Festa Major a Santes Creus


Santes Creus és el cap de municipi del poble d’Aiguamúrcia. Aquest cap de setmana és la seva festa major. Una festa major petita, casolana, bonica, com les d’abans. Amb quatre actes per a la canalla i el jovent. Serà del 16 al 20 d’agost. Dissabte al matí teniu guerra d’aigua a la plaça Sant Bernat, i a la tarda gimcana i xocolatada, a més de l’espectacle d’animació “Tabasco que rasco” amb Rovell d’ou. A la nit no us podeu perdre el correfoc a càrrec dels diables de Vilabella “La Murtera” ni el ball de nit amb Atrium. El diumenge hi ha missa solemne, sopar de germanor, i disco mòbil. Aprofiteu per veure el monestir cistercenc de Santes Creus una joia del císter català. I tot això està molt a prop de Barcelona, de Tarragona o Valls. Podeu arribar-hi agafant l’autopista AP-2, en direcció Lleida, i deixant-la a la sortida 11. Aneu llavors cap a Vendrell i Vilarodona. A uns 10 quilòmetres de l’autopista, en la una vall riallera creuada pel riu Gaià, veureu imponent el monestir de Santes Creus, a la vostra dreta. La visita al monestir és obligatòria, sobretot ara que han estat restaurades les tombes reials de Pere el Gran, i de Jaume el Just, així com la de la seva esposa, Blanca d’Anjou. L’obra que s’ha fet és fantàstica. Les tombes llueixen els nous colors. L’entrada no és gaire cara. Si voleu fer un bon estalvi preneu la combinada de la ruta del Císter: tres monestirs en una sola entrada: Poblet, Vallbona i Santes Creus. Previ a la visita podeu veure un audiovisual molt interessant. L’església restaurada també és una meravella. Hi havia altars que ni els coneixíem. Han recobrat nova llum. Del claustre i de les altres dependències no cal dir-ne res de mou. La sala capitular és una passada, el dormitori una peça essencial del císter en estat pur. El rentamans, una delícia. Obra de randa en pedra. El poblet de Santes Creus, voltant del monestir, és molt bonic. Podeu veure-hi el palau de l’Abad i cases del segles XVII i XVIII. Hi ha botigues d’artesania força xules. A més del monestir, Santes Creus té un paratge d’interès natural a tocar del poble: l’albareda. Podeu fer-hi carn a la brasa, o picnic. Bona sombra. Bon lloc per passejar-hi una estona i gaudir de la font. Si no us tempta menjar a l’aire lliure podeu fer una volta pels restaurants de Santes Creus. Tots molt bons. Hem dinat a tots. A l’Hostal Grau, Tel: 977638311, gran i cassolà. A Cal Mosso, tel: 977638484 – 696964363, o bé al tradicional Catalunya, Tel: 977638432, un clàssic. Entreu a la agrobotiga o bé a la de Vilarodona, tornant. Podeu comprar-hi excel·lents productes de la terra, a molt bon preu: vins i caves, oli o fruits secs.

El monasterio cisterciense de Santes Creus está muy cerca de Barcelona, de Tarragona o Valls. ESta semana es su fiesta mayor. Pueden llegar tomando la autopista AP-2, dirección Lleida, y dejándola en la salida 11. Vayan entonces hacia Vendrell y Vilarodona. A unos 10 kilómetros de la autopista, en la un valle risueño que cruza el río Gaià, verán imponente el monasterio de Santes Creus, a su derecha. La visita al monasterio es obligatoria, sobre todo ahora que han sido restauradas las tumbas reales de Pedro el Grande, y de Jaime el Justo, así como la de su esposa, Blanca de Anjou. La obra que se ha hecho es fantástica. Las tumbas lucen los nuevos colores. La entrada no es muy cara, y es gratuita los martes. Si desean ahorrar tomen la combinada de la ruta del Císter: tres monasterios en una sola entrada: Poblet, Vallbona y Santes Creus. Previo a la visita pueden ver un audiovisual muy interesante. La iglesia restaurada también es una maravilla. Había allí altares que ni los conocíamos. Han recobrado nueva luz. Del claustro y de las demás dependencias nada nuevo que decir: una joya. La sala capitular es una pasada, el dormitorio una pieza esencial del cister en estado puro. El lavamanos, una delicia. Obra de encaje en piedra. El pueblo de Santes Creus, alrededor del monasterio, es muy bonito. Pueden ver el palacio del Abad y casas de los siglos XVII y XVIII. Hay tiendas de artesanía muy chulas. Además del monasterio, Santes Creus tiene un paraje de interés natural interesante cerca del pueblo: la arboleda. Allí pueden hacer su buena carne a la brasa, o un pic-nic. Buen lugar para pasear un rato y disfrutar de la fuente. En otoño las orillas del río Gaià se llenan de colores. Si no les tienta comer al aire libre pueden dar una vuelta por los restaurantes de Santes Creus. Todos son muy buenos. Está el Hostal Grau, Tel: 977638311, grande y casero. O Cal Mosso, tel: 977638484-696964363, o bien el tradicional Catalunya, Tel: 977638432, un clásico. Entrad en la agrotienda o bien en la de Vilarodona, que encontrareis volviendo hacia la autopista. Pueden comprar allí excelentes productos de la tierra, a muy buen precio: vinos y cavas, aceite o frutos secos.

