Pessebre vivent dels Estels


La Masia de Castelló es un poble fantasma, on no hi viu ningú des del 1950. Està completament deshabitat, ruïnós, sense vida. Està situat al terme municipal de l’Hospitalet de l’Infant, entre els pobles de Mas boquera i Vandellòs. De fet s’hi arriba des d’una pista que surt de Mas boquera. El 1997 la gent d’aquelles terres es va proposar recuperar Castelló. Hi una de les maneres de fer-ho va ser organitzar-hi un pessebre vivent, (i altres actes al llarg de l’any). Avui en dia, l’anomenat “Pessebre dels Estels” és un dels més bonics de Catalunya. Els visitants poden veure, a més de l’actuació teatral en ella mateixa, el marc incomparable d’un poblet de pagés sorgit de la nit dels temps. Anar a raure a un llogarret rural i veure com era l’espai i la vida en un entorn rural preservat de la modernitat. Hi ha quadres bíblics i dels principals oficis que es desenvolupaven a l’antic Castelló. No us perdeu el moment màgic en que aquest indret mort tornarà a reviure. Serà els dies 30 de desembre i 6 de gener, de 18 a 20,30 hores. Aprofiteu per passar el dia, i potser un cap de setmana, a la vora del mar, a l’Hospitalet de l’Infant. Descobriu el sol i unes platges maravelloses. També el seu petit nucli antic. Quatre cases al voltant de l’hospital de l’infant Pere fundà. Investigueu-hi les restes de la guerra civil. Un aeròdrom, nius de metralladora, trinxeres, bateries antiaèries… Per dormir en aquelles terres teniu molts hotels, apartaments, cases rurals i tres càmpings. Des del luxós La Figuerola, situat al poble veï de Vandellós, fins el senzill però digne Hotel Sancho, al mig del poble antic. Per dinar moltíssim restaurants de tota mena. Els més bons pertanyen als hotels, com el Llorca, a la platja de l’Almadrava, o el distinguit El Safareig, de l’hotel La Figuerola a Vandellós, o bé el Vistamar, que és també una pizzeria, a l’Hospitalet. Una bona idea per aquests dies de Nadal i Reis. Cap al sud!.

La Masía de Castelló es un pueblo fantasma, donde no vive nadie desde 1950. Está completamente deshabitado, ruinoso, sin vida. Está situado en el término municipal de L’Hospitalet de l’Infant, entre los pueblos de Masboquera y Vandellòs. De hecho se llega desde una pista que sale de Masboquera. En 1997 la gente de aquellas tierras se propuso recuperar Castelló. Una de las maneras de hacerlo fue organizar un pesebre viviente, (y otros actos a lo largo del año). Hoy en día, el llamado “Pesebre de las Estrellas” es uno de los más bellos de Cataluña. Los visitantes pueden ver, además de la actuación teatral en sí misma, el marco incomparable de un pueblo de payés surgido de la noche de los tiempos. Ir a parar a una aldea y ver cómo era el espacio y la vida en un entorno rural preservado de la modernidad. Hay cuadros bíblicos y de los principales oficios que se desarrollaban en el antiguo Castelló. No os perdáis el momento mágico en que este lugar muerto volverá a revivir. Aprovechad para pasar el día, y quizás un fin de semana, a orillas del mar, en L’Hospitalet de l’Infant. Descubrid el sol y unas playas maravillosas. También su pequeño casco antiguo. Cuatro casas alrededor del hospital que Don Pedro fundó. Investigad los restos de la guerra civil. Un aeródromo, nidos de ametralladora, trincheras, baterías antiaéreas … Para dormir en aquellas tierras tienen muchos hoteles, apartamentos, casas rurales y tres campings. Desde el lujoso La Figuerola, situado en el pueblo vecino de Vandellós, hasta el sencillo pero digno Hotel Sancho, en medio del pueblo antiguo. Para comer hay muchísimos restaurantes de todo tipo. Los mejores pertenecen a hoteles, como el Lorca, en la playa de la Almadrava, o distinguido local del hotel La Figuerola en Vandellós, o bien el Vistamar, que es también una pizzería, en L’Hospitalet. Una buena idea para estos días de Navidad y Reyes.

Un mercat medieval a l’Hospitalet de l’Infant


mercat_medieval_hospitalet

L’infant Pere d’Aragó va fundar un hospital per vianants en un punt intermig entre Cambrils i El Perelló. El trajecte era llarg i perillós. El coll de Balaguer famós pels seus bandits. Era una terra erma. Cap poble, cap ànima. L’Hospitalet va nèixer doncs, així, acollidor i obert. Avui dia l’Hospitalet de l’Infant ha crescut molt. El coll de Balaguer es passa volant. L’Ametlla de Mar va sorgir, al segle XIX, omplint el buit còsmic de la costa. L’Hospitalet ofereix a qui s’hi atura unes platges maravelloses. Una successió de petites cales, lligades l’una darrera l’altra, unides pel passeig marítim. És ben cert que hi ha grans edificis vora el mar, però a les cales queden prou amagats. També ofereix un petit nucli antic. Quatre cases, una plaça dins el que fou pati de l’hospital de l’infant Pere, i un pany de muralla, amb una torre, d’aquell edifici. També són notables les restes de la guerra civil. Un aeròdrom, nius de metralladora, trinxeres, bateries antiaèries… Podeu anar a l’Hospitalet de l’Infant quan hi han aconteixements especials, com ara la fira medieval, que serà aquest proper primer cap de setmana de setembre. No és la millor fira medieval de mon, però és gran, interessant, organitzada amb molt de carinyo i això es nota. A més, els infants es divertiran i serà una bona excusa per una sortida familiar per descobrir la bellessa d’aquellas terres, cales i platges. En tot cas sempre serà bo descansar-hi uns dies, a menjar bon peix i a banyar-vos en el Mediterrani suau i blau de les costes de Tarragona. Per dormir teniu molts hotels, apartaments, cases rurals i tres càmpings. Des del luxós La Figuerola, situat al poble veï de Vandellós, fins el senzill però digne Hotel Sancho, al mig del poble antic. Per dinar moltíssim restaurants de tota mena. Els més bons pertanyen als hotels, com el Llorca, a la platja de l’Almadrava, o el distinguit El Safareig, de l’hotel La Figuerola a Vandellós, o bé el Vistamar, que és també una pizzeria, a l’Hospitalet. Si sou naturistes, l’Hospitalet és la vostra destinació. Una platja magnífica, El Torn, amb un illot endinsant-se al mar. I un càmping totalment naturista, i de primera categoria, El Temple del Sol. Bona fira medieval a l’Hospitalet de l’Infant!.

