Balsareny


balsareny

Balsareny te un castell petit i coquetó, que estarà de reformes fins el 4 d’abril de 2009. La visita és guiada, i permet saber secrets i contemplar totes les sales i els nombrosos objectes artístics que contenen. Balsareny està a uns 60 Km de Barcelona, passat Manresa. És molt fàcil arribar-hi per la C-58, anant cap al túnel del Cadí. Podeu quedar-vos tot el dia i fer la ruta del parc fluvial del Llobregat, una volta per les colònies modernistes del Llobregat, fàbriques que es visiten, poblats obrers d’altres èpoques amb l’escola, l’economat i la casa de l’amo. Una bona lliçó d’història pels vostres infants. Podeu anar a Balsareny quant fan la tradicional festa dels traginers. Una xulada: carros, cavalls, fires i jocs per la mainada. Només un problema: molta i molta gent.

Balsareny tiene un castillo pequeño y coquetón, que estará de reformas hasta el 4 de abril de 2009. La visita es guiada, y permite saber secretos y contemplar todas las salas y los numerosos objetos artísticos que estas contienen. Balsareny está a unos 60 Km de Barcelona, pasado Manresa. Es muy fácil llegar por la C-58, yendo hacia el túnel del Cadí. Pueden quedarse todo el día y hacer la ruta del parque fluvial del Llobregat, una vuelta por las colonias modernistas del Llobregat, fábricas que se visitan, poblados obreros de otras épocas, con la escuela, el economato y la casa del dueño. Una buena lección de historia por sus niños. Pueden ir a Balsareny cuanto se celebra la tradicional fiesta de los arrieros. Una xulada: carros, caballos, ferias y juegos para los niños. Sólo un problema: mucha y mucha gente.

Mora de Rubielos


rubielos

Mora de Rubielos, i la seva besona, Rubielos de Mora, són dos super interessants ciutats aragoneses, de la província de Terol, que cal visitar. No ellaes soles, que estan molt lluny, sinó en de transcurs d’una ruta per les zones més oblidades, però més boniques de Terol. Podeu pujar-hi per Vinarós, visitant Morella, i anant després a Mirambel, Cantavieja i la Iglesuela del Cid. La ruta pot continuar cap a Mosqueruelas, un poblet fantàstic, Linares de Mora i Mora de Rubielos. També podeu baixar-hi per Saragossa i Terol, visitant aquesta ciutat i Albarracín, per anar després cap a Mora. O bé pujar-hi des de València i Sagunt, per desviar-vos cap a Mora. De totes les maneres lograreu confegir una ruta bellíssima per els pobles més ignots i preciosos de Terol. Mora també és un bon centre d’excursions. A més dels poblets que us hem citat, Mosqueruela i els altres, teniu la vila veïna de Rubielos de Mora, amb palaus i casonas. També Mora és perfecte per anar fins a la serra de Gudar, amb les pistes d’esquí familiar de Valdelinares i el bonic poble d’Alcalà de la Selva. Perdeu-vos per aquesta zona. Doneu-hi unes voltes. Però atenció a les distàncies entre pobles, que poden ser enormes!. Passeu-hi uns dies de vacances, una Setmana Santa. Mora mateix té un castell, (a la foto), maravellós, i un casc antic de bon recòrrer. Nosaltres vàrem dormir i dinar al Jaume I, un hotel amb habitacions familiars, econòmic, tot i que hi ha hotels de campanetes, com ara La Trufa Negra, amb habitacions familiars per a qui les pugui pagar.

Mora de Rubielos, y su gemela, Rubielos de Mora, son dos super interesantes ciudades aragonesas, de la provincia de Teruel, que hay que visitar. No para verlas a ellas solas, que están muy lejos, sino en el transcurso de una ruta por las zonas más olvidadas, pero más hermosas de Teruel. Pueden subir por Vinaroz, visitando Morella, y yendo después a Mirambel, Cantavieja y la Iglesuela del Cid. La ruta puede continuar hacia Mosqueruelas, un pueblo fantástico, y luego a Linares de Mora y Mora de Rubielos. También pueden bajar por Zaragoza y Teruel, visitando esta ciudad y Albarracín, para ir después hacia Mora y subir al Maestrazgo. O bien subir desde Valencia y Sagunto, para desviarse hacia Mora. De todas las maneras se puede lograr componer una ruta bellísima por los pueblos más ignotos y preciosos de Teruel. Mora también es un buen centro de excursiones. Además de los pueblos que hemos citado tienen a mano la villa vecina de Rubielos de Mora, con sus palacios y casonas. También Mora es perfecto para ir hasta la sierra de Gudar, con las pistas de esquí familiar de Valdelinares y el bonito pueblo de Alcalá de la Selva. Perderos por esta zona. Dad unas vueltas. Pero atención a las distancias entre pueblos, que pueden ser ¡enormes!. Ideal para pasar allí unos días de vacaciones, una Semana Santa. Mora mismo tiene un castillo, (en la foto), maravilloso, y un casco antiguo de buen recorrer. Nosotros dormimos y comimos en el hotel Jaume I, con habitaciones familiares y económico, aunque hay hoteles de campanillas, como La Trufa Negra, con habitaciones familiares para quien las pueda pagar.

