fuente de agua caliente, claro. Hay un área muy bien acondicionada para el baño. Las pozas son fantásticas, limpias y frescas. La fuente la encontraréis junto al río. Es de agua mineral y medicinal. Sale a más de 25 º C. En la Fontcalda, sobretodo en verano, hay servicio de bar y hasta de hospedaje. En otras fechas está cerrado a cal y canto. No se confie, llame antes: 977 42 83 06 y 97742 08 54. La iglesia es un edificio neoclásico reedificado en 1979. Fue entonces cuando se reabilitaron el hostal, la plaza, y se construyó un puente sobre el río de las Canaletes. El entorno es muy salvaje, lleno de rocas con encinas y pinos. Además de las magníficas pozas del Canaletes los niños pueden disfrutar de una amplia zona de juegos, con explanadas y mesas de picnic. Si el bar está abierto podrá utilizar las duchas. Si sois aficionados a la bicicleta estais de suerte. A escasa distancia de la Fontcalda pasa la Vía Verde de la Terra Alta. Esto permite hacer tramos de esta maravillosa ruta. Por ejemplo: si no quiere ir en coche, o si le gusta caminar, puede entrar en la Fontcalda por la puerta trasera. Deje el vehículo en la antigua estación de El Prat del Compte, que está a las afueras de este pueblo. Después siga la vía verde en dirección Tortosa. Atravesaréis varios túneles, varios puentes, en medio de un paisaje sorprendente y espléndido y, en un par de kms. estareis en la Fontcalda. Como por arte de magia. Si no les da pereza mover las piernas les recomendamos este itinerario. Para dormir en la zona tiene muchísimas casas rurales y un buén cámping. Si prefiere los hoteles, en Horta de Sant Joan está el Miralles. En Arnes tiene un Vilar Rural. Para comer, en cada pueblo hay un buen restaurante. Hemos comido en Horta, en el Miralles, y en el Mas del Cigarrer. También en Pinell de Brai,  o en el Piqué de Gandesa. Puestos a hacer la ruta no vaya sólo un día. Dedique a la Terra Alta un fin de semana largo, o un puente. Se lo merece. Tiene todos los Puertos de Beceite a su disposición. Lugares mágicos como El Parrisal o Los Estrechos. Pueblos medievales como Horta, Arnes, Valderrobres, La Freixeneda, Cretas o Beceite os esperan.

Mines de Can Tintorer


tintorer

El millor museu del món per visitar amb infants.?.. potser sí. Un espai molt ben lograt, agradable, innovador, acollidor, refrescant, potent pedagògicament… això segur!. Les Mines prehistòriques de Gava, situades a la barrida de Can Tintorer, són una fita ineludible del neolític europeu. Fins aquí, la visita seria obligada. Però, a més, l’ajuntament de Gavà s’ha gastat molts diners, molt ben gastats. I ha aconseguit un museu sobre la prehistòria, sobre el neolític i sobre les mines de can Tintorer, que convida al visitant a treure’s el barret i dir: Sí senyor, això és un museu ben montat per la canalla. Perquè Can Tintorer està molt lluny de ser un d’aquells museus farrogossos, plens de pols i peces avorrides, vitrines llefiscoses i aires resclomits. Can Tintorer està situat just damunt les galeries excavades fa més de 6.000 anys pels homes prehistòrics que cercaven una pedra verd poma, la Variscita. Ensenya com vivien, com pensàven i com treballaven aquesta joia. I ho fa a traves d’uns audiovisuals entenedors, sorprenents i vius. Amb hologrames. És un museu dinàmic que no podeu deixar de veure amb els vostres fills i filles. Aprendran més que en tres anys d’escola. Per rematar-ho us posareu el casc i baixareu a una reproducció molt original de la mina. Allà us rebran amb un nou muntatge sofisticat de so i llum. Us ho recomanem de veritat perquè val la pena arribar-se per la C-32 fins Gavà, camí de Castelldefels, i veure aquesta maravella. Els infants queden bocabadats i els més grans molt satisfets de veure-ho. Entrada gratuïta amb el carnet del Club Super 3. En un matí, o una tarda, està tot llest. Què més voleu?. A tocar de casa.