Pedro de Aragón fundó un hospital para viajeros en un punto intermedio entre Cambrils y El Perelló. El trayecto era largo y peligroso. El coll de Balaguer era famoso por sus bandidos. Una tierra yerma. Ningún pueblo, ni un alma. L’Hospitalet nació pues, así, acogedor y abierto. Hoy en día L’Hospitalet de l’Infant ha crecido mucho. El coll de Balaguer se pasa volando. L’Ametlla de Mar surgió en el siglo XIX, llenando el vacío cósmico de la costa. L’Hospitalet ofrece a quien se detiene en el pueblo unas playas maravillosas. Una sucesión de pequeñas calas, ligadas una tras otra, y unidas por el paseo marítimo. Es cierto que hay grandes edificios junto al mar, pero en las calas quedan bastante escondidos. También ofrece un pequeño núcleo antiguo. Cuatro casas, una plaza dentro de lo que fue el patio del hospital y un lienzo de muralla, con una torre, (en la foto), de aquel edificio. También son notables los restos de la guerra civil. Un aeródromo, nidos de ametralladora, trincheras, baterías antiaéreas … Puede aprovechar e ir a L’Hospitalet de l’Infant cuando haya acontecimientos especiales, como la feria medieval, en septiembre. En todo caso siempre será bueno descansar unos días, comer buen pescado y bañarse en el Mediterráneo suave y azul de las costas de Tarragona. Para dormir tiene muchos hoteles, apartamentos, casas rurales y tres campings. Desde el lujoso La Figuerola, situado en el pueblo vecino de Vandellós, hasta el sencillo pero digno Hotel Sancho, en medio del pueblo antiguo. Para comer existen restaurantes de todo tipo. Los mejores pertenecen a los hoteles, como el Llorca, en la playa de la Almadraba, o el distinguido El Safareig del hotel La Figuerola en Vandellós, o bien el Vistamar, que es también una pizzería, en L’Hospitalet. Si sois naturistas, L’Hospitalet es vuestro destino. Una playa magnífica, El Torn, con un islote adentrándose en el mar. Y un camping totalmente naturista, y de primera categoría, El templo del sol.

Mercat Medieval a l’Hospitalet de l’Infant


mercat_medieval_hospitalet

L’infant Pere d’Aragó va fundar un hospital per vianants en un punt intermig entre Cambrils i El Perelló. El trajecte era llarg i perillós. El coll de Balaguer famós pels seus bandits. Era una terra erma. Cap poble, cap ànima. L’Hospitalet va nèixer doncs, així, acollidor i obert. Avui dia l’Hospitalet de l’Infant ha crescut molt. El coll de Balaguer es passa volant. L’Ametlla de Mar va sorgir, al segle XIX, omplint el buit còsmic de la costa. L’Hospitalet ofereix a qui s’hi atura unes platges maravelloses. Una successió de petites cales, lligades l’una darrera l’altra, unides pel passeig marítim. És ben cert que hi ha grans edificis vora el mar, però a les cales queden prou amagats. També ofereix un petit nucli antic. Quatre cases, una plaça dins el que fou pati de l’hospital de l’infant Pere, i un pany de muralla, amb una torre, d’aquell edifici. També són notables les restes de la guerra civil. Un aeròdrom, nius de metralladora, trinxeres, bateries antiaèries… Podeu anar a l’Hospitalet de l’Infant quan hi han aconteixements especials, com ara la fira medieval, que serà aquest proper cap de setmana de setembre. No és la millor fira medieval de mon, però és gran, interessant, organitzada amb molt de carinyo i aixòes nota. A més, els infants es divertiran i serà una bona excusa per una sortida familiar per descobrir la bellessa d’aquellas terres, cales i platges. En tot cas sempre serà bo descansar-hi uns dies, a menjar bon peix i a banyar-vos en el Mediterrani suau i blau de les costes de Tarragona. Per dormir teniu molts hotels, apartaments, cases rurals i tres càmpings. Des del luxós La Figuerola, situat al poble veï de Vandellós, fins el senzill però digne Hotel Sancho, al mig del poble antic. Per dinar moltíssim restaurants de tota mena. Els més bons pertanyen als hotels, com el Llorca, a la platja de l’Almadrava, o el distinguit El Safareig, de l’hotel La Figuerola a Vandellós, o bé el Vistamar, que és també una pizzeria, a l’Hospitalet. Si sou naturistes, l’Hospitalet és la vostra destinació. Una platja magnífica, El Torn, amb un illot endinsant-se al mar. I un càmping totalment naturista, i de primera categoria, El Temple del Sol. Bona fira medieval a l’Hospitalet de l’Infant!.

Pedro de Aragón fundó un hospital para viajeros en un punto intermedio entre Cambrils y El Perelló. El trayecto era largo y peligroso. El coll de Balaguer era famoso por sus bandidos. Una tierra yerma. Ningún pueblo, ni un alma. L’Hospitalet nació pues, así, acogedor y abierto. Hoy en día L’Hospitalet de l’Infant ha crecido mucho. El coll de Balaguer se pasa volando. L’Ametlla de Mar surgió en el siglo XIX, llenando el vacío cósmico de la costa. L’Hospitalet ofrece a quien se detiene en el pueblo unas playas maravillosas. Una sucesión de pequeñas calas, ligadas una tras otra, y unidas por el paseo marítimo. Es cierto que hay grandes edificios junto al mar, pero en las calas quedan bastante escondidos. También ofrece un pequeño núcleo antiguo. Cuatro casas, una plaza dentro de lo que fue el patio del hospital y un lienzo de muralla, con una torre, (en la foto), de aquel edificio. También son notables los restos de la guerra civil. Un aeródromo, nidos de ametralladora, trincheras, baterías antiaéreas … Puede aprovechar e ir a L’Hospitalet de l’Infant cuando haya acontecimientos especiales, como la feria medieval, en septiembre. En todo caso siempre será bueno descansar unos días, comer buen pescado y bañarse en el Mediterráneo suave y azul de las costas de Tarragona. Para dormir tiene muchos hoteles, apartamentos, casas rurales y tres campings. Desde el lujoso La Figuerola, situado en el pueblo vecino de Vandellós, hasta el sencillo pero digno Hotel Sancho, en medio del pueblo antiguo. Para comer existen restaurantes de todo tipo. Los mejores pertenecen a los hoteles, como el Llorca, en la playa de la Almadraba, o el distinguido El Safareig del hotel La Figuerola en Vandellós, o bien el Vistamar, que es también una pizzería, en L’Hospitalet. Si sois naturistas, L’Hospitalet es vuestro destino. Una playa magnífica, El Torn, con un islote adentrándose en el mar. Y un camping totalmente naturista, y de primera categoría, El templo del sol.