Sebes


sebes

És ben cert que quasi ningú no coneix aquesta reserva natural catalana, un aiguamoll preciòs al costat del riu Ebre. És una veritable llàstima perquè Sebes és tot un món.  També és cert que està molt lluny, prop de Flix, a l’extrem sud de Lleida, o a l’extrem nord de Tarragona, a més de 180 km de Barcelona. També és veritat que l’espai és petit. Però hi ha coses que cal saber: és un espai natural únic. No n’hi ha cap més com aquest a Catalunya. S’hi barrejen zones humides, semblants a les del Delta de l’Ebre o els aiguamolls de l’Empordà, amb un bosc de ribera molt ben conservat, i un espai lacustre inundable, i això ja és únic. Aquest espai inundat es visita passant pel damunt d’unes passarel·les molt “Indiana Jones”, com si estiguèssiu a la selva africana. Els més aficionats a l’observació d’aus i animalons diversos gaudiran d’allò més. Tota mena de fauna a l’abast. Els infants xalaran amb els flamencs, (quan n’hi ha), els cavalls i les cigonyes. Molt d’aparcament i un bon centre d’informació. Possibilitat de rutes a peu i en bici. Nosaltres vàrem passar una bon matí fent l’explorador intrèpit. Per dinar anàrem a les afores de Flix, al polígon industrial que hi ha sortint en direcció a Lleida, a tocar de la reserva de Sebes mateix. Allà hi ha un bon restaurant de menú, del que ara no recordo el nom, on podreu menjar molt acceptablement. Dins Flix també hi ha bons restaurants. Mireu la web.

Es bien cierto que casi nadie conoce esta reserva natural catalana, un humedal precioso al lado del río Ebro. Es una verdadera lástima porque Sebes es un mundo aparte. También es cierto que está muy lejos, cerca de Flix, en el extremo sur de Lleida, o en el extremo norte de Tarragona, a más de 180 km de Barcelona. También es verdad que el espacio es pequeño. Pero hay cosas que hay que saber: es un espacio natural único. No hay más como esto en toda Cataluña. Allí se mezclan zonas húmedas, similares a las del Delta del Ebro o a las marismas del Empordà, con un bosque de ribera muy bien conservado, y un espacio lacustre inundable, y eso ya es único. Este espacio inundado se visita pasando por encima de unas pasarelas del tipo “Indiana Jones”, como si estuviéramos en la selva africana. Los más aficionados a la observación de aves y animales diversos disfrutarán de lo lindo. Allí hay tipo de fauna al alcance. Los niños alucinaran con los flamencos, (cuando los hay), los caballos y las cigüeñas. Hay mucho aparcamiento y un buen centro de información. También la posibilidad de hacer rutas a pie y en bici. Nosotros pasamos una buena mañana haciendo el explorador intrépido. Para comer fuimos a las afueras de Flix, en el polígono industrial que hay saliendo en dirección a Lleida, cerca de la reserva de Sebes mismo. Allí hay un buen restaurante de menú, del que ahora no recuerdo el nombre, donde podréis comer muy aceptablemente. Dentro Flix también hay buenos restaurantes. Ved la web.

El Masnou


elmasnou1

El Masnou és una població del Maresme no gens llunyana de Barcelona. De fet són 15 kms per l’autopista de Mataró. El Masnou ja no és un poblet mariner, més aviat s’ha convertit en una ciutat. Però conserva encara un cert encant. I una bona platja, neta, a 20 minuts en tren de Plaça Catalunya o Sants. També un port esportiu, visitable. I en aquest port, a més de veure grans vaixells de luxe, la vostra canalla també podrà observar les darreres barques de pesca que queden. No hi han barreres. Ningú us deturarà. Ideal per un matí de platja, o de passeig, o per arribar-hi en bicicleta per la pista peatonal de costat del mar.

El Masnou es una población del Maresme nada alejada de Barcelona. De hecho son 15 kms por la autopista de Mataró. El Masnou ya no es un pueblo marinero, más bien se ha convertido en una ciudad. Pero todavía conserva un cierto encanto. Y una buena playa, limpia, a 20 minutos en tren de Plaza Catalunya o Sants. También un puerto deportivo, visitable. Y en este puerto, además de ver grandes barcos de lujo, sus hijos podrán observar las últimas barcas de pesca que quedan. No hay barreras. Nadie le pararà. Ideal para una mañana de playa, o de paseo, o para llegar en bicicleta por la pista peatonal al lado del mar.

Barcino


barcino

Quant es tenen nens en edat escolar poques coses atrauen més que fer un volt amb els pares, un matí de diumenge, a comprovar que el que diuen a l’escola és cert. Llavors, contents, poden explicar als pares i mares, allò que han entès, del que han estudiat. Això és el que passa si doneu un volt per les poques restes que ens queden de la Barcino romana. Les ruïnes romanes de Barcelona cal descobrir-les, investigar-les. Teniu les muralles, a la plaça de la catedral, invisibles de tant grans i evidents. Teniu les espectaculars columnes del temple, amagades a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís, darrera la Catderal, anant cap a la plaça Sant Jaume. (A la foto). O el subsòl del Museu d’Història de la ciutat, a la Plaça del Rei, o la porta, al carrer de la ciutat, o l’aqueducte, amagat, o les sepultures de la plaça Vila de Madrid. En tot cas, una bona excusa per passejar amb els vostres fills pel barri gòtic.