Música a Bellpuig d’Urgell


Bellpuig d’Urgell és una bonica població del pla d’Urgell, a Lleida. Està passat Tàrrega, i abans d’arribar a Mollerussa, a tocar de l’autovia Lleida – Barcelona, a uns 100 km. de la capital de Catalunya. Si bé és cert que a l’estiu hi fa força calor, i que a l’hivern fa bastant de fred, a la tardor, a la primavera o els dies assoleiats d’hivern és un destí ben complert. Perquè Bellpuig fou en altres temps centre d’una important baronia i d’aquella època en conserva el castell, l’esglèsia, amb un al·lucinant mausoleu renaixentista d’un dels senyor de la casa de Cardona, exemplar quasi bé únic a Catalunya i un convent, també renaixentista, a les afores: Sant Bartomeu, a la foto. Aquest piló de monuments val la pena veure’ls. No heu vist gaires convents del Renaixement fora d’Itàlia, oi?. Ni tombes tan brillants com la d’en Ramon Folch de cardona, segur!. Doncs bé, aquest dissabte 15 d’agost, a les 19 hores de la tarda, hi ha un magnífic concert al convent de Sant Bartomeu. Serà ofert pels solistes Albert Bello (guitarra) i Oriol Saña (violí). Podreu escoltar un experiment, el Jazz Manouche, un projecte inspirat en la sonoritat del Quintet de Hot Club de France, que va revolucionar París i el jazz europeu durant la segona meitat de la dècada dels anys 30 o 40 del segle XX. El preu son 15 €. Per dinar, i si voleu per dormir, desplaceu-vos fins al proper poble de Belianes, uns kms. al sur. Allà trobareu Cal Menut, un excel·lent restaurant i una casa rural. Podeu completar la ruta amb una visita a la vall del riu Corb: Guimerà o Ciutadilla, o bé una anada fins el monestir de Vallbona de les monges. Bona música!.

Bellpuig d’Urgell es una bella población del Urgell, en Lleida. Está pasado Tàrrega, y antes de llegar a Mollerussa, justo a tocar de la autovía Lleida – Barcelona, a unos 100 km. de la capital de Catalunya. Si bien es cierto que en verano hace bastante calor, y que en invierno hace bastante frío, en otoño, primavera o los días soleados de invierno es un destino a tener en cuenta. Porque Bellpuig fue en otros tiempos centro de una importante baronia y de aquella época conserva el castillo, la iglesia, con un alucinante mausoleo renacentista de un señor de la casa de Cardona, ejemplar único en Catalunya, y un convento, también renacentista, a las afueras: Santo Bartomeu, en la foto. Este montón de monumentos vale la pena verlos. Imaginamos que no habéis visto demasiados conventos del Renacimiento fuera de Italia, ¿verdad?. Ni tumbas tan brillantes como la de Ramon Folch de cardona, ¡seguro!. Para comer, y dormir, desplazaos hasta el pueblo próximo de Belianes, unos kms. al sur. Allá encontraréis un excelente restaurante y una casa rural: Cal menut.

Espectacle a Santes Creus


El monestir cistercenc de Santes Creus està molt a prop de Barcelona, de Tarragona o Valls. Podeu arribar-hi agafant l’autopista AP-2, en direcció Lleida, i deixant-la a la sortida 11. Aneu llavors cap a Vendrell i Vilarodona. A uns 10 quilòmetres de l’autopista, en la una vall riallera creuada pel riu Gaià, veureu imponent el monestir de Santes Creus, a la vostra dreta. La visita al monestir és obligatòria, sobretot ara que han estat restaurades les tombes reials de Pere el Gran, i de Jaume el Just, així com la de la seva esposa, Blanca d’Anjou. L’obra que s’ha fet és fantàstica. Les tombes llueixen els nous colors. L’entrada no és gaire cara, i és gratuïta els dimarts. Si voleu fer un bon estalvi preneu la combinada de la ruta del Císter: tres monestirs en una sola entrada: Poblet, Vallbona i Santes Creus. Previ a la visita podeu veure un audiovisual molt interessant. L’esglèsia restaurada també és una maravella. Hi havia altars que ni els coneixiem. Han recobrat nova llum. Del claustre i de les altres dependències no cal dir-ne res de mou. La sala capitular és una passada, el dormitori una peça essencial del cister en estat pur. El rentamans, una delícia. Obra de randa en pedra. I si avui us convidem a pujar-hi és perquè el monestir aollirà aquest divendres 31 de juliol de 2015 i el dissabte 1 d’agost, un espectacle teatral nocturn anomenat “La gran aventura de Jaume I”, una proposta de l’actor menorquí Rodo Gener i la cantant tarragonina Mariona Corteza. L’obra està basada en el “Llibre dels Fets”, que és un retrat del monarca i Catalunya. S’hi escenifica la conquesta de Mallorca, i la vida de Jaume I i es fa un recorregut dramatitzat pels espais de Santes Creus. L’entrada son només 10 €. Hi haurà dues sessions cada dia, a les 21 i les 23 hores i la durada és d’una hora. Les places són limitades. Cal fer reservar prèvia al telèfon 977 63 83 29 o al correu electrònic santescreus.cultura@gencat.cat. El poblet de Santes Creus, voltant del monestir, és molt bonic. Podeu veure-hi el palau de l’Abad i cases del segles XVII i XVIII. Hi ha botigues d’artesania força xules. A més del monestir, Santes Creus té un paratge d’interès natural a tocar del poble: l’albareda. Podeu fer-hi carn a la brassa, o pic-nic. Bona somra. Bon lloc per passejar-hi una estona i gaudir de la font. A la tardor les vores del riu Gaià s’omplen de colors. Si no us tempta menjar a l’aire lliure podeu fer una volta pels restaurants de Santes Creus. Tots molt bons. Hem dinat a tots. A l’Hostal Grau, Tel: 977638311, gran i cassolà. A Cal Mosso, tel: 977638484 – 696964363, o bé al tradicional Catalunya, Tel: 977638432, un clàssic. Entreu a la agrobotiga o bé a la de Vilarodona, tornant. Podeu comprar-hi excel·lents productes de la terra, a molt bon preu: vins i caves, oli o fruits secs.

