Breda

Breda és un bonic poble de la comarca de La Selva, al peu del Montseny, envoltat de boscos. El poble te atractius turístics força interessants, com ara les restes, poques, del monestir benedictí de Sant Salvador, del que en queda l’esglèsia i poca cosa més, o bé la ceràmica. Tot el poble està ple de nombroses botigues de fang i ceràmica, algunes industrials, però algunes artesanes, com la que fan a can Ramón Samón, o a Terraforta. A més hi ha el museu Aragay. Des de Breda, podeu pujar a Riells, un racó amagat del Montseny amb una petita ermita, un hotel i boscos encisadors amb una riera d’aigües netes. També al castell de Montsoriu. Com veieu, si mai en la vostra ruta de Barcelona a Girona per Granollers i Sant Celoni, passeu prop de Breda, atureu-vos-hi. I si heu vist o vàreu veure a TV3 Ventdelplà, encara més.

Breda es un bonito pueblo de la comarca de La Selva, al pie del Montseny, rodeado de bosques. Tiene atractivos turísticos muy interesantes, como por ejemplo los restos del monasterio benedictino de San Salvador, del que queda la iglesia y poca cosa más, o bien la cerámica. Todo el pueblo está lleno de numerosas tiendas de barro y cerámica, algunas industriales, pero algunas artesanas, como la que hacen en can Ramón Samón, o en Terraforta. Además está el museo Aragay. Desde Breda, podéis subir a Riells, un rincón escondido del Montseny con una pequeña ermita, un hotel y bosques encantadores con una riera de aguas limpias. También al castillo de Montsoriu. Como veis, si en vuestra ruta de Barcelona hacia Girona por Granollers y Sant Celoni, pasáis cerca de Breda, paraos. Y si habéis visto o visteis a TV3 Ventdelplà, todavía más.

Montsoriu

El castell de Montsoriu és un castell de manual. Dalt d’un turó, dominant el paisatge, ocupant el con de la muntanya. Amb les seves muralles, moltes, la seva torre de l’homenatge… En fi un senyor castell, dels medievals, purs. Aquesta joia de l’arquitectura de l’edat mitja està situada prop de Breda, a la carretera que va d’aquesta població Gironina cap a Arbúcies i Sant Hilari de Sacalm. De tota manera el veureu. Podeu sortir de l’AP7 a Sant Celoni i arribar-vos fins a Breda. Sortint de Breda, a uns 3 kms. després d’un seguit de corbes en pujada, arribareu a un collet on podeu prendre un ample camí asfaltat a mà esquerra. Està indicat el castell i la urbanització “Fogueres de Montsoriu”. Tot pujant-lo anireu veient la fortalessa. En arribar a un altre coll, deixeu el cotxe, (està ben indicat), i us caldrà pujar una estona, mitja hora llarga. El camí travessa el bosc, esplèndit. Aneu seguint els cartells indicadors. Tot i que hi ha moments de pujada forta, en general es camina bé, fins i tot amb infants. Abans Montsoriu era una pura ruina. Ara l’estan restaurant i aviat farà força patxoca. No tots els dies hi ha visita ni s’ensenya tot. Millor demanar hora al Museu Etnològic del Montseny. Tel. 972 860 908 o per correu: memga@arbucies.org.

El castillo de Montsoriu es un castillo de manual. En lo alto de un cerro, dominando el paisaje, ocupando el cono de la montaña. Con sus murallas, muchas, su torre del homenaje… En fin un señor castillo, de los medievales, puros. Esta joya de la arquitectura de la edad media está situada cerca de Breda, en la carretera que va de esta población gerundense hacia Arbúcies. De todas maneras lo veréis. Podéis salir de la AP7 en Sant Celoni y llegaros hasta Breda. Saliendo de Breda, a unos 3 kms. de curvas en subida, llegaréis a un collado dónde tomareis un camino asfaltado a mano izquierda. Está indicado el castillo y la urbanización “Fogueres de Montsoriu”. Subiendo iréis viendo la fortaleza. Al llegar a otro collado, dejáis el coche, (está bien indicado), y hará falta subir un rato, media hora larga. El camino atraviesa el bosque, espléndido. Vais siguiendo los carteles indicadores. Aun cuando hay momentos de subida fuerte, en general se anda bien, incluso con niños. Antes Montsoriu era una pura ruina. Ahora lo están restaurando y pronto quedará perfecto. No todos los días hay visita ni se enseña todo. Mejor pedir hora al Museo Etnològic del Montseny. Tel. 972 860 908 o por correo: memga@arbucies.org.