Cuando se tienen niños en edad escolar pocas cosas atraen más que dar una vuelta con los padres, una mañana de domingo, a comprobar que lo que dicen en la escuela es cierto. Entonces, contentos, pueden explicar a los padres y madres, lo que han entendido, lo que han estudiado. Esto es lo que pasa si dais una vuelta por los pocos restos que nos quedan de la Barcino romana. Las ruinas romanas de Barcelona hay que descubrirlas, investigarlas. Teneis las murallas, en la plaza de la catedral, invisibles de tan grandes y evidentes. Teneis las espectaculares columnas del templo, escondidas en la sede del Centre Excursionista de Catalunya, en la calle del Paraíso, detrás de la Catderal, yendo hacia la plaza Sant Jaume. (En la foto). O el subsuelo del Museo de Historia de la ciudad, en la Plaza del Rey, o la puerta, en la calle de la ciudad, o el acueducto, escondido, o las sepulturas de la plaza Vila de Madrid. En todo caso, una buena excusa para pasear con sus hijos por el barrio gótico.

El Parrisal dels Ports


parrisal

Si voleu natura en estat pur, verge de veritat, heu d’anar als Ports. Aneu-hi per la AP-2 fins Tortosa, o bé per Tarragona, Reus, Mora i Gandesa cap a Horta de Sant Joan, Arnes i Vallderroures. O per l’Hospitalet de l’Infant fins Mora i enllaçar allà amb la ruta que puja per la N-420. És igual, hi aneu per on hi aneu, són dos hores llarges de camí i uns 200 km. Però valen la pena de fer-se. Quan arribeu a l’impressionant massís dels Ports tindreu mil i una carreteres, caminins, i senders, de tota mida i de tots tipus, per penetrar en un espai natural únic, poc conegut i maravellós. Nosaltres ens centrarem avui en les rutes des de la Terra Alta i el Matarranya de Terol. Com per exemple la que pujant pujant el vall del riu Matarranya a munt, de Vallderoures fins a Beseit ens porta fins el Parrisal, a la foto.  Un lloc on els voltors giraran damunt els vostres caps, sobre les penyes altives. On el silenci us corprendrà. On l’aigua dels rius té colors increïbles: verd maragda, blau aiguamarina. Arbres imponents, fauna salvatge. Qualsevol camí és bo, qualsevol mitjà és bo. Fins el Parrisal, des de Beseit, hi han 10 km de bona pista asfaltada. Més enllà, camins i senders sense límits, pels vianants, pels ciclistes. I no és l’únic lloc possible: teniu el vall de l’Algars, els Estrets, la Canaleta i molts altres que encara desconec. Tots iguals: aigua neta, penyes i natura. Tots diferents. Dormiu al Vilar Rural d’Arnes, ideal per famílies, un hotel al que voldreu tornar. O a Vallderroures a l’hotel El Salt, o al Miralles, d’Horta. Mengeu i dormiu a aquests o qualsevol altre. N’hi ha un munt. Descobriu-los. Són una cucada, com els pobles, com la gent. Poblets petits i encantadors. Espais idíl·lics. Ideals per un cap de setmana llarg, o unes petites vacances.

Si quiere naturaleza en estado puro, virgen de verdad, debe ir a los Puertos. Llegue por la AP-2 hasta Tortosa, o bien por Tarragona, Reus, Mora y Gandesa hacia Horta de Sant Joan, Arnes y Vallderroures. O por l’Hospitalet de l’Infant hasta Mora y enlazar allí con la ruta que sube por la N-420. Es igual, se vaya por donde se vaya, son dos horas largas de camino y unos 200 km. Pero valen la pena. Una vez en el impresionante macizo de los Ports tendrá mil y una carreteras, caminos, y senderos, de toda medida y de todo tipo, para penetrar en un espacio natural único, poco conocido y maravilloso. Nosotros nos centraremos hoy en las rutas que salen desde la Terra Alta y el Matarraña de Teruel. Como por ejemplo la que subiendo subiendo el valle del río Matarraña arriba, de Vallderoures hasta Beceite, nos lleva hasta el Parrisal, en la foto. Un lugar donde los buitres girarán sobre sus cabezas, sobre las peñas altivas. Donde el silencio le sorprenderá. Donde el agua de los ríos tiene colores increíbles: verde esmeralda, azul aguamarina. Árboles imponentes, fauna salvaje. Cualquier camino es bueno, cualquier medio es bueno. Hasta el Parrisal, desde Beceite, hay 10 km de buena pista asfaltada. Más allá, caminos y senderos sin límites, para peatones y ciclistas. Y no es el único lugar posible: tiene Vd. el valle del Algars, los Estrets, la Canaleta y muchos otros que aún desconozco. Todos iguales: agua limpia, peñas y naturaleza. Todos diferentes. Duerma en el Vilar Rural de Arnes, ideal para familias, un hotel al que deseará regresar. O en Vallderroures en el hotel El Salto, o en el Miralles, de Horta. Comer y dormir en estos o en cualquier otro és un placer. Hay un montón. Descubra los. Son una cucada, como los pueblos, como la gente. Pueblos pequeños y encantadores. Espacios idílicos. Ideales para un fin de semana largo, o unas pequeñas vacaciones.