El monasterio cisterciense de Santes Creus está muy cerca de Barcelona, de Tarragona o Valls. Pueden llegar tomando la autopista AP-2, dirección Lleida, y dejándola en la salida 11. Vayan entonces hacia Vendrell y Vilarodona. A unos 10 kilómetros de la autopista, en la un valle risueño que cruza el río Gaià, verán imponente el monasterio de Santes Creus, a su derecha. La visita al monasterio es obligatoria, sobre todo ahora que han sido restauradas las tumbas reales de Pedro el Grande, y de Jaime el Justo, así como la de su esposa, Blanca de Anjou. La obra que se ha hecho es fantástica. Las tumbas lucen los nuevos colores. La entrada no es muy cara, y es gratuita los martes. Si desean ahorrar tomen la combinada de la ruta del Císter: tres monasterios en una sola entrada: Poblet, Vallbona y Santes Creus. Previo a la visita pueden ver un audiovisual muy interesante. La iglesia restaurada también es una maravilla. Había allí altares que ni los conocíamos. Han recobrado nueva luz. Del claustro y de las demás dependencias nada nuevo que decir: una joya. La sala capitular es una pasada, el dormitorio una pieza esencial del cister en estado puro. El lavamanos, una delicia. Obra de encaje en piedra. El pueblo de Santes Creus, alrededor del monasterio, es muy bonito. Pueden ver el palacio del Abad y casas de los siglos XVII y XVIII. Hay tiendas de artesanía muy chulas. Además del monasterio, Santes Creus tiene un paraje de interés natural interesante cerca del pueblo: la arboleda. Allí pueden hacer su buena carne a la brasa, o un pic-nic. Buen lugar para pasear un rato y disfrutar de la fuente. En otoño las orillas del río Gaià se llenan de colores. Si no les tienta comer al aire libre pueden dar una vuelta por los restaurantes de Santes Creus. Todos son muy buenos. Está el Hostal Grau, Tel: 977638311, grande y casero. O Cal Mosso, tel: 977638484-696964363, o bien el tradicional Catalunya, Tel: 977638432, un clásico. Entrad en la agrotienda o bien en la de Vilarodona, que encontrareis volviendo hacia la autopista. Pueden comprar allí excelentes productos de la tierra, a muy buen precio: vinos y cavas, aceite o frutos secos.

Pessebre vivent de Linyola


linyola_pessebre

Linyola és una població pagesa del Pla d’Urgell, a les terres fermes de Lleida. Es troba al nord de Mollerussa, des d’on s’hi arriba seguint la carretera LP-3322, que va a Bellcaire d’Urgell. Fins a Mollerussa el millor és agafar l’autovia A-2, la que va a Lleida, lliure de peatges. També possible anant fins Vilagrassa i agafant allà la C-53 que va cap a Balaguer, i pendre, a mà esquerra, ben indicat, cap a Linyola. El poble no és gaire atractiu, un poble de camp, pagés, però el nucli antic de la vila, amb una plaça porxada i l’església parroquial de Santa Maria de Linyola, gòtica, o l’ajuntament, renaixentista, te certa gràcia. Però si avui us recomanem d’anar fins Linyola, desafiant la boira, és amb motiu de les representacions del seu bonic pessebre vivent. Es fa els dies, dia 26 de desembre de 2013, dia de Sant Esteve, el diumenge, dia 29 de desembre, el dimecres, dia 1 de gener de 2014, el dissabte, dia 4 de gener i el diumenge, dia 5, i el dilluns, dia 6 de gener, el dia de Reis. Totes les representacions tindran dos passis: un a les 18:30, i l’altre a les 19:45. Però el dia 5 de gener, diumenge, la representació serà diürna, amb un únic passi a les 12 del migdia. Per més informació truqueu al tel: 609 930 663, escriviu a pessebrelinyola@gmail.com, o mireu-vos la web http://www.pessebrelinyola.cat.  Per dinar al poble teniu un parell de bars i un restaurant més selecte, on s’hi fan bodes, i que es diu l’Amoca. Per dormir, i dinar, també disposeu d’un hotel rural: Cal Rotes, un bon hotel amb tota mena de comoditats i serveis. Propers hi ha, a la Fuliola, un poblet no gaire lluny el restaurant 2007, molt modern. També n’hi ha d’altres als pobles del costat, fins i tot amb lloc on dormir molt bé, com l’hotel Cal Modest, a Ivars d’Urgell o el Celler del Tarròs. Ara bé, a la comarca, de tota la vida, teniu un clàssic que no falla mai: el restaurant del Carme, a l’antiga carretera N-II, a Vilagrassa. Menú interessant al bar, bons àpats al restaurant, de cert regust francés, i habitacions a disposar. Podeu dedicar un cap de setmana a voltar per les terres de l’Urgell, i fer una visita a l’estany d’Ivars i Vilasana un lloc preciós on observar aus. O visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimera, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla i els altres pobles de l’esplèndida vall del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A Bellpuig d’Urgell, a més de l’església amb un gran sepulcre d’un duc de Cardona, teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Tot plegat, mausoleu i convent, joies del renaixement més fabulós. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per aquí hi ha diverses cases rurals, com ara Cal Faba, o bé Cal Valls, un allotjament rural en una casa pairal, o també molt bonica, i recentment reabilitada teniu Cal Diego. Pels voltants de Vilagrassa teniu, a Belianes, un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. Més lluny  hi ha els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o el de Vallfogona, molt bonic. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada al pessebre vivent de Linyola, serà fantàstic!.