Santa Maria del Mar

Us sona la Catedral del Mar?. L’heu llegit?. Està a Barcelona i és bellíssima. No està al barri gòtic, sinó a l’emergent barri de Ribera. No hi ha monument gòtic més bonic a la ciutat. Admireu-ne l’esveltesa, les línies, l’alçada, admireu-la. I després sortiu a rodar el barri. Un barri que reviu a anys d’abandó i de misèria. Aneu al museu Picasso, al carrer Montcada, ple de palaus del renaixement, del barroc. Aneu al museu textil. Veureu com vestien les besàvies. Entreu als cafes, a les botigues noves i velles. Perdeu-vos pels carrerons. Ideal per passar el matí o la tarda. I a Barcelona mateix!. Per sopar us recomanem un dels millors restaurants de la ciutat, (tot i que a la Ribera n’hi molts més), com és El Senyor Parellada. Ja me’n sabreu dir el que en penseu.

¿Os suena la Catedral del Mar?. ¿Lo habéis leído?. Está en Barcelona y es bellísima. No está en el barrio gótico, sino en el emergente barrio de Ribera. No hay monumento gótico más guapo en toda la ciudad. Admirad las líneas, la altura, admiradla. Y después salid a ver el barrio. Un barrio que revive a años de abandono y de miseria. Visitad el museo Picasso, en la calle Montcada, llena de palacios del renacimiento, del barroco. Id al museo textil. Veréis como vestían las bisabuelas. Entrad a los cafes, a las tiendas nuevas y viejas. Perdeos por los callejones. Ideal para pasar la mañana o la tarde. ¡Y en Barcelona mismo!. Para cenar os recomendamos uno de los mejores restaurantes de la ciudad, (aun cuando en la Ribera hay muchos más), como es El Señor Parellada. Ya me sabréis decir el que pensáis.

Vila Joana

Collserola, el gran parc, el pulmó verd de Barcelona és un altre dels nostres indrets desaprofitats. Sovint fem molts kms. per arribar a llocs menys bonics. Collserola té racons bellíssims. Pujant per qualsevol de les tres carreteres que creuen la serra les trobareu: Font groga, Sant Medir, Les Planes, Olorda… Avui us proposem una visita a Vila Joana i el propi centre d’interpretació del Parc Natural de Collserola, que està al costat. Aneu per la Ronda de Dalt fins la sortida de Sarrià i després cerqueu la carretera que puja a Vallvidrera. Les vistes sobre Barcelona són esplèndides. Quant ja baixem cap al Vallès, després d’uns revolts i una mica abans d’arribar al baixador i al berenador de les Planes, trobareu un ample camí de terra a mà dreta. Cal estar atents. Seguiu-lo fins Vila Joana. També podeu aparcar el cotxe a les Planes i pujar des de l’estació del tren. Són 5 minuts. Vila Joana és un museu dedicat a Mossèn Cinto Verdaguer, que hi va morir. Està molt rònec i descuidat, però trobareu que evoca perfectament una casa  d’estiueig burgesa del segle XIX. Aneu després al Centre d’interpretació. Hi ha un bonic audiovisual. Si us agrada potser us animeu a fer un dels circuits marcats. El de la Font de la Budallera és llarg però molt agraït, el del pantà de Vallvidrera no durà més de 20 minuts. Perfecte per passar un matí. Perfecte per recollir més informació sobre la serra i plantejar-vos noves descobertes.