Pessebre vivent a la Masia Castelló


masiacastello2012

La Masia de Castelló es un poble fantasma, on no hi viu ningú des del 1950. Està completament deshabitat, ruinós, sense vida. Està situat al terme municipal de l’Hospitalet de l’Infant, entre els pobles de Masboquera i Vandellòs. De fet s’hi arriba des d’una pista que surt de Masboquera. El 1997 la gent d’aquelles terres es va proposar recuperar Castelló. Hi una de les maneres de fer-ho va ser organitzar-hi un pessebre vivent, (i altres actes al llarg de l’any). Avui en dia, l’anomenat “Pessebre dels Estels” és un dels més bonics de Catalunya. Els visitants poden veure, a més de l’actuació teatral en ella mateixa, el marc incomparable d’un poblet de pagés sorgit de la nit dels temps. Anar a raure a un llogarret rural i veure com era l’espai i la vida en un entorn rural preservat de la modernitat. Hi ha quadres bíblics i dels principals oficis que es desenvolupaven a l’antic Castelló. No us perdeu el moment màgic en que aquest indret mort tornarà a reviure. Serà els dies 26, 29 i 30 de desembre i 12 de gener. Aprofiteu per passar el dia, i potser un cap de setmana, a la vora del mar, a l’Hospitalet de l’Infant. Descobriu el sol i unes platges maravelloses. També el seu petit nucli antic. Quatre cases al voltant de l’hospital de l’infant Pere fundà. Investigueu-hi les restes de la guerra civil. Un aeròdrom, nius de metralladora, trinxeres, bateries antiaèries… Per dormir en aquelles terres teniu molts hotels, apartaments, cases rurals i tres càmpings. Des del luxós La Figuerola, situat al poble veï de Vandellós, fins el senzill però digne Hotel Sancho, al mig del poble antic. Per dinar moltíssim restaurants de tota mena. Els més bons pertanyen als hotels, com el Llorca, a la platja de l’Almadrava, o el distinguit El Safareig, de l’hotel La Figuerola a Vandellós, o bé el Vistamar, que és també una pizzeria, a l’Hospitalet. Una bona idea per aquests dies de Nadal i Reis. Cap al sud!.

La Masía de Castelló es un pueblo fantasma, donde no vive nadie desde 1950. Está completamente deshabitado, ruinoso, sin vida. Está situado en el término municipal de L’Hospitalet de l’Infant, entre los pueblos de Masboquera y Vandellòs. De hecho se llega desde una pista que sale de Masboquera. En 1997 la gente de aquellas tierras se propuso recuperar Castelló. Una de las maneras de hacerlo fue organizar un pesebre viviente, (y otros actos a lo largo del año). Hoy en día, el llamado “Pesebre de las Estrellas” es uno de los más bellos de Cataluña. Los visitantes pueden ver, además de la actuación teatral en sí misma, el marco incomparable de un pueblo de payés surgido de la noche de los tiempos. Ir a parar a una aldea y ver cómo era el espacio y la vida en un entorno rural preservado de la modernidad. Hay cuadros bíblicos y de los principales oficios que se desarrollaban en el antiguo Castelló. No os perdáis el momento mágico en que este lugar muerto volverá a revivir. Será los días 26, 29 y 30 de diciembre y 12 de enero. Aprovechad para pasar el día, y quizás un fin de semana, a orillas del mar, en L’Hospitalet de l’Infant. Descubrid el sol y unas playas maravillosas. También su pequeño casco antiguo. Cuatro casas alrededor del hospital que Don Pedro fundó. Investigad los restos de la guerra civil. Un aeródromo, nidos de ametralladora, trincheras, baterías antiaéreas … Para dormir en aquellas tierras tienen muchos hoteles, apartamentos, casas rurales y tres campings. Desde el lujoso La Figuerola, situado en el pueblo vecino de Vandellós, hasta el sencillo pero digno Hotel Sancho, en medio del pueblo antiguo. Para comer hay muchísimos restaurantes de todo tipo. Los mejores pertenecen a hoteles, como el Lorca, en la playa de la Almadrava, o distinguido local del hotel La Figuerola en Vandellós, o bien el Vistamar, que es también una pizzería, en L’Hospitalet. Una buena idea para estos días de Navidad y Reyes.