¿El mejor museo del mundo para visitar con niños.? .. quizá sí. ¿Un espacio muy bien logrado, agradable, innovador, acogedor, refrescante, potente pedagógicamente?… eso seguro!. Las Minas prehistóricas de Gavà, situadas en la barrida de Can Tintorer, son un hito ineludible del neolítico europeo. Hasta aquí, la visita sería obligada. Pero, además, el ayuntamiento de Gavà se ha gastado mucho dinero, y muy bien gastado. Y ha conseguido un museo sobre la prehistoria, sobre el neolítico y sobre las minas de Can Tintorer, que invita al visitante a quitarse el sombrero y decir: ¡Sí señor, eso es un museo bien montado para los niños!. Porque Can Tintorer está muy lejos de ser uno de esos museos farrogossos, llenos de polvo y piezas aburridas, vitrinas viscosas y aire mohoso. Can Tintorer está situado justo encima de las galerías excavadas hace más de 6.000 años por los hombres prehistóricos que buscaban una piedra verde, color manzana, la Variscita. Y enseña cómo vivían, cómo pensaban y cómo trabajaban esta joya. Y lo hace a través de unos audiovisuales comprensibles, sorprendentes y vivos. Con hologramas. Es un museo dinámico que no puede dejar de ver con sus hijos e hijas. Aprenderán más que en tres años de escuela. Para rematar os pondréis el casco y bajaréis una reproducción muy original de la mina. Allí le recibirán con un nuevo montaje sofisticado de sonido y luz. Os lo recomendamos de verdad que vale la pena llegarse por la C-32 hasta Gavà, camino de Castelldefels, y ver esta maravilla. Los niños quedan boquiabiertos y los mayores muy satisfechos de verlo. Entrada gratuita con el carnet del Club Super 3. En una mañana o una tarde, está todo listo. ¿Qué más quiere?. Muy cerca de casa.

Vallforners


vallforners

Molt possiblement quan sentiu parlar de Vallforners us passa com a nosaltres abans d’anar-hi. No sabeu on és, ni que hi ha. En canvi, un cop hi has anat, sempre trobes motius per anar-hi. Perquè Vallforners és una recoleta i recóndita vall del Montseny. Una vall ara ferèstega, ara amable, molt canviant. S’hi arriba des de La Garriga, o des de Granollers, o de Cardedeu o de Llinars, cercant la carretera que us portarà fins el poblet de Cànoves, via Sant Antoni de Vilamajor, o bé per Samalús. Un cop sigueu a Cànoves, prop de l’esglèsia, la pista està ben indicada. Només cal seguir els rètols que porten al pantà de Vallforners. La pista, d’inici asfaltada, es torna de terra, però ample i en bon estat. A uns kms. trobareu la desviació, a la dreta i ben indicada, que mena al veïnat de muntanya, i la ermita neogòtica de Sant Salvador de Terrades, només oberta amb motiu de l’aplec del primer diumenge d’agost. Prop de l’ermita teniu una masia que fa menjars: Can Quintana. És una casa de pagès amb poquíssima sofisticació: no te ni telèfon. Només fan carn a la brasa i amanides. Però la carretera de Vallforners és l’altra, la de l’esquerra. La vall es va tancant i la riera de Vallforners, d’aigüa clara i fresca, dringa al nostre costat, envoltada de boscos de ribera, oferint racons pel descans i el bany. Sóm dins el parc natural del Montseny. Arribem a l’aparcament obligatori i cal deixar el cotxe. Aquí teniu el gorg de la foto, on podeu banyar-vos, i un encantador bosc per passejar-hi. Si voleu pujar fins el pantà són deu minuts. Però la rampa és molt forta, pujada curta però molt dura. En arribar a l’embassament el paisatge és molt diferent. Agressiu fins i tot. Roca nua i muntanya quasi vertical, plena d’alzinar, que la fa molt negra. Si voleu continuar caminant podeu rodejar el panta per la seva esquerra, bones vistes, seguint la pista forestal. En arribar a la cua la pista es bifurca de nou. Si seguiu la que va a mà esquerra, seguint la riera, arribareu a la masia de Vallforners. Si agafeu a mà dreta, pujareu per l’obaga de Cal Cuc, en direcció al Castanyer de can Cuc, un arbre monumental, el castanyer més gran de la península. Dotze metres de diàmetre, el tronc buit i dos forats per entrar i sortir de l’arbre. Trigareu una hora ben bona des del pantà fins l’arbre. Per l’esquerra es va al castanyer. Per la dreta a la Casa del Bosc, una casa rural on fan menjars i on també podeu dormir, en unes habitacions senzilles però netes. Ambient familiar i moltes coses a fer amb la canalla. Cal encarregar, però potser tindreu sort. Calçotades de renom a tota la comarca. Per menjar fora del parc teniu Can Garriga, a Cànoves mateix. Recordeu: si aneu a Vallforners tornareu segur.