Linyola es una población agrícola del Pla d’Urgell , en las tierras firmes de Lleida. Se encuentra al norte de Mollerussa , desde donde se llega siguiendo la carretera LP- 3322 , que va a Bellcaire d’Urgell . Hasta Mollerussa lo mejor es tomar la autovía A-2 , la que va Lleida , libre de peajes . También posible yendo hasta Vilagrassa y cogiendo allí la C -53 que va hacia Balaguer , y tomar , a mano izquierda , bien indicado , hacia Linyola . El pueblo no es muy atractivo , un pueblo de campo , agricultor , pero el núcleo antiguo de la villa , con una plaza porticada y la iglesia parroquial de Santa María de Linyola , gótica , o el ayuntamiento , renacentista , tiene cierta gracia . Pero si hoy recomendamos ir hasta Linyola , desafiando la niebla , es con motivo de las representaciones de su hermoso pesebre viviente. Se hace los días , día 26 de diciembre de 2013 , día de San Esteban , el domingo, día 29 de diciembre , el miércoles, día 1 de enero de 2014 , el sábado, día 4 de enero y el domingo, día 5 , y el lunes, día 6 de enero , el día de Reyes . Todas las representaciones tendrán dos pases : uno a las 18:30 , y el otro a las 19:45 . Pero el día 5 de enero , domingo, la representación será diurna, con un único pase a las 12 del mediodía . Para más información llamar al tel: 609 930 663 , escriba a pessebrelinyola@gmail.com , o consulte la web: http://www.pessebrelinyola.cat . Para comer en el pueblo tienen un par de bares y un restaurante más selecto , donde se hacen bodas , y que se llama el Amoco . Para dormir , y comer, también dispone de un hotel rural: el Rotes , un buen hotel con todo tipo de comodidades y servicios. Próximos hay , en la Fuliola , un pueblo no muy lejano el restaurante 2007, muy moderno . También hay otros en los pueblos de al lado, incluso con lugar donde dormir muy bien, como el hotel Cal Modest , en Ivars de Urgell o la Bodega del Tarròs . Ahora bien , en la comarca , de toda la vida , tienen un clásico que nunca falla : el restaurante del Carmen , en la antigua carretera N- II , en Vilagrassa . Menú interesante el bar , buenas comidas en el restaurante , de cierto regusto francés , y habitaciones a disponer . Pueden dedicar un fin de semana a pasear por las tierras del Urgell , y hacer una visita a la laguna de Ivars y Vilasana un lugar precioso donde observar aves . O visitar Verdú , pueblo medieval y ceramista , o la villa increíble de Guimera , otra villa medieval perfectamente conservada , o bien Ciutadilla y los otros pueblos del espléndido valle del río Corb . No dejen de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges , el menos conocido de la ruta del Císter. En Bellpuig d’Urgell , además de la iglesia con un gran sepulcro de un duque de Cardona , tiene también el desconocido convento de San Bartolomé. Todo ello , mausoleo y convento , joyas del renacimiento más fabuloso . O bien los castillos de la llanura de Lleida , en los alrededores de Tàrrega , Cervera y Guissona . Por aquí hay varias casas rurales , como Cal Faba , o bien Cal Valls , un alojamiento rural en una casa , o también muy bonita, y recientemente reabilitado tiene Cabe Diego . Por los alrededores de Vilagrassa tiene , en Belianes , un hotel rural de los que no fallan , con un restaurante de aquellos que hacen clientela : Cal Menut . Más lejos están los balnearios de Rocallaura , recién reinaugurado , o el de Vallfogona , muy bonito . Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo al pesebre viviente de Linyola , ¡será fantástico ! .