Santiago de Agüero


Agüero és un poblet de postal al que s’accedeix des de la carretera N-240, a uns 40 kms. passat Huesca, camí de Pamplona. Una mica més enllà d’Ayerbe trobareu, a mà esquerra, l’indicador del desviament que us porta al poble en 5 kms. Ja des de la carretera veureu l’esglèsia romànica de Santiago penjada a mig aire de la serra, a la vostra dreta. Seguidament, en una corba, apareix el poble. És allà que heu de girar, a mà dreta, i prendre un camí de terra, pla i en bon estat que us portarà fins l’esglèsia de Santiago. Abans, però, cal aconseguir la clau al poble, perquè només obren juliol i agost. Teniu bon aparcament al costat del temple. Us direm que és aquesta una de les millors esglésies romàniques del pirineu. Sorprén per les seves dimensions, més pròpies d’una abadia que d’una ermita, tot i que està incomplerta, i només es va acabar la capçalera. Te una portalada increïble, amb boníssimes escultures romàniques al timpà i columnes, i uns absis alts i potents amb un fris decorat. Si teniu la sort de veure-la per dins, la sorpresa serà complerta. Més escultures i una arquitectura delicada i poderosa. Val la pena fer la desviació, i el viatge, per veure-la. El poblet d’Agüero també és molt bonic, amb una altra esglèsia, la parroquial, també romànica, que té una altra portalada de mèrit, tot i que molt més rupestre, amb el tetramorfos. És agradable resseguir carrers i placetes medievals que s’enfilen fins a tocar els mallos, semblants als de Riglos, roques enormes, plenes de rapinyaires. Especial gràcia fan les xemeneies, rematades amb el “bichuelo”, teulada cònica. A la rectoria, Mossén Luis Galindo Bisquer, va muntar el museu de l’orgue, interessant. Podeu fer molt bones caminades tot voltant dels Mallos de Agüero, gegantines estructures geològiques, grans pilars drets com gegants mítics, petrificats. Podeu anar fins el bosc de cirerers d’arboç, una curiositat natural, a uns 5 kms. O arribar-vos a Sanfelices, un petit agregat. O bé voltar completament els Mallos, uns 4 kms. O entrar a la cova del Barranc de la Rabosera, “el Pituelo”, ruta fàcil i senzilla on és molt possible veure volar els voltors. Per dinar podeu anar al bar de la piscina. Per menjar i dormir teniu un hostal, però ningú l’aconsella. I també un càmping, el Peña Sola, que ofereix bugalows i apartaments al mateix poble. O bé baixar als restaurants i hotels de Murillo de Gállego, on hi ha una altra esglèsia romànica de campanetes. Aquí trobareu un hotelet rural encantador, molt recomanable, La Real Posada de Liena, amb unes habitacions molt cuques i una cuina cuidada, en un marc de regust francés, però molt agradable i acollidor. Evidentment tampoc volien que fèssiu tot el camí fins a Agüero per l’església de Santiago, tot i que és increiblement preciosa. Podeu incloure aquesta parada en una ruta per Huesca, o pel Pirineu d’Osca. Huesca ciutat és un bon destí per a un pont, per a un cap de setmana llarg, o per un cap de setmana a seques. El Pirineu mereix unes vacances. Barcelona està només a uns 250 kms. i hi ha autovia gratuïta. L’anomenada Hoya de Huesca, els voltants de la capital, son molt bonics, sobretot en primavera. A pocs kms. teniu la impressionant Sierra de Guara, amb els seus canyons i la naturalessa desbordada. En aquesta mateixa zona pobles medievals de conte de fades, com ara Alquézar, amb els seus carrers medievals, o la seva colegiata gòtica penjada d’una penya, es barregen amb poblets de postal, abocats a barrancs insondables. Terres del Somontano, riques en diversitat i en bons vins. Esglèsies perdudes als seus peus, com la de Foces, amb pintures murals, o el monestir cistercenc de Casbas. O Bolea, amb una col·legiata renaixentista i, un xic més enllà, el castell poderós de Loarre, fortalessa romànica única a Europa, que al·lucinarà als infants. Encara una mica més lluny Riglos i els seus mallos. Més enllà el monestir fabulós de San Juan de la Peña, i l’església de Santa Maria de las Sores. El Pirineu etern amb Jaca i la seva catedral. Les valls fresques de Hecho i Ansó, amb la maravella natural de la Selva de Oza, natura desbocada i esplèndida. Per dormir, a Huesca capital, us recomanem dos hotels: l’Abba Huesca, còmode, funcional, amb piscina i un bon restaurant, al costat de l’estació, o el Sancho Abarca, al centre mateix, potser ostentós i barroc en la decoració, però amb una relació preu-qualitat fabulosa: jacuzzi a les suites familiars!. Per dinar, a Huesca, a banda dels restaurants dels hotels, on es menja de fàbula, teniu Las Torres o La Flor, tots dos bons. Si preferiu anar de tapes, no us perdeu la zona coneguda com el tubo. Per nosaltres Da Vinci, al carrer Padre Huesca, 13, tel:  974 225 353, te les millors tapes de la ciutat. Osca us espera!.