Collserola, el gran parque, el pulmón verde de Barcelona es otro de nuestros lugares desaprovechados. A menudo hacemos muchos kms. para llegar a lugares menos bellos. Collserola tiene rincones bellísimos. Subiendo por cualquiera de las tres carreteras que cruzan la sierra los encontraréis: Font groga, Sant Medir, Las Planas u Olorda… Hoy os proponemos una visita a Vila Joana y al propio centro de interpretación del Parque Natural de Collserola, que está al lado. Vais por la Ronda de dalt hasta la salida de Sarrià y después buscáis la carretera que sube a Vallvidrera. Las vistas sobre Barcelona son espléndidas. Cuánto ya bajamos al Vallès, tras unas curvas y algo antes de llegar al apeadero y al merendero de las Planas, encontraréis un ancho camino de tierra a mano derecha. Hace falta estar un poco atentos. Seguidlo hasta Vila Joana. También podéis aparcar el coche en las Planas y subir desde la estación del tren. Son 5 minutos. Vila Joana es un museo dedicado a Mossèn Cinto Verdaguer, que murió allí. Está muy descuidado, pero encontraréis que evoca perfectamente una casa de veraneo burguesa del siglo XIX. Vais después al Centro de interpretación. Hay un guapo audiovisual. Si os gusta, quizás os animáis a hacer uno de los circuitos marcados. El de la Fuente de la Budallera es largo pero muy agradecido, el del pantano de Vallvidrera no os llevará más de 20 minutos. Perfecto por pasar una mañana. Perfecto por recoger más información sobre la sierra y plantearos nuevas excursiones.

Gerri de la Sal

Gerri de la Sal es troba a la sortida de l’estret de Collegats, donant-vos la benvinguda al Pallars, en la carretera que va de la Pobla de Segur a Sort. Potser en ruta cap al Pirineu, cap a la Vall d’Aran, hi hem passat, fins i tot parat. Però Guerri mereix un xic més. Mereix una visita. El poble te un monestir romànic de primer ordre: Santa Maria. Desgraciadament només en queda l’esglèsia, però es justifica sola. També podeu donar una volta per les salines que donen nom a la vila. Si penseu passar uns dies per la contrada, llavors us proposem una ruta des de Gerri cap a Peramea i a l’estany de Moncortés, misteriòs i profund.  Podeu seguir cap a la Vall Fosca. Sortireu a la Pobleta de Bellveí on podeu dinar a la braseria l’Era Marxant, Tel: 973 66 17 35. Menjareu de primera. Després de visitar la Vall Fosca podeu fer cap a La Pobla de Segur, menjar i dormir a l’hotel Solé, a la mateixa avinguda d’entrada al poble, davant de l’estació. Amb piscina i habitacions quàdruples. També tenen bonics apartaments. Si us ha agradat la Vall Fosca, a Molinos teniu l’hotel Vall Fosca, un lloc idílic on el repòs s’escolta.

Gerri de la Sal se encuentra a la salida del estrecho de Collegats, dándo la bienvenida al Pallars, en la carretera que va de la Pobla de Segur hasta Sort. Quizás en vuestra ruta hacia el Pirineo, hacia el Valle de Aran, habeis pasado, incluso parado. Pero Gerri merece un poco más. Merece una visita. El pueblo tiene un monasterio románico de primer orden: Santa Maria. Desgraciadamente sólo queda la esglèsia, pero se justifica sola. También podéis dar una vuelta por las salinas que dan nombre a la villa. Si pensáis pasar unos días en la comarca, entonces os proponemos una ruta desde Gerri hacia Peramea y al estanque de Moncortés, misterioso y profundo. Podéis seguir hacia la Vall Fosca. Saldréis justo en la Pobleta de Bellveí dónde podéis comer en la braseria la Era del Marxant. Tel: 973 66 17 35. Comeréis de primera. Tras visitar la Vall Fosca podéis hacer noche en La Pobla de Segur, comer y dormir en el hotel Solé, en la misma avenida de entrada al pueblo, delante de la estación. Con piscina y habitaciones cuádruples. También tienen bonitos apartamentos. Si os gustó la Vall Fosca, en Molinos tenéis el hotel del mismo nombre, un lugar idílico dónde el reposo se escucha.