Muy posiblemente cuando oyes hablar de Vallforners te pasa como a nosotros antes de ir. No sabes dónde está, ni que hay allí. En cambio, una vez has ido, siempre encuentras motivos para volver. Porque Vallforners es un recoleto y recóndito valle del Montseny. Un valle ahora agreste, ahora amable, muy cambiante. Se llega desde La Garriga, o desde Granollers, o de Cardedeu o de Llinars, buscando la carretera que le llevará hasta el pueblo de Cànoves, vía Sant Antoni de Vilamajor, o bien por Samalús. Desde Cànoves, cerca de la iglesia, la pista está bien indicada. Sólo hay que seguir los indicadores que llevan al pantano de Vallforners. La pista, en su inicio asfaltada, se vuelve de tierra, pero es un camino ancho y en buen estado. En unos kms. encontrará la desviación a la derecha y bien indicada, que conduce al vecindario de Muntanya, y a la ermita neogótica de San Salvador de Terrades, sólo abierta con motivo de la romería del primer domingo de agosto. Cerca de la ermita tiene una masía que hace comidas: Can Quintana. Es una casa de payés con poquísima sofisticación: no tiene ni teléfono. Sólo hacen carne a la brasa y ensaladas. Pero la carretera de Vallforners es la otra, la de la izquierda. El valle se va cerrando y la riera de Vallforners, de agua clara y fresca, tintinea a nuestro lado, rodeada de bosques de ribera, ofreciendo rincones para el descanso y el baño. Estamos dentro del parque natural del Montseny. Llegamos al aparcamiento obligatorio y hay que dejar el coche. Aquí tenéis el poza de la foto, donde podrá bañarse, y un encantador bosque para pasear. Si quiere subir hasta el pantano son diez minutos. Pero la rampa es muy fuerte, subida corta pero muy dura. Al llegar al embalse el paisaje es muy diferente. Agresivo incluso. Roca desnuda y montaña casi vertical, llena de encinar, que la hace muy negra. Si desea seguir caminando puede rodear el pantano por su izquierda, buenas vistas, siguiendo la pista forestal. Al llegar a la cola la pista se bifurca de nuevo. Si sigue la que va a mano izquierda, siguiendo el arroyo, se llega a la masía de Vallforners. Si toma a mano derecha, sube por la umbría de Cal Cuc en dirección al Castanyer de Can Cuc, un árbol monumental, el castaño más grande de la península. Doce metros de diámetro, el tronco hueco y dos agujeros para entrar y salir del árbol. Tardará una hora muy buena desde el pantano hasta el árbol. Por la izquierda se va al castaño. Por la derecha en la Casa del Bosque, una casa rural donde hacen comidas y donde también puede dormir, en unas habitaciones sencillas pero limpias. Ambiente familiar y muchas cosas que hacer con los niños. Hay que encargar, pero tal vez tendrá suerte. Calçotades de renombre en toda la comarca. Para comer fuera del parque tiene Can garriga, en Cànoves mismo. Recuerde: si vas a Vallforners volveras seguro.

Rocafort de Queralt


rocafort

Rocafort de Queralt és una bonica, petita i perduda població de La Conca de Barberà. El poble no te cap gran atractiu turístic. Un casc antic medieval amb unes quantes portes ben conservades, un castell molt modificat i una esglèsia barroca. Però el millor és la seva cooperativa on fan un vi molt bo, i un cava fantàstic, tot a preus ridículs. També és molt interessant pels seus voltants i per les rutes de descoberta que podeu fer per la zona. Com ara el poble medieval de Conesa. O el de Forés, amb les seves vistes. O Sarral, amb l’alabastre i una nova cooperativa on fan els vins i caves Portell, excepcionals i fabulosos. O Biure, amb el seu castell. Dediqueu un dia a fer uan ruta per aquests secans de la Conca de Barberà, tan solitaris, tan llunyans i tan poc afavorits. Descobrireu la bellessa de la senzillessa, d’allò més natural. Per dinar, a Rocafort, hi ha dos restaurants. El Rocafort, a la plaça de l’esglèsia, i el que hi ha a peu de carretera, on hem menjat. Un lloc senzill, amb un menú apanyat.