Graz


Graz és la bellíssima ciutat austríaca, capital de la regió d’Estíria. Graz és una ciutat petita, de mida humana, agradable.  És una vila perfecta, dins la seva senzillessa, patrimoni de la humanitat, amb un casc antic deliciós, sense massa grans monuments. De fet és un bell “coupage”. Una sàvia combinació de bonics palaus nobles, de grans cases burgeses, d’esglésies amb campanars bulbosos, de convents, carrers medievals i carrerons estrets amb patis encantadors. Una ciutat amb una vida cultural de primera, una òpera trencadora, d’arquitectura rabiosa, actual, on s’hi fan tot l’any bons concerts. Entre les seves maravelles no podeu deixar de veure l’arsenal, construcció renaixentista que guarda la millor col·lecció d’armes de ferro d’Europa, per protegir la ciutat del turc, quan anàven maldades, allà pel segle XVII. Tampoc podeu passar de llarg davant el castell, poderós, damunt el turó que domina el riu. Ni de les cases amb esgrafiats del carrer principal, que recorre el tramvia de nord a sur. No heu de deixar pas de vagarejar pel nucli medieval, ple de comerços, restaurants i botigues, però també de mansions que podríen encaixar a Florència sense problemes. Ni de passejar per les rives del Mur, per estorar-vos davant el teatre de l’Opera i el pont ultramodern. I, per descomptat, entrar a la catedral, i al mausoleu grandilocuent de Ferran II, l’Emperador ultracatòlic nascut a la vila. (A la foto). Bereneu pa, o un pastís de la imponent fleca imperial. Graz, vista des de les altures, ofereix un mar de terrats vermells, que enlloc trobareu la freda pissarra nòrdica. I una vida social que recorda més una població mediterrània que una d’estrictament germànica. A l’estiu hi ha terrasses a les plaçes del casc antic, amb sopars a la fresca, i al·legria de copes nocturnes, però familiars. L’Estíria que rodeja Graz us ofereix un bon entorn per complementar l’atractiu de la ciutat. Els camps i muntanyes, els llacs que la rodegen conviden a organitzar unes vacances molt agradables en família. L’estiu és la millor època. Podreu banyar-vos en rius i llacs, perquè fa calor, més calor de la que us penseu. Tothom surt al carrer a gaudir del sol, i l’alegria és contagiosa. La tardor és superba. Els boscos pinten colors impossibles, majestàtics, melangiosos, i la boira sura damunt l’aigua calma. A l’hivern la neu tenyieix les muntanyes, i les viles de blanc. La natura reposa i obren les estacions d’esquí de l’Estiria, familiars, desconegudes, poc visitades. Es pot patinar damunt els estanys gelats i veure els avets carregats de neu. La primavera és un esclat de vida, i els boscos s’omplen d’animals de tota mena. Arribareu a Estíria amb vols bé de preu, a Viena, i en cotxe llogat. O en cotxe propi, que no està tan lluny com podría semblar, travessant Itàlia, per Genova, Brescia, Verona, Padua, Venecia fins pujar per Tarvisio a Austria. Entreu per Villach, per Klagenfurt fins a Graz. Si no us agrada conduir tanta estona, podeu anar de Barcelona fins Livorno amb vaixell, nosaltres ho hem fet. Per dormir a Graz teniu molts i molt bons hotels i hostals. També càmpings i cases rurals. Arreu d’Estiria hi ha “gasthof” precioses. Nosaltres hem dormit a l‘Hotel Gollner, un quatre estrelles al mig de la ciutat, preciós. A la vila hi ha restaurants divins. Hem menjat molt bé al restaurant  Gloockl Brau, sota el carrilló de la vila vella. Si mai penseu fer unes vacances per Austria no us oblideu de Graz i de l’Estiria. Us esperen llacs grans, molt grans, amb una aigüa netíssima, blau cel, que podríeu beure. Boscos profunds, d’un verd potent i insolent, amb mil i un camins. Ideals per fer a peu o en bici, perfectament senyalitzats. Poblets petits, alpins, amb esglèsies barroques encantadores, solemnes, o bé naifs, i cases pintades de colors pastel, groc clar, verd poma, rosa, blau suau. Castells poderosos dominant el territori damunt de turons, verds o nevats. I, finalment, és clar, Graz, petita, senzilla, coqueta, amable i acollidora.

Graz es la bellísima ciudad austriaca, capital de la región de Estiria. Graz es una ciudad pequeña, de tamaño humano, agradable. Es una villa perfecta, dentro de su sencillez, patrimonio de la humanidad, con un casco antiguo delicioso, sin demasiados grandes monumentos. De hecho es un bello “coupage”. Una sabia combinación de hermosos palacios nobles, de grandes casas burguesas, de iglesias con campanarios bulbosos, de conventos, calles medievales y patios encantadores. Una ciudad con una vida cultural de primera, una ópera rompedora, de arquitectura rabiosa, actual, donde se hacen todo el año buenos conciertos. Entre sus maravillas no se puede dejar de ver el arsenal, construcción renacentista que guarda la mejor colección de armas de Europa, para proteger la ciudad del turco, cuando iban mal dadas, allá por el siglo XVII. Tampoco se puede pasar de largo ante el castillo, poderoso, sobre el cerro que domina el río. Ni de las casas con esgrafiados de la calle principal, que recorre el tranvía de norte a sur. No debe dejar de vagar por el núcleo medieval, lleno de comercios, restaurantes y tiendas, pero también de mansiones que podrían encajar en Florencia sin problemas. Ni de pasear por las riberas del Mur, y ver el teatro de la Opera y el puente ultramoderno. Y, por supuesto, entrar en la catedral, y en el mausoleo grandilocuente de Fernando II, el Emperador ultracatólico nacido en la villa. (En la foto). Merienden con pan, o pastas de la imponente panadería imperial. Graz, vista desde las alturas, ofrece un mar de tejados rojos, en lugar de la fría pizarra nórdica. Y una vida social que recuerda más una población mediterránea que a una de estrictamente germánica. En verano hay terrazas en las plazas del casco antiguo, con cenas al aire libre, y alegría de copas nocturnas, pero familiares. La Estiria que rodea Graz és un buen entorno para complementar el atractivo de la ciudad. Los campos y montañas, los lagos, invitan a organizar unas vacaciones muy agradables en familia. El verano es la mejor época. Podrán bañarse en ríos y lagos, porque hace calor, más calor de la que pensáis. Todo el mundo sale a la calle a disfrutar del sol, y la alegría es contagiosa. El otoño es soberbio. Los bosques pintan colores imposibles, mayestáticos, melancólicos, y la niebla flota sobre el agua calma. En invierno la nieve tiñé las montañas, y las villas de blanco. La naturaleza se pone a dormir y abren las estaciones de esquí de Estiria, familiares, desconocidas, poco visitadas. Se puede patinar sobre los lagos helados y ver los abetos cargados de nieve. La primavera es un estallido de vida, y los bosques se llenan de animales de todo tipo. Llegarán a Estiria con los vuelos baratos a Viena, y en coche alquilado. O en coche propio, que no está tan lejos como podría parecer, atravesando Italia, por Genova, Brescia, Verona, Padua, Venecia hasta subir por Tarvisio hasta Austria. De Villach, por Klagenfurt, hasta Graz. Si no os gusta conducir tanto tiempo, se puede ir de Barcelona hasta Livorno en barco, que nosotros lo hemos hecho. Para dormir en Graz tienen muchos y muy buenos hoteles y hostales. También campings y casas rurales. Por toda Estiria hay “Gasthof” preciosas. Nosotros hemos dormido en el Hotel Gollner, un cuatro estrellas en el centro de la ciudad, precioso. En la villa hay restaurantes divinos. Hemos comido muy bien en el restaurante Gloockl, bajo el carillón de la ciudad vieja. Si alguna vez van a pasar unas vacaciones por Austria no se olviden de visitar Graz y la Estiria. Os esperan lagos grandes, muy grandes, con una agua limpísima, azul cielo, que puede beber. Bosques profundos, de un verde potente e insolente, con mil y un caminos. Ideales para ir a pie o en bici, perfectamente señalizados. Pueblos pequeños, alpinos, con iglesias barrocas encantadoras, solemnes, o bien naif, y casas pintadas de colores pastel, amarillo claro, verde manzana, rosa, azul suave. Castillos poderosos dominando el territorio sobre colinas, verdes o nevadas. Y, por último, claro, Graz, pequeña, sencilla, coqueta, amable y acogedora.