Escornalbou


escornalbou

Al sud de Tarragona, enlairat dalt d’un cim vermell, dominant la plana i el mar, trobareu Escornalbou. No n’havíeu sentit a parlar mai. Natural. Poquíssima gent coneix aquest antic castell, monestir i residència burgesa de l’Eduard Toda. Malgrat que avui forma part de la xarxa de museus de la Generalitat. Malgrat que és un dels llocs més bonics de Tarragona. Malgrat que les vistes són esplèndides. malgrat que en pocs llocs podeu visitar un monument tan divers i complex. S’hi va agafant l’autopista AP-7 i sortint com si anèssiu a Reus. Pocs després de sortir agafeu en direcció Riudoms i Montbrió del Camp. Un cop a Montbrió agafeu la carretera T-313 fins el poblet de Riudecanyes. Un cop a Riudecanyes només us queda pujar fins el monestir d’Escornalbou per una agradable carretera asfaltada, A dalt hi ha bon parking. El monestir està dins el castell. Conserva una esglèsia molt bonica. En Todà arrgelà pel seu ús les dependències, exemple de casa burgesa del XIX, que es visita. És molt bonica. Podeu fer un volt per la muntanya. Pujar fins el castell de Sta. Barbarà a dalt del turó. Comtempleu les vistes. En baixar pareu-vos a Riudecanyes. Visiteu el poble, i el pantà. Compreu quelcom a l’agrobotiga: bon olí. També podeu passar uns dies al balneari de les Termes de Montbrió. Un lloc màgic, mig antic, mig modern. De vegades fan bones ofertes. Una bonica excursió d’un dia, a uns 120 Kms. de Barcelona, per autopista.

Al sur de Tarragona, elevado sobre una peña roja, dominando la llanura y el mar, encontrará Escornalbou. No había oído hablar nunca de él. Natural. Poquísima gente conoce este antiguo castillo, monasterio y residencia burguesa de Eduard Toda. A pesar de que hoy forma parte de la red de museos de la Generalitat. Aunque es uno de los lugares más bonitos de Tarragona. A pesar de que las vistas son espléndidas. a pesar de que en pocos lugares puede visitar un monumento tan diverso y complejo. Se va cogiendo la autopista AP-7 y saliendo como si fuerais a Reus. Pocos después de salir tome en dirección Riudoms y Montbrió del Camp. Desde Montbrió tome la carretera T-313 hasta el pueblo de Riudecanyes. Una vez en Riudecanyes solo os queda subir hasta el monasterio de Escornalbou por una agradable carretera asfaltada. Arriba hay un buen parking. El monasterio está dentro del castillo. Conserva una iglesia muy bonita. En todo arreglado por su uso como casa burguesa del XIX. Se visita entera y es muy bonita. Puede dar también un paseo por la montaña. Subir hasta el castillo de Sta.. Barbarà en lo alto de la colina. Comtemple las vistas. Al bajar pare en  Riudecanyes. Visite el pueblo, y el pantano. Compre algo en la agrotienda: buen aceite. También puede pasar unos días en el balneario de Termes de Montbrió. Un lugar mágico, medio antiguo, medio moderno. A veces hacen buenas ofertas. Una bonita excursión de un día, a unos 120 Kms. de Barcelona, por autopista.

Mausoleu de Centcelles


centcelles1

Sota aquesta cúpula moderna, dins aquest edifici tan poc agraciat, s’hi guarden unes de les més fantàstiques restes de la cultura romana catalana, i de tota la península. L’espai és, en realitat, una antiga domus rural. Una vil·la romana. Però al final de l’Imperi va ser el lloc escollit per enterrar-hi un emperador. D’aquí el nom de Mausoleu. I el més impressionant és que conserva una esplèndida col·lecció de mosaics, que cobreixen bona part d’una gran cúpula i de les parets. No heu vist mai res de semblant a Espanya. Potser a Itàlia hi ha alguna cosa així… Hi arribareu si aneu cap a Tarragona per la AP7 i, en arribar feu cap a Constantí. A les afores d’aquesta ciutat, enganxada a Tarragona, en mig d’un barri típicament dels anys del desarrollo, trobareu l’esplanada amb les ruïnes. Pregunteu, pregunteu molt perquè no és gens fàcil arribar-hi. Perdre’s ho és molt!. Aprofiteu el viatge per fer una ruta per la Tàrraco Romana. Un dia ben aprofitat. Podeu començar amb l’Arc de Berà, la Torre dels Escipions, tots dos a la N-340, anat ja cap a Tarragona. En arribar feu-vos l’Amfiteatre i el Pretori, ja dins la ciutat. Dineu a Tarragona, i sortiu cap a Constantí. Per acabar podeu visitar l’aqüeducte, abans de tornar a casa. Una excursió que val la pena, sobretot si teniu nois i noies d’ESO.