Agüero es un pueblo de postal al que se accede desde la carretera N-240, a unos 40 kms. pasado Huesca, camino de Pamplona. Un poco más allá de Ayerbe encontrarán, a mano izquierda, el indicador del desvío que lleva al pueblo en 5 kms. Ya desde la carretera verán la iglesia románica de Santiago colgada a media altura de la sierra, a vuestra derecha. Seguidamente, en una curva, aparece el pueblo. Es allí donde tenéis que girar a mano derecha, y tomar un camino de tierra, llano y en buen estado, que os llevará hasta la iglesia de Santiago. Antes, sin embargo, hay que conseguir la llave en el pueblo, porque sólo abren julio y agosto. Tienen buen aparcamiento junto al templo. Os diremos que es ésta una de las mejores iglesias románicas del Pirineo. Sorprende por sus dimensiones, más propias de una abadía que de una ermita, aunque está incompleta, y sólo se terminó la cabecera. Tiene una portada increíble, con buenísimas esculturas románicas en el tímpano y columnas, y unos ábsides altos y potentes con un friso decorado. Si tenéis la suerte de verla por dentro, la sorpresa será completa. Más esculturas y una arquitectura delicada y poderosa. Vale la pena hacer la desviación, y el viaje, para verla. El pueblo de Agüero también es muy bonito, con otra iglesia, la parroquial, también románica, que tiene otra portada de mérito, aunque mucho más rupestre, con el tetramorfos. Es agradable recorrer calles y plazuelas medievales que suben hasta tocar los Mallos, semejantes a los de Riglos, rocas enormes, llenas de rapaces. Especial gracia hacen las chimeneas, rematadas con el “bichuelo”, tejado cónico. En la rectoría, Mosén Luis Galindo Bisquer, montó el museo del órgano, interesante. Puede hacer muy buenas caminatas alrededor de los Mallos de Agüero, gigantescas estructuras geológicas, grandes pilares derechos como gigantes míticos, petrificados. Pueden ir hasta el bosque de madroños, una curiosidad natural, a unos 5 kms. O acercaros a Sanfelices, un pequeño agregado. O bien rondar completamente los Mallos, unos 4 kms. O entrar en la cueva del Barranco de la Rabosera, “el Pituelo”, ruta fácil y sencilla donde es muy posible ver volar los buitres. Para comer se puede ir al bar de la piscina. Para comer y dormir tienen un hostal, pero nadie se lo aconseja. Y también un camping, el Peña Sola, que ofrece bugalows y apartamentos en el mismo pueblo. O bien hay que bajar a los restaurantes y hoteles de Murillo de Gállego, donde hay otra iglesia románica de campanillas. Aquí encontrarán un hotel rural encantador, muy recomendable, La Real Posada de Liena, con unas habitaciones muy cucas y una cocina cuidada, en un marco de regusto francés, pero muy agradable y acogedor. Evidentemente tampoco querríamos que hicieran todo el camino hasta Agüero solo por la iglesia de Santiago, aunque es increíblemente preciosa. Pueden incluir esta parada en una ruta por Huesca, o por el Pirineo de Huesca. Huesca ciudad es un buen destino para un puente, para un fin de semana largo, o por un fin de semana a secas. El Pirineo merece unas vacaciones. Barcelona está sólo a unos 250 kms. y hay autovía gratuita. La llamada Hoya de Huesca, los alrededores de la capital, son muy bonitos, sobre todo en primavera. A pocos kms. tiene la impresionante Sierra de Guara, con sus cañones y la naturalessa desbordada. En esta misma zona pueblos medievales de cuento de hadas, como Alquézar, con sus calles medievales, o su colegiata gótica colgada de una peña, se mezclan con pueblos de postal, abocados a barrancos insondables. Tierras del Somontano, ricas en diversidad y en buenos vinos. Iglesias perdidas a sus pies, como la de Foces, con pinturas murales, o el monasterio cisterciense de Casbas. O Bolea, con una colegiata renacentista y, un poco más allá, el castillo poderoso de Loarre, fortaleza románica única en Europa, que alucinará a los niños. Un poco más lejos Riglos y sus Mallos. Más allá el monasterio fabuloso de San Juan de la Peña, y la iglesia de Santa María de las Sores. El Pirineo eterno con Jaca y su catedral. Los valles frescos de Hecho y Ansó, con la maravilla natural de la Selva de Oza, naturaleza desbocada y espléndida. Para dormir, en Huesca capital, les recomendamos dos hoteles: el Abba Huesca, cómodo, funcional, con piscina y un buen restaurante, junto a la estación, o el Sancho Abarca, en el centro mismo, quizás ostentoso y barroco en la decoración, pero con una relación precio-calidad fabulosa: ¡jacuzzi en las suites familiares!. Para comer, en Huesca, aparte de los restaurantes de los hoteles, donde se come de fábula, tienen Las Torres o La Flor, ambos buenos. Si prefieren ir de tapas, no os perdais la zona conocida como el tubo. Para nosotros Da Vinci, en la calle Padre Huesca, 13, tel: 974 225 353, tiene las mejores tapas de la ciudad. ¡Huesca os espera!.

Huesca / Osca


Huesca és una ciutat aragonesa, la capital de la seva província. Petita, a mida humana, cosmopolita i alegre. Una vila important, cap d’una àmplia zona d’influència, a la que dona serveis. Però Huesca també és un bon destí per a un pont, per a un cap de setmana llarg, o per un cap de setmana a seques. Relativament propera a Barcelona, només a uns 250 kms. i ben comunicada per autovia gratuïta, està a l’abast de totes les famílies. Huesca ofereix cultura i natura, bones vibracions. Teniu, per exemple, la seva bonica catedral, ampla, lluminosa, amb una façana agradable, i un interior ple de joies, com el gran retaure d’alabastre d’en Damià Forment. Al costat el museu diocesà i al davant l’ajuntament, renaixentista. Un xic més enllà el museu provincial, dins l’antiga universitat del segle XVIII, en un edifici octogonal. Te una col·lecció molt didàctica, que va del paleolític a l’art modern, on no hi falten alguns quadres de Bayeux i Goya. A més, és gratuït!. Sant Pedro el Viejo és una obra cúlmen del romànic espanyol i europeu, amb una esglèsia preciosa i un claustre amb capitells historiats, del millor que trobareu en escultura romànica. Altres esglèsies i convents completen la corona d’Osca: Sant Llorenç, Sant Miquel… Parlem ara de l’anomenada Hoya de Huesca, els voltants de la capital. A pocs kms. teniu la impressionant Sierra de Guara, amb els seus canyons i la naturalessa desbordada. En aquesta mateixa zona pobles medievals de conte de fades, com ara Alquézar, amb els seus carrers medievals, o la seva colegiata gòtica penjada d’una penya, es barregen amb poblets de postal, abocats a barrancs insondables. Terres del Somontano, riques en diversitat i en bons vins. Esglèsies perdudes als seus peus, com la de Foces, amb pintures murals, o el monestir cistercenc de Casbas. O Bolea, amb una col·legiata renaixentist i, un xic més enllà, el castell poderós de Loarre, fortalessa romànica única a Europa, que al·lucinarà als seus infants. Encara una mica més lluny Riglos i els seus mallos, o Agüero, amb uns altres mallos i unes esglèsies romàniques precioses. Per dormir us recomanem dos hotels: l’Abba Huesca, còmode, funcional, amb piscina i un bon restaurant, al costat de l’estació, o el Sancho Abarca, al centre mateix, potser ostentós i barroc en la decoració, però amb una relació preu-qualitat fabulosa: jacuzzi a les suites familiars!. Per dinar, a banda dels restaurants dels hotels, on es menja de fàbula, teniu Las Torres o La Flor, tots dos bons. Si preferiu anar de tapes, no us perdeu la zona coneguda com el tubo. Per nosaltres Da Vinci, al carrer Padre Huesca, 13, tel:  974 225 353, te les millors tapes de la ciutat. Osca us espera!