Rocafort de Queralt es una hermosa, pequeña y perdida población de La Conca de Barberà. El pueblo no tiene ningún gran atractivo turístico. Un casco antiguo medieval con unas puertas bien conservadas, un castillo muy modificado y una iglesia barroca. Pero lo mejor es su cooperativa donde hacen un vino muy bueno, y un cava fantástico, todo a precios ridículos. También es muy interesante por sus alrededores y por las rutas de descubrimiento que pueden hacer por la zona. Como el pueblo medieval de Conesa. O el de Forés, con sus vistas. O Sarral, con el alabastro y una cooperativa donde hacen los vinos y cavas Portell, excepcionales y fabulosos. O Biure, con su castillo. Dedicar un día a hacer uan ruta para estos secanos de la Conca de Barberà, tan solitarios, tan lejanos y tan poco favorecidos es una buena idea. Descubriréis la belleza de la sencillez, de lo más natural. Para comer, en Rocafort, hay dos restaurantes. El Rocafort, en la plaza de la iglesia, y el que hay en pie de carretera, donde hemos comido. Un lugar sencillo, con un menú apañado.

Coves del Salnitre


salnitre

Les coves del Salnitre, a la muntanya de Montserrat, són les més properes a l’àrea de Barcelona i unes de les més boniques de Catalunya. Es troben a pocs kms. de Collbató, a la sortida del poble, en la carretera que porta fins Monistrol de Montserrat. Per tant s’hi pot arribar per l’A2, l’autopista que mena a Lleida, o bé per la C-58, l’autopista de Terrassa, sortint en aquesta localitat, i anant per Castellvell i el Vilar, o per Olesa, cap a Monistrol o Collbató. La primera ruta és més directa. La segona ofereix vistes del massís de Montserrat des de tots els angles, i permet la pujada fins l’Abadia benedictina. Un cop a la carretera, a les afores de Collbató, trobareu el desviament indicat. Una pista mena fins l’aparcament i, des d’aquest, unes escales a l’entrada de la cova. Cal consultar els horaris. La visita és guiada. Dins us esperen cavitats enormes, i sales més recollides. Donat que és una cova en una muntanya de conglomerats no espereu estalactites i estalacmites espectaculars, sinó una cosa més senzilla i arreglada. De tota manera la visita val la pena, i els infants s’ho passaran molt bé. Completeu la jornada amb una visita a Collbato, un poble amb un nucli antic medieval, o l’anada al monestir i una ruta per Montserrat, que pot incloure viatges en funicular fins Sant Joan o la Santa Cova, o caminades com la dels degotalls, la de Sant Miquel o la molt més llarga i bonica de Sant Jeroni. Per dinar teniu restaurants a Collbató, per exemple el de l’hotel Missé, amb boniques habitacions. O també a Monistrol i al Monestir, entre ells un selfservice. No creiem que per la distància sigui necessari un hotel. Però si voleu passar un cap de setmana, o uns dies de descans a Montserrat, heu de saber que teniu unes bones cel·les, fantàstiques per famílies, i un hotel: l’Abad Cisneros, un xic carot però amb bona cuina. Si decidiu quedar-vos a dormir a la muntanya podreu gaudir del silenci celestial de la nit montserratina, i de les hores litúrgiques: vespres, laudes, completes, maitines… que els monjos i, de vegades els escolans, canten com els àngels.  

Las cuevas del Salitre, en la montaña de Montserrat, son las más cercanas al área de Barcelona y unas de las más bonitas de Cataluña. Se encuentran a pocos kms. de Collbató, a la salida del pueblo, en la carretera que lleva hasta Monistrol de Montserrat. Por tanto se puede llegar hasta ellas por la A2, la autopista que lleva a Lleida o bien por la C-58, la autopista de Terrassa, saliendo en esta localidad, y yendo por Castellvell i el Vilar, o por Olesa , hacia Monistrol o Collbató. La primera ruta es más directa. La segunda ofrece vistas del macizo de Montserrat desde todos los ángulos, y permite la subida hasta la Abadía benedictina. Una vez en la carretera, en las afueras de Collbató, encontrará el desvío indicado. Una pista nos lleva hasta el aparcamiento y, desde este, unas escaleras a la entrada de la cueva. Hay que consultar los horarios. La visita es guiada. Dentro le esperan cavidades enormes, y salas más recogidas. Dado que es una cueva en una montaña de conglomerados no esperéis estalactitas y estalacmitas espectaculares, sino algo más sencillo y moderado. De todos modos la visita vale la pena, y los niños se lo pasarán muy bien. Se puede completar la jornada con una visita al pueblo de Collbató, con su barrio medieval, o una subida al monasterio y una ruta por Montserrat, que puede incluir viajes en funicular hasta San Juan o la Santa Cueva, o caminatas como la de los Degotalls, la de San Miguel o la mucho más larga y bonita de San Jerónimo. Para comer tiene restaurantes en Collbató, como el del hotel Missé, com buenas habitaciones. También en Monistrol y el Monasterio, entre ellos un self.  No creemos que por la distancia sea necesario un hotel. Pero si desea pasar un fin de semana, o unos días de descanso en Montserrat, debe saber que tiene unas buenas celdas, fantásticas para familias, y un hotel: el Abad Cisneros, un poco caro pero con buena cocina. Si decide quedarse a dormir en la montaña podrá disfrutar del silencio celestial de la noche montserratina, y de las horas litúrgicas: vísperas, laudes, completas, maitines … que los monjes y, a veces los monaguillos, cantan como los ángeles.