Bajo esta cúpula moderna, dentro de este edificio tan poco agraciado, se guardan unas de las más fantásticas ruinas de la cultura romana catalana, y de toda la península. El espacio es, en realidad, una antigua domus rural. Una villa romana. Pero al final del Imperio fue el lugar elegido para enterrar un emperador. De ahí el nombre de Mausoleo. Y lo más impresionante es que conserva una espléndida colección de mosaicos, que cubren buena parte de una gran cúpula y de las paredes. No habeis visto nunca nada parecido en España. Quizás en Italia haya algo así …  Podreis llegar si vais hacia Tarragona por la AP7 y, al llegar, vaya hacia Constantí. A las afueras de esta ciudad, pegada a Tarragona, en medio de un barrio típicamente de los años del desarrollo, encontraréis la explanada con las ruinas. Pregunte, pregunte mucho, porque no es nada fácil llegar. Perderse, en cambio, lo es mucho más. Aproveche el viaje para hacer una ruta por la Tárraco Romana. Un día bien aprovechado. Puede comenzar con el Arco de Bará, la Torre de los Escipiones, ambos en la N-340, yendo ya hacia Tarragona. Al llegar acérquese al Anfiteatro y al Pretorio, ya dentro de la ciudad. Podeis comer en Tarragona, y salir hacia Constantí por la tarde. Por último puede visitar el acueducto, antes de volver a casa. És una excursión que merece la pena, sobre todo si tiene chicos y chicas de ESO.

Coll de pal


pal

Neu, molta neu, tanta neu que moltes vegades no s’hi pot pujar perquè la carretera està tancada. Sempre la tanquen a la mínima nevada.  Això és Coll de Pal. És aquesta una estació d’esquí non nata. Un projecte no acabat. Presions superiors, interessos poc clars, o massa clars, han fet que la comunicació entre Bagà i Alp, pel Coll de Pal no s’hagi obert mai. Millor per nosaltres, per les famílies amb nens!. Ara Coll de Pal és un cul de sac, un lloc perfecte per anar-hi a fer tonteries i tirar-se amb trineu, o amb unes bosses. Remunteu l’eix del Llobregat, passeu Manresa, passeu Bergà i arribeu fins la vila de Bagà. Allà sortiu de la carretera que porta al túnel del Cadí, travesseu el poble en direcció a Grèixer i trobareu la carretera, asfaltada, fins el coll. Són 19 km de pujada. Uns 120 en total des de Barcelona. Les vistes des de dalt són senzillament impressionants. Tota Catalunya als vostres peus. I res més. Una petita zona de serveis, un aparcament i molt d’espai. A partir del rètol, just al Coll, la carretera deixa d’estar asfaltada i es converteix en una pista de terra que baixa cap a les instal·lacions de la Masella i la Molina, ja a la Cerdanya. Però no hi arriba en bon estat. És pràcticament intransitable per turismes. Si hi aneu a la primavera, o a l’estiu, gaudireu de l’alta muntanya amb més horitzó que pugueu imaginar-vos. També podeu visitar l’antiga mina de barita de la Bòfia, i recollir minerals. Segur que la canalla dusfruta moltíssim!. Per dinar podeu anar a Bagà. Bons restaurants, com el niu nou. També amb habitacions. Bons hotels, com ara el blat. Hi ha moltes més excursions per a fer a Bagà. Per exemple les fonts de l’Adou, a Gisclareny. Un entorn maravellòs ben poc conegut.

Nieve, mucha nieve, tanta nieve que muchas veces no se puede subir porque la carretera está cerrada. Siempre la cierran a la mínima nevada. Esto es Coll de Pal. Es esta una estación de esquí non nata. Un proyecto no terminado. Presiones superiores, intereses poco claros, o demasiado claros, han hecho que la comunicación entre Bagà y Alp, por el Coll de Pal no se haya abierto nunca. ¡Mejor para nosotros, para las familias con niños!. Ahora Coll de Pal es un callejón sin salida, un lugar perfecto para ir a hacer tonterías y tirarse con trineo, o con unas bolsas. Subid por el eje del Llobregat, pasando por  Manresa y Berga hasta la villa de Bagà. Allí salga de la carretera que lleva al túnel del Cadí, atraviese el pueblo en dirección a Grèixer y encontraréis la carretera, asfaltada, hasta Pal. Son 19 km de subida. Unos 120 en total desde Barcelona. Las vistas desde arriba son sencillamente impresionantes. Toda Cataluña a sus pies. Y nada más. Una pequeña zona de servicios, un aparcamiento y mucho espacio. A partir del rótulo, justo en el Coll, la carretera deja de estar asfaltada y se convierte en una pista de tierra que baja hacia las instalaciones de la Masella y La Molina, ya en la Cerdanya. Pero no llega en buen estado. Es prácticamente intransitable para turismos. Si vais en primavera, o verano, disfrutareis de la alta montaña con un horizonte inimaginable. También pueden visitar la antigua mina de barita de la Bòfia, y recoger minerales. ¡Seguro que los niños dusfrutan muchísimo!. Para comer bajad a Bagà. Buenos restaurantes, como el Niu nou. También tiene habitaciones. O como el hotel El Blat. Hay muchas más excursiones para hacer en Bagà. Por ejemplo hasta las fuentes del Adou, ya en Gisclareny. Un entorno maravilloso muy poco conocido.