Huesca es una ciudad aragonesa, la capital de su provincia. Pequeña, a medida humana, cosmopolita y alegre. Una población importante, con una amplia zona de influencia, a la que da servicios. Pero Huesca también es un buen destino para un puente, para un fin de semana largo, o por un fin de semana a secas. Relativamente cercana a Barcelona, sólo a unos 250 kms. y bien comunicada por autovía gratuita, está al alcance de todas las familias. Huesca ofrece cultura y naturaleza, buenas vibraciones. Tenéis, por ejemplo, su hermosa catedral, ancha, luminosa, con una fachada agradable, y un interior lleno de joyas, como el gran retablo de alabastro de Damián Forment. Junto a ella el museo diocesano y delante el ayuntamiento, renacentista. Un poco más allá el museo provincial, en la antigua universidad del siglo XVIII, en un edificio octogonal. Tiene una colección muy didáctica, que va del Paleolítico al arte moderno, donde no faltan algunos cuadros de Bayeux y Goya. Además, ¡es gratuito!. San Pedro el Viejo es una obra cúlmen del románico español y europeo, con una iglesia preciosa y un claustro con capiteles historiados, lo mejor que encontrará en escultura románica. Otros iglesias y conventos completan la corona de Huesca: San Lorenzo, San Miguel … Hablemos ahora de la llamada Hoya de Huesca, los alrededores de la capital. A pocos kms. tienen la impresionante Sierra de Guara, con sus cañones y la naturaleza desbordada. En esta misma zona pueblos medievales de cuento de hadas, como Alquézar, con sus calles medievales, o su colegiata gótica colgada de una peña, se mezclan con pueblos de postal, abocados a barrancos insondables. Tierras del Somontano, ricas en diversidad y en buenos vinos. Iglesias perdidas a sus pies, como la de Foces, con pinturas murales, o el monasterio cisterciense de Casbas. O Bolea, con una colegiata renacentista y, un poco más allá, el castillo poderoso de Loarre, fortaleza románica única en Europa, que alucinará a sus niños. Un poco más lejos Riglos y sus Mallos, o Agüero, con otros Mallos y unas iglesias románicas preciosas. Para dormir os recomendamos dos hoteles: el Abba Huesca, cómodo, funcional, con piscina y un buen restaurante, junto a la estación, o el Sancho Abarca, en el centro mismo, quizás más ostentoso y barroco en la decoración, pero con una relación precio-calidad fabulosa: ¡jacuzzi en las suites familiares!. Para comer, aparte de los restaurantes de los hoteles, donde se come de fábula, tiene Las Torres o La Flor, ambos buenos. Si prefieren ir de tapas, no se pierdan la zona conocida como el tubo. Para nosotros Da Vinci, en la calle Padre Huesca, 13, tel: 974 225 353, tiene las mejores tapas de la ciudad.

Barbastro


La ciutat de Barbastro, a l’Aragó, està situada ben bé a mig camí entre Lleida i Osca. És una vila gran, històrica i, si m’apureu, bonica. La travessa el riu Vero, un fil d’aigua net i graciós, que uns kms. més amunt ha excavat en les muntanyes de la Serra de Guara, uns canyons fabulosos, natura pura, que val la pena anar a descobrir. Barbastro és la capital de la maravellosa i poc coneguda comarca del Somontano. Regió dura i rècia, amb uns vins que van guanyant adeptes. Barbastre exerceix de centre comercial i de serveis d’una àmplia zona de l’Alt Aragó, i de clau de l’accés al Pirineu. És una parada obligada si aneu de ruta cap a Ordesa, Benasque o Osca. Una parada per descansar del cotxe vosaltres i els nens. Perquè a la vila no li manca patrimonio cultural. El monument més interessant és la magnífica catedral gotica i plateresca. Un temple lluminós, ampli, amb planta de saló, típicament aragonés, amb decoració que avança ja el renaixement. No us perdèssiu les creueries de la bóveda, pura filigrana. I algunes de les portes de les capelles, barroc de pel·lícula. El retaure també és una maravella. Obra d’un artista que ens agrada molt particularment: Damià Forment, autor dels retaures de Poblet, Osca o El Pilar de Saragossa. Atenció a l’horari de visites, reduidíssim. Cada dia de 11 a 13,30 i de 18 a 19,30. És poca estona. Dilluns tancat. Però obren per la missa i toleren visitants. Podeu visitar també el Museu Diocesà, amb una bona colecció d’art. El casc antic, situat més avall de la catedral, està dominat per la plaça del mercat, porxada, i els carrers dels voltants, medievals, comercials, plens de vida.  Hi trobareu algunes boniques cases palau amb impressionants ràfecs, “aleros” volats, característics d’Aragó. Els voltants i les seves possibilitats d’excursions familiars són increïbles. Podeu anar de Barbastro a Torreciudad, santuari marià de l’Opus Dei. A Graus, bonic poble amb una plaça major fantàstica, hi ha una esglèsia troglodita. A Alquèzar una vila medieval d’ensomni, amb una colegiata dalt d’una penya, i el riu Vero encaixonat als seus peus. Pareu-vos a veure el castell de Monzón. O pujeu al santuari del Pueyo, mirador del Pirineu. O aneu a resseguir els canyons i espais naturals de la Sierra de Guara, una aventura fabulosa. Casbas i el seu monestir. Huesca amb la catedral i els museus. Foces amb una esglèsia plena de pintures. Ja veieu que és un centre boníssim d’activitats familiars. Per dormir no hi ha dubte possible: el San Ramón del Somontano, al centre.  Car, però no desorbitat. Ofereix luxe i el fa pagar, però no abusa. Encant per tot arreu. Spa i habitacions amb molt de glamour. Permet dos infants per habitació a les suites, pagant supletòria, i te una suite comunicada amb una doble, ideal per famílies. Bon restaurant.  El Gran Hotel de Barbastro és còmode i funcional. Està a la mateixa plaça del mercat, al mig del poble, amb restaurant obert a la plaça.  A les afores, direcció Huesca, teniu el Sancho Ramírez, una opció molt interessant. Y també recomanem el Mi Casa, modern i amb un restaurant on es menja bé. Com veieu no us faltaran opcions per passar un bon cap de setmana a Barbastro.  Per dinar, a més dels restaurants dels hotels que hem citat, que son molt bons, us recomanem La Brasería, en una cantonada de la plaça del Mercat, tel: 974 31 07 57.  ‎ I no deixeu de probar els vins del Somontano, espectaculars!. D’aquí uns anys en parlaran com dels Rioja o Ribera del Duero. Bona visita a l’Alt Aragó!.