Beijing


Beijing, o Pekín, la capital de Xina, és un destí llunyà, un viatge familiar llarg, el més llarg que mai hem fet, però no us descobrirem cap secret si us diem que és maravellós, exòtic, diferent, fantàstic, excitant i inoblidable. La Xina és un continent en ell mateix i, per això cal acotar. Un primer viatge a aquest gran país pot començar per la seva principal ciutat. Heu de saber que Beijing és un món dinàmic, en constant expansió. Barris sencers neixen cada any, i altres, antics i amb caràcter, són engolits per les excavadores i el progrés. De tota manera, a pesar de ser una megaurbs, veritablement gegant, és fàcil i asequible, amable. La millor de les ciutats asiàtiques possible. Ordenada, segura i previsible. El centre es pot fer a peu, tranquil·lament, si heu escollit un bon hotel, ben comunicat. Naturalment el primer que voldreu visitar és la Plaça de la Pau Celestial, al mig de la ciutat. Aquesta inmensa extensió de terreny encimentat i asfaltat, queda enmarcada per la muralla que tanca la ciutat prohibida, amb el retrat de Mao damunt la porta (a la foto).  A un costat el mausoleu del líder i, delimitant l’espai, diversos palaus governamentals i del partit. Visitar el mausoleu de Mao és gratuït. El Museu Nacional de la Xina i el Gran Saló del Poble, o parlament, no ho són. La visita a la ciutat prohibida és imprescindible, necessaria, imperdonable. Quedareu estorats davant aquest conjunt d’edificis i sales de pedra i fusta, ricament decorades. Tot un univers, inmens, inabastable, cansat. Edificada en el segle XV, aquest laberint de  patis, salons i jardins conté una impressionant colecció d’obres d’art: pinture i ceràmiques sobretot. Te web pròpia: http://www.dpm.org.cn. Sortireu pel darrera de la ciutat prohibida i us recomanem visitar, abans que no en quedi cap, els barris populars de casetes de fusta amb pati, rústics i acolorits, els hutongs. Un món que desapareix a marxes forçades. No molt lluny de la plaça de Tiananmen, teniu un edifici d’una bellessa exquisida, l’anomenat Temple del Cel, situat dins un gran parc. Des d’aquí l’emperador demanava als Déus bones collites. Una altra visita imprescindible és el Temple dels Lames Tibetà. Un monestir viu, amb monjos de veritat, estàtues, Budes, ofrenes, incens… aprofiteu per comprar-ne!. També són espectaculars, plantades al mig de la ciutat, les torres de la muralla, conegudes amb els noms de Torre de la Campana i Torre del Tambor. Anunciaven als pekinesos l’hora del dia. Des de dalt bona vista de Beijing. Encara podríem parlar de més llocs dins la ciutat, com els escenaris dels jocs olímpics, o els maravellosos parcs on la gent canta, toca, fa gimnàs o Tai-Xí. Però us volem parlar d’un parell d’excursions que s’han de fer des de Beijing. La primera al Palau Imperial d’Estiu, situat al llac Kunming, un delicat paisatge rural. Si porteu nens també és imprescindible l’anada al zoo, a veure els osos panda. I, naturalment, no pot faltar una escapada a la Muralla Xina, impressionant de veritat, tan gran com diuen, fastuosa. Per allotjar-vos us recomanem qualsevol dels grans hotels de les grans cadenes internacionals més conegudes. Nosaltres varem estar al Crowne Plaza Wangfujing, a dos passes de Tiananmen. Són establiments de 5 estrelles, amb tots els luxes possibles, imponents, d’una arquitectura ampulosa i efectista, un servei quasi colonial i uns preus asequibles. Es pot sopar i dinar al mateix hotel, el menú és baratet, molt baratet, si tenim en compte la categoria del buffet, sempre buffet lliure i la pianista que toca al mig del restaurant. O bé sortir a cercar on menjar. Creieu-nos i deixeu-vos recomanar pel personal del vostre hotel. Ah!. No oblideu d’assaborir el famós ànec a la laca, en un dels restaurants que marca la tradició. Ara quatre llocs comuns del turista. La cervessa local Singtao, és molt bona. Si sortiu del decorat preparat del centre anireu a parar a carrerons bruts on podreu degustar insectes caramelitzats en paradetes al mig de placetes folklòriques. No us podeu perdre una òpera xinesa. És una mica tostona quan ja fa una estona que va, però s’ha de poder explicar després a les amistats. Al mercat de la seda, i a qualsevol carrer comercial del centre, podreu trobar a preus d’escàndol, rellotges, roba, joies, aparells de tota mena i classe, de marques de primera línia i de rabiosa moda, falsificacions totes elles molt aparents, de pèsima qualitat, o no. A totes les cantonades us vendran tota mena de samarretes, gorres, sombrilles, joguines, prendres i artilugis, tirats de preu. Aneu amb compte o necessitareu un parell de maletes més per pujar a l’avió tot allò que comprareu!. Per moure’s per allà millor contractar un paquet turístic tancat o bé tirar dels taxis, barats i segurs. A banda de tot això, Beijing ens va encantar. Hi tornaríem a ulls clucs, avui mateix!.