Mar i Murtra


marimurtra

Els magnífics jardins de Mar i Murtra estan a Blanes. Per arribar-hi cal seguir el camí que s’enfila damunt del port i porta fins el castell de Sant Joan, o bé fins la bonica cala de Sant Francesc. Deixeu el cotxe. Pugueu-hi a peu o en bus. A mig camí trobareu l’entrada a aquest jardí botànic, poc conegut, i ben bonic. Bonic no només per les flors, Murtra, sinó per les fantàstiques vistes damunt del mar. Visitar-lo a la primavera és embogir de l’esclat de colors. A l’estiu s’agraeix l’ombra, i a la tardor el repòs de les hores calmes, decadents. Tot el recorregut està explicat i senyalitzat. Ple de miradors, de fonts, d’escales romàntiques, d’estanys. I sobretot, és clar de flors i arbres i de roques i mediterrània. No deixeu de portar el banyador i fer una nedada a la platja de Blanes, o a Cala Sant Francesc, o a Santa Cristina. No és gaire lluny. Uns 60 kms. per la C-32. Mitja hora llarga. Blanes te bons restaurants. Nosaltres anem sempre al port, a dinar a Can Flores, i aprofitem per fer-hi un volt i veure les barques de pescadors. Passejeu per la vila antiga de Blanes, pugeu a la Palomera, la gran roca dins l’aigua.

Los magníficos jardines de Mar i Murtra están en Blanes. Para llegar hay que seguir el camino que sube por encima del puerto y lleva hasta el castillo de Sant Joan, o bien hasta la maravillosa cala de Sant Francesc. Deje el coche. Suba a pie o en bus. Justo a medio camino encontrará la entrada a este jardín botánico, poco conocido, y muy bonito. Bonito no sólo por las flores, Murtra, sino por las fantásticas vistas sobre el mar. Visitarlo en primavera es enloquecer por el estallido de colores. En verano se agradece la sombra, y en otoño el reposo de las horas calmas, decadentes. Todo el recorrido está explicado y señalizado. Lleno de miradores, fuentes, escaleras románticas, de estanques. Y sobre todo, claro, de flores y árboles y de rocas y de mediterráneo. No deje de llevar el bañador y darse un chapuzón en la playa de Blanes, o en Cala Sant Francesc, o la de Santa Cristina. No estan muy lejos. Solo a unos 60 kms. por la C-32. Media hora larga. Blanes tiene buenos restaurantes. Nosotros vamos siempre al puerto, a comer en Can Flores, y aprovechamos para hacer dar un paseo y ver las barcas de pescadores. También podeis pasear por la villa antigua de Blanes, y subir en la Palomera, la gran roca en medio del agua.

Gruta de les Maravelles


maravelles

La gruta de les Maravelles es troba a Benifallet, a les terres de l’Ebre. Per arribar-hi cal anar fins Tortosa per l’AP-7, o fins Mora d’Ebre. D’allà es puja, o es baixa, fins Benifallet, seguint l’Ebre, a munt o a vall. Benifallet és un poble típic d’aquelles terres. Cases baixes, mandarines, taronges, oli, ametlles i avellanes. També vi. El riu a tocar, dominant el paisatge. Les coves, una maravella, i molt poc conegudes, estan a la sortida del poble, en direcció a Tortosa, ben indicades, a uns 4 km. per una desviació. La carretera és estreta però bona. Mireu l’horari, que és un xic estrany. Allà hi ha servei de bar i una mica més. Nosaltres vàrem dinar al poble, molt bé, a Can Pepo. També tenen habitacions i admeten fins dos infants. Bona carn i bon peix, preus moderats. Bon servei, amables. A més de veure les coves podeu anar a fer un passeig pel riu en un llagut. Només a l’estiu. Entrada combinada amb la cova, si us va bé. Prop de Benifallet, i ja que heu fet 150 kms. per arribar-hi, pugeu al santuari de Cardó. Antic convent, avui arruinat, impressiona per les vistes i la serra de cardó, un espai salvatge. No deixeu de fer un volt per aquelles terres: Miravet amb el poble i el castell, Pinell de Brai, l’Assud de Xerta… Si no voleu dormir a Benifallet, ho podeu fer a Tortosa, a l’hotel Corona, per exemple, o en una casa rural: mireu-vos aquesta útil web.

