Bad Wimpfen

Bad Wimpfen és avui en dia una petita vila situada a les vores del riu Neckar a Alemania. La seva importància actual no fa pensar en la que va tenir a l’edat mitjana ni per aproximació. En aquells anys de castells, trobadors, emperadors i guerrers, Bad Wimpfen era una de les més esponeroses ciutats imperials de la Germània. Closa dins de les poderoses muralles, penjada damunt del riu, aixecava al cel les torres del gran palau de l’emperador Enric, ara derruit fins els ciments. Malgrat tot la decadència ha estat una veritable sort. Així podem contemplar en ple segle XXI una vila medieval en tota la seva glòria. Carrers adoquinats, murs i portalades, cases amb entramat de fusta, una torre comunal, un beffroi, (a la foto), símbol de la ciutat. És un plaer passejar lentament per aquesta perla de la ruta del Neckar. Una altra fita que no podeu deixar passar en la ruta de Tubingen a Heildelberg, o d’Estrasburg a Munich. Perfectament situada, prop d’un nus importantíssim de comunicació com són Stutgard o Heilbronn, però prou apartada d’aquestes grans ciutats com per resultar tranquil·la i acollidora. Per això Bad Wimpfen és ideal com lloc d’aturada en la ruta per Alemània. Perfecte perque els infants campin sense perill. Per dormir teniu bons llocs. Nosaltres us recomanem l’Herberge zur Traube, un hotelet rural senzill però molt familiar, amb uns desdejunis de somni. I per sopar o dinar l’incomparable restaurant Friedrich weinstube Feyerabend. Un lloc d’aquells que justifiquen un viatge. Qualitat i cuina de cinc estrelles a preus ridículs. Si penseu visitar Alemania incloeu Bad Wimpfen en la vostra ruta, i no oblideu les nostres recomanacions.

Bad Wimpfen es hoy en día una pequeña villa situada en las orillas del río Neckar en Alemania. Su importancia actual no hace pensar en la que tuvo en la Edad Media ni por aproximación. En aquellos años de castillos, trovadores, emperadores y guerreros, Bad Wimpfen era una de las más preclaras ciudades imperiales de la Germania. Cerrada dentro de las poderosas murallas, colgada sobre el río, levantaba al cielo las torres del gran palacio del emperador Enrique, ahora derruidas hasta los cimientos. Sin embargo la decadencia ha sido una verdadera suerte. Así podemos contemplar en pleno siglo XXI una villa medieval en toda su gloria. Calles adoquinadas, muros y portales, casas con entramado de madera, una torre comunal, un beffroi, (en la foto), símbolo de la ciudad. Es un placer pasear lentamente por esta perla de la ruta del Neckar. Otro hito que no puede dejar pasar en la ruta de Tubingen hasta Heildelberg, o de Estrasburgo a Munich. Perfectamente situada, cerca de un nudo importantísimo de comunicación como son Stutgard o Heilbronn, pero suficientemente alejada de estas grandes ciudades como para resultar tranquila y acogedora. Por ello Bad Wimpfen es ideal como lugar de parada en la ruta por Alemania. Perfecta para que los niños campen sin peligro. Para dormir tiene muy buenos lugares. Nosotros os recomendamos el Herberge zur Traube, un hotelito rural sencillo pero muy familiar, con unos desayunos de ensueño. Y para cenar o comer el incomparable restaurante Friedrich Weinstube Feyerabend. Un lugar de aquellos que justifican un viaje. Calidad y cocina de cinco estrellas a precios ridículos. Si planea visitar Alemania incluya Bad Wimpfen en su ruta, y no olvide nuestras recomendaciones.

Festa de la Sal a L’Escala

L’Escala és un bonic poblet blanc, molt mediterrani, de la Costa Brava gironina. El fet d’estar una mica allunyat de les grans vies de comunicació d’aquesta zona, i el fet de no tenir, a tocar del nucli habitat platges conegudes, l’ha fet menys famós que veins seus, com ara Cadaqués o Palafrugell. L’Escala poble está assentat damunt d’un petit penyal obert a tots els vents i temporals. El mar rossega la roca i en prou feines deixa espai a un petit port on les barques s’apilonen damunt el petit espai sorrenc. La vila s’aboca al Mediterrà com des d’un balcó sense barana. Més a munt, al nord, la costa ofereix la suavitat de les dunes i les platjoles d’Empúries, a tocar de les restes gregues. Més avall, al sur, s’obre una àmplíssima badia, on ara hi ha el nou port esportiu, i l’eixample de l’Escala. La tanca el Montgó, penyal imponent, que guarda la famosa cala. Però l’Escala antiga no disposa dels atractius d’Empúries, ni de l’espai del Montgó. Per això, recorrent els carrers de l’Escala veureu la vida dura dels antics mariners. I si el que us agrada és el mar, la sal i els mariners amb els seus vaixells, llavors heu de fer cap a L’Escala per la festa de la Sal, el cap de setmana més proper a la diada de Catalunya. (Aquest any 2009, el 12 de setembre). Veureu vaixells de vela llatina, barques, paquebots i goletes. Veureu gent guarnida amb la roba del segle XIX esperant els vaixells que portàven al poble la preuada sal. Indispenable per fer la mundialment coneguda salaó de les anxoves de l’Escala. Podreu visitar-ne el museu. Hi haurà oficis antics relacionats amb la mar. En fi, la canalla xalarà i aprendrà al mateix temps. Potser també podreu fer un bany a les aigües blaves i netes d’aquest mar de l’Empordà, únic, si encara el temps acompanya. A l’Escala podeu dianr o sopar molt bé, a qualsevol restaurant. Nosaltres us recomanem el Roser. El Roser de tota la vida, ara dividit entre el “Roser 2”, al passeig marítim Lluís Albert, 1, davant del mar, o a l’hostal “El Roser” al carrer de l’església 7, al cor del casc antic. Si heu de dormir deixeu-vos seduir per la decadència de l’Hotel Empúries. Veureu caure la nit seguts amb el Mediterrà als peus.