Beijing, o Pekín, la capital de China, es un destino lejano, un viaje familiar largo, el más largo que nunca hemos hecho, pero no descubriremos ningún secreto si os decimos que es maravilloso, exótico, diferente, fantástico, excitante e inolvidable. China es un continente en sí mismo y, por eso hay que acotar. Un primer viaje a este gran país puede empezar por su principal ciudad. Debéis saber que Beijing es un mundo dinámico, en constante expansión. Barrios enteros nacen cada año, y otros, antiguos y con carácter, son engullidos por las excavadoras y el progreso. De todos modos, a pesar de ser una megaurbe, verdaderamente gigante, es fácil y asequible, amable. La mejor de las ciudades asiáticas posible. Ordenada, segura y previsible. El centro se puede hacer a pie, tranquilamente, si han elegido un buen hotel, bien comunicado. Naturalmente lo primero que visitar es la Plaza de la Paz Celestial, en medio de la ciudad. Esta inmensa extensión de terreno, queda enmarcada por la muralla que cierra la ciudad prohibida, con el retrato de Mao sobre la puerta (en la foto). A un lado el mausoleo del líder y, delimitando el espacio, varios palacios gubernamentales y del partido. Visitar el mausoleo de Mao es gratuito. El Museo Nacional de China y el Gran Salón del Pueblo, o Parlamento, no lo es. La visita a la ciudad prohibida es imprescindible, necesaria, imperdonable. Quedaréis alucinados ante este conjunto de edificios y salas de piedra y madera, ricamente decoradas. Todo un universo, inmenso, inabarcable, cansado. Edificado en el siglo XV, este laberinto de patios, salones y jardines contiene una impresionante colección de obras de arte: pintura y cerámicas sobre todo. Tiene web propia: http://www.dpm.org.cn. Saldréis por detrás de la ciudad prohibida y os recomendamos visitar, antes de que no quede ninguno, los barrios populares de casetas de madera con patio, rústicos y coloreados, los hutongs. Un mundo que desaparece a marchas forzadas. No muy lejos de la plaza de Tiananmen, tienen un edificio de una belleza exquisita, el llamado Templo del Cielo, situado dentro de un gran parque. Desde aquí el emperador pedía a Dios buenas cosechas. Otra visita imprescindible es el Templo de los Lamas Tibetano. Un monasterio vivo, con monjes de verdad, estatuas, Budas, ofrendas, incienso … ¡aprovechad para comprar!. También son espectaculares, plantadas en medio de la ciudad, las torres de la muralla, conocidas con los nombres de Torre de la Campana y Torre del Tambor. Anunciaban a los pekineses la hora del día. Desde lo alto buena vista de Beijing. Podríamos hablar durante horas de más escenarios  turísticos dentro de la ciudad, como los edificios de los juegos olímpicos, o los maravillosos parques donde la gente canta, toca, hace gimnasio o tai-chi. Pero os queremos comentar un par de excursiones a realizar desde Beijing. La primera en el Palacio Imperial de Verano, situado en el lago Kunming, en un delicado paisaje rural. Si vais con niños también es imprescindible la ida al zoo, a ver los osos panda. Y, naturalmente, no puede faltar una escapada a la Muralla China, impresionante de verdad, tan grande como dicen, fastuosa. Para alojarse les recomendamos cualquiera de los grandes hoteles de las grandes cadenas internacionales más conocidas. Nosotros estuvimos en el Crowne Plaza Wangfujing, a dos pasos de Tiananmen. Son establecimientos de 5 estrellas, con todos los lujos posibles, imponentes, de una arquitectura ampulosa y efectista, un servicio casi colonial y unos precios asequibles. Se puede cenar y comer en el mismo hotel, el menú es barato, muy barato, si tenemos en cuenta la categoría del buffet, siempre buffet libre y la pianista que toca en medio del restaurante. O bien salir a buscar donde comer. Déjense recomendar por el personal de su hotel. No olviden saborear el famoso pato a la laca, en uno de los restaurantes ad-hoc, como marca la tradición. Ahora cuatro consejos comunes para el turista. La cerveza local Singtao, es muy buena. Si se sale de decorado preparado en el centro se ven callejones sucios donde encontrareis paradas que sirven insectos caramelizados en puestos en medio de plazoletas folclóricas. No os podéis perder una ópera china. Es un poco tostón cuando ya hace un rato que la veis, pero hay que poderlo explicar después a los amigos. En el mercado de la seda, y en cualquier calle comercial del centro, podrán encontrar, a precios de escándalo, relojes, ropa, joyas, aparatos de todo tipo y clase, de marcas de primera línea y de rabiosa moda, falsificaciones todas ellas muy aparentes, de pésima calidad, o no. En todas las esquinas les venderán todo tipo de camisetas, gorras, sombrillas, juguetes y artilugios varios, tirados de precio. Tengan cuidado o necesitarán un par de maletas más para subir al avión todo lo que compraréis. Para moverse por allí mejor contratar un paquete turístico cerrado o bien tirar de los taxis, baratos y seguros. Aparte de todo esto, Beijing nos encantó. ¡Volveríamos sin dudarlo!.