Sarlat la Caneda

Una de les ciutats franceses més boniques que podeu visitar, i que no està massa lluny de Barcelona és Sarlat. Situada a la Dordogne, Sarlat està a uns 400 kms de casa, i el millor de tot és que no està sola. La Dordogne és una de les regions més boniques de França, equiparable a la regió dels castells del Loira, i més propera. Ideal per un pont o unes vacances curtes. Sarlat és una vila medieval al·lucinant. Conserva intacte tot el casc antic, i el que és més important, tota la màgia i l’aire de l’edat mitjana. Aneu a Sarlat i feu-la vostra. Feu una ruta per Domme, Beynac et Cazenac, La Roche Gageac i tants altres poblets de les vores de la Dordonya, un riu amable, lent, suau, ideal per anar-hi en canoa. Si voleu dormir molt bé, tot i que és una mica car, us recomanem el fantàstic hotel de la Madeleine. De tota manera la regió és plena d’hotels, càmpings i cases rurals guapíssimes.

Una de las ciudades francesas más bellas que podéis visitar, y que no está demasiado lejos de Barcelona es Sarlat. Situada en la Dordogne, Sarlat está a unos 400 kms de casa, y lo mejor de todo es que no está sola. La Dordogne es una de las regiones más guapas de Francia, equiparable a la región de los castillos del Loira, y más próxima. Ideal para un puente o unas vacaciones cortas. Sarlat es una villa medieval alucinante. Conserva intacto todo el casco antiguo, y lo que es más importante, toda la magia y el aire de la edad media. Id a Sarlat y hacedla vuestra. Montad una ruta por Domme, Beynac et Cazenac, La Roche Gageac y tantos otros pueblos de los bordes de la Dordoña, un río amable, lento, suave, ideal por ir en canoa. Si quereis dormir muy bien, aun cuando es algo caro, os recomendamos el fantástico hotel de la Madeleine. De todas maneras la región está llen ade cámpings, hoteles i casas rurales bellísimas.

Gualba

A Gualba s’hi arriba per Granollers i Sant Celoni, per l’autopista AP7. Està a la vessant sur del Montseny i el seu terme municipal està dividit en dues parts, dalt i baix. Gualba de Dalt, a la part de muntanya, concentra tots els atractius turístics. El principal són els boscos i, especialment, la riera de Gualba. Aquest és un espai magnífic, amb molta vegetació, de moltes espècies diferents, i un riu amb gorgs apte pel bany. El millor accés a la riera és per l’interior del parc del RACC. Aquest parc te tots els serveis que pogueu desitjar: piscines, bar, restaurant…  Seguint el camí, què és un itinerari de natura molt ben marcat i senyalitzat, es pot arribar a diferents saltants d’aigua, un d’ells el de la Goja, a la foto. En resum un dia, o un mati o tarda, en contacte amb la natura més asequible, del Montseny més rialler, una caminada apte per a tots els públics, amb possibilitat de bany en un riuet. Podeu oferir més a la canalla?

A Gualba se llega por Granollers y Sant Celoni, por la autopista AP7. Está en la vertiente sur del Montseny y su término municipal está dividido en dos partes, arriba y abajo. Gualba de Dalt, en la parte de montaña, concentra todos los atractivos turísticos. El principal son los bosques y, especialmente, la riera de Gualba. Este es un espacio magnífico, con mucha vegetación, de muchas especies diferentes, y un río apto para el baño. El mejor acceso a la riera es por el interior del parque del RACC. Este parque tiene todos los servicios que podais desear: piscinas, bar, restaurante… Siguiendo el camino, qué es un itinerario de naturaleza muy bien marcado y señalizado, se puede llegar hasta diferentes cascadas de agua, una de ellas el de la Goja, en la foto. En resumen un día, o una mañana o tarde, en contacto con la naturaleza más asequible, la del Montseny más risueño, un caminata apta para todos los públicos, con posibilidad de baño en un riachuelo. ¿Podéis ofrecer más a vuestros niños y niñas?

Hostalric

Hostalric és una població fronterera entre Barcelona i Girona, al peu del Montseny i del Montnegre, a mig camí de tot arreu. Un punt neuràlgic de Catalunya. És per això que Hostalric conserva les seves muralles medievals, record d’un passat històric grandiòs i turbulent. I també te una sobirana fortalessa tipus Vauvan. Passejant per Hostalric podeu admirar les muralles, les torres, el camí de ronda i pujar fins el cap de munt del poble, fins el castell, i gaudir de la gran vista damunt la Selva, el Montseny i el Montnegre. També és bon lloc com a centre d’excursions. Podeu afegir-lo a la vostra ruta per les Guilleries, Montseny, Montnegre o parar-vos-hi quan aneu cap a Girona o França. Te bona comunicació amb Barcelona per l’autopista AP7 i per carretera. També amb Blanes i Tordera, si veniu de la costa.