L’Hospitalet de l’Infant


hospitaletinfant

L’infant Pere d’Aragó va fundar un hospital per vianants en un punt intermig entre Cambrils i El Perelló. El trajecte era llarg i perillós. El coll de Balaguer famós pels seus bandits. Era una terra erma. Cap poble, cap ànima. L’Hospitalet va nèixer doncs, així, acollidor i obert. Avui dia l’Hospitalet de l’Infant ha crescut molt. El coll de Balaguer es passa volant. L’Ametlla de Mar va sorgir, al segle XIX, omplint el buit còsmic de la costa. L’Hospitalet ofereix a qui s’hi atura unes platges maravelloses. Una successió de petites cales, lligades l’una darrera l’altra, unides pel passeig marítim. És ben cert que hi ha grans edificis vora el mar, però a les cales queden prou amagats. També ofereix un petit nucli antic. Quatre cases, una plaça dins el que fou pati de l’hospital de l’infant Pere, i un pany de muralla, amb una torre, (a la foto), d’aquell edifici. També són notables les restes de la guerra civil. Un aeròdrom, nius de metralladora, trinxeres, bateries antiaèries… Podeu anar a l’Hospitalet de l’Infant quan hi han aconteixements especials, com la fira medieval, al setembre. En tot cas sempre serà bo descansar-hi uns dies, a menjar bon peix i a banyar-vos en el Mediterrani suau i blau de les costes de Tarragona. Per dormir teniu molts hotels, apartaments, cases rurals i tres càmpings. Des del luxós La Figuerola, situat al poble veï de Vandellós, fins el senzill però digne Hotel Sancho, al mig del poble antic. Per dinar moltíssim restaurants de tota mena. Els més bons pertanyen als hotels, com el Llorca, a la platja de l’Almadrava, o el distinguit El Safareig, de l’hotel La Figuerola a Vandellós, o bé el Vistamar, que és també una pizzeria, a l’Hospitalet. Si sou naturistes, l’Hospitalet és la vostra destinació. Una platja magnífica, El Torn, amb un illot endinsant-se al mar. I un càmping totalment naturista, i de primera categoria, El Temple del Sol.

Pedro de Aragón fundó un hospital para viajeros en un punto intermedio entre Cambrils y El Perelló. El trayecto era largo y peligroso. El coll de Balaguer era famoso por sus bandidos. Una tierra yerma. Ningún pueblo, ni un alma. L’Hospitalet nació pues, así, acogedor y abierto. Hoy en día L’Hospitalet de l’Infant ha crecido mucho. El coll de Balaguer se pasa volando. L’Ametlla de Mar surgió en el siglo XIX, llenando el vacío cósmico de la costa. L’Hospitalet ofrece a quien se detiene en el pueblo unas playas maravillosas. Una sucesión de pequeñas calas, ligadas una tras otra, y unidas por el paseo marítimo. Es cierto que hay grandes edificios junto al mar, pero en las calas quedan bastante escondidos. También ofrece un pequeño núcleo antiguo. Cuatro casas, una plaza dentro de lo que fue el patio del hospital y un lienzo de muralla, con una torre, (en la foto), de aquel edificio. También son notables los restos de la guerra civil. Un aeródromo, nidos de ametralladora, trincheras, baterías antiaéreas … Puede aprovechar e ir a L’Hospitalet de l’Infant cuando haya acontecimientos especiales, como la feria medieval, en septiembre. En todo caso siempre será bueno descansar unos días, comer buen pescado y bañarse en el Mediterráneo suave y azul de las costas de Tarragona. Para dormir tiene muchos hoteles, apartamentos, casas rurales y tres campings. Desde el lujoso La Figuerola, situado en el pueblo vecino de Vandellós, hasta el sencillo pero digno Hotel Sancho, en medio del pueblo antiguo. Para comer existen restaurantes de todo tipo. Los mejores pertenecen a los hoteles, como el Llorca, en la playa de la Almadraba, o el distinguido El Safareig del hotel La Figuerola en Vandellós, o bien el Vistamar, que es también una pizzería, en L’Hospitalet. Si sois naturistas, L’Hospitalet es vuestro destino. Una playa magnífica, El Torn, con un islote adentrándose en el mar. Y un camping totalmente naturista, y de primera categoría, El templo del sol.