Tombes reials a Santes Creus


El monestir cistercenc de Santes Creus està molt a prop de Barcelona, de Tarragona o Valls. Podeu arribar-hi agafant l’autopista AP-2, en direcció Lleida, i deixant-la a la sortida 11. Aneu llavors cap a Vendrell i Vilarodona. A uns 10 quilòmetres de l’autopista, en la una vall riallera creuada pel riu Gaià, veureu imponent el monestir de Santes Creus, a la vostra dreta. La visita al monestir és obligatòria, sobretot ara que han estat restaurades les tombes reials de Pere el Gran, i de Jaume el Just, així com la de la seva esposa, Blanca d’Anjou. L’obra que s’ha fet és fantàstica. Les tombes llueixen els nous colors. L’entrada no és gaire cara, i és gratuïta els dimarts. Si voleu fer un bon estalvi preneu la combinada de la ruta del Císter: tres monestirs en una sola entrada: Poblet, Vallbona i Santes Creus. Previ a la visita podeu veure un audiovisual molt interessant. L’esglèsia restaurada també és una maravella. Hi havia altars que ni els coneixiem. Han recobrat nova llum. Del claustre i de les altres dependències no cal dir-ne res de mou. La sala capitular és una passada, el dormitori una peça essencial del cister en estat pur. El rentamans, una delícia. Obra de randa en pedra. El poblet de Santes Creus, voltant del monestir, és molt bonic. Podeu veure-hi el palau de l’Abad i cases del segles XVII i XVIII. Hi ha botigues d’artesania força xules. A més del monestir, Santes Creus té un paratge d’interès natural a tocar del poble: l’albareda. Podeu fer-hi carn a la brassa, o pic-nic. Bona somra. Bon lloc per passejar-hi una estona i gaudir de la font. A la tardor les vores del riu Gaià s’omplen de colors. Si no us tempta menjar a l’aire lliure podeu fer una volta pels restaurants de Santes Creus. Tots molt bons. Hem dinat a tots. A l’Hostal Grau, Tel: 977638311, gran i cassolà. A Cal Mosso, tel: 977638484 – 696964363, o bé al tradicional Catalunya, Tel: 977638432, un clàssic. Entreu a la agrobotiga o bé a la de Vilarodona, tornant. Podeu comprar-hi excel·lents productes de la terra, a molt bon preu: vins i caves, oli o fruits secs.

El monasterio cisterciense de Santes Creus está muy cerca de Barcelona, de Tarragona o Valls. Pueden llegar tomando la autopista AP-2, dirección Lleida, y dejándola en la salida 11. Vayan entonces hacia Vendrell y Vilarodona. A unos 10 kilómetros de la autopista, en la un valle risueño que cruza el río Gaià, verán imponente el monasterio de Santes Creus, a su derecha. La visita al monasterio es obligatoria, sobre todo ahora que han sido restauradas las tumbas reales de Pedro el Grande, y de Jaime el Justo, así como la de su esposa, Blanca de Anjou. La obra que se ha hecho es fantástica. Las tumbas lucen los nuevos colores. La entrada no es muy cara, y es gratuita los martes. Si desean ahorrar tomen la combinada de la ruta del Císter: tres monasterios en una sola entrada: Poblet, Vallbona y Santes Creus. Previo a la visita pueden ver un audiovisual muy interesante. La iglesia restaurada también es una maravilla. Había allí altares que ni los conocíamos. Han recobrado nueva luz. Del claustro y de las demás dependencias nada nuevo que decir: una joya. La sala capitular es una pasada, el dormitorio una pieza esencial del cister en estado puro. El lavamanos, una delicia. Obra de encaje en piedra. El pueblo de Santes Creus, alrededor del monasterio, es muy bonito. Pueden ver el palacio del Abad y casas de los siglos XVII y XVIII. Hay tiendas de artesanía muy chulas. Además del monasterio, Santes Creus tiene un paraje de interés natural interesante cerca del pueblo: la arboleda. Allí pueden hacer su buena carne a la brasa, o un pic-nic. Buen lugar para pasear un rato y disfrutar de la fuente. En otoño las orillas del río Gaià se llenan de colores. Si no les tienta comer al aire libre pueden dar una vuelta por los restaurantes de Santes Creus. Todos son muy buenos. Está el Hostal Grau, Tel: 977638311, grande y casero. O Cal Mosso, tel: 977638484-696964363, o bien el tradicional Catalunya, Tel: 977638432, un clásico. Entrad en la agrotienda o bien en la de Vilarodona, que encontrareis volviendo hacia la autopista. Pueden comprar allí excelentes productos de la tierra, a muy buen precio: vinos y cavas, aceite o frutos secos.