Hostalric es una población fronteriza entre Barcelona y Girona, al pie del Montseny y del Montnegre, a medio camino de todas partes. Un punto neurálgico de Catalunya. Por eso Hostalric conserva sus murallas medievales, recuerdo de un pasado histórico grandioso y turbulento. Y también tiene una gran fortaleza tipo Vauvan. Paseando por Hostalric podéis admirar las murallas, las torres, el camino de ronda y subir hasta el castillo. Disfrutareis de la gran vista sobre la Selva, el Montseny y el Montnegre. También es buen lugar como centro de excursiones. Podéis añadirlo a vuestra ruta por las Guilleries, Montseny, Montnegre o pararos allí cuando vais hacia Girona o Francia. Tiene buena comunicación con Barcelona por la autopista AP7 y por carretera. También con Blanes y Tordera, si venís de la costa.

Cavallers

L’alta vall de Boí és un paratge quasi verge d’excursions familiars. Hi arribareu pujant fins al Pont de Suert, camí de la Vall d’Aran, i desviant-vos cap a Boí. Passat Boí, i passada la desviació cap al complex Boí-Taüll i les pistes d’esquí, només queda la carretera de muntanya que puja fins el balneari de Caldes de Boí, amb un parc magnífic, obert a tothom, que recomanem visitar i passejar tranquil·lament. El balneari està tancat a l’hivern, però és un bon lloc per allotjar-se. Hi ha diferents qualitats i preus d’habitació. Si seguim la carretera, ara ja de muntanya però asfaltada, arribarem a la presa de cavallers. Un imponent pantà. Més encara si aparqueu al peu. Impressiona. La natura que l’envolta és ferèstega, però bonica. Des de Cavallers podeu fer un tastet d’alta muntanya recorrent algun dels camins que porten de Cavallers a l’interior del Parc Nacional d’Aigüestortes, fins la cascada de Riumalo o a l’estany Negre. Hi ha itineraris des de mitja hora fins 3 hores. Els paisatges són impressionants. Els cims fan més de 3.000 m. d’alçada. Agafeu el camí que voreja el pantà fins al planell de Riumalo. Fàcil. Una hora amb nens. O aneu fins l’estany Negre, preciòs, però més dificultòs. Si sou excursionistes curtits podeu arribar-vos al refugi Ventosa i Calvell on podeu dormir i menjar. Més amunt queden pels herois un gran nombre d’estanys magnífics: els llacs del Bisseberri. Tota la Vall de Boi té hotels, cases rurals i restaurants molt bons, familiars. També teniu els del complexe d’esquí Boí-Taüll. Nosaltres vàrem dormir a l’hotel Pey: habitacions familiars i menjar de tota la vida.

El alto valle de Boí es un paraje casi virgen para las excursiones familiares. Lo encontrareis pasado Pont de Suert, en la ruta hacia el valle de Aran. Coged la carretera de Boí, i pasando el pueblo, dejando a un lado la desviación al complejo Boí-Taüll y las pistas de esquí, sólo os quedará la carretera de montaña que sube hasta el balneario de Caldes de Boí. Este tiene un parque magnífico, abierto a todo el mundo, que recomendamos visitar y pasearlo tranquilamente. El balneario está cerrado en invierno, pero es un buen lugar para alojarse. Hay diferentes calidades y precios de habitación. Si seguimos la carretera, ahora ya de montaña pero asfaltada, llegaremos a la presa de Cavallers. Un imponente pantano. Más todavía si aparcáis al pie. Impresiona. La natura que lo rodea es rústica pero muy bella. Desde Cavallers podéis hacer una degustación de alta montaña recorriendo alguno de los caminos que suben des de Cavallers al interior del Parque Nacional de Aigüestortes, hasta la cascada de Riumalo o el estanque Negro. Hay itinerarios desde media hora hasta 3 horas. Los paisajes son impresionantes. Las cumbres miden más de 3.000 m. Coged el camino que bordea el pantano hasta el plan de Riumalo. Fácil. Una hora con niños. O vais hasta el estanque Negro, precioso, pero más dificil. Si sois excursionistas curtidos podéis llegaros al refugio Ventosa y Calvell dónde podéis dormir y comer. Más arriba quedan, para los héroes un gran número de estanques magníficos: los lagos del Bisseberri. Todo el Valle de Boi tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.