Ulm


ulm

Al sud d’Alemanya hi ha una ciutat de tamany mitjà. Una ciutat bonica, però sense estridències. Gran sense ofegar. És Ulm. Hi ha moltes raons per incloure Ulm en un viatge per Baviera. Per exemple una magnífica catedral. La seva torre és ben espectacular. (A la foto). Quasi toca el cel. Es veu molts kilòmetres abans d’arribar. No és només l’agulla el que impresiona de la catedral d’Ulm. Tot el temple és una joia del gòtic europeu més pur. Al costat, travessant la plaça, l’ajuntament. Una obra mestra del primer renaixement germànic. Pintures murals encisadores en un edifici sense desperdici. I què podem dir del barri dels pescadors, vora el Danubi. Les muralles medievals encerclen un didal de carrerons i canals. Ulm és una fita que no podeu oblidar si penseu en visitar Alemania. A tocar d’Ulm, els més petits teniu Legoland. El parc temàtic del famós joc de construccions: el Lego. Un motiu més per moure-us per aquesta zona que concentra punts d’art tan interessants com Augsburg, Munich o els Alps Bavaresos. Ideal per unes vacances amb infants. Per dormir us recomanarem un hotel. Està a tocar de la catedral. No ho fem perquè sigui el millor, tot i que no està malament. Ho fem perquè l’amo és un català. Un català net de catalans de l’Empordà. Es diu Hotel Anker i te habitacions senzilles, però polides. Algunes de familiars. L’esmorzar és cassolà, de primera, preparat per la seva simpàtica muller. No te web: Rabengasse 2, 89073 Ulm. Telefon: 0731.63297. Fax: 0731.6031925 Hi ha però molts més hotels, no patiu. Mireu-vos-els a la web d’Ulm. Tots els voltants de la catedral són plens de restaurants i hotels. Nosaltres varem dinar en una pizzeria.

Al sur de Alemania hay una ciudad de tamaño medio. Una ciudad hermosa, pero sin estridencias. Grande sin ahogar. Es Ulm. Hay muchas razones para incluir Ulm en un viaje por Baviera. Por ejemplo una magnífica catedral. Su torre es muy espectacular. (En la foto). Casi toca el cielo. Se ve muchos kilómetros antes de llegar. No es sólo la aguja lo que impresiona de la catedral de Ulm. Todo el templo es una joya del gótico europeo más puro. Al lado, atravesando la plaza, el ayuntamiento. Una obra maestra del primer Renacimiento germánico. Pinturas murales encantadoras en un edificio sin desperdicio. Y qué podemos decir del barrio de los pescadores, junto al Danubio. Las murallas medievales rodean un dedal de callejuelas y canales. Ulm es un hito que no puede olvidar si planea en visitar Alemania. Muy cerca de Ulm, los más pequeños tiene Legoland. El parque temático del famoso juego de construcciones: el Lego. Un motivo más para moverse por esta zona que concentra puntos de arte tan interesantes como Augsburgo, Munich o los Alpes bávaros. Ideal para unas vacaciones con niños. Para dormir les recomendaremos un hotel. Está junto a la catedral. No lo hacemos porque sea el mejor, aunque no está mal. Lo hacemos porque el dueño es catalán. Un catalán neto de catalanes de l’Empordà. Se llama Hotel Anker y tiene habitaciones sencillas, pero límpias. Algunas són  familiares. El desayuno es casero, de primera, preparado por su simpática mujer. Està en la Rabengasse 2, 89073 Ulm. Telefono: 0731.63297. Fax: 0731.6031925. Pero hay muchos más hoteles, no os preocupeis. Todos los alrededores de la catedral están llenos de restaurantes y hoteles. Nosotros comimos en una pizzeria.