La gruta de las Maravillas se encuentra en Benifallet, en las tierras del Ebro. Para llegar hay que ir hasta Tortosa por la AP-7, o hasta Mora d’Ebre. De allí se sube, o se baja, hasta Benifallet, siguiendo el Ebro, arriba o abajo. Benifallet es un pueblo típico de aquellas tierras. Casas bajas, mandarinas, naranjas, aceite, almendras y avellanas. También vino. El río al alcance de la mano, dominando el paisaje. Las cuevas, una maravilla, y muy poco conocidas, están a la salida del pueblo, en dirección a Tortosa, bien indicadas, a unos 4 km. por una desviación. La carretera es estrecha pero buena. Vea el horario, que es un poco extraño. Allí hay servicio de bar y un poco más. Nosotros comimos en el pueblo, muy bien, en Can Pepo. También tienen habitaciones y admiten hasta dos niños. Buena carne y buen pescado, precios moderados. Buen servicio, amables. Además de ver las cuevas pueden ir a dar un paseo por el río en un laúd. Sólo en verano. Posible la entrada combinada con la cueva. Cerca de Benifallet, y ya que habeis hecho 150 kms. para llegar hasta aquí, podeis subir al santuario de Cardó. Antiguo convento, hoy arruinado, impresiona por las vistas y la sierra de Cardó, un espacio salvaje. No dejéis de dar una vuelta por aquellas tierras: Miravet con el pueblo y el castillo, Pinell de Brai, el Assud de Xerta … Si no quieren dormir en Benifallet, pueden hacerlo en Tortosa, en el hotel Corona, por ejemplo, o en una casa rural.

Can Rafart a Vilassar de Dalt


viladalt

Can Rafart és una casona d’indiano del segle XIX. Amb el seu jardí. Avui dia és un parc. I la casona un centre cívic de Vilassar de Dalt. Vilassar de Dalt és un bonic poble de segona línia de la costa del Maresme. Can Rafart és el seu parc. Hi trobareu gespa, jocs per infants, molt d’espai per còrrer, un bar i fins un petit estany amb un sortidor. Ideal per fer-hi una paradeta, per anar-hi a berenar. Es troba a la sortida de Cabrils de l’autopista C-32, pujant a muntanya. Seguiu els rètols. Vilassar de Dalt és un poble ric. Te prou atractius com per merèixer una vista, sobretot els matins dels primers diumenges de mes, quan obren el museu del cargol, molt bonic, en una casa de poble preciosa. També te un teatre fet per en Guastavino, amb una cúpula a la volta catalana impossible. I un castell, que només es veu per fora. També és una de les portes naturals d’accés, per a mi la millor, al parc natural del Sant Mateu. Des de Vilassar el camí, de terra, és ample i molt bo. Un parc injustament oblidat. Ideal per famílies. Aneu-hi a fer un volt, a esmorzar un diumenge. Si voleu dinar, nosaltres no ho hem fet, mireu-vos els dos restaurants que dona aquest cercador del Maresme: semblen bons!.

Can Rafart es una casona de indiano del siglo XIX. Con su jardín. Hoy en día es un parque. Y la casona un centro cívico de Vilassar de Dalt. Vilassar de Dalt es un bonito pueblo de segunda línea de la costa del Maresme. Can Rafart es su parque. Encontraréis césped, juegos para niños, mucho espacio para correr, un bar y hasta un pequeño estanque con un surtidor. Ideal para hacer una paradita, para ir a merendar. Se encuentra a la salida de Cabrils de la autopista C-32, subiendo en la montaña. Siga los rótulos. Vilassar de Dalt es un pueblo rico. Es lo suficientemente atractivos como para merecer una vista, sobre todo las mañanas de los primeros domingos de mes, cuando abren el museo del caracol, muy bonito, en una casa de pueblo preciosa. También tiene un teatro hecho por Guastavino, con una cúpula de bóveda catalana imposible. Y un castillo, que sólo se ve por fuera. También es una de las puertas naturales de acceso, para mí la mejor, al parque natural de Sant Mateu. Desde Vilassar el camino, de tierra, es ancho y muy bueno. Un parque injustamente olvidado. Ideal para familias. Para ir a dar un paseo, a desayunar un domingo. Si quiere comer, nosotros no lo hemos hecho, vea los dos restaurantes que da este buscador del Maresme: parecen buenos.