Ciutadilla

A Ciutadilla, a la Vall del riu Corb, a l’Urgell, prop de Tàrrega i de Guimerà, hi ha aquest bonic castell renaixentista, que ara està en plena reconstrucció i que no us podeu perdre. Aquesta vall del Corb és un tresor i un motiu d’una fantàstica excursió. A més de veure aquest castell, podeu visitar el poble medieval de Guimerà, el balneari de Vallfogona de Riucorb, i el monestir de Vallbona de les monges, que no és gaire lluny. També podeu fer un tomb pels pobles oblidats com Conesa o, si veniu de Tàrrega, parar a Verdú, un altre lloc medieval amb castell i un museu de joguines molt xulo. Dineu a Cal Menut, al poble de Belianes, que també és hotel rural. Si us cal dormir, tot i que és una sortida d’un dia, podeu fer-ho a Vallfogona, a l’hotel Regina o en les nombroses cases rurals dels entorns.

En Ciutadilla, Valle del río Corb, en el Urgell, cerca de Tàrrega y de Guimerà, se alza este castillo renacentista, que ahora está en plena reconstrucción y que no os podéis perder. Este valle del Corb es un tesoro y motivo de una fantástica excursión. Además de ver este castillo, podéis visitar el pueblo medieval de Guimerà, el balneario de Vallfogona de Riucorb, y el monasterio de Vallbona de las monjas, que no está demasiado lejos. También podéis dar una vuelta por los pueblos olvidados como Conesa o, si venís de Tàrrega, parar en Verdú, otro lugar medieval con un castillo y un museo de juguetes muy chulo. Coméis en Cal Menut, en el pueblo de Belianes, que también es hotel rural. Si os hace falta un lugar para dormir, aun cuando es una salida de un día, podéis hacerlo en Vallfogona, en el hotel Regina o en las numerosas casas rurales del entorno.

Solsona

Solsona és la capital de les terres interiors i pre-pirenenques de Lleida. És una vila bonica, en un entorn bonic, amb moltes possibilitats turístiques en ella mateixa i com a centre d’excursions. Solsona és seu d’un bisbat, i això són paraules majors. Com a tal te una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Moltes places i carrers tenen bonics altars d’aquesta època i hi ha un piló de palaus. Solsona també és famosa per les seves festes i festivals, que no us podeu perdre, com ara el divertit carnaval. Prop de Solsona, al nord, teniu la serra del Port del Compte i les seves valls, com la Vall del Lord. Al sud teniu el Miracle i Cardona i a l’est Olius i la Vall d’Orà. Tots ells indrets força desconeguts i molt bonics. Per dormir i per menjar teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o l’hotel Gran Sol, a la carretera, abans d’arribar a la ciutat, un xic sorollòs. Mireu-ne d’altres perquè se n’han obert molts. Per menjar us recomanem el restaurant la Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, s/n. (Dins del poble encara), Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Preus en consonància. De tota manera la oferta és molt més àmplia. Tots els hotels tenen restaurant i hi ha un càmping a 2 kms.