La ciudad de Barbastro, en Aragón, está situada exactamente a medio camino entre Lleida y Huesca. Es una villa grande, histórica y, si me apuráis, bonita. La atraviesa el río Vero, un hilo de agua limpio y gracioso, que unos kms. más arriba ha excavado en las montañas de la Sierra de Guara, unos cañones fabulosos, naturaleza pura, que vale la pena ir a descubrir. Barbastro es la capital de la maravillosa y poco conocida comarca del Somontano. Región dura y recia, con unos vinos que van ganando adeptos. Barbastro ejerce de centro comercial y de servicios de una amplia zona del Alto Aragón, y de llave del acceso al Pirineo. Es una parada obligada si vais de viaje hacia Ordesa, Benasque o Huesca. Una parada para descansar del coche, vosotros y los niños. Porque a esta villa no le falta patrimonio cultural. El monumento más interesante es la magnífica catedral gótica y plateresca. Un templo luminoso, amplio, con planta de salón, típicamente aragonés, con decoración que avanza ya el renacimiento. No os perdiérais las crucerías de la bóveda, pura filigrana. Y algunas de las puertas de las capillas, barroco de película. El retablo también es una maravilla. Obra de un artista que nos gusta mucho: Damián Forment, autor de los retablos de Poblet, Huesca o El Pilar de Zaragoza. Atención al horario de visitas, reducidísimo. Cada día de 11 a 13,30 y de 18 a 19,30. Es poco rato. Lunes cerrado. Pero abren para la misa y toleran visitantes. Pueden visitar también el Museo Diocesano, con una buena colección de arte. El casco antiguo, situado más abajo de la catedral, está dominado por la plaza del mercado,  con sus porches, y las calles de los alrededores, medievales, comerciales, llenas de vida. Encontraréis algunas bonitas casas palacio con impresionantes aleros, característicos de Aragón. Los alrededores y sus posibilidades de excursiones familiares son increíbles. Pueden ir de Barbastro a Torreciudad, santuario mariano del Opus Dei. Graus és un bonito pueblo con una plaza mayor fantástica y una iglesia troglodita. En Alquézar, villa medieval de ensueño, teneis una colegiata en lo alto de una peña, y el río Vero encajonado a sus pies. Parad a ver el castillo de Monzón. Subid al santuario del Pueyo, mirador del Pirineo. Recorred los cañones y espacios naturales de la Sierra de Guara, una aventura fabulosa. Casbas y su monasterio. Huesca con la catedral y los museos. Foces con una iglesia llena de pinturas. Ya veis que es un centro buenísimo de actividades familiares. Para dormir no hay duda posible: el Hotel San Ramón del Somontano, en el centro. Caro, pero no desorbitado. Ofrece lujo y lo hace pagar, pero no abusa. Encanto por todas partes. Spa y habitaciones con mucho glamour. Permite dos niños por habitación en las suites, pagando supletoria, y tiene una suite comunicada con una doble, ideal para familias. Buen restaurante. El Gran Hotel de Barbastro es cómodo y funcional. Está en la misma plaza del mercado, en medio del pueblo, con restaurante abierto en la plaza. En las afueras, dirección Huesca, tenéis el Hotel Sancho Ramírez, una opción muy interesante. Y también recomendamos el Mi Casa, moderno y con un restaurante donde se come bien. Como veis no faltarán opciones para pasar un buen fin de semana en Barbastro. Para comer, además de los restaurantes de los hoteles que hemos citado, que son muy buenos, os recomendamos La Brasería, en una esquina de la plaza del Mercado, tel: 974 31 07 57. Y no dejes de probar los vinos del Somontano, ¡espectaculares!. Dentro de unos años se hablará de ellos como hoy de los Rioja o Ribera del Duero.

Masia de Castelló


La Masia de Castelló es un poble fantasma, on no hi viu ningú des del 1950. Està completament deshabitat, ruinós, sense vida. Està situat al terme municipal de l’Hospitalet de l’Infant, entre els pobles de Masboquera i Vandellòs. De fet s’hi arriba des d’una pista que surt de Masboquera. El 1997 la gent d’aquelles terres es va proposar recuperar Castelló. Hi una de les maneres de fer-ho va ser organitzar-hi un pessebre vivent, (i altres actes al llarg de l’any). Avui en dia, l’anomenat “Pessebre dels Estels” és un dels més bonics de Catalunya. Els visitants poden veure, a més de l’actuació teatral en ella mateixa, el marc incomparable d’un poblet de pagés sorgit de la nit dels temps. Anar a raure a un llogarret rural i veure com era l’espai i la vida en un entorn rural preservat de la modernitat. Hi ha quadres bíblics i dels principals oficis que es desenvolupaven a l’antic Castelló. No us perdeu el moment màgic en que aquest indret mort tornarà a reviure. Serà els dies 26 de desembre i 6 i 7 de gener. Aprofiteu per passar el dia, i potser un cap de setmana, a la vora del mar, a l’Hospitalet de l’Infant. Descobriu el sol i unes platges maravelloses. També el seu petit nucli antic. Quatre cases al voltant de l’hospital de l’infant Pere fundà. Investigueu-hi les restes de la guerra civil. Un aeròdrom, nius de metralladora, trinxeres, bateries antiaèries… Per dormir en aquelles terres teniu molts hotels, apartaments, cases rurals i tres càmpings. Des del luxós La Figuerola, situat al poble veï de Vandellós, fins el senzill però digne Hotel Sancho, al mig del poble antic. Per dinar moltíssim restaurants de tota mena. Els més bons pertanyen als hotels, com el Llorca, a la platja de l’Almadrava, o el distinguit El Safareig, de l’hotel La Figuerola a Vandellós, o bé el Vistamar, que és també una pizzeria, a l’Hospitalet. Una bona idea per aquests dies de Nadal i Reis.