Bici fins el Masnou


masnou

Us agrada anar amb bici?. Només us agrada passejar en bici… i no us agraden gaire les pujades. Teniu infants petits que van amb bici però es cansen aviat?. Aneu amb bici amb els vostres fills però esteu farts i fartes de veure paisatges aburrits?. Tenim la sol·lució: la costa al nord de Barcelona. Passat el riu Besòs, a partir del Port de Badalona, quasi a tocar de l’estació de tren de sant Adrià, teniu més de 10 km de via lliure per bicicletes al costat del mar. Un itinerari pla, sense pujades, ideal per famílies amb nens i nenes, per passar un mati ben agradable. Us la descriurem i després vosaltres escolliu el paisatge que més us agradi. Naturalment podeu començar o acabar on vulgueu!. El port de Badalona és un bonic racó per anar a badar. Teniu jocs per infants,molts vaixells, restaurants, bars i un parking, de pagament, on deixar el cotxe. Tot seguit comença el passeig marítim de Badalona: ben urbanitzat, ample, arran de mar. Un espai calmat i tranquil on els vostres infants faran de ciclistes i els grans faran esport, que ja convé. Uns 2 km més enllà arriben a Badalona centre, amb la seva Rambla. Passem la via del tren per sota i… Palmeres, botigues, restaurants, sardanes els diumenges, una escola del mar per visitar, la sorra, la platja amb les barques, com li cal a un típic poble mediterrà. Cap problema: ni un cotxe a la vista. Tot peatonal. Acabada la Rambla, passem sota la via del tren, i de nou un bonic passeig marítim, ben arran de mar, quasi a tocar d’aigua, durant dos kms. més. Aquí teniu aparcament. Arribem a Mongat. Ara els vostres petits i petites xalaran: arribem a la lluna, al desert del Sahara, un ampli espai sense urbanitzar, terra, sorra, petites pujades sense malícia. I, al fons, Irlanda. Un suau turó artificial ple de gespa verda!. Inaudit. Darrera s’amaga una cala i una altra. Jocs infantils i aparcament gratuït. Si voleu continuar cal rodejar el turó de Mongat, on hi ha el túnel, i entrar a Montsolís. El camí continua vora el mar, més estret. Travessem un poble que podría ser grec, o napolità. Un món destinat a ser enderrocat: xiringuitos, barques, restaurants, cases baixes, blanques, blanquíssimes. Mediterrani en estat pur. Teniu aparcament a tocar de l’estació de Mongat Nord. La darrera tirada de Montsolis fins al Masnou es fa literalment damunt del mar. (Mireu la foto). És molt excitant!. Ponts de fusta, carrils estrets, i l’aigua picant les roques a un metre vostre. Uns 2 kms. més i arribeu al Port del Masnou. Aparcament de pagament. Doneu una volta al port en bici. És pot fer, és molt sedant i molt instructiu pels infants. Teniu bars, botigues, restaurants… Podeu arribar-hi o marxari en tren: els caps de setmana admeten bicis. Podeu fer la ruta al reves. Podeu fer-la per trams. Podeu fer-ne un trosset. Gaudiu del sol. Gaudiu del mar, de l’aire, ompliu-vos d’ions. De veritat que és un matí que val la pena passar, sobretot si us agrada la bici i als nens també!

¿Os gusta ir en bici, o bién sólo le gusta pasear en bici … y no le gustan mucho las subidas?. ¿Tiene niños pequeños que van en bici pero se cansan pronto?.  Vais en bici con vuestros hijos pero estáis hartos y hartos de ver paisajes aburridos. Tenemos la solución: la costa al norte de Barcelona. Pasado el río Besòs, a partir del Puerto de Badalona, casi junto a la estación de tren de Sant Adrià, tienen padres, madres e hijos más de 10 km de vía libre para bicicletas al lado del mar. Un itinerario llano, sin subidas, ideal para familias, para pasar un mañana muy agradable. Os lo describiremos y después usted escoge el pasaje que más le guste. ¡Naturalmente puede empezar o terminar donde quiera!. El puerto de Badalona es un bonito rincón para ir a pasear. Tiene juegos para niños, muchos barcos, restaurantes, bares y un parking, de pago, donde dejar el coche. A continuación comienza el paseo marítimo de Badalona: bien urbanizado, ancho, al lado del mar. Un espacio calmado y tranquilo donde los niños harán de ciclistas y los mayores haremos deporte, que ya conviene. Unos 2 km más allá se llega a Badalona centro, con su Rambla. Pasamos la vía del tren por debajo y. .. Palmeras, tiendas, restaurantes, sardanas los domingos, una escuela del mar para visitar, la arena, la playa con las barcas, como corresponde a un típico pueblo mediterráneo. Ningún problema: ni un coche a la vista. Todo peatonal. Terminada la Rambla, pasamos bajo la vía del tren, y de nuevo un bonito paseo marítimo, esta vez casi a tocar del agua del mar, durante dos kms. más. Aquí tenéis aparcamiento. Llegamos a Mongat. Ahora los pequeños y pequeñas alucinaran: llegamos a la luna, al desierto del Sahara, un amplio espacio sin urbanizar, tierra, arena, con pequeñas subidas sin malicia. Y, al fondo, Irlanda. Una suave colina artificial llena de césped ¡verde!. Inaudito. Detrás se esconde una cala y otra, y otra. En cada una juegos infantiles y aparcamiento gratuito. Si desea continuar hay que rodear la colina de Mongat, donde se encuentra el túnel del ferrocarril, y entrar en Montsolís. El camino continúa junto al mar, ahora mucho más estrecho. Atravesamos un pueblo que podría ser griego, o napolitano. Un mundo destinado a ser derribado: chiringuitos, barcos, restaurantes, casas bajas, blancas, blanquísimas. Mediterráneo en estado puro. Tiene aparcamiento junto a la estación de Mongat Nord. La última tirada de Montsolis hasta el Masnou se hace literalmente encima del mar. (Vea la foto). Es muy excitante!. Puentes de madera, carriles estrechos, y el agua golpeando las rocas a un metro suyo. Unos 2 kms. más y llegar al Port del Masnou. Aparcamiento de pago. Hay que dar una vuelta al puerto en bici. Se puede hacer, es muy sedante y muy instructivo para los niños. Tiene bares, tiendas, restaurantes … Aquí puede llegar o se irse en tren: los fines de semana admiten bicis. Puede hacer la ruta al revés. Puede hacerla por tramos. Puede hacer un pedacito. Disfrute del sol. Disfrute del mar, del aire, rellene su cuenta vital de iones buenos. De verdad que es una mañana que vale la pena pasar, sobre todo si os gusta la bici y los niños también.