Solsona es la capital de las tierras interiores y pre-pirenaicas de Lleida. Es una villa guapa, en un entorno guapo, con muchas posibilidades turísticas en ella misma y como centro de excursiones. Solsona es sede de un obispado, y esto son palabras mayores. Como tal tiene una catedral románica, muy reformada, un museo de arte episcopal que está muy bién y un casco antiguo, barroco, fastuoso. Muchas plazas y calles tienen bellos altares de esta época y hay un montón de palacios. Solsona también es famosa por sus fiestas y festivales, que no os podéis perder, como por ejemplo el divertido carnaval. Cerca de Solsona, al norte, tenéis la sierra del Port del Comte y sus valles, como el Valle del Lord. Al sur tenéis el Miracle y Cardona y al este Olius y el Valle de Orá. Todos ellos lugares bastantes desconocidos y muy lindos. Para dormir y comer tenéis muy buenos hoteles y restaurantes: por ejemplo el glamuroso hotel Sant Roc, caro pero que se lo vale, aunque sólo admite un niño por habitación, o el hotel Gran Sol, en la carretera, antes de llegar a la ciudad, un poco ruidoso. Miraos otros porqué se han abierto muchos. Para comer os recomendamos el restaurante la Cabaña d’en Geli, en la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, s/n. (Dentro del pueblo todavía), Tel. 973 48 35 82. Buena comida y lugar selecto. Precios en consonancia. De todas maneras la oferta es mucho más amplia. Todos los hoteles tienen restaurante y hay un cámping a 2 kms.

Agramunt

Al mig de la plana de Lleida, a l’Urgell, hi ha aquesta bonica ciutat amb uns quants al·licients turístics que la fan especialment recomanable. S’hi arriba des de Cervera, o des de Tàrrega, per l’autovia A2 de Lleida a Barcelona. Agramunt compta amb una esglèsia romànica molt bonica, amb una portada senzillament espectacular. Tot el poble conserva restes d’edificis medievals. Prop d’Agramunt podeu visitar la torre del Pilar d’Almenara o uns quants castells de Lleida, com ara el de Montclar. Però no tot és antic. Hi ha espais de rabiosa actualitat, com l’Espai Guinovart un lloc que us sorpendrà, habilitat en l’antic mercat i marcat per l’obra d’aquest genial artista comtemporàni. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Nosaltres vàrem dinar al restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Ah! i no us oblideu de comprar el famós turró d’Agramunt.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

Atenes

Atenes és una ciutat que cal visitar alguna vegada. És la porta de Grècia. Tant si feu el Peloponés, com les illes, procureu passar un parell de nits a Atenes. No podeu deixar de veure l’Acròpolis, amb el Partenó, i tot el seguit de temples, teatres i altres ruïnes que es conserven. Tampoc podeu deixar de donar un volt pel barri més típic: Plaka, amb les seves botigues i restaurants. Allà trobareu joies com el Teseion, o aquesta torre dels vents de la foto. Doneu també un tomb pel mercat central, pel Museu Arqueològic Nacional, per l’estadi olímpic, tot de marbre. No oblideu els voltants propers, aneu al cap de Sunion on hi ha el famós temple de Poseidó. Després ja podreu anar al Pireu, a agafar el vaixell, o a l’aeroport per volar a les illes. Haureu fet els deures amb Atenes. Per menjar a Atenes us recomanem el restaurant Neon, a la cèntrica plaça Omonia, carrer Dorou 1. Es tracta d’un self service, que al final és el més pràctic, sobretot amb infants. Per dormir, a la mateixa plaça Omonia teniu Le Mirage, un hotel sense gaires pretensions, però net i dins els estàndards, on nosaltres hem dormit prou bé. També teniu tots els de les cadenes internacionals: Novotel, que admet 2 nens per habitació, Crowne…

Atenas es una ciudad hay que visitar alguna vez. Es la puerta de Grecia. Tanto si vais al Peloponeso, como a las islas, procurad pasar un par de noches en Atenas. No podéis dejar de ver la Acrópolis, con el Partenón, y los templos, teatros y otras ruinas que se conservan. Tampoco podéis dejar de dar una vuelta por el barrio más típico: Plaka, con sus tiendas y restaurantes. Allá encontraréis joyas como el Teseion, o esta torre de los vientos de la foto. Vagad también por el mercado central, por el Museo Arqueológico Nacional, por el estadio olímpico, todo él de mármol. No olvidáis los alrededores próximos a Atenas, como el cabo Sunion donde está el famoso templo de Poseidón. Después ya podréis ir al Pireo, para coger el barco, o al aeropuerto para volar hasta las islas. Habréis hecho los deberes en Atenas. Para comer os recomendamos el restaurante Neon, en la céntrica plaza Omonia, calle Dorou 1. Se trata de un self service, que al final es lo más práctico, sobre todo con niños. Para dormir, allí, en la misma plaza Omonia tenéis Le Mirage, un hotel sin demasiadas pretensiones, pero limpio y dentro los estándares, donde nosotros hemos dormido bastante bien. También tenéis todos los de las cadenas: Novotel, Crowne…