La Masía de Castelló es un pueblo fantasma, donde no vive nadie desde 1950. Está completamente deshabitado, ruinoso, sin vida. Está situado en el término municipal de L’Hospitalet de l’Infant, entre los pueblos de Masboquera y Vandellòs. De hecho se llega desde una pista que sale de Masboquera. En 1997 la gente de aquellas tierras se propuso recuperar Castelló. Una de las maneras de hacerlo fue organizar un pesebre viviente, (y otros actos a lo largo del año). Hoy en día, el llamado “Pesebre de las Estrellas” es uno de los más bellos de Cataluña. Los visitantes pueden ver, además de la actuación teatral en sí misma, el marco incomparable de un pueblo de payés surgido de la noche de los tiempos. Ir a parar a una aldea y ver cómo era el espacio y la vida en un entorno rural preservado de la modernidad. Hay cuadros bíblicos y de los principales oficios que se desarrollaban en el antiguo Castelló. No os perdáis el momento mágico en que este lugar muerto volverá a revivir. Será los días 26 de diciembre y 6 y 7 de enero. Aprovechad para pasar el día, y quizás un fin de semana, a orillas del mar, en L’Hospitalet de l’Infant. Descubrid el sol y unas playas maravillosas. También su pequeño casco antiguo. Cuatro casas alrededor del hospital que Don Pedro fundó. Investigad los restos de la guerra civil. Un aeródromo, nidos de ametralladora, trincheras, baterías antiaéreas … Para dormir en aquellas tierras tienen muchos hoteles, apartamentos, casas rurales y tres campings. Desde el lujoso La Figuerola, situado en el pueblo vecino de Vandellós, hasta el sencillo pero digno Hotel Sancho, en medio del pueblo antiguo. Para comer hay muchísimos restaurantes de todo tipo. Los mejores pertenecen a hoteles, como el Lorca, en la playa de la Almadrava, o distinguido local del hotel La Figuerola en Vandellós, o bien el Vistamar, que es también una pizzería, en L’Hospitalet. Una buena idea para estos días de Navidad y Reyes.

L’Hospitalet de l’Infant


hospitaletinfant

L’infant Pere d’Aragó va fundar un hospital per vianants en un punt intermig entre Cambrils i El Perelló. El trajecte era llarg i perillós. El coll de Balaguer famós pels seus bandits. Era una terra erma. Cap poble, cap ànima. L’Hospitalet va nèixer doncs, així, acollidor i obert. Avui dia l’Hospitalet de l’Infant ha crescut molt. El coll de Balaguer es passa volant. L’Ametlla de Mar va sorgir, al segle XIX, omplint el buit còsmic de la costa. L’Hospitalet ofereix a qui s’hi atura unes platges maravelloses. Una successió de petites cales, lligades l’una darrera l’altra, unides pel passeig marítim. És ben cert que hi ha grans edificis vora el mar, però a les cales queden prou amagats. També ofereix un petit nucli antic. Quatre cases, una plaça dins el que fou pati de l’hospital de l’infant Pere, i un pany de muralla, amb una torre, (a la foto), d’aquell edifici. També són notables les restes de la guerra civil. Un aeròdrom, nius de metralladora, trinxeres, bateries antiaèries… Podeu anar a l’Hospitalet de l’Infant quan hi han aconteixements especials, com la fira medieval, al setembre. En tot cas sempre serà bo descansar-hi uns dies, a menjar bon peix i a banyar-vos en el Mediterrani suau i blau de les costes de Tarragona. Per dormir teniu molts hotels, apartaments, cases rurals i tres càmpings. Des del luxós La Figuerola, situat al poble veï de Vandellós, fins el senzill però digne Hotel Sancho, al mig del poble antic. Per dinar moltíssim restaurants de tota mena. Els més bons pertanyen als hotels, com el Llorca, a la platja de l’Almadrava, o el distinguit El Safareig, de l’hotel La Figuerola a Vandellós, o bé el Vistamar, que és també una pizzeria, a l’Hospitalet. Si sou naturistes, l’Hospitalet és la vostra destinació. Una platja magnífica, El Torn, amb un illot endinsant-se al mar. I un càmping totalment naturista, i de primera categoria, El Temple del Sol.

Pedro de Aragón fundó un hospital para viajeros en un punto intermedio entre Cambrils y El Perelló. El trayecto era largo y peligroso. El coll de Balaguer era famoso por sus bandidos. Una tierra yerma. Ningún pueblo, ni un alma. L’Hospitalet nació pues, así, acogedor y abierto. Hoy en día L’Hospitalet de l’Infant ha crecido mucho. El coll de Balaguer se pasa volando. L’Ametlla de Mar surgió en el siglo XIX, llenando el vacío cósmico de la costa. L’Hospitalet ofrece a quien se detiene en el pueblo unas playas maravillosas. Una sucesión de pequeñas calas, ligadas una tras otra, y unidas por el paseo marítimo. Es cierto que hay grandes edificios junto al mar, pero en las calas quedan bastante escondidos. También ofrece un pequeño núcleo antiguo. Cuatro casas, una plaza dentro de lo que fue el patio del hospital y un lienzo de muralla, con una torre, (en la foto), de aquel edificio. También son notables los restos de la guerra civil. Un aeródromo, nidos de ametralladora, trincheras, baterías antiaéreas … Puede aprovechar e ir a L’Hospitalet de l’Infant cuando haya acontecimientos especiales, como la feria medieval, en septiembre. En todo caso siempre será bueno descansar unos días, comer buen pescado y bañarse en el Mediterráneo suave y azul de las costas de Tarragona. Para dormir tiene muchos hoteles, apartamentos, casas rurales y tres campings. Desde el lujoso La Figuerola, situado en el pueblo vecino de Vandellós, hasta el sencillo pero digno Hotel Sancho, en medio del pueblo antiguo. Para comer existen restaurantes de todo tipo. Los mejores pertenecen a los hoteles, como el Llorca, en la playa de la Almadraba, o el distinguido El Safareig del hotel La Figuerola en Vandellós, o bien el Vistamar, que es también una pizzería, en L’Hospitalet. Si sois naturistas, L’Hospitalet es vuestro destino. Una playa magnífica, El Torn, con un islote adentrándose en el mar. Y un camping totalmente naturista, y de primera categoría, El templo del sol.