Tinos

Una autèntica illa de les Ciclades gregues propera  a Atenes, familiar i sense aglomeracions: aquesta és Tinos. Pocs turistes, platges d’ensomni i tots els tòpics de les illes del mar Egeu: llum, cases blanques, bon menjar i vi de retsina. Aquesta illa és una illa santuari. La seva esglèsia de la Agia Sophia, o de la Mare de Déu, (a la foto), és el centre de peregrinacions de totes les illes gregues. A part d’això, tranquilitat, molta calma. Allotjeu-vos al camping Tinos, o bé en cases particulars. Cap problema: us deixo una bona pàgina d’enllaç. Lligams diaris amb el port de El Pireu, a Atenes. Unes 4 hores de vaixell.

Una auténtica isla de las Cicladas griegas próxima en Atenas, familiar y sin aglomeraciones: esta es Tinos. Pocos turistas, playas de ensueño, y todos los tópicos de las islas del mar Egeo: luz, casas blancas, buena comida y vino de resina. Esta isla es una isla santuario. Su Agia Sophia, o templo de la Virgen María, (en la foto), es el centro de peregrinaciones de todas las islas griegas. Aparte de esto, tranquilidad, y calma, mucha calma. Alojaros en el camping Tinos, o bien en casas particulares. Ningún problema: os dejo una buena página de enlace. Salidas de barco diarias desde el puerto del Pireo, en Atenas. Unas 4 horas de barco.

Mikonos

Una de les illes gregues que no pot faltar en un viatge a Grècia és Mikonos. Mikonos representa totes les Cíclades, tot l’Egeu, tota la Mediterrània i totes les illes. És indescriptible. Mikonos te platges paradisíaques, una capital tota blanca oberta a una badia blava, sota un turó coronat de molins de vent. És una illa petita, a escala molt humana. Podeu trobar-hi molta marxa o molta calma, cultura o evasió. Si pot arribar en vaixell des del port del Pireo, o en avió. També en hidrofoil, però des de Rafina. Hi ha moltíssims hotels, càmpings, bungalows i cases particulars: mireu aquesta web. Només baixar del vaixell us n’oferiran a desenes. Nosaltres varem estar al càmping Paradise, en una cala idílica, que funciona des de l’època dels hippies i en el de la platja de Paraga, prop de Mikonos vila. No deixeu de recòrrer els carrers de la capital, la petita Venecia, (a la foto) o l’esglèsia de Paraportinari. Està al port, on trobareu el famós pel·licà Petros. Tampoc deixeu d’anar a veure les ruines del santuari de Delos, en una illa veïna, a una hora en barca, si us agraden les pedres.

Una de las islas griegas que no puede faltar en un viaje en Grecia es Mikonos. Mikonos representa a todas las Cícladas, a todo el Egeo, a la Mediterránea entera y a todas las islas. Por eso es indescriptible. Mikonos tiene playas paradisíacas, una capital blanca abierta a una bahía azul, bajo un cerro coronado de molinos de viento. Es una isla pequeña, a escala muy humana. Podéis encontrar mucha marcha o mucha calma, cultura o evasión. Se puede llegar en barco desde el puerto del Pireo, o en avión. También en hidrofoil, pero desde Rafina. Hay muchísimos hoteles, càmpings, bungalows y casas particulares. Mirad la web en el texto en Catalán. Sólo bajar del barco os ofrecerán alojamientos a porrillo. Nosotros estuvimos en el càmping Paradise, en una cala idílica, que funciona desde la época de los hippies, y en el de la playa de Paraga, cerca de Mikonos ciudad. No dejeis de recorrer las calles de la capital, y la pequeña Venecia, (en la foto) o Paraportinari. Esta iglesia está en el puerto, dónde encontraréis el famoso pelícano Petros. Tampoco dejeis de ir a ver las ruinas del santuario de Delos, en una isla vecina, a una hora en barca, si os gustan